Trapero nega una conxorxa amb el govern par facilitar la independència i recorda que Pérez de los Cobos era qui va dirigir l’operatiu contra l’1-O

🔊 Escoltar la notícia

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, va posar el cos policial a disposició del TSJC i la Fiscalia Superior de Catalunya la tarda del 27 d’octubre, quan el Parlament va declarar la DUI. Així ho assegura el recurs presentat per la defensa de Trapero contra la interlocutòria de processament de la magistrada de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela, que afegeix que el cos compliria les ordres judicials que corresponguessin davant la declaració d’independència. El recurs també nega que la cúpula policial catalana estigués conxorxada amb el Govern per aconseguir la independència i recorda que era el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos l’encarregat de dirigir l’operatiu policial contra l’1-O.

En el recurs, de 34 pàgines i al qual ha tingut accés l’ACN, s’explica que el 27 d’octubre, dia de la declaració d’independència, Trapero va enviar dos correus electrònics al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, i al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, on els deia que desconeixia les conseqüències jurídiques de la DUI i sobre qui podien recaure. Per això, la policia catalana “es posava a disposició tant del TSJC com de la Fiscalia Superior amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar” en relació a aquests fets. Afegia també que els Mossos continuarien garantint la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya.

Aquests correus van arribar just després d’unes trucades telefòniques amb Barrientos i Romero de Tejada en el mateix sentit, i dos dies després que Trapero ja hagués dissenyat un dispositiu judicial per “atendre les eventuals ordres que es poguessin rebre”, així com garantir la seguretat i l’ordre públic.

Segons l’advocada, els fets relatats en la interlocutòria “no se sustenten en indicis objectius i racionals” i “la instrucció practicada i el seu resultat no avalen” aquest relat. Així, per exemple, recorda que en el document ‘EnfoCATs’ trobat a casa de Josep Maria Jové els Mossos només surten com a “estructura d’estat existent” i que el nom del major Trapero no surt en cap moment. A més, en la causa no hi ha cap indici que el cap dels Mossos conegués aquest document i no hi ha cap mosso en els denominats comitès estratègic o executiu.

En la interlocutòria de processament s’esmenten declaracions públiques de l’aleshores conseller d’Interior, Joaquim Forn, sobre el paper dels Mossos, però no hi ha cap declaració pública de Trapero prometent suport policial a la independència, sinó al contrari, el “sotmetiment” del cos a les ordres judicials i fiscals, malgrat mostrar la discrepància amb el nomenament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador dels cossos policials per a l’1-O. “Una cosa eren els desideràtums i la voluntat de l’òrgan polític i una altra l’actuació dels Mossos, la cúpula dels quals sempre va tenir la ferma determinació de complir l’ordenament legal vigent i les ordres del poder judicial i la fiscalia”, assegura l’escrit de recurs.

Així, la pròpia agenda de Jové recull que Carles Puigdemont va dir en una reunió del 2016 que els Mossos sempre obeirien les ordres judicials, i el recurs recorda que la cúpula policial va advertir el 28 de setembre passat a Puigdemont, Junqueras i Forn que estava “preocupada” per l’1-O i possibles problemes de seguretat, que respectarien la legalitat vigent i que complirien els mandats judicials, i els van comunicar les discrepàncies amb determinades expressions públiques de polítics independentistes sobre el paper dels Mossos.

Dispositiu de seguretat el 20-S

Sobre l’episodi del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia, el recurs fa referència a les imatges i nega que la concentració ciutadana fos violenta en general, tot i alguns incidents puntuals, i que volgués impedir l’actuació de la Guàrdia Civil. L’advocada utilitza el propi atestat de la Guàrdia Civil per assegurar que “se’n desprèn que no hi va haver cap aixecament o revolta tumultuària”. “Els moments de tensió greu que es descriuen a l’atestat es van produir passada la 1 de la matinada, procedint en aquest moment els Mossos a realitzar una càrrega contra els manifestants”, relata, i afegeix que “a aquella hora la diligència judicial ja havia acabat, i la gran majoria de les persones congregades durant el dia havia abandonat el lloc”. Així, nega que els concentrats intentessin entrar a la Conselleria d’Economia, i assegura que si ho haguessin volgut ho haurien aconseguit.

