Una imatge de la presentació del premi. Foto: Tots21
El Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat, adreçat a joves periodistes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, ha ampliat el marge d’edat dels participants fins als 35 anys, coincidint amb la convocatòria de la seva setena edició. El premi està organitzat pels mitjans de comunicació Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus, la Fundació Privada Reddis i el Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona. També hi col·labora la Universitat Rovira i Virgili i hi dona suport l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de la Selva del Camp i Òmnium Cultural Baix Camp.
El Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat, que es convoca en memòria del periodista Joan Marc Salvat (1988-2015), vol reconèixer la trajectòria de joves periodistes compromesos amb la professió, l’honestedat, el compliment del codi deontològic, la capacitat d’iniciativa i l’emprenedoria en el món de la comunicació.
Els joves que vulguin participar-hi han de tenir fins a 35 anys i residir al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre. Es poden presentar tant treballs inèdits com publicats en algun mitjà de comunicació, sempre i quan s’hagin realitzat entre l’1 de desembre de 2021 i el 15 de març de 2023, i la seva temàtica estigui relacionada amb la demarcació tarragonina. Si és el cas, caldrà especificar on i quan s’ha publicat el treball,
i l’enllaç corresponent si es troba penjat a la xarxa. S’acceptaran obres ja siguin de l’àmbit de la premsa escrita o digital, de la ràdio, de la televisió i del fotoperiodisme, encara que també hi ha l’opció de presentar una trajectòria professional, de la qual es valoraran els mèrits aconseguits.
Les persones interessades a prendre part en el Premi, o els seus promotors, han de presentar els seus treballs, abans del 15 de setembre de 2023, a la redacció de LANOVA Ràdio de Reus i Reusdigital.cat (Raval Santa Anna 2 3r pis, Reus) o al correu electrònic info@reusdigital.cat. Posteriorment, el jurat, en analitzar els treballs presentats, tindrà en compte l’especificació periodística, la capacitat divulgadora o innovadora, el contingut científic, històric, i el nivell de qualitat de cada obra o conjunt d’obres a valorar de cada autor.
El veredicte es farà públic en el marc de l’acte de lliurament dels premis que tindrà lloc el mes de novembre de 2023, al Castell de Paborde de la Selva del Camp.
Premis D’entre tots els treballs presentats, el jurat concedirà el primer premi dotat amb 900 euros; i el segon, valorat en 700. A banda, el guanyador del Premi a la trajectòria rebrà 900 euros i es reconeixerà amb el Premi Òmnium Cultural Baix Camp, a un alumne que cursi estudis relacionats amb el Periodisme i la Comunicació, i que consisteix en 350 euros per a destinar en material informàtic.
Premi de Periodisme Xavier Joanpere Olivé Paral·lelament, i en el marc d’aquests guardons, es convoca el tercer Premi de Periodisme Xavier Joanpere Olivé, valorat en 900 euros, adreçat a aquells treballs periodístics de temàtica social, o que s’englobin dins els camps de la cooperació, la llibertat dels pobles i el respecte cap a la terra i el medi ambient. Els participants podran adreçar els seus treballs a aquesta categoria específica, o bé el jurat es reserva el dret d’incloure en aquest apartat aquelles obres que tractin els temes esmentats.
La Fundació Privada Reddis i el Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona s’incorpora a l’organització Coincidint amb la seva setena edició, el Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat fa un pas endavant i incorpora la Fundació Privada Reddis i el Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, en l’organització de la convocatòria, fins ara a càrrec dels mitjans de comunicació Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus.
Per segon any consecutiu, el Consell Comarcal del Tarragonès (CCT) ha obtingut el Segell Infoparticipa, una certificació que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a partir del Mapa Infoparticipa, una eina impulsada pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la UAB l’any 2012 i que ara la gestiona el nou grup de recerca ComSET (Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència) fruït de la fusió del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural i Publiradio. La finalitat última en la concessió d’aquest guardó és avaluar la qualitat i la transparència de la comunicació pública local.
El Consell Comarcal del Tarragonès ha assolit aquest reconeixement amb el 86% dels indicadors positius que distingeix els webs de les administracions públiques en matèria de transparència i suposa un reconeixement a les bones pràctiques dutes a terme per la corporació en aquest àmbit. També ha obtingut el reconeixement l’Ajuntament del Morell (88%).
El vicepresident primer del Consell Comarcal del Tarragonès, Joan Martí Pla, va ser l’encarregat de recollir aquest guardó que ha arribat a la seva 10a edició en una trobada celebrada al Saló d’Actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Com s’avalua l’obtenció del segell? A partir dels 52 indicadors establerts pel ComSET, basats en la Llei de Transparència del 2013, s’atorga el Segell Infoparticipa a les poblacions que obtenen més indicadors positius en funció de la seva població. Pel que fa als Consells Comarcals i les Diputacions, s’atorga el Segell Infoparticipa a les institucions que assoleixen un mínim d’un 85% d’indicadors positius, independentment de la població.
S’avaluen els webs d’Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions que publiquen una informació que facilita que qualsevol ciutadana o ciutadà tingui coneixement sobre qui són els representants polítics, com gestionen els recursos col·lectius i quines formes de participació posen al seu abast. El Segell Infoparticipa és una marca de qualitat que dona garanties de confiança i credibilitat a les ciutadanes i als ciutadans, i un incentiu pels responsables polítics i tècnics.
El conseller Elena ha presentat la campanya des de l’edifici del 112 a Reus. Foto: Cedida
El pròxim 20 de setembre Protecció Civil realitzarà una prova de sirenes per risc químic al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Aquests simulacres es van aturar amb la pandèmia i ara es recuperaran. Durant aquest exercici s’activarà també el sistema d’alertes al telèfon mòbil, que emetrà un missatge demanant a la població que es confini en l’edifici més pròxim. Tot i això, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha remarcat que no es tracta d’un “simulacre complet”. D’altra banda, el Govern ha presentat una campanya que vol insistir a la població en la necessitat de confinar-se si es produeix un accident químic. Amb el lema ‘Efecte bombolla’, la campanya es farà a tot el país, però amb més “accent” en les comarques de Tarragona.
El conseller d’Interior ha presentat des de Reus la nova campanya de Protecció Civil per conscienciar a la població de la necessitat de confinar-se en cas d’accident químic. Es tracta d’un anunci que es reproduirà a través de diversos canals com la televisió, la ràdio, les xarxes socials o grans cartelleres. Tot i que tindrà un enfocament tarragoní, es veurà a tot Catalunya.
S’han editat diferents guies per a centres educatius, comerços i per al sector hoteler. També es repartiran 150.000 imants de nevera. A la campanya s’hi representen edificis com escoles o centres comercials on, en cas d’accident químic, són envoltats d’una gran bombolla que protegeix els individus que es troben a l’interior. En total, el pressupost de la campanya és de gairebé mig milió d’euros.
Conscienciar la població La campanya s’emmarca en el Plaseqta i el Plaseqcat. Elena ha explicat que cal treballar la “conscienciació a l’opinió pública en general i a la ciutadania”. El responsable d’Interior ha destacat la voluntat “pedagògica” de la campanya i ha subratllat el missatge que “va dirigit a la vena”, un imperatiu “confina’t” que ha repetit tres vegades.
La presentació de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona s’ha dut a terme a la Cambra de Tarragona. Foto: Tots21
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona ha mesurat per primera vegada les puntes del compost 1,3-butadiè en un punt de captació situat al Morell. Avui s’ha presentat la cinquena edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona (OQACT), un projecte que impulsa Repsol, amb el suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que avalua les immissions de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona. L’Observatori ja acumula un cicle sencer de quatre anys d’anàlisis i més de 50.000 dades sobre la qualitat de l’aire, que configuren una eina per a l’estudi i la presa de decisions al servei de la indústria química, els Ajuntaments, la societat i el territori.
Per primera vegada -i gràcies al treball dut a terme pel Dr. Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili-, l’Observatori de 2022 incorpora l’avaluació en continu de les immissions d’1,3-Butadiè durant un any sencer. Aquesta informació permetrà a les empreses poder analitzar amb detall tots els episodis de puntes de l’any i, en conseqüència, millorar operacions internes que puguin estar vinculades a aquestes puntes. Aquest projecte iniciat el 2022 amb l’1,3-Butadiè té l’antecedent del treball que es va fer anys enrere amb el Benzè i que ha permès, d’una banda, reduir immissions gràcies a implementar actuacions de millora en les plantes industrials i, de l’altra, consolidar sistemes de mesurament en línia d’aquest compost, tal com es fa en els mesuradors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya gràcies a la col·laboració pública-privada. Per tant, es tracta d’una eina molt pràctica per aplicar millores i obtenir un major coneixement.
Aquest nou treball de la URV ha permès poder disposar d’un mesurador en línia en continu al municipi del Morell durant els dotze mesos del 2022 per registrar les puntes d’1,3-Butadiè que, malgrat ser un compost tòxic, no té una normativa que estableixi un valor límit d’immissió ni al nostre país, ni a Europa. En absència de legislació, l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona agafa com a referència la recomanació que fa l’Ontario Ministry of the Environment (Canadà), que es situa en els 2 µg m-3 de mitjana anual. En el cas de les puntes, en no existir cap referència, s’ha agafat com a indicador el que existeix per a les puntes del Benzè, que es situa en 20 µg m-3 .
La mitjana anual d’1,3-Butadiè del nou mesurador online del Morell ha estat d’1,65 µg m-3 enfront de la mitjana anual del mesurador passiu usat habitualment que ha estat d’1,62 µg m-3. Amb aquestes dades, es demostra que el mètode passiu és un mètode robust i fiable en el seu propòsit d’avaluar mitjanes. En el cas del primer estudi de les puntes d’1,3-Butadiè, l’equip en línia situat al Morell va detectar mitjanes mensuals relativament superiors a aquesta xifra recomanada de 2 µg m-3 en els mesos de març, juny i novembre, sense que això hagi afectat la mitjana anual, que segueix per sota de la recomanació a tot el Camp de Tarragona.
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona va començar el 2018 amb una prova pilot d’anàlisi en 6 punts del territori i amb 4 mostreigs mensuals de 14 dies. A partir de 2019, l’abast de l’Observatori ja va arribar a més d’una vintena de punts i 12 mostreigs mensuals de 14 dies cobrint tot el territori del Camp de Tarragona i tot l’any amb el propòsit de mesurar més de 60 Compostos Orgànics Volàtils característics de la zona per les seves activitats industrials. Actualment, doncs, es mesuren 18 punts de mostreig d’11 municipis del Camp de Tarragona (el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí, Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja) més 4 punts més en ciutats de referència per valorar comparacions. Aquests 4 punts més estan situats a Prades, com a població amb poca activitat contaminant; Barcelona, com a ciutat on cal tenir en compte l’impacte que hi té, per exemple, el trànsit, i a les ciutats de Lleida i de Girona, com a comparables amb Tarragona. Les dades obtingudes durant aquests anys han permès tenir una visió realista de la situació i, a la vegada, visualitzar les localitzacions on es produeixen els valors mitjans més elevats dels compostos en estudi i, per tant, indicar on s’hauria d’intensificar la monitorització per tal de tenir una informació més exhaustiva de la situació.
Amb les dades del darrer any, s’ha pogut constatar que les quatre ciutats estudiades amb una població al voltant de 100.000 habitants (Tarragona, Reus, Lleida i Girona), i afectades per una contaminació preferentment de trànsit, presenten concentració de COV similars, amb un lleuger increment a la ciutat de Tarragona. Aquesta darrera afirmació s’ha constatat mitjançant estudis estadístics per components principals, relacionant-se aquest lleuger increment amb l’entorn industrial. La ciutat de Barcelona (1.600.000 habitants) té un valor superior al tenir una circulació superior a la resta de ciutats.
A l’estudi es presta especial atenció als compostos que es fabriquen en les instal·lacions del Camp de Tarragona, que com se sap singularitzen l’atmosfera de la zona, com per exemple el Benzè, l’1,3-Butadiè i el 1,2-Dicloroetà, entre d’altres. Com és conegut, no existeix normativa pel control d’aquests compostos, només pel Benzè, i per tant no acostuma a ser habitual el seu control, tan sols en algunes anàlisis puntuals per part de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al Benzè, els valors de la mitjana anual en totes les poblacions són notòriament inferiors als 5 µg/m3 indicats per la normativa. Cal destacar un valor lleugerament superior a la resta, els 1,30 µg/m3 de Constantí. Evidentment aquest valor i els mensuals obtinguts en aquest estudi es complementen amb la informació donada pels equips en línia que des de fa més de 10 anys la Generalitat de Catalunya té instal·lats a les cabines de Constantí i Puigdelfí (Perafort).
Respecte a l’1,3-Butadiè, la mitjana anual tampoc supera el valor de referència que tenen a Ontàrio (Canadà) de 2 µg/m3, però si que s’obtenen en alguns punts valors de mitjana molt propers a aquesta referència. Les zones més afectades són les properes a les plantes de producció i, en menor mesura, les poblacions situades al sud, pel predomini dels vents de nord en aquesta zona.
L’Informe-Observatori s’estructura amb un comitè de direcció format per Repsol, l’AEQT i la coordinació de l’Institut Cerdà i un comitè tècnic amb la Universitat Rovira i Virgili i els responsables de medi ambient de les empreses. A més, l’Observatori és un projecte participatiu amb el territori i amb aquest propòsit s’ha dotat d’un Consell Social integrat pels municipis de La Pobla de Mafumet, El Morell, Constantí, Perafort, Vilallonga del Camp, La Canonja, Reus, Valls, pel Consell Comarcal del Tarragonès i per entitats com la Cambra de Comerç de Tarragona, Cambra de Comerç de Reus, Port de Tarragona, Associació Hotelera de la Província de Tarragona, Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona, Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona i el sindicat UGT – FICA de les Comarques de Tarragona. De la direcció tècnica de l’Observatori en tenen cura el Dr. Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la URV, i la doctora Laura Vallecillos.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha presentat la iniciativa. Foto: Cedida
Davant el tancament d’oficines bancàries dels últims temps i la supressió de caixers automàtics en molts municipis petits, la Diputació de Tarragona ha impulsat una iniciativa per posar solució al problema. Així doncs, fins a vint municipis petits i entitats descentralitzades del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès tindran un caixer automàtic a partir del 2024. Els beneficiaris seran ens locals de menys de 1.000 habitants que actualment no disposen de caixer ni de sucursal bancària i que s’acolliran al Pla d’Inclusió Financera als Municipis que la Diputació ha presentat aquest dimarts, amb l’objectiu de garantir l’accés de la ciutadania als serveis financers i contribuir, així, a frenar el despoblament rural.
El pla tindrà una durada de 5 anys (fins al 2029) i preveu un procés de licitació per contractar una entitat bancària que oferirà aquest servei als 20 municipis. El preu anual del caixer serà d’un màxim de 18.000 euros, dels quals la Diputació n’assumirà el 67% i l’ajuntament s’encarregarà del 33% restant. D’aquesta manera, el cost per als municipis només serà com a màxim de 500 euros mensuals. Els caixers que s’hi instal·laran seran multifuncions i permetran realitzar diverses operacions com ara obtenir i ingressar diners en efectiu, fer pagaments d’impostos i comprar entrades d’activitats o espectacles.
Per conèixer l’abast de les necessitats d’aquest servei, la Diputació ha realitzat una diagnosi prèvia i s’ha posat en contacte amb els 103 municipis i entitats municipals descentralitzades de menys de 1.000 habitants de la demarcació, dels quals 31 ja hi han mostrat interès. Un cop el Ple de la Diputació aprovi el pla, els ajuntaments podran presentar les sol·licituds. Els criteris de selecció seran el nombre d’habitants (prioritzant els més poblats), el fet d’haver tingut abans caixer automàtic o oficina bancària i una distribució equilibrada arreu de les deu comarques. Per optar-hi, els ens locals hauran de disposar d’un espai per instal·lar el caixer i hauran d’assumir les despeses corrents de manteniment de l’espai i els subministraments. Aquesta actuació suposarà una inversió d’1,8 milions d’euros en 5 anys per part de la Diputació. Per aquest 2023, l’ens supramunicipal ja disposa de 360.000 euros inclosos en el pressupost inicial.
Durant la presentació del pla, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha explicat que “aquesta actuació forma part de les mesures que duem a terme a la Diputació per frenar el despoblament rural que, com ja sabeu, és un dels nostres cavalls de batalla en el present mandat. El nostre treball pretén evitar les desigualtats i garantir els drets de la ciutadania amb independència d’on visqui, bé sigui un municipi petit o gran”. En el mateix sentit, la presidenta ha destacat que “aquesta iniciativa permetrà donar resposta a les necessitats de la gent gran d’aquests municipis”. A l’acte de presentació del Pla d’Inclusió Financera als Municipis també hi ha assistit el diputat delegat del Servei d’Assistència Municipal (SAM), Enric Adell.
El Consell Comarcal del Tarragonès posa en marxa una campanya per fer més fàcil la recollida selectiva dels residus. La campanya es basa en la figura dels educadors ambientals. Dues persones es desplaçaran als municipis del Tarragonès per tal de conscienciar la població sobre la necessitat de fer una correcta selecció dels residus i millorar així els percentatges de recollida a la nostra comarca. Es busca, en definitiva, disminuir la producció de la fracció resta i donar a conèixer a la població l’important impacte econòmic i mediambiental que té no dur a terme una correcta selecció de les nostres deixalles.
Per fer-ho, s’instal·laran unes carpes informatives en espais de gran afluència (zones properes a escoles, mercats, platges, etc.). En aquesta mateixa carpa, a més de facilitar la informació necessària, també es lliurarà als veïns i veïnes el material necessari per a una correcta selecció. Així, s’han preparat 60.000 fulletons informatius, 8.000 bosses per a envasos, 8.000 per a paper i 8.000 més per a vidre. També es disposarà de 4.000 cubells per a la matèria orgànica.
Les persones destinatàries Els municipis que participaran en aquesta campanya de conscienciació són: Altafulla, Creixell, el Catllar, el Morell, la Nou de Gaià, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaia, la Secuita, Perafort, Renau, Roda de Berà, Salomó, Vespella de Gaià i Vilallonga del Camp.
En molts d’aquests municipis, a més de la població local, també es busca amb aquesta campanya incidir en l’important nombre de visitants ocasionals o temporals que es donen en temporada alta. És el cas de municipis de costa com Altafulla, Creixell o Roda de Berà; així com també de municipis que tenen urbanitzacions de segona residència, com són la Pobla Montornès o el Catllar, entre d’altres.
El títol és gratuït i vàlid fins als 16 anys. Foto: T-Mobilitat
El nou títol de transport T-16, gratuït i vàlid fins als 16 anys, estarà operatiu als sistemes tarifaris de les ATM (Autoritat Territorial de la Mobilitat) de Lleida, Girona i Camp de Tarragona a partir d’aquest dilluns 20 de març. Permetrà un nombre il·limitat de viatges a la zona tarifària integrada on resideix el menor.
Substitueix la T-12, que tenia les mateixes característiques però que era vàlida fins als 12 anys. La T-12, de fet, es podrà seguir utilitzant fins que el menor compleixi els 13 anys.
La T-16 és un títol personalitzat, amb el nom i els cognoms, que s’haurà de validar a cada viatge i que només podrà ser utilitzat pel menor titular.
La sol·licitud de la targeta varia segons cada ATM, però es pot fer en centres d’atenció al client, punts habilitats o en línia. El Departament de Territori ha posat en funcionament el web territori.gencat.cat/t16 amb els enllaços de les respectives ATM, on hi ha la informació sobre com poder fer la sol·licitud.
L’ATM de Barcelona ja va reconvertir la T-12 en T-16 fa uns anys.
La T-JOVE, el 17 d’abril
En el mateix sentit, la nova T-JOVE fins als 30 anys i amb tarifa única per a totes les zones estarà operativa a partir del pròxim 17 d’abril als sistemes tarifaris de les ATM de Lleida, Girona i Camp de Tarragona, on actualment aquest títol no existeix.
La targeta permetrà un nombre il·limitat de desplaçaments en tots els modes de transports integrats al respectiu sistema tarifari i tindrà una validesa de 90 dies. Amb la bonificació del 50%, la T-JOVE tindrà un cost de 47 euros a l’ATM de Girona, 40,20 euros a l’ATM de Lleida i de 46,60 euros a l’ATM del Camp de Tarragona.
La nova targeta està en marxa des del 15 de març a l’ATM de Barcelona, on ja existia però fins als 25 anys.
Tres camions nous s’incorporen a la flota de vehicles que presten el servei de recollida de residus al Tarragonès. Aquests vehicles es van presentar ahir a la seu de FCC Medio Ambiente SA, empresa adjudicatària d’aquest servei a la comarca. A l’acte de presentació hi van assistit Óscar Sánchez, president del Consell Comarcal del Tarragonès; a més de Joan Martí Pla, vicepresident primer de l’ens supramunicipal i responsable de l’Àrea de Medi Ambient; i Jesús Padullés, director de la delegació de Catalunya de FCC Medio Ambiente S.A.
Amb la incorporació d’aquests camions, queda completada així la flota necessària de vehicles adscrits al servei de recollida d’escombraries, neteja viària i de platges i gestió de deixalleries del Consell Comarcal del Tarragonès. Actualment, hi ha en servei un total de 46 vehicles, dels quals 18 són recol·lectors (tant per a contenidors soterrats com per a contenidors de superfície) i 14 són camions d’altres tipus. També es disposa de 4 escombradores mecàniques, 3 hidronetejadores, 3 furgonetes i 1 turisme. Així mateix estan en ús temporal també 2 recol·lectors per buidar un model de contenidor soterrat a extingir. En els serveis on és possible, la flota compta amb vehicles elèctrics i híbrids.
Els vehicles de l’adjudicació a favor de l’empresa FCC Medio Ambiente SA donen servei a 18 municipis del Tarragonès i a Bonastre (Baix Penedès, pel que fa a deixalleria). Properament es veuran incrementats arran modificacions a l’alça de serveis demanats per diversos municipis, com és el cas de La Canonja o Creixell.
