Ara fa 10 anys, el Víctor Tasende, un jove gallec de 28 anys, va patir un accident mentre jugava amb uns amics en una piscina qualsevol d’una tarda qualsevol. En llançar-se de cap, va picar amb el fons. La conseqüència va ser fatal. El Víctor es va quedar tetraplègic. Pèrdua total de la mobilitat de coll cap a baix.
10 anys després, el Víctor es dedica a “fer proves esportives d’ultradistància, Ironmans o creuar el desert en bicicleta”. I no, no ho fa en cadira de rodes. El Víctor ha tornat a recuperar la mobilitat totalment. “Només un 0,001% dels casos que tenen aquestes lesions s’acaben recuperant. És una dada que pesa molt psicològicament. Et preguntes, per què jo? I llavors comences a pensar que és una alineació de sort, involucrant els metges, amics, família…ara els intento tornar tot el que m’han donat amb la meva personalitat”.
El Víctor encara té el record de la primera nit a l’hospital. “Me la vaig passar plorant. Però al matí següent de l’accident vaig pensar i recapacitar. Ho havia de fer per la meva àvia. No volia ser una càrrega. Ella m’havia criat des dels 3 anys, perquè per circumstàncies de la vida havia perdut als pares. Els valors que ella em va inculcar van començar a sorgir”.
En aquell moment, “tens el camí fàcil i dir ho deixo. Me’n vaig psicològicament parlant. Però el cert és que estàs en una situació idíl•lica per ensortir-te’n. Però has de ser tu qui ha de sortir. A casa, mirant el sostre no ho faràs. És com si algú que no té feina es queda casa. El quedar-te parat és el que et mata”.
Perseguint somnis
“Durant el procés de recuperació, cada petita acció era una batalla guanyada. Però jo volia guanyar la guerra. Aquesta màxima ambiciosa va fer que no gaudís de tot el procés. Amb els anys, però, he après a gaudir més del camí sense fixar-me tant en l’objectiu”.
Des de la seva recuperació, el Víctor, a banda de les proves esportives, es dedica a fer xerrades motivacionals per tot el país. “Hem de brillar. No és dolent fer-ho. I el nostre entorn també ho farà. Sembla que en aquesta societat la felicitat estigui castigada. Igual que l’èxit. Si veiem algú feliç o amb èxit el que intentem fer és enfonsar-lo”.
La recerca i persecució dels somnis és un fet, que a vegades, ens obsessiona. “Des de petits hem de tenir somnis i ningú ens ha de dir el contrari. Però els somnis han d’evolucionar amb nosaltres”.
El Víctor Tasende va estar a Tarragona en el marc dels Testimonials, organitzat per la Fundació Grup Sifu i GAES per portar històries de superació personal arreu d’Espanya
Joan Castell
Equip de redacció