També s’assegura que la intendent Teresa Laplana va estar en tot moment en contacte amb els guàrdies civils i els seus superiors. A les 9.34 hores ja van arribar al lloc dos equips d’antiavalots de la Brimo i dos de l’ARRO, a les 11 van arribar cinc indicatius més de la Brimo, a les 11.08 dos més d’ARRO. A les 11.59 hores, hi havia 11 equips d’ordre públic al lloc, i durant tot el dia hi va haver un equip de mediació de la policia catalana, que van estar en contacte amb la Guàrdia Civil.

Basant-se en les declaracions davant Lamela dels diversos comandaments dels Mossos, inclosos els antiavalots que van estar a l’edifici, el recurs assegura que “totes i cadascuna de les peticions de la Guàrdia Civil van ser valorades i ateses d’acord amb les concretes circumstàncies concurrents en cada moment”, tenint en compte que totes les mobilitzacions de l’ANC i Òmnium sempre havien estat pacífiques.

Si no es va fer un passadís perquè els detinguts poguessin ser introduïts a l’edifici i no es van protegir els vehicles de la Guàrdia Civil “no va ser per una voluntat maliciosa d’obstruir” sinó perquè la informació que donaven els responsables de l’operatiu advertia de “l’absoluta impossibilitat” de portar a terme aquestes actuacions “davant d’una massa compacta de gent que impedia els moviments i l’actuació policial”, fins que a la 1 de la matinada molta gent ja havia marxat a casa.

De fet, explica que els Mossos van proposar al matí un doble passadís de seguretat format per policies i voluntaris de l’ANC perquè els detinguts entressin a peu a la Conselleria, però la Guàrdia Civil volia que arribessin en cotxe fins la porta de l’edifici, cosa que va “resultar impossible”. A les 9 del vespre es va fer un passadís idèntic per assegurar la sortida de la comitiva judicial, però la pròpia Guàrdia Civil va dir que tenia “problemes” que impedien la finalització de l’escorcoll, cosa que va provocar que es desmuntés el passadís i es va dir que es tornaria a muntar quan s’anés a sortir definitivament.

L’advocada també nega taxativament que l’actuació dels Mossos aquell dia estigués coordinada per la cúpula d’Interior. “No hi ha cap indici al sumari” que reforci aquesta afirmació de Lamela, diu l’advocada, i assegura que al centre de coordinació policial (CECOR) no hi havia cap càrrec polític. Només hi va haver tres trucades entre Trapero i el director general dels Mossos, Pere Soler, entre les 11 i les 12.51 hores de menys d’un minut cadascuna.

Les trucades entre Trapero i Jordi Sànchez van ser, segons el major, per parlar de la col·laboració dels voluntaris de l’ANC, “com a pràctica pròpia del model d’ordre públic instaurat als Mossos, que té com a pilar principal la mediació”.

Per últim, la defensa diu que si la Fiscalia Superior hagués determinat que Trapero va obstaculitzar la tasca judicial i policial aquell dia, no li hagués encarregat el dispositiu contra l’1-O.

Pérez de los Cobos dirigia les policies l’1-O

Sobre el dispositiu policial de l’1-O, Lamela va assegurar que “es va decidir que els Mossos, per tenir competència en seguretat ciutadana, haurien de clausurar els centres de votació previstos abans que s’iniciés la votació”, però el recurs recorda que era la pròpia ordre del TSJC la que designava el coronel Pérez de los Cobos com a coordinador dels tres cossos policials. Igualment, s’esmenta que la llei preveu que quan hi hagi un cos policial estatal i un autonòmic actuant en un operatiu, serà el primer el que dirigirà l’operació. En la Junta de Seguretat del 27 de setembre, els representants de l’estat no van posar en dubte això, i fins i tot el secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, va remarcar “la importància de deixar clar que la magistrada ha dictat una interlocutòria en el que s’estableix un mandat que afecta els tres cossos de seguretat, sense que de la seva lectura pugui interpretar-se cap actuació subsidiària”.

