TARRAGONA 21

Els hotelers de la Costa Daurada confien que nous touroperadors britànics cobreixin el buit de Thomas Cook

El president de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, Xavier Roig. Foto: Núria Torres

Els hotelers de la Costa Daurada confien que la propera temporada turística apareguin nous touroperadors que permetin cobrir el buit que ha deixat la fallida de la principal companyia britànica, Thomas Cook, que cada any portava 50.000 turistes a la zona.

En una entrevista amb l’ACN, el president de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, Xavier Roig, explica que, a dia d’avui, les dues empreses que ja treballen a la costa tarragonina, Jet2.com i TUI, preveuen mantenir el nombre de vols que operen de cara al 2020. Amb tot, Roig s’ha mostrat esperançat que apareixeran nous actors, encara que siguin amb vols amb destinació Barcelona.

Roig ha estat els darrers dies a la World Travel Market de Londres, una de les fires turístiques de referència. Allà ha constatat que les empreses britàniques estan “animades” tot i la caiguda de Thomas Cook, perquè “és un tros de mercat que s’han de repartir entre elles”. De fet, el gegant britànic movia uns 700.000 britànics per tot el món, 50.000 dels quals tenien com a destí de vacances la Costa Daurada.

De tota manera, Roig ha indicat que cap de les altres dues empreses que ja treballen a la zona, Jet2 i TUI, a dia d’avui no tenen previst incrementar el volum d’avions amb el qual treballen. “Des del Regne Unit la gent ve en avió, i d’avions hi ha els que hi ha. TUI i Jet2 portaran els mateixos. Celebrem el que tenim”, ha exposat. De tota manera ha apuntat que hi haurà altres companyies que s’hauran de pronunciar. El president dels hotelers ha posat el focus en Easyjet, que “està molt interessada en crear no només vols a Barcelona, sinó també paquets turístics”.

L’altra incògnita per Roig és saber com es mourà Ryanair. Si finalment marxarà de Tenerife i Girona o si ampliarà la seva operativa a Reus i Barcelona. Amb tot, ha indicat que “aquests 700.000 turistes que movia Thomas Cook no tenen cap ganes de quedar-se en un país on plou, i buscaran les vacances en un destí com el nostre o en un altre”. En aquest sentit, els principals competidors de la Costa Daurada són les Illes Balears i Canàries, i països com Turquia o Egipte, que estan creixent.

Confiança en el sector

Un altre aspecte positiu que ha comentat Roig és que a dia d’avui tenen més reserves confirmades de turistes britànics per l’estiu del 2020 que no pas a aquestes alçades de l’any passat. Una causa d’això pot ser el temor a que una culminació del Brexit faci caure el valor de la lliura, amb la qual cosa comprar les vacances amb més anticipació pot ser una bona opció per als habitants d’un país que després podrien perdre poder adquisitiu a l’estranger.

Un altre símptoma de bona salut del sector a la Costa Daurada és que malgrat que la fallida de Thomas Cook hagi deixat un deute d’uns 15 milions d’euros als establiments, aquests segueixen invertint en millores. “La nostra planta hotelera està, en general, en perfecte estat. Hi ha pocs establiments que encara els hi quedi fer una gran reforma, i un parell d’aquests ja l’han començat. És bon senyal”, ha valorat el president.

Pel que fa al probable tancament imminent de les estacions urbanes de ferrocarril de Cambrils i Salou per l’entrada en funcionament del corredor mediterrani, Roig no creu que tingui un impacte en el nombre de turistes que visiten la Costa Daurada. “L’important no és si pararà a Salou, Cambrils, Vila-seca o PortAventura. L’important és que allà on pari hi hagi bones comunicacions amb els allotjaments”, ha comentat. En la seva opinió, els turista estranger mira “a quina hora marxa de casa i a quina hora arriba, quantes escales farà i quants bitllets haurà de comprar”. “Com menys intermediacions i escales hi hagi, millor”, ha culminat.

El Govern diu que encara no hi ha acord per la compra dels terrenys on s’ha d’ubicar el Hard Rock

Terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, amb un llac i camp de golf de PortAventura (Lumine) en primer terme, i les atraccions al fons. Foto: Núria Torres

El Govern assegura que les negociacions perquè Hard Rock adquireixi els terrenys propietat de ‘la Caixa’ per a instal·lar-hi el complex previst al CRT de Vila-seca i Salou, al Tarragonès, encara estan obertes.

En una resposta parlamentària a En Comú Podem, el conseller de Territori, Damià Calvet, assenyala, a més, que l’Incasòl “no preveu assumir cap cost si el projecte no es posa en marxa”. Cal recordar que és mitjançant aquesta empresa pública que la Generalitat preveu adquirir els terrenys a Criteria -el holding d’inversions de ‘la Caixa’- i vendre’ls, tot seguit, a l’empresa nord-americana. A dia d’avui, però, encara no s’han definit els termes i les clàusules del contracte de compravenda, segons l’executiu.

Al juny, Calvet va assegurar que la compra es farà «en el seu dia, amb llum i taquígrafs» i que no tindria «cap cost addicional» per a les arques públiques. El conseller també defensava que el Govern treballa per «crear les condicions que permetin desenvolupar aquest projecte estratègic» Tot i que no va haver-hi confirmació oficial, aleshores l’operació de compravenda es xifrava en uns 120 milions d’euros.

En la resposta a la bateria de preguntes plantejades pel diputat dels comuns David Cid, el conseller també afirma que, fins ara, no s’ha posat damunt la taula que la Generalitat vengui una part dels terrenys comprats a l’entitat bancària. A més, nega que Hard Rock hagi condicionat la inversió a què el Govern adquireixi els terrenys prèviament. En la resposta, Calvet també indica que l’abastament d’aigua del complex es farà a través de la mancomunitat gestora de recursos hídrics de Salou i Vila-seca.

Hard Rock volia començar les obres el maig del 2020

L’abril passat Hard Rock traslladava a les principals institucions de la zona la voluntat de començar les obres l’any vinent. La firma amb seu a Florida preveu una inversió global de 2.000 milions d’euros en un projecte en diverses fases, en un àmbit de 745.000 metres quadrats del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou –a la vora de PortAventura. En concret, la previsió era iniciar al maig les obres de la primera fase, valorada en 665 milions d’euros, i que inclou dos hotels, comerços, teatres i un dels casinos més grans d’Europa.

D’entrada, es preveuen un miler d’habitacions en dos hotels -un d’ells impulsat per PortAventura-, un casino amb 1.200 màquines recreatives i 100 taules d’aposta, 75 botigues de luxe al llarg d’una gran avinguda, una gran piscina de 6.000 metres quadrats i un espai per a concerts amb capacitat per a 15.000 persones, a més de nous espais de congressos.

Durant la construcció d’aquesta primera fase i un cop estigui acabada, Hard Rock estima que es crearan 11.500 llocs de treball directes i indirectes, i que l’impacte econòmic a la regió serà de 1.300 milions d’euros. La previsió és que pugui atreure uns dos milions de visitants a la Costa Daurada. Només PortAventura World en va rebre cinc milions l’any passat.

Eloi Tost – Roger Segura – ACN

El Port inicia la celebració dels 150 anys de la seva era moderna, que clourà en 2020 renovant a fons el Museu

Cruset, al centre de la imatge, amb l’equip que condueix l’aniversari, avui. Foto: Tarragona21

L’Autoritat Portuària de Tarragona celebrarà durant un any el seu 150è aniversari, el que és el mateix, 150 anys del Port modern. Ho farà amb un ampli conjunt d’activitats institucionals i culturals i ho rematarà amb la reforma i actualització del Museu. Per això invertirà 1,5 milions d’euros en la reforma i 350.000 en la celebració. L’obra consistirà en la rehabilitació integral del Refugi 2, amb una durada de deu mesos i afectarà una superfície de 2.600 metres quadrats, que permetrà augmentar la superfície expositiva en uns 600 metres quadrats més.

Els treballs inclouran la millora de l’envoltori de l’edifici, la substitució de la coberta existent per millorar les capacitats tèrmiques del conjunt. Posteriorment, es procedirà a la climatització de tota la nau, inexistent fins al moment, per millorar la confortabilitat interior. Es preveu també realitzar una reordenació de totes les oficines del Museu així com l’execució de nous espais d’emmagatzematge o per la realització d’activitats dirigides i tallers.

També es farà una museïtzació nova que valori el patrimoni portuari i marítim del Museu i, a la vegada, incorpori nous formats participatius i espais audiovisuals. ‘L’objectiu és que l’any de l’aniversari pugui acabar amb una visita a les noves instal.lacions, a finals de 2020, oberta a tota la ciutadania per poder conèixer el nou Muesu del Port i que aquesta actuació sigui el llegat del Port a la ciutat’, ha destacat el seu president, Josep Maria Cruset, en la presentació dels actes.

