TARRAGONA 21

Sanitat recomana 4 metres de distància entre para-sols a les platges aquest estiu

Imatge d’arxiu de la platja principal de Cambrils plena de para-sols i banyistes el 2019. Foto: Roger Segura

El Ministeri de Sanitat ha fet públic un document amb recomanacions per l’ús de les platges que proposa que es fixin distàncies de 4 metres entre para-sols i planteja que els gestors de les platges puguin sectoritzar-les per assegurar el distanciament.

El ministeri ha apuntat que s’haurà de controlar l’aforament de les zones de bany marítimes que tinguin una afluència de persones important i que, per això, caldria garantir els 4 metres entre gandules, para-sols i altres elements i que els gestors dels espais podran establir «elements de parcel·lació». No es recomana la realització d’esports col·lectius ni les reunions de més de 15 persones i apunten a una neteja diària de la sorra de la zona de bany però no la desinfecció d’aquesta.

En el document, el Ministeri de Sanitat explica que a les platges i zones de bany existeix el risc de contagi per la Covid-19 donada la interacció entres persones. El ministeri desconsella el bany i l’ús recreatiu d’aigües continentals en aquesta temporada 2020.

De fet, recorden que no es disposa d’informació científica sobre la capacitat del virus de mantenir-se infecciós en aigua salada. Pel que fa a la sorra, diuen que l’acció conjunta de la sal de l’aigua del mar, la radiació del sol i l’alta temperatura podrien ser favorables per la desactivació dels agents patògens.

Entre d’altes mesures, les persones que facin passejades arran de mar hauran de respectar, com a mínim, dos metres de distanciament social. No es recomanen els esports col·lectius i les reunions de més de 15 persones o de membres de la mateixa família o que no convisquin en el mateix domicili i la utilització de tot tipus d’infraestructures de platja.

A banda de la neteja de la sorra, que es limita a la retirada de residus orgànics i inorgànics, s’aposta perquè els usuaris i treballadors compleixin les mesures de distanciament social, les normes d’higiene i aplicar criteris tècnics de manteniment, neteja i desinfecció.

El mobiliari de la platja, les superfícies, zones comuns i de trànsit com les passarel·les de fusta sí que s’hauran de desinfectar cada dia. Les guinguetes hauran de seguir els protocols establers pels establiments hotelers, mentre que espais tancats com els vestuaris, banys o els punts dels socorristes s’hauran de ventilar, netejar i desinfectar.

Les instal·lacions esportives i de joc s’hauran de desinfectar abans de l’obertura de les platges i no es podran utilitzar fora de l’horari de bany. Cada ajuntament haurà d’elaborar un protocol amb totes les mesures en matèria de prevenció de riscs laborals, d’acord amb el procediment d’actuació.

ACN

 

El Camp de Tarragona passa dilluns a fase 2

Terrasses de la Plaça Reial de Barcelona, diumenge 5 de maig del 2019. Horitzontal

El Ministeri de Sanitat ha acceptat les peticions de la Generalitat i Barcelona i àrea metropolitana passaran dilluns que ve a la fase 1 i Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu i Aran, a la 2. El Govern va sol•licitar que els territoris en fase 1 des de fa dues setmanes avancessin i que els territoris que van quedar pendents divendres–Barcelona i àrea metropolitana nord i sud- i continuaven a 0 amb mesures de relaxació, passessin a la 1.

El Ministeri va autoritzar la setmana passada que Lleida, Girona, Catalunya Central, l’Alt Penedès i el Garraf passessin a la fase 1.
Tot Catalunya en fase 1 i 2. Sanitat ha autoritzat que Barcelona i àrea metropolitana –inclòs el Baix Montseny- avancin a la primera fase després que divendres passat es quedessin a les portes. El ministeri va decidir que continuessin en fase 0 amb mesures de relaxació com ara l’obertura de botigues sense cita prèvia però sense permetre reunions de 10 persones ni terrasses. En canvi, va autoritzar que Lleida, Girona, Catalunya Central, l’Alt Penedès i el Garraf passessin a la 1.

Aquesta setmana, el Govern havia demanat que les àrees que estaven en fase 0 passessin a la 1 i que els territoris que des de fa dues setmanes transiten en la primera etapa, avancin a la segona. Es tracta de Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, l’Alt Pinineu i Aran. I Sanitat ho ha autoritzat.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha agraït durant la seva intervenció posterior al Consell de Ministres Extraordinari la tasca de les CCAA: “No només estem sortint d’aquesta situació, sinó que n’estem sortint més forts”.

Illa ha tornat a apel•lar a la responsabilitat individual per continuar seguint els criteris sanitaris en aquesta fase “complexa”. “Cada pas que donem ha de ser un pas segur”, ha insistit.

Què es pot fer en fase 1?

En aquesta etapa es permet el contacte social en grups reduïts de persones que no siguin vulnerables ni tinguin patologies prèvies amb trobades –a l’exterior, en terrasses o en domicilis particulars- de fins a 10 persones. Els bars i restaurants poden obrir les seves terrasses amb un aforament del 50%. També es permet la pesca i la caça i l’obertura de botigues de fins a 400 metres quadrats sense fins a cita prèvia i aquells que tinguin superfícies superiors hauran de delimitar “espais” amb aquestes dimensions. Les limitacions d’aforament per a aquest tipus d’establiments es fixa en el 30%.

Les persones que viuen a la mateixa casa poden viatjar juntes i ocupar totes les places. S’ha de garantir el teletreball i els ajuntaments poden autoritzar mercats a l’aire lliure amb limitacions. També poden obrir biblioteques i museus –amb restriccions- i els establiments turístics i hotels, sense utilitzar les zones comunes.

Es mantenen les franges horàries als municipis grans per fer passejos i esport i es pot viatjar a les segones residències que es trobin dins de la mateixa àrea autoritzada.

Les biblioteques també poden obrir per a serveis de préstec i devolucions i els museus permetran visites amb estrictes mesures de reducció de l’aforament a un terç i mantenint les distàncies de seguretat per evitar el contacte personal. Les vetlles es podran fer amb una limitació de 15 persones a l’aire lliure i de 10 en espais tancats.

Canvis als de menys de 10.000 habitants

El Ministeri ha anunciat aquest divendres, a més, canvis a la fase 1 i 0 per als municipis de menys de 10.000 habitants. Per una banda s’eliminen les franges horàries –una mesura prevista a la fase 2- A més, no serà obligatori només un acompanyant en el cas dels nens. L’activitat es podrà practicar en el terme municipal o a una distància màxima de cinc quilòmetres, incloent municipis del costat, però sempre que també siguin de menys de 10.000 habitants.

