Un clar reflex de la temporada

L’empat contra l’Oviedo és un mirall de la temporada. Foto: Nàstic

El partit contra l’Oviedo és el perfecte mirall de com està anant la temporada a Can Nàstic. Un error de plantejament inicial. Cops durs difícils d’encaixar. Canvis a la desesperada. I una reacció que arriba, però que no s’acaba de consumar al 100%. És el guió que va seguir l’equip el passat dissabte, però és el mateix camí que el club ha seguit des de que va caure derrotar contra Osasuna en el play-off d’ascens ara farà un any.

Aquell 11 de juny del 2016 havia de ser un punt d’inflexió després d’una campanya brutal. Amb l’equip recent arribat a la categoria i lluitant per la glòria de la Primera Divisió. Aquella primera temporada havia de deixar pas a la consolidació del projecte en la categoria de plata. Però un error greu de plantejament, de planificació, ha acabat desembocant en un autèntic malson. Els fitxatges desconeguts -i la majora d’ells sense nivell professional- van provocar que l’equip sumés 13 jornades sense conèixer la victòria. Un suïcidi. Equiparable als inicis que ha tingut el Nàstic de Merino en els darrers partits a casa. Plantejaments inicials que costen d’entendre. Caos defensiu. Gols del rival. I a remar a contracorrent.

Arrencar amb aquest dèficit és una llosa que s’ha repetit masses vegades. I sobretot a casa. I és quan has de buscar la reacció amb canvis. Primer intentes redreçar el rumb movent una peça, però al final no et queda més remei que anar a la desesperada perquè el temps juga en contra teva. A Vicente Moreno aquest temps, la poca capacitat de reacció, i altres factors interns se’l van acabar carregant.

Merino es va presentar de la millor manera possible. Amb un pla convincent, un discurs engrescador i sobretot, resultats. Però en les darreres jornades, aquest pla s’ha començat a evaporar, el discurs ja no convenç a ningú i el que és pitjor, els resultats no estan arribant en el moment més crucial de la temporada. Tornem a parlar d’una reacció que es queda a mig camí.D’una remuntada somiada, però que no arriba. I provoca que tornis a anar a contracorrent i amb només 4 partits per al final.

El millor argument és que el capítol final de la temporada encara no està escrit. Per tant, són els propis protagonistes els que poden  imaginar i fer realitat el seu millor guió possible.

Perquè ja sabeu que això no és com comença, si no com acaba. I d’aquest malson encara es pot despertar i veure que, efectivament, havia estat només un malson massa llarg.

Joan Castell

 

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *