.

En veritat sí que recordarem el dilluns 15 de gener del 2018 com un dilluns trist. La Rosa Puig, presidenta de l’AAVV del Barri del Port, ens ha deixat, i amb ella se’n va una manera de fer i una manera de ser al nostre barri i al moviment veïnal de Tarragona.

Toni Vera
President Associació Empresaris #Baixatgn

Et trobarem molt a faltar acompanyada de la resta de la teva família a les tradicionals festes de finals de juliol, amb aquell somriure perenne i aquell atabalament perquè tot sortís bé, en aquelles revetlles multitudinàries, en les activitats per la canalla i a les actuacions de la cucafera, tot sempre sota la teva atenta mirada, sabedora de tota la feina que hi ha al darrera i tota la il·lusió abocada.

Et trobarem a faltar a la premsa emprenyada i seriosa reclamant millores per la part baixa de la ciutat, però sobretot trobarem a faltar la teva predisposició a donar suport a qualsevol iniciativa destinada a donar protagonisme a la nostra zona, a millorar el dia a dia dels veïns. T’estimes el barri i lluites per ell cada dia, Rosa.

I això ho has demostrat amb escreix, per la teva disponibilitat total cap als que et rodejàvem, amb un telèfon permanentment connectat i una porta sempre oberta al local de l’associació.

Des de #baixatgn ens permetràs que t’agraïm especialment la teva tasca Rosa. Sense el teu suport i de la resta de la teva junta no hauria estat possible el nostre naixement com a associació d’empresaris, així com la confiança dipositada en l’organització de diferents esdeveniments realitzats durant els darrers dos anys, amb especial menció de la Cucafesta, del Sant Joan a la plaça dels Carros i de KukiTecla.

Trobarem a faltar que ens donessis escalf en totes les nostres idees per millorar el barri, trobarem a faltar el teu consell davant les nostres inquietuds, la teva fermesa i el teu respecte a la paraula donada.

Et conec des de sempre Rosa, i francament, trobaré molt a faltar no saludar-te quan surto de treballar els diumenges i ben just t’acabes de llevar. O quan busco aparcament i parles amb un grup d’àvies amigues de la teva mare al final del carrer Rebolledo. O les teves trucades per trobar solucions o demanar-me l’opinió sobre problemes del barri.

Quan em vas dir que estaves malalta també recordo que, al moment, em vas dir que no em preocupés, que tot i que era greu te’n sortiries, i ara no em puc creure que ja no hi siguis. La tarda de Reis amanyagaves al meu fill des de la porta de l’associació, on la munió de petits era considerable, i no hagués pensat mai que no et tornaria a veure. Aquest serà el meu record, que a pesar de tots els reptes que et va posar la vida, sempre vas transmetre tranquil·litat i alegria, així com has estat un exemple de voluntarietat i solidaritat amb els altres. Descansa en pau, si algú ho mereix ets tu Rosa.

Et trobarem molt a faltar, recollim el teu testimoni i seguirem treballant per millorar el Barri del Port, per així millorar Tarragona sencera, tal i com tu vas fer.

Una enorme abraçada a tota la teva família, i en especial a la senyora Isabel, l’àvia de carrer de tots els “nens” de la meva edat del Barri.