Jesús Gellida
Aquest acord és conegut com TTIP (Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió entre Europa i els Estats Units) per les seves sigles en anglès, però què és el TTIP? qui està darrere la seva negociació? per què es vol implantar? i com ens afecta a cadascuna de nosaltres?
EL TTIP pretén convertir-se en un tractat d’ampli abast entre els EEUU i la UE. Les parts negociadores són la Comissió Europea (en nom dels Estats membres de la Unió Europea) i el govern dels Estats Units. Aquestes negociacions busquen facilitar el lliure comerç i la inversió directa mitjançant l’eliminació d’obstacles normatius suposadament innecessaris i l’harmonització a la baixa de les regulacions a través del Consell de Cooperació Regulatòria per així afavorir l’accés al mercat de les empreses multinacionals d’ambdós costats de l’Atlàntic en condicions molt favorables als seus interessos.
Des dels inicis de les converses les negociacions s’han mantingut en secret fent de l’opacitat i de la manca de procediments democràtics les senyes d’identitat de les mateixes. No hi ha mecanismes que facilitin la informació sobre el Tractat i les negociacions que es duen a terme entre les parts i, per tant, la ciutadania no coneix en que consisteix aquest Tractat ni com afectarà a les seves vides. En canvi les grans empreses multinacionals si que tenen accés a la informació alhora que pressionen a través de lobbies per a influir en les negociacions i així assegurar-se mesures favorables als seus interessos privats. Per tant, s’està treballant per una des-regulació o regulació unilateral favorable als interessos de les grans corporacions tant per la nova regulació que es vol aprovar com per els mecanismes d’arbitratge entre les parts en conflicte que es volen imposar.
Totes les informacions que van apareixent del TTIP gràcies a algunes filtracions indiquen que els objectius de l’acord amenacen importants drets socials, laborals, mediambientals i democràtics adquirits en les llargues i dures lluites socials. Un Tractat que amb l’actual visió dels drets de propietat intel·lectual només afavoreix els monopolis. Tot plegat suposaria unes conseqüències molt desfavorables per a la majoria de la població de la UE, dels EEUU i de la resta del món ja que hi hauria una igualació a la baixa de les diferents regulacions degut a la pressió de les multinacionals les quals podrien fins i tot negociar amb els estats les reformes del mercat laboral – cada cop més flexibles -. Estarien per tant en perill els drets laborals, els serveis públics, la sanitat, l’educació, l’alimentació, l’energia i el medi ambient, en una carrera per igualar drets i estàndards laborals i mediambientals a la baixa.
Però aquests tipus de tractats no són res nou ja que fa dècades que s’imposen a diferents parts dels món i són un exemple clar de a qui afavoreixen. És el cas, per exemple, del NAFTA (Tractat de lliure comerç entre Mèxic, EE.UU i Canadà) amb conseqüències molt desfavorables per a la majoria de les poblacions ja que el que es prioritza per damunt de tot són els interessos de les grans corporacions multinacionals. Hi ha molts més tractats regionals o bilaterals entre els EEUU i altres països o entre la UE i altres països que aquests promocionen per afavorir la liberalització comercial i la posada en pràctica de tota una sèrie de normatives desfavorables per a les poblacions sobretot dels països empobrits i amb poc poder de negociació.
Però tornant al TTIP, aquest acord també incorporaria un mecanisme de Solució de Diferències entre els Estats i els Inversors (les grans corporacions multinacionals). Aquest mecanisme d’arbitratge conegut com ISDS esta fora dels tribunals nacionals i estableix la possibilitat de que les multinacionals demandin als Estats si consideren que aquests prenen alguna decisió que vulnera els seus interessos presents i/o futurs. Un mecanisme pervers de resolució de conflictes entre Estat-Inversor ja que està esbiaixat a favor dels interessos de les corporacions i en contra de l’interès general.
El TTIP és una de les majors amenaces a la sobirania dels pobles, a la democràcia i al dret a decidir sobre els afers públics ja que com hem dit aquest tractat articula mecanismes per a que les empreses puguin imposar els seus interessos front els de la immensa majoria de la població. Cal també fer referència a que el passat 6 de maig al Congrés dels Diputats CiU es va unir al PP, al PSOE i a UPyD per votar en contra de fer un referèndum sobre el TTIP. On queda, per tant, el dret a decidir que tant enarbora CiU segons per a què?.
Finalment per aturar aquest atac a la democràcia i als drets de les persones i del mediambient cal superar primer la invisibilització mediàtica per a que la majoria de la població conegui en que consisteix el TTIP i com els pot afectar. A través de la campanya No al TTIP es pot conscienciar a la població sobre aquesta Tractat i de les possibles respostes front al mateix: mobilitzacions, recollida de signatures, accions de protesta i de denúncia, etc. Tot plegat per articular una resposta massiva per exigir transparència en les negociacions i que qualsevol acord que es prengui interposi les persones, els drets socials i laborals i el planeta als interessos corporatius. Una alternativa és la proposta de l’Aliança per un Mandat per un Comerç Alternatiu.
El 93% de les reunions preparatòries per a les negociacions del TTIP van ser amb lobbies. Les empreses de l’agroindustria volen aprofitar el TTIP per imposar encara més els transgènics. Podeu trobar més informació sobre els Tractats de Lliure Comerç a la campanya de Setem al respecte. Per aprofundir veure l’article “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els Estats Units”.
