TARRAGONA 21

El secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, donant a conèixer als alcaldes i representants municipals de Tarragona, Reus, Salou, la Canonja, Constantí i Vila-seca la voluntat d’impulsar un Pla director urbanístic (PDU). Foto: Generalitat

El passat 6 de juliol entrava de sobte a l’agenda política del territori la proposta del govern de la Generalitat d’apostar fort per la creació d’una entitat metropolitana del Camp de Tarragona. Ho feia a partir de l’anunci públic de la reunió mantinguda a Tarragona entre el secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, i els alcaldes i representants municipals de Tarragona, Reus, Salou, la Canonja, Constantí i Vila-seca. L’alt càrrec de la Generalitat els presentava davant certa estupefacció mediàtica la intenció d’elaborar el que s’anomena com Pla Director Urbanístic (PDU), encara que el contingut no era un part prematur. Com el mateix Serra ha exposat en conversa telefònica amb tarragona21 «ho teníem molt treballat amb anterioritat» i s’havia aconseguit «un consens previ del territori». Durant el contacte afirma que «no es descarta cap municipi», si bé caldrà convèncer als tècnics perquè el pla es basa en «qüestions objectives i no polítiques», i deixa anar el consorci del Centre Recreatiu i Turístic entre Vila-seca i Salou com una bona eina per coordinar les actuacions de la futura àrea metropolitana.

«En aquests darrers anys des del departament de Territori hem treballat en un projecte de llei de Territori, que encara s’ha de portar a Govern», afirmava, destinat a «aplicar visions conjuntes i no estrictament municipalistes». En aquest punt entén l’escepticisme dels veterens de mil paperams administratius en forma de «pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i del Pla Director del Camp de Tarragona, que només va arribar a la seva aprovació inicial. És cert que al llarg del temps hi ha hagut molts intents». Però ara es considera arribat el moment de posar la carn a la graella perquè des del departament «hem de planificar propostes de plans d’estructura urbana plurimunicipals en temes d’infraestructures, però també d’habitatge, que puguin fer front als reptes de país. Calen instruments que superin les fronteres dels municipis i que garanteixin, també, la redistribució de la riquesa».

De fet, Serra recodava que juntament al de la Camp de Tarragona i a l’obvi de la connurbació de Barcelona també s’ha presentat una planificació idèntica per l’àrea metropolitana de Girona. Els «tres grans sistemes urbans catalans que van lligats a una mateixa estratègia: la voluntat de planificació del país». Ara bé, pel que fa als criteris seguits per incloure uns municipis i deixar-ne fora d’altres Serra defensa que s’han tingut presents només «criteris objectius i no polítics. És del tot necessari planificar el conjunt que suposa una població de 300.000 habitants».

Perquè uns municipis sí i altres no?

I els paràmetres són de més propers als dels agrimensors romans que no pas al d’influències dins l’executiu. Entre altres coses perquè els consistoris integrats dins la PDU «tenen diferent color polític. L’elecció d’uns i altres es fonamenta sobre cartografia. Hi ha un criteri demogràfic local, que agrupa Tarragona i Reus. Un altre relatiu a les grans infraestructures de país. El Port agrupa Tarragona però tambe Vila-seca i Salou, i l’aeroport no només Reus sinó també Constantí».

Alhora es comptabilitzen «els sectors d’activitat econòmica com la Petroquímica, que abasta La Canonja, Reus, Tarragona i Vila-seca, i el centre recreatiu turístic conformat per Salou i Vila-seca», així com «les grans connexions viàries de major intentesitat  i els nodes ferroviaris rellevants en punts de classificació, contenidors i intermodalitat».

Aquest «conjunt d’elements» preliminar van determinar el llistat dels sis municipis actualment presents al PDU. Serra assegurava, en tot cas, «que no descartem incorporar-ne algun altre. Així li ho he dit a l’alcaldessa de Cambrils (Camí Mendoza) si veiem que encaixa dins dels paràmetres objectius que hem elaborat». La localitat costanera del Baix Camp ha demanat en moció aprovada per unanimitat al ple entrar a formar-ne part, i des del Morell també s’ha aixecat la veu. «El problema potser està en que la proposta potser s’ha entés més en alguns casos com un element de governança territorial més que no pas la definició d’un sistema urbà que té continuïtat a partir de posicionaments urbanístics».

El Consorci, del CRT, «un exemple fantàstic»

Serra lloa «el consens» aconseguit entre els sis municipis per començara caminar. Però la pregunta és obligada: és crearà un organ de decissions que suposarà la creació d’una nova administració? «Això ho decidirà el territori. No és la pretensió però certament seria recomenable un sistema de governança que no sigui tan polític sinó fruit d’una cultura de responsabilitats compartides». El mateix secretari deixa caure dins la conversa «el model en petit format del Centre Recreatiu i Turístic en el qual s’i troben Vila-seca i Salou. És una mena de polígon d’activitat turística que es gestiona de forma intel·ligent a través d’un consorci. És un exemple fantàstic. Perquè no el podem reproduir? És un bon exemple per gestionar amb independència coses concretes que agrupen diferents termes municipals». I sense «que cap alcalde hagi de tenir por de perdre competències. Continuaran gestionant a escala local. Però hi ha temes com infraestructures o determinades activitats econòmiques que sí poden tenir gestions compartides. És una gran oportunitat per aunar esforços. Al capdavall es tracta d’optimitzar el caos de les infraestructures, pensar el sòl no urbanitzable existent en el seu conjunt i en dur a terme polítiques d’habitatge que permetin millorar l’activitat econòmica, fer-la sostenible i que els joves es puguin quedar al territori».

Serra deixa clar que no es farà res sense el consens del territori, i per això anuncia que la seva veu dins de la comissió executiva, que el pròxim setembre celebrarà la seva primera reunió, «serà el cap del Servei Territorial d’Urbanisme de Tarragona, Francesc Santacana. Qui millor que algú que porta anys gestionant el territori?». En tot cas el tràmit d’aquesta iniciativa de govern és llarg, i el mateix Serra dibuixa un horitzó de dos anys fins «dotar-la de contingut» i que s’aprovi finalment.

J.S.

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies