TARRAGONA 21

Hard Rock tindrà cinc mesos més per comprar els terrenys del CRT

Terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, amb un llac i camp de golf de PortAventura (Lumine) en primer terme, i les atraccions al fons. Foto: Núria Torres

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts perllongar cinc mesos més el termini per a l’operació de compravenda dels terrenys del Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, on està previst el complex de Hard Rock.

Segons el Govern, l’empresa nord-americana ha sol·licitat l’ajornament de la transacció, inicialment prevista per abans del 5 de maig, a una data no més tard del 5 d’octubre, «atès l’impacte econòmic que la pandèmia internacional derivada de la covid-19 està ocasionant a la companyia i a les seves filials a tot el món». L’acord de compravenda, però, es manté en els mateixos termes. Així, l’Incasòl comprarà els terrenys a La Caixa i, tot seguit, Hard Rock els adquirirà a l’empresa pública per un import de 120 MEUR.

El passat 3 de març el Govern va autoritzar l’operació després que Hard Rock es comprometés per escrit a adquirir-los a l’empresa pública «no més tard» del 5 de maig. Arran de l’impacte econòmic del coronavirus, però, l’empresa diu que necessita més temps.

L’executiu ja va subratllar aleshores que, si no s’acabés produint la venda, no es procediria tampoc prèviament a la compra dels terrenys, i va garantir que el tràmit «no suposarà cap cost econòmic per al Govern».

La firma amb seu a Florida preveu una inversió global de 2.000 milions d’euros en un projecte en diverses fases, en un àmbit de 745.000 metres quadrats del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou –a la vora de PortAventura.

L’any passat l’empresa va apuntar als alcaldes de la zona que volia començar aquest mes de maig les obres de la primera fase, valorada en 665 milions d’euros, i que inclou dos hotels, comerços, teatres i un dels casinos més grans d’Europa.

ACN

 

El nostre Sant Jordi confinat: aquestes són les novetats dels autors del Camp de Tarragona

Avui no hi ha Sant Jordi al carrer. Foto: ACN

No hi ha Sant Jordi al carrer enlloc i tot esdevé virtual, menys els llibres, que no perden la poètica del paper. S’imposa a Tarragona i al Camp les presentacions virtuals -com la de la Casa de les Lletres- i fins i tot llibreries com La Capona anunciaven que no fan repartiment a domicili per evitar contagis.

A Tarragona ens espera un Sant Jordi virtual amb nombroses propostes fetes des de la Conselleria de Cultura, que inclou la Casa de les Lletres i els Centres Cívics. La crisi sanitària marcarà un buit històric en la jornada d’avui i també un precedent extraordinari: no s’han pogut fer moltes de les presentacions de llibres previstes, ni les col.lectives que solien organitzar les editorials Arola i Cossetània.

Al Tarragonès i al Baix Camp, Sant Jordi també serà virtual i participatiu, com ha anat publicant regularment aquest digital i podeu consultar a la secció de Cultura, municipi a municipi.

Tal com s’ha anat fent els darrers anys, però enguany en unes circumstàncies especials, en arribar Sant Jordi, la Casa de les Lletres de Tarragona dona a conèixer els llibres que han publicat els autors del Camp de Tarragona. S’han inclòs els llibres publicats després de Sant Jordi de 2019 i abans de Sant Jordi de 2020.

Els autors inclosos són els de la regió del Camp de Tarragona, que abasta, a més del Camp estricte, el Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Penedès. Aquests autors tenen alguna vinculació amb aquestes terres, ja sigui perquè hi han nascut o hi viuen o hi treballen, però també poden ser altres relacions.

També hi inclouen les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Els llibres estan classificats per gèneres. En primer lloc es troben els llibres de poesia. Els segueixen les novel·les, els reculls de relats o contes, les obres de teatre, la literatura infantil i, per acabar, un apartat de Vària en què inclouen des de llibres que apleguen textos de diferents gèneres, fins a obres de caràcter memorialístic, de recerca, de divulgació, etc.


POESIA: MIL VIDES, DE JOSEP CIVIT

Mil vides, de Josep Civit. Viena Edicions. XXIV Premi de poesia Joan Llacuna, Ciutat d’Igualada, 2018.

És un poemari que consta de tres capítols: » La pluja rera els vidres», «Mil vides» i «Brúixola». Un total de 27 poemes que transiten pels boirós regne de la nostàlgia, uns poemes on l’eterna tensió entre la realitat i el desig, entre el que és i el que ens agradaria que fos, només troba un punt de sutura en la paraula sublimada, recreada artísticament.

POESIA: ROMA CIUDAD CERRADA, DE JUAN CARLOS ELIJAS

Roma ciudad cerrada, de Juan Carlos Elijas. Amargord Ediciones.

Poesia que d’alguna manera pretén traslladar al vers l’art de la pintura i l’escultura del Barroc romà, des dels pinzells de Caravaggio, fins al burí de Bernini, amb una breu coda que pica l’ullet al romàntic Keats. Això que tècnicament se’n diu ‘ècfrasi’: diàleg entre diferents disciplines artístiques. Una aposta per una manera d’elaborar poesia si més no atípic, de resultat captivador i suggeridor.
Roma ciudad cerrada va resultar finalista en el Premi Internacional Francisco de Aldana de 2016, convocat des de Nàpols.

POESIA: L’ESSÈNCIA EN TRES VERSOS, D’ESTER ENRICH

L’essència en tres versos, d’Ester Enrich.

Les flors ens captiven: són senzilles, belles i, sobretot, efímeres; simbolitzen el pas del temps, el naixement i la mort, la bellesa de la imperfecció, sentiments que se centren en quelcom tan profund que va més enllà d’una aroma, un color o una textura, que va més enllà dels sentits. Això és un haiku: tres versos senzills que, junts, troben l’essència d’un instant; una espurna que invita a la contemplació, al joc i, en el cas d’aquest llibre, a la reflexió del moment present, l’avui.

POESIA: WATER CLOSET PROJECT (VERSOS DE ALCANTARILLA), DE FERRAN GERHARD

Water Closet Project (versos de alcantarilla), de Ferran Gerhard. Silva editorial.

Aquest llibre és el soliloqui entendridor d’un canalla amb múltiples rostres. Els seus 69 poemes són escalpels que penetren en la pell per a rescatar somnis, records, experiències, sepultats en un cementiri amb 27 làpides, les de les lletres de l’abecedari. El fotoperiodista Roberto L. Solís, amic de l’ànima de Ferran Gerhard, argumenta que és el llibre de versos que s’acosta més al món i a l’estil que l’autor empra en les seves obres en prosa. En tot cas, transmet emocions, una cosa indispensable en tot artefacte literari.

POESIA: EL LLIBRE DE VALLEJO, DE JUAN GONZÁLEZ SOTO

El llibre de Vallejo, de Juan González Soto. Arola editors.

Aquest Llibre de Vallejo, que conté vint-i-cinc poemes de Martel.lus, i que torna de les mans de l’excels poeta César Vallejo a la ciutat de Tarraco, ciutat d’on els poemes van sortir, passant primer per Lima, després per París i, finalment, per Madrid, surt de les premses de la ciutat de Tarragona essent prop dels idus de martius de l’any MMXIM.

Cum prima luce, forma dat esse rei.

POESIA: LAS ISLAS SONORAS, DE JUAN GONZÁLEZ SOTO

Las islas sonoras, de Juan Gonzalez Soto. Amargord Ediciones.

Poemari amb naufragi inclòs, recorda el que va compomdre, a començaments del s. xvii, el poeta cordovès Luis de Góngora y Argote en el seu inacabat Soledades. Però aquest cop, a més de tenaces exploracions i de sorpresives troballes illenques, també hi ha, naturalment, recuperació espiritual final: L’horitzó és una illa. El nàufrag també en aquesta banda del paper. No obstant això, i abans d’aquest final felicíssim, el treballós nàufrag se les ha de veure amb tots els elements de la naturalesa que el rodegen.

POESIA: EL CAMÍ DELS MOLINS, DE ROSER GUASCH

El camí dels molins, de Roser Guasch (poemes) i Camila Pérez (il·lustracions). Arola Editors.

Reflexions, pensaments, algun vers, referències orals, diàlegs, records, històries, moments, recorreguts, música, descripcions d’un lloc concret han anat trobant espai en un quadern. He deixat que les paraules anessin sortint de sota els peus, mentre caminava. Cada dia tot és nou i sempre hi ha detalls, pètals, fulles, pedres, que trobes sense pensar. Colors, rastres i missatges.

POESIA: ON EL RESPIR ÉS MÉS RESPIR, D’ADAM MANYÉ

On el respis és més respir, d’Adam Manyé. La Gent del Llamp/Cossetània Edicions.

Tot just l’any de publicació d’aquest llibre és el trentè aniversari del primer poemari que l’autor va fer públic en aquesta mateixa col·lecció. En aquest temps, hi ha hagut altres llibres i altres coses. L’autor ha deixat anar llast, ha depurat la seva veu a la recerca de la nuesa expressiva. Si obres aquest llibre hi trobaràs carícies, bleixos, gemecs, nus, gebre… i la sensualitat de les paraules.

POESIA: BRIDA, DE JORDI MAS

Brida, de Jordi Mas. Editorial Godall.

Proposa un viatge que no s’inicia pas per cap afany aventurer o desig de conquesta, sinó per la constatació dels límits de la paraula i, per tant, de la pròpia identitat. Expulsada de si mateixa, la veu poètica avança sense brúixola, exposada als dilemes que contínuament li planteja el món que li ha tocat viure, amb l’esperança, no tant d’arribar a cap lloc concret, sinó de descobrir com establir una relació creativa amb l’Altre des de l’exili inherent a la condició humana.

POESIA: CUES DE SARGANTANA, D’ISABEL M. ORTEGA RION

Cues de sargantana, d’Isabel M. Ortega Rion. 3i4 Edicions.

Recrear moments de la infantesa és rescatar-los del magma indefinit de l’oblit. Convoquem els records o els records ens convoquen? Ens narrem -ens diem- per sentir que som. I ens volem reconèixer en un mirall deforme que es projecta, com la cua d’una sargantana que ha fugit, amb l’aparença de realitat. Potser som la ficció que hem creat per sentir-nos perdurar en un continu que flueix indiferent a la nostra existència. Potser només som paraules. Paraules d’un poema.

 

POESIA: DIARI DE LABORATORI, D’ÒSCAR PALAZÓN

Diari de laboratori, d’Òscar Palazón. Premi de Poesia Vila de Martorell (Viena, octubre de 2019).

Col·lecció de textos breus que posen en relleu i elogien la poètica de la quotidianitat. «No és gens fàcil ser fantasma.» Per això l’escriptura com a recerca d’oxigen. Per això la dolorosa i desesperada ascensió cap a la superfície. Els pulmons a punt d’esclatar o més aviat la sospita de tenir brànquies

POESIA: TESTAMENT DADA’M, D’ÒSCAR PALAZÓN

Testament Dada’m, d’Òscar Palazón. Premi Carles Hac Mor a plaquettes d’escriptura subversiva (Fonoll, juliol 2019).

Plantejat com un Gènesi apòcrif narrat en primera persona, aquest poema recrea les primeres paraules d’Adam alhora que n’ofereix una revisió del mite, qüestionant el relat que en fa la Sagrada Escriptura i reflexionant sobre diversos conceptes com ara el llenguatge, la memòria, el cos o la identitat.

POESIA: CADELLS DE GAT, DE NATI SOLER

Cadells de gat, de Nati Soler. Onix edicions.

Cadells de gat és el resultat de la reflexió, feta per la poeta, després d’haver vist el dibuix de tres nenes precioses, mal vestides, però amb cara de felicitat, aixoplugades sota un paraigua tronat i acaronant tres cadells de gat. La imatge l’induïa a buscar exemples del molt que ens compliquem la vida per aconseguir una pila de coses supèrflues que no ens fan millors. La il·lustradora centra cada tema i ens fa manifesta la capacitat de trobar remei a la nostra dispersió.

POESIA: HUIR, DE XAVIER ROSSELL

Huir, de Xavier Rossell. Editorial Lastura. Col·lecció alcalina de poesia.

D’aquest seu segon llibre de poemes, el mateix autor ha dit: «Aunque parezca lo contrario por el título del poemario, Huir es un paso adelante: todo lo que no fuera crecer después de La forja del elefante era, para mí, un fracaso; si bien fue una buena piedra de toque -más allá de sus errores- sabía que tenía que exigirme un poquito más, apretarme y no estar tan cómodo».

POESIA: NATURA, D’OLGA XIRINACS

Natura, d’Olga Xirinacs. Ganzell edicions.

Un nou llibre de poesia d’Olga Xirinacs, fruit de la seva observació de la natura, de l’expressió dels sentiments com a part integrant d’ella mateixa: monòleg de la núvia que fuig; botigues on refugiar-se en cas de pluja; figa adormida a la muralla; un concert barroc a la catedral.

NOVEL·LA: LES BOMBES, TEORIA DE L’ART DE LA FUGIDA (I), DE XAVIER AMORÓS CORBELLA

Les bombes, teoria de l’art de la fugida (I) , de Xavier Amoròs Corbella. Onada Edicions.

La vida del protagonista d’aquesta història, Pere Oliva, està marcada pel moviment continu. El personatge comença a narrar la seva experiència partint dels seus primers records fins als episodis més recents, datats l’any 2012. Reus, Barcelona, Arembepe, el Brasil, Buenos Aires, Santiago de Xile, el Salvador, Colòmbia, Panamà, apareixen com a ubicacions transitòries d’una vida en perpètua fugida. El protagonista enceta els escenaris, els utilitza i els consumeix per tancar-los tot seguit i obrir-ne un altre sense mirar mai enrere.

NOVEL·LA: TEORIA DEL GALL, DE MARGARIDA ARITZETA

Teoria del gall, de Margarida Aritzeta. Llibres del Delicte.

És la quarta novel·la negra de la saga de la inspectora Mina Fuster, habitualment ambientades a Tarragona. Aquesta novel·la transcorre entre Tarragona, Cambrils, el Priorat i llocs més o menys sinistres on gent tèrbola organitza baralles de galls clandestines. Mentre la inspectora Fuster investiga un cas sangonós de violència masclista, la seva mare desapareix. A casa seva hi troba només una novel·la oberta d’Agatha Christie i els mobles coberts amb llençols.

NOVEL·LA: SI SAPS CAURE, T’ALÇARÀS, DE SALVADOR BALCELLS

Si saps caure, t’alçaràs, de Salvador Balcells. Edicions Meteora.

Un episodi més de la sèrie protagonitzada pel sotsinspector Emili Espinosa, comissari ara a Montblanc, que comença a investigar la mort per caiguda a la Serra de Prades de Laura Fallares, una dona que, minuts abans de precipitar-se, assegurava tenir proves de la culpabilitat del químic Eduard Gómez Luera, acusat de la mort de la seva dona i pendent de judici.

NOVEL·LA: NOU ILLES AL NORD, DE MÒNICA BATET

Nou illes al nord, de Mònica Batet. Més Llibres.

Puc explicar una història que no em pertany? De què puc parlar i què em puc estalviar? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els sis narradors d’aquesta història, que ens parla d’un passat que potser no ho és tant, d’unes illes que tot i ser properes semblen les més llunyanes del món, d’uns arbres exòtics que floreixen inexplicablement durant les nits blanques en un únic poble de l’illa de Skogen, del ferri que els seus habitants agafen els diumenges d’estiu per passar el dia al continent, de com sovint gosem opinar sobre el que desconeixem…

NOVEL·LA: M, DE JOAQUIM BIENDICHO

M , de Joaquim Biendicho. Arola Editors. M, es guanya la vida escrivint fragments de novel·la (inicis, finals, títols, segons convingui) per a una Empresa. Es tracta d’una persona solitària marcada per l’amnèsia que li va provocar una explosió domèstica en què van morir els seus pares. Una de les distraccions d’M, i font inesgotable d’idees per a la seva feina, és espiar els veïns amb els seus binocles. D’aquesta manera s’enamora perdudament de la caixera del súper i entrarà en una espiral d’esdeveniments sorprenents que el portaran a descobrir una de les conspiracions editorials i literàries més fabuloses de la història de la humanitat.

NOVEL·LA: EL PRIMER PITEU, D’ALFONS CAMA I SABALLS

El primer piteu, d’Alfons Cama i Saballs. Editorial Gregal.

Segle XIV. La Guerra dels Cent Anys, les lluites de Pere el Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l’existència d’en Gerard fins a la seva arribada a la vila closa de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord. Un text d’una prosa precisa i efectiva que posa de relleu la importància que va adquirir a la zona del Solsonès i, per extensió, a tot Catalunya, el món de la draperia, dels teixidors, dels paraires, dels comerciants de llana, dels telers i dels primers tissatges de l’exitós «drap del piteu».

NOVEL·LA: EL AULLIDO DEL OLVIDO, DE FERRAN GERHARD I ROBERTO L. SOLÍS

El aullido del olvido. de Ferran Gerhard i Roberto Solís. Silva editors.

Ambientada a Tarragona, hi figuren diversos personatges de Gatos rumberos. És una mirada a una Tarragona desconeguda per molts però que engendra moltes històries literàries.

NOVEL·LA: SOMOS AUSENCIAS, DE J. C. IBARZ

Somos ausencias, de J.C. Ibarz. Célebre editorial.

Una novel·la ambientada a la ciutat de Tarragona. Livia s’assabenta que un antic professor del seu institut viu al carrer i va en la seva cerca. El que no sap ella és que trobarà els millors i més reveladors ensenyaments sobre la seva vida. Les absències, la família, les convencions socials, l’amor per la naturalesa i els animals i el sentit de la vida. Sempre queda alguna cosa per aprendre i un buit per omplir.

NOVEL·LA: LA MEMÒRIA SALVADA, DE JOSEP LLOP TOUS

La memòria salvada, de Josep Llop Tous. Silva Editorial.

Una novel·la que participa de diversos gèneres i subgèneres: relat d’intriga, història èpica, narració familiar, fulletó romàntic, biografia novel·lada, assaig breu d’idees, divulgació històrica i artística, entre d’altres. Aquest caràcter sintètic i variat en l’escriptura, sumat al seu dinamisme i humanitat, facilita una lectura molt amena i, al mateix temps, rigorosa.

NOVEL·LA: ¿MÁSCARA?, DE JORDI MANZANARES

¿Máscara?, de Jordi Manzanares. Editorial Terra Ignota (edició digital).

A la ciutat de Barcelona, una banda armada perpetra un seguit d’atracaments i s’emporta un seguit de peces d’or. L’aparença d’aquests malfactors és horripilant. Porten el cos totalment cobert per vestidures negres. Tot el cap completament tapat per una màscara blanca tan ben feta que serà un misteri saber si es tracta d’éssers d’un altre món.

NOVEL·LA: EL DARRER LLEGAT, D’ENRIQUETA MOIX

El darrer llegat, d’Enriqueta Moix. Editorial El Toll.

La Carme es queda vídua. Pocs dies després de l’enterrament, va a la Universitat on treballava el seu marit d’arqueòleg, hi recull diverses pertinences, entre elles, un llibre amb una creu daurada a la coberta, el llibre aparenta ser un incunable de gran valor, està escrit amb signes cuneïformes que no sap interpretar.

NOVEL·LA: CIUTAT DE MAL, DE JAUME C. PONS ALORDA

Ciutat de Mal, de Jaume Pons Alorda, Angle Editorial. XIX premi de Novel·la Pin i Soler.

En una ciutat futura i inhumana dirigida per un misteriós Constructor, un jove aspirant a escriptor de trenta anys, encara verge, emprèn un viatge. El seu propòsit és visitar un artista mític, en Iannis de Corfú, i arribar a conèixer- se plenament a si mateix. Les aventures d’aquest escriptor es van trenant amb dues històries més: la d’una jove embarassada, que vol escapar als estrictes controls de natalitat, i la de la serventa major de la mansió dels Fulkna, una de les famílies principals de la Ciutat.

NOVEL·LA: ENLLOC, DE MAGÍ SUNYER

Enlloc, de Magí Sunyer. Cossetània Edicions / La Gent del Llamp.

Una novel·la de carretera i desert del far west, de paisatge irreal i simbòlic. Una dona enfonsada arriba a un bar de mala mort enmig del no-res. S’ha de defensar d’un sàtir i d’una nimfa llangorosa i pèrfida. Quan comença a recobrar l’instint, tot es precipita.

NOVEL·LA: LA NOIA DE LA RESISTÈNCIA, DE XULIO RICARDO TRIGO

La noia de la resistència. Xulio Ricardo Trigo. Columna Edicions.

Als anys noranta, la Meritxell és una escriptora d’èxit. Tot just acaba de saber que està molt malalta. Ha escrit innombrables històries, però mai ha aconseguit treure l’entrellat de la que realment li importa, la dels seus propis orígens. Sap que la mare era parisenca i que el pare va ser un combatent de la Guerra Civil, però no el va arribar a conèixer.

RECULL DE RELATS: DINS DEL COR DE CHOPIN, DE MÒNICA BATET

Dins del cor de Chopin, de Mònica Batet. Editorial Empúries.

Fruit de la fascinació que exerceix Polònia sobre l’escriptora Mònica Batet. des del 2007, les seves llibretes recullen històries de tota mena relacionades amb aquest país de gent acollidora, sentimental i ferida per la Història. El lector hi trobarà el conte de l’escriptora catalana que no aconsegueix parlar per telèfon amb el seu pare, el dels nens que veuen com una nit de desembre uns tancs travessen Varsòvia, el conte del plat de més que hi ha d’haver a cada taula per Nadal, el dels japonesos que guanyen cada any el concurs de piano Frederic Chopin…

RECULL DE RELATS: LES BENAURANCES, DE JOAN CAVALLÉ

Les benaurances, de Joan Cavallé. Angle Editorial.

El títol remet inequívocament al conegut episodi del Sermó de la Muntanya i Joan Cavallé sembla trobar-hi el punt des d’on observar les vivències dels seus personatges: gent de tota condició que busquen el seu lloc al món —o dit d’altrament, el camí que fan per tastar la felicitat. Perquè en tots els relats del llibre els personatges dubten entre conformar- se amb la seva sort (i provar de ser feliços assumint-la) o lluitar per canviar-la.

RECULL DE RELATS: AIGUA DE MAR, DE JORDI CERVERA

Aigua de mar, de Jordi Cervera. Cossetània edicions. IX Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2019

Un cuiner medieval amb informació privilegiada que li aporta un triomf que al capdavall esdevé efímer. Un inspector gastronòmic turmentat per un passat que li enterboleix el seu bon ofici. Un idòlatra obsessiu que en la seva perversa trajectòria identifica totes les persones amb espècies de peixos. Una parella que acut a l’estrena d’una pel·lícula i on les petjades brutes de sang queden camuflades. Un àpat en què el fariseisme més evident presideix un extens discurs. Aquests són alguns dels plantejaments d’aquests contes de tema marítim.

RECULL DE RELATS: SI SÓN ROSES, FLORIRAN, DE DIVERSOS AUTORS

Es tracta d’un llibre publicat en suport digital. que consta de setze textos de 16 autor i autoress, realitzats la primera quinzena de confinament. Textos inspirats en la pintura de títol homònim, de Marc Pérez Oliván, que el manlleva de la novel·la de Manuel de Pedrolo. En aquest enllaç hi trobareu el llibre, per llegir-lo en línia o bé per descarregar-lo en format PDF, un recull de ressenyes i una proposta de comprensió lectora.

RECULL DE RELATS: L’ARTISTA DEL TUPÉ I ALTRES RELATS, DE NIKOLAI LESKOV

L’artista del tupè i altres relats, de Nicolai Leskov. Edicions de 1984. 16è premi de traducció Vidal Alcover, dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Traducció de Xènia Dyakonova.

Nikolai Leskov va inspirar Tolstoi, Gogol, Txèkhov i Dostoievski. Es tracta d’una col·lecció de relats que retraten l’ànima russa. Els personatges són homes i dones humils, habitants de petites ciutats provincianes o del món rural, que amaguen, sota una aparença rústega, una sensibilitat inusual, una imaginació rebel i un desig fervorós de trobar-li un sentit a la vida.

RECULL DE RELATS: CAPBREU, DE CARLES MARQUÈS

Capbreu, de Carles Marquès.

Un microrelat cada dia al canal de youtube. . #Microrelats d’estar per #casa, de Carles Marquès

RECULL DE RELATS: GEOGRAFIES DE L’ABSÈNCIA I ALTRES CONTES, DE XAVIER MAS CRAVIOTTO I ALTRES AUTORS

Geografies de l’absència i altres contes, de Xavier Mas Craviotto i altres autors. Cossetània edicions. 22è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona

«Aquesta és la història d’una espera i d’un enyor immensos, que ho engoleixen tot, farcida dels records per una germana plena de vida, llum i flors que va marxar a viure massa lluny.» Aquest comentari correspon a la narració guanyadora, «Geografies de l’absència», que enceta el recull.

RECULL DE RELATS: A MIG CAMÍ DE LA INCERTESA, DE JESÚS M. TIBAU

A mig camí de la incertesa, de Jesús M. Tibau. Cossetània Edicions. A mig camí de la incertesa és un catàleg d’emocions i personatges a la corda fluixa de la vida, sense drames exacerbats, sense estridències, en trànsit no saben cap a on. El passat i les il·lusions formen part del paisatge. Contes amb tendresa i humanitat.

TEATRE: TEATRE COMPLET I: 1865-1873, DE ROSSEND ARÚS

Teatre complet I: 1865-1873, de Rossend Arús , a cura de Magí Sunyer. Biblioteca Pública Arús, Universitat de Barcelona i Universitat Rovira i Virgili.

L’edició del teatre complet de Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), dramaturg popular, republicà, catalanista, lliurepensador i maçó, posa a l’abast del públic i dels professionals del teatre el total de més de cinquanta peces dramàtiques d’aquest dramaturg, que constitueix la col·lecció més extensa de teatre vuitcentista a l’abast del lector actual.

TEATRE: PIONERES MODERNES, DE DIVERSES AUTORES

Pioneres modernes, de Diverses autores, Arola Editors.

Es tracta d’una antologia que aplega dotze obres de dotze autores de l’escena catalana entre 1876 i 1938, que no han tingut gaire ocasió fins avui de pujar a escena i ser pròpiament teatre. Dotze obres eloqüents en dos sentits, enrere i endavant: en clau del passat modern i en clau de les dècades actuals. Entre les autores, noms tan coneguts com els de Víctor Català, Dolors Monserdà o Carme Karr. També, Maria Domènech, nascuda a Alcover, casada a Tarragona i que va desenvolupar la major part de la seva activitat literària i social a Barcelona.

TEATRE: NINGÚ ÉS UN ZOMBI, DE JORDI FOLCK

NIngú és un zombi, de Jordi Folk, Arola Editors.

Waldemar Ics arriba de Polònia, amb deu anys, a una escola catalana on, degut a la seva particular condició de mort vivent, serà rebutjat i perseguit, especialment per un company (sense nom) que comprendrà, massa tard que l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals, de vius o de morts. Que l’afecte, en definitiva, traspassa el llindar del temps. L’arrelament del Wally i la seva família en una vella casa dels indians provocarà un xoc entre dos mons dispars condemnats a no entendre’s.

INFANTIL: LA CARTERA DE SOTO I ESTREMERA, DE RAT CEBRIAN I MIREIA COLL

La cartera de soto i estremera, de MonserRat Cebrian i il·lustracions de Mireiona Coll. Gràfiques Gibert / insitu comunicació

 

 

INFANTIL: FILA QUE FILA (LA FÀBRICA DEL PLA), DE RAT CEBRIAN I YVONNE FUSTER

Fila que fila (La fàbrica del Pla), de Rat Cebrián i Yvonne Fuster. Gràfiques Gibert / Insitu comunicacions

INFANTIL: EL GAT ROC VOL BERENAR, DE JORDI CERVERA

El gat Roc vol berenar, de Jordi Cervera i Núria Coll. Editorial Edebé. Col·lecció Roc.

T’imagines un berenar a l’espai? Amb la màgia, tot és possible! Comença a llegir amb les divertides aventures del gat Roc.

INFANTIL: EL GAT ROC FA MÀGIA, DE JORDI CERVERA

El gat Roc fa màgia, de Jordi Cervera i Núria Coll. Editorial Edebé.

No hi ha res com la màgia per a l’avorriment!

 

 

INFANTIL: UNA DE FANTASMES, DE NÚRIA FREIXA I M. ROSA TERRADELLAS

Una de fantasmes, de Núria Freixa i M. Rosa Terradellas. Editorial Neopàtria.

Una història a quatre mans. A la Núria la poesia l’apassiona, el relat la tempta, i ara ha tastat el conte. Ha participat en diverses antologies, tant en la vessant poètica com en el camí del relat. La M. Rosa compleix 33 anys a les aules de plàstica com a docent. Ha compaginat la docència amb la il·lustració de cartells, logos i treballs editorials.

INFANTIL: EL PATUFET. «PATIM, PATAM, PATUM…», DE ROGER ROIG I HUGO PRADES

El Patufet. «Patim, patam, patum…», de Roger Roig i Il·lustracions d’Hugo Prades. Cossetània edicions.

Qui més qui menys coneix la història del Patufet o n’ha sentit a parlar. El protagonista de la col·lecció «El Patufet i les tradicions catalanes» oblida per uns instants la descoberta del costumari català i ens explica el seu origen. Silenci, que comença la història!

INFANTIL: LA GRANOTA VOL BALLAR, DE JOANA SAMARRETA I MAR BORRAJO

La granota vol ballar, de Joana Samarreta I Mar Borrajo. Piscina, un petit oceà.

Un llibre-teatre per fer l’animal i bellugar els dits, els peus i tot el cos! Basat en el conte «La granota que volia ballar un vals», de Joan Faldilles.

 

INFANTIL: SERRALLONGA, DÉU VOS GUARD!, DE PAU TORRES I ÉRIC MARTÍNEZ

Serrallonga, déu vos guard!, de Pau Torres i Éric Martínez. Gràfiques Gibert / Insitu comunicació.

 

VÀRIA: GITANES I GITANOS CATALANS, DE CINTA S. BELLMUNT

Gitanes i Gitanos catalans, de Cinta S, Bellmunt. Editorial Gregal.

En Sicus Carbonell, músic i líder del grup Sabor de Gràcia, va voltar per tot Catalunya gravant avis i àvies gitanos amb la intenció de saber el passat de la seva cultura. D’aquí va sortir el documental Gitanos catalans, de Xavier Gaja i Sicus Carbonell, emès per TV3, i que ara us presentem adaptat en llibre per la periodista Cinta S. Bellmunt.

VÀRIA: GEGANTS MOROS DE TARRAGONA, D’ÀNGELS CANTOS, ANTONIO GÓMEZ I JOSEP M. CASAS

Gegants moros de Tarragona. d’Àngels Cantos, Antonio Gómez i Josep M. Casas. Arola Editors-

L’objectiu fonamental d’aquest llibre és recopilar de forma gràfica i textual el procés de restauració i renovació de la parella de Gegants Moros de Tarragona presentat al públic el 16 d’agost de l’any 2015 amb motiu del 30è aniversari de les actuals peces. La idea d’aquesta publicació sorgeix de l’equip d’artistes i professionals responsables del projecte: Àngels Cantos, Antonio Gómez i Josep Maria Casas.

VÀRIA: 100 HISTÒRIES DE L’AVENTURA ESPACIAL, DE JOAN ANTON CATALÀ

100 històries de l’aventura espacial. Èxits i tragèdies de l’espècie que somiava explorar el més enllà, de Joan Anton Catatà.Cossetània edicions.

Sempre l»home ha somiat en viatjar a l’espai. La visió d’un cel estrellat evoca imatges de mons remots i fascinants, llocs misteriosos que esperen ser explorats.La humanitat ha viscut sempre confinada dins el planeta. A penes fa mig segle que hem començat a esgarrapar el cosmos, i en aquest temps hem après a escapar de la gravetat de la Terra, explorar Mart amb robots i mantenir un laboratori permanent en òrbita. És xocant pensar que, tot i la nostra humilitat, haguem assolit èxits tan increïbles com trepitjar la Lluna.

VÀRIA: TOTS SOM LA TECLA. 60 HISTÒRIES DE LA FESTA MAJOR DE TARRAGONINA, DE LAIA DÍAZ

Tots som la Tecla. 60 històries de la festa major tarragonina, de Laia Díaz. Cossetània Edicions.

Es calcula que entre elements, balls i músics, més de 700 persones participen de manera directa en el Seguici de Santa Tecla de Tarragona. A aquesta xifra cal sumar-hi els milers de persones que, any rere any, l’esperen impacientment pels carrers de la ciutat. Aquesta és la història de 60 persones que fan que la festa major de Santa Tecla de Tarragona sigui única.

VÀRIA: LES VEUS DE LES OLIVERES, DE DIVERSOS AUTORS

Les veus de les oliveres, de Diversos Autors. Editorial Arbres en peu de vida.

Llibre multidisciplinar, amb poemes, textos, cançons, fotografia, dibuixos, dedicat a les oliveres mil·lenàries de la conca del Sènia, en què diversos autors del territori canten la seua bellesa i protesten contra l’arrencada i posterior venda que fan determinades empreses d’aquest patrimoni viu.

VÀRIA: LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA A LES COMARQUES TARRAGONINES. PROJECTES I REALITATS, DE MANEL GÜELL I EUGENI PEREA

La mancomunitat de Catalunya a les comarques tarragonines. Projectes i realiitats, de Manuel Güell i Eugeni Perea. Diputació de Tarragona. Col·lecció Ramon Berenguer IV, 2019.

Es tracta d’un estudi estructurat en dues parts. La primera desenvolupa la implantació de la Mancomunitat al territori, l’obra institucional portada a terme en tots els àmbits –agricultura, indústria i comerç, obra pública, telèfons, beneficència i sanitat, ensenyament, cultura, educació i la premsa–, el final de la Mancomunitat i l’impacte a les comarques tarragonines. La segona. la componen sis annexos i un índex toponomàstic.

VÀRIA: SEXPEARE, AMOR I SEXE EN SHASKESPEARE, DE ROSA M. MARTÍNEZ

Sexpeare. Amor i Sexe en Shakespeare, de Rosa Maria Martínez Ascaso. Cossetània Edicions.

Amb aquest llibre gaudireu d’un intens recorregut pels diferents camins de l’amor i el sexe des de la visió filosòficament realista, psicoanalítica i poètica de William Shakespeare. Un itinerari explorat i analitzat per l’autora des de les perspectives més diverses, com la metafísica, la lingüística i la humorística.

VÀRIA: MERCÈ VENTOSA I ROCA, UNA FOLKLORISTA PER DESCOBRIR, DE MERITXELL ORPINELL

Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir. La importància de les dones en el costumisme, de Meritxell Orpinell. Cossetània Edicions.

Les dones folkloristes van tenir un paper molt important i destacat en l’estudi del folklore. Aquest és un fet que sovint es desconeix. Les folkloristes eren unes dones estudioses i treballadores que tenien molt clar els seus objectius i que anaven per diferents indrets del territori català amb paper i llapis per anar recollint exemples de folklore (cançons, rondalles, oracions, refranys, endevinalles, entre d’altres), per donar-los al seu mestre Rossend Serra i Pagès.

VÀRIA: SOM JOVES, DE MONTSERRAT SORONELLAS I MARIA OFFENHEDEN

Som joves. Un estudi qualitatiu de l’acció col.lectiva de les persones joves a Tarragona, de Montserrat Soronellas i María Offenhenden. Arola Editors.

Tarragona és una ciutat amb gent activa que s’associa de maneres molt diverses per plasmar la seva inquietud participativa. A la nostra ciutat les persones joves actives, les associacions i el moviment associatiu juvenil en general i les diverses formes de mobilitzacions juvenils són motors d’un entorn social actiu i compromès.

VÀRIA: TERRA D’ABANS, EL MAS D’EN BOSC, LA SERRA DE LA CANYA I MASIES DE L’ENTORN, D’ENRIQUETA VIVES

Terra d’abans. El Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn, d’ Enriqueta Vives. Cossetània edicions

Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. Anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat. pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada.

VÀRIA: LES ARRELS DEL CAMÍ QUE NO ET RETORNA, D’ÒSCAR RAMÍREZ DOLCET

Les arrels del camí que no et retorna, d’Òscar Ramírez Dolcet.

Una col·lecció de dietaris personals, de viatges que en alguns casos són reals i fets sobre el terreny o, en altres, han nascut en un espai sense moviment. S’hi barreja realitat i ficció mitjançant experiències viscudes al llarg de diferents jornades que s’ubiquen en indrets diversos del Camp de Tarragona, Itàlia i Grècia. Hi surten ,paisatges, petjades i vides que emocionen i que conviden també a la reflexió.

VÀRIA: EL REC, D’OLGA XIRINACS

El rec, Memòries de vint-i-sis estius, d’Olga Xirinacs. Cossetània edicions.

Vint-i-sis estius llargs poden ser tota una vida. L’Olga els va passar a Rubí, amb la seva àvia Lola, la Lola gran, que era del poble. Vivien a Tarragona, però la Lola tenia parents, amics i casa a Rubí. L’Olga petita, als 11 anys, va viure per sempre amb la Lola gran, i cada estiu s’instal·laven a Rubí, fins a la gran catàstrofe. El traçat de la conducció d’aigües de Rubí portava un petit rec al jardí i a l’hort de la Lola gran. Aquest rec era l’artèria principal del petit paradís de l’Olga. A diferència del Danubi, de Claudio Magris, el domini del rec només s’estenia a dos carrers per banda. N’hi havia prou per al joc i la fantasia. Un besavi valent i guerriller dona el tret de sortida a la història.

Mayo Lorda

 

L’Agència de Residus finança l’estudi per a definir la futura planta de tractament de la fracció resta pel Camp

Vista general d’un camió abocant residus sanitaris al dipòsit de la incineradora de Sirusa, a Tarragona, amb l’operari de la grua en primer terme. Foto: Roger Segura

El Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha aprovat finançar l’estudi de les actuacions prèvies a la construcció d’una instal·lació de tractament de la fracció resta al Servei d’Incineració de Residus Sòlids de Tarragona (SIRUSA).

Aquesta instal·lació complementarà a les infraestructures actuals existents (planta compostatge i planta de fracció resta de Botarell, planta valorització energètica de Tarragona), en el marc del conjunt de les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.

Les actuacions consisteixen a realitzar una anàlisi d’alternatives d’emplaçament de la nova instal·lació; redactar el projecte tècnic de tractament previ a la valorització energètica; preparar la documentació per a la tramitació ambiental i l’adequació urbanística, i elaborar el document de justificació de l’adequació del projecte al Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20).

El pressupost total màxim per al conjunt de les actuacions prèvies és de 150.000 euros, que finançarà íntegrament l’ARC, mitjançant l’atorgament d’una subvenció directa dinerària a favor de SIRUSA.

Redacció

El sector turístic de Tarragona busca ‘salvar la temporada’, demana ajudes i una reapertura personalitzada

Gent passejant a l’hivern en una platja de Salou. Foto: ACN

El sector turístic de les comarques de Tarragona demana a l’Administració que davant el tancament de locals i la crisi del sector que s’està desfermant per la crisi sanitària del Covid-19 s’arbitrin ‘ajudes fiscals, laborals i financeres’, a la vegada que s’implementin ‘protocols personalitzats’ de reapertura dels establiments. A Tarragona, el turisme ‘representa el 20% del PIB, i en algunes poblacions, fins al 47%’.

Així s’expressen la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) i l’Associació d’Empreses Hoteleres, que agrupen hotels, càmpings, apartaments i càmpings de la província.

En paraules de Xavier Guardià, el seu portaveu, les entitats han cursat ja a l’Estat i a la Generalitat la necessitat de ‘disposar de protocols personalitzats sanitaris adaptats a cada establiment perquè no és el mateix un hotel de 400 habitacions que un de 20, ni un hotel de ciutat que un situat a la costa’. Fins i tot ‘no és el mateix el Parc Tibidabo que PortAventura World. Cal adaptar-se a cada circumstància, que és diferent, o si no es poden emprendre accions errònies i contraproduents’.

Les empreses del sector estan molt decebudes amb les ajudes que va anunciant el Govern tenint en compte que ‘el turisme és el motor d’aquest país’ i reclamen que aquestes siguin més rotundes d’acord amb la importància econòmica que té el sector. Reclamen al respecte ‘ajudes fiscals, laborals i financeres. Ara és el moment de prendre decisions importants. No serveix ajornar el pagament de l’IVA un mes, cal condonar-lo o traspassar-lo a l’any vinent’. Els empresaris del sector ‘frisen per tornar a obrir, per tornar a contractar personal, que normalment és el mateix que havien contractat la temporada anterior’.

També es reclama ampliar els expedients de regulació temporal d’ocupació -ERTOs- ‘fins a final d’any’ de manera que ‘les empreses que puguin treballar agafin personal. No volem perdre treballadors’.

El sector no dóna per peduda la temporada d’estiu malgrat els mals averanys del Govern central o dels professionals acadèmics, però tenen clar que aquesta serà una temporada amb una forta davallada. ‘Es tracta de salvar la temporada. Si hi ha control sanitari del virus i tot es calma podríem treballar a mig gas el juliol i a l’agost. Gestionaríem algo de personal, faturaríem alguna cosa i crearíem una normalitat de manera que el setembre i octubre ajudessin a passar la temporada’. Després de tant de confinament ‘molta gent voldrà sortir i podria fer-ho el setembre o a l’octubre’, subratlla Guardià.

Aquest és el calendari amb el que els empresaris turístics de Tarragona treballen a hores d’ara en un escenari que és molt canviant i incert. El sector voldria que ja hagués passat l’any i encarar amb seguretat el que ve. Guardià considera que encara ‘hi ha molts interrogants’, i que la població més propera a les nostres comarques serà el turisme que tindrem. ‘Caldrà veure què passarà amb els aeroports. Jo crec que és més fàcil que vingui el turista espanyol, català i del sud de França, que es desplaçarà amb coxe i que amb tres hores ja és aquí i amb el mateix temps ha tornat al seu destí si hi ha problemes’. El turista britànic, més procliu a venir a l’inici i al final de la temporada, podria anar tornant al final. Tot són previsions, però, davant de la incertesa general.

Els aventatges la Costa Daurada és una marca ‘és molt potent, molt coneguda, amb uns clients molt fidelitzats i amb molta segona residència’. En tot cas, pot donar-se que hotels de 500 habitacions o similars acabin no obrin perquè no els és rentable fer-ho. ‘Cada cas serà un món i cada empresari decidirà què fer. El primer és saber què passarà amb el desconfinament, com serà, a qui afectarà, què passarà amb les fronteres’, recalca Guardià.

Jaume Garcia

Balanç de les accions del Servei Comarcal de Joventut des de l’inici del confinament

El Departament de Joventut de l’Ajuntament ha engegat la 2a edició del projecte, amb la col·laboració de l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat

 Les tècniques del Departament han atès consultes via telefònica i telemàtica, han impulsat nous recursos informatius i han promogut una enquesta entre el jovent dels municipis mancomunats. Foto d’arxiu

Des de l’inici de l’estat d’alarma a meitats del mes de març, el Servei Comarcal de Joventut del Consell Comarcal del Tarragonès ha adaptat les gestions i la metodologia de treball del seu departament per tal de seguir oferint tota l’atenció i suport necessari al jovent de la comarca.

En aquest període de temps, tant des del Servei Comarcal de Joventut com des de l’Oficina Jove Tarragonès (gestionada pel Consell conjuntament amb l’Ajuntament de Tarragona i la Coordinació Territorial de Joventut a Tarragona de la Generalitat de Catalunya) s’han atès consultes via telefònica o mitjançant correu electrònic amb un total de 79 consultes. D’aquestes cal destacar que 37 s’han fet als professionals dels diferents serveis de treball (11 als del Servei Comarcal de Joventut i 26 als de l’OJ), 32 al servei de salut de l’OJ i 10 més al Consell relacionades amb el lleure (casals, camps de treball, instal·lacions juvenil i formació).

I com es fa habitualment, cada setmana s’ha enviat a les persones inscrites el butlletí d’ofertes relacionades amb el lleure, el camp social i l’àmbit educatiu.

Altres recursos creats

  • S’han publicat a la web les infografies <http://tarragones.cat/joventut/scj-tarragones/info-orientacio> relacionades amb la recerca de feina, una manera molt breu i esquemàtica per saber concretament com ha de ser el currículum i l’autocandidatura, però amb la intenció d’anar elaborant setmanalment una infografia nova, i amb la voluntat que siguin una excusa per contactar amb les professionals que poden orientar i assessorar per aprofundir en diferents temes d’aquest àmbit.
  • S’ha creat una secció a la web del Consell d’afectacions del covid19 <http://tarragones.cat/joventut/afectacions-covid-19> amb informació d’actualitat: les oficines del SOC durant el confinament, la situació laboral i joves i internet segura.
  • S’han afegit recursos de la Generalitat a l’apartat t’interessa <http://tarragones.cat/joventut/interessa-1> de la web de Joventut sobre habitatge, assessories i consultoris, etc.
  • Des de l’Oficina Jove Tarragonès s’ha realitzat un taller on line, a Youtube, anomenat “La meva primera feina» <https://www.youtube.com/watch?v=-zbeWCR-z1w>, així com, per als municipis que no disposen de tècnic municipal o mancomunat, s’ofereix la possibilitat de fer consultes d’informació general i Treball via aplicació telegram.

Enquestes als municipis mancomunats

D’altra banda, un total de 299 joves dels municipis de Renau, El Catllar, Perafort, La Secuita, La Riera de Gaià, Els Pallaresos, La Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp i Creixell han contestat l’enquesta anònima de Joventut sobre àmbits diversos. Entre d’altres ítems, aquesta enquesta permetrà a les tècniques elaborar el Pla Local de Joventut d’aquesta legislatura.

Aquesta és una eina més que ajudarà a dotar de coherència les polítiques públiques locals amb accions i serveis que donen resposta a les necessitats detectades.

Un cop finalitzat aquest mes d’abril i un cop tancades les enquestes, es farà balanç de les respostes obtingudes a cada municipi.

Si alguna persona entre 12 i 30 anys d’aquestes localitats volgués contestar i no sap com fer-ho pot contactar a joventut@tarragones.cat<mailto:joventut@tarragones.cat>

 

L’estiu del coronavirus: els experts preveuen un turisme intern i sense estrangers

Imatge de la platja de Llevant de Salou en ple estiu

Anar a la platja per torns, desplaçar-se en mitjans de transport al 30% de la seva capacitat i tancar fronteres tant d’entrada com de sortida són algunes de les mesures que el Govern espanyol estudia per a aquest estiu. «Si el consumidor turístic s’ha de moure enmig de mesures de control estrictes, serà prudent», adverteix Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. A més, afegeix que «si l’escenari que es planteja és aquest, vol dir que estem molt lluny d’una situació de normalitat i que, per tant, en aquest context, la reactivació de la demanda no tindrà l’efecte rebot accelerat del qual es parla».

Pablo Díaz, també professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, situa la millora al final de l’estiu, moment en què alguns països europeus obriran les fronteres. «Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia i de la possible política comuna europea: les polítiques descoordinades implicaran un retard en l’obertura de fronteres per la desconfiança mútua i les mesures desiguals adoptades a cada país», afirma Díaz. Això sí, s’espera que les fronteres continentals siguin el darrer pas, un cop la situació de les europees s’hagi normalitzat.

Després d’un mes i mig de confinament, degut a la crisi sanitària produïda pel coronavirus, la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va assegurar que s’està treballant amb un calendari de reactivació, el qual està partit en dues parts, clarament diferenciades.

La primera contempla la recuperació dels sectors productius, la qual comença ara i dura fins a l’estiu, i la segona afecta el turisme, l’oci i la cultura, que es podria recuperar a final d’any o principis del proper 2021.

La campanya turística es dona per perduda fins a principis del proper 2021, quan es tornarà a la normalitat d’alguns sectors, com poden ser el turisme, l’oci, la cultura, la navegació marítima i aèria, entre d’altres coses.

El turisme cau, l’economia es desinfla

Aquest passat 2019, el sector turístic va aportar el 12% del PIB català. Per a aquest 2020, en canvi, es preveuen dades fatídiques. «El grau de reactivació turística dependrà de la flexibilització progressiva de les normes de control sanitàries, que probablement s’aniran implantant per àrees geogràfiques nacionals i internacionals», afirma Gomis.

En un any en què l’Estat espanyol va batre per setè any consecutiu el seu rècord històric en arribades de turistes internacionals, atès que va arribar als 83,7 milions de visitants, queda clar que si les fronteres estan tancades, una part molt significativa d’aquests turistes no podrà tornar i «caldrà veure si el turisme interior pot substituir la demanda», considera Gomis, director del programa de Turisme de la UOC.

Turisme de proximitat més econòmic i amb aires dels setanta

Però si el turisme nacional és l’única opció viable per fer vacances durant aquest estiu tan singular, podria ser que els preus s’incrementessin? «No és previsible un augment de preus», considera Gomis. En la mateixa línia, Díaz afirma que els preus en general no s’apujaran, al contrari: «per començar a atraure la demanda, significativament més baixa que la d’anys anteriors, tendiran a abaratir-se».

Hi haurà una demanda baixa, a causa d’una crisi sanitària que comporta una crisi econòmica, amb pèrdues milionàries en llocs de feina. Segons el Ministeri de Treball, són 888.597 els llocs de feina destruïts a Espanya des del 12 de març a conseqüència de la crisi del coronavirus.

A escala mundial, al sector del turisme, les estimacions del Consell Mundial del Viatge i el Turisme (WTTC) fan referència a 50 milions de llocs de feina perduts. A Catalunya, per exemple, el sector turístic va suposar el 13% de l’ocupació total del 2019. «Estem davant d’un entorn en què molts col·lectius i persones tenen problemes econòmics greus i en el qual el nivell adquisitiu de les famílies baixarà; es tracta, per tant, d’indicadors que no juguen a favor d’un increment de preus», afegeix Gomis.

El que sí que es preveu és que el preu d’alguns transports augmenti. «Almenys inicialment, ja no es veuran, per exemple, els preus d’oferta de les companyies aèries de baix cost anteriors a la crisi, perquè seria insostenible des del punt de vista econòmic», afirma Díaz. Segons l’expert, el turisme tornarà a un escenari semblant al dels anys setanta, «en què les famílies es desplaçaven en els seus propis automòbils i, sobretot, cap a apartaments d’estiueig».

La confiança del turista el portarà a prop

En qualsevol cas, sembla que la COVID-19 tindrà conseqüències en la confiança dels turistes. «L’experiència d’aquesta situació sanitària actual és tan traumàtica que pot provocar un canvi en l’ordre de prioritats en la vida de moltes persones. I entre aquests canvis de prioritats, és previsible que també hi hagi els hàbits en turisme, fet que en condicionarà l’oferta», explica Gomis.

Segons l’expert, és previsible que a curt i mitjà terminis els viatges de llarga distància es redueixin després de la COVID-19. Ja va passar una cosa semblant després dels atemptats de l’11-S: es van reduir dràsticament els viatges en avió i hi va haver una recuperació de les destinacions de proximitat i en vehicle privat. «Els viatges de proximitat generen més confiança psicològica, més sensació de control i menys despesa entre els viatgers i, per tant, es poden recuperar abans», afegeix Gomis.

Díaz és més optimista pel que fa a la previsió a mitjà termini. «Hi ha molts interessos i tota una indústria disposada a ser reactivada; hi havia —i probablement hi tornarà a haver— una demanda mundial creixent que serà convenientment impulsada per campanyes promocionals massives», afirma.

Itàlia, la Xina, els Estats Units o Espanya són els països més afectats per aquesta crisi, però també són els estats que reben més turistes del món. La situació pot afectar negativament la imatge i el futur del turisme? «La pandèmia està tan generalitzada geogràficament que difícilment quedaran només alguns països com a assenyalats», afirma Díaz, però també afegeix que altres destinacions es poden veure afavorides. «Si han tingut poca incidència de la COVID-19 i tenen dades fiables, poden ser percebudes com a segures pel turista internacional», afirma.

El passaport víric, una opció per volar?

Encara hi ha molts dubtes sobre el futur del sector aeri posterior a la crisi: mesures de distanciament entre seients, aeronaus operant amb menys passatgers, desinfecció de cabines després de cada vol… El passaport víric també és una de les opcions que hi ha damunt la taula. Segons Díaz, és un tema qüestionable perquè promouria un passaport de moviment fins i tot dins d’un mateix país i podria servir per establir condicions de confinament més dures per als qui no en tinguin. D’altra banda, afegeix que «seria un primer pas per permetre el turisme internacional, però a la llarga es podria convertir en una trava si es demana durant molt temps».

Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, dubta de la possible efectivitat d’aquesta mesura davant les dades que tenim actualment. «Encara no entenem bé com funciona aquesta immunitat que, en teoria, provoca el virus. No sabem fins a quin punt és efectiva (hi ha alguns casos de possibles reinfeccions que s’han d’investigar a fons) ni quant de temps duraria», assenyala.

El món canvia, el turisme també?

De les conseqüències de la crisi en podem extreure lliçons i podem canviar la mentalitat cap a un debat que tingui més en compte la sostenibilitat, l’ecologia i el respecte a les societats locals i que pensi menys en la massificació i en un sistema aeri poc implicat en el medi ambient. «Ja s’identificava una tendència cap a un turisme més responsable i pot ser que l’escenari posterior a la pandèmia acceleri la regulació de les administracions i la pressió de la demanda en aquest sentit», afirma Gomis. «Les conseqüències de les decisions que es prenguin en l’àmbit de la gestió pública durant els pròxims mesos reconfiguraran l’estructura de les condicions de l’oferta i de les expectatives de la demanda», conclou.

Redacció

 

La natura comença a desplegar-se lliurement a Tarragona davant la ‘desaparició’ de l’home

Un exemplar de corriol camanegre a la platja de Torredembarra. Foto: Javier Mora

Ocells que preparen nius al bell mig de les platges de Torredembarra, Creixell i Tamarit, dofins que circulen a prop de la Costa Daurada, grups de petxines que sorgeixen a les platges de les nostres costes, en les quals es poden veure troncs, i matolls que creixen a diferents punts de la ciutat de Tarragona, com a l’entrada mateixa de l’Ajuntament… Són petits indicis que les coses estan canviant, que la natura s’està reapropiant del que li havíem pres. La costa tarragonina comença a dibuixar escenes poètiques.

‘Feia 30 anys que des de Torredembarra no veia els pals de les barques del port de Vilanova i la Geltrú. L’absència de contaminació m’ha permès contemplar-ho‘. Ho diu Ramon Ferré, membre del grup ecologista Gepec, que ha comptabilitzat que a les platges de Torredembarra, inhabitades pels humans des de fa més d’un mes, hi ha fins a 18 ‘propostes de nius’ del corriol camanegra mascle.

Això abans no passava. Ocupades les platges pels humans, el corriol buscava els llocs no freqüentats, com els laterals de les platges. Ara fan el que en diem les propostes de nius al mig de les platges, on hi hauria humans’. El corriol mascle fa una ‘proposta’ de niu i després és la femella qui tria on nidificar. A Cubelles ja s’han vist ous de cries. Els corriols crien a les platges, però la presència humana sempre ho dificulta. A Tarragona hi ha controlats dos exemplars de corriols, a tocar de Tamarit, un a Creixell, també a Torredembarra i un a Cubelles.

També el mar ho nota: ‘És un gran amplificador del so i en haver desaparegut les embarcacions, especialment les recreatives, la fauna ho nota amb la presència de més mamífers. S’han vist dofins i rorquals -balenes- desplaçant-se per les nostres platges‘, afirma Ferré.

Un fenomen sorprenent que ja s’està notant en algunes platges de la Costa Daurada és que aquestes van tornant a poc a poc al seu aspecte natural, originari, com eren fa dècades o segles: ‘S’estan formant ondulacions, dunes, hi apareixen troncs i força petxines que abans no veiem‘, diu Ferré, que les té localitzades a Torredembarra, on resideix. ‘Els humans volem que les platges siguin planes, les netegem i com que no volem plàstics ni residus naturals, el que fem és foragitar les pròpies platges’.

A més, un altre efecte del confinament és el descens de la toxicitat de l’aire, que supera el 80% al Camp de Tarragona, fet que implica ‘que les espècies que són més sensibles a la qualitat de l’aire es recuperen’, començant pels insectes. A més, els ocells estan canviant els hàbits del seu cant.

Més efectes de l’absència humana: a Tarragona mateix s’estan veient herbes i matolls que creixen en llocs com les escales d’accés a l’Ajuntament o al pla de la Seu, davant la Catedral.

Imatge d’una planta que ha sortit enmig l’asfalt durant el confinament per l’estat d’alarma del coronavirus, a Torredembarra. Foto: Gepec

L’ànec coll verd es mou amb llibertat al Baix Gaià

Hèctor Hernàndez, de l’associació ecologista La Sínia del Baix Gaià, certifica que a l’entorn del riu Gaià i de la seva desembocadura ‘l’ànec coll verd es mou amb plena llibertat, fins i tot a la platja de la desembocadura’. Observadors han constatat que al riu s’hi estan atançant exemplars d’ocells que proliferen molt més que en èpoques anteriors. A més, ‘el coll verd es mou riu amunt i riu avall sense problemes’. El mateix riu es veu més clar i transparent, fruit de la davallada de la contaminació.

Era insòlit veure l’ànec a la desembocadura del Gaià i a la platja donat que aquesta estaria ocupada pels humans en aquestes dates.

Un altre efecte és que els camins i els senders estan començant a poblar-se de vegetació: ‘Tindrem feina quan acabi el confinament’, adverteix Hernàndez, qui subratlla que quan acabi aquest, ‘els governants i la societat hauran de fer-se un replantejament de com volen que sigui l’entorn, si com era abans o com és ara. Considerem que cal apostar per un equilibri entre les necessitats humanes i les naturals. Hem de prendre lliçons d’aquest confinament’, conclou.

Granotes que rauquen a Tarragona

A Tarragona l’organització ambientalista Mare Terra Mediterrània està notant que les granotes que té a la bassa de la seva Escola de Natura tornen a raucar lliurement. Patrícia Salas, ambientòloga de l’entitat, explica que amb la desaparició de la contaminació acústica, ‘les granotes se senten lliures i tornen a cridar. Al costat de l’escola hi ha un aparcament que sempre estava ple de cotxes. Ara només n’hi ha un o dos’.

El confinament, a més, coincideix amb la primavera, ‘que és quan la fauna surt més’. Mediterrània espera que quan puguin tornar al riu Francolí, que és al costat de l’escola i del que s’han especialitzat en el seu coneixement, notaran canvis: ‘Més nius als arbres i més rastres d’animals, que normalment no trobem perquè s’amaguen quan senten sorolls o amb la presència dels humans, i segurament orenetes de ribera i blauets, als qui afavoreix el confinament’.

D’altra banda, l’Administració també és conscient d’aquests canvis, tot i que les prioritats no passen per l’observació d’aquests fenòmens. Laureà Giné, cap de la secció de Biodiversitat i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona, coneix l’existència de balenes que discorren més a prop de la costa, com també de la nidificació del corriol: ‘La percepció que tinc és que les espècies han ampliat el seu hàbitat i incoporat el que era el seu espai natural. Allà on no s’atrevien a anar-hi ara hi van. No és que hi hagi més ocells, és que es fan més evidents’.

També succeeix que ‘en haver-se reduït el soroll a les ciutats, sentim el cant dels ocells que abans no sentíem. Ara no s’amaguen i a més no hi ha soroll ambiental’. En l’era preconfinament, ‘només ens adonàvem de la presència de coloms, gavines o cotorres’.

Si a la costa i a les ciutats, l’aparició de la natura en el seu esplendor és evident i també és poètic, no succeeix el mateix a l’interior, a les comarques on es llaura el camp i hi ha granges en explotació. ‘Aquí, l’home hi és present, encara que el tràfic hagi disminuït’, recorda Giné.

Imatge d’un rorqual comú a les costes catalanes. Foto: Associació NOA18Nusos

Crida als ajuntaments

El Gepec-EdC, al seu torn, ha fet una crida als ajuntaments perquè no tinguin pressa a eliminar tota la biodiversitat que ha aflorat durant el confinament. El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya llança aquest missatge per tal que es respecti el denominat ‘rewilding’.

Aquest és el missatge que el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) transmet als ajuntaments i a la ciutadania, ara que es comença a albirar el desconfinament a l’horitzó. L’entitat ecologista demana així que el retorn a la vida quotidiana es realitzi ‘respectant la natura salvatge que s’ha obert pas aquests dies’, però també ‘que es reflexioni envers la oportunitat mediambiental que s’ha donat enmig de l’emergència sanitària’.

Per això, el GEPEC-EdC demana a la població que, quan acabi el confinament, fotografiï aquelles petites mostres de natura propera que sovint les brigades municipals s’afanyen a eliminar. Els/les ecologistes animen a compartir les imatges a les xarxes socials amb l’etiqueta general #CATrewilding i altres d’àmbit local (per exemple, #REUSrewilding), i també recomanen instal·lar l’app PlantNet per trobar el nom de moltes de les plantes autòctones que es podran observar quan s’acabi el confinament.

L’objectiu de la campanya és doble. Per una banda es vol pressionar els propis ajuntaments perquè esperin almenys que la població confinada (en especial aquella que, si es fa un desconfinament esglaonat, trigarà més a sortir) pugui veure com de salvatges s’han tornat parterres i carrers abans no aplicar els tòxics herbicides. Per l’altra banda també vol afavorir ‘un canvi de percepció entre la població perquè la biodiversitat autòctona i senzilla no s’observi com abandó o brutícia, sinó com exemples de natura amable que ens saluden i ens avisen’.

Els animals ‘prenen’ les ciutats

A la resta del món, se succeeixen les imatges amb els animals guanyant territori allà on els humans han desaparegut. Però no és l’únic efecte del confinament: els índexs de contaminació segueixen reduint-se en moltes grans ciutats i alguns experts preveuen que els nivells baixaran a xifres que no es veien des dels anys 40.

Algunes de les imatges que ha proporcionat aquesta reclusió de la humanitat: un puma passejant-se pel centre de Santiago de Xile, un grup de cabres salvatges tastant l’herba d’un jardí, en una ciutat de Gal·les, o un grup d’ànecs fent un passeig nocturn al voltant del teatre de La Comédie-Française, al cor de París.

Hem vist a les xarxes com els senglars es passegen lliurement pels carrers de Barcelona o d’Arenys, i també vídeos de llops, ossos, cérvols, galls dindi i altres animals que aprofiten la falta d’humans i de cotxes per abandonar les zones forestals properes a les ciutats o bé els parcs urbans i explorar nous territoris. La natura s’ha res pres una petita revenja.

Jaume Garcia

 

Degoteig de denúncies a veïns amb segona residència a la Costa Daurada per Setmana Santa

Un agent de la Policia Local del Vendrell, parlant amb un conductor en un control als barris marítims. Foto: Roger Segura

Malgrat els controls policials i les tanques instal·lades en alguns municipis de la Costa Daurada, el degoteig de denúncies a veïns amb segona residència ha continuat per Setmana Santa.

Al Vendrell, 31 de les 136 sancions imposades entre dimecres i diumenge per no respectar el confinament corresponien a persones foranes. «És preocupant perquè això vol dir que n’han vingut més, ja que no és possible tancar-ho tot les 24 hores», lamenta l’alcalde, Kenneth Martínez.

A Cambrils s’han sancionat veïns de Saragossa, Lleida i Girona. Altres municipis han optat per fer controls a dins i fora dels supermercats per enxampar-los mentre fan la compra.

A Torredembarra s’han imposat una setantena de denúncies i, a Calafell, una desena.

El Vendrell va ser un dels primers municipis que va col·locar tanques en accessos secundaris a urbanitzacions per barrar el pas als turistes i, entre dimecres i diumenge, la Policia Local en va enxampar 31. «Encara hem d’insistir molt i fer molta pedagogia. Tornarem a gaudir de les platges, però ara no toca», assenyala l’alcalde, Kenneth Martínez, a l’ACN.

Davant d’aquest escenari, l’ajuntament mantindrà els tancaments, pensats per canalitzar el trànsit i evitar la picaresca. «També dels veïns del Vendrell que incompleixen les restriccions», precisa Martínez. Alhora, la Policia Local del Vendrell fa ús d’un dron que ha permès enxampar una persona passejant els gossos a la vora del mar, entre d’altres.

Ofensiva als supermercats

A Calafell (Baix Penedès), on es van tancar diversos accessos amb barreres de formigó, la Policia Local continua enxampant infractors. Només durant la jornada de diumenge es van imposar 22 denúncies per incomplir l’estat d’alarma. La meitat corresponien a sancions imposades a les entrades dels supermercats a persones amb segona residència a Calafell.

Aquesta estratègia també l’han fet servir a Torredembarra (Tarragonès), juntament amb un reforç del patrullatge amb agents de paisà per les urbanitzacions. «Tancar el poble és impossible i l’única manera que tenim és vigilar els llocs de més afluència, com ara els supermercats, i demanar-los la identificació», justifica l’alcalde, Eduard Rovira, a l’ACN.

Entre dijous i diumenge, la Policia Local ha denunciat una setantena de persones no residents . Dijous van ser 36, divendres 11, dissabte 16 i diumenge 5. Rovira ha valorat que «finalment no s’ha desplaçat tanta gent» i que la gran majoria han respectat el confinament. El volum de brossa generada o el consum d’aigua no han patit variacions rellevants respecte les setmanes anteriors, però l’Ajuntament avisa que mantindrà els controls.

La Pineda continuarà blindada

A Vila-seca (Tarragonès), mentre continuï l’estat d’alarma l’Ajuntament mantindrà les tanques de formigó instal·lades en set accessos del nucli de la Pineda, amb la qual cosa el passeig de Pau Casals seguirà com l’única opció d’entrada i sortida. Segons l’Ajuntament, entre dimarts i diumenge s’han controlat 1.294 vehicles i s’han imposat 45 denúncies –el 82% de les quals a veïns de poblacions properes. «Les indicacions que han fet les autoritats sobre el confinament s’han respectat perfectament. Només hi ha hagut algun cas molt aïllat», valora l’alcalde, Pere Segura.

Denuncien veïns de Saragossa a Cambrils

A Cambrils (Baix Camp), entre dijous i diumenge s’han imposat més d’una vuitantena de denúncies. Segons la Policia Local, s’han sancionat veïns de Saragossa, de les Garrigues, de Girona i de Flix que hi feien estades injustificades. També s’han detectat infractors de Reus, Miami Platja, Salou, Montbrió, l’Ametlla de Mar o Tarragona que circulaven indegudament pel municipi.

A Mont-roig del Camp (Baix Camp), de les 285 denúncies imposades per incomplir el confinament entre el 16 de març i divendres passat només el 2% corresponien a persones amb segona residència. En aquest municipi divendres la Policia Local també va denunciar dues persones que jugaven a golf a Bonmont.

Roger Segura – ACN

Els municipis de la Costa Daurada confien tenir a punt per l’estiu les platges afectades pel Gloria

Imatge del 12 d’abril amb els danys ocasionats pel temporal Gloria al càmping Las Palmeras de la platja Llarga de Tarragona. Foto: Mar Rovira

Les destrosses ocasionades pel temporal Gloria a les platges de la Costa Daurada encara no estan del tot reparades. La previsió inicial era que la majoria estiguessin resoltes per l’inici de la temporada turística, per Setmana Santa, però l’estat d’alarma ha fet que alguns treballs hagin quedat a mitges.

A Tarragona, Altafulla, Cambrils o Mont-roig del Camp en tenen diversos exemples. Algunes obres les impulsen els ajuntaments, però altres -especialment la reposició de sorra- depenen de la Direcció General de Costes, que no preveu que s’enllesteixin fins a final de juny. Els consistoris confien que amb la tornada progressiva a la feina prevista pels propers dies es puguin reiniciar els treballs i tenir-ho tot a punt de cara a l’estiu.

La Direcció General de Costes preveu que les obres d’emergència que, en bona mesura, no es van poder començar a executar i van quedar aturades el passat 16 de març amb el decret d’estat d’alarma, es puguin reprendre entre el 20 d’abril i final de mes. A la costa del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre el govern espanyol va destinar uns 3,5 milions d’euros per a les actuacions, que assumiran de forma simultània cinc empreses. Amb un termini d’execució de dos mesos, la previsió és poder finalitzar els treballs a finals de juny, pels volts de Sant Joan.

Pla general de la platja llarga de Tarragona en una imatge del 12 d’abril del 2020. Foto: Mar Rovira

Platges regenerades de forma natural a Tarragona

A Tarragona, els treballs en diferents platges estan aturats des de fa quasi un mes. En alguns casos, de fet, es van parar abans del decret de l’estat d’alarma, per indicació del consistori. El conseller de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, valora a l’ACN que tot i l’endarreriment hi ha una part positiva, que és que la natura ha tingut més temps per regenerar les platges de manera natural. Segons explica, és el cas de la Llarga, la Savinosa i Cala Romana.

Algunes obres ja s’havien acabat, com la reparació d’un col·lector i d’una escomesa d’aigua a la platja Llarga. Altres, com les dutxes del mateix indret o la passarel·la de Cala Romana, hauran d’esperar. Fins i tot més enllà del primer aixecament del confinament anunciat pel govern espanyol per aquest dimarts, ja que en principi les obres que depenen de l’Ajuntament de Tarragona seguiran aturades, segons han indicat fonts municipals.

Pel que fa a la reposició de sorra, Puig explica que es farà reaprofitant la que el Gloria es va emportar mar endins i que es dipositarà «en llocs concrets que se suposa que tenen resiliència als temporals». «El que no és sostenible és portar sorra artificialment en platges que s’estan buidant», argumenta.

També queda en suspens l’inici del servei de socorrisme que fa Creu Roja a les platges de la ciutat. Havia de començar el 15 de maig, però Puig avança que s’adaptarà a la «disponibilitat laboral». També caldrà esperar per saber en quines condicions s’obren les platges, per «si hi ha alguna regulació per evitar aglomeracions», comenta el conseller.

La platja de la Pineda, sense sorra, amb un punt de socorrisme en primer terme. Imatge del 7 d’abril. Foto: Roger Segura

La platja de la Pineda espera 200.000 metres cúbics de sorra

A Vila-seca l’inici formal de la temporada d’estiu l’acostuma a marcar Sant Joan i és a final de juny quan l’Ajuntament vol que la platja de la Pineda estigui del tot preparada. Segons expliquen fonts municipals, l’Autoritat Portuària de Tarragona manté la previsió d’executar durant la segona setmana de maig l’aportació de 100.000 metres cúbics de sorra que hi fa cada any, i la reparació de l’espigó del Racó, que va quedar malmès pel Gloria. A més, aquest any la Direcció General de Costes s’ha compromès a fer una aportació addicional de 100.000 metres cúbics més a la platja.

Després de la neteja inicial, el 6 de febrer el consistori va iniciar la reparació dels serveis afectats. Les pèrdues es van xifrar en 3,4 MEUR. Malgrat la crisi del coronavirus, el consistori manté la previsió d’instal·lar al juny les noves dutxes i rentapeus. El mobiliari es pretenia renovar l’any vinent, però els danys ocasionats pel temporal van obligar l’Ajuntament a avançar l’actuació.

L’Ajuntament de Salou va poder enllestir gairebé el 95% de la reposició de sorra a les platges del municipi i ho va fer de manera que poguessin resistir l’embat de possibles temporals abans del juny. Al febrer es va iniciar el trasllat de 15.000 metres cúbics de sorra de les platges de Ponent i Llevant -que en van rebre un excedent-, cap a la platges Llarga, Llenguadets i Capellans –que en van perdre-.

Segons l’alcalde, Pere Granados, la crisi del coronavirus només ha deixat pendents petites obres que es van haver d’aturar i que es reprendran quan es permeti fer aquesta mena de treballs. «Les platges estaran en perfectes condicions, com sempre ho han estat», assegura l’alcalde, confiat que la crisi es resolgui el més aviat possible.

Feina avançada

A Altafulla es viu una situació similar. Arran del Gloria el consistori va decidir canviar el model de gestió de la platja, un projecte que no s’ha pogut culminar. Malgrat això, des de l’ajuntament avancen que han notat millores, com ara que els sediments es queden més a la platja. Aprofitant les destrosses del temporal, també s’ha previst substituir les plataformes que suporten les terrasses dels restaurants, que havien quedat descalçades per la regressió de la platja, per plataformes elevades que no trepitgin directament la sorra. Al municipi del costat, Torredembarra, el poc mal que va fer el temporal va quedar arreglat durant el febrer.

L’Ajuntament de Cambrils també va poder enllestir les actuacions més essencials i condicionar les platges abans de la Setmana Santa, tret d’unes reparacions d’obra que es preveuen reprendre dimarts. Segons el consistori, també hi ha pendents un parell d’actuacions per part de Costes: unes reparacions a l’espigó situat vora la riera de Riudecanyes i l’aportació de sorres en aquest mateix punt, al Cap Sant Pere i a la platja situada davant Turisme.

A més, caldrà fer el muntatge de dutxes, rentapeus i lavabos químics, entre d’altres, que dependrà de com evolucioni la situació. Malgrat tot, el desig del consistori és tenir-ho tot a punt per a l’1 de juny, data d’inici de temporada d’estiu al municipi. Això només serà possible, però si l’aixecament del confinament arriba abans del maig, perquè es calcula un mes de durada de les actuacions. En cas contrari, l’arrencada s’allargarà proporcionalment, precisen fonts municipals.

A Mont-roig del Camp, amb danys valorats en prop de 4,9 MEUR, el consistori va fer la neteja de les zones més accessibles i concorregudes com el passeig de la platja Cristall. En aquest municipi del Baix Camp la prioritat és recuperar les cales afectades i els accessos que van quedar detallats, una actuació que correspon a Costes. Tot i que les actuacions estan completament aturades, fonts municipals indiquen que són optimistes i que esperen no haver de donar la temporada per perduda.

Roger Segura / Jordi Marsal / Eloi Tost – ACN

 

Baixa un 10% el consum d’aigua a Tarragona i un 9% el del CAT per l’estat d’alarma

Imatge de la seu d’EMATSA a Tarragona. Foto: EMATSA

El decret d’estat d’alarma i de confinament ha tingut una repercusió directa i automàtica en el consum d’aigua dels tarragonins i de la població de la província de Tarragona, a més de la gran indústria química dels polígons nord i sud del Camp, segons han informat a Tarragona21 fonts de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona -EMATSA- i del Consorci d’Aigües de Tarragona -CAT-.

