Teresa Pallarès: “La llista del president Puigdemont és la del seny”

🔊 Escoltar la notícia

Teresa Pallarès, número dos de la llista de Junts per Catalunya (JxCat), té 53 anys i es declara “enamorada de la platja”. La seva inclusió dins de la candidatura del president exiliat, Carles Puigdemont, va provocar sorpresa perquè el seu passat polític cal trobar-lo a les Antípodes. “Sóc nascuda al Priorat i en faig bandera. M’agrada molt l’esforç fet en aquella terra per l’enoturisme”, afirma la que va ser subdelegada del govern espanyol a Tarragona amb José Luis Rodríguez Zapatero. “Sóc filla adoptiva de Reus, enamorada de Gaudí i del Modernisme i de la gent de Reus que m’ha acollit durant molts anys”, explica mentre pren un cafè al carrer Major de Tarragona a punt ja d’expirar la seva condició de directora general de l’AEQT. La relació laboral finalitza el 31 de desembre i obre un nou cami a aquesta “psicopedagoga de professió” però que ha dedicat “molts anys a la gestió dins de l’àmbit polític. Jo provinc del PSC, del qual em vaig donar de baixa fa sis anys per discrepàncies i maneres d’enfocar les coses que en aquell moment no vaig encaixar. I vaig entrar al sector privat”. Deixa una cosa clara abans de començar: “No renego de cap de les etapes del meu passat, perquè el passat conforma el present i el futur de les persones”.

P.- On estava vostè l’1-O?

R.- En un col·legi electoral, el que em toca. Pel matí em vaig dedicar a fer una ronda per diferents col·legis visitant amics i amigues compartint cafès i esperant les notícies que arribaven sobre les càrregues policials. I tota la tarda vaig tornar al meu centre de referència i al que aniré a votar el 21-D.

P.- Quina conclusió en va treure?

R.- Que no ens entenem. Que parlem llenguatges diferents. La gent estava al carrer de forma pacífica decidint el que vol ser i només m’arribaven  notícies de càrregues policials a Tarragona o en llocs com  Sarral! I llavors et preguntes qui no ens vol escoltar.

P.- Quan arriba a fer el click mental per tornar-se idnependentista?

R.- No em reconec en un moment de click mental. És més aviat una suma de de fets, de fotografies, de vivències que hem anat vivint en el transcurs de tots aquests anys. Jo vaig estar a la cadena humana i em trobava a l’N340 pensant com aquesta via, de la qual jo havia estat reclamant les millores a Madrid, estava igual, sense la variant de l’Aldea encara. O quan he estat dins del món de les empreses i veia la quantitat de demandes que estàvem enviant a Madrid i la resposta sempre ha estat no. Jo no sé si m’he tornat independentista, però tot aquest bagatge m’ha fet reflexionar moltíssim. I si em voleu dir independentista, doncs ho sóc. I treballo per aquesta candidatura, la del president legítim, que és la que crec que pot posar seny a aquest país i instaurar de nou les institucions catalanes. Hauria de ser una vergonya per l’Estat espanyol el que està passant a hores d’ara a Catalunya, que és precisament el seu motor econòmic.

P.- Costa d’entendre com una persona que ha estat subdelegada, i per tant obligada a fer complir la llei, es passa al costat dels que la desafien.

R.- Les persones que consideren que estem fora de la llei són aquelles molt identificades amb l’aplicació del 155. Si això és establir la llei, un article de la Constitució àmpliament interpretable i que ha portat la repressió a Catalunya, que els nostres avis no puguin passejar amb un mocador de color groc, que tinguem gent tancada a la presó i a l’exili, difícilment la podem assumir com a país.

I pel que fa a la meva etapa de subdelegada del Govern, vaig estar treballant sempre des de la meva vocació de servei al territori. Entenent que es podia pactar, trobar aquelles solucions beneficioses per al territori. I uns anys després, al retornar al món polític, veig que tots els projectes estan exactament on estaven. No s’ha avançat gens. La llei sempre va una mica per darrere del que pensa la gent i del que necessiten les persones.

P.- Té capacitat d’autocrítica per admetre que l’independentisme també ha comès errors?

R.- Jo no sé si són errors. Jo crec que se’ns ha portat a situacions crítiques en les quals no hi ha hagut voluntat de diàleg per part de Madrid i que ha provocat que la gent prengui postures desorbitades en el camp del PP, Ciutadans o fins i tot els socialistes, un fet que com podrà comprendre em sap molt de greu.

P.- Ha estat Puigdemont un covard anant a Brussel·les?

