Una investigació d’IQOXE conclou que la planta va explotar per una cadena de causes ‘imprevisibles’

🔊 Escoltar la notícia

Una cadena de causes ‘imprevisibles’ va provocar l’explosió que el 14 de gener passat va provocar tres morts i sis ferits a Tarragona en esclatar un reactor de la planta d’oxid d’etilè d’IQOXE. Van ser quatre causes que ho van generar de manera consecutiva i la darrera d’elles va ser la més imprevisible de totes, el fet que el producte final que s’estava elaborant, anomenat MPEG 500, esclatés a una relativa baixa temperatura. IQOXE descarta una errada humana.

Aquest supòsit era desconegut per la ciència, segons han afirmat avui els experts de l’Institut Químic Sarrià (IQS) que han presentat a Tarragona les conclusions de la investigació que ha fet sobre l’explosió. L’IQS ha elaborat l’informe a petició de la mateixa companyia i conclou que el sinistre es va produir per una sèrie de factors, alguns d’ells desconeguts fins aleshores, que es van encadenar.

A partir d’ara, IQOXE ha decidit no fabricar més aquest producte ni aixecar la planta que el produïa. Paral.lelament, l’empresa s’està posant en contacte amb el sector químic i investigador per anunciar-los els efectes desconeguts d’aquesta reacció imprevista, efectes que van fer, per exemple, que una peça de 800 quilos del reactor sortís disparada a 2,5 quilòmetres de distància, impactés en un habitatge de Torreforta i provoqués una de les tres víctimes mortals. Es desconeixia que un projectil fruit d’una explosió d’un reactor químic pogués agafar tanta distància.

Així mateix, l’empresa considera que amb l’informe, que situa les causes en fets desconeguts per la ciència, es descarta que es pugui actuar judicialment per la via penal, però té assumit -‘només faltaria’, ha dit gràficament l’advocat de la companyia, Javier Fontcuberta- el procediment civil, en el qual està indemnitzant veïns afectats que poden relacionar la causa-efecte de l’accident en les destrosses a les seves llars o negocis. Han comparegut a la roda de premsa Julià Sempere, catedràtic de l’IQS; Eduard Serra, profesor del Departament d’Enginyeria Química i responsable de Seguretat de l’IQS; i l’advocat d’IQOXE, Javier Fontcuberta.

S’amplia el secret de sumari

El cas es troba sent investigat pel jutjat número 1 de Tarragona sota secret de sumari. Justament avui, s’ha notificat que aquest s’amplia fins al 10 d’agost, decisió que ha lamentat l’empresa sinistrada: ‘Estem sorpresos que després de sis mesos es prolongui el secret del sumari. Això suposa molts inconvenients’, ha afirmat l’advocat. L’empresa ha defensa que disposava de ‘la tecnologia més nova, eficient i fins avui, la més segura’ en aquest camp.

Segons l’Institut Químic de Sarrià, el component que va entrar inicialment en combustió va ser l’MPEG, el producte que es fabricava dins el reactor afectat, i no l’òxid d’etilè, com es creia d’entrada, i que és jusament el més perillós. Tal com han apuntat els experts de l’IQS, que l’MPEG es “descomposés” a aquelles temperatures -d’uns 300 graus- no estava contemplat pels experts.

Abans, però, i des de les 15 hores del dia 14 de gener, van succeir-se un seguit d’anomalies indetectables pels mecanismes de control i seguretat de la planta. Entre aquestes circumstàncies es trobava la inestabilitat de la barreja que es va produir dins el reactor quan es va introduir òxid d’etilè, la diferència de temperatura entre la part alta i la base del reactor, que el producte final no cobria, almenys l’ejector petit del reactor, i que la velocitat de la reacció , ‘indetectable’, no permetés maniobra alguna. Així, els dos operaris que es trobaven a la zona zero i que moririen en l’explosió no van tenir ni un minut per reaccionar.

Els tècnics de l’IQS han remarcat en diverses ocasions que el sinistre es va produir per l’encadenament de quatre factors que, aïlladament, no suposaven cap problema de seguretat. Fins i tot han reconegut que algun d’ells ja havia passat anteriorment. L’element que fins al moment era desconegut era la descomposició de l’MPEG a uns 300 graus. Aquest producte, que és el que es fabricava al reactor de la planta de derivats d’òxid d’etilè d’IQOXE, és “una substància perfectament coneguda”, que no era la primera vegada que la companyia produïa i que fins ara no havia generat “accidents greus” enlloc, segons ha indicat Julià Sempere, catedràtic d’enginyeria química de l’IQS.

“No hi ha bibliografia que descrigui la descomposició explosiva del producte”, ha apuntat Eduard Serra, responsable de seguretat de l’IQS. “Aquest accident no l’hagués previst ningú. No es contemplava l’escenari de l’explosió del reactor per descomposició del producte”, ha complementat. De fet, segons han explicat, durant la investigació s’ha descobert que l’MPEG-500 es descompon i “es comporta de manera estranya”, fins al punt d’explotar, 200 graus per sota de l’òxid d’etilè, una substància altament explosiva i que inicialment era la principal sospitosa d’haver generat la deflagració. Serra i Sempere però, han incidit en el fet que el sinistre es va produir en els moments finals del procés de fabricació de l’MPEG-500, motiu pel qual en aquell moment al reactor hi havia poca quantitat d’òxid d’etilè i, en canvi, s’acumulaven unes 20 tones del producte final.

Esbrinar les causes del sinistre s’ha hagut de fer sense els ordinadors de la sala de control, que van quedar destruïts, i sense aparells existents de mesura, però els investigadors consideren que ‘és l’única hipòtesi factible’, no desmuntable per altres fets. Un detall clau seria si el programari informàtic que registrava el que va passar aquella tràgica tenia una còpia, però el secret de sumari ha impedit a l’empresa informar-ne.

‘Cap dels fets per sí sols hagués desencadenat l’explosió, únicament la coincidència de tots ells generà una situació que nosaltres hem reproduït al laboratori i que comporta la descomposició violenta del MEG’, ha afirmat Sempere.

Jaume Garcia