De fet, Pérez de los Cobos va dir a Lamela que li va sorprendre que Trapero defensés la posició de Puigdemont i Forn, però en l’acta de la Junta de Seguretat, firmada pel coronel de la Guàrdia Civil, només apareix que Trapero va dir que els cossos policials han d’obeir les ordres judicials i complir les lleis, i que l’1-O havien de preservar la convivència actuant amb proporcionalitat i congruència, utilitzant la força únicament quan calgués repel·lir agressions a la policia o a terceres persones i “evitant causar un dany major al que es pretengui evitar”. Això, segons la defensa, és el mateix que havia ordenat el Ministeri.

En aquest sentit, diu que l’ordre de la fiscalia del 25 de setembre i la de l’endemà sí que responsabilitzaven principalment els Mossos de tancar els edificis, però la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre va deixar sense efecte aquestes ordres, i ja no posava el pes només sobre la policia catalana. En les reunions de coordinació prèvies a l’1-O es va determinar que dos mossos anirien a cada col·legi i si no podien tancar-lo avisarien els antiavalots de la Guàrdia Civil i la policia espanyola.

L’escrit de defensa també explica que la pròpia magistrada del TSJC va establir que l’actuació policial es fes “sense afectar la normal convivència ciutadana”, cosa que, segons la defensa de Trapero, “reflecteix la justificada preocupació també a nivell judicial” sobre el desenvolupament de la jornada. Per això, el major va mencionar els principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat en diversos escrits que la fiscalia no va recriminar en cap moment.

El pla d’actuació presentat pels Mossos a la Fiscalia Superior i a Pérez de los Cobos el 25 de setembre admetia que el dispositiu havia estat qualificat d’insuficient per part de la Fiscalia General de l’Estat i del Ministeri de l’Interior, però Trapero els va respondre que no podia concretar més perquè no sabia com es desenvoluparia la jornada ni si l’actuació del jutge d’Instrucció número 13 de Barcelona l’acabaria afectant. La defensa recorda que el TSJC no va requerir cap pla d’actuació i Pérez de los Cobos no va demanar modificar-lo en cap de les reunions preparatòries del dispositiu per l’1-O.

El recurs també defensa el document anomenat ‘Pautes d’actuació’ que es va explicar a 220 comandaments del cos el divendres 29 de setembre i es va penjar a la intranet del cos. Per això, encara que no anés signat, la defensa al·lega que no es va posar en dubte la seva autoria. A més, les pautes són “concises i precises” i no s’ordena els agents que tinguin cap actitud “passiva o inactiva”. Tampoc consta, segons la defensa, que el sistema de comunicació entre els agents i els seus superiors fos lent.

La suposada innació dels Mossos

Sobre la suposada inacció dels Mossos els dies previs a l’1-O, la defensa al·lega que es van visitar 2.811 centres de votació i es van aixecar les mateixes actes, però no es van poder desallotjar perquè “es van convertir en seus improvisades d’activitats lúdiques de tot tipus” com també la Brigada Provincial d’Informació de la policia espanyola a Catalunya va afirmar. Així, acaba afirmant que si la Guàrdia Civil i la policia espanyola no van actuar abans del diumenge 1 d’octubre en substitució dels Mossos va ser perquè era “desaconsellable” i la policia catalana no estava incomplint l’ordre del TSJC. Igualment, el recurs recorda que el Ministeri de l’Interior també va ordenar que es prioritzés la seguretat dels agents i dels ciutadans “per sobre de l’eficàcia” i que es “preservés la pacífica convivència”. També s’ordenava fer “un ús mínim i proporcionat de la força evitant qualsevol excés”, cosa que, segons la defensa de Trapero, els cossos policials espanyols van complir abans de l’1-O. “És a dir, que els tres cossos policials van actuar de forma idèntica davant de les circumstàncies concretes que es van trobar als centres de votació”, conclou.

