.

El sirià Majd Ghazal.

La galeria de noms propis a recordar en motiu dels Jocs Mediterranis es construeix amb marques, medalles, però també per històries personals com la de Majd Ghazal. El seu és un relat que exemplifica com cap altre una edició que vol promoure la pau i en la qual s’ha fet referència a no oblidar-se del drama dels refugiats. Aquest sirià que s’ha hagut d’entrenar sota les bombes en un país esmicolat per l’odi va tenir l’oportunitat de disputar la final de la seva especialitat, el salt d’alçada, a l’estadi d’atletisme de Campclar. I com si fos un somni es va fer amb la medalla d’or, amb un registre 2.28 metres.

El moment servia per donar una alegria al país. I per això una persona atenta als detalls com Pere Valls va decidir trencar el protocol del qual n’era precisament responsable i permetre que la medalla li fos lliurada per la representant del Comitè Olímpic sirià, que va esclatar a plorar en escoltar l’himne i va acabar abraçant de gratitud el tarragoní que va idear portar els Jocs a la ciutat.