Un país és un projecte de futur. Ortega y Gasset ho descrivia amb intel·ligència a La Espanya Invertebrada quan esgrimia que el tret clau n’era el projecte suggestiu de vida en comú: “No viven juntas las gentes sin más ni más y porque sí; (…). Los grupos que integran un Estado viven juntos para algo: son una comunidad de propósitos, de anhelos, de grandes utilidades. No conviven por estar juntos, sino para hacer juntos algo.”
Malgrat els resultats electorals acostumen a constatar realitats diferenciades entre Catalunya, Euskadi i Espanya, mai aquest contrast havia estat tan revelador com ara. En un context de profunda polarització social i nacional, el mapa electoral del 26J no només reflecteix colors diferents, sinó projectes antagònics.
Com més morada i groga és Catalunya (en referència a ECP i ERC, primera i segona força, respectivament), més blava és Espanya (el color del PP). Aquí guanyen i creixen els partits que reclamen canvis polítics profunds mentre que a Espanya ho fan els que es postulen per impedir que res no canviï. Dues propostes distintes que corresponen a dos camins que s’allunyen. Dos projectes de futur amb horitzons legítims però divergents. En conseqüència i tal com dèiem, dos països diferents.
Xavier Puig Andreu és
conseller d’ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona.
A Catalunya el 56% dels ciutadans han votat forces polítiques que reclamen un referèndum d’autodeterminació, i un 72% han recolzat partits que defineixen Catalunya com una nació amb dret a decidir. A Espanya (sense Catalunya), només un 22% dels votants han donat suport a partits disposats a parlar d’una consulta. Amb amargor però sense sorpreses, constatem altra vegada que el referèndum pactat amb l’Estat és una idea fallida.
Com molt bé assenyala el meu company Jordi Fortuny a Ningú té dret a catalanitzar Espanya (Ara, 3/7/2016), Espanya està en el seu dret de no voler canviar res. El mateix dret que tenim nosaltres a repensar-ho tot. Cosa que farem si a més de poder, ho volem i unim esforços.
Alliberats dels prejudicis electorals, podem parlar del que vulguem, particularment de tot allò que l’Estat ens té prohibit o intervingut: la república, l’aprofundiment democràtic, l’enfortiment de l’Estat del benestar, els millors mecanismes contra la corrupció, la lluita contra la pobresa energètica i residencial, el dret a l’habitatge, l’acollida de persones refugiades, així com les infraestructures, el preu de l’energia, el model de comerç, els drets laborals o la generació de riquesa i treball. Objectius constituents, necessaris i possibles si aconseguim la plena sobirania i tots els instruments d’un Estat independent.
Així doncs, si podem, per què no ho hauríem de fer? A Catalunya les forces del canvi i el progrés comptem amb una àmplia majoria i el PP és un partit irrellevant. Per què no treballem plegats en el projecte d’una República Catalana que beneficiï la nostra ciutadania i pugui esdevenir alhora un model revulsiu i una palanca de canvi també per a Espanya?
Xavier Puig Andreu
Conseller d’ERC-MES-MDC a l’Ajunatament de Tarragona
Equip de redacció