I es podran obrir bars i restaurants per al consum a l’interior sempre que no superin el 40% de l’aforament, es faci preferentment en taules i amb reserva prèvia. No s’admetrà, en canvi, l’autoservei a la barra. El servei de terrassa es mantindrà tal i com està previst en la fase 1. A més, els ajuntaments podran autoritzar mercats ambulants.

A més, es podrà ordenar l’ús de l’espai pública amb mesures com l’ampliació de zones per a vianants, la recuperació i adaptació de zones verdes i altres espais lliures, la definició de vials per a bicicletes, patinets i vehicles similars o la zonificació de les zones de bany públic a les platges, rius i llacs. Els ajuntaments podran adoptar mesures restrictives en l’accés als espais naturals quan creguin que hi ha risc d’aglomeracions.

Queden fora d’aquesta ordre els municipis de menys de 10.000 habitants que tinguin un casc urbà consolidat enganxat a un altre municipi més gran, o que la suma de les dues localitats sigui superior a les 10.000 persones.

I a la fase 2?

La fase 2 elimina les franges horaris de sortida, excepte per als col•lectius vulnerables on s’inclouen les persones grans. Les reunions –a l’exterior i dins de domicilis- s’amplien a fins a 15 persones. També es permeten fer casaments amb un màxim de 100 persones a l’aire lliure i 50 a l’interior. Els enterraments podran ser de fins a 25 persones. L’aforament de restaurant se situa en el 40% i els cinemes i teatres poden obrir amb un terç de l’aforament. Es permetran espectacles de fins a 400 persones en recintes oberts i de fins a 50 en recintes tancats, sempre mantenint les distàncies i mesures d’higiene. També es permet visitar monuments i sales d’exposicions, però les discoteques i pubs encara no podran obrir.

Les vetlles en aquesta fase 2 podran ser de fins a 25 persones a l’exterior de 15 a l’interior. L’aforament dels llocs de culte podrà ser del 50%, superant el terç de l’etapa anterior.

Les piscines recreatives poden obrir amb un terç de l’aforament, però no es podrà accedir a les dutxes dels vestidors i s’haurà de garantir sempre la distància de seguretat. A més, els espais que tinguin un contacte freqüent amb les mans d’usuaris –com poms de porta o baranes-, s’hauran de desinfectar tres vegades al dia com a mínim.

També es limita a un terç de l’aforament les zones comunes d’hotels i establiments turístics i es permetrà celebrar congressos, trobades, reunions de negocis i conferències –promoguts per entitats públiques o privades- de fins a cinquanta persones en pavellons o sales de conferències. Pel que fa a centres comercials, hi podrà haver només un 40% d’aforament dins l’establiment i d’un 30% als espais comuns, on només es podrà transitar i no s’hi podrà quedar quiet.

En el cas d’esportistes professionals, permet reprendre les lligues professionals «sempre i quan l’evolució de la pandèmia ho permeti». Això sí, la competició serà a porta tancada i sense públic. A més, es permetrà «l’entrenament total» amb fins a catorze esportistes.

L’executiu també permet reiniciar la lliga professional esportiva sense públic. Els esportistes integrats en clubs no professionals podran fer entrenaments bàsics, individuals i amb mesures de prevenció. Els de clubs professionals podran entrenar-se amb un màxim de 14 persones, sempre que es pugui, per torns i no superant el 50% de la capacitat de l’espai.

Pel que fa a les residències, en la segona fase es permeten visites “preferentment” en supòsits excepcionals que fan referència “al final de la vida” o per “alleujaments per descompensació neurocognitiva del resident”.

L’Estudi de la Qualitat de l’Aire constata una elevada concentració de compostos volàtils a Torreforta

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona 2019, impulsat per Repsol, ha incrementat el control dels COV, Components Orgànics Volàtils, tant al polígon Nord, on s’han mesurat 9 poblacions i barris mitjançant 11 punts de mostreig, com al polígon Sud, que s’ha incorporat a l’Observatori mitjançant 13 punts de mostreig a 9 poblacions o barris. Això ha permès que el mesurament dels valors de concentració mitjana anual en aquesta segona edició sigui encara més fidedigne del comportament de les immissions, perquè s’ha pogut treballar amb mostrejos de 14 dies per a cada un dels 12 mesos de l’any a les poblacions del polígon nord i per 8-10 mesos al polígon sud.

Els resultats dels mesuraments realitzats al llarg de 2019 han servit per constatar que totes les emissions segueixen per sota dels límits legals i recomanats. En el cas específic del Benzè, si bé es mostren diferències entre poblacions, tots els valors es troben per sota del límit d’immissió de 5 μg m-3 (micrograms per metre cúbic) que estableix la normativa espanyola i europea. Mentre que en el cas de l’1,3 butadiè, tot i no haver-hi cap valor normatiu que estableixi el límit d’immissions, els valors mitjans anuals es troben per sota dels 2 μg m-3 (micrograms per metre cúbic) que s’estableix com a recomanació de referència al Canadà. Si es fa l’anàlisi de la suma total de COV detectats, Barcelona segueix sent la població amb més concentració d’aquestes substàncies.

Els dos medidors de benzè de Constantí s’han situat al capdamunt del rànquing d’immissions, mentre que El Morell ho ha fet en el cas del butadiè, on un medidor s’ha col.locat en primer lloc i el segon medidor, en tercer. Enmig, en segon lloc se situa un medidor de Constantí. En el cas de benzè, regulat per les autoritats, la quantitat mitjana d’immissió és d’1,35 microgams per metre cúbic, lluny dels cinc que és el límit.

Altrament, l’ampliació del treball a la zona del polígon químic sud ha visualitzat que Torreforta és de lluny la zona de la regió del Camp amb més compostos orgànics volàtils, la suma de tots els compostos analitzats per l’estudi, situant-se en registres propers als de la ciutat de Barcleona. No es coneixen exactament les causes, tot i intuir-se que el tràfic de vehicles pot ser-ne determinant. Torreforta fixa una dada de 61,72 micrograms, i Barcelona, 68,8. La segueixen un dels dos medidors de Constantí, amb 39,31.

En aquesta edició de l’Observatori s’han estudiat 62 compostos orgànics volàtils diferents. De tots ells, el Benzè es mesura en continu a través de la Xarxa de Vigilància Pública de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, cosa que ha permès demostrar la fiabilitat de la metodologia emprada en l’estudi impulsat per Repsol perquè els resultats obtinguts a través de totes dues fonts són molt similars. Així mateix, es confirma que la metodologia aplicada és flexible i eficient. Això ha permès ampliar els punts de mesura i els mostrejos, sense cost per als municipis que ara disposen d’una nova font de monitoratge.