Es calcula que aquests vehicles estaran en ús durant 10 anys, coincidint amb el període de la seva amortització.
Imatge de la capçalera de la manifestació. Foto: Norma Vidal/Natàlia Segura
Milers de persones, 1.800 segons la Guàrdia Urbana i 10.000 d’acord amb els organitzadors, s’han manifestat aquest dissabte pels carrers de Barcelona per rebutjar el projecte d’oci del Hard Rock al Tarragonès, el Quart Cinturó al Vallès i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Sota el lema ‘Defensem la terra, construïm el futur’, els participants han carregat contra l’acord de pressupostos i el que consideren “un model que aposta pel sistema capitalista i trinxa el futur social, econòmic i mediambiental” de Catalunya. Han fet proclames com ‘la terra no està en venda’, ‘menys Port Aventura i més agricultura’, ‘salvem la pagesia, matem la burgesia’ o ‘mori el mal govern’. La protesta ha acabat amb la lectura d’un manifest a la plaça Sant Jaume.
La mobilització, que està impulsada per les plataformes ZeroPort, Aturem Hard Rock i Campanya Contra el Quart Cinturó, ha arrencat a dos quarts de set de la tarda de la plaça Catalunya i ha baixat per la Via Laietana fins arribar a la plaça de Sant Jaume.
Tot i que ha començat de forma discreta, al llarg del recorregut s’hi han anat sumat més ciutadans vinguts d’arreu del territori. Així, s’hi han pogut veure representants de les tres entitats impulsores, però també d’altres col·lectius com els integrants del parc eòlic de la Costa Brava, la plataforma en defensa de l’Ebre o el col·lectiu Stop PDU (Pla Director Urbanístic) Biopol a la Gran Via, entre molts d’altres. En total es calcula que prop d’una norantena d’associacions i entitats d’arreu de Catalunya s’han adherit a la marxa.
I és que segons han explicat els impulsors d’aquesta cita, “no es tracta només de mostrar el rebuig al Hard Rock, el Quart Cinturó o l’ampliació del Prat” sinó que aquesta mobilització pretén visibilitzar el “moviment unitari” en contra del model econòmic i d’ordenació del territori que està impulsant l’executiu català i que des del seu punt de vista posa per davant els interessos del capitalisme “trinxant el futur social, econòmic i mediambiental de Catalunya”.
En aquest sentit, el portaveu de la Plataforma Aturem el Quart Cinturó, Joan Carles Sallas, ha denunciat que s’estiguin intentant defensar “projectes del segle passat” que “actuen com a xantatge ambiental als pressupostos quan no hi tenen a veure”, ja que han esdevingut condicions per tal que el PSC aprovi els comptes del Govern. Per això, ha defensat “un altre model d’ordenació del territori que respecti la natura i la biodiversitat”.
Per la seva banda, la portaveu de ZeroPort, Ariadna Cotén, ha carregat contra la “connivència” dels partits i els polítics amb els “especuladors i grans empresaris”, que ha assegurat que són els “únics” a qui beneficien aquests “macroprojectes”. Així mateix ha considerat que el que és “una vergonya i ens indigna és que tornin a aparèixer a l’acord de pressupostos”. Anna Recasens, de la Plataforma Aturem Hard Rock, ha celebrat la unitat mostrada aquest dissabte contra un model “que trinxa el territori i les persones”.
Portada de ‘Contes de bona nit per a Nenes Rebels’. Foto: Cedida
Estrella Polar publica el nou volum de Contes de bona nit per a Nenes Rebels. Es tracta de la quarta edició d’una col·lecció que ja s’ha convertit en tot un èxit internacional, amb gairebé sis milions d’exemplars venuts en 49 idiomes. En aquesta ocasió, el llibre explica les històries de cent dones menors de trenta anys que deixen empremta en l’actualitat. Artistes, inventores, atletes, activistes, científiques, en general, referents per a nenes i joves, entre les quals trobem l’enginyera biomèdica de Vallmoll Judit Giró.
En aquestes pàgines es poden trobar històries actuals, grans descobriments científics, aventures inimaginables i vides plenes de sensibilitat artística. Els temes d’aquest llibre canvien en temps real, ja que se centren en els problemes únics que afecten i interessen a nenes, nens i joves del present com la salut mental, el ciberassetjament, la tolerància, els drets dels animals o la positivitat corporal. Hi ha històries de dones mediàtiques com Greta Thunberg, Taylor Swift, Billie Eilish o Zendaya, però també d’altres no tan conegudes com la pintora Te Manaia Jennings, que utilitza el seu art per normalitzar les converses al voltant de la salut mental, l’activista i influencer Megan Jayne Crabbe, que convida a estimar el nostre cos independentment de la seva forma o mida, o l’activista contra el ciberassetjament escolar Milena Radoytseva, entre moltes altres.
Tretze autores i editores menors de trenta anys van donar vida a aquestes històries de dones valentes, lluitadores, perseverants i decidides que són un referent per a les nenes. El llibre inclou un pròleg de l’actriu i ecologista Bindi Irwin. A més, vuitanta joves artistes (d’onze anys en amunt!) han il·lustrat cadascun dels relats amb colors vius utilitzant el seu propi estil i tècnica. Entre elles trobem a la valenciana Paula Zorite, que ha il·lustrat les històries de Billie Eilish i de Rayssa Lealjudit.
Judit Giró Benet, enginyera biomèdica i inventora en lluita contra el càncer de mama
Judit Giró (Vallmoll, 1996), l’única catalana seleccionada a Contes de bona nit per a Nenes Rebels, va estudiar enginyeria biomèdica a la Universitat de Barcelona. Allà va descobrir que els gossos poden detectar problemes de salut en els humans mitjançant l’olfacte, fet que la va intrigar. A la seva mare li havien diagnosticat càncer de mama, així que coneixia les complicacions de les anàlisis a les quals s’han de sotmetre les dones per detectar a temps la malaltia i desitjava trobar una manera més fàcil de diagnosticar-la.
Es va posar a treballar en la Blue Box, una caixeta petita de plàstic que utilitza una mostra d’orina per detectar el càncer de mama. Aquest dispositiu estudia la mostra i després envia els resultats a una aplicació al telèfon de l’usuari, sense necessitat d’agulles. Aquest invent ha estat guardonat amb el Premi James Dyson, un prestigiós guardó internacional per a joves enginyers.
El gos trobat a Vespella de Gaià. Foto: Guardia Civil
Gràcies a la col·laboració ciutadana, agents del SEPRONA de la Guàrdia Civil han trobat en una finca de Vespella de Gaià, un pastor belga malinois en condicions molt deficients de salut. El gos, que vivia amb el seu amo, apuntava símptomes de leishmaniosis. Els agents van apreciar ferides al musell, úlceres als ulls, vermellor als glòbuls oculars, ungles excessivament llargues i febles, així com una primesa impròpia de la seva raça.
L’amo de l’animal mantenia a la seva mascota al pati exterior de l’immoble, lligat a una corda, en unes condicions higienicosanitàries inadequades, amb manca d’habitacle per a la seva protecció, així com de menjadores i abeuradors en bones condicions de neteja.
Com a resultat, l’animal va ser traslladat directament a un centre veterinari, on el facultatiu va diagnosticar la citada malaltia i va prescriure un tractament adequat.
Els fets han donat lloc a l’obertura de diligències penals per un presumpte delicte de maltractament animal, a les quals se’ls ha donat entrada al Jutjat en funcions de Guàrdia dels del Vendrell.
La Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona té a la disposició del ciutadà el número de telèfon 062, actiu les 24 h del dia, tots els dies de l’any, on es pot comunicar qualsevol fet relacionat amb el maltractament animal o mal al medi ambient.
La Mancomunitat Gestora de Recursos Hídrics dels municipis de Salou i Vila-seca i Agbar han presentat un projecte per digitalitzar i adaptar al canvi climàtic el cicle de l’aigua als dos municipis. El projecte, anomenat i-WaterS, té un pressupost de 6,6 milions d’euros i opta a rebre finançament del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PERTE) amb fons Next Generation.
La iniciativa, que inclou un total de 14 actuacions, dotarà el cicle integral de l’aigua en aquestes dues poblacions d’un sistema de sensors i eines digitals que permetran respondre en temps real davant de qualsevol situació que comprometi tant la xarxa d’abastament com la de sanejament. El gran atractiu turístic de Salou i Vila-seca, que representa més del 50 % de les visites de la Costa Daurada, fa que tant el subministrament d’aigua com la gestió del sanejament siguin aspectes de vital importància per a la seva principal activitat econòmica, el turisme.
L’objectiu del projecte és dotar la Mancomunitat de Salou i Vila-seca de noves eines de digitalització que millorin l’eficiència del sistema. El projecte, si rep llum verda, s’iniciarà el tercer trimestre d’aquest any i tindria un termini d’execució de 28 mesos. Del total de 6,6 millions d’inversió, 3,8 milions corresponen a actuacions a Salou i la resta, 2,7 milions, a Vilaseca.
La iniciativa pivota sobre la creació d’una plataforma digital, amb tecnologia desenvolupada per Agbar, que permet optimitzar la gestió del cicle integral de l’aigua, i integra de manera holística totes les variables internes i externes. Aquest hub operatiu controlarà totes les instal·lacions gràcies al desplegament d’una xarxa de sensors. Entre les actuacions previstes, figura la implantació de la telemesura, que permet controlar en temps real la qualitat de l’aigua i el telecontrol de les estacions de bombament d’aigües residuals, fet que evitarà abocaments al medi ambient en cas de pluges torrencials. Així mateix, el monitoratge dels consums energètics permetrà millorar l’eficiència energètica de les infraestructures i els equips.
Resiliència davant la sequera i nova governança de l’aigua basada en les aliances
El projecte i-WaterS incrementarà la resiliència hídrica dels dos municipis que conformen la Mancomunitat Gestora dels Recursos Hídrics, que sumen més de 50.000 habitants, davant de l’escassetat hídrica que afecta els països de la conca Mediterrània, amb sequeres cada cop més freqüents. També permetrà, entre altres coses, la millora de l’estat de les masses d’aigua del domini públic hidràulic, amb el monitoratge dels abocaments.
La iniciativa suposarà un avenç en la transparència en la gestió de l’aigua, ja que s’implementaran eines per disposar de més informació del servei oberta a les administracions i amb uns indicadors a l’abast de la ciutadania. A més, el projecte planteja un nou model de governança basat en les aliances, la cocreació i la participació de la ciutadania.
El projecte de la Mancomunitat i Agbar reduirà l’impacte ambiental dels serveis del cicle urbà de l’aigua i contribuirà a impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament, els relacionats amb la preservació del recurs hídric, amb la reducció de la petjada de carboni i amb la digitalització dels municipis (ODS núm. 6, 8, 11 i 13). La proposta inclou una aposta per la innovació i el talent, per tal d’afavorir l’ocupació de qualitat a la vegada que posa el focus en la sensibilització per promoure l’ús sostenible de l’aigua.
Enfarinada al Tossal de la Baltasana, a Prades. Foto: Meteoprades
El fred, la pluja i el vent tornen a ser notícia a les comarques de Tarragona. El més destacat del dia és el temporal que afecta tota la costa catalana, pel qual el Meteocat té activat el Procicat per estat de la mar amb onades superiors als 4 metres d’alçada.
Tot i que la zona més afectada hores d’ara és la Costa Brava, amb onades que han arribat als 10 metres a la boia del cap de Creus, el litoral tarragoní també està en alerta en previsió que les onades arribin al vespre a la Costa Daurada i al delta de l’Ebre. Des de Protecció Civil s’alerta a la població per a què no s’apropi a les zones on trenquin fort les onades i respecti el tancament d’accessos al litoral.
També s’ha activat el Pla Neucat en fase d’alerta per les precipitacions que es puguin donar a Tarragona i a l’Ebre, a més de la Catalunya Central i Girona. Segons les previsions del Meteocat, les precipitacions seran quantioses i extenses a tot Catalunya, tant en forma de pluja com de neu, i al vespre arribarà a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La cota de neu aquesta tarda se situa entre els 600 i els 800 metres. A Prades s’ha registrat una enfarinada al Tossal de la Baltasana (1.203m). Fins al moment, neva de manera intermitent per damunt dels 1.1100m aproximadament, tot i que hi ha moments en què baixa temporalment fins als 900 metres. Les precipitacions més abundants s’esperen per aquesta nit i matinada.
Durant tot el dia d’avui, dimarts, la pluja ha estat continuada als municipis del Camp de Tarragona. A Reus ha plogut pràcticament tot el dia i a Tarragona ho ha fet de manera intermitent, però sense gaires estones de descans. Tot i que les temperatures no són les més baixes registrades les darreres setmanes, la humitat fa que la sensació de fred sigui més intensa.
El vent també ha fet acte de presència a les comarques del sud de Catalunya. De fet, pot superar els 72 km/h a la majoria de comarques catalanes i de matinada quedarà restringit al litoral central i sud. Des de Protecció Civil s’aconsella treure els elements de façanes i terrasses que puguin caure.
Finalment, es manté també l’avís per acumulació de pluja (més de 100 l/m2 en 24h) a les comarques de Girona i Terres de l’Ebre fins demà al migdia.
Imatge d’arxiu d’un autobús municipal de Tarragona.
El nombre d’usuaris del transport públic a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona ha crescut un 28% el 2022 i s’ha situat en 18.750.196 usuaris, segons dades provisionals del desembre. Aquestes xifres consoliden la recuperació de la demanda de transport públic després de la pandèmia i ja representen un 86% sobre el total de viatges de l’any 2019. Cal recordar que aquell any es va registrar el rècord de viatges des de la posada en marxa de la integració tarifària al Camp de Tarragona.
El transport interurbà ha registrat aquest 2022 un total de 7.259.449 usuaris, una xifra que suposa un augment del 48,5% respecte al 2021.
Durant l’any 2022 ha crescut la utilització de tots els títols de transport respecte a l’any 2021. Pel que fa als títols integrats, destaca el creixement del T-50/30, amb un 72%, seguit del T-10, amb un 46%. També són destacables els augments del T-70/90, amb un 40% i del T-MES, amb un 39%.
El creixement conjunt dels títols integrats respecte 2021 ha estat del 38%, i el total de validacions ja només resta un 6% per davall de les xifres de l’any 2019. L’ús dels títols propis dels operadors també ha registrat un increment considerable respecte l’any anterior, tot i que menor al dels títols integrats, amb un 23%.
