.

Familiars d'Esteve Cañellas posen unes flors sota la placa commemorativa. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Familiars d’Esteve Cañellas posen unes flors sota la placa commemorativa. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Torredembarra ha rendit homenatge a Esteve Cañellas, veí del poble que va perdre la vida al camp de concentració nazi de Gusen l’any 1942 quan tenia 33 anys. Des d’ahir al vespre, una placa al parc de Cal Llovet recorda la seva figura i la de totes les persones “privades de llibertat, deportades o assassinades”. Els familiars de Cañellas van ser els encarregats de descobrir la placa commemorativa en el moment culminant de l’emotiu memorial.

El nebot de l’homenatjat: “Va ser una bona persona que volia defensar la seva gent”

“Va ser una bona persona que volia defensar la seva gent i allò en que creia”, va afirmar l’Esteve Cañellas, nebot de l’homenatjat, després d’agrair l’esforç i la “sensibilitat” de tots els que han participat en l’organització del memorial. “No podem recuperar la persona de l’Esteve Cañellas, però sí el seu record”, va afegir.

Carme Cañellas, neboda de l'homenatjat, descobrint la placa. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Carme Cañellas, neboda de l’homenatjat, descobrint la placa. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Poc abans ell i una altra neboda de l’homenatjat, Carme Cañellas, van llegir el que podia haver estat la carta de comiat de l’Esteve a la seva família. Un text fictici però molt real composat pel periodista i escriptor Carles Marquès, i que ha bastit ajudant-se de fonts i testimonis vitals que expliquen com era la vida a Gusen en l’època en què hi va estar l’Esteve Cañellas.

Rovira: “No hem après res”

En el seu discurs l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, va fer un paral·lelisme per subratllar que el que va viure l’homenatjat no és només cosa del passat: “No puc evitar fer una comparació amb els refugiats sirians. Com tants altres, l’Esteve va sofrir aquesta fatalitat el van tractar només com un estranger, i és el mateix que estem fent ara quan els barrem les portes d’entrada a Europa. No hem après res”, va manifestar l’alcalde, Eduard Rovira.

L'actuació de la Coral Xaloc i dels alumnes de l'Escola Municipal de Música. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

L’actuació de la Coral Xaloc i dels alumnes de l’Escola Municipal de Música. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

El batlle torrenc va assegurar sentir-se pròxim a l’experiència pels seus vincles familiars amb la diàspora republicana. “Tinc parents a Veneçuela descendents de refugiats. No van acabar com l’Esteve perquè van tenir la sort de poder embarcar-se des de França i fugir de la persecució nazi”.

El regidor d’Educació, Jordi Solé, va destacar la necessitat de reconèixer “un torrenc que va defensar la llibertat i la justícia”, i va començar el seu discurs dedicant-li estrofes de la cançó Al vent, de Raimon. L’homenatge va omplir el parc de Cal Llovet d’autoritats i de torrencs que van voler rendir el seu particular homenatge a l’Esteve Cañellas.

Torredembarra acollirà la trobada de la xarxa ‘Mai Més’

El president de l’Amical de Mauthausen i altres Camps, Enric Garriga, va agrair els esforços de l’ajuntament torrenc per recuperar la memòria dels represaliats, i en especial el fet que formi part de la trentena de consistoris de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més. Torredembarra acollirà a l’octubre la 3a trobada de municipis d’aquesta xarxa.

Alumnes de secundària de Torredembarra llegeixen textos que recullen testimonis de presoners dels camps de concentració. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Alumnes de secundària de Torredembarra llegeixen textos que recullen testimonis de presoners dels camps de concentració. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Música i testimonis

Les veus de les corals Xaloc, Els Cantaires de la Llar, i Santa Rosalia, i els alumnes de l’Escola Municipal de Música també van participar en el memorial, així com els alumnes dels Instituts Ramon de la Torre i Torredembarra, que van llegir textos que recollien vivències dels camps de concentració i d’extermini de l’Alemanya nazi.