Willy Toledo: “Qualsevol que sigui dissident en aquest país no ha de tenir por, ha de tenir pànic”

🔊 Escoltar la notícia

El REC de Tarragona pre-estrenarà aquest dimarts (22.00 hores, Antiga Audiència) ‘El Rey’, la pel·lícula nascuda pràcticament des de la Resistència amb majúscules que pretén retratar el canvi de règim viscut en aquest país amb la mort del dictador de manera diferent del relat oficial, i a partir dels malsons d’una de les seves figures clau, el monarca Juan Carlos I. “Ens han explicat una Transició que no és certa”, argumentava Willy Toledo, actor d’aquesta producció de Teatro de Barrio dirigida per Alberto San Juan i Valentín Álvarez en la qual interpreta a Felipe González, durant la roda de premsa de presentació convocada aquest matí acompanyat del director del festival, Javier García Puerto.

Toledo, figura polièdrica que es declara comunista sense necessitat de justificar-se i maleïda per la dreta política i mediàtica espanyola fins a l’angúnia, ha demostrat ser un home sense pèls a la llengua i amant de fer passar la prova del cotó sobre la democràcia espanyola fins als límits penals. “Al lloro, que això que ha passat a Andalusia passarà a tot el país. Jo sóc de Madrid i estic espantat”, afirmava en relació a la irrupció de Vox al parlament de la comunitat autònoma. “He estat gairebé tres anys sent un exiliat econòmic i polític” obligat a treballar a Argentina. “Ara es dibuixa un govern entre PP, Ciutadans i Vox. Si fa por? Qualsevol que sigui un dissident en aquest país no ha de tenir por, sinó pànic”. Entre les víctimes vaticinades, Toledo hi afegeix també la cultura. “Ens jartarem de veure Bertín Osborne i Marta Sánchez per tot arreu. Alguns hauríem de plantejar-nos anar-nos a l’exili perquè podem acabar amb els nostres ossos a la presó”.

Els culpables? En primer lloc “l’esquerra d’aquesta país, quan abandona la classe treballadora prometent per exemple assaltar els cels i veus que després s’abracen amb el poder”. La referència era òbvia: “Pablo Iglesias ahir cridava alerta feixista, però sis dies abans havia anat a celebrar l’aniversari de La Razón”. A aquesta sensació de “traició” li afegeix Toledo “la influència dels mitjans en aquelles persones no molt polititzades i que voten el que els hi diuen que han de votar. Les andaluses han estat les primeres eleccions en les quals el poder ha decidit que havia d’entrar Vox” com abans ho havia fet amb Podem i Ciutadans. I pel que fa al conflicte català, ha remès a la seva condició de “comunista. Com a tal estic a favor de l’autodeterminació dels pobles. Acataré el que decideixi el poble. Ara bé, a mi em dona igual una Espanya o 51, com la independència o no del País Basc o de Catalunya. El que sóc incapaç d’entendre -admetia- és aquesta obsessió per la unitat d’Espanya No entenc que un home de Jaen quan s’aixequi estigui pendent de si Catalunya és independent o no”.

L’actor, processat per un presumpte delicte contra els sentiments religiosos per insults a Déu i la Verge Maria, ha apuntat també que nota una “falta de suports” del món de la cultura cap a ell, però que ho comprèn. “És un missatge clar a la resta de companys: us pot passar el mateix que a Guillermo Toledo”, ha dit. Considera que l’Estat espanyol vol que els ciutadans tinguin “por” d’expressar la seva ideologia, la seva orientació sexual o parlar amb el seu idioma.

En el camp estrictament artístic, ‘El Rey’ neix com obra de teatre que vol recollir la biografia de Juan Carlos I des de la seva infància fins als anys noranta amb la intenció afegida, irònicament, de “posar el nostre granet de sorra als fastos del 40è aniversari de la sacrosanta Constitució”. Lamentant no haver entrat en l’agenda d’actes oficials de la celebració, el cert és que el relat va estar dos anys en cartell aplegant milers de persones “però amb un abast limitat” imposat per la seva condició teatral. Per això l’equip de Teatro de Barrio, “com artistes que volen explicar la realitat que ens toca viure i apropar-nos als problemes del poble”, van decidir ser ambiciosos i fer el salt a la pantalla gran. “Teníem un gran guió, uns grans actors i vam decidir posar en peu aquesta pel·lícula” rodada en sis dies i mig gràcies a una existosa campanya de crowdfunding i salvant les pantalles “del model de cinema que ens obliguen a fer. Cap dels actors ni dels directors hem cobrat, i no hauria de ser així perquè som professionals”, afegia. “Quan passeges el projecte per productes i canals de televisió i ningú te’l compra no tens més remei que fer-ho així. És conseqüència de les polítiques dels poders públics en aquest país, en contra de la Cultura. Els poders totalitaris volen anihilarla com més aviat millor perquè més cultura genera ciutadans crítics”.

L’obra, en tot cas, deixa poc marge per a la ficció. “El 70% del text prové de paraules textuals recollides de documents, articles, entrevistes i publicacions que varen ser perseguides al seu dia. El que passa és que tot estava atomitzat. Nosaltres ho hem concentrat, i potser per això sembla que t’ho has inventat. Però no és així”, assegura després de reconeìxer “la grata sorpresa” que ha suposat la seva comercialització. A partir del 5 de desembre s’estrenarà en sales de Ramplona, Bilbao, Madrid i Barcelona. “Estem feliços perquè pensàvem que ens l’hauríem de menjar amb patates. Encara que qualsevol dia obliguen a tancar les sales per exaltació del terrorisme. Al capdavall tant Alberto San Juan com jo som terroristes sanguinaris”, deixava anar.

Cal recordar que el Festival REC, que va arrencar dissabte a la nit amb l’estrena del film ‘Pepe, una vida suprema’, ha encetat aquest dimarts les activitats professionals, centrades en l’aplicació de tècniques com la realitat virtual, la neurotecnologia i el món de les xarxes socials.

J.Siré