.

Imatges de la visita. Fotos: Cedides

El grup “Collita del 52” va programar una nova activitat, aquesta vegada va ser una doble visita cultural al Museu Molí de les Tres Eres. Per una part, van poder seguir les explicacions del director del Museu, Gerard Martí, en l’exposició “Cambrils: els orígens “ i per una altra part, una explicació molt detallada i demostració del funcionament del molí fariner. Durant més de dues hores els més de 30 assistents van seguir amb molta atenció les explicacions del Gerard Martí, que va demostrar uns amplis coneixements del contingut del Museu i una gran capacitat de comunicació.

‘Cambrils: els orígens’

A la planta baixa de la seu principal del Museu d’Història de Cambrils, ubicat al Molí de les Tres Eres, es va visitar l’exposició “Cambrils: els orígens”. La visita va permetre resseguir l’ocupació humana a l’antiguitat, des de la prehistòria fins al final de l’Imperi romà, gràcies als objectes arqueològics apareguts en les diferents excavacions realitzades al municipi. Entre aquests objectes hi trobem els estris de pedra dels primers pobladors d’època neolítica, descoberts al jaciment del Cavet, on podem dir que hi van viure els primers pagesos de la Península ibèrica. O també el conjunt de bronzes romans de la Llosa, fruit d’una troballa excepcional que permet conèixer com deuria ser la vida en una de les moltes villae romanes dels voltants de Tàrraco ara fa 2000 anys.

Molí fariner

La rehabilitació del molí va finalitzar l’any 2001 amb la inauguració, a la sala de moles, de l’exposició permanent “El Molí de les Tres Eres: testimoni viu del passat”.
Després de restar més de 100 anys aturats, els dos molins de rodet horitzontal tornaven a moldre i a fer farina. Els visitants vam poder contemplar totes les parts de l’edifici i la seva maquinària que, setmanalment, es posa en funcionament amb una visita guiada. Els sentits desvetllen sensacions noves que ens acosten a aquella societat preindustrial que depenia, en gran manera, de la farina i de l’aigua. Aquesta rehabilitació va ser possible gràcies al projecte europeu “Hidràulic”.

Redacció