Evolució de les vendes dels títols integrats Les vendes de la gamma de títols integrats també ha crescut amb força aquest 2022 en comparació amb 2021. Destaca l’augment del títol social T-MES FM/FN (86%), que es converteix en l’abonament amb la major variació respecte el període anterior. El creixement de les vendes del T-50/30 se situa molt proper al percentatge anterior, amb un 85%. L’evolució positiva de les vendes dels títols socials també es veu reflectit en l’augment registrat pel 70/90 FM/FN (71%), i el T-MES per a persones en situació d’atur (47%). També cal destacar el creixement de les vendes del T-10, que va assolir el 51%.
Respecte a 2019, les vendes del conjunt de l’any continuen sent un 16% inferiors. La majoria de títols de la gamma de l’ATM però, registren increments, i només tres d’ells disminucions del seu volum de vendes: T-10, T-10/30 i T-MES per a persones en situació d’atur.
Efecte de les bonificacions dels preus de transport Des de l’1 de setembre fins al 31 de desembre de 2022 ha estat vigent un descompte dels preus dels títols integrats que va ser del 30% per als títols T-10 i T-10/30, i del 50% per a la resta de títols (T-50/30, T-MES, T-MES FM/FN, T-MES FM/FN i T-MES per a persones en situació d’atur).
Durant els 4 mesos que van durar els descomptes, es va registrar un increment global de les vendes dels títols integrats del 24% respecte l’any 2021, tot i que en comparació amb 2019, de setembre a desembre encara s’aprecia un descens del 7% de les vendes. Es constata però, una tendència positiva amb els pas dels mesos. Així, mentre el mes de setembre de 2022 les vendes de títols van ser un 20% inferiors respecte al mateix mes de 2019, els mesos de novembre i desembre ja van ser superiors.
Les bonificacions dels preus dels títols es continuaran aplicant fins al 30 de juny de 2023. El descompte en el preu es manté en el 50% per als títols T-50/30, T-MES, T-MES FM/FN, T-MES FM/FN i T-MES per a persones en situació d’atur, i augmenta fins al mateix percentatge del 50% en els casos del T-10 i T-10/30.
El Govern i el PSC han arribat a un acord de pressupostos per al 2023 després de setmanes de negociacions, segons han anunciat les dues parts aquest dimecres al matí.
L’acord inclou un document sobre grans infraestructures que comprèn la B-40, la “modernització” de l’aeroport del Prat i el Hard Rock. Aquests són tres projectes que els de Salvador Illa exigien per a validar els comptes. A banda, l’acord inclou diverses qüestions en blocs sobre la prosperitat econòmica, la societat del coneixement, les energies renovables, la salut, els drets socials, l’educació o la seguretat.
Salvador Illa ha revelat que l’acord inclou que en aquest semestre es desbloquegi. Això significa que la modificació del Pla que estava en tràmit haurà de resoldre’s en aquestes pròximes setmanes i permetre un marc perquè aterri el projecte turístic de la Costa Daurada. Illa ha explicat, a més del desbloqueig del tràmit urbanístic, «mantenir la disponibilitat de terrenys per part de la societat» perquè el macrocomplex d’oci turístic segueixi endavant.
Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, ha valorat de forma positiva que Catalunya ja disposi de Pressupostos, imprescindibles per fer front a la delicada situació que viu el país a nivell econòmic i social.
Una estabilitat que és necessària, també, per afavorir que Catalunya pugi al tren del futur i la transformació gràcies als ajuts dels fons europeus.
Pel que fa al projecte de Hard Rock, una inversió decisiva i estratègica pel territori, “estem satisfets que prossegueixi la seva tramitació i que el Pla Director pugui estar enllestit durant els primers sis mesos d’enguany”, ha explicat Roigé.
Acords en infraestructures, el principal escull
Tornant a l’acord i sobre la Ronda Nord, que ha estat el gran escull les darreres setmanes durant la negociació, Govern i socialistes han acordat fer efectiu, dins del primer trimestre del 2023, amb el ministeri de Transports, el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte. Aquest redactat va en la línia de la moció que el PSC va aprovar al Parlament la setmana passada i a la qual els republicans van votar-hi a favor per a facilitar la negociació de pressupostos.
Pel que fa al Hard Rock, el document apunta que durant el 2023 es completaran els processos relacionats amb l’inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca, prèvia aprovació definitiva del Pla de Desenvolupament Urbanístic, durant el primer semestre del 2023, i mantenir la disponibilitat dels terrenys.
Sobre l’aeroport, l’executiu i els socialistes han expressat que acordaran durant aquest any, amb el govern espanyol, una comissió tècnica que permeti abordar el nou model aeroportuari que necessita Catalunya per a “transformar” l’aeroport perquè esdevingui un hub internacional. També preveu una inversió, fins el 2026, de 49 MEUR a l’àrea del Delta de Llobregat per assolir un espai natural i amb biodiversitat.
1.284 MEUR més a Salut
El Departament de Salut rebrà 12.212,8 MEUR, un pressupost que compta amb 1.284 MEUR més que el de l’any passat. De l’import total, el 24% des recursos aniran a l’atenció primària, que comptarà amb 2.100 MEUR. A més, també es vol millorar els condicions laborals i retributives dels professionals i l’harmonització de les condicions de tots els professionals del sistema públic.
Entre els punts acordats hi ha l’increment de 30 MEUR a salut mental i destinar 30 MEUR a augmentar la dotació de les polítiques de salut pública, amb mesures com l’augment de fins a 485 professionals a l’ASPCAT entre 2023 i 2027.
Es dedicarà 50 MEUR a disminuir les llistes d’espera quirúrgiques, diagnòstiques i de consultes externes, i es proposa incrementar l’oferta de places de formació sanitària especialitzada. A més, es preveu destinar el 4,9% del pressupost a infraestructures i equipaments del sistema i completar el desplegament d’higienistes bucodentals fins arribar als 365. PSC i Govern també han acordat que l’executiu impulsi l’avantprojecte de llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària perquè s’aprovi l’any que ve.
52,3 MEUR més a llars d’infants i 39 MEUR més a concerts
Pel que fa a educació, s’ha acordat sumar 52,3 MEUR al finançament de les llars d’infants per a garantir la gratuïtat de l’I2, augmentar en 39 MEUR el pressupost a concerts educatius –amb +28,1 MEUR a la millora del mòdul de funcionament i +10,9 MEUR a despeses de funcionament-, i 23,7 MEUR més al pla d’equipaments educatius (fins als 138 MEUR). També hi haurà 58 MEUR per al desplegament del Pacte contra la segregació escolar.
En l’àmbit dels drets socials, s’ha aprovat consolidar l’increment del 3% de tarifes i durant el primer trimestre de 2023 impulsar un nou increment del 4% amb efectes 1 de gener de 2023 a tot el sector social. També es destinarà 56 MEUR a incrementar en 2.000 el nombre de places residencials i de centre de dia per a persones dependents, i 50 MEUR més a crear noves prestacions econòmiques vinculades a residències, centres de dia i serveis d’assistència domiciliària.
Energies renovables
En relació a les energies renovables, d’acord amb el pacte Govern-PSC es dedicarà 180 MEUR a l’acceleració de la instal·lació de fonts de producció d’aquesta energia per a l’autoconsum domèstic i industrial, el doble del 2022. L’energètica pública del Govern rebrà 25 MEUR, es destinarà 54 MEUR a la segona fase del Programa Barris per a la rehabilitació d’edificis per a la millora de l’eficiència, s’incorporaran 75 treballadors més al Departament d’Acció Climàtica per accelerar la tramitació de projectes sobre renovables i es crearà l’Oficina Tècnica de Barris i Viles.