A Tarragona ciutat, EMATSA ha constatat un descens del 10% en el consum d’aigua en comparació amb la mateixa setmana de l’any passat, segons indiquen fonts de la companyia. Tot i que l’estat d’alarma situa l’empresa com a servei essencial i per tant concentra les tasques en temes urgents i així no disposa de dades mes detallades, sí dedueix que els sectors de l’hosteleria, bars i restaurants, càmpings, obres als carrers i la indústria han baixat el consum. En canvi, les llars domèstiques, on gairebé tothom està confinat, i els hospitals enregistren més consum, que no compensa la davallada general.

La caiguda va ser ‘abrupta’. Es va iniciar l’endemà del decret d’estat d’alarma, el dia 15 de març, i va ‘caure en picat’ el dia 16, que era dilluns, laborable, un descens que es manté fins dimarts passat, darrer en disposar-se de les dades. ‘Des dels dies 28 i 29 hem notat que s’ha estabilitzat el descens, és a dir, quan va acabar de paralitzar-se l’activitat econòmica, des d’aleshores es manté el mateix consum baix’, indiquen les mateixes fonts.

A banda de Tarragona, EMATSA subministra també als municipis dels Pallaresos, El Catllar i La Canonja. També hi ha descens de consums, tot i que són menors en aquests menys a La Canonja perquè no disposen de centres de treball com el Port de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, càmpings i hotels, on es concentra molta gent i activitat.

El descens del consum al Catllar ha estat del 6%; als Pallaresos, del 7,5% i a La Canonja, municipi fortament industrialitzat, del 10%.

Es tracta d’un descens d’unes dimensions que no s’havien donat des de feia temps. L’any 2008 es van sumar dues crisis, ‘l’econòmica i la sequera’, que provocà una intensa campanya municipal d’estalvi d’aigua, que va donar els seus fruits amb un descens que es va mantenir sostingut. La dada anual del descens de 2008 va arribar a ser de cinc punts sobre l’any anterior.

EMATSA va posar en marxa el dia 13 de març un pla de contingència en ser un servei essencial, amb l’objectiu de ‘garantir l’aigua potable i depurable’, la seva qualitat i quantitat. Ja va comunicar a l’opinió pública que no hi hauria escassetat ni pèrdua de qualitat. Ser servei essencial vol dir que alguns treballs no estrictament necessaris van deixar-se de prestar, com la lectura de comptadors i les obres que no són correctives. Altrament, el 51% de la plantilla practica el teletreball.

De cara al futur, es preveu una recuperació, però en funció de com es desenvolupi el final de la crisi i si el retorn a la feina i a l’activitat és o no esgraonat, com també dependrà del manteniment del teixit productiu.

Josep Xavier Pujol, el primer a la dreta, en una imatge d’arxiu. Foto: Tarragona21

CAT: descensos entre el 8 i el 9%

D’altra banda, el Consorci d’Aigües de Catalunya, el gran subministrador d’aigua en alta a 89 consorciats -que són ajuntaments de la província i indústries majoritàriament del sector petroquímic del Camp de Tarragona-, també ha viscut i viu un descens del consum. El seu director gerent, Josep Xavier Pujol, ho detalla a Tarragona21.

En el cas del subministrament als 63 ajuntaments de la província de Tarragona, el descens ha estat del 8,2% en data d’aquest dilluns. El dia 16 de març ja es constatava un fort descens. La comparativa es fa respecte a la primera quinzena del mateix mes de març d’enguany ja que cada any pot haver una pluviometria diferent i no seria correcte comparar-ho amb dades del mateix període de l’any passat. Quan plou menys, els consistoris i les indústries tiren de fons líquids propis, que solen ser pous i mines.

En el cas de la gran indústria, el descens és del 9,3%. Hi ha diferències entre el polígon nord i el sud. En el primer cas, el descens és de l’ordre de l’11% i al sud, del 8%. Al nord hi ha indústria que consumeix més i genera més volums que al sud. ‘Hi ha menys consum, menys mobilitat, menys exportació i això es reflecteix en el descens’, destaca Pujol sobre el complex químic.

En canvi, les empreses que subministren gasos, essencials en aquesta crisi sanitària, viuen increments notables del consum en haver de necessitar més aigua per a produir-los i poder satisfer la demanda.

Les dades del descens general són significatives ja que el CAT es mou en forquilles d’entre dos i tres punts amunt o avall, però no del vuit i del nou per cent.

Malgrat la davallada, l’afectació en l’economia del CAT no és significativa. ‘Simplement deixem de facturar un import variable’, subratlla el seu gerent. ‘No s’ingressen aquests diners però tampoc es gasten’, recorda. El CAT genera unes factures fixes i altres variables. ‘És com una comunitat de veïns, que suporta els costos fixos entre tots i a partir d’aquí hi ha un variable’.

La postcrisi presenta també incògnites, si més no ningú sap què passarà exactament ja que depèn de molts factors i caldrà estar amatent del retorn de l’activitat econòmica i de la diària.

A nivell intern, el CAT ha fet anàlisis al personal que ara és clau en l’operativa, té el 35% del personal teletreballant, el seu Consell d’Administració celebra reunions virtuals, té les obres no essencials aturades, i fa torns de 12 hores en comptes de vui per evitar contactes entre empleats. Continua fent operacions de manteniment i les que no són essencials ‘les posposem’. ‘La prioritat és el laboratori i la sala de control’, és a dir, tenir una aigua de qualitat i que es controli el seu subminstrament.

Jaume Garcia

 

El Consell Comarcal del Tarragonès desinfecta contenidors i zones sensibles

Imatge de la desinfecció dels contenidors. Foto: Cedida

Des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma a causa del Covid-19, el Consell Comarcal del Tarragonès ha posat en marxa una sèrie d’actuacions per evitar el contagi i la propagació del virus.

Així, d’acord amb l’empresa adjudicatària del servei de recollida d’escombraries, neteja viària i gestió de deixalleries (FCC Medio Ambiente SA) s’han habilitat vehicles per tal de desinfectar els contenidors i les àrees de recollida de residus mitjançant aigua a pressió amb hipoclorit sòdic. Aquestes actuacions també es duen a terme a la via pública davant d’indrets amb pas més freqüent de persones, com les farmàcies, supermercats, consistoris o entitats bancàries.

Per altra banda, també s’han pres mesures per evitar contagis a les deixalleries. De forma excepcional és l’usuari qui ha de dipositar els residus que porta en els llocs adequats, seguint les indicacions dels encarregats de la planta, però mantenint la corresponent distància de seguretat.

A més, tot el personal de l’empresa FCC Medio Ambiente SA va degudament equipat per evitar contagiar i ser contagiat.

 

Comença una Setmana Santa insòlita, marcada pels controls de carreteres i els hotels buits

Un control de carretra dels Mossos d’Esquadra aquests dies de confinament. Foto: Cedida

Comença un cap de setmana insòlit que obre la Setmana Santa amb hotels buits, suspensió de processons i amb la previsió de molt poca mobilitat a les carreteres tarragonines i catalanes, per no dir gairebé nul.la. Una Setmana Santa on les autoritats prohibeixen la ciutadania agafar el cotxe. Ni en les millors pel.lícules distòpiques ho haguéssim pogut veure.

La Costa Daurada, els hospedatges de les comarques d’interior i de les Terres de l’Ebre són qui més patiran aquesta Setmana Santa atípica amb l’obligatorietat del tancament d’hotels i altres establiments d’hospedatge. Setmana Santa és un termòmetre de la temporada i sol tenir bons registres d’ocupació. El sector està vivint un calvari de presentació d’expedients de regulació temporals d’ocupació i espera poder salvar la temporada d’estiu, tot i que no té clar com evolucionaran els esdeveniments. El que sí tenen clar és que cap destí s’apofitarà d’aquesta crisi, ja que la pandèmia és global.

El centre recreatiu més damnificat és PortAventura World. Viurà una insòlita Setmana Santa amb les portes tancades i sense que des dels voltants se senti el crits del públic en el descens de les atraccions. Havia d’obrir el dia 27 de març. Com la resta d’emreses del sector, ara es una incògnita quan ho farà.

La crisi al sector turístic afecta dràsticament als treballadors del sector, els fixos discontinus, aquells que treballen durant la temporada turística i la resta de l’any viuen de l’atur, del subsidi o fent altres feines. Només PortAventura World ha garantit un ERTO, que permet cobrar el 90% del salari.

Aquest diumenge no hi hauria la benedicció popular de palmes i palmons a esglésies i a la Catedral, però els actes habitualment populars s’han suspès i a la Catedral de Tarragona es restringirà a una emissió en streming per la web de l’Arquebisbat de Tarragona, com altres celebracions portes endins que es facin aquests dies.

Una voluntària de Prades, localitat que demana que no hi vagin els residents de cap de setmana. Foto: Cedida

Els municipis turístics, a més, han fet crides als residents i visitants que no acudeixin a la població, recordant que es poden aplicar sancions que van dels 600 als 30.000 euros. Hi haurà controls dels Mossos d’Esquadra a les carreteres i en alguns casos de les policies locals. El darrer a confirmar controls ha estat l’Ajuntament de Torredembarra. També municipis d’interior, com Prades o Cornudella de Montsant, entre d’altres, han fet crides als residents de cap de setmana a no venir al poble. Des de fa dos caps de setmana ja han començat els controls de carreteres.

Els pastissers de Tarragona estan vivint una prèvia atípica i crítica, com ja avançava Tarragona21. Malgrat que molts estan tancats, obriran la Setmana Santa. Aguns serviran a domicili i altres al propi establiment. Demanen a la ciutadania que les comandes es facin amb temps d’antel.lació i que es respectin les distància. Fora de Tarragona ciutat no obriran totes les pastisseries.

El trànsit

Quant a trànsit, aquest cap de setmana comença el que seria la 1a fase de la Setmana Santa, marcada absolutament per les restriccions de mobilitat del decret d’estat d’alarma per frenar la propagació del coronavirus. La Setmana Santa arriba en uns moments d’excepcionalitat en què la població ha de confinar-se a casa i limitar al màxim la seva mobilitat, tret de les activitats autoritzades i dels serveis essencials, per evitar el contagi de la COVID-19. Per aquest motiu, el Servei Català de Trànsit no preveu cap dispositiu especial de mobilitat i recorda a la ciutadania la importància de quedar-se a casa i efectuar únicament els desplaçaments imprescindibles i permesos en el decret d’estat d’alarma.

En aquest sentit, el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, avisa de la impossibilitat i prohibició d’anar a segones residències i recorda que “tothom ha de complir amb el confinament per aconseguir aturar el contagi”. El titular de Trànsit posa en valor l’esforç que ha fet la ciutadania quedant-se a casa i destaca que des de l’inici de les mesures de confinament, el trànsit a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha reduït de mitjana un 75%.

Gendrau subratlla que ja en les dues primeres setmanes de confinament s’ha registrat una reducció constant i pronunciada del volum de circulació. En la primera setmana de confinament, es va produir una reducció del 60%, respecte una setmana normal. En la segona setmana de confinament, la reducció va arribar al 75%. “Hem de perseverar i no abaixar la guàrdia, però; si es trenca el confinament, l’esforç que hem fet aquestes tres setmanes no haurà servit per res; per molt que costi, cal quedar-se a casa”, insisteix Gendrau.

No obstant, per garantir que es compleixen aquestes mesures, els Mossos d’Esquadra realitzaran aquest cap de setmana un total de 200 controls a nombrosos punts de les carreteres i autopistes catalanes. Convé recordar també que, des del passat 13 de març i amb l’objectiu de garantir el subministrament de béns essencials, l’SCT va aixecar excepcionalment les restriccions a la circulació d’enguany als vehicles de transports de mercaderies i transports especials.

Redacció

Els caçadors de Tarragona alerten del creixement de la fauna cinegètica pel confinament

Els caçadors han acabat les batudes del porc senglar i també els afecta el confinament. Foto: ACN

Els caçadors de Tarragona estan preocupats pel que ja preveuen proper creixement de la fauna cinegètica degut a l’aturada forçada que provoca el confinament pel coronavirus.

Els caçadors estan confinats i la caça, també. Constaten que si bé ara la situació és de calma perquè ha acabat el període de caça del porc senglar, en poques setmanes pot haver un creixement que anirà a més. ‘El calendari el marca el coronavirus. Els senglars estan a les portes de Tarragona‘, avisa gràficament a Tarragona21 el president de la Federació de Caça de Tarragona, Joaquim Vidal, que agrupa els caçadors del Camp de Tarragona. ‘Serà una sorpresa el que ens trobarem’, adverteix. En altres comunitats del nord del país es veuen ja óssos baixant als pobles, llops acostant-se a viles i senglars a Barcelona. La fauna viu una època d’esplendor.

No només hi ha l’amenaça dels porcs senglars, també dels cabirols -amants de les vinyes i arrecerats especialment al Priorat-, dels conills -que consumeixen avellanes- i dels tudons -depredadors de l’horta de Mont-roig del Camp i de Cambrils- són així mateix els principals perills les properes setmanes i mesos si continua el confinament. Els caçadors no poden caçar i els pagesos tenen limitada la seva acció. Tot un escenari ideal per aquesta fauna.

El director territorial d’Agricultura al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, corrobora a aquest digital que hi ha preocupació en el sector. ‘En aquests moments, quan hi ha danys al camp, qui actua són els agents rurals‘, recorda Xifré.

No obstant això, el president dels caçadors observa que si hi ha una allau de proliferació d’exemplars que devoren conreus com la vinya -els cabirols- els fruits secs o els sembrats, com les guatlles, ‘no hi haurà suficients agents rurals per fer-hi front si segueix el confinament‘.

Abans del període de caça, es calcula que al Camp de Tarragona hi havia uns 4.500 exemplars, una xifra elevada que es va mantenint el darrers anys. Quan hi ha creixement fort de fauna amb danys es concedeixen permisos especials de caça. ‘Si en aquest país estéssim un any sense caçar, hauríem d’avisar a l’Exèrcit’. El passat 7 de març, els caçadors de Tarragona feien la darrera batuda del senglar i abatien 12 exemplars als boscos de Mas d’Enric. ‘Vuit eren femelles que estaven prenyades. Hi ha més femelles prenyades que començaran a parir quan hi ha confinament’.

El període de caça del porc senglar va des de setembre a finals de març, és a dir, que ha acabat ara, però se’l pot caçar en qualsevol període de l’any de manera especial si provoca danys. El cabirol se’l pot caçar des de el 6 de setembre fins el 25 d’octubre, tant mascles com femelles, però el mascle pot ser caçat, a més a més, entre principis d’abril i l’agost perquè hi ha una modalitat de caça del mascle -només mascle- per controlar-ne la seva població; es fa de manera individual i per acostament, no per batuda. ‘Ara no es podrà fer i veurem com van proliferant’, alerta Vidal.

