TARRAGONA 21

L’empat contra l’Oviedo és un mirall de la temporada. Foto: Nàstic

El partit contra l’Oviedo és el perfecte mirall de com està anant la temporada a Can Nàstic. Un error de plantejament inicial. Cops durs difícils d’encaixar. Canvis a la desesperada. I una reacció que arriba, però que no s’acaba de consumar al 100%. És el guió que va seguir l’equip el passat dissabte, però és el mateix camí que el club ha seguit des de que va caure derrotar contra Osasuna en el play-off d’ascens ara farà un any.

Aquell 11 de juny del 2016 havia de ser un punt d’inflexió després d’una campanya brutal. Amb l’equip recent arribat a la categoria i lluitant per la glòria de la Primera Divisió. Aquella primera temporada havia de deixar pas a la consolidació del projecte en la categoria de plata. Però un error greu de plantejament, de planificació, ha acabat desembocant en un autèntic malson. Els fitxatges desconeguts -i la majora d’ells sense nivell professional- van provocar que l’equip sumés 13 jornades sense conèixer la victòria. Un suïcidi. Equiparable als inicis que ha tingut el Nàstic de Merino en els darrers partits a casa. Plantejaments inicials que costen d’entendre. Caos defensiu. Gols del rival. I a remar a contracorrent.

Arrencar amb aquest dèficit és una llosa que s’ha repetit masses vegades. I sobretot a casa. I és quan has de buscar la reacció amb canvis. Primer intentes redreçar el rumb movent una peça, però al final no et queda més remei que anar a la desesperada perquè el temps juga en contra teva. A Vicente Moreno aquest temps, la poca capacitat de reacció, i altres factors interns se’l van acabar carregant.

Merino es va presentar de la millor manera possible. Amb un pla convincent, un discurs engrescador i sobretot, resultats. Però en les darreres jornades, aquest pla s’ha començat a evaporar, el discurs ja no convenç a ningú i el que és pitjor, els resultats no estan arribant en el moment més crucial de la temporada. Tornem a parlar d’una reacció que es queda a mig camí.D’una remuntada somiada, però que no arriba. I provoca que tornis a anar a contracorrent i amb només 4 partits per al final.

El millor argument és que el capítol final de la temporada encara no està escrit. Per tant, són els propis protagonistes els que poden  imaginar i fer realitat el seu millor guió possible.

Perquè ja sabeu que això no és com comença, si no com acaba. I d’aquest malson encara es pot despertar i veure que, efectivament, havia estat només un malson massa llarg.

Joan Castell

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies