Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, arribant a l’Audiència Nacional i saludant els diputats i senadors que hi han anat a donar-los suport. Foto: Roger Pi de Cabanyes / ACN
El major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja han arribat a l’Audiència Nacional, on hauran de tornar a declarar per un presumpte delicte de sedició.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, s’ha mostrat “convençut” que avui torna “a dormir a casa” després de declarar a l’Audiència Nacional. Sànchez ho ha dit a través de Twitter just abans declarar aquest dilluns al tribunal per un presumpte delicte de sedició.
“Ho dic del cert”, ha afegit el president de l’ANC, que ha afirmat que “les acusacions no aguanten dos minuts en cap tribunal”. “Són escandaloses i ho saben”, ha dit. Sánchez ha arribat aquest matí i a l’Audiència Nacional, juntament amb el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el president de d’ Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per tornar a declarar per un suposat delicte de sedició.
La jutgessa Carmen Lamela també ha tornat a citar la intendent dels Mossos Teresa Laplana. Lamela té sobre la taula un informe de la Guàrdia Civil, molt més detallat que el primer, que inclou material tant les protestes del 20 i 21 de setembre com de l’1-O.
Trapero ha estat el primer a arribar i aquest cop no ho ha fet uniformat. Un grup de diputats i senadors d’ERC, el PDeCAT i En Comú Podem, i els presidents de l’AMI i l’ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, han mostrat el seu suport a Sànchez i Cuixart a la seva arribada.
És la segona vegada que tots quatre declaren a l’Audiència Nacional per aquests fets. La primera va ser el 6 d’octubre, quan la Guàrdia Civil va presentar aquest nou informe acompanyat d’una petició perquè se’ls tornés a citar. Aleshores, Trapero i Laplana van ser els únics que van respondre totes les preguntes de les parts, mentre que Sànchez va contestar les de la defensa i Cuixart es va negar a declarar.
Aquest dilluns s’enfronten també a preguntes d’altres jornades que van més enllà de les protestes dels dies 20 i 21 de setembre i que arriben a l’1-O, dia del referèndum. A més dels quatre investigats, que s’enfronten a possibles penes de fins a 15 anys de presó, estan citats a declarar tres testimonis. Són dos agents de la Guàrdia Civil i la lletrada del jutjat 13 de Barcelona.
Tots tres han arribat a l’Audiència Nacional poc abans de les deu del matí i han estat increpats per un reduït grup de concentrats. Sànchez i Cuixart han rebut el suport d’un grup de diputats i senadors d’ERC, el PDeCAT i En Comú Podem, a més de la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch. “No esteu sols”, els han cridat. La policia ha establert novament un dispositiu de seguretat que els impedeix saludar-los i accedir a les immediacions de l’Audiència.
L’informe de la Guàrdia Civil
L’atestat elaborat per la Guàrdia Civil i lliurat a l’Audiència Nacional acusa els mossos “d’inacció flagrant” durant el dispositiu del dia del referèndum. L’informe recull vídeos i imatges que analitzen l’actuació del cos aquell dia i s’afirma que “lluny de complir-se les ordres de Trapero van derivar en una inacció flagrant havent de ser la resta de forces i cossos de seguretat els que van haver d’actuar activament per evitar la celebració del referèndum”.
L’informe apunta que la no actuació dels Mossos que denuncien “no pot recaure en la voluntat individual” dels agents, sinó que era el resultat “d’un pla premeditat” per evitar actuar i assenyala el Trapero “en connexió directa amb els membres del comitè estratègic”, en relació a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
De fet, sobre Sànchez i Cuixart, la magistrada considera que, amb la nova informació aportada per la Guàrdia Civil, s’infereix que els fets investigats no constitueixen un fet aïllat, sinó que s’emmarquen dins d’una estratègia complexa “amb la que des de fa temps col·laboren” tots dos “en execució d’un full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya i on tots dos formen part d’un comitè estratègic amb unes funcions concretes a executar”.
Lamela, a més, ha rebutjat declinar la seva competència a favor dels jutjats d’instrucció de Barcelona en aquesta causa. La magistrada remarca que, en aquestes diligències, s’està investigant un delicte de sedició que persegueix canviar il·legalment l’organització de l’Estat i, per tant, conclou que és competència de l’Audiència Nacional.
ACN
Equip de redacció