Pel que fa a la suposada infrautilització dels efectius d’ordre públic i antiavalots dels Mossos que Lamela critica, la defensa recorda un informe del cap de la Brimo on recorda tots els agents que van treballar i quines actuacions van realitzar, però també assegura que en les reunions de coordinació es va establir que la Guàrdia Civil i la policia espanyola ajudarien els Mossos en matèria d’ordre públic. Així, el comissari Ferran López va enviar a les 9.11 hores del matí un correu electrònic a Pérez de los Cobos sol·licitant ajudar en 233 punts de votació. Finalment, en tot el dia es van redactar 4.983 actes i minutes policials.

També recorda, que hi va haver efectius de la Brimo destinats a cobrir una concentració anarquista a Barcelona, uns actes de l’ANC a la plaça Catalunya i el partit entre el Barça i Las Palmas al Camp Nou, així com a l’aeroport.

La suposada vigilància dels Mossos sobre els moviments de la Guàrdia Civil i la policia espanyola també és negada rotundament per Trapero, que afegeix que no hi ha cap indici al respecte. Simplement, diu la defensa, es va comunicar la presència dels cossos policials espanyols, com ells van fer a l’inversa, assegura, i és “absolutament normal”, i no se’n desprèn que hi hagués ordres de vigilància.

Respecte els comunicats de diversos sindicats defensant l’actuació dels agents i criticant les ordres rebudes de la Prefectura, Trapero els situa en termes “preventius-defensius” davant d’agents investigats per Afers Interns per suposat incompliment de les ordres dels seus superiors.

La defensa de Trapero també carrega durament contra Pérez de los Cobos per dir a Lamela que desconeixia l’operatiu previst pels Mossos, i es pregunta de què es va parlar en les reunions preparatòries i quina era la tasca del coronel.

Escorta als detinguts el 20-S

El recurs també nega que s’hagin fet tasques de vigilància o contra vigilància respecte càrrecs investigats judicialment. Així, per exemple, de Josep Maria Jové, detingut el 20 de setembre per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, es diu que va demanar escorta 24 hores al dia, auditories de seguretat informàtica al seu domicili i detecció de programari maliciós al seu telèfon mòbil, però la direcció dels Mossos únicament va autoritzar “un servei de vigilància esporàdica no uniformada dels punts d’interès policial en els entorns habituals de Jové”, a causa del “risc que podia suposar per aquesta persona la seva exposició pública arran de la seva presència massiva als mitjans de comunicació amb motiu de la seva detenció”. Es van descartar les altres mesures sol·licitades perquè Jové era una persona investigada judicialment.

Per la seva banda, la directora de Serveis de Vicepresidència, Natàlia Garriga, també arrestada el 20-S, va demanar protecció física, i se li va concedir una vigilància puntual no uniformada com a Jové. Trapero va explicar a Lamela el passat febrer que uns mesos abans dels fets, els dos secretaris d’Economia van sol·licitar protecció policial, cosa que es va desestimar perquè “no concorrien els requisits”.

Lamela atribueix a Trapero dos delictes de sedició, com a autor o cooperador necessari, per acció o per omissió. La defensa conclou que no es pot atribuir a Trapero un delicte de sedició com a autor, perquè no va participar directament en la concentració davant la seu d’Economia ni va votar l’1-O, ni per acció, perquè no va fer res contra els altres cossos policials o la judicatura, sinó que, com a màxim, va deixar d’actuar. Però segons l’advocada de Trapero, el delicte de sedició no es pot cometre per omissió.

Sobre el delicte d’organització criminal, la defensa al·lega que Trapero no va estar mai coordinat amb els líders polítics, i això ho corroboraria la decisió del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena de només quedar-se la causa pel que fa als líders polítics i socials, però no la de Trapero, en considerar que no estaven unides.