.

Laís de Oliveira, rebent el guardó

Una brasilera afincada  Tarragona, Laís de Oliveira Santos, llicenciada en enginyeria química pr la URV en 2016, s’ha fet amb el preuat Premi Dow, que enguany ha arribat a la seva quarantena edició i s’ha concedit aquesta tarda amb la presència de les màximes autoritats de la companyia a Espanya i al territori, a més de nombroses autoritats locals i acadèmiques i del món de la indústria química.

Laís de Oliveira, visiblement emocionada en rebre el guardó, ja té un referent a qui seguir: l’exdirector general de Dow Espanya, Anton Valero, va ser el primer guanyador del premi, fa quatre dècades.

A més, el jurat ha valorat l’alt nivell dels altres finalistes, que han estat Josep Brunet, Anna Cocostegui, Albert Escoda, Miquel Galván, Javier Lozano i Marc Romero.

La gala de lliurament ha atret nombroses autoritats, entre elles el secretari general de la Presidència de la Genealitat, Quim Nin, pedent de procés judicial pel cas del procés independentista, i ha esdevingut un ampli homenatge a la figura d’Anton Valero, durant molts anys director del site de Tarragona i de Dow Ibérica. Actualment, presideix la patronal de la indústria química espanyola i forma part de la CEOE, des d’on vol seguir influint en els canvis que s’operaran en el món indutrial -“en la transició pausada”, diu ell-, i en el que Dow aspira al seu lideratge.

Valero ha recordat la importància que Dow ha suposat per l’economia de Tarragona, a la que “hi hem contribuït entre tots”, en referència als empleats de la companyia.

Anton Valero, en el moment de rebre el guardó

El tercer factor que ha centrat la gala ha estat justament l’anunci -de fet, de nou- de Dow de voler esdevenir líder mundial en les transformacions de la indústria química encaminades a la reducció zero de la contaminació per plàstics. Aquelles imatges de mars de plàstics que apareixen per la televisió són l’objectiu a eliminar. I així ho ha exposat Javier Constante, vicepresident comercial i president de l’equip de lideratge comercial de Dow per a Europa, Orient Mitjà, Àfrica i la Índia.

Constante ha estat provocador: “El plàstic és bo”, ha defensat. El problema és què es fa amb ell un cop usat. I aquí és on vol que Dow esdevingui “líder mundial en el reciclatge i la reutilització. És una tasca gegantina”, ha reconegut, i ha emplaçat les noves generacions, encapçalades per la nova Premi Dow, a líderar aquest repte. La fórmula és mot agosarada: “Hi ha un problema mediambiental greu i haurem de buscar-ne solucions innovant”. És a dir, ara com ara, no se sap com. Es confia en la creativitat, en la intel·ligènci dels equis humans de Dow.

No només d’innovació viu Dow. Anton Valero ha citat les taules de la llei de la companyia, que no són formades per deu lleis, sinó per tres: “Ètica,  respecte a les persones i respecte pel planeta”. Jon Bilbao, que el substitueix des de fa un mes i escaig en la direcció general de Dow Ibèrica, ha subratllat la petjada que deixa Valero amb el seu adéu.

Valero, que ha estat reconegut en les diferents intervencions pel seu esperit innovador, ha reclamat el “lideratge en l’economia circular; hem de reinventar el món i transformar-lo en els propers 25 anys”. És el “canvi sensat” que proposa, encarat a la sostenibilitat. Dècades enrere era impensable que els alts directius de les companyies químiques usesin aquest llenguatge.

El Premi Dow ha anat de la mà de la Universitat Rovira i Virgili des de la seva creació -als seus inicis, Divisió de Tarragona de la Universitat de Barcelona-. Així ho ha reconegut especialment el seu rtor, Josep Anton Ferré, que s’ha felicitat perquè sigui una noia la guanyadora.

En l’acte també ha intervingut el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i l’alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, a qui se li ha entès tot quan ha afirmat, dirigint-se a les noves generacions de químics: “No sé si us estem deixant el millor país, en aquest país petit ( Catalunya) ens queda molta feina per fer i no ho estem fent bé”.

J. Garcia