Un emotiu pregó a tres veus de l’Associació de Jubilats enceta la Festa Major dels Pallaresos

🔊 Escoltar la notícia

Un emotiu pregó coral de tres destacats membres de l’Associació de Jubilats local va encentar la tarda-nit de dijous, 5 d’agost, la Festa Major dels Pallaresos en honor a la Transfiguració de Sant Salvador. L’Ajuntament no s’ha volgut rendir-se a la covid-19, però ha dissenyat unes festes de petit format i amb les mesures sanitàries que demanen les autoritats.

Tot i això, força ciutadans es van acostar al carrer Alt, davant el Centre Jujol, per escoltar un pregó diferent, en primer lloc per estar fet de manera coral, amb tres destacats membres de la junta de l’Associació, també pel fet que aquesta celebra 40 anys de vida i perquè el pregó foren realment tres pregons diferents, llegits pel tresorer de l’entitat, Joan Toldrà; el seu secretari, Carles Santiago Benseny, i finalment, pel seu president, Jaume Parés. Fou un exercici de virtuosisme històric i antropològic, on es repassà la història demogràfica de la vila -en el pregó de Benseny- mentre en el de Parés, el relat se centrà en els personatges de la vila dels darrers 50 anys. Aquest pregó fou especialment emotiu ja que recordà noms de vilatans i vilatanes, professions ja perdudes i anècdotes de llocs i de festes majors que la gent gran recorda perfectament.

Recordava Parés aquell agutzil -el Pepet de la Sula- ‘que feia de campaner i enterramorts i també era espardenyer’, o la llevadora, que ajudava els pallaresencs a veure la llum: ‘Era l’Anna Blai Vidal, que des de Perafort i amb carro anava als pobles i masies a ajudar a parir. A alguns de vosaltres us va portar ella al món’.

Fa cinc dècades, Els Pallaresos tenia 384 habitants, 96 cases i dues masies. El metge era el doctor Vallespinosa, a qui s’hi acudia si les herbes remeieres de les sàvies dones de la vila no ho solucionaven abans. Citava històries com les dels pastors i les pastores que havia conegut, com l’Assumpció de Càndio, ‘que coneixia el nom de cada una de les cabres del ramat’. O la d’un pastor a qui li va caure un llamp al damunt, però que salvà la vida perquè duia calçat amb sola de goma, que el va aïllar. Carters, barbers i un ciclista veí seu passaren per l’apassionada exposició de Parés.

Prèviament, Benseny feia un cant a la integració de la gent forània que s’ha viscut en un poble que va passar de menys 400 habitantes a prop de 5.000, com és en l’actualitat, i feia especial esment al fet que els presidents que ha tingut l’Associació de Jubilats han estat foranis.

Al seu torn, Joan Toldrà recordava que la pandèmia ha evitat que se celebri el 40è aniversari de l’entitat amb un colofó l’1 d’octubre, tot i que apostava per fer la celebració un cop passada la pandèmia.

L’alcalde, Xavier Marcos, havia presentat l’acte subratllant que aquest ‘és un any especialment trist i convuls, on la desgràcia ha caigut sobre el planeta i també, i molt, sobre el nostre poble’. Justament la residència d’avis dels Pallaresos va ser trista notícia mesos enrere en produir-se una cincuantena de defuncions per la pandèmia.

Marcos destacava que la Festa Major d’enguany ‘és descafeïnada’, centrada en petits actes, amb aforament limitat, reserva anticipada d’entrades i distanciament social. Justament, per accedir al lloc del pregó calia deixar el nom i el número de telèfon mòbil. ‘Des de l’Ajuntament volem que gaudiu de la petita Festa Major que farem’, destacava, i acabava amb un missatge: ‘Als pares, els dic que, sobretot, controlin la sortida dels seus fills, i que s’elimini el ‘botellón”.

Abans del pregó, els regidors de Cultura i de Festes, Samuel Urbano i Chus Coronado, respectivament, proclamaven l’hereuet i la pubilleta, que repeteixen de l’any passat donades les condicions que ha provocat la pandèmia. Urbano destacava que les festes d’enguany ‘són diferents, però mantenen l’esperit que les caracteritza’. Una actuació de la Beat Band & Simphocat tancava la jornada.

Seguiu el programa d’actes en aquest enllaç.

Jaume Garcia