S’hi afegeix al cas actual el fet que cada cop quedem menys caçadors. ‘Ara hem de pagar per caçar un conill, al futur ens hauran de pagar i es muntaran empreses de caça ja que no descarto que ho acabin prohibint’.

La part positiva de la situació és que com que la ciutadania està confinada, ‘no es desplaça al camp i hi ha menys accidents de trànsit amb senglars i cabirols‘. L’altra aspecte és que com no hi va ningú, ‘la flora creix com vol, a més amb una tardor i un hivern plujosos com els que hem tingut, fet que suposa una gran notícia per a la fauna’.

Algunes dades

Veda general per totes les espècies cinegètiques autoritzades en territori català. Caça menor del 11 d’octubre al 7 de febrer.
Caça del cabirol mascle: del 5 d’abril al 9 d’agost amb modalitat d’aguait o acostament.
Ambdós sexes (mascle i femella) des de el 6 de setembre fins el 25 d’octubre, amb qualsevol modalitat.
Exclusivament femelles entre el 3 de gener i 28 de febrer, amb qualsevol modalitat
Mitja veda Tarragona. Espècies, Tud i estornell vulgar ,el dia 16 d’agost
Resta d’espècies: guatlla, colom roquer, tudó, estornell vulgar i guineu. La tórtora comú només es podrà caçar desprès de la sortida del sol fins les 12h.

L’ordre de vedes no ha estat publicada per causa del COVID-19

Dades de captures temporada 2018-2019 a Tarragona:
-Senglar: total 4.332
-Tudó: 72.656
-Conill: 25.599

Jaume Garcia

 

PortAventura farà un ERTO als 1.500 treballadors fixos discontinus i acaba el conflicte laboral

Imatge d’una de les atraccions de PortAventura World. Foto: ACN

La Direcció de PortAventura World ha comunicat la tarda de dilluns als seus treballadors que l’ERTO que havia aplicat només als treballadors d’estructura tindrà continuïtat amb un altre ERTO que afectarà la totalitat de la plantilla de fixos discontinus.

Com ja havia avançat aquest digital, s’havia obert un tens conflicte entre l’empresa i els sindicats per quan aquests havien posat el crit al cel ja que consideraven que la legislació obligava l’empresa a incloure un gruix que suma 1.500 fixos discontinus, que no entraven en l’ERTO i començaven a exhaurir les prestacions, siguin per atur o per subsidi.

Davant les gestions que havien fet els sindicats, la Secretaria General del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat va emetre una Instrucció que establia l’obligació de l’empresa PortAventura de realitzar un ERTO als seus empleats fixos discontinus.

UGT afirmava que la llei obligava l’empresa a inloure’ls en un ERTO. «En pocs dies, els fixos discontinus ja haguessin hagut d’estar incorporats a la seva activitat -PortAventura havia d’obrir el 27 de març-, si no és així, i d’acord amb el que s’estableix en l’Art. 25.6 del RD 8/2020, l’empresa ha de presentar un ERTO», sostenia el sindicat, a qui la Generalitat li ha acabat donant la raó.

Al seu torn, l’empresa, en una comunicació interna als treballadors, no ho considerava així ja que afirmava que el personal que no estava actiu no estava inclòs a la llei. L’estat d’alarma fruit del coronavirus ho impedia, i esperava que el Govern solucionés aquesta situació. Jutjava que aquesta situació «és aliena a PortAventura World«.

Un ERTO permet als treballadors gaudir en 90 dies d’uns ingressos del 70 per cent de la base de cotització, base que a PortAventura és de 1.160 euros, segons fonts sindicals, i sense que hagi gastat cotització d’atur. En aquest cas serà del 90%.

Ara, solventat el cas, la data d’inici de l’ERTO a tota la plantilla de fixos discontinus serà l’11 d’abril i les condicions econòmiques seran les mateixes que ja es van acordar per al personal d’estructura, els 312 treballadors acollits al primer ERTO, segons informen la UGT.

Així mateix, en l’ERTO del personal d’estructura hi entraran 52 persones més, de manera que a la companyia només quedaran les persones essencials perquè es garanteixi el funcionament de les àrees de seguretat i manteniment, així com el personal que actualment treballa en mode teletreball.

Des de la UGT es valora la notícia com a ‘positiva‘ tant pel fet que el personal’ estava a l’espera que l’empresa prengués la decisió com pel fet que es contempla la compensació de fins al 90 per cent del salari per a tot el personal’.

Redacció

 

Els pobles del Camp es buiden dels populars mercadets setmanals

El mercadet de Bonavista, en plena abullició, es troba tancat. Foto: Diputació de Tarragona

Els populars mercats setmanals o ‘mercadillos’ es veuen afectats directament per la crisi sanitària del coronavirus. De fet, pràcticament han desaparegut del mapa. Nombrosos consistoris del Camp de Tarragona han acordat, amb la fórmula del decret d’Alcaldia, de tancar-los per evitar el contagi. Alguns tenen productes del camp, fruites i verdures, i altres de tota mena. La gran majoria de municipis se subministra amb les botigues i els supermercats.

Així, els alcaldes i alcaldesses de consistoris com Vila-seca, Constantí, Vilallonga del Camp, Roda de Berà, Creixell, El Morell, Salou, Prades o Valls l’han anul.lat, segons han confirmat a aquest digital. A Tarragona ciutat es va decretar el tancament dels de Bonavista i Torreforta donada l’aglomeració de gent que hi sol haver. Es mantenen, però, els de La Móra i el del Mercat del Fòrum.

Un cas diferent és el dels Pallaresos, on el seu alcalde, Xavier Marcos, comenta a aquest digital que el mercat setmanal ‘ja es va suprimir fa anys i com disposem de molta varietat de supermercats ja estem ben abastits. En tema alimentari tot segueix igual’.

A Vilallonga del Camp, ‘s’ha suprimit el mercat setmanal. Ara estem miran de trobar algun pagès kilòmetre 0 per repartir verdura i fruita. Ho estem gestionant aquesta setmana’, informava la setmana passada la seva alcaldessa, Gemma Benaiges.

A Roda de Berà, el mercat setmanal es va suspendre fa dues setmanes, suspensió que es mantenia la setmana passada. Bàsicament se servia fruita, verdura i roba. A Creixell, el seu alcalde, Jordi Llopart, destaca que ‘hem anul.lat el mercadet dels diumengs en la seva totalitat’. A Creixell hi havia alguna parada de verdures i fruites.

Al Morell, l’Ajuntament ‘va aturar el mercat setmanal, tot i que es mantenen oberts els comerços locals que ho poden fer’, destaca l’alcalde, Eloi Calbet. S’hi venien fruita, verdura, roba, peix i algunes peces de carn, bàsicament, i se celebrava els dissabtes. La suspensió es va produir fa dues setmanes. Altrament, tot i que és per causa de força major, és una manera també de potenciar el comerç local.

A Constantí, els mercadets tenien lloc els dijous i també venien productes d’alimentació. ‘El vam tancar el dia 12 per decret d’Alcaldia’, subratlla l’alcalde, Oscar Sánchez. El decret especifica que es pren la determinació ja que ‘davant la situació que vivim generada per la propagació del coronavirus Covid-19(SARS-CoV2) per part de la Generalitat s’ha activat el PROCICAT (Pla d’actuació per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc) fruit del qual hi ha tot una sèrie d’actuacions preventives per tal de controlar la malaltia’. Així, ‘per tal d’aplicar el que es preveu a l’acord de Govern de la Generalitat, així com evitar aquesta propagació al municipi de Constantí, com a mesura preventiva, es considera adequat resoldre sobre l’actuació corresponent’, que inclou el tancament el mercadet i moltes altres accions.

A Salou, el mercadet dels dilluns està suspès fins que es pugui reemprendre l’activitat comercial. És ambulant, però pràcticament no té productes d’alimentació, informa l’Ajuntament.

A Altafulla només hi havia dues parades i han deixat de venir-hi. Un és un paradista de Tarragona i l’altra, de Camarles, informa l’alcalde, Jordi Molinera. A La Canonja, només hi ha un paradista, que ha deixat d’anar-hi, informa el consistori.

També per seguretat, el mercadet ha estat suspès a Prades per l’Ajuntament. Incloïa productes agroalimentaris. ‘Només puja el del peix, però perquè té un local’, diu l’alcaldessa, Lídia Bargas, que subratlla que ‘cal entedre la situació excepcional en la que ens trobem i la millor manera de no propagar el virus és evitant el contacte’.

A Valls hi hagu´´e enrenou. Segons La Bajoca, el mercat de la verdura de Valls està tancat ‘sense motiu justificat’ i en contra de la resolució del Govern català. Unió de Pagesos i les associacions de consumidors majoritàries demanen a l’Ajuntament de Valls la reobertura del mercat a l’aire lliure. Des de la primera setmana de confinament, l’Ajuntament de Valls va tancar el mercat setmanal de la verdura. Des del Grup de Consum La Bajoca ‘hem demanat al govern conèixer-ne els motius i, tot i no rebre resposta formal o per escrit, se’ns ha fet saber que la decisió es va prendre perquè no es podia assegurar el compliment de mesures de seguretat, perquè s’incitava la gent a sortir al carrer i perquè només hi ha un pagès local’. Això va crear dubtes sobre què fer en municipis com La Massó, que no tenen alternativa local als productes de fruita i verdura.

El Departament d’Agricultura aconsella

Des del Departament d’Agricultura, el seu titular a la regió, Àngel Xifré, ha recordat a través de Tarragona21 que els mercats agroalimentaris ‘almenys fins avui jo entenc que tenen permès obrir ja que es tracta de productes de primera necessitat’, però la decisió sobre els mercadets setmanals ‘és competència dels ajuntaments’ i no de la Generalitat.

Així mateix, els pagesos i ramaders ‘produeixen articles de primera necesitat i per tant no està en absolut prohibit que treballin, tot el contrari’, destaca Xifré.

Les darreres restriccions fixades a partir d’aquest dilluns, 30 de març, pel Govern central sobre qui pot o no anar a treballar, determina que hi poden anar per ser serveis essencialsels qui participen en la cadena de proveïment del mercat i en el funcionament dels serveis dels centres de producció de béns i serveis de primera necessitat, incloent aliments, begudes, alimentació animal, productes higiènics, medicaments, productes sanitaris o qualsevol producte necessari per a la protecció de la salut, permetent la distribució dels mateixos des de l’origen fins a la destinació final’.

Fonts del Departament d’Interior de la Generalitat han aclarit a aquest digital que els mercadets poden funcionar ‘però només les parades d’alimentació i begudes, productes higiènics, papereria, equips tecnològics i de telecomunicacions i aliments per a animals de companyia’. Cada dia, Protecció Civil -depenent d’Interior-. actualitza la informació sobre el coronavirus. La d’aquest dilluns fixa aquest criteri quant a alimentació.

Unió de Pagesos reclama l’apertura

Unió de Pagesos ha posat el crit al cel sobre el tancament dels mercats setmanals. El sindicat ha obtingut el suport de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació (CUS) i la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), per tal que el sindicat segueixi reclamant als ajuntaments que han suspès l’obertura dels mercats d’aliments a l’aire lliure d’aforament inferior a 1.000 persones que rectifiquin.

El sindicat remarca que impedir aquests mercats ‘contravé la resolució del Departament de Salut, el Reial Decret d’estat d’alarma i el Reial Decret que regula la venda directa de productes peribles’ i a més ‘perjudica la pagesia i la ciutadania pel fet que entorpeix l’accés als aliments’.

Unió de Pagesos recorda als ajuntaments que, si els cal, ‘poden demanar reforços a les autoritats competents per posar mesures de control per dosificar l’aforament als espais d’aquests mercats, tal com estableix el Reial Decret d’estat d’alarma’.

Llistat de mercats setmanals en aquest enllaç.

Jaume Garcia

 

Milers de treballadors fixos discontinus del sector turístic de la Costa Daurada, a la corda fluixa

Imatge d’un hotel de la Costa Daurada. Foto: Cedida

Milers de treballadors especialment del sector turístic de les comarques de Tarragona s’estan quedant sense protecció laboral ja que es tracta de fixos discontinus que no estan inclosos en els ERTOs i es queden sense feina temporal ni atur. Ho han denunciat a Tarragona21 els sindicats UGT i CCOO.

Joan Llort, secretari provincial d’UGT, ha afirmat que «estem negociant que els fixos discontinus també se sumin als ERTOs». Es tracta de persones que treballen entre Setmana Santa i la tardor, i que després van uns mesos a l’atur. Un dels llocs on és més evident la situació d’indefinició és a PortAventura, on UGT calcula que poden ser 1.500 els fixos discontinus afectats.

La mateixa denúncia fa la secretària provincial de CCOO, Mercè Puig. Amb la situació actual, allotjaments i restaurants no poden obrir per l’inici de temporada, i això fa que els treballadors segueixin sense feina. «A la Costa Daurada són milers«, avisa Puig. Això els deixa en una situació de precarietat, ja que la prestació d’atur és inferior al sou que cobrarien i, fins i tot, alguns esgotaran el subsidi. Des dels sindicats denuncien que «les empreses no els inclouen als ERTO perquè així s’estalvien pagar les cotitzacions laborals».

PortAventura, la situació entre els treballadors fixos discontinus és de «molt nerviosisme». UGT denuncia que «som a 25 de març i l’empresa segueix sense mullar-se. Bona part del personal fix discontinu ja ha esgotat la prestació que va generar en la temporada passada, ja no entra cap ingrés a les seves cases, la resta veu acostar-se la data en què es quedarà sense prestacions també». Mentrestant continuen esperant que l’empresa «faci un gest», que compleixi amb els seus treballadors/as «i els faciliti protecció i ingressos mentre duri aquesta crisi», han afirmat a aquest digital.

UGT afirma que la llei obliga l’empresa a inloure’ls en un ERTO. «En pocs dies, els fixos discontinus ja haguessin hagut d’estar incorporats a la seva activitat -PortAventura havia d’obrir el 27 de març-, si no és així, i d’acord amb el que s’estableix en l’Art. 25.6 del RD 8/2020, l’empresa ha de presentar un ERTO».

Al seu torn, l’empresa, en una comunicació interna als treballadors, no ho considera així ja que afirma que el personal que no està actiu no està inclòs a la llei. L’estat d’alarma ho impedeix, i espera que el Govern solucioni aquesta situació. Jutja que aquesta situació «és aliena a PortAventura World«.

Un ERTO permet als treballados gaudir en 90 dies d’uns ingressos del 70 per cent de la base de cotització, base que a PortAventura és de 1.160 euros, segons fonts sindicals, i sense que hagi gastat cotització d’atur.

Els fixos discontinus a PortAventura treballen set o nou mesos a l’any, depenent del cas, i cada any tornen a repetir. Per poder gaudir de la prestació de l’atur han de treballar un mínim de 360 dies, per la qual cosa bastants d’ells sumen dues temporades de feina -14 o 18 mesos cotitzats- abans de demanar l’atur. Els ingressos per l’atur són també el 70 per cent de la base de cotització. Catorze mesos cotitzats generen quatre mesos d’atur i divuit mesos de feina cotitzada generen sis mesos d’atur.

L’alternativa és demanar un subsidi, que només genera uns ingressos de 426 euros al mes, que venç al cap de sis mesos. Així, molts treballadors es troben que estan exhaurint l’atur o el subsidi.

L’empresa sí s’ha acollit a un ERTO destinat a 312 treballadors del personal d’estructura. L’ha presentat per causa ‘de força major’ a causa de l’obligació de ‘mantenir tancat el resort decretada per les autoritats sanitàries’.

Aquesta mesura s’aplicarà únicament ‘a aquelles persones que hagin d’interrompre la seva activitat laboral pels efectes del COVID-19’, i inclou a 312 persones d’estructura dedicades a serveis centrals i gestió corporativa. En aquesta situació tan excepcional la companyia ha decidit complementar les prestacions econòmiques regulades per als ERTE fins al 90% del sou de cada empleat.

Fonts sindicals afirmen que la situació és pitjor als hoteles de la costa que a PortAventura ja que la multinacional de l’oci el període d’apertura és més gran.

Redacció

 

Baixa l’afluència de ciutadans a les segones residències del Camp i l’Ebre durant el cap de setmana

Els Mossos d’Esquadra han establerts controls a les carreteres cataanes. Foto: Mossos

Diversos municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han intensificat els controls policials per restringir el pas a persones que volien passar el cap de setmana a les segones residències. Tot i que l’afluència de visitants i turistes ha estat menor que la de la setmana passada, segons diversos alcaldes consultats per l’ACN, encara s’han detectat infractors.

En el cas d’Alcanar (Montsià) els agents han aturat un miler de vehicles i n’han sancionat una cinquantena, la mateixa xifra que a l’Ampolla (Baix Ebre). A l’interior del Camp de Tarragona, el Consell Comarcal i els alcaldes del Priorat consideren que la crida que van fer divendres per quedar-se a casa ha sorgit efecte. A Salou, per exemple només hi ha hagut quatre sancions.

A les Terres de l’Ebre, els cossos policials han fet controls a l’entrada de l’Ampolla, tant per l’accés per l’N-340 com per l’AP-7, per barrar al pas a aquells que volien saltar-se les restriccions establertes per l’estat d’alarma. Segons l’alcalde, Francesc Arasa, els agents han sancionat una cinquantena de vehicles que procedien, sobretot, de l’àrea metropolitana de Barcelona i d’altres punts del Baix Ebre. «Hem notat una reducció molt important i no hi ha hagut l’afluència d’altres caps de setmana», apunta.

La presència policial també s’ha notat a Alcanar. La localitat s’ha blindat amb controls als principals punts d’accés de les zones més turístiques, com ara les Cases d’Alcanar o Alcanar Platja. «La contundència del dispositiu de divendres durant tota la tarda i nit, i en la jornada de dissabte, va fer efecte», subratlla el primer tinent alcalde, Jordi Bort.

Només quatre sancions a Salou

A Salou, els agents han sancionat quatre conductors que es dirigien cap a segones residències. Tenint en compte que el municipi té 30.000 habitatges, dels quals 11.000 són domicilis habituals, es tracta d’una xifra «anecdòtica», segons l’alcalde, Pere Granados, qui considera que la ciutadania ha pres consciència de la gravetat de la crisi sanitària. L’alcalde recorda que l’Ajuntament ja va tancar les platges i els establiments d’oci el cap de setmana passat i això diu, ha dissuadit els moviments.

Calma a l’interior

Al Priorat, on el Consell Comarcal i els alcaldes van demanar divendres a la ciutadania que respectés el confinament i que evités desplaçar-se a aquesta comarca per l’elevada taxa d’envelliment i la «precarietat» dels serveis sanitaris i socials bàsics, consideren que la crida ha quallat. ‘Si estimes el teu poble, no vinguis’, deia la campanya. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, explica que la capital, Cornudella de Montsant i Poboleda són els municipis on s’han vist més visitants, però a la resta l’afluència ha estat minsa.

També hi ha hagut pocs visitants a Prades, al Baix Camp, on segons l’alcaldessa, Lídia Bargas, només han vist dos grups reduïts que anaven d’excursió cap a la Roca Foradada. Bargas ha explicat que els veïns de les segones residències estan confinats -com la resta del veïnat- des del començament de l’emergència sanitària. «Els veïns estan molt amoïnats per si puja gent i nosaltres estem prenent moltes mesures. Fins ara ens mantenim aïllats i confinats, però no podem evitar que pugin», ha assenyalat Bargas.

Els ajuntaments dels municipis turístics mantenen la crida al confinament i subratllen que és una demanda necessària i obligada per les circumstàncies. «Demanem la coresponsabilitat de les persones i els turistes, i que ningú se senti atacat. Volem que vinguin, però ara no és el moment. No ho fem només per no contagiar-nos nosaltres, sinó també per ells», tanca el tinent alcalde d’Alcanar, Jordi Bort.

Mar Rovira – ACN

PortAventura presenta un ERTO que afecta a més de 300 empleats

PortAventura ha comunicat i negociat amb els sindicats aquest matí un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació -ERTO-. que afecta a 300 treballadors de l’estructura. L’ERTO es farà efectiu demà divendres si prèviament, el Departament de Treball de la Generalitat l’accepta, previ informe de la Inspecció de Treball.

Fonts sindicals han confirmat a aquest digital la notícia, avançada per Tarragonadigital. Aquest matí s’ha arribat a l’acord amb la negociació amb els sindicats, que tot i això consideren que l’empresa ha actuat de ‘manera gasiva’. La preocupació ara és ‘què passarà amb els 1.400 fixos discontinus que té l’empresa si s’allarga la paralització de l’activitat’, ha indicat Paco López, representant sindical de la UGT. Força trebalaldors tenen exhaurida la prestació per atur.

La companyia ha confirmat la notícia amb un comunicat en què informa que ha aprovat un Pla de Contingència que contempla la presentació d’un
Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació per causa ‘de força major’ a causa de l’obligació de ‘mantenir tancat el resort decretada per les autoritats sanitàries’.

Aquesta mesura s’aplicarà únicament ‘a aquelles persones que hagin d’interrompre la seva activitat laboral pels efectes del COVID-19’, i inclou a 312 persones d’estructura dedicades a serveis centrals i gestió corporativa. En aquesta situació tan excepcional la companyia ha decidit complementar les prestacions econòmiques regulades per als ERTE fins al 90% del sou de cada empleat.

El període de vigència del ERTE s’aplicarà des del 20 de març i mentre duri la causa força major, En aquest sentit, PortAventura World ‘analitzarà la situació de manera contínua i mantindrà un contingent de persones que permeti assegurar la continuïtat del negoci durant aquest període’, afirma.

Des que va començar l’extensió del COVID-19, PortAventura World va cancel·lar els viatges a zones de risc i l’assistència a esdeveniments o fires. A més, va reforçar les mesures de neteja i va crear protocols i pautes d’actuació per a les diferents àrees del resort.

PortAventura World aplicarà quantes instruccions i recomanacions resultin d’aquestes mesures, prenent les màximes precaucions, en coordinació amb les autoritats sanitàries. La companyia espera reprendre la seva activitat habitual ‘al més aviat possible’, si bé farà prevaler la salut dels seus empleats i col·laboradors en tot moment.

Redacció

 

El sector turístic de la província ja tem una campanya d’estiu més curta

La incertesa s’abat sobre el sector turístic de la Costa Daurada i del conjunt de la província. Foto: Cedida

‘Perduda’, així de clar definia la Setmana Santa la secretària territorial de CCOO, Mercè Puig, a Tarragona21 en valorar com queda el període en què arrancava l’arribada de turistes a la Costa Daurada. El sector professional d’hosteleria i turisme de la província ja no té cap dubte que s’ha perdut. Si fa només una setmana encara es guardava de fer valoracions i mantenia l’esperança ara es dóna per perduda. Un detall els feia pensar que la temporada es podia salvar: els tres tornejos de futbol i futbol sala de la Costa Daurada, que arrosseguen més vistants, es manteien en peu. Ara, tots tres estan suspesos.

La preocupació és, ara, la temporada d’estiu. La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) de Tarragona ‘no té clar’ com anirà i tem que sigui ‘molt curta’, en paraules del seu la portaveu, Xavier Guardià, amb qui ha parlat Tarragona21. La incertesa domina el sector.

Guardià valora que ‘la part positiva de la crisi és que és global i cap destí en sortirà beneficiat‘, però la part negativa ‘és la incògnita de la seva durada i el fet que el nostre destí té visitants que procedeixen de molts països, i mentre els uns s’hagin recuperat del virus els altres pot ser que no ho hagin fet’. El experts ‘ens diuen que en podem tenir per dos mesos, fins al maig, però si es així i el sector obre portes, no sabem com respondrà el mercat‘.

La Federació reclama fiscalment ajudes més efectives de les administracions. La Federació demana que ‘les administracions assumeixin que tindran pèrdues’. Consideren benvingudes les mesures anunciades pel president del Govern, Pedro Sánchez, d’ajornar pagaments com ara les quotes de la Seguretat Social, però reclama ‘anul.lar impostos i taxes‘ i no només ajornar aguns d’ells, en una actuació conjunta a la que s’haurien de sumar la Generalitat i els ajuntaments.

Els sindicats

Des dels sindicats, Mercè Puig destaca que comitès d’empresa d’hotels estan sent cridats per les empreses per començar a abordar els ERTOS, els expediente de regulació temporals d’ocupació. La contractació de treballadors ja estava feta, a menys ritme que l’any anterior, com subratlla Joan Llort, secretari territorial d’UGT, i els hotels es disposaven a començar les tasques prèvies de neteja, manteniment i logística, destaca al seu torn Puig. L’evolució del coronavirus i el reial decret de supensió d’activitats ha rematat el sector.

Puig reclama a les empreses que si han de fer un ERTO valorin abans de registrar-lo si poden fer torns de treball o teletreball. Si de totes maneres, l’han de presentar, ‘que valorin les edats dels afectats i la situació familiar d’aquests‘.

La mateixa patronal d’hostaleria recomenava el tancament, tot i que gairebé no hi ha hotels oberts a la costa. Així, la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme recomanava dilluns passat als establiments d’allotjament de la demarcació, com hotels, càmpings i apartaments turístics, ‘que intentin tancar, sempre oferint la millor solució a tots els seus clients per tal que puguin confinar-se a casa’. En un comunicat, l’entitat recordava que també ha sol·licitat a tots els bars i restaurants que abaixin la persiana, i que en els darrers dies ha treballat conjuntament amb les autoritats per tal d’aplicar totes les mesures adoptades pel coronavirus. La FEHT subratlla que gran part de la planta hotelera, càmpings i apartaments turístics, així com molts restaurants de les principals poblacions turístiques ja es trobaven tancats en estar en temporada baixa.

Jaume Garcia

 

La Diputació de Tarragona suspèn el cobrament dels impostos que gestiona dels ajuntaments

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona. Foto: Tarragona21

La Diputació de Tarragona ha acordat suspendre de manera provisional el cobrament dels impostos i taxes, segons ha sabut Tarragona21.

L’organisme provincial, per resolució instada per la seva presidenta, ha decidit suspendre els períodes d’ingrés inclosos al Calendari Fiscal i Anunci de Cobrament Any 2020 dels ingressos de dret públic de venciment periòdic i notificació col·lectiva dels municipis i organismes que tenen delegada a favor de la Diputació de Tarragona la recaptació dels seus ingressos. Afecta als municipis que gestiona BASE, l’organisme recaptador de la Diputació.

La mesura té calat ja que queda frenada així la liquidació de tots els impostos i taxes que es gestionen a través de BASE. Molts ciutadans no hauran de pagar els rebuts que esperaven pagar. En alguns municipis, es tracta de tots els impostos i taxes, des de l’IBI, vehicles, obres, brossa, guals, etcètera. En els municipis més grans no hi ha tanta delegació de recaptació en favor de BASE. La mesura, amb data d’aquest dimecres, 18 de març, encara no s’ha fet pública al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona -BOPT-, que previsiblement ho publicitarà aquest dijous, dia 19. La mesura canvia el calendari fiscal de la Diputació, que s’havia aprovat el passat 14 de febrer.

També ha decretat establir que per aquests ingressos no començaran, ni s’acabaran en el cas de què s’haguessin iniciat, els terminis de pagament previstos en els respectiu anunci de cobrament, i resta ajornat aquest inici, o acabament, fins que s’alcin les mesures relacionades amb l’estat d’alarma.

Altrament, se suspèn l’emissió de liquidacions a practicar per l’Administració en les mateixes condicions establertes per als ingressos de venciment periòdic i notificació col·lectiva. Les primeres mesures que entraven a liquidació eren l’Impost de Vehicles i l’IBI.

La mesura no vol dir que no s’acabin pagant els impostos, sinó que se suspenen durant un temps donada la situació de crisi i fins que aquesta passi. No es fixa de moment terminis de finalització de la suspensió. S’entén que un cop normalitzada la situació caldrà abonar el període ara suspès. En tot cas, seria potestat de cada ajuntament decidir si els anul.la definitivament.

En data 18 de març s’ha publicat al Boletín Oficial del Estado el Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, que dedica l’article 33 a la suspensió de terminis en l’àmbit tributària. No obstant aquest precepte no adopta cap mesura específica en relació amb els ingressos de notificació col·lectiva i venciment periòdic regulats per llei ni a la suspensió de la pràctica de les liquidacions tributàries per part de l’Administració.

Eduard Rovira, president de BASE. Foto: Diputació de Tarragona

Així, ‘les circumstàncies excepcionals‘ que han conduït a la declaració de l’estat d’alarma i les mesures adoptes per fer front a aquest declaració ‘fan necessari’ adoptar mesures en l’àmbit de la gestió dels ingressos ‘per tal d’evitar causar danys i perjudicis de difícil reparació als ciutadans que s’estan enfrontant amb una crisi sanitària sense precedents i que difícilment podran efectuar pagaments amb normalitat’, afirma el decret de la Diputació.

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, destaca que «la institució està impulsant un seguit de mesures extraordinàries que contribueixen a que la ciutadania i el món local puguin fer front a la situació actual». En aquest sentit, el president de l’organisme autònom BASE-Gestió d’Ingressos, Eduard Rovira, assenyala que «aquesta mesura en concret respon a la voluntat, tant de la Diputació de Tarragona com de tots els ens locals que deleguen la recaptació de taxes i impostos municipals, d’ajudar a la ciutadania alleugerint les seves obligacions tributàries en aquests moments difícils».

El decret ha estat signat aquest migdia de dimecres pel president de BASE i diputat, Eduard Rovira, al seu torn alcalde de Torredembarra. Rovira ha destacat a Tarragona21 que el document entrarà en vigor ‘en breu, quan la maquinària ho permeti’ i ha recordat que afecta també a altres organismes que no són ajuntaments, com ara comunitats de regants, que tenen delegada la gestió dels tributs a BASE.

L’Ajuntament de Tarragona va acordar el dia 17 mesures semblants.

Consulteu les gestions que fa BASE a cada un dels ajuntaments de Tarragona en aquest enllaç

Jaume Garcia

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies