Un moment de la presentació del llibre a la seu del Consell Comarcal
Una investigació històrica publicada pel Consell Comarcal del Tarragonès ha destapat l’existència, al llarg de la història, d’almenys quatre sinagogues (centres religiosos i escolars jueus) a la Part Alta de Tarragona, en l’entorn del call jueu.
‘El call jueu de Tarragona’, de David Bea, Sergi Navarro i Aleix González és el primer treball exhaustiu sobre el barri dels jueus de Tarragona, i molt especialment de Ca la Garsa, edifici jueu -amb precedents cristians- que els investigadors descarten que fos justament una sinagoga.
Segons els autors, “aquest llibre evoca una part de la nostra història, sovint desconeguda, quan no silenciada. El call i Ca la Garsa són conceptes i llocs que molts ciutadans de Tarragona coneixen per via de la tradició, noms que donen sovint per cert fets fins ara poc o mai contrastats científicament, com l’associació entre el casal del barri jueu i la sinagoga, però que sovint es mostren pobres a l’hora de transmetre les notícies de la vida d’uns tarragonins i d’unes tarragonines que nasqueren i visqueren a la ciutat, que s’estimaren, tingueren fills i honoraren els seus avantpassats”.
El concepte de call no es limita únicament al traçat urbà que sovint hom té al cap, aquells vials de la Part Alta, estrets, que porten al carrer de Santa Anna i a la plaça del Fòrum. “El call és la comunitat, l’aljama, la jueria, les seves gents i, en aquest sentit, aquest llibre no ha finalitzat la seva recerca rere els murs antics del barri jueu, sinó que ha pretès estudiar la presència jueva des dels seus inicis fins als darrers dies que habitaren a la seva Tarragona, des del Port fins a l’Oliva, des de les cases als cementiris”.
L’obra ha estat presentada pel professor de la URV Jordi Diloli, que ha subratllat la rigorositat de la investigació duta a terme i ha volgut recordar la importància de treballs com aquest, que parla d’una comunitat “que va ser víctima de la intransigència i el fonamentalisme”, que la va obligar a fugir del país amb una expulsió segellada el 1492. “Llibres com aquest han de servir per recordar el que no ha de tornar a passar”.
El volum és el resultat del treball guanyador del XVè Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2013, que s’atorga a un projecte que es refereixi a la comarca, en el seu conjunt, o als municipis que la componen. El jurat estava integrat per Montserrat Palau Vergés, Jordi Roca Girona i Josep Sánchez Cervelló, professors de la Universitat Rovira i Virgili, i Manel Güell Junkert, de l’Arxiu Diputació de Tarragona. La beca té una dotació de 2.450 €, està patrocinada per Repsol i la publicació del treball dins la col·lecció Els llibres del Consell.
L’obra, un treball molt complex per la dificultat d’aconseguir fonts originals, i menys en el camp de l”arqueologia jueva’, situa de forma segura les primeres comunitats jueves de Tarragona ciutat a finals del segle IV, o almenys els primers rastres documentats. El volum també redibuixa l’espai que ocupava el call de Tarragona respecte al que es coneixia fins ara i aporta documentació de la professora Marta Serrano, que parla de l’existència de fins a quatre sinagogues al llarg de la història.
El record de Sefarad
David Bea ha volgut referir-se a un tret característic dels jueus descendents de l’expulsió hispana: el seu record mític de la seva llarga estada a Sefarad, malgrat els més de 500 anys transcorreguts des de la diàspora forçada. És el cas de Marcos Caballero, jueu argentí que viu a Israel i que ha publicat una tesi doctoral en la que, per primera vegada, un jueu -ell mateix- ressegueix la seva nissaga familiar des de l’època de l’expulsió fins a l’actualitat… per situar els inicis de la saga a Falset, al Priorat.
O el cas d’un jueu centenari que vivint a Israel conserva la clau de l’habitatge que van tenir els seus avantpassats a Toledo abans del 1492, un habitatge que ja no existeix avui en dia. “Però ell en té la clau”, deia l’historiador. Tradició entre els jueus expulsats d’Espanya fou conservar la clau de les seves propietats.
Jaume Garcia
Equip de redacció