Els actes

Les activitats programades estan pensades per la ciutadania de totes les edats, la comunitat portuària i també per a les institucions. En concret, cinc grans actes emmarcaran la programació a cavall dels anys 2019 i 2020 amb l’objetiu ‘d’apropar el passat i el present del Port de Tarragona al públic en general’, ha destacat Cruset. El lema de la celebració és ‘Una gran història junts’, ja que ‘la història del Port és la història de la ciutat de Tarragona i del Camp de Tarragona, i a l’inrevés, perquè al llarg dels segles sempre han estat entrelligades per raons estratègiques, econòmiques i comercials’.

Presentació de l’Atles Històric

El primer acte serà la presentacio d’un atles il.lustrat molt especial, obra de l’il.lustrador i historiador Joan Carles Blanch, l»Atles Històric i Il.lustrat del Port de Tarragona. De passat al present’. Serà el 14 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa. L’obra, segons Cruset, ‘es converteix en el suport princial per donar a conèixer els més de 2.000 anys d’història del Port’. El llibre combina text i dibuix ‘de manera divulgativa i clara’ i esdevindrà ‘el llibre institucional del Port tant el seu extraordinari interès històric i documental com també per la seva gran bellesa plàstica i la gran qualitat en l’edició’.

L’acte central

Saltant a l’any vinent, el 28 de febrer tindrà lloc el segon esdeveniment, un gran acte central al Refugi  del Moll de Costa, que serà un homenatge i un agraïment ‘a les persones que en les darreres dècades i actualment dediquen la seva vida professional a fer créixer el Port de Tarragona des del punt de vista institucional, comercial i cultural’.

Festa infantil amb el Pot Petit

Els més menuts tindran el seu espai de celebració amb el tercer gran acte. La tarda-vespre del 27 de juny la zona entre tinglados del Moll de Costa acollirà una gran festa infantil amb actuacions, entre les que detaca la de El Pot Petit.

Concert jove, la gran festa d’estiu, i visites teatralitzades

El mateix dia el Port acollirà un gran concert obert a la gent amb l’esperit més jove del territori, amb l’actuació de Doctor Prats. Els concerts són gratuïts.

L’aniversari comptarà també amb més activitats culturals, ja que es reforçarà el caràcter especial de l’aniversari. I els mesos d’abril, maig i octubre es posaran en marxa dues noves activitats per apropar el Port a la ciutadania. D’una banda, es faran visites teatralitzades a bord de la golondrina, i d’altra banda es posarà en marxa l’activitat OpenPort, que consistirà en convidar persones i famílies a visitar el Port i les seves instal.lacions per terra per conèxier allò que es desconeix.

La història fixa que un 18 d’octubre de 1869 es va constituir la Junta d’Obres del Port de Tarragona, la primera entitat responsable de l’administració i gestió de la instal.lació catalana, que va impulsar el finançament i construcció de les obres del port modern. El Port té, lògicament, més de 2.000 anys d’historia, ja que prové de l’època dels romans, però aquesta fita va ser capdal per modernitzar-lo.

J. Garcia

Els Pallaresos demanarà renunciar a l’ARE de 2009, que incloïa 700 habitatges, per poder fer el nou vial

Dibuix de part del futur vial dels Pallaresos. Foto: Cedida

L’Ajuntament dels Pallaresos demanarà a la Generalitat poder renunciar a l’Àrea Residencial Estratègia, (ARE), aprovada el Govern fa deu anys i encara vigent, per així poder tirar endavant la construcció d’un nou vial de 900 metres de llargada que unirà les urbanitzacions amb el nucli urbà i descongestionarà el trànsit del centre.

Es dóna el cas que l’ARE es va dissenyar per aixecar 700 habitatges nous als Pallaresos a tocar amb els barris tarragonins de Sant Salvador i Sant Ramon. Es tracta d’un ARE que la Generalitat va aprovar fa deu anys i que preveia la construcció total de 1.146 habitatges entre els termes municipals de Tarragona i Els Pallaresos, en el context de l’intent de posada en marxa dels polèmics ARE, que havien de ser majoritàriament de protecció oficial.

Tot i que l’ARE no es va acabar executant, legalment no està derogat, per la qual cosa si un futur alcalde el volgués executar, podria fer els 700 habitatges, que lògicament l’actual consistori no desitja per la descompensació poblacional que provocaria i els problemes per fer els serveis municipals.

La petició es basa en què l’ARE afecta al futur vial i aquest ‘és molt important per frenar el gran trànsit que hi ha al nucli del poble procedent de les urbanitzacions’, ha afirmat l’alcalde, Xavier Marcos. Si no fos possible derogar l’ARE, el consistori buscaria modificar el projecte del vial. L’ARE afecta el vial en dos punts per quant hi inclou equipaments i zona verda. Abans que haver de desplaçar el vial, es demana la nul.litat de l’ARE.

L’alcalde s’entrevistarà properament amb Josep Armengol, sub-director general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà de la Generalitat, a qui li exposarà la petició de renunciar a l’ARE, com ja ha succeït amb molts altres AREs de Catalunya. De retruc, si la Generalitat accepta la petició del consistori, quedaria afectada la part del terme de Tarragona. Caldria aleshores veure l’actuació de l’Ajuntament tarragoní.

L’ARE suma prop de 23 hectàres, de les que 13,5 són al terme dels Pallaresos i 9,35 al de Tarragona. El 2006 Els Pallaresos tenia 1.275 habitatges segons les dades de la memòria del projecte. Del total de 1.146 habitatges entre els dos municipis, 656 haguessin estat de protecció oficial i 490, de renda lliure. Un 60 per cent dels habitatges corresponen als Pallaresos i el restant 40 per cent, a Tarragona, és a dir ,679 habitatges als Pallaresos.

Més informació tècnica de l’ARE dels Pallaresos-Tarragona en aquest enllaç.

J. Garcia

Alerten que el Camp de Tarragona perdrà trens quan entri en funcionament el Corredor Mediterrani

Daniel Pi, representant de l’associació PTP, i Carles Montejano, portaveu de PDF.Camp, durant la roda de prema celebrada avui. Foto: Eloi Tost

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i la Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i Social al Camp de Tarragona (PDF.Camp) han alertat aquest dimecres que el Camp de Tarragona perdrà connexions quan entri en funcionament el tram del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Perafort.

De fet, han assegurat que tenen informació que aquesta posada en marxa serà a finals de desembre. Quan això passi, Tarragona perdrà els Euromed, Salou es quedarà sense cap tren de llarga distància i sense bona part dels regionals, i Cambrils tindrà dos serveis menys diaris de regionals.

Segons han assegurat en roda de premsa, han pogut conèixer els plans que tenen les administracions competents a partir de l’endemà de l’entrada en funcionament del tram del Corredor Mediterrani. Aleshores, automàticament les estacions urbanes de Cambrils i Salou es tancaran, amb la qual cosa els usuaris dels dos municipis tindran dificultats per anar en tren fins a Tarragona i Barcelona.

La ciutat de Tarragona perdrà els Euromed i mantindrà els Talgo, amb la qual cosa les connexions de llarg recorregut baixaran de 28 a 12 trens diaris. Els 54 regionals i rodalies que hi ha a dia d’avui, seguiran vigents.

Per la PTP i PDF.Camp, Salou i Cambrils són els municipis que quedaran més perjudicats, amb les dues estacions urbanes tancades. I les respectives alternatives de PortAventura i l’estació de Cambrils Nord, no tindran la freqüència de combois actual.

Així, la capital de la Costa Daurada no tindrà cap connexió amb la llarga distància, en perdre tots els Euromed i Talgo. Pel que fa als trens regionals i rodalies que connecten amb Barcelona, es passarà dels 22 serveis actuals als 8 quan entri en funcionament el Corredor Mediterrani. De fet, les plataformes afirmen que aquests 8 seran en temporada alta, però que a l’hivern seran 6 connexions diàries amb Barcelona, tres d’anada i tres de tornada. L’enllaç amb els municipis del sud, com Cambrils, l’Ametlla de Mar o Tortosa, desapareixerà completament. D’aquesta manera, els usuaris de Salou que vulguin anar cap a aquests municipis, s’hauran de desplaçar cap a PortAventura, agafar un tren fins a Tarragona i canviar fins a la destinació final.

En el cas de Cambrils, amb la clausura de l’estació urbana actual, tot el trànsit es derivarà a la nova estació de Cambrils Nord, connectada amb l’alta velocitat. Tot i això es perdran dues connexions de regionals i rodalies, en passar de 24 trens diaris a 22. Els tres de llarg recorregut que hi ha ara està previst que es mantinguin un cop entri en funcionament el Corredor Mediterrani.

Eloi Tost – ACN

La riuada s’emporta els 800 arbres de la plantada popular del Morell i el 40% dels plantats a Tarragona

Imatge de la plantada popular del Morell del passat dia 19. Foto: Tarragona21

La riuada dels dies 22 i 23 d’octubre s’ha endut la plantada d’arbres que es va fer tres dies abans al Morell, en un tram del riu Francolí i que va suposar un èxit de participació popular. L’Associació Aurora, promotora de la plantada, està en contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua i amb l’Ajuntament del Morell per valorar què fer a partir d’ara. ‘La intenció és la de seguir fent plantacions populars perquè és una bona experiència. Vam viure una gran jornada de voluntariat i volem que l’experiència continuï», ha dit a Tarragona21 el seu director, Jaume Santos. Era la primer plantada que es feia al Morell després d’una feina de mesos preparant el terrenys i desbrossant-lo.

