TOTS 21

Maqueta del vaixell Montañés, un navili de línia de 74 canons. Foto: Tots21

Hi va haver una llarga època en què les grans potències europees es disputaven el món a partir dels immensos oceans. Espanya, Portugal, els Països Baixos, França i sobretot Anglaterra des del segle XIX. D’aquí sorgí la tonada ‘Britannia rules the waves’ -‘Britània governa les oles’-. Durant tres segles, Espanya fou l’absoluta dominadora abans de la desfeta de Trafalgar. En un dels seus vaixells viatjà quatre vegadas a les Amèriques un il.lustre metge nascut a Vilallonga del Camp i reconegut més fora que dins la seva pàtria catalana, el doctor Pere Virgili, de qui la seva vila no perd la memòria, però on el seu territori -el Camp de Tarragona i Catalunya- sembla haver-lo oblidat.

Recentment, descendents del docte metge anaren d’excursió a Cadis acompanyades -eren dues dones- de l’alcaldessa, Gemma Benaiges. En entrar a la Facultat de Medicina de manera improvisada, i alertat el personal de qui eren els visitants, cridaren el degà, que gairebé es quadrà davant d’elles, al costat d’una immensa escultura del doctor i del quadre d’armes de la família Virgili. Ho hem dit bé, a Cadis.

El Museu Pere Virgili de Vilallonga, un dels indrets desconeguts però d’imprescindible visita per als amants de la cultura i la història, ofereix des de divendres una mostra de la flota naval espanyola -i vaixells d’altres banderes- en la seva època gloriosa -des de la descoberta d’Amèrica en 1492 fins a la desfeta davant els anglesos justament enfront de les costes de Cadis, a Trafalgar, en 1805-. No ho fa per glorificar l’imperi d’ultramar, sinó perquè el nostre il.lustrat doctor Virgili viatjà quatre cops a les Amèriques a imposar la ciència mèdica, en un vaixell sembant als que s’hi exposen.

Josep Maria Martínez, davant una de les seves creacions. Foto: Tots21

Virgili fou un personatge de primer nivell en la medicina espanyola i internacional, metge de cambra del rei Ferran VI, fundador del Col.legi de Cirurgians de Cadis i de Barcelona, cirurgià major de l’Armada, fundador d’hospitals al nou món,… També és venerat per l’Armada espanyola i fins i tot la tuna de la Universitat de Cadis porta el seu escut d’armes. Virgili té article signat a la famosa ‘Encyclopédie’ de Diderot i Dalembert. Moltes emocions reunides al voltant de tan portentosa figura. Ho relatava el president de la Junta del Museu, Xavier Pujades, un erudit en matèria naval, durant la inauguració de la mostra, que duu un títol tan de pel.lícula com és ‘Vaixells que van canviar el món, 1492-1805’.

L’exposició, una nova aportació del Museu als actes de la Festa Major de Sant Martí, fa un recorregut cronològic gràcies a les maquetes dels vaixells cedides pel tarragoní Josep Maria Martínez, un artesà de la perfecció i de la paciència, i es completa amb una reproducció d’una làmina de l’Enciclopèdia del Marquès de la Victòria i dos ulleres de llarga vista.

S’inicia amb la descoberta d’Amèrica, segueix amb la circunnavegació del món, la batalla de Lepant, l’explicació del que era un galeó -el vaixell més característic dels segles XVI i XVII, un híbrid de càrrega i de guerra-, segueix la mostra amb la ruta de galió de Manila, és a dir, la ruta establerta per unir Europa amb Àsia, passant per terra ja que no existia el canal de Panamà,… recordant en certa manera el film Fitzcarraldo. ‘Fou una línia regular que es va mantenir durant 300 anys’, explica Pujades. La mostra no s’oblida del Mayflower, el vaixell dels pioners fundadors dels EUA. S’observen també navilis, un pas posterior als galions, dedicats a l’art de la guerra. La mostra acaba amb Trafalgar.

Mostra de les recreacions històriques fetes a Vilallonga. Foto: Tots21

Comparteix exposició en sala annexa una mostra sobre la recreació històrica que es va fer a l’estiu de la reconstrucció de l’església del poble: els veïns, especialment joves, es van caracteritzar del segle XIX i dels seus oficis, en el que era la tercera edició d’unes recreacions que relaten cada any episodis de la història de Vilallonga i duen per nom les nits de Ca Nicolau, en referència als inicis d’aquesta curiosa celebració. Sabeu que la vila va quedar despoblada amb la guerra dels Segadors de 1640? Va costar tres anys tornar a habitar-la. Aquest cas es va recordar en una anterior caracterització, abans de la pandèmia, relatava la regidora Pilar Riera.

Les dues mostres van ser inaugurades per l’alcalde en funcions, Antoni Moncusí.

Jaume Garcia