Un dels detinguts intenta escapolir-se del batalló carlí
Trabucaires, soldats, milicians, abanderats, timbalers, el rector de la parròquia de Sant Abdon i Sant Senen d’aleshores -un tal Josep Gatell-, un alcalde de Reus detingut, un xarlatà i gent del poble.
Vilallonga del Camp ha recreat aquest dissabte, 3 de setembre, un fet cabdal de la primera carlinada quan escamots de carlins van enfrontar-se cruelment amb la Milícia Nacional de Reus -liberals- als carrers de Vilallonga i també del Morell, en un fet històric que va tenir lloc l’1 de març de 1838, a cinc de començada la primera guerra carlina, i que se saldà amb 130 morts a Vilallonga. L’episodi va tenir un impacte extraordinari a l’Estat espanyol i els avis en parlaven als seus néts.
La recreació s’ha fet de manera encadenada en diferents escenaris de la vila, de forma que els actors i el públic s’anaven desplaçant per seguir les escenes, fet que conferia més al.licient a la jornada.
Avui, 70 vilallonguins i quatre morellencs s’han vestit de carlins o bé de milicians liberals i d’altres personatges i a tret d’escopeta han representat uns fets reals sota la comandància del Museu-Arxiu Pere Virgili.
Els carrers de la Vilallonga del segle XXI s’han omplert de casaques blaves amb creu blanca creuada en diagonal dels liberals i gorres vermelles dels carlins i han escenificat un episodi que va començar a Reus i va acabar en tragèdia general a Vilallonga.
El dia 1 de març de 1838 començà quan a Reus se sentiren uns trets provinents de la carretera d’Amàlia -nom antic de la carretera de Tarragona, dedicat a l’esposa del rei Ferran VII-, quan una fracció carlina comandada per Gravat de Guimerà havia atacat, robat i fet presoners les dues diligències que havien sortit de Reus en direcció a Tarragona. Entre els detinguts hi havia l’alcalde de Reus, Francesc Mercadé, i l’industrial Jaume Prins.
De seguida va sortir la Milícia Nacional -batallons amateurs-, que venia d’una nit de farra, a perseguir-los, comandats per Francesc Subirà i Lluís Viladomar, però el que era una persecució acabà en una emboscada carlina al Morell i la fugida en estampida dels liberals, un grup dels quals es va refugiar a l’església de Vilallonga del Camp.
130 morts
Un cop allí van rebre l’ajut del reforç del batalló de Vildomar i començà una batalla que acabà amb 130 morts. La desfeta provocà que l’Ajuntament reusenc, dos anys després, recordés el nom dels finats -85 van ser enterrats a Reus-, llistat que es conserva al Museu de Reus. També que que projectés l’aixecament d’un monòlit en el seu record. Aquest no es va acabar realitzant i va ser el franquisme triomfador de la guerra civil del 36 que el va recuperar, però per a dedicar-lo només als morts del bàndol ‘nacional’. En 1998, seria enretirat del lloc, reubicat com a peça històrica al cementiri, però dedicat als morts dels dos bàndols.
La reacreació, explicada amb micròfon inhalàmbric per un narrador inicial i després, seguida amb els diàlegs dels comandaments militars, forma part de les Nits de Ca Nicolau, que avui arribava a la novena edició, una iniciativa que de la mà del Museu-Arxiu i de la seva cap, Pili Riera, escenifica cada any un esdeveniment històric diferent de la vila. L’any passat, el tema fou la construcció, al segle XVIII, de l’església neoclàssica de Vilallonga.
Text i fotos: Jaume Garcia
Liberals i carlins, abans de la batalla
Restes d’un batalló liberal atacat al Morell arriba a Vilallonga
L’industrial reusenc detingut
Els carlins redacten a l’esquena de l’alcalde de Reus les condicions de rendició dels liberals atrinxerats a l’església
Els carlins, disparant a l’entrada de l’església
Els liberals, repelent els trets
Ciutadans de Vilallonga, fent vida al carrer
El comandant Lluís Viladomar socorre el seu homònim Francesc Subirà
Un narrador introduint el públic en els fets històrics
Recorregut que van fer els batallons de la Milícia Nacional de Reus
Ressò a la premsa de Madrid se la Batalla de Vilallonga
El famóns monòlit de l plaça dels ‘Màrtirs’ de Reus que descansa al cementiri
Equip de redacció