Són 800 exemplars de diferents arbres i arbustos de ribera que s’havien plantat a la llera del Francolí i que han desaparegut, en el terme municipal del Morell i a tocar de l’emblemàtic espai de la Granja dels Frares. La riuada també s’ha endut els arbres -freixes i àlvars- que ja hi havia a la zona d’abans de la plantada.

L’entitat tarragonina Aurora està avaluant què fer, però té clar que l’experiència val la pena. ‘És necessari fer plantades, caldrà veure potser com ho fem, i l’experiència de la participació ciutadana la valorem molt positivament’, ha afegit Santos. La riuada de la nit del dia 22 es va endur als arbres i arbustos; l’endemà, un equip d’Aurora va anar a inspeccionar la zona i va poder comprovar el que havia passat.

També han quedat afectades, però amb molta menys intensitat, les plantades fetes a Tarragona. Personal d’Aurora està aquests dies reparant la zona, principalment retirant deixalles i endreçant arbres i arbustos que han quedat torts. Avui es troben treballant a la zona del Parc del Francolí.

L’entitat es dedica cada any a fer plantades populars a Tarragona ciutat. Santos calcula que la riuada s’ha endut el 40 per cent dels exemplars i s’han mantingut el 60 per cent restant dels plantats a Tarragona. ‘Quan fem una plantada ja preveiem que hi hagi pèrdues’, ha afirmat. Depenent de la morfologia del riu en cada tram o de si l’aigua pot laminar o no, les afectacions són diferents al llarg del curs del Francolí. En el cas del Morell, era tan recent la plantada que no ha pogut arrelar. ‘La riuada no inhabilita el treball que fem ni la necessitat de tenir boscos de ribera’, destaca el director de l’entitat.

Per la seva part, fonts de l’Ajuntament del Morell han confirmat que s’estudiarà amb l’entitat les futures accions a fer, però hi ha el convenciment de la necessitat de fer plantacions i de l’èxit de fer-lo amb la participació de la ciutadania.

J. Garcia 

Els ajuts pels aiguats de Múrcia es podran ampliar per incloure-hi Tarragona

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, durant la visita als afectats de la riuada del Francolí a Montblanc, acompanyat de l’alcalde de la vila, Pep Andreu, al centre. Foto: Eloi Tost

Les ajudes que es destinaran als afectats pel temporal de la setmana passada a la Conca de Barberà i les Garrigues podran sortir de la partida que l’Estat va aprovar per rescabalar els danys que van patir les víctimes dels aiguats de Múrcia i Alacant del setembre.

Així ho ha avançat aquest dilluns el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, des de Montblanc, on ha conegut els efectes de la riuada del Francolí. El dirigent socialista ha explicat que quan el govern espanyol va fer el decret llei per donar suport als afectats d’aquell temporal es va preveure poder-hi incloure totes les catàstrofes naturals que es poguessin produir fins el 2020.

Segons ha indicat el líder del PSC, aquesta ampliació dels ajuts “es pot activar fent un escandalls dels danys” per part dels ajuntaments i la Generalitat, que els haurien de traslladar a l’Estat, que ho incorporaria a les partides previstes. La partida cobriria tant les situacions d’emergència com els danys estructurals que necessitaran més temps per solucionar-se.

D’altra banda ha apuntat que aquest dimarts la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, serà a Montblanc per concretar quines ajudes es podran oferir als damnificats. Iceta ha posat en valor el suport que ha donat l’Estat en els darrers dies i ha recordat que es va oferir la Unitat Militar d’Emergències (UME) i la Guardia Civil per col·laborar en les tasques de rescat i neteja.

ACN

El dispositiu de recerca dels quatre desapareguts ja ha pentinat una trentena de quilòmetres sense èxit

Membres dels cossos d’emergència que treballen en el cinquè dia del dispositiu de recerca dels quatre desapareguts pels aiguats. Foto: Mar Rovira

El cos de Bombers ha pentinat quatre dels poc més de vuit quilòmetres del tram final del riu Francolí, que va des de la seva desembocadura fins al municipi del Morell. En el cinquè dia de recerca dels quatre desapareguts, només s’han trobat elements personals que no corresponen a les persones desaparegudes des de principis de setmana.

El dispositiu ha intensificat la recerca en aquest sector, on hi treballen 123 persones, dels quals una setantena són bombers i la resta voluntaris dels cossos de Protecció Civil, ADFs i Creu Roja. Al sector de Montblanc s’han destinat una trentena d’efectius. Fins aquest diumenge al migdia s’han rastrejat, sense èxit, 35 dels 43 quilòmetres que van de la desembocadura a l’Espluga de Francolí.

Mar Rovira-ACN

Ja són 200 els efectius que busquen els desapareguts a la llera del Francolí

Els efectius de recerca dels quatre desapareguts a la llera del Francolí, avui. Foto: Mas Rovira

El quart dia de recerca a la llera del Francolí ha començat ampliant els efectius fins a les 200 persones i situant el radi d’inspecció des de l’origen del desbordament fins a la desembocadura del Gaia.

El dispositiu es concentra en les grans acumulacions de runa de les zones ja pentinades i en altres trams del riu més oberts que es poden fer a peu. Concretament, segons ha explicat a l’ACN Guillem Guinjoan, cap de guàrdia de Bombers, de Valls fins a la zona sud el cos treballa de manera coordinada amb voluntaris de Protecció Civil i la Creu Roja i a la zona de la desembocadura –on s’ha localitzat el primer cos- hi ha també unitats de Grae aquàtiques.

En el mapa hi tenen marcades zones d’acumulació de matèria, on no hi poden entrar directament sinó que són espais per a les unitats canines o la matèria pesada. Segons Guinjoan, són «punts probables» però amb l’evidència que va aparèixer un cos al port el ventall és «més ampli».
El tercer dia de recerca a la llera del Francolí es van tancar sense que s’hagués localitzat cap de les quatre persones que continuen desaparegudes. Amb tot, segons informaven els Bombers, es va localitzat roba de la mare i el fill desapareguts a Vilaverd, però les unitats canina i subaquàtica dels Mossos van descartar que els seus cossos estiguessin en aquest punt.

Segons Guinjoan, aquests indicis són «relatius» perquè el fort moviment del riu podia generar «molta dispersió de material». «Ho tenim en compte però treballem amb un ventall de possibilitats», ha reblat.

Localitzada la roba de la mare i el fill desapareguts a Vilaverd

Dues motos aquàtiques i una llanxa fent cerca de desapareguts al mar, entre el port de Tarragona i la platja de la Pineda, plena de canyes i en primer terme. Foto: Roger Segura

El tercer dia de recerca a la llera del Francolí s’ha tancat sense que s’hagi localitzat cap de les quatre persones que continuen desaparegudes.

Segons Toni Gómez, sotsinspector dels Bombers, aquest divendres s’ha localitzat roba de la mare i el fill desapareguts a Vilaverd, però les unitats canina i subaquàtica dels Mossos han descartat que els seus cossos estiguessin en aquest punt. El dispositiu ha mobilitzat unes 150 persones aquest divendres, sobretot entre l’Espluga i Picamoixons.

També s’han inspeccionat les aigües del port de Tarragona -on dijous va aparèixer el cadàver d’un dels ocupants del cotxe arrossegat pel riu a l’Espluga- i el mar. Dissabte, 85 efectius de Bombers i uns 70 voluntaris inspeccionaran la llera fins al Morell.

Aquesta és una zona de més fàcil accés, que permet que s’hi impliquin més persones, i no s’hi preveu utilitzar tanta maquinària pesant. A més, també es comptarà amb desenes de voluntaris per inspeccionar la llera de Montblanc en amunt.

Està descartat que hi hagi persones en algun dels vehicles que s’han trobat al llarg del curs del riu, tret d’un que està completament soterrat una mica més amunt de Picamoixons. Dissabte es comprovarà si realment es tracta d’un turisme sencer o només d’una part, i si hi ha algú a dins.

Pel que fa a la roba de la mare i el fill que s’ha trobat més amunt del pont de la Riba on ja van aparèixer restes del bungalou on vivien, s’ha pogut confirmar amb familiars que es tracta de peces i d’objectes que hi havia dins el seu habitatge. Tot i això, a ells no se’ls ha trobat.

Gómez ha explicat que aquest divendres també s’han centrat en valorar les patologies de les edificacions més afectades a l’Espluga de Francolí i a Montblanc per tal d’assegurar-les. Hi ha una mitja dotzena de cases que s’han apuntalat i que, a hores d’ara, no són habitables.

Roger Segura – ACN

Vint-i-cinc anys de la riuada del 94: quan el cel ens va caure al damunt

Imatge que presentava Tarragona el 10 d’octubre de 1994. Foto: AVV Residencial Palau

Recuperem l’article que Tarragona21 va publicar el passat 10 d’octubre, datà en que es va commemorar els vint-i-cinc anys dels extraordinaris aiguats de l’any 1994, donada l’actualitat del tema.

