.

El Nàstic s’ha convertit en un especialista en remuntades. Foto: Nàstic

Dels 40 partits disputats fins ara, el Nàstic ha començat perdent en 25 d’ells. Una llosa massa gran i que ha condemnat a l’equip a conviure en la zona calenta de la classificació durant tota la temporada. La gran capacitat de reacció, sobretot en la segona volta, del conjunt grana ha estat clau pel ressorgir i aspirar a la permanència en una temporada per oblidar.

La màgica remuntada del passat diumenge contra el Girona va tornar a ser la prova de que aquest equip té dues cares, independentment de si juga al Nou Estadi, o en qualsevol altre camp. La primera la d’un equip vulnerable i que encaixa amb facilitat – 51 gols en contra amb un promig de 1,275 gols per partit- en són la prova. La segona cara és la que mostra una capacitat de reacció brutal i que ha permès al Nàstic renéixer de les seves cendres i arribar als dos últims partits depenent d’ell mateix per aconseguir una permanència que a l’hivern semblava una utopia.

De les 10 victòries aconseguides fins al moment, cinc han necessitat de remuntades. I curiosament, totes a la segona volta. Lugo (2-3), Saragossa (1-2), Córdoba (2-1), Mirandés (4-1) i Girona (3-1). Ara fa dos mesos, que el Nàstic no aconsegueix posar-se per davant en el marcador en un encontre. Va ser el passat 25 de març a Valladolid amb el gol de Perone que significava el 0-1.

Però si mirem les dades a casa, ens donem compte que el Nàstic no marxa al descans amb un marcador favorable des de la jornada 14, és a dir, el 12 de novembre davant del Getafe amb un gol de falta directa de Juan Muñiz. De fet, en tota la temporada, només ho ha fet en una ocasió més, dos jornades abans contra el Mallorca amb un altre gol de falta de Muñiz. A fora, es va fer davant del Sevilla Atlético i el propi Valladolid.

En la resta d’encontres, el Nàstic ha deixat la feina per a les segones parts amb la victòria plàcida contra el Numancia o les remuntades davant Córdoba, Mirandés o Girona o la mitja remuntada contra l’Oviedo després d’igualar un 0-2 en contra. En altres partits, la reacció no va arribar després d’encaixar un gol a les acaballes de l’encontre contra Almeria o el mateix derbi davant del Reus amb el gol de Máyor en el minut 90.

Són exemples que mostren perfectament el guió de la temporada amb un inici desastrós, però amb una reacció estratosfèrica per salvar una temporada que pintava negra i que encara tindrà salvació.

Joan Castell