.

L'empresari exhibidor Salvador Martí Pons en família a la façana exterior del cinema a l'aire lliure Pineda Playa (Tarragonès) en els anys seixanta. Col·lecció Elisabet Martí.

L’empresari exhibidor Salvador Martí Pons en família a la façana exterior del cinema a l’aire lliure Pineda Playa (Tarragonès) en els anys seixanta. Col·lecció Elisabet Martí.

Arrel la presentació de la seva tesi doctoral ‘Cines: espejos socioeconómicos e instrumentos institucional’ el 19 de juny de 2009, amb la que Isaac López va aconseguir un excel·lent Cum Laude, l’autor del projecte va decidir engegar un minuciós treball de documentació i recuperació dels cinemes a les terres tarragonines.

Sota el títol ‘Historia de los cines tarraconenses. Un viaje de cine por la provincia, desde sus inicios hasta la actualidad’ , López fa un repàs del setè art des de la seva aparició, passant com a atracció itinerant de barraca de fira i, després, com a indústria, a través de sales estables fins els últims cinemes supervivents as canvis tecnològics i d’hàbits d’oci.

L’obra rescata del passat les majestuoses façanes dels nostres cinemes i es recuperen per a la història els noms de persones, cinemes, sales d’exhibició, projeccions, programes de mà, entitats culturals o cafès tarragonins vinculats al setè art, dins el context històric de cada moment.

Actuació del cantant Joan Manuel Serrat a l'escenari del Cinema Victòria d'Ulldecona (Montsià), durant les Festes Majors de 1977. Col·lecció Miguel Castell Subirats.

Actuació del cantant Joan Manuel Serrat a l’escenari del Cinema Victòria d’Ulldecona (Montsià), durant les Festes Majors de 1977. Col·lecció Miguel Castell Subirats.

Durant la cerca, Lòpez ha fet grans troballes com és el cas del Cine Moderno de Caseres (Terra Alta) que porta des del dia de la seva inauguració (l’1 de setembre de 1951) fent sessions de cinema de forma ininterrompuda. ‘És el més antic obert a Tarragona província que no ha cessat de projectar’, explica.

‘La idea era crear un cens rigorós de cinemes i entitats culturals que van fer projeccions a la província’. López explica que ha estat una rigorosa investigació històrica sobre el sector de l’exhibició cinematogràfica a la nostra província de Tarragona, amb Espanya, Europa i EUA de fons.

Sense cap tipus de referent López es va embarcar a la recerca comarca per comarca, municipi per municipi, cinema rere cinema des del 1897 fins al 2015 d’uns 400 cinemes, analitzant la seva data d’inauguració, tancament i ubicació.

‘El llibre ret homenatge a la meva mare Rocío, gran cinèfila i exemple de lluita, així com a la gran família de la industria d’exhibició tarragonina’ encerta a dir Lòpez. El llibre, que recopila més d’un segle d’història en una obra 676 pàgines amb 975 fotografies, promet ser una obra de referència.

Algunes de les dades més significatives és ‘la primera projecció de cinema primitiu des de que es va realitzar el 20 de febrer de 1897 a Reus en els Billars del Cafè París de la Plaça Prim’. L’obra també destaca que els primers cinemes de barraca de fira es concentraven en les principals places dels municipis- a la Pl. Alfons XII de Tortosa, a la Pl. dels Quarters de Reus o Pl. dels Carros de Tarragona-.

‘El cinema ha tingut al llarg de la historia un important paper benèfic’ explica Lòpez. Per exemple, cinemes com el Salón Moderno de Tarragona, el Cinema Club Moderno de la Sénia –durant els anys 20 i 30- van realitzar nombroses sessions benèfiques i els diners recaptats es van destinar als ferits i malalts de la Campanya d’Àfrica i a l’Hospital de la Creu Roja.
Lòpez explica que donarà un euro de la venda de cada llibre d’aquesta primera edició al Banc d’Aliments de les Comarques de Tarragona, per reivindicar la tasca benèfica que ha tingut el cinema al llarg de la seva historia.

 Isaac López Sánchez, autor del llibre. Foto: Jordi Solanellas.

Isaac López Sánchez, autor del llibre. Foto: Jordi Solanellas.

D’altra banda, l’autor coincideix amb la posició de molts experts considerant que ‘S’ha perdut el ritual sociològic d’anar al cinema com un punt de trobada i festa, de fer cine fòrum, de conèixer la història i de gaudir d’una pel·lícula a la gran pantalla’.

El cinema ha tingut un paper fonamental al llarg de la histria. Durant la Guerra Civil moltes sales van ser comissades per la CNT i molts cinemes van ser utilitzats com a vehicles de comunicació per arengar tropes per un i l’altre bàndol. L’arribada del cine de Hollywood amb les polèmiques Casablanca (1942) i Per qui toquen les campanes (1943) va marcar un punt d’inflexió a la indústria cinematogràfica. Amb l’arribada del Franquisme la indústria es va veure greument afectada per la censura.

L’autor confessar ser un enamorat de l’analògic –les tradicionals pel·lícules en 35mm i 70mm i dels vells projectors- però reconeix que els nous models d’exhibició obliguen a les sales a reconvertir-se per no desaparèixer. Tot i que reconeix que ‘els cinemes de les petites poblacions són el cos i l’ànima de la indústria d’exhibició’.

Brigitte Urzaiz