Joan S. Marcó passava aquell estiu a Cornudella. De fet, s’hi va estar tres anys, ell que és reusenc. Aquella festa major es va apuntar al torneig de futbol sala que organitzaven els joves. El Joan treballava al pub Àtic, un dels dos que hi havia al poble. Era l’agost de 1994 i el comentari a Cornudella era general: el pantà de Siurana està completament sec, només s’hi veuen dos tolls, fins i tot fa pudor a peix, un fet que es repeteix quan baixa l’aigua de manera notable. La sequera del 94 resultaria històrica. Tres setmanes després, el 9 d’octubre, ja acabada la feina a l’Àtic, el Joan es preparava per tornar a tenir feina. L’endemà començava la verema.

Però en només 24 hores, tot va canviar, el cel es va desfermar inacabablement, inabastablement. ‘No vam poder anar a la verema’. Un dels forners del  poble, amic seu, l’Edu, el va despertar a les vuit del matí: ‘Lleva’t, ha caigut una inundació impressionant. El pantà és ple’.

Van ser les hores suficients perquè l’embassament, el més gran del Camp de Tarragona, s’omplís a vessar, de manera que l’Agència Catalana de l’Aigua es va veure en la necesitat de desbossar aigua constantment. De no ser que el pantà era sec el dia abans, l’aigua hagués passat pel damunt de la presa i riu avall hi ha finques, masets, gent que hi viu o hi treballa, com el Carles Cabós, que té un mas a tocar del riu i des d’on es veu perfectament la paret imponent de l’embassament.

Un ferit a Cornudella

 

‘Jo no viva encara al mas, ho faria més tard. La finca del costat es va convertir en un riu aigua avall i part del camí va quedar colgat’, explica. A Cornudella, els veïns van quedar atrapats durant dos dies. Ho recorda el Joan Marcó: ‘No podíem baixar a Reus, el coll d’Alforja estava tallat, i tampoc podíem anar a Reus per Prades’, les dues sortides naturals de Cornudella. Poc s’ho devia pensar el Joan; damunt d’ells, en aquells moments, sobrevolava el terme un helicòpter. En ell hi viatjava el Xavier Pallejà: duia un ensurt de consideració. També duia una fractura al braç dret; els Bombers l’estaven evacuant cap a l’hospital de Reus. Des de les alçades, ‘vaig veure un immens pantà cobert de fang’, relata.

Al Xavier se li havien inundat els baixos de la vivenda. Per causa de l’aigua va patinar amb tan mala fortuna que es va trencar el braç dret. Una ferida lletja que acabaria amb un grau de disminució del 65 per cent.

Alforja va ser la població que va enregistrar el volum de pluja més important, 403 litres/m2 en 24 hores. A primera hora del matí les comarques més afectades eren el Priorat, El Baix i Alt Camp i el Tarragonès. A la tarda els aiguats van prendre força a les comarques del Montsià i Baix Ebre, al sud de la província.

Les fortes pluges i l’augment del cabdal dels rius van posar en Alerta G –pluges molt fortes- a tota la província. Les zones més afectades van ser la ribera del riu Francolí, des del seu naixement a L’Espluga de Francolí, fins a la desembocadura, al costat del barri mariner de Tarragona –el Serrallo-. La premsa local reproduiria l’endemà portades amb veïns evacuats amb grues.

Imatge dantesca que oferia La Riba, a l’Alt Camp

Portada del Nou Diari

El Francolí, al seu pas per Tarragona

En alguns punts el riu va arribar a tenir fins a tres metres d’alçada, sobrepassant l’altura d’alguns dels ponts que el creuen i causant-ne l’ensorrament de cinc, per exemple a la població de La Riba la confluència del riu Francolí i el Brugent va provocar una riuada que va derruir el pont d’accés a la població. També es va activar el PLASEQTA – Pla de seguretat de la indústria química de Tarragona- a causa de l’ensorrament del pont que donava accés a la refineria i als municipis de la Pobla de Mafumet i El Morell per la carretera de Valls. La força del riu va ocasionar el trencament de dues conduccions del Rak que transporta diverses substàncies químiques i provocant que aquests productes tòxics s’aboquessin al mar.

A Reus es va activar el PEM –Pla d’emergència municipal- a primera hora del matí, ja que la major part de les vies de comunicació van quedar tallades. Es van patir algunes inundacions –el Casal de sant Josep Obrer i la sala 4 de la Fira-, es va evacuar l’alumnat de l’escola Bon soleil i es van ensorrar dos habitatges, però no es va produir cap dany personal. Cambrils va viure una víctima mortal.

Taula dels punts més intensos de les pluges publicada fa cinc anys. Font: CCMA

L’aigua va baixar amb molta força per totes les rieres, torrents i barrancs de moltes poblacions tarragonines, tanmateix la que baixava per les rieres d’Alforja i de Maspujols va ser la que va provocar la majoria de danys al Baix Camp.

Es van produir talls en el subministrament elèctric – van caure vuit torres d’alta tensió en diversos municipis-, les línies telefòniques, les del gas, de tren i de carreteres. Els desallotjaments més importants es van produir al barri mariner de la ciutat de Tarragona –Serrallo- i a Porrera i Poboleda –comarca del Priorat-. Altres municipis van quedar incomunicats a causa de les riuades.

Porrera, sotmesa a un setge


Porrera és al fons d’una vall, envoltada de muntanyes i es troba creauda per un riu, el Cortiella, mentre que un barranc se l’hi uneix. Té dos ponts, amunt el vell i avall, el nou. Porrera va estar sotmesa durant tres dies a un estat d’angoixa agreujada per la incomunicació i els talls de llum. No existien els telèfons mòbils aleshores. La tempesta va començar de matinada, per fer-ho més dramàtic encara. I de matinada es va mobilitzar l’Ajuntament amb Salustià Alvarez al seu capdavant.

La Mercè Ferruz, que ara té 50 anys, ho recorda: ‘El riu se’n va endur part de Ca l’Anguera i els cotxes que hi havia en una plaça. Van fer cap al pont nou, que va resistir. L’aigua es va desbordar per tot arreu’. La mestressa de Ca l’Anguera es trobava en aquells moments dormint a la seva habitació, que dóna al riu. ‘El seu fill va anar corre-cuita a treure-la d’allà i la va salvar’. La força del riu bregava amb una extraordinària virulència contra la paret de la casa i la part més dèbil era l’habitació de la mestressa. ‘El riu es va endur l’habitació’.

Creuant el riu, davant de Ca l’Anguera, hi ha la finca de la mare de Lluís Llach. El cantant vivia aleshores a Porrera. L’alcalde en aquells moments, Salustià Alvarez, recorda que en tot moment es va posar a disposició de la gent. ‘Què voleu que faci?’, els va preguntar. ‘Al cap de poc temps va organitzar un concert solidari a Reus’. No era l’únic que es donava als altres:  ‘Les mirades de la gent t’ho transmetien: t’estaven dient ‘què vols que fem».

Ca l’Anguera, a Porrera, que va perdre part de la casa, a peus del riu Cortiella. La finca del davant, d’on sobresurt un conjunt d’oliveres, és la de Lluís Llach. Foto: Tarragona21

‘Havíem anat a dormir tranquil.lament. Aquella època no hi havia les previsions meteorològiques tan acurades com hi ha ara. I ens va agafar desprevinguts’, explica L’exalcalde. A les quatre de la matinada ja va fer un primer escarafall. ‘El primer que va incomunicar van ser els baixants dels tres barrancs, que no es podien creuar. Vam quedar avisats, això anava en serio’. A partir de les nou del matí va tornar a ploure intensament a la capçalera. ‘El riu va formar un tap i quan es va desbrossar va baixar encara amb més força. La situació era caòtica, sense comunicacions ni llum. A quarts de quatre de la matinada, quan em van avisar, vaig trucar a Emergències, i em van respondre que desviarien a Porrera un vehicle dels Bombers que tornava de Móra perquè poguéssim fer servir la seva emisora’. Al Salustià li va costar una hora sortir de casa.

Les imatges tornen a la ment, la d’aquell vehicle al mig del carrer endut per la força de l’aigua que donava cops a una pilastra amb el perill que ensorrés part d’una casa o les canonades de subministrament d’aigua, trencades, i les clavegueres destruïdes, que no només no desaiguaven sinó que a través d’elles entrava l’aigua del riu a les cases. ‘En les primeres vint-i-quatre hores, l’instint et deia que toquessis el dos’. Mai millor dit, plovia sobre mullat: Porrera vivia la crisi de l’avellana, un profund i permanent estrip del que no es recuperava. De la mateixa manera que a Cornudella no sabien que la sequera històrica acabaria en un sol dia, a Porrera ningú els havia dit que l’any següent del desastre començaria el boom del vi i l’economia de la vila faria un tomb.

El cas del Serrallo


El Serrallo i el polígon industrial del Francolí van viure un malson. El riu va quedar atrapat al pont del ferrocarril, el més proper al tram final. Això va provocar que l’aigua s’escampés pel Serrallo i per Torres Jordi. Ho explica el Joan Caparrós, ‘Juanito’, del Serrallo de tota la vida: ‘Semblava una pel.lícula de por. Al passeig marítim la gent corria esmaperduda, jo buscava ma filla i la gent era evacuada en autobusos. Jo vaig ajudar a treure gent gran de les seves cases’. La seva filla va aparèixer: els havien evacuat a una zona propera.

Una imatge del col.legi del Serrallo presa aquesta setmana. Foto: Tarragona21

‘Vivíem a Torres Jordi i també vam ajudar a evacuar la canalla del col.legi del Serrallo. Els vam deixar darrere un mur, al costat de l’escola; el mur evitava que l’aigua anés més ellà’. El ‘Juanito’ té un magatzem a la plaça del General Domènech Batet, davant del col.legi: ‘L’aigua va entrar a dins i ho va inundar tot. Encara es veuen les marques que va deixar el fang. Vaig estar dies netejant-lo’.

Perill de saqueig

‘Al barri, les autoritats no ens van deixar tornar a casa per les destrosses i pel perill de saqueig’, recorda la Carme Lucas, copropietària amb el seu marit del conegut restaurant Xaloc. ‘Aleshores encara no teníem el restaurant; jo treballava al carrer Apodaca i vivíem al carrer Torres Jordi. Em va trucar el meu marit i em va dir que sota cap concepte no anés a casa’.

Joan Caparrós mostra l’alçada on va arribar l’aigua al seu magatzem de Torres Jordi. Foto: Tarragona21

Durant tot el dia, segons les informacions del delegat del Govern de la Generalitat, Josep Maldonado, i del governador civil, Ramón Sánchez, es van desplegar un total de 850 guàrdies civils, 200 policies nacionals, 12 membres de protecció civil, 80 mossos d’esquadra, 160 bombers així com 4 helicòpters de bombers que van ajudar en tasques d’evacuació, els efectius de les diverses policies locals dels municipis afectats i personal de carreteres.

Les destrosses provocades per l’aiguat a les carreteres i ponts de la Generalitat s’estimaren en 5.000 milions, als quals l’administració autonòmica va afegir 2.000 milions en danys a les obres hidràuliques. El MOPTMA va valorar en 1.598 milions les pèrdues en carreteres i ponts de la seva competència, la majoria a la província de Tarragona, als que es van afegir la pèrdua de la maquinària d’obres del parc de Tarragona, valorada en 325 milions. La Diputació de Tarragona, per la seva banda, va valorar en 1.000 milions els danys registrats a la xarxa de carreteres locals.

Alforja, La Riba, Tarragona, Cornudella, Porrera, escenaris de la memòria dels aiguats. El barri mariner veuria com els murs del Francolí quedarien reforçats i com els restaurants posarien de moda el barri. Han passat 25 anys, a Porrera han obert vint cellers i a Cornudella, un altres set mentre s’ha posat de moda com a poble turístic gràcies a Siurana.

‘Les mirades de la gent t’ho transmetien: t’estaven dient ‘què vols que fem»’.

Jaume Garcia

Més info:

Moisés Peñalver: ‘Carreteres sense carreteres, 25 anys dels aiguats’

Eduard Marimon: ‘Què va passar aquell 10 d’octubre’

Joan Arús: ‘25 anys del 10 d’octubre de 1994 ‘

La llevantada col.lapsa el Camp de Tarragona i deixa dos desapareguts a Vilaverd

Imatge de la riera d’Alforja de Cambrils. Foto: Maria Rom Hinojosa

Imatge de Cambrils. Foto: Mari Martin Carrasco

Una agent de protecció civil col·locant una tanca en un camí tallat per la pluja a Amposta. Foto: Jordi Marsal

El pont on h ha la caserna dels Mossos d’Esquadra a Cambrils. Foto: Cedida

Evacuació de conductors a Cambris. Foto: Cedida

La llevantada s’ha cebat en el Camp de Tarragona la tarda-nit de dimarts, amb greus afectacions a Cambrils i l’Espluga de Francolí.
Al matí de dimecres hi ha tallades per inundacions les següents carreteres:
T-700 a l’Espluga de Francolí
TV- 2336 a l’Espluga de Francolí
TV-3031 a Guiamets
TV-7001 a l’Espluga de Francolí
TV-7004 a Vallclara
D’altra banda, una mare i el seu fill han desaparegut aquest dimarts a la nit a Vilaverd (Conca de Barberà) arrossegats pel Francolí, que s’ha endut un bungalow situat a prop de la llera del riu durant la llevantada que assola diversos indrets de Catalunya durant tot el dia. La pluja ha estat especialment intensa al Camp de Tarragona i al sud de Ponent.
Segons ha explicat l’alcalde de Vilaverd, Antoni Anglès, al canal 3/24, el bungalow era una construcció prefabricada annexa a un mas del municipi, de 450 habitants. Anglès també ha explicat que sis dotacions dels Bombers i diverses dotacions dels Mossos d’Esquadra busquen ara les dues persones desaparegudes, tot i que la tasca és complicada pel fet que zona és d’accés difícil.
Davant la intensitat de les pluges de les darreres hores de la nit, el delegat del Govern el Camp de Tarragona, Òscar Peris, ha fet una crida als veïns dels municipis de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Camp i el Priorat i les zones del Tarragonès properes el Francolí que es quedin a casa.
Seguint les indicacions de Protecció Civil, demana a la ciutadania que eviti desplaçaments degut el perill de crescudes de rieres i rius. La gent que sigui en masos aïllats, si veuen que l’aigua puja de nivell, que pugin a plantes superiors.

El riu Francolí també ha augmentat de cabal, tot i que la pitjor part ha estat a la capçalera, a la Conca de Barberà. A darrera hora d’aquest dimarts, ha començat a desbordar-se a l’altura de l’Espluga de Francolí. Segons informa l’Espluga Ràdio, la forta riuada s’hauria endut el celler Rendé Masdéu i el restaurant el Gatim, situats a prop de la llera del riu, així com tres vehicles que han estat empesos per la força de l’aigua. Les tempestes han deixat registres de fins a 111 litres per metre quadrat en aquesta localitat de la Conca, o 260 a Prades.

A Montblanc, la crescuda ha superat per sobre el Pont vell, segons el mateix mitjà.

La ciutat de Cambrils viu una situació crítica aquest dimarts de forta llevantada i concentra aquest dimarts al vespre bona part de les actuacions dels Bombers per la tempesta que assola diversos indrets del país. Un dels ponts de la riera d’Alforja, proper a la comisaria dels Mossos, ha cedit i un tram s’ha desbordat. La Policia Local demana a tothom que es quedi a casa i que no es vagi a la localitat si un és fora.

A les deu de la nit, la Policia Local es troba a la Casa de Colònies la Marinada. Amb un autobús evacuaran de l’establiment, on hi ha 50 nens de 6 i 7 anys. Són de Sant Just Desvern.

A Tarragona, la conselleria de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona ha activat el Pla d’Actuació Municipal, en fase d’alerta, per risc d’inundacions. Es recomana a la població que consulti els consells preventius de la pàgina web de Protecció Civil.

El carrer Carles Roig de Salou amb un cartell de perill, després del desbordament del barranc de Barenys. Foto: Eloi Tost

A Salou, el barri de la Salut ha quedat completament inundat aquest dimarts al vespre després que el barranc de Barenys s’hagi desbordat a causa de la llevantada. El barranc s’ha desbordat a l’alçada del vial de Cavet, que és la carretera que uneix Salou amb Cambrils, que ha quedat tallada al trànsit. Al barri de la Salut, l’aigua acumulada al carrer ha arribat al mig metre d’alçada. L’aigua també ha inundat el passeig de la platja de Ponent i també ha arribat força aigua al passeig Jaume I. Alguns vehicles han quedat al mig del passeig i s’han hagut de retirar. La desembocadura del barranc s’ha endut el tram final de la platja i ha arrossegat fang i canyes.
Inici de la pluga
A partir de les cinc de la tarda la pluja ha començat a caure amb més intensitat al Camp de Tarragona, i en aquesta ciutat en concret el cos d’emergències ha hagut d’actuar per inundacions de baixos, per rescatar conductors atrapats per l’aigua o per retirar elements que han caigut a conseqüència de l’aigua i del vent.
Un dels punts de preocupació és la riera d’Alforja, que acumula aigua de les zones de muntanya del Baix Camp i que creua la ciutat. Baixa molt plena, tot i que no ha arribat a desbordar-se. La Policia Local demana a la gent que no s’hi apropi i que tinguin precaució.

Des del principi de l’episodi i fins a les vuit del vespre els Bombers han atès 383 avisos. Una tercera part han estat a la Regió d’Emergències de Tarragona, concretament 126. D’aquests 126, 50 han estat a Cambrils.

A la ciutat del Baix Camp hi ha molta acumulació d’aigua als carrers, i molts subterranis i garatges han quedat inundats, i a l’estació hi ha un tren aturat amb passatgers a dins. De fet, durant tota la tarda les línies R15 i R16 han estat interrompudes. L’R16 entre Mont-roig i l’Hospitalet de l’Infant, la que afecta Cambrils, i l’R15 entre Marçà-Falset i els Guiamets.