R.- En absolut. Jo crec que el president Puigdemont ha sabut liderar el procès, ha sabut identificar les necessitats de la gent i ha sabut aflorar amb estratègies el que la gent de Catalunya demana. El fet que hagi marxat a Brussel·les ha posat a ulls d’Europa què vol el poble català. Crec que és la persona que ha de continuar liderant les institucions de Catalunya, és el president legítim. Ha de retornar a Catalunya per continuar treballant per la gent de Catalunya.

Ja no parlo del procés ni de l’independentisme, només, això són instruments per treballar per a les persones. Avui és obvi les grans mancances que tenim en aquest territori en temes com les infraestructures. És un tema reincident i no en sortim. Alguna cosa ens està passant que fa que siguem dues bombolles o dos móns que parlen llenguatges diferents.

P.- Parleu d’infraestructures. Què s’ha fet i que continua encara per fer des de que vau ser subdelegada del Govern central?

R.- És que aquest ‘què s’ha de fer’ ja ho dèiem quan jo estava a la subdelegació. Aquesta cartera de projectes jo ja la prenia quan anava a Madrid. Ja parlava en aquell moment amb els empresaris, amb la indústria petroquímica de les necessitats que hi havia. Què ha canviat durant tots aquests anys? Hi ha empreses que han fet una aposta important des del punt de vista logístic per aquest territori i que continuen fent les mateixes demandes, exactament les mateixes, que jo feia fa 10 anys!

Recordo com l’anomenat ‘Plan Zapatero’ em va fer anar per tots els pobles de la província, des del Vendrell fins a Santa Bàrbara, repartint il·lusió per incentivar la creació de llocs de treball i les inversions, més enllà del fet que després vaig veure que era una mena de ‘café para todos’. Però bé. I ara et preguntes, com pot ser que ens portin a una situació d’aturada tan bestial? En el tema de les fugides d’empreses, per exemple: El que les empreses volen és que se’ls doni respostes a les seves necessitats i no ho estan fent. No s’hi val que el Legislatiu posi fàcil que les empreses deslocalitzin les seves seus fiscals. Hi ha empreses, amb les petroquímiques al capdavant, que no té fàcil deslocalitzar-se. Estem parlant d’una falàcia, d’un sector que té milions invertits en aquest territori. La clau de tot això està en que es facin els deures per donar una resposta a les indústries que tenim al territori, entre elles també la turística.

En aquest punt la complicitat de l’administració ha de ser clau per tirar endavant tot un seguit de projectes que no són fàcils de visualitzar a curt termini. Requereixen una planificació i acord entre colors polítics. Hi ha temes d’aquest país que no dependen de que manin uns o els altres, sinò d’acords…

P.- Però a quins acords es poden arribar quan hi ha dos blocs que no es parlen?

R.- Aquest és l’episodi lamentable que estem vivint en aquest moment. El que esperem des de la candidatura de JxCat és ser la llista més votada i que es pugui constituir un govern estable a la Generalitat que pugui començar a treballar realment per aquest país. Escoltant a la gent, perquè s’ha de veure quin és el sentiment que l’ha mogut. I si a això se li ha de dir bloc independentista, li diem com vulguem. Però hem de treballar per les persones i pel territori.

P.- Vostè es veu fent campanya contra la CUP i ERC?

R.- No. És que realment jo no em veig fent campanya contra ningú. A mi m’agradaria poder fer campanya per sumar en favor d’aquest territori. Jo no entenc que hi hagi partits progressistes que poden haver estat al costat del 155 com el PSC, en el qual hi tinc bons amics i guardo bones experiències. Dit això, tant debó des del govern es puguin establir ponts de diàleg com amb la gent d’En Comú-Podem. Tan de bò que s’hi sumi a aquesta voluntat de diàleg el PP, amb un ampli recorregut en temes de gestió i que coneixen l’aturada  d’inversions que hi ha hagut al territori. I tant de bò Ciutadans canviï la seva manera de fer tan extremista amb aquest dicurs de fractura de la societat catalana. Una entesa és el que demanda la societat catalana.

P.- Fareu costat a la proposta de pacte del PSC per aconseguir un mínim del 10% d’inversions de la Generalitat al territori? 

R.- Quan es configuren els pressupostos de l’Estat o del Govern de la Generalitat són els diputats els que han de lluitar pel territori. Alguna cosa hi tenen a dir per prioritzar les inversions… Així que cura, perquè tots podem fer demagògia amb això. Una cosa hem de tenir clara: Barcelona és el centre demogràfic de Catalunya i la capital de Catalunya, és lògic que hi hagi una preponderància. La feina territorial és inherent als diputats que la conformen. Que cadascú s’apliqui doncs la feina que li toca.