TOTS 21

Més del 41% de la superfície de Catalunya (imatge) és de protecció màxima envers la contaminació lumínica, després que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi aprovat una resolució de modificació del mapa de protecció d’aquest tipus de contaminació, ampliant-ne la superfície. En concret, la protecció s’ha ampliat a deu municipis més. En primer lloc, s’adequa la zona de màxima protecció a la delimitació actual del Parc Natural de l’Alt Pirineu que afecta als municipis d’Alins, Alt Àneu, Farrera, les Valls de Valira, Llavorsí i Rial. En segon lloc, s’actualitza pels municipis de Talarn, Rupit i Pruit i Prades i Falset, que ho havien demanat específicament.

El mapa de la protecció envers la contaminació lumínica classifica tot el territori de Catalunya en quatre categories (de la E1 a la E4), en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, i estableix com a zones de màxima protecció E1 els espais d’interès natural o astronòmic i aquelles zones que els ajuntaments proposin que s’incloguin en aquest apartat i siguin aprovades pel Departament.

Amb aquesta modificació del mapa més del 41% de la superfície de Catalunya esdevé de protecció màxima. Això suposa un increment de més d’un 15% respecte al mapa que es va aprovar iniciamlent el 2007 i un 5% més de l’actualització global que es va fer el 2018.

D’altra banda, Territori preveu obrir properament una convocatòria d’ajuts per valor de 450.000 euros per millorar l’enllumenat públic en zones de protecció. Això també ha de contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Il·luminació sostenible des del punt de vista energètic i ambiental

Una instal·lació d’il·luminació exterior mal dissenyada és responsable de la contaminació lumínica per l’impacte que té la llum sobrera sobre el seu entorn, i de forma indirecta, pel fet que consumeix més energia de la necessària, amb la conseqüent emissió de gasos d’efecte hivernacle i altres gasos contaminants.

La instal·lació de noves tecnologies, més eficients, poden aconseguir reduir sensiblement els consum energètic i la repercussió ambiental de la il·luminació exterior. En aquest sentit, l’ús i gestió de la tecnologia utilitzada és essencial. Per una banda, cal utilitzar només la quantitat de llum necessària per portar a terme l’activitat que es vol desenvolupar, segons indica la normativa d’eficiència energètica, evitant qualsevol tipus de sobre-il·luminació. Per una altra, s’ha d’evitar enviar llum allà on no està indicat i que pot crear intrusió i molèsties: zones de descans de les persones (habitatges, hospitals, etc.), cap al cel i cap a àrees d’ecosistemes naturals. Sempre, utilitzant llum el més càlida possible, minimitzant l’emissió de llum blavosa, per reduir la llum que més impacta sobre el medi ambient i els éssers vius.

En les zones de protecció màxima envers la contaminació lumínica s’han d’instal·lar llums que enviïn tot el seu flux lluminós cap al terra i les làmpades han de ser de to ataronjat, les que menys impacte generen sobre el medi nocturn.

Actualment, ja són 44 els municipis de Catalunya que aposten decididament per un model d’enllumenat públic que combina, la qualitat del servei a la ciutadania, amb un impacte mínim sobre l’entorn.

Redacció