Carreteres tallades

També hi ha nombroses carreteres tallades per inundació. Arreu de Catalunya n’hi ha set, quatre de les quals al camp de Tarragona. Són l’AP-7 al tram Cambrils-Salou en ambdós sentits de la marxa, la N-420 a Riudoms també en ambdós sentits, la T-312 a Cambrils i la TV-3031 a Guiamets.

Diverses poblacions del Camp de Tarragona presentaven a les set de la tarda registres amb precipitacions que superen els cent litres per metre quadrat. La tempesta s’ha anat desplaçant des del sud, les Terres de l’Ebre, fins al Camp de Tarragona. Hi ha anotats 135 litres a Vinyols i els Arcs, 131 a Falset, 121 al Masroig o 120 a l’embassament de Siurana.

D’altra banda, el vol FR3842 procedent de la localita britànica d’Stansted ha hagut de frustrar dos cops l’aterratge a l’Aeroport de Reus i s’ha hagut de desviar cap a Barcelona.

No anar a Cambrils

Cambrils està vivint una situació d’emergència. La riera d’Alforja, la més cabdalosa del municipi, amenaça a desbordar-se i en un lateral, al propi carrer ja hi ha vehicles inundats.

La Policia Local de Cambrils recomana que tothom ‘es quedi a casa’, i que ‘no es surti en vehicles’. Hi ha un tall d’electricitat en diversos punts i barris de la ciutat. Demanen conservar la calma. A causa de la pluja de molta intensitat caiguda durant les darreres hores, acompanyada de ventades, les rieres i barrancs propers han quedat afectats. El canal central de la riera de l’Alforja ha quedat desbordat i l’aigua arriba ja als murs de contenció laterals, informa l’Ajuntament de Cambrils. Estan tallats ponts i passeres, les d’Aforja i de la riera del Regueral.

Hi ha diversos carrers tallats: Jaume I – Club Nàutic, Av. Belgica (pi caigut), Galceran Marquet (rotonda Regueral), Av. Diputació entre semàfors Esquirols i Salou, N-340 (terme Vinyols ) i alçada la Llosa, carrers sota dels ponts de Ferrocarrils, Av.Diputació i pont monestir ScalaDei.

La Policia local de Cambrils informa a través de Twitter al moment de les situacions que es va creant. ‘Anem quadriplicat operadors a la Sala de Comunicacions i més policies reforcen voluntàriament les patrulles. Rebent moltes trucades de simple consultes que bloquegen trucades ‘realment d’emergències’.

Al seu torn, Protecció Civil informa que el tall de llum afecta 9.000 abonats a la localitat.

Talls de llum a Salou

A Salou, la Policia local informa de la manca de suminstrament elèctric a la zona de Plaça Venus, amb afectació a l’enllumenat públic i a abonats/des.  Endesa hi està treballant.

La llevantada s’estàva notant ja de valent al matí a les Terres de l’Ebre, on hi ha episodis d’inundacions i registres de més de cent litres per metre quadrat caiguts en diferents punts. Altrament, Rodalies informa del tall entre el servei de Vandellòs i l’Hospitalet i Mont-roig del Camp degut a la pluja. També hi ha circulació interrompuda entre Marçà-Falset i Guiamets per condicions meteorològiques adverses.

No són els únics. També hi ha talls als següents serveis: Estació de França 16:13 – Tortosa 18:35 aturat a Salou.  Tren Tortosa 17:08 – Estació de França 19:55 aturat a l’Aldea. A banda, també està tallada la carretera TV-3031 als Guiamets per la pluja i hi ha inundacions a Miami Platja.

Amposta ha recollit més aigua avui (109,8 mm fins a les 5 de la tarda) que en tot el que portàvem d’any (108,6 mm de l’1 de gener al 21 d’octubre).

Des dels Bombers s’explica que fins a les quatre de la tarda s’han fet un centenar de sortides, moltes relacionades amb el vent, com ara caiguda de branques d’arbres o altres elements, però que ja n’hi comença a haver relacionades amb inundacions, especialment a indrets com Palamós (Baix Empordà) o l’Escala (Alt Empordà). L’acumulació de pluja obligava també a les cinc de la tarda a tallar dues carreteres, la C-31 a Calonge (Baix Empordà) i la TV-3031 als Guiamets (Priorat).

A banda, Protecció Civil ha activat la prealerta del pla d’emergències Ferrocat després que hagi calgut tallar la circulació de trens de la línia R-15 de Rodalies de Renfe entre les estacions de Marçà-Falset i Guiaments per acumulació d’aigua a la zona de vies.

Altrament, l’Ajuntament d’Amposta informa que les fortes pluges obliguen a tallar al trànsit els camins pista Tapa, Granell, Comunets i Mas de’n Carrasca.

Els càmpings de Tarragona estudiaran repercutir el consum energètic dels clients en la factura

Imatge d’un càmping de la Costa Daurada. Foto: Reusdigital

Els càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre estudiaran repercutir el consum energètic dels clients en el cost de l’estada. Es tracta d’una mesura per fomentar la responsabilitat dels usuaris a l’hora d’utilitzar les instal·lacions que aniria en la línia de reduir l’impacte mediambiental de les seves vacances.

Segons ha explicat el president de l’Agrupació Càmpings Tarragona Ciutat, Agustí Peyra, ja s’aplica en alguns establiments de muntanya que a l’hivern tenen un alt consum elèctric i en països del centre i nord d’Europa. Tot i això, ha reconegut que l’acció encara “no s’ha estudiat prou”, encara que no ha descartat que pugui ser una realitat d’aquí pocs anys. L’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre ha organitzat aquest dimecres una jornada de treball entre els empresaris a Vinyols i els Arcs sobre pràctiques ecològiques i arquitectòniques.

Amb tot, els empresaris han afirmat que no es tracta d’una mesura imminent, sinó que primer volen analitzar exactament com s’implementaria. Les opcions podrien anar des de cobrar tot o una part del consum energètic del client o fins i tot beneficar-lo amb descomptes en el cas que hagi gastat molt poca electricitat o aigua. El president de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Joan Anton, ha apuntat que l’acció es podria “implementar de forma col·lectiva” a la zona.

Voluntat de ser més sostenibles

En la jornada tècnica els empresaris han posat de manifest la seva voluntat de ser més respectuosos amb l’entorn. Anton ha apuntat que es tracta d’un “món molt vinculat al medi ambient”. El president dels empresaris ha recordat que l’ús d’energies renovables és “a l’ADN” dels càmpings des dels anys 90. “La vinculació amb l’ecologia es veu a la restauració, amb menjar orgànic, en la selecció de residus, l’ús de construccions passives pel que fa a emissions i amb tenir espècies naturals i botàniques”, ha assenyalat.

En el cas dels càmpings de la ciutat de Tarragona, Peyra ha detallat que hi ha casos on ja s’han instal·lat calderes de biomassa, sistemes de recuperació de l’aigua de la pluja per reaprofitar per al reg o plaques solars per escalfar l’aigua calenta sanitària.

Anton ha constatat que cada vegada més els clients, especialment els nòrdics, demanen que els establiments siguin sostenibles i que busquen els segells de qualitat que ho acrediten. Es tracta del certificat EMAS, que dona la Unió Europea a partir d’un seguiment i auditoria dels processos ambientals, o del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental que atorga la Generalitat. El president ha afirmat que treballen en la línia correcta i que volen posar en valor les accions que fan.

La Guàrdia Civil exposa una col·lecció de joies confiscades que van ser robades en habitatges del Tarragonès

Les joies es troben dipositades en seu judicial, però es disposa de mostrari fotogràfic en dependències de la Guàrdia Civil de Salou.

Les joies es troben dipositades en seu judicial, però es disposa de mostrari fotogràfic en dependències de la Guàrdia Civil de Salou.

L’exposició romandrà oberta de dilluns a divendres en horari de 9 a 14 hores en les dependències de la Guàrdia Civil de Salou (Tarragona), situada en carrer Ciutat de Reus núm. 40, aquesta tindrà com a únic objectiu retornar als seus propietaris les joies que els van ser sostretes, per a això els interessats hauran de presentar algun document que acrediti la seva pertinença, factura, fotografia qualsevol altre document probatori vàlid, a més de la denúncia del robatori.

Aquestes joies van ser robades en 2006 i confiscades l’any 2007 quan es va procedir a la detenció dels integrants d’un grup criminal organitzat que es dedicava a la comissió de robatoris en habitatges i establiments comercials de diferents localitats de la província de Tarragona.

Per a accedir al mostrari fotogràfic és convenient concertar visita amb l’equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Salou en el telèfon 977 384 953.

Els hotelers de la provincía veuen ‘molt negativa’ la fallida de l’operador britànic Thomas Cook

Imatge de la torre de control de l’Aeroport de Reus i un avió de Thomas Cook estacionat a l’aparcament el 17 de setembre. Foto: Roger Segura

La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona estima que la fallida del touroperador britànic Thomas Cook ‘pot afectar molt negativament als empresaris que treballaven amb aquest operador a causa dels impagaments que es patiran’.

L’entitat reclama a les diferents administracions públiques ‘que s’impliquin per tal que, de cara a la propera temporada, es pugui suplir aquesta operativa amb altres touroperadors i companyies aèries’.

Estimen que uns 55.000 viatgers britànics havien contractat els seus viatges a la Costa Daurada mitjançant el touroperador Thomas Cook durant aquesta temporada 2019. Fins a la data, ja havien gaudit les seves vacances uns 53.000 viatgers. Així doncs, fins a final de la temporada, s’estima que mancava un 5% del total per fer la seva estança a la Costa Daurada.

Els viatgers presents a la Costa Daurada afectats per aquesta fallida ‘rebran tots els serveis contractats i seran repatriats en altres vols gestionats pel govern britànic’.

Així doncs, ‘es tracta d’una empresa amb una operativa considerable a la Costa Daurada. La FEHT ‘lamenta’ la fallida d’una empresa líder en el turisme mundial i, sobretot, la pèrdua de llocs de treball que es produiran a tot el món.

‘Street Mission’, de PortAventura, millor atracció d’Europa

Imatge de dues vagonetes en forma de taxi de la nova atracció ‘Street Mission’ de PortAventura. Foto: Roger Segura

PortAventura World ha rebut dos guardons als European Star Award 2019, els premis atorgats pel grup de comunicació Kirmes and Park International. Segons informa la companyia, ‘Street Mission’ ha rebut el guardó de la millor nova atracció d’Europa i ‘Shambhala’ de la millor muntanya russa d’acer del continent.

‘Street Mission’ ofereix una aventura interactiva a l’àrea temàtica de Barri Sèsam en què els visitants han d’ajudar el detectiu Coco a resoldre una missió secreta. Per això, s’embarquen en unes vagonetes amb forma de taxi i circulen per un recorregut d’experiències en tres dimensions, que compta amb nombrosos ‘animatronics’ i tecnologia ‘videomaping’ en 3D.

Amb uns ‘joysticks’ com a eina, els sis passatgers de cada cotxe competeixen entre ells per veure qui és capaç de caçar més galetes. ‘Street Mission’, la primera atracció de tipus ‘dark ride’ del complex, va suposar una inversió de 15 MEUR

Per la seva banda, ‘Shambhala’ és la mutanya russa més alta i amb la caiguda més llarg del parc, i es troba dins el grup de les ‘hypercoaster’ –atraccions que es caracteritzen per una gran mida i alçada. A més, assoleix una velocitat màxima de 135 quilòmetres per hora.

Els premis European Star Award són un dels guardons més importants en el sector dels parcs temàtics i de l’entreteniment familiar arreu d’Europa.

Salou vibra amb el primer Festival de Cultura i Música d’Ucraïna

El primer festival de Cultura i Música d’Ucraïna va sorprendre ahir divendres els salouencs i salouenques per la seva màgia i l’esperit del país i costums. Unes 2.000 persones van assistir a la inauguració, a la tarda, a la plaça de les Comunitats Autònomes de Salou, on van tenir lloc diferents actes per donar a conèixer la cultura ucraïnesa, en diversos àmbits. Un esdeveniment novedós que volia mostrar al municipi i als visitants les tradicions i la identitat cultural i artística d’aquest país. El recompte total d’assistència va ser d’unes 8.000 persones, al llarg de tota la tarda.

A l’acte, hi va assistir l’alcalde de Salou, Pere Granados; el regidor de Serveis Culturals, Xavier Montalà; la consolessa d’Ucraïna a Barcelona, Oksana Dramaretska; la presidenta de la Asociación Cultural Ucraniana “DJERELO” i responsable de l’organització d’aquest festival, Olga Dzyuban; i els regidors Marc Montagut i Pedro Madrona, a més d’un gran nombre de participants i membres de les diferents entitats i col·lectius que formaven part de l’organització de l’esdeveniment.

Cal dir que el festival forma part d’una gira prevista per realitzar en tres localitats de Catalunya: Malgrat de Mar, Barcelona i el mateix municipi de Salou.

La consolessa Oksana Dramaretska, dalt de l’escenari, va agrair el suport i la col·laboració de l’Ajuntament, lliurant al batlle un certificat de reconeixement per haver possibilitat l’impuls d’aquest festival a Salou, per primer cop. Dramaretska va assenyalar que «enguany, celebrem el cinquè any del festival, que ja compta amb un conjunt de tradicions pròpies, com és l’himne de l’esdeveniment».

Per la seva banda, l’alcalde Pere Granados va lliurar a la consolessa i a la presidenta de l’associació una reproducció en escala del monument de Jaume I, així com un llibre sobre el municipi. El batlle va manifestar que «Salou és un poble d’acollida, que enguany gaudeix d’una diversitat cultural amb més de 100 nacionalitats diferents», i va afegir que «la cultura és l’element que permet que els pobles es coneguin, amb un principi bàsic de respecte i tolerància». Finalment, Granados va valorar molt positivament la representació d’ahir de la cultura d’Ucraïna, «perquè ens ajuda a conèixer-nos molt més i millor».

Per la seva banda, la presidenta de l’Asociación Cultural Ucraniana «DJERELO», Olga Dzyuban, acompanyada de la consolessa, va lliurar a l’alcalde un pa típic d’Ucraïna, el «Karavai», un obsequi que tradicionalment es regala als hostes, en aquest cas, als salouencs. Durant l’esdeveniment, la presidenta va anar entre el públic donant el pa a totes les persones assistents. Dzyuban va explicar que «repartint aquest pa entre la ciutadania dividim la nostra estima per tot el món, sigui quina sigui la seva nacionalitat».

La programació del festival va incloure espectacles de ball tradicionals, actuacions de cantants, a més d’un conjunt de parades amb productes gastronòmics típics, com pastissos; articles d’artesania, nines brodades; obres pictòriques i complements de moda; entre d’altres productes molt curiosos, que van permetre conèixer, de primera mà, la seva cultura i tradició.

Mor un home de 70 anys a la platja de Calafell

Imatge d’arxiu de la platja a Calafell.

Un home d’uns 70 anys ha mort aquest diumenge al migdia a la platja de Calafell, al Baix Penedès, segons ha informat Protecció Civil. L’home estava a l’aigua, i ha estat rescatat i portat fins a la sorra en estat inconscient per part dels socorristes de la platja, que li han practicat les maniobres de reanimació.

 

Els serveis d’emergència han activat dues ambulàncies, i els professionals del SEM han continuat amb les tasques de reanimació, que han estat infructuoses. L’home no portava documentació i hores d’ara es desconeix la seva edat exacta o nacionalitat.

 

En el moment del succés a la platja hi havia bandera verda. Amb la mort d’aquest home, ja són 25 les persones que han perdut la vida a les platges catalanes en el que portem d’estiu.

ACN

Un ferit en un incendi a Sant Pere i Sant Pau

Imatge d’arxiu de l’Hospital Joan XXIII

Ahir, dissabte 31 d’agost, un home va patir cremades a l’esquena en incendiar-se la paella mentre cuinava. A les 20.07 hores van rebre l’avís i a les 20.26h les flames estaven extingides, tres dotacions dels Bombers van anar apagar l’incendi al Bloc Veneçuela de Sant Pere i Sant Pau.

Els Serveis d’Emergències van traslladar el ferit a l’hospital Joan XXIII.

Més de dos milions de camions desviats cap a l’autopista en el primer any de restriccions a l’N-340 i l’N-240

Pla general de l’N-340 a l’alçada de l’accés del peatge d’Altafulla-Torredembarra, amb un rètol lluminós que informa de la restricció de pas de camions fins a Vilafranca Sud. Imatge del 3 de setembre del 2018. Foto: ACN

 

Aquest dilluns farà un any que va entrar en vigor la prohibició de pas de camions en diversos trams de l’N-340 i l’N-240. La mesura, destinada a reduir la sinistralitat i a millorar la fluïdesa del trànsit, acumula més de dos milions de vehicles pesants desviats cap a l’autopista, segons les dades del Ministeri de Foment a què ha tingut accés l’ACN. A més, els accidents amb morts i/o ferits greus s’han reduït a la meitat en els trams de carretera sense camions. Tot i això, els Mossos d’Esquadra han denunciat 4.000 transportistes per saltar-se la prohibició –les sancions s’enfilen als 500 euros. Mentrestant, les associacions del transport consideren que la mesura els ha criminalitzat i continuen reclamant que se’ls bonifiqui tot el preu del peatge i no només el 50%.

Durant el primer any amb restriccions s’han comptabilitzat 2,08 milions de trànsits desviats. En concret, 1,3 milions de vehicles corresponen al tram de l’AP-7 entre l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Torreblanca (La Plana Alta); uns 450.000 al de l’AP-7 entre Altafulla (Tarragonès) i Vilafranca del Penedès, i uns 300.000 al de l’AP-2 entre les Borges Blanques i el Pla de Santa Maria (Alt Camp).