56 MEUR més a mesures de suport a la indústria
Pel que fa a al model productiu, s’ha acordat incrementar en 56 MEUR –fins als 105 MEUR- el pressupost destinat a mesures de suport a la indústria, mentre que es dedicarà 20 MEUR a les línies de reindustrialització, amb la previsió d’arribar a executar-ne 50 MEUR durant el 2023. Hi haurà 15 MEUR més a agroindústria, 20 MEUR a convocatòries en l’àmbit de descarbonització i automatització de processos.
També s’ha acordat garantir tots els imports consignats al Pacte Nacional per a la Indústria per al 2023, que són 680 MEUR.
Pel que fa a l’àmbit del coneixement, s’ha acordat engegar un pla d’inversions universitàries amb una aportació mínima de 125 MEUR del 2023 al 2027. Es desplegarà la llei de la ciència i es destinarà 20 MEUR a inversió pública en recerca, desenvolupament i innovació. També es destinarà 15 MEUR a un programa d’inventius de millora de la docència, 17,2 MEUR a garantir les despeses del creixement vegetatiu de les universitats.
Entre els punts acordats hi ha invertir, durant els propers 5 anys, 120 MEUR per doblar el volum d’aigua regenerada a Catalunya fora de l’àrea metropolitana, així com impulsar el projecte d’una nova planta de regeneració d’aigua del Besós.
S’acorda convocar 840 places de Mossos anualment
En l’àmbit de la seguretat, s’ha acordat convocar anualment 840 noves places de Mossos anualment i aprovar el Pla General de Seguretat de Catalunya 2023-2026 durant l’any 2023.
Entre els acords en l’àmbit de mobilitat hi ha diverses actuacions d’ampliació i millora de la xarxa del Ferrocarril Metropolità per 19,7 MEUR. També destinar 20 MEUR a l’adquisició i remodelació de trens del metro, 5 MEUR per assumir la titularitat de l’Eix Transversal de Ponent, entre altres actuacions.
Entre les mesures pactades també hi ha aprovar un pla de simplificació i reordenació del sector públic “amb l’objectiu de crear una estructura més simple, eficient i eficaç”. Segons l’acord del Govern i el PSC, el pla ha de suposar una minoració efectiva de com a mínim el 10% dels ens actualment vigents, a finals del 2023, amb excepció de les entitats vinculades a serveis de salut i universitats i recerca.
Cultura i comunicació
A més, s’ha acordat destinar l’1,5% del pressupost a la cultura. També s’ha pactat incrementar en 32 MEUR el pressupost de la CCMA i fer un estudi que descrigui les modificacions i tràmits que s’haurien de fer perquè l’Agència Catalana de Notícies (ACN) s’integri a la corporació de la CCMA.
Seguiment de l’acord
A més, s’ha acordat crear una comissió de seguiment de l’acord que s’haurà de reunir, com a mínim, amb caràcter trimestral o quan una de les parts ho demani, i que estarà formada per tes representants del Govern i tres del PSC per avaluar l’execució dels acords i per resoldre dubtes o conflictes.
El Govern s’ha compromès a fer un seguiment quantitatiu i qualitatiu de cada mesura, detallant la dotació pressupostària assignada a cada mesura i el percentatge d’execució amb caràcter trimestral. La comissió també farà seguiment dels ajuts i contractes destinats a mitjans de comunicació vinculats a difusió, publicitat institucional, projectes d’innovació, estructurals o via fons Next Generation.
Fonts del Govern assenyalen que a l’acord pactat amb el PSC no es parla de l’ampliació de l’aeroport ni de tancar delegacions catalanes, com demanaven els socialistes, així com tampoc la supressió de la Renda Bàsica Universal, que asseguren que és a la llei de mesures d’acompanyament.
El termini per presentar projectes finalitzarà el 28 d’abril de 2023. Foto: Cedida
Un any més, el Consell Comarcal del Tarragonès (CCT) convoca un nova edició dels Premis Tarragonès, amb el patrocini de Repsol. En aquesta ocasió, s’ha obert la convocatòria per a la 24a Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura, així com també per a la 22a edició del Premi de Creació Lucius Anneus Florus i del Premi de Difusió Eutyches. El termini per tal de presentar projectes finalitzarà el divendres 28 d’abril de 2023.
Pel que fa a la 24a edició del Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura, aquesta beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca en el seu conjunt, o als municipis que la componen. L’objectiu és fomentar els treballs de recerca que van configurant la història dels nostres municipis.
El premi, en aquest cas, té una dotació econòmica de 2.450€ i la publicació del treball dins la col·lecció ‘Els llibres del Consell’. Els últims títols publicats han estat La modernització de la xarxa viària al Camp de Tarragona, 1774-1870, d’Agustí Agramunt i Els ports antics de Tarraco. Embarcadors, ports i platges del litoral tarraconense en època romana (s. II aC – III dC), de Patricia Terrado.
Premis de Creació i de Difusió Aquests premis, que depenen del Departament de Cultura de l’ens supramunicipal, busquen promocionar la Cultura i el servei als municipis de la nostra comarca. Són les entitats i els ajuntaments del Tarragonès els que poden presentar els seus candidats o candidates a optar a aquests guardons. El reconeixement d’aquests dos premis és un guardó de l’artista Bartolozzi.
Pel que fa al 22è Premi Tarragonès de Creació Lucius Anneus Florus, aquest és un premi de reconeixement l’objectiu del qual és fer notòria la trajectòria artística d’una persona o grup vinculat a la comarca. Alguns dels guanyadors de passades edicions han estat Els Pets, Bigas Luna, Josep M. Rosselló, Olga Xirinacs, Pep Escoda, Rafael Bartolozzi, Josep Antoni Baixeras, Arantxa Sagardoy, Fermí Fernández, Jesús Monllaó, Àlvar Calvet, Jordi Tiñena, Marcel Pey, David Balsells, Josep Royo, Magí Sunyer i Anna M. Bofarull.
Per últim, esmentar que el 22è Premi Tarragonès de Difusió Eutyches també és un reconeixement a la trajectòria, l’objectiu del qual és assenyalar una personalitat, entitat o associació reconeguda en el seu sector professional que hagi difós o incentivat aspectes culturals, mediambientals o patrimonials del Tarragonès. Alguns dels guanyadors de les passades edicions han estat Manel Sanromà, Òscar Cadiach, el Ball del Sant Crist de Salomó, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, l’Associació Mediambiental La Sínia, l’Associació Projecte Phoenix, el Centre d’Estudis d’Altafulla, l’Associació Sant Fructuós, Rafael López-Monné, l’Associació Cultural l’Embruix del Morell, Eudald Carbonell, la Gent del Llamp, Alfred Arola, el Fic-cat i Montserrat Duch.
El Gremi de la Construcció del Tarragonès, juntament amb representants del sector econòmic, polític i social del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, s’ha adherit al manifest que es va presentar aquest dilluns a la Cambra de Tarragona a favor de la implantació del projecte Hard Rock.
Es tracta d’un manifest que reclama a la Generalitat de Catalunya l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla Director Urbanístic de reordenació de l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, amb l’objectiu de possibilitar el desenvolupament dels Centres Turístics Integrats i la implantació del projecte Hard Rock Entertainment World.
Tal com s’ha especificat en el manifest, es tracta “d’un projecte estratègic pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que comportarà una important inversió i la generació de molts llocs de treball i que, a més a més, ja compta des de fa molts anys amb un ampli suport i consens social, empresarial, sindical, polític i institucional del nostre territori”.
Una imatge de la presentació de l’estudi. Foto: Cedida
La Federació Empresarial Catalana del Sector Químic (FedeQuim), va presentar divendres, coincidint amb la celebració de la seva Assemblea General, el primer Informe de Comerç Exterior de la Indústria Química Catalana.
Aquest estudi revela, que el 2021 el 44% de l’exportació total del sector químic a Espanya va correspondre a la Indústria Química ubicada a Catalunya, que exporta per valor de 21.800 milions d’euros, fet que el consolida com una peça essencial per al creixement del sector a escala estatal i de l’economia catalana. La indústria química va ser el primer sector exportador a Catalunya tant el 2020 com el 2021, representant un 27% de les exportacions totals del territori el 2021, molt per sobre de sectors tan rellevants com són l’agroalimentari o el de l’automoció.
En aquesta línia, la indústria química catalana ha tingut una evolució molt positiva de les seves exportacions en els darrers 8 anys, avalada pel balanç que van mostrar 12 dels 23 subsectors que componen el sector químic-farmacèutic el 2021.
De la mateixa manera, pel que fa a les importacions registrades l’any 2021, el 37% de totes les realitzades pel sector químic en l’àmbit estatal van ser destinades cap a Catalunya, tal com es recull a l’informe.
Una indústria clau per al desenvolupament econòmic i un futur sostenible La FedeQuim vol destacar més que mai la solidesa del sector químic, especialment atès l’entorn crític actual en què estan sumits tots els sectors. La indústria química constitueix la peça clau per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible. “Assolir aquesta fita serà possible gràcies al seu caràcter clarament innovador, que li permet assumir el lideratge en aportar les solucions necessàries per a la nostra societat i garantir el futur sostenible que tots desitgem”, asseguren des de la federació.
A Catalunya, el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Indústria “ha de conduir a l’establiment de les polítiques adequades per tal que les empreses radicades aquí puguin assumir el lideratge en aquesta transició. D’altra banda, perquè les importants i inajornables inversions productives a realitzar a Europa es facin a Catalunya, cal no anar més enllà del que estableix la normativa Europea (que defineix la idoneïtat de la incineració de residus) i evitar afegir factors que generin un desavantatge davant de la resta d’Europa per a la nostra producció (com seria un hipotètic impost addicional al CO₂)”, continua l’entitat.
Finalment, la Federació Empresarial Catalana del Sector Químic, assegura que la rellevant indústria química bàsica només romandrà a Espanya si s’aconsegueix la neutralitat climàtica. “Per això, és imprescindible tant el suport de l’administració estatal com autonòmica per al desenvolupament al H2 baix en carboni (p. ex. circular), complementant el H2 verd, així com un decidit suport a la implantació d’infraestructures per a la captura, emmagatzematge i ús de carboni”, apunten.
El Consell Comarcal del Tarragonès va acollir ahir a la tarda un Consell d’Alcaldes extraordinari convocat a petició dels batlles de la comarca. Hi van participar tots els alcaldes i alcaldesses del Tarragonès, a excepció dels municipis de Salou i Vila-seca, que no formen part del conveni d’adhesió al servei prestat per FCC Medio Ambiente des del maig de 2020.
La sessió va ser convocada pel Consell Comarcal a través d’una petició liderada per l’alcalde Pere Virgili, d’acord també amb altres alcaldes. Virgili, qui assegura haver sortit de la reunió amb una sensació agredolça, lamenta que la sessió es convoqués a petició dels alcaldes i alcaldesses i no tal i com inclou el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, que preveu que el Consell d’Alcaldes s’hauria de reunir almenys un cop cada tres mesos, convocat pel president.
Tots els batlles van estar d’acord en demanar al Consell Comarcal que exigeixi a FCC Medio Ambiente el compliment dels plecs del contracte de recollida i tractament dels residus, atès que “totes les mancances que hem detectat al llarg d’aquests 30 mesos de servei estan incloses al contracte, és a dir, són prestacions que l’empresa hauria de fer, però no fa. Si s’apliqués el contracte correctament no les hauríem de reclamar”, assegura Pere Virgili.
També es va demanar una millora en la comunicació amb l’empresa. “No és normal que estem dies sense que el camió passi a recollir el paper i el cartró, per exemple, perquè s’ha avariat un dels camions, i que ningú ens ho comuniqui”, diu l’alcalde de Roda de Berà.
Els ajuntaments també es queixen que l’empresa no els consulta sobre la definició de les freqüències de recollida durant les temporades d’hivern i d’estiu; de la seguretat i salut laborals dels seus treballadors, els qui durant el passat estiu van tenir problemes per la calor patida dins de la maquinària; entre d’altres aspectes, com les auditories que els ajuntaments haurien de rebre i no han rebut fins al moment.
Per altra banda, tots van coincidir en assegurar que el sistema de rentat interior dels contenidors no funciona, i dels 30 mesos de servei durant els darrers 23 no s’ha portat a terme. Com tampoc funciona el servei de repàs i de neteja exterior dels contenidors, el qual, en moltes ocasions, són els mateixos ajuntaments els qui l’han de fer per no haver de veure els entorns dels contenidors plens de brossa.
Finalment, com a contrapunt positiu, els batlles van estar d’acord en què poc a poc el servei ha anat millorant, tot i que a base de la insistència per part dels ajuntaments.
Comissió de seguiment El darrer punt de l’ordre del dia va ser el de creació d’una comissió de seguiment de la concessió dels serveis de recollida de residus, neteja viària i gestió de les deixalleries del Consell Comarcal del Tarragonès, d’acord amb el que es preveu al protocol d’execució del contracte.
La proposta del Consell Comarcal va ser una comissió equilibrada quant a les forces polítiques, un fet que l’alcalde Pere Virgili va criticar, afermant que la comissió hauria d’estar formada per batlles que representessin diferents tipologies de municipi, deixant de banda els colors polítics. “Potser d’aquí uns mesos els colors canviaran als ajuntaments, però les necessitats dels municipis de costa, de les petites localitats de l’interior, o dels pobles industrials, seran les mateixes, governi qui governi”, assegura Virgili.
Així, van ser escollits: Josepa Figueras, alcaldessa de la Nou de Gaià, de Junts per Catalunya; Eudald Roca, alcalde de La Secuita, per ERC; Jordi Sans, alcalde dels Pallaresos, PSC; i Joan Maria Sardà, alcalde de La Pobla de Mafumet, com a independent. Finalment, i després de la petició dels municipis de costa, els quals tenen unes problemàtiques i necessitats molt específiques, també s’hi va sumar l’alcaldessa d’Altafulla, Montse Castellarnau.
Avui se celebra el Dia del Patrimoni Mundial. Cedida.
El Gremi de la Construcció del Tarragonès se suma avui a la celebració del Dia del Patrimoni Mundial i advoca per la preservació i conservació del nostre patrimoni com a font de recursos econòmics per a la ciutat de Tarragona.
En concret, el gremi apunta que Tarragona té el patrimoni romà més important de la península Ibèrica i, des de l’any 2000, pertany a les Ciutats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, sent l’única representant de Catalunya.
“Hem de continuar conservant i promovent la nostra essència més autèntica. Hi ha una necessitat de cuidar, protegir, dinamitzar i potenciar el nostre llegat històric i cultural que fa de Tarragona un lloc únic”, ha afirmat Joan Romeu, president del Gremi de la Construcció del Tarragonès.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
