Investigadors de l’estudi PREDIMED identifiquen un model d’aquests metabòlits, que millora la seva capacitat predictiva i redueix el risc de patir aquesta malaltia
Una nova recerca emmarcada en l’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) ha donat com a resultat la identificació d’un model de metabòlits -petites molècules- que milloren notablement la seva capacitat de predir la resistència a la insulina i també, de forma significativa, el risc de patir diabetis tipus 2.
Fins ara, estudis anteriors havien demostrat les complexes relacions que existien entre el metabolisme general i la resistència a la insulina. Això indicava la necessitat d’analitzar els metabòlits per tal d’entendre la seva relació amb el desenvolupament de la diabetis tipus 2. El fet d’examinar la capacitat predictiva dels metabòlits involucrats en diferents vies -més enllà dels factors de risc clàssics- pot servir per descobrir quins biomarcadors milloren la predicció del risc de patir aquesta malaltia. I com que la diabetis té un inici “progressiu”, determinar els perfils de metabòlits abans del diagnòstic de la malaltia pot resultar de molta utilitat per tal d’identificar biomarcadors diagnòstics de la diabetis tipus 2.
El treball l’han portat a terme investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED, com la Universitat de Navarra, la Universitat de Harvard i el Broad Institute de Boston (Estats Units). Els investigadors van avaluar la relació entre les concentracions plasmàtiques de metabòlits resistents a la insulina a l’inici de l’estudi i també després d’un i tres anys de seguiment dels pacients que hi van participar. També es va avaluar si els canvis en els nivells de metabòlits estaven associats amb canvis en la resistència a la insulina després d’un any de seguiment. A més, es va investigar el rendiment predictiu dels metabòlits per l’índex de resistència a la insulina més enllà dels factors de risc clàssics. Finalment, per determinar quin paper tenen les anomalies metabòliques associades amb la resistència a la insulina en el desenvolupament de la diabetis, també es va investigar si els metabòlits que prediuen la resistència a la insulina a l’inici de l’estudi també podrien predir el risc de diabetis després d’una mitjana de 3,8 anys de seguiment.
Els investigadors també van identificar metabòlits específics associats a la resistència a la insulina que van millorar la predicció de la mateixa més enllà dels factors de risc clàssics a l’inici de l’estudi i durant un període d’un any en una població anciana amb alt risc cardiovascular. Aquests metabòlits associats amb la resistència amb la insulina a l’inici de l’estudi també van predir el risc de diabetis.
El treball s’ha publicat a American Journal of Clinical Nutrition i ha estat dirigit per Christopher Papandreou, investigador sènior de la Unitat de Nutrició Humana de la URV i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana, director clínic de nutrició en el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, investigador principal del Centre d’Investigació Biomèdica en Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i tots dos membres de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV).
Equip de redacció
