.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, i la presidenta, Laura Borràs. Foto: Natàlia Segura

Els afiliats de Junts han decidit sortir del Govern a la consulta que el partit ha fet a la militància. Un 55,73% dels afiliats ha votat a favor d’abandonar l’executiu, mentre que el 42,39% han demanat quedar-s’hi. Només hi ha hagut un 1,88% dels vots en blanc. La participació a la consulta ha estat molt alta, d’un 79,18%. L’executiva de Junts té previst reunir-se a partir de dos quarts de sis de la tarda per analitzar el resultat. La formació farà una roda de premsa a la seu de Junts un cop acabi la reunió. El cens total era de 6.465 afilats, que podien respondre en dos dies a la pregunta: “Vols que Junts continuï formant part de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya?”. Hi havia tres opcions: sí, no o vot en blanc.

Veus discrepants

Arran de la convocatòria de la consulta, les discrepàncies entre sectors del partit sobre el pacte de govern amb ERC i el rumb del partit han aflorat amb més intensitat aquests últims dies. La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha defensat clarament trencar amb els republicans. També ho ha fet el portaveu del partit, Josep Rius, en un article a ‘El Punt Avui’ retuitat per l’expresident de la formació, Carles Puigdemont.

En canvi, tots els consellers amb carnet del partit, excepte Gemma Geis, aposten per quedar-se a l’executiu. Diversos quadres locals s’han manifestat en el mateix sentit, com els de Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre i els del Maresme.

Malgrat prometre dilluns que traslladaria a la militància la seva postura, Turull va dir dimecres que finalment no ho faria públic per la “neutralitat” que va demanar, a posteriori, la sindicatura electoral del partit.

Quan membres de la direcció i consellers ja s’havien pronunciat, la sindicatura electoral de Junts va reclamar dimecres a “càrrecs interns”, “òrgans col·legiats” del partit i “representants a les institucions” que es mantinguessin “neutrals”. En un comunicat, l’òrgan que supervisa el procés va instar aquestes persones a abstenir-se “d’utilitzar aquests càrrecs per afavorir qualsevol de les opcions de la consulta”. Després, va puntualitzar que es podien fer posicionaments “a títol personal”.

Escalada de tensió amb ERC

Des de principis de setembre, quan una auditoria interna va valorar negativament els avenços en la carpeta independentista per part del Govern, Junts va augmentar la pressió a ERC per rebre garanties sobre el compliment de les seves exigències.

Amb la petició d’una qüestió de confiança al president Pere Aragonès al debat de política general si no aportava “concrecions” sobre el pacte de govern i la destitució de Puigneró, es va acabar d’accelerar l’aposta de Junts per la consulta, que es va convocar un cop Turull va donar per infructuoses les converses amb Aragonès.

En la seva última declaració abans de la consulta, Aragonès va garantir acció coordinada a Madrid entre ERC i Junts, en els temes consensuats al Govern, però va “màxima lleialtat” a Junts, en cas que les seves bases decideixin la continuïtat del partit a l’executiu. Aragonès veu “marge per arribar a acords” en els tres punts que exigeix Junts per complir el pacte d’investidura: la delegació catalana a la taula de diàleg, la reactivació d’un espai de direcció estratègica de l’independentisme i la coordinació a Madrid.

(Seguirà ampliació)

Mariona Puig / Natàlia Segura / Redacció