El passat dia 28 d’agost un bus de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona va destrossar la porta del meu cotxe en calcular malament una maniobra. Afortunadament els danys, tot i que quantiosos, només van ser materials. Ja s’encarregaran les companyies d’establir responsabilitats.
La meva sorpresa va ser quan el conductor em va dir que ell no feia papers i no em donava les dades del seu vehicle. També es va negar a esperar l’arribada de la Guàrdia Urbana perquè fessin l’atestat veient el lloc i la situació dels dos vehicles. Va continuar el seu trajecte amb les portes del bus trencades i els passatgers dins.
.Als deu minuts va arribar una inspectora de l’empresa municipal que com no sabia que és el que havia passat no feia papers. Només em va donar l’adreça de les seves oficines i el nom d’un membre del personal administratiu perquè anés, si jo volia i EN HORARI D’OFICINA, a parlar-ne. El conductor ja no va tornar perquè, segons paraules de la inspectora, ja s’havia anat al seu taller.
Poc després va arribar la Guàrdia Urbana, també municipal, que em van dir que no podien fer l’atestat perquè ells no havien vist la col·lisió i no hi era present l’altre conductor. Desconec si la Guàrdia Urbana només pot fer atestats si veu directament la col·lisió o estan presents tots els implicats. Desconec si no el poden fer perquè l’implicat que va marxar sense assumir responsabilitats era un conductor de l’EMT. Desconec també el que em pot passar si tinc un accident i me’n vaig com si no hagués passat res.
Fins aquest dia no havia tingut mai un accident. Estava convençut que si em passava tenia l’obligació, la responsabilitat i el respecte per l’altre conductor de quedar-me al lloc dels fets, facilitar les dades i intentar arreglar el problema. Potser aquesta obligació no existeix o potser les paraules obligació, respecte i responsabilitat no es troben al full de ruta d’alguns conductors de la Empresa Municipal de Transports de Tarragona.
Tomàs Sentís
Equip de redacció