Des de l’entrada en vigor de la prohibició, prop de 7.000 vehicles es desvien cada dia de mitjana cap a l’autopista. Segons la mitjana fins al juny, en un dia laborable ho fan 4.361 camions cap al tram de l’AP-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i Torreblanca -fins a l’abril el tram bonificat acabava a Peníscola i es va perllongar-; 1.045 es desvien al de l’AP-2 entre les Borges Blanques i el Pla de Santa Maria, i 1.507 camions al tram de l’AP-7 entre Altafulla i Vilafranca.

En tots els casos, les bonificacions per als vehicles de quatre eixos o més són d’un 42,53% per als camions en trànsit i del 50% per als que fan trajectes interns. En el cas de l’AP-2, el recorregut més habitual dels camions desviats és el Borges-Montblanc (90,1%), mentre que el recorregut complert entre les Borges i el Pla de Santa Maria tot just suposa el 5,4%. Al tram nord de l’AP-7els recorreguts més freqüents són Vilafranca-Altafulla (59,6%) i El Vendrell-Altafulla (38,6%), mentre que al sud és l’Hospitalet de l’Infant-Torreblanca, amb el 55,8%.

Més accidents mortals a l’N-340 ebrenca

La prohibició de pas per la carretera nacional i el desviament obligatori cap a l’autopista ha fet que els accidents amb morts i ferits greus hagin caigut aproximadament a la meitat a les vies convencionals, segons les dades facilitades pel Servei Català de Trànsit (SCT) a l’ACN.

Per trams, on la reducció ha estat més acusada és a l’N-240 entre les Borges Blanques i Montblanc, amb una davallada dels accidents amb morts i/o ferits greus del 57,1%. Aquí han passat de 3,5 a 1,5 sinistres cada any, de mitjana. Per contra, al tram alternatiu de l’AP-2 han crescut de 0,2 a 1,5.

A l’N-340 entre Alcanar i l’Hospitalet de l’Infant la reducció dels accidents amb morts i/o ferits greus ha estat del 48,7%. Aquí han passat d’11,7 a 6 cada any, de mitjana, però si només es tenen en compte els mortals, les xifres constaten un creixement -de 4,8 a 6 accidents l’any a l’N-340. Al tram alternatiu de l’AP-7, han passat de 5,5 a 4,5 sinistres amb morts i/o ferits l’any, i ara aquí n’hi ha més amb vehicles pesants implicats.

Pel que fa al tram entre Altafulla i Vilafranca la reducció dels accidents amb morts i/o ferits greus ha estat del 45,8%. Aquí han passat de 8,3 a 4,5 cada any, de mitjana. A més, al tram alternatiu de l’AP-7 no n’hi ha hagut cap en el darrer any, respecte els 3,8 sinistres anuals que es comptabilitzaven abans.

Prop de 4.000 transportistes sancionats

Mentrestant, els Mossos d’Esquadra han denunciat 4.028 transportistes a qui havien enxampat incomplint la prohibició de pas pels diversos trams de l’N-340 i l’N-240. Això ha comportat que el Servei Català de Trànsit hagi obert 3.108 expedients per infraccions detectades a la carretera N-340 (1.677 el 2018 i 1.431 el 2019) i 920 expedients en relació a l’N-240 (505 el 2018 i 415 el 2019), tots ells iniciats contra transportistes que no s’havien desviat cap a l’autopista tot i estar-hi obligats.

Segons Trànsit, les dades corresponen als expedients iniciats des que la mesura va entrar en vigor -el 2 de setembre passat- i fins al 23 d’agost passat. Això situa la mitjana de conductors denunciats en una mica més d’onze cada dia. Cal tenir en compte que les sancions als transportistes infractors s’enfilen als 500 euros però no comporten la pèrdua de punts del permís de conduir.

Satisfacció per la reducció de l’accidentalitat

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, subratlla que els trams de carretera i d’autopista afectats han registrat una davallada dels accidents amb morts i/o ferits greus, amb la qual cosa “s’ha acomplert l’objectiu de reduir l’accidentalitat” en els tres corredors, tal com ha constatat l’experiència pionera a l’N-II gironina.

En declaracions a l’ACN, Gendrau insisteix que la mesura no es va adoptar per criminalitzar els camions ni perquè fossin els causants de la sinistralitat, sinó per reduir la intensitat i el pas de vehicles pesants de llarg recorregut. El director de l’SCT ha admès que aquesta no és la mesura “òptima” i que el que cal és atendre les reivindicacions de millora d’aquestes infraestructures.

En la mateixa línia, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, es mostra satisfet dels resultats del primer any del desviament obligatori de camions de l’N-340, però avisa que amb això no n’hi ha prou per resoldre el problema de la mobilitat del territori. L’alcalde considera que cal alliberar l’autopista -la concessió entre Tarragona i la Jonquera vencerà l’agost del 2021- i perllongar l’A-7 fins a Vilafranca. “Aquesta és la solució que esperem. Alliberar de camions l’N-340 està sent positiu, però és només una situació transitòria i temporal”, remarca.

Balanç negatiu dels transportistes tarragonins

La mesura ha generat rebuig entre el col·lectiu de transportistes, que en el darrer any ha protagonitzat diverses marxes lentes arreu de Catalunya. El sector no ha deixat de reclamar que la bonificació dels peatges sigui total i no del 50% com està establert en l’actualitat. Segons els camioners, els peatges obligatoris tenen impacte en el seu negoci i els veuen com un nou tribut que s’afegeix als impostos dels hidrocarburs.

La Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT) denuncia que restringir el pas de camions «assenyala i criminalitza el sector». Segons el seu president, Josep Lluís Aymat, el balanç del primer any “només pot ser negatiu” i dispara contra l’administració. “Entenem que si hi ha un problema de fluïdesa i de seguretat en una carretera és l’administració qui no ha fet els deures. A ella li correspon fer inversions i prendre mesures, però això no ha estat així i sembla que calgui assenyalar a algú”, lamenta.

A final d’any vencerà la concessió de l’autopista AP-7 entre Alacant i Tarragona, i el sector del transport confia s’aixecaran els peatges i les vies s’assimilaran a les autovies existents. Tot i això, Aymat critica que el govern espanyol no descarti ara implantar mesures de pagament alternatives al peatge per finançar les vies alliberades, quan fins ara no s’havia plantejat. En aquesta línia, caldrà veure si la Generalitat pot acabar implantant la vinyeta –una tarifa plana per l’ús de les vies d’alta capacitat que ja apliquen alguns països europeus.

Mentre no es defineix el model de gestió d’aquestes vies, els transportistes emplacen l’executiu espanyol a estudiar una ampliació del nombre d’àrees de servei i de descans a les autopistes. Segons Aymat, l’increment de trànsit fa que els professionals es trobin amb problemes per complir amb les jornades de conducció i descans a què estan obligats.

Els transportistes de Lleida lamenten que el trànsit comarcal és el que més ha patit

La presidenta de l’Associació de Transportistes de Lleida, Sílvia Llobet, lamenta que el trànsit comarcal és el que ha acabat patint més els costos econòmics de la desviació obligatòria de camions a l’AP-2 entre les Borges Blanques i Montblanc. En aquest sentit, ha assegurat que els pronòstics que van fer quan es va posar en marxa la mesura ara fa un any s’han complert i que pel transportista que passa dos vegades al dia per aquest tram d’autopista li suposa un increment mensual de despesa que pot superar els 400 euros.

Llobet reitera que ells sempre han exigit el “rescat” de l’autopista com a principal mesura per reduir la sinistralitat de l’N-240 i assegura que la bonificació del 50% és insuficient, així com que “no és just que ho acabi pagant un sector que encara no s’ha recuperat de la davallada del 2008”. És per això que Llobet demana implicació del Govern, com passa en altres comunitats autònomes, i que en un gest de “bona voluntat” hi hagi una aportació econòmica per tal que el perjudici per al sector del transport sigui menor i s’arribi a una bonificació del 92%. Llobet sí que reconeix però que hi ha hagut una “certa millora” en el tema de la redacció originària del desviament obligatori pel que fa a les entrades i sortides de l’autopista, ja que ara el transportista pot passar pel tram més curt de forma independent al sentit de la marxa.

En relació a un possible canvi de tram bonificat, tal com s’ha plantejat des de la subdelegació del govern espanyol i que aquest passi a ser el que va de les Borges Blanques a Lleida -perquè és on està constatat que a l’N-240 s’hi registra més sinistralitat-, Llobet ha remarcat que és el primer tram que se’ls va acudir a ells per bonificar. Això no obstant, reclama que la bonificació s’allargui fins a la sortida de Soses de l’AP-2 ja que els transportistes que tenen com a destí final la Franja de Ponent, si han de sortir per la sortida de Lleida hauran de fer més quilòmetres per anar a buscar l’A-2 amb el que suposa en desgast per quilòmetres i consum de carburant.

Divendres, el conseller de Territori, Damià Calvet, va considerar «més favorable» desviar de l’N-240 a l’AP-2 els camions que circulen entre Lleida i Montblanc, perquè el tram bonificat entre la capital de la Conca de Barberà i el Pla de Santa Maria és poc «eficient». El conseller va confiar que l’acord per fer efectiva la mesura es pugui formalitzar en les pròximes setmanes.

ACN

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies