Emili Quevedo, comissari dels Mossos d’Esquadra, durant la compareixença al Tribunal Suprem
Un nou excap dels Mossos d’Esquadra, Emili Quevedo, cap de Planificació de la Seguretat durant les dates clau del procés, ha ratificat la declaració de la setmana de Manuel Castellví, cap d’Informacio del cos.
En la seva declaració davant la fiscalia del Suprem d’aquest dilluns ha assegurat que en la reunió del 28 de setembre entre comandaments policials i el president de a Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn, els comandaments els van demanar que se “suspengués el referèndum de l’1-0 pel clima de tensió que hi havia al país”. Dos dies abans, el major Trapero va assistir a una altra reunió similar i li va traslladar a Quevedo el “fracàs” de la petició que ja havia fet als tres interlocutors polítics perquè se suspengués el referèndum.
La celebració de la reunió va ser iniciativa del propi Trapero, una acció “gairebé sense precedents”, amb la presència del president de la Generalitat, ha dit Quevedo. Els missatges dels comandaments dels Mossos als tres dirigents polítics eren de “preocupació” pel “clima de tensió i la seguretat del país” l’1-0. També es va mostrar “la disconformitat absoluta per les expressions fetes públiques per membres del Govern”, referint-se al conseller Forn, que havia anunciat que l’1-0, els Mossos “actuarien igual que una jornada electoral normal”. “Això no era conforme amb la realitat”, ha afirmat Quevedo perquè “era incompatible. No podíem actuar igual en una activitat política que havia estat prohibida”.
Quevedo ha afirmat que “era incompatible” la prioritat del Govern català de celebrar el referèndum respectant amb el respecte a la resolució judicial prèvia on s’ordenava la no celebració del referèndum. “Era obvi que ho sabien”, que era una contradicció, ha dit.
“Hi havia una possibilitat real que no fos possible” que hi hagués tancament de col·legis amb només una parella d’agents dels Mossos destinats als col·legis el dia del referèndum. “No era realista plantejar que 16.000 policies -la totalitat del planter- puguessin intervenir per complir el manament judicial”, ha subratllat.
Quevedo ha afirmat que no es van enviar antidisturbis dels Mossos als col·legis -disposava de 900 efectius- perquè aquell dia hi havia concentracions anunciades que podien ser objecte de conflicte. “No es va poder destinar la brigada mòbil als col·legis electorals”, ha declarat.
Sobre el tancament previ de col·legis, també demanat per mandat judicial, ha dit que “només se’n van tancar 24 a primera hora”. I sobre el nombre d’agents dels Mossos destinats a l’1-0 ha dit que van ser 7.800. En una jornada electoral normal “son 2.500 i 3.000”. “Es van aportar els efectius d’acord amb la tipologia” del cas, ha afirmat responent a l’acusació particular.
La secretària judicial
Sobre la declaració de la secretària judicial, Montserrat del Toro, que va presumptament ser retinguda a les instal·lacions de la Conselleria d’Economia el 20-S i va haver de sortir per la part superior de l’edifici, Quevedo ha afirmat que els Mossos van enviar “unitats d’ordre públic perquè la comissió pogués sortir de la Conselleria sense més problemes”, xifrant en 300 el nombre d’agents.
“A través d’helicòpters vam veure que hi havia individus retirant material dels vehicles de la Guàrdia Civil”, ha dit Quevedo sobre el que va passar la matinada del 20-S. “A mesura que avancen les hores, el personal que sol quedar al final sol ser més conflictiu”.
També ha declarat que el Mossos van posar en marxa un pla, Àgora, a principis de setembre per protegir edificis de l’Estat i de la Generalitat.
Reculada de Castellví
D’altra banda, el comissari dels Mossos Manuel Castellví ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Suprem que cap dels tres cossos policials va preveure “actes de violència” l’1-O en una reunió d’informació que van mantenir el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum.
En canvi, la setmana passava va explicar que en una reunió que es va celebrar el mateix dia que la que els Mossos van fer amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat, on va declarar que els va avisar que aquell dia es preveien diversos escenaris, entre els quals “moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència”.
Castellví ha explicat que les previsions que grupuscles violents actuessin el dia del referèndum van fallar. El comissari també ha destacat el caràcter “no violent” d’ANC i Òmnium, a qui consideren “interlocutors” quan convoquen manifestacions.
Redacció
Equip de redacció