En total, i al llarg de 2019, s’han instal·lat punts de monitoratge a Alcover, Valls, Vilallonga, Puigdelfí, La Pobla de Mafumet, Reus, Constantí, El Morell, Tarragona, Sant Salvador, La Canonja, Vila-seca, Bonavista, Campclar, Torreforta, El Serrallo, La Pineda, Universitat Laboral, Prades i Barcelona.
Els treballs impulsats per Repsol, en l’àmbit científic de nou, han estat dirigits pel Dr. Francesc Borrull, Catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili, i coordinats per Eurecat. L’Observatori de la Qualitat de l’Aire s’edita sota la direcció de la Fundació Privada Institut Cerdà i vol donar resposta a la demanda social d’informació sobre la qualitat de l’aire a l’entorn de les plantes químiques al Camp de Tarragona. L’estudi, coneixement i millora de la qualitat de l’aire és l’objectiu principal de l’Informe-Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, però també vol ser una eina de reflexió i debat i, per aquest motiu, enguany l’estudi incorpora altres veus com les de la UPC o la del catedràtic de la UB, Mariano Marzo.

L’Observatori vol ser, per tant, una eina oberta i compartida per tots els agents del territori, públics, socials i privats. En aquest sentit, aquest any 2020, l’Associació Empresarial Química de Tarragona s’ha incorporat com a membre de l’Observatori.

La Diputació facilita als ajuntaments la compra conjunta d’Equips de Protecció Individual

Lliurament d’un dls paquets amb els equips. Foto: Cedida

Prop d’un centenar d’ajuntaments, entitats municipals descentralitzades i consells comarcals de la demarcació s’han adherit a la compra conjunta d’Equips de Protecció Individual, coordinada per la Diputació de Tarragona. És la primera vegada que la institució supramunicipal ofereix aquest servei, que té com a objectiu alleugerir la càrrega econòmica dels ajuntaments i fer-los estalviar temps i recursos, alhora que vol donar resposta a les peticions del món local per tal de minimitzar els efectes de la crisi sanitària generada per la COVID-19.

Els ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès que han sol·licitat adherir-se a la compra agregada total de 396.643,30€ euros rebran, a partir d’aquest dilluns, mascaretes (FFP2 i quirúrgiques), guants, solució hidroalcohòlica, bates, bussos i ulleres per un valor total de330.917,90 €; la resta correspon a material per a la Diputació de Tarragona, un total de 65.725,4 €. La distribució del material la realitzen aquests dies treballadors i treballadores de la Diputació de Tarragona de manera directa als ajuntaments i als consells comarcals, abans de la progressiva incorporació d’empleats públics, d’acord amb els plans de retorn dels ens locals.

D’altra banda, la Diputació de Tarragona va distribuir, a través dels consells comarcals, un total de 55.000 mascaretes quirúrgiques procedents de la delegació del Govern de l’Estat. El material es va fer arribar tant als consells comarcals com als ajuntaments de menys de 20.000 habitants del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

El Govern flexibilitza els horaris en nuclis de menys de 10.000 habitants

Una noia corrent al passeig marítim d’Altafulla en el primer dia permès per sortir a practicar esport. Foto: Mar Rovira

El govern espanyol té previst flexibilitzar els franges horàries per sortir de casa en els nuclis urbans aïllats de menys de 10.000 habitants en qualsevol de les fases de desconfinament, com passava fins ara amb els municipis de menys de 5.000 habitants.

A més, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha anunciat que l’executiu farà públics els informes tècnics que justifiquen la fase de desconfinament de cada regió sanitària quan tot l’estat hagi passat a aquella fase, per tal de no afavorir «carreres» entre comunitats autònomes.

Així, quan tot Espanya estigui almenys a la fase 1, es faran públics els informes que han justificat quedar-se a la fase 0 o avançar a la 1, i es farà successivament en les següents fases.

Redacció

 

Setze municipis del Penedès i el Camp plantejaran una estratègia conjunta per obrir les platges a l’estiu

Els setze municipis de la costa del Penedès i el Camp de Tarragona, des de Sitges fins a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, han acordat definir una estratègia conjunta per obrir la temporada de bany a les platges quan amaini la crisi sanitària de la covid-19.

Representants dels setze ajuntaments han celebrat aquest dilluns a la tarda una reunió telemàtica del denominat Pacte de Coma-ruga constituït al febrer, al qual ara s’hi han sumat Vila-seca, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet. A la trobada s’ha acordat definir una línia d’actuació conjunta, amb la garantia de la seguretat sanitària, la preservació de l’espai natural i la reactivació econòmica del turisme com a eixos centrals.

Els participants es van emplaçar a una nova reunió per concretar les primeres mesures la setmana vinent

PortAventura deixarà de pagar complements salarials dels ERTO als seus treballadors

Imatge d’una de les atraccions del complex lúdic. Foto: ACN

PortAventura World ha informat que deixarà de pagar als seus treballadors complements salarials dels ERTO. En concret, si fins ara l’empresa havia estat pagant fins al 90% del sou dels empleats, a partir de la propera nòmina ho limitarà a un 70%. La mesura afecta uns 1.800 treballadors. La companyia també ha allargat l’ERTO a causa de la pròrroga de l’estat d’alarma aprovat pel govern espanyol. Representants dels treballadors han explicat que denunciaran la retallada als tribunals ja que afirmen que hi havia un pacte entre les parts, i lamenten la «decisió unilateral» de la direcció del parc.

El sindicat UGT ha denunciat que PortAventura va traslladar ahir el missatge als treballadors i treballadores que a partir del dia 10 de maig es desdiu d’aquesta decisió i pretén deixar sense complement salarial al 80% de la plantilla, afecta per un ERTE. CCOO s’ha sumat a la denúncia.

Davant la pròrroga de l’estat d’alarma, UGT afirma que l’empresa ha comunicat que necessita fer un ajustament, ‘que repercuteix en els treballadors’, denuncia. El sindicat emprendrà les acciones legals que consideri necessàries perquè l’empresa ‘acompleixi el que va acordar’, mentre CCOO emplaçarà al conjunt de la plantilla al fet que, en cas que la Direcció no compleixi els seus compromisos, emprendre el conjunt de mesures necessàries per a mantenir-los. L’empresa va fer-se amb el pagament del complement a part del mes de març i a l’abril, i ara no vol continuar amb ell.

Així, es denuncia que la direcció de la companyia ‘incompleix de manera reiterada amb els compromisos adquirits amb el conjunt de la plantilla fruit de l’ERTO vinculat a les conseqüències de la COVID-19’.

PortAventura va adquirir el compromís socialment responsable, i adequat a la seva situació financera, de complementar els salaris de la plantilla al 90% durant la durada de l’ERTO.

