.

El difunt Tony Urbano

El difunt Tony Urbano

El dia d’avui acaba per als amants del rock amb una trista notícia, la mort Tony Urbano, un músic de Tarragona que va formar part del mític grup rocker Leño. Per a mi, a més, se’n va una gran persona i bon amic. La meva relació i estones compartides amb Tony van girar sempre al voltant de la música. La primera vegada que el vaig veure va ser l’any 1976 o 1977, jo tenia uns 15 anys i estava de peu en “el galliner ‘del vell Cinema Metropol de Tarragona i Tony sobre de l’escenari tocant el baix amb un grup de Madrid anomenat Coz.

Em van impressionar aquells melenuts que fotien tanta canya. El 1979 va passar a formar part d’un dels meus grups favorits, els Leño, al costat de Rosendo Mercat i Ramiro Penes. Uns anys més tard el vaig veure actuar en dues ocasions a Tarragona amb el poderós trio. El primer concert va ser en l’estiu de 1981 al barri de Bonavista, sobre un minúscul escenari, amb un petit equip de so i davant un grapat de lliurats joves dels barris, van descarregar les cançons pertanyents als discos que havien publicat fins a aquest moment: “Leño” (1979) i “Más madera” (1980). Em consta que perquè es pogués celebrar aquest concert, el grup va posar molt de la seva part ja que Tony i Ramiro tenien ganes d’actuar a la ciutat que els va veure néixer i créixer i que van haver d’abandonar a finals dels anys 70 per poder dedicar-se a fer música rock.

La segona visita va ser la nit del 30 de juliol de 1983. A la Plaça de Bous, van actuar al costat de Luz Casal i Miguel Ríos dins de la gira més multitudinària i espectacular que s’havia celebrat fins a aquest moment a l’estat: ‘El Rock de una noche de verano’. Els Leño estaven en el moment més àlgid de la seva carrera i presentaven nou disc, “Corre, Corre” (1982), en un gran escenari i amb mitjans tècnics impressionants davant diversos milers d’assistents que en aquesta nit màgica vam cantar i ballar rock’n’roll i que durant cinc hores vam viure al paradís. Poc després d’aquest concert es va produir la separació del grup i va començar la llegenda.

Tony Urbano amb José Tabuyo, autor de l'article

Tony Urbano amb José Tabuyo, autor de l'article

Després de la dissolució del grup, Tony Urbano va estar una petita temporada a la banda heavy Zero. Urbano va tornar a Tarragona a meitat de la dècada dels 80, on va establir de nou la seva residència i va començar una nova manera de viure compartint la seva vida amb Ana i guanyant-se la vida com operari en una fàbrica. Poc després del seu retorn a la nostra ciutat i a través dels meus amics músics, va començar la meva relació amb ell. Des de llavors, cada vegada que hem coincidit, compartim cervesa, rialles i cigarrets i he pogut delectar amb el seu talent musical i gaudir de la seva personalitat alegre i humil.

En els últims anys en el camp musical va exercir com a productor musical dels tarragonins Números Vermells a “Nariz contra nariz” (1990) i “… del mundo” (1991) i de Presidents en els discos “No Comission “(1999) i “En la nevera: hambre! “(2002). També va fer petites col·laboracions i va pujar als escenaris en comptades ocasions per tocar algunes cançons amb bandes amigues.

El 2010 vaig assistir al costat de components de Maneras de Vivir i La Voz de los Nadie a la presentació que es va fer Madrid del disc “Bajo la corteza” (26 cançons de Leño versionades per altres tants artistes de l’estat espanyol). Allà hi va haver un moment que no oblidaré, 27 anys després d’haver-se separat, Rosendo, Tony i Ramiro tornaven a pujar a un escenari per tocar cinc dels seus cançons més emblemàtiques. Va ser el deliri i els allí presents vam corejar les cançons, rèiem d’alegria i ploràvm d’emoció. Vam tenir el privilegi de gaudir un moment que ja no es tornarà a repetir. Durant aquests 31 anys, em consta que als Leño els van fer ofertes conòmiques per reunir-se de nou (alguna d’elles molt suculenta), però ells han estat honestos i conseqüents amb la decisió que van prendre en aquell moment, el que ha engrandit la seva llegenda.

Els seus discos se segueixen reeditant i la seva influència la podem trobar en desenes dels grups que han anat apareixent en el panorama del rock estatal durant aquestes tres dècades. I als que, com diu la cançó, hem triat altres Maneras de Vivir, sempre ens queda gaudir amb les cançons de Tony al costat de Rosendo i Ramiro. Leño … Pa ‘siempre.

Tony, va viure 58 anys durant els quals en cada moment va buscar la seva pròpia manera de viure. Tony … per sempre.

Text: José Tabuyo

/* JS para menú plegable móvil Divi */