Una cerimònia amb sorpreses inaugura uns “Jocs de la pau i del diàleg” que no s’obliden dels refugiats

🔊 Escoltar la notícia

Els Jocs Mediterranis han estat inaugurats formalment aquesta nit en un espectacle que ha tingut com a gran cop d’efecte el moment en el qual la bandera del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani ha ‘baixat del cel’ al terreny del Nou Estadi portada per una formació de paracaigudistes de la Patrulla Acrobàtica de Paracaigudistes de l’Exèrcit de l’Aire. Era un icònic punt final a una carrera d’obstacles que ha durat deu anys però que ha culminat amb un èxit fruit de la constància i perseverància de totes les administracions implicades i exemplificades en la figura de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros.

El batlle i president del comitè organitzador ha convertit la cita d’aquesta nit en un cant en favor de la solidaritat i de la pau, batejant els Jocs com els de “la pau i el diàleg” i parlant a cor obert sobre la importància de fer front al drama dels refugiats. “No haurà pau si no hi ha justícia. Tarragona ha estat una ciutat que ha patit l’angoixa de l’èxode i no pot tancar als ulls a les persones refugiades” que creuen la Mediterrània buscant “un futur millor”, ha deixat anar en referència als efectes provocats per la Guerra Civil espanyola. Un període de turbulències que li ha servit per rememorar la figura de Pau Casals assajant ‘L’oda a la llibertat’ per unes Olimpiades Populars truncades pel cop d’estat feixista. La del mestre del Vendrell, tanmateix, no ha estat l’única figura històrica que ha volgut lligar permanentment als Jocs de Tarragona, perquè també ha recollit paraules de l’escriptor egipci Naguib Mahfuz i del filòsof Walter Benjamin, al que ha honorat recordant una de les seves reflexions poc abans de morir a Portbou assetjat pels nazis: “Que no s’apagui mai la flama de la solidaritat, perquè quan oscil·la aquesta desapareix”.

La cerimònia inaugural, titulada ‘Somnis de pedra i aigua’, ha estat inspirada en l’herència romana: l’escenari central sobre la gespa del camp ha reproduït les ruïnes d’un impluvium, un element domèstic pensat per recollir l’aigua de la pluja i distribuir-lo per la casa. Creat i dirigit pel reconegut director artístic d’esdeveniments de gran format, a nivell mundial, Hansel Cereza, l’espectacle ha girat al voltant de l’aigua però ha tingut una segona lectura més enllà de l’estrictament artística, com és la de poder unir a la llotja del Nou Estadi al Rei Felip VI, i als presidents dels governs espanyol i català, Pedro Sánchez i Quim Torra respectivament. Prèviament, el president de la Generalitat ha lliurat en mà al monarca els informes del Síndic de Greuges sobre l’1-O i el llibre ‘Dies que duraran anys’, de Jordi Borràs. L’exemplar inclou una dedicatòria on s’hi pot llegir el següent text: “No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria que justifiqui ferits, presos polítics i exiliats. No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria que pugui aturar l’anhel de llibertat del poble català”. Segons ha difós el Govern a través del seu compte de ‘Twitter’, tots dos han encaixat les mans un cop Felip VI ha accedit a l’interior de l’estadi.

Els assistents a l’estadi, que no s’ha omplert, han rebut amb divisió d’opinions la simbologia política que representen tan uns com els altres (amb crits de “llibertat” i de “viva el rey”) però la cerimònia ha pogut transcòrrer en tot moment per la senda de la fràgil treva olímpica representada per la bandera dels Jocs lliurada a sis voluntaris amb nom propi dins de l’esport espanyol: Santiago Esteva, Albert Duch, Sílvia Fontana, Jesús Ángel García Bragado, Bito Fuster i Carme Rams. Finalment el cos de Gala de la Guàrdia Urbana de Tarragona ha pres el relleu per hissar-la formalment.

Entre els moments emotius de la nit, la desfilada dels autèntics protagonistes dels pròxims deu dies, els 4.000 atletes (que han estat encabits al fons sud de l’estadi i no pas sobre la gespa) de 26 països, encapçalada per Grècia i tenint la nedadora catalana Mireia Belmonte com abanderada d’Espanya. Però alhora ha destacat també la capacitat d’evocar sentiments de la veu càlida de Mari Àngels López interpretant l’etern ‘Mediterráneo’ de Joan Manuel Serrat, així com el reconeixement als voluntaris dels Jocs.

En l’apartat musical, Lucrecia (interpretant ‘Tarracus’) i un Antonio Orozco valent a l’hora de reclamar “acabar per una vegada per totes amb la xenofòbia” (cantant ‘Mi heroe’ i ‘Hoy es el día’) han donat el toc més mediàtic, mentre 200 nens i nenes reclamaven el protagonisme del territori amb el ‘Juguem per viure’, l’himne d’aquesta XVIII edició dels Jocs Mediterranis.

I pel que fa a l’espectacle, llum i color per convertir el joc innocent d’uns nens amb les baldufes sobre les runes de l’impluvium en invocació de la Deesa de la Vida, representada per la soprano Begoña Alberdi, i que esdevé un cant a la germanor entre tots els pobles i cultures que conformen la Mediterrània.