Els sindicats denuncien que ahir la companyia va traslladar el missatge als treballadors i treballadores que a partir del dia 10 de maig es desdiu d’aquesta decisió i pretén deixar sense complement salarial al 80% de la plantilla.

CCOO li ha recordat a la Direcció que ‘els beneficis i les plusvàlues, el repartiment dels abundants beneficis dels accionistes del parc, s’han produït en gran manera gràcies a l’esforç i sacrifici de les persones que treballen al parc’, i que per aquest motiu, ‘el sindicat no permetrà que, quan el negoci va bé no es faci un repartiment equitatiu del benefici i que, quan el negoci pinta malament, el continuïn pagant el conjunt de les persones treballadores’.

En un comunicat, PortAventura World ha exposat els seus motius per fer els canvis. «Des de l’inici de la crisi de la covid-19, el compromís de la companyia s’ha centrat en garantir la sostenibilitat empresarial en una situació sense precedents que ha impedit l’obertura del ressort i el desenvolupament de la seva activitat habitual», han justificat en la nota. Des de la companyia també han indicat que treballa en un pla d’obertura que s’adapti als requisits de seguretat.

 

Salou contempla obrir les platges per franges horàries i La Pineda estarà un mes aportant-hi sorra

Imatge de la platja de la Pineda, sense sorra, amb un punt de socorrisme en primer terme, el 7 d’abril passat. Foto: Roger Segura

Els ajuntaments de la Costa Daurada comencen a posar sobre la taula com es retornarà a les platges, en quines condicions, quines limitacions fixarà el govern central i quines el propi consistori. Hi ha molts dubes i poques respostes. Dilluns, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre entren en fase 1 del desconfinament i ja es comença a reclamar quan es podrà tornar a les platges a fer el bany i a prendre el sol.

En principi, el retorn, que és la fase 3, se situaria cap al 8 de juny. Salou ja ha avançat que és partidari de fixar restriccions per horaris, Altafulla té damunt la taula obrir carril d’accés i de sortida i altres mesures i n’hi ha que es plantegen dividir per franques de col.lectius la platges.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha declarat a Tarragona21 que ‘som a l’espera de saber quines seran les directrius que aprovin la Generalitat i les autoritats sanitàries, pel que fa a la utilització de les platges’.

La reobertura d’aquestes comportarà, necessàriament, un ús racional i s’ha de mantenir la distància social, ha explicat l’alcalde, que ha afegit que ‘es contempla la possibilitat d’establir unes franges horàries’. Així mateix, s’hauran d’extremar les mesures higièniques i de neteja, per protegir la salut de les persones. I s’han d’adoptar, també, les accions de vigilància que siguin necessàries perquè es respectin les normes i que no hi hagi risc de contagi del coronavirus. ‘La confiança és que el turisme nacional es vagi obrint i que, de cara a l’estiu, puguem rebre turistes de l’Estat espanyol’.

Segons fonts de la Policia Local de Salou, actualment és permès passejar per la platja, com a espai natural. Els nens poden jugar a la sorra. No obstant això, no és permès el bany. Les activitats aquàtiques com el surf són permeses, però cal atenir-se a les condicions de mobilitat.

La incògnita és força general entre els consistoris. El de Cambrils està treballant en com es farà el retorn a les platges i està a l’expectativa del que decideix l’Estat, han destacat fonts municipals. No volen avançar esdeveniments.

A l’Ajuntament de Torredembarra, dimecres es va reunir el comitè tècnic d’emergències i ho tornarà a fer dilluns per a tractar d’aquest tema, entre d’altres que van sorgint amb els canvis de fase de confinament. No hi ha decisions preses pendents de les directrius del Govern.

A Altafulla, ‘tenim diversos escenaris sobre la taula’, destaca la regidora de Comerç i Turisme, Natalia Sanz. Opcions n’hi ha, com ‘obrir corredors d’accés i de sortida al mar’ i ‘fixar espais delimitats, respectant les normes de distància, de manera que la get només contacti amb la seva família’. Cada estiu, l’Ajuntament amplia la dotació de policies locals per fer tasques de vigilància, però no té un cos molt ampli i el consistori demana a la gent que actuï amb seny, ‘el mateix que està desmostrant durant tot aquest temps de confinament’, subratlla la regidora. El consistori té previst celebrar quest divendres un ple extraordinari per dotar amb 80.000 euros ajudes urgents al comerç i a Serveis Socials del municipi.

A Roda de Berà, l’alcalde, Pere Virgili, destaca que el consistori estarà a l’aguait del que determinin els autoritats sanitàries. Sí té clar que hi haurà vigilància a les platges, especialment quan els càmpings obrin, que és quan es reuneix més visitants. L’Ajuntament té previst fer un control a la platja llarga i un control d’aforament a la platja de la Punta d’en Guineu, de reduïdes dimensions, de manera que quan arribi a un aforament límit, ja no s’hi pugui accedir. En tot cas, el consistori reitera que estarà ‘amatent a les disposicions de les autoritats en un tema que canvia’.

A Creixell, el fet que la platja, de dos quilòmetres de llargada, sigui natural i que no pateixi aglomeracions fa que el consistori no prevegui, de moment, fer-hi actuacions com acotar-la per tipus de públic o per edats, destaca la regidora de Turisme, Sílvia Farrero. La localitat només viu dos caps de setmana a l’estiu amb força gent a la platja, a l’agost, ‘i si convé, hi destinarem agents de la Policia Local i arbitrarem mesures’, sempre en funció de com evolucioni la situació, tot i que la manca d’agents n’és un hàndicap. Del que està més preocupat Creixell és, a diferència de La Pineda, de la manca de sorra i del fet que no tinguin resposta de Costes.

El cas de La Pineda

En canvi, La Pineda no té temps per estudiar com obrirà l’única platja que té quan acabi el confinament i la ciutadania pugui gaudir dels banys i prendre el sol. No s’hi pot dedicar encara perquè té un mes de maig dedicat totalment a la regeneració d’una platja desballestada pel temporal Gloria i que en el seu tram central no existeix, és una acumulació de pedres.

Dues grans actuacions d’aportació de sorra, del Port de Tarragona i de la Direcció General de Costes, doblaran l’aportació anual que fa el Port donat el mal estat en què es troba la platja. Fins a inicis de juny les obres seguiran amb un altre paquet, la instal.lació de dutxes i rentapeus nous, han subratllat fonts municipals. El consistori no té res decidit sobre com serà el retorn a la platja fins que no tingui coll amunt aquesta obra de recuperació imprescindible.

