TARRAGONA 21

Imatge d’Habitakulum, una sala d’escapada de Tarragona. Foto: Habitakulum.com

Les sales de jocs d’escapada acusen l’impacte de la crisi de la covid-19. Tres mesos tancades i sense cap ingrés han fet que una quarta part es plantegi tancar. Algunes ja no han tornat a aixecar la persiana i altres no podran aguantar el sotrac econòmic, segons afirma a l’ACN l’Associació Espanyola de Jocs en Viu Escape Room (AEJEVER). El sector dona feina a 10.000 persones a tot l’Estat, repartides en poc més d’un miler d’empreses, de les quals 800 són a Catalunya. De fet, el país és una referència mundial en aquest tipus d’oferta, tant en volum com en qualitat dels jocs, tal com destaca Marc Moruno, delegat de l’entitat a Catalunya. Per poder tornar a treballar, les sales han creat un protocol sanitari avalat pel govern espanyol.

Les sales de jocs d’escapada, conegudes popularment pel seu nom anglès d»escape room’, són espais en els quals els jugadors, normalment per grups d’entre quatre i sis membres, estan tancats en una habitació i han de fer servir els elements que troben per resoldre una sèrie d’enigmes per sortir-ne abans que se’ls esgoti el temps fixat. La proposta ha evolucionat i actualment museus, biblioteques o escoles els utilitzen per millorar la divulgació d’elements culturals. Des del sector reclamen que se’ls reconegui «com a element cultural, com ho és el cinema», apunta Moruno.

En els darrers tres anys el nombre d»escape room’ s’ha gairebé triplicat a l’Estat, segons dades d’AEJEVER, la principal entitat que els aglutina. La gran majoria són a Catalunya, concentrats principalment a Barcelona i l’àrea metropolitana. Però ara, amb la crisi sanitària, tot apunta que la tendència s’invertirà. «A nivell econòmic la situació és bastant delicada. La majoria de sales s’han quedat sense liquiditat», afirma Moruno, que reclama a les autoritats que s’adoptin mesures «més específiques per al sector perquè és molt desconegut».

La joventut dels negocis fa que ni tan sols disposin d’una catalogació pròpia d’activitat econòmica i s’acabin englobant en àrees tan diferents com l’oci recreatiu, experiències o casinos. «Jurídicament no som res», il·lustra Moruno. La gran majoria són microempreses «d’un o dos treballadors», que en ocasions estan registrades com una Societat Limitada (S.L.), encara que a la pràctica els impulsors són autònoms. Però pel fet de constar com una S.L., «només un 10% de sales ha rebut ajudes» per superar la crisi.

El delegat d’AEJEVER indica que la gran majoria d’empreses ha hagut de fer un ERTO. Un exemple és Habitakulum, una sala d’escapada de Tarragona. El seu propietari, Ricard Fernández, constata que «si no hi ha ingressos, la cosa perilla», i relata que si han pogut sobreviure és en bona mesura perquè han aconseguit arribar a un acord amb l’amo del local pel pagament del lloguer.

El propietari de Fix The History, David Vallès, a la primera sala de l»escape room’. Foto: Eloi Tost (ACN)

A la ciutat de Tarragona hi ha quatre empreses en aquest sector. Una altra és Fix The History, que també passa per dificultats. «Hem tingut ajudes de l’Estat, però sort de la bona voluntat dels propietaris del local, que ens han permès ajornar els pagaments», comenta David Vallès, responsable de la sala.

Reobertura amb dificultats

Des de fa uns dies que els ‘escape room’ han pogut tornar a obrir. Ho han fet en part gràcies a un protocol elaborat per part d’AEJEVER i una empresa de riscos laborals que ha estat validat pel govern espanyol. La principal mesura de prevenció que s’ha incorporat és l’obligació de jugar amb mascareta. «En una sala no es pot garantir el distanciament social, tot i que els grups que venen ja són amics o familiars entre ells», comenta Moruno. Fernández fins i tot explica que es van plantejar fer jugar amb guants els visitants. «La gent ve molt conscienciada. Jugar amb mascareta és pesat i fa calor, però no els estranya. També desinfectem les mans i les soles de les sabates», detalla el propietari d’Habitakulum.

A banda, les sales han de garantir la desinfecció dels espais un mínim de dues vegades al dia, i es recomana fer-ho després de cada partida. «Entre grup i grup ventilem i fem servir els sistemes d’extracció d’aire», concreta Vallès. Fernández explica que ells han anat fins i tot més enllà i que han retirat la taquilla on guardaven els objectes personals dels jugadors. En el seu cas, l’han substituït per una caixa que custodien els participants tota l’estona i que desinfecten constantment. «Tot plegat és un mal de cap i és costós econòmicament. El gel val diners, les mascaretes s’han de canviar, netegem els filtres dels aparells d’aire condicionat…», detalla Fernández.

Demanda fluixa

Amb tot, el retorn a l’activitat evidencia una altra dificultat: la confiança dels jugadors. Des de Fix The History, Vallès assenyala que ara que han pogut reobrir després de tres mesos aturats tenen poca demanda i ho vincula al fet que «després d’haver estat tancats a casa tant temps la gent potser no té ganes de tancar-se a un ‘escape room'». Fernández reconeix que, per ara, treballen a un ritme d’un 20% respecte al que tenien abans de la pandèmia i que en aquestes primeres setmanes s’han centrat a atendre els grups que van quedar «penjats» al març. Per Vallès, la notícia positiva és que «tots els grups» hi van «amb moltes ganes». «Després de tant de temps confinats tenen ganes d’oci», conclou.

Mar Rovira / Eloi Tost – ACN

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies