.

David Nogué i Moisés Jordi Pinatella amb la regidora Patricia Anton aquest matí

David Nogué i Moisés Jordi Pinatella amb la regidora Patricia Anton aquest matí

Les dades que es desprenen d’un estudi que el departament comercial de l’Ajuntament de Tarragona ha encarregat a l’empresa Planol.Info, mostra que l’estat del comerç al llarg del 2013 i en previsió de futur a Tarragona gaudeix de ‘bona salut’ i presenta una oferta comercial diversa i amb diferents pols d’atracció. En termes d’ocupació comercial, la mitja tarragonina és d’un 75% per sobre de la de Reus que estaria entorn al 70%. Els comerços de la Part Alta i de l’entorn de la Rambla, els principals pols d’atracció

L’estudi es basa en les dades del portal de Comerç de Tarragona biztarragona.com, un observatori econòmic i eina de geolocalització comercial d’establiments del centre que permet conèixer els locals ocupats, els desocupats i el tipus de comerç per zones, entre d’altres.

A Tarragona la mitja de dotació comercial (locals per cada 100 habitants) és de 3’87% i per tant en una situació “normal”, ja que és baixa per sota del 3% i alta per sobre del 4%. En aquest sentit a la Part Alta amb un 8’5% i l’eixample amb 9’65% són els destacats amb més de 8 comerços per cada cent veïns.

Destaquen els serveis comercials, i l’hostaleria i restauració

Un dels índexs d’estudi és el d’ocupació comercial. S’ha fet seguiment d’un total de 3.212 establiments dels que 2.415 estan actualment ocupats amb activitat comercial i de serveis i per tant suposen un 75’2%. Posiciona a Tarragona per sobre de la mitjana catalana situant-la entre Barcelona (81%) i Reus (70%) que quedaria per sota, el que podria desmentir que la ciutat del Baix Camp sigui més comercial com es sol dir.

En aquest sentit, la regidora de comerç, Patrícia Anton, ha comentat que no vol entrar en rivalitats però ha remarcat que Tarragona “gaudeix de bona salut comercial” i ha indicat que és un comerç diferent i “complicat a Tarragona ja que es desenvolupa en zones separades entre sí”.

L’estudi agrupa 8 grans sectors com els equipaments per a la persona, equipaments per a la llar, cultura i lleure, comerç quotidià alimentari, hostaleria i restauració, serveis comercials, transport privat i altres, sumant entre tots ells un total de 70 subsectors.

Els serveis comercials al 2014 amb un total de 803 destaquen seguits dels d’hostaleria i restauració amb 517, un 21’4% del total. Són el Casc Antic en un 40’8% i Serrallo amb un 27’3% on principalment s’ubiquen.

S'han presentat les dades d'un estudi sobre el comerç de Tarragona

S'han presentat les dades d'un estudi sobre el comerç de Tarragona

La Part Alta i l’eixample sud, on hi ha major comerç

També es tenen en compte els locals buits i tancats. Segons les dades, la Part Alta i el nou eixample sud són les dues zones amb major comerç amb un 81 i 82% respectivament, i són els carrers secundaris on es troben el major nombre de locals com el carrer Canyelles, Governador González, o Cristòfor Colom, cosa que demostra que les obres al Mercat no han suposat perjudicis. Per contra, els barris marítims són on hi ha menys locals amb activitat (55’7%), el que “també suposa una oportunitat per a nous inversors” tenint en compte d’una banda la proximitat amb el Port i l’Estació i properament el turisme de creuers, i de l’altra que els locals tenen un preu mitjà de lloguer més baix, 5’5 euros el metre quadrat.

La mitjana a Tarragona és de 7’52 euros el metre quadrat segons el portal Api.cat i seria la zona de l’Eixample on els lloguers són més cars, un 10,72 euros el metre quadrat mentre que als barris marítims i el nou eixample nord a meitat de preu.

Major atracció comercial a l’Eixample

L’atracció comercial ve donada per aquell tipus de comerç no quotidià que fa desplaçar a clients atrets pel producte. En aquest sentit la mitja a Tarragona és del 26’3% i l’eixample (zona entre rambles) i eixample sud (voltants del Mercat Central) són les que destaquen amb productes de moda, llar, regals, cultura i oci. Per exemple sabates al carrer Unió, joies a Reding o roba a Governador González.

El Serrallo i Casc Antic en canvi tenen un comerç més quotidià i destaquen per la restauració i hostaleria com a pols d’atracció turística pels valors patrimonials i gastronòmics. A la vegada presenten oportunitats d’especialització de negocis pel turisme de qualitat i suposen també oportunitat en la compra i lloguer de locals.

Locals de menjar ràpid alternativa a restaurants en temps de crisi

L’impuls del turisme i la crisi econòmica expliquen les variacions en el nombre d’establiments entre els anys 2012 i 2014 on han augmentat els de regals i souvenirs, menjar ràpid com alternativa als restaurants, floristeries i fruiteries, informàtica, etc. mentre que alguns com la joieria, permuferies o concessionaris considerats de major nivells s’han vist reduïts.

David Nogué i Moisés Jordi Pinatella, de l’empresa Planol.info han explicat aquestes dades de l’estudi realitzat aquest matí en roda de premsa.

-Adrià Recasens-