.

Captura del vídeo de la Coral de la URV

Amb la ‘normalització’ del que fa tres mesos era rutina i mentre la societat supera fases per tornar al punt de partida, cal insertar dins de la memòria col·lectiva d’aquest país algunes de les situacions viscudes durant el confinament. En el llibre de fites que no han de caure en l’oblit hi figurarà la gravació duta a terme per la Coral i l’Orquestra de la URV quan el món semblava limitar-se a quatre parets. Del centenar de membres que sumen, un total de 58 van aceptar el repte de participar en la gravació d’una versió del Hallelujah de Leonard Cohen des de casa i fer-ne un vídeo que va servir per aixecar la moral de la tropa en uns moments en els quals la moral ho era tot.

El responsable de coordinar tècnicament tota aquesta aventura és Jaume Riembau, docent de música i cantaire de la URV des de fa prop de quatre anys. Aquest torrenc de 62 anys rememora com poc després del decret de confinament “vaig proposar en una conferència virtual amb membres de la Coral gravar aquesta peça que teníem dins del repertori des de feia dos anys. Llavors tota l’activitat ja havia saltat enlaire i el que volíem era mantenir el vincle a pesar de tot el que estava caient”.

La seva proposta es va creuar amb “la voluntat de fer alguna cosa que també tenia el director de l’Orquestra de la Universitat, Miquel Massana. No sabia ben bé què fer, buscant una cosa que no fos ni massa complicada ni massa simple, i jo li vaig deixar caure la possibilitat d’unir-nos per interpretar l’obra de Cohen”. D’aquesta manera va sorgir la idea d’un muntatge àudiovisual, culminat a mitjans d’abril, amb Massana fent-se càrrec de l’adaptació musical de la peça del poeta i cantant canadenc ja desaparegut “a mida de l’orquestra que tenim”.

“No sóc informàtic”, reconeix Riembau, però finalment va fer front a la necessitat de donar forma a la idea a partir de fragments que per si sols no tenien sentit. La solució trobada va ser la d’enviar l’àudio que pertocava a cadascú dels participants pregravat. Tot estava més a prop de sortir malament que bé, “perquè entre altres coses no tothom estava en disposició dels mitjans necessaris per conseguir una bona reproducció”. Tanmateix, “al final em vaig quedar molt sorprès. Tot i que es van utilitzar mòbils, tablets i ordinadors la veritat és que els ajustaments que vaig haver de fer van ser mínims, tant de la coral com de l’orquestra”.

Aquesta “empemta i moltes ganes” no va impedir la fabricació d’un anecdotari surtit. Des de persones “que es gravaven mentre s’escoltava també l’àudio de referència que els havia enviat de guia” fins a les dificultats pròpies de músics “com el bateria, que es va veure obligat a utilitzar la de joguina que tenia a casa”. Malgrat les dificultats, “finalment la qualitat és força professional” amb el resultat d’un muntatge “dinàmic” on es poden apreciar durant 15 o 20 segons tots els participants en una gravació que no era senzilla. “Jo no havia fet mai a la vida un vídeo. I a més havia d’esgarrepar hores després de les clases que impartia de manera virtual. Fins al punt que quan pensava que ja ho tenia tot llest i vaig passar el muntatge definitiu als demés una de les cantants de la coral em digué que no s’hi veu. La pista de so hi era, sí, però al moure els quadradets amb cada una de les intervencions el seu vídeo estava tapat pel d’un instrumentitsta. És clar que arribats a aquest punt ja era un expert en fer trampes…”.

El resultat final, penjat a les xarxes la primera setmana de maig, és tan digne com la voluntat de resistència d’un grup d’amants de la música que no es van voler rendir davant de l’adversitat. Ara bé, els membres de la Coral encara no podran tornar als assajos habituals perquè el requisit de garantir el distanciament social els deixa sense marge de maniobra. “La salut és el més important, i precisament perquè som un grup d’altíssim risc el que no podem fer els membres d’una coral és assajar a una plaça de braus. Estem a l’espera de les gestions que està duent a terme la Federació Catalana d’Entitats Corals per trobar-ne una sortida” i harmonitzar-se de nou un al costat de l’altre.

JS