L’Autoritat Portuària de Tarragona executarà, amb una draga, les tasques de restauració de la platja de la Pineda a partir dels propers dies. La resta del mes realitzarà uns treballs en el marc del contracte per quatre anys per a l’aportació de sorra a la platja de la Pineda amb un pressupost un total de 2,9 milions d’euros per al període 2020- 2023, més de 700.000 euros cada any. Es tracta d’una aportació de 100.000 metres cúbics de sorra. Acabada aquesta tasca, se li sumarà Costes, amb uns altres 100.000 metres cúbics de nova aportació. La regeneració de Costes es farà amb camions.

Els treballs de reposició de sorra a la platja de la Pineda començaran a principis de maig, data en què s’espera l’arribada la draga. Però l’inici de les operacions de dragatge i aportació de sorra es preveu que sigui al final de la primera quinzena de maig, i es calcula que estiguin acabades abans del 30 de maig.

Paral·lelament, el Port de Tarragona està reparant l’espigó del Racó. L’objectiu d’aquesta actuació és la reparació d’aquesta infraestructura, greument afectada per la tempesta Glòria a finals del mes de gener passat. Les obres a l’espigó tenen una duració de dos mesos.

L’aportació de sorra que fa el Port de Tarragona és una mesura ambiental compensatòria per la prolongació del dic de Llevant. El president del Port, Josep Maria Cruset, creu que “són moments excepcionals i les administracions públiques hem d’estar més alerta que mai per col·laborar i atendre les necessitats del nostre entorn”.

El Port suma així el seu esforç a la feina que està fent l’Ajuntament de Vila-seca en aquesta zona turística. Segons Cruset, el Port “ha posat tots els esforços per tal de superar totes les suspensions administratives fruit de l’Estat d’Alarma per poder executar dintre dels terminis previstos l’aportació de sorra a la platja que cada any realitza com a mesura mediambiental i, a més, hi suma 450.000€ addicionals per reconstruir l’Espigó del Racó, que va ser molt danyat pel temporal Glòria”.

Jaume Garcia

 

Hoteles i restaurants de la demarcació demanen que es condonin els impostos

Imatge d’un hotel de Salou. Foto: ACN

La Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) ha reclamat aquest dimecres «a totes les administracions -locals, autonòmiques i estatals- ajudes efectives, reals i immediates» i que es condonin impostos al sector turístic davant els efectes econòmics del coronavirus.

En un comunicat, ha defensat les mesures «perquè el sector turístic pugui continuar exercint, a curt termini, com un dels motors econòmics» a la província.

Quant al pla de desconfinamiento per fases anunciat pel Govern, la FEHT ha celebrat que «a la fi de juny es pugui arribar a una ‘nova normalitat’ amb establiments d’hostalatge i restauració oberts», si bé ha assenyalat que no han aclarit les normes que hauran de seguir hotels, càmpings, apartaments i restaurants.

«Restem a l’expectativa de veure com reaccionen els diferents mercats, tant de proximitat, com el nacional i l’internacional, respecte a aquesta ‘nova normalitat'», ha apuntat, i preveu que la por a contagis o la pèrdua d’ingressos puguin fer baixar el turisme.

Adverteix que, davant aquesta situació, «el sector turístic continuarà sofrint una afectació severa que afectarà, tant al futur de les empreses, com als llocs de treball que es generen», la qual cosa avisa que perjudicarà l’economia de la província.

També han demanat conèixer més detalls sobre el pla de desconfinament, com «saber si s’obriran les fronteres i quan, nous aspectes sobre la contractació laboral durant les diferents fases de la desescalada, la normativa concreta per a assegurar l’obertura dels establiments» i condicions per a viatjar amb avió i amb tren.

 

Divuit municipis de Tarragona participaran en l’estudi de prevalença de la covid-19

Imatge d»infants acompanyats amb els seus pares, en el primer dia desconfinament a la Rambla Nova. Foto: Mar Rovira

Divuit municipis de la demarcació de Tarragona han estat escollits pel ministeri de Sanitat per participar en l’estudi de prevalença de la covid-19. L’objectiu de l’Estudi Nacional Epidemiològic de la infecció per SARS-CoV2 (ENE-COVID) és saber el percentatge de població de l’Estat que ha desenvolupat anticossos del virus.

S’han seleccionat 1.500 persones de la demarcació perquè hi puguin participar voluntàriament. A nivell estatal, s’estima que la mostra estarà formada per un mínim de 60.000 persones i un màxim de 90.000, de fins a 36.000 famílies. Als participants se’ls farà un test ràpid per saber si han estat infectats, una anàlisi de sang i una enquesta epidemiològica.

En el cas de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, per exemple, s’han escollit 22 famílies, que rebran una trucada telefònica per oferir-los participar en l’estudi. Les anàlisis es coordinaran des del Centro Nacional de Microbiologia. L’ENE-COVID ha estat dissenyat pel ministeri de Sanitat i l’Instituto de Salud Carlos III. A Catalunya les proves es faran a través dels Centres d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut i d’altres operadors de Salut, com la Xarxa Santa Tecla, a la demarcació de Tarragona.

Els municipis tarragonins que hi participaran són Altafulla, Ascó, Calafell, Cambrils, Cunit, La Juncosa del Montmell, Querol, Reus, Riudoms, La Selva del Camp, Tarragona, Tortosa, Valls, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Vallmoll, Vila-seca, Vilallonga del Camp i Salou.

Redaccio

 

Hard Rock tindrà cinc mesos més per comprar els terrenys del CRT

Terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, amb un llac i camp de golf de PortAventura (Lumine) en primer terme, i les atraccions al fons. Foto: Núria Torres

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts perllongar cinc mesos més el termini per a l’operació de compravenda dels terrenys del Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, on està previst el complex de Hard Rock.

Segons el Govern, l’empresa nord-americana ha sol·licitat l’ajornament de la transacció, inicialment prevista per abans del 5 de maig, a una data no més tard del 5 d’octubre, «atès l’impacte econòmic que la pandèmia internacional derivada de la covid-19 està ocasionant a la companyia i a les seves filials a tot el món». L’acord de compravenda, però, es manté en els mateixos termes. Així, l’Incasòl comprarà els terrenys a La Caixa i, tot seguit, Hard Rock els adquirirà a l’empresa pública per un import de 120 MEUR.

El passat 3 de març el Govern va autoritzar l’operació després que Hard Rock es comprometés per escrit a adquirir-los a l’empresa pública «no més tard» del 5 de maig. Arran de l’impacte econòmic del coronavirus, però, l’empresa diu que necessita més temps.

L’executiu ja va subratllar aleshores que, si no s’acabés produint la venda, no es procediria tampoc prèviament a la compra dels terrenys, i va garantir que el tràmit «no suposarà cap cost econòmic per al Govern».

La firma amb seu a Florida preveu una inversió global de 2.000 milions d’euros en un projecte en diverses fases, en un àmbit de 745.000 metres quadrats del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou –a la vora de PortAventura.

L’any passat l’empresa va apuntar als alcaldes de la zona que volia començar aquest mes de maig les obres de la primera fase, valorada en 665 milions d’euros, i que inclou dos hotels, comerços, teatres i un dels casinos més grans d’Europa.

ACN

 

El nostre Sant Jordi confinat: aquestes són les novetats dels autors del Camp de Tarragona

Avui no hi ha Sant Jordi al carrer. Foto: ACN

No hi ha Sant Jordi al carrer enlloc i tot esdevé virtual, menys els llibres, que no perden la poètica del paper. S’imposa a Tarragona i al Camp les presentacions virtuals -com la de la Casa de les Lletres- i fins i tot llibreries com La Capona anunciaven que no fan repartiment a domicili per evitar contagis.

A Tarragona ens espera un Sant Jordi virtual amb nombroses propostes fetes des de la Conselleria de Cultura, que inclou la Casa de les Lletres i els Centres Cívics. La crisi sanitària marcarà un buit històric en la jornada d’avui i també un precedent extraordinari: no s’han pogut fer moltes de les presentacions de llibres previstes, ni les col.lectives que solien organitzar les editorials Arola i Cossetània.

Al Tarragonès i al Baix Camp, Sant Jordi també serà virtual i participatiu, com ha anat publicant regularment aquest digital i podeu consultar a la secció de Cultura, municipi a municipi.

Tal com s’ha anat fent els darrers anys, però enguany en unes circumstàncies especials, en arribar Sant Jordi, la Casa de les Lletres de Tarragona dona a conèixer els llibres que han publicat els autors del Camp de Tarragona. S’han inclòs els llibres publicats després de Sant Jordi de 2019 i abans de Sant Jordi de 2020.

Els autors inclosos són els de la regió del Camp de Tarragona, que abasta, a més del Camp estricte, el Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Penedès. Aquests autors tenen alguna vinculació amb aquestes terres, ja sigui perquè hi han nascut o hi viuen o hi treballen, però també poden ser altres relacions.

També hi inclouen les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Els llibres estan classificats per gèneres. En primer lloc es troben els llibres de poesia. Els segueixen les novel·les, els reculls de relats o contes, les obres de teatre, la literatura infantil i, per acabar, un apartat de Vària en què inclouen des de llibres que apleguen textos de diferents gèneres, fins a obres de caràcter memorialístic, de recerca, de divulgació, etc.


POESIA: MIL VIDES, DE JOSEP CIVIT

Mil vides, de Josep Civit. Viena Edicions. XXIV Premi de poesia Joan Llacuna, Ciutat d’Igualada, 2018.

És un poemari que consta de tres capítols: » La pluja rera els vidres», «Mil vides» i «Brúixola». Un total de 27 poemes que transiten pels boirós regne de la nostàlgia, uns poemes on l’eterna tensió entre la realitat i el desig, entre el que és i el que ens agradaria que fos, només troba un punt de sutura en la paraula sublimada, recreada artísticament.

POESIA: ROMA CIUDAD CERRADA, DE JUAN CARLOS ELIJAS

Roma ciudad cerrada, de Juan Carlos Elijas. Amargord Ediciones.

Poesia que d’alguna manera pretén traslladar al vers l’art de la pintura i l’escultura del Barroc romà, des dels pinzells de Caravaggio, fins al burí de Bernini, amb una breu coda que pica l’ullet al romàntic Keats. Això que tècnicament se’n diu ‘ècfrasi’: diàleg entre diferents disciplines artístiques. Una aposta per una manera d’elaborar poesia si més no atípic, de resultat captivador i suggeridor.
Roma ciudad cerrada va resultar finalista en el Premi Internacional Francisco de Aldana de 2016, convocat des de Nàpols.

POESIA: L’ESSÈNCIA EN TRES VERSOS, D’ESTER ENRICH

L’essència en tres versos, d’Ester Enrich.

Les flors ens captiven: són senzilles, belles i, sobretot, efímeres; simbolitzen el pas del temps, el naixement i la mort, la bellesa de la imperfecció, sentiments que se centren en quelcom tan profund que va més enllà d’una aroma, un color o una textura, que va més enllà dels sentits. Això és un haiku: tres versos senzills que, junts, troben l’essència d’un instant; una espurna que invita a la contemplació, al joc i, en el cas d’aquest llibre, a la reflexió del moment present, l’avui.

POESIA: WATER CLOSET PROJECT (VERSOS DE ALCANTARILLA), DE FERRAN GERHARD

Water Closet Project (versos de alcantarilla), de Ferran Gerhard. Silva editorial.

Aquest llibre és el soliloqui entendridor d’un canalla amb múltiples rostres. Els seus 69 poemes són escalpels que penetren en la pell per a rescatar somnis, records, experiències, sepultats en un cementiri amb 27 làpides, les de les lletres de l’abecedari. El fotoperiodista Roberto L. Solís, amic de l’ànima de Ferran Gerhard, argumenta que és el llibre de versos que s’acosta més al món i a l’estil que l’autor empra en les seves obres en prosa. En tot cas, transmet emocions, una cosa indispensable en tot artefacte literari.

POESIA: EL LLIBRE DE VALLEJO, DE JUAN GONZÁLEZ SOTO

El llibre de Vallejo, de Juan González Soto. Arola editors.

Aquest Llibre de Vallejo, que conté vint-i-cinc poemes de Martel.lus, i que torna de les mans de l’excels poeta César Vallejo a la ciutat de Tarraco, ciutat d’on els poemes van sortir, passant primer per Lima, després per París i, finalment, per Madrid, surt de les premses de la ciutat de Tarragona essent prop dels idus de martius de l’any MMXIM.

Cum prima luce, forma dat esse rei.

POESIA: LAS ISLAS SONORAS, DE JUAN GONZÁLEZ SOTO

Las islas sonoras, de Juan Gonzalez Soto. Amargord Ediciones.

Poemari amb naufragi inclòs, recorda el que va compomdre, a començaments del s. xvii, el poeta cordovès Luis de Góngora y Argote en el seu inacabat Soledades. Però aquest cop, a més de tenaces exploracions i de sorpresives troballes illenques, també hi ha, naturalment, recuperació espiritual final: L’horitzó és una illa. El nàufrag també en aquesta banda del paper. No obstant això, i abans d’aquest final felicíssim, el treballós nàufrag se les ha de veure amb tots els elements de la naturalesa que el rodegen.

POESIA: EL CAMÍ DELS MOLINS, DE ROSER GUASCH

El camí dels molins, de Roser Guasch (poemes) i Camila Pérez (il·lustracions). Arola Editors.

Reflexions, pensaments, algun vers, referències orals, diàlegs, records, històries, moments, recorreguts, música, descripcions d’un lloc concret han anat trobant espai en un quadern. He deixat que les paraules anessin sortint de sota els peus, mentre caminava. Cada dia tot és nou i sempre hi ha detalls, pètals, fulles, pedres, que trobes sense pensar. Colors, rastres i missatges.

POESIA: ON EL RESPIR ÉS MÉS RESPIR, D’ADAM MANYÉ

On el respis és més respir, d’Adam Manyé. La Gent del Llamp/Cossetània Edicions.

Tot just l’any de publicació d’aquest llibre és el trentè aniversari del primer poemari que l’autor va fer públic en aquesta mateixa col·lecció. En aquest temps, hi ha hagut altres llibres i altres coses. L’autor ha deixat anar llast, ha depurat la seva veu a la recerca de la nuesa expressiva. Si obres aquest llibre hi trobaràs carícies, bleixos, gemecs, nus, gebre… i la sensualitat de les paraules.

POESIA: BRIDA, DE JORDI MAS

Brida, de Jordi Mas. Editorial Godall.

Proposa un viatge que no s’inicia pas per cap afany aventurer o desig de conquesta, sinó per la constatació dels límits de la paraula i, per tant, de la pròpia identitat. Expulsada de si mateixa, la veu poètica avança sense brúixola, exposada als dilemes que contínuament li planteja el món que li ha tocat viure, amb l’esperança, no tant d’arribar a cap lloc concret, sinó de descobrir com establir una relació creativa amb l’Altre des de l’exili inherent a la condició humana.

POESIA: CUES DE SARGANTANA, D’ISABEL M. ORTEGA RION

Cues de sargantana, d’Isabel M. Ortega Rion. 3i4 Edicions.

Recrear moments de la infantesa és rescatar-los del magma indefinit de l’oblit. Convoquem els records o els records ens convoquen? Ens narrem -ens diem- per sentir que som. I ens volem reconèixer en un mirall deforme que es projecta, com la cua d’una sargantana que ha fugit, amb l’aparença de realitat. Potser som la ficció que hem creat per sentir-nos perdurar en un continu que flueix indiferent a la nostra existència. Potser només som paraules. Paraules d’un poema.

 

POESIA: DIARI DE LABORATORI, D’ÒSCAR PALAZÓN

Diari de laboratori, d’Òscar Palazón. Premi de Poesia Vila de Martorell (Viena, octubre de 2019).

Col·lecció de textos breus que posen en relleu i elogien la poètica de la quotidianitat. «No és gens fàcil ser fantasma.» Per això l’escriptura com a recerca d’oxigen. Per això la dolorosa i desesperada ascensió cap a la superfície. Els pulmons a punt d’esclatar o més aviat la sospita de tenir brànquies

POESIA: TESTAMENT DADA’M, D’ÒSCAR PALAZÓN

Testament Dada’m, d’Òscar Palazón. Premi Carles Hac Mor a plaquettes d’escriptura subversiva (Fonoll, juliol 2019).

Plantejat com un Gènesi apòcrif narrat en primera persona, aquest poema recrea les primeres paraules d’Adam alhora que n’ofereix una revisió del mite, qüestionant el relat que en fa la Sagrada Escriptura i reflexionant sobre diversos conceptes com ara el llenguatge, la memòria, el cos o la identitat.

POESIA: CADELLS DE GAT, DE NATI SOLER

Cadells de gat, de Nati Soler. Onix edicions.

Cadells de gat és el resultat de la reflexió, feta per la poeta, després d’haver vist el dibuix de tres nenes precioses, mal vestides, però amb cara de felicitat, aixoplugades sota un paraigua tronat i acaronant tres cadells de gat. La imatge l’induïa a buscar exemples del molt que ens compliquem la vida per aconseguir una pila de coses supèrflues que no ens fan millors. La il·lustradora centra cada tema i ens fa manifesta la capacitat de trobar remei a la nostra dispersió.

POESIA: HUIR, DE XAVIER ROSSELL

Huir, de Xavier Rossell. Editorial Lastura. Col·lecció alcalina de poesia.

D’aquest seu segon llibre de poemes, el mateix autor ha dit: «Aunque parezca lo contrario por el título del poemario, Huir es un paso adelante: todo lo que no fuera crecer después de La forja del elefante era, para mí, un fracaso; si bien fue una buena piedra de toque -más allá de sus errores- sabía que tenía que exigirme un poquito más, apretarme y no estar tan cómodo».

POESIA: NATURA, D’OLGA XIRINACS

Natura, d’Olga Xirinacs. Ganzell edicions.

Un nou llibre de poesia d’Olga Xirinacs, fruit de la seva observació de la natura, de l’expressió dels sentiments com a part integrant d’ella mateixa: monòleg de la núvia que fuig; botigues on refugiar-se en cas de pluja; figa adormida a la muralla; un concert barroc a la catedral.

NOVEL·LA: LES BOMBES, TEORIA DE L’ART DE LA FUGIDA (I), DE XAVIER AMORÓS CORBELLA

Les bombes, teoria de l’art de la fugida (I) , de Xavier Amoròs Corbella. Onada Edicions.

La vida del protagonista d’aquesta història, Pere Oliva, està marcada pel moviment continu. El personatge comença a narrar la seva experiència partint dels seus primers records fins als episodis més recents, datats l’any 2012. Reus, Barcelona, Arembepe, el Brasil, Buenos Aires, Santiago de Xile, el Salvador, Colòmbia, Panamà, apareixen com a ubicacions transitòries d’una vida en perpètua fugida. El protagonista enceta els escenaris, els utilitza i els consumeix per tancar-los tot seguit i obrir-ne un altre sense mirar mai enrere.

NOVEL·LA: TEORIA DEL GALL, DE MARGARIDA ARITZETA

Teoria del gall, de Margarida Aritzeta. Llibres del Delicte.

És la quarta novel·la negra de la saga de la inspectora Mina Fuster, habitualment ambientades a Tarragona. Aquesta novel·la transcorre entre Tarragona, Cambrils, el Priorat i llocs més o menys sinistres on gent tèrbola organitza baralles de galls clandestines. Mentre la inspectora Fuster investiga un cas sangonós de violència masclista, la seva mare desapareix. A casa seva hi troba només una novel·la oberta d’Agatha Christie i els mobles coberts amb llençols.

NOVEL·LA: SI SAPS CAURE, T’ALÇARÀS, DE SALVADOR BALCELLS

Si saps caure, t’alçaràs, de Salvador Balcells. Edicions Meteora.

Un episodi més de la sèrie protagonitzada pel sotsinspector Emili Espinosa, comissari ara a Montblanc, que comença a investigar la mort per caiguda a la Serra de Prades de Laura Fallares, una dona que, minuts abans de precipitar-se, assegurava tenir proves de la culpabilitat del químic Eduard Gómez Luera, acusat de la mort de la seva dona i pendent de judici.

NOVEL·LA: NOU ILLES AL NORD, DE MÒNICA BATET

Nou illes al nord, de Mònica Batet. Més Llibres.

Puc explicar una història que no em pertany? De què puc parlar i què em puc estalviar? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els sis narradors d’aquesta història, que ens parla d’un passat que potser no ho és tant, d’unes illes que tot i ser properes semblen les més llunyanes del món, d’uns arbres exòtics que floreixen inexplicablement durant les nits blanques en un únic poble de l’illa de Skogen, del ferri que els seus habitants agafen els diumenges d’estiu per passar el dia al continent, de com sovint gosem opinar sobre el que desconeixem…

NOVEL·LA: M, DE JOAQUIM BIENDICHO

M , de Joaquim Biendicho. Arola Editors. M, es guanya la vida escrivint fragments de novel·la (inicis, finals, títols, segons convingui) per a una Empresa. Es tracta d’una persona solitària marcada per l’amnèsia que li va provocar una explosió domèstica en què van morir els seus pares. Una de les distraccions d’M, i font inesgotable d’idees per a la seva feina, és espiar els veïns amb els seus binocles. D’aquesta manera s’enamora perdudament de la caixera del súper i entrarà en una espiral d’esdeveniments sorprenents que el portaran a descobrir una de les conspiracions editorials i literàries més fabuloses de la història de la humanitat.

NOVEL·LA: EL PRIMER PITEU, D’ALFONS CAMA I SABALLS

El primer piteu, d’Alfons Cama i Saballs. Editorial Gregal.

Segle XIV. La Guerra dels Cent Anys, les lluites de Pere el Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l’existència d’en Gerard fins a la seva arribada a la vila closa de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord. Un text d’una prosa precisa i efectiva que posa de relleu la importància que va adquirir a la zona del Solsonès i, per extensió, a tot Catalunya, el món de la draperia, dels teixidors, dels paraires, dels comerciants de llana, dels telers i dels primers tissatges de l’exitós «drap del piteu».

NOVEL·LA: EL AULLIDO DEL OLVIDO, DE FERRAN GERHARD I ROBERTO L. SOLÍS

El aullido del olvido. de Ferran Gerhard i Roberto Solís. Silva editors.

Ambientada a Tarragona, hi figuren diversos personatges de Gatos rumberos. És una mirada a una Tarragona desconeguda per molts però que engendra moltes històries literàries.

NOVEL·LA: SOMOS AUSENCIAS, DE J. C. IBARZ

Somos ausencias, de J.C. Ibarz. Célebre editorial.

Una novel·la ambientada a la ciutat de Tarragona. Livia s’assabenta que un antic professor del seu institut viu al carrer i va en la seva cerca. El que no sap ella és que trobarà els millors i més reveladors ensenyaments sobre la seva vida. Les absències, la família, les convencions socials, l’amor per la naturalesa i els animals i el sentit de la vida. Sempre queda alguna cosa per aprendre i un buit per omplir.

NOVEL·LA: LA MEMÒRIA SALVADA, DE JOSEP LLOP TOUS

La memòria salvada, de Josep Llop Tous. Silva Editorial.

Una novel·la que participa de diversos gèneres i subgèneres: relat d’intriga, història èpica, narració familiar, fulletó romàntic, biografia novel·lada, assaig breu d’idees, divulgació històrica i artística, entre d’altres. Aquest caràcter sintètic i variat en l’escriptura, sumat al seu dinamisme i humanitat, facilita una lectura molt amena i, al mateix temps, rigorosa.

NOVEL·LA: ¿MÁSCARA?, DE JORDI MANZANARES

¿Máscara?, de Jordi Manzanares. Editorial Terra Ignota (edició digital).

A la ciutat de Barcelona, una banda armada perpetra un seguit d’atracaments i s’emporta un seguit de peces d’or. L’aparença d’aquests malfactors és horripilant. Porten el cos totalment cobert per vestidures negres. Tot el cap completament tapat per una màscara blanca tan ben feta que serà un misteri saber si es tracta d’éssers d’un altre món.

NOVEL·LA: EL DARRER LLEGAT, D’ENRIQUETA MOIX

El darrer llegat, d’Enriqueta Moix. Editorial El Toll.

La Carme es queda vídua. Pocs dies després de l’enterrament, va a la Universitat on treballava el seu marit d’arqueòleg, hi recull diverses pertinences, entre elles, un llibre amb una creu daurada a la coberta, el llibre aparenta ser un incunable de gran valor, està escrit amb signes cuneïformes que no sap interpretar.

NOVEL·LA: CIUTAT DE MAL, DE JAUME C. PONS ALORDA

Ciutat de Mal, de Jaume Pons Alorda, Angle Editorial. XIX premi de Novel·la Pin i Soler.

En una ciutat futura i inhumana dirigida per un misteriós Constructor, un jove aspirant a escriptor de trenta anys, encara verge, emprèn un viatge. El seu propòsit és visitar un artista mític, en Iannis de Corfú, i arribar a conèixer- se plenament a si mateix. Les aventures d’aquest escriptor es van trenant amb dues històries més: la d’una jove embarassada, que vol escapar als estrictes controls de natalitat, i la de la serventa major de la mansió dels Fulkna, una de les famílies principals de la Ciutat.

NOVEL·LA: ENLLOC, DE MAGÍ SUNYER

Enlloc, de Magí Sunyer. Cossetània Edicions / La Gent del Llamp.

Una novel·la de carretera i desert del far west, de paisatge irreal i simbòlic. Una dona enfonsada arriba a un bar de mala mort enmig del no-res. S’ha de defensar d’un sàtir i d’una nimfa llangorosa i pèrfida. Quan comença a recobrar l’instint, tot es precipita.

NOVEL·LA: LA NOIA DE LA RESISTÈNCIA, DE XULIO RICARDO TRIGO

La noia de la resistència. Xulio Ricardo Trigo. Columna Edicions.

Als anys noranta, la Meritxell és una escriptora d’èxit. Tot just acaba de saber que està molt malalta. Ha escrit innombrables històries, però mai ha aconseguit treure l’entrellat de la que realment li importa, la dels seus propis orígens. Sap que la mare era parisenca i que el pare va ser un combatent de la Guerra Civil, però no el va arribar a conèixer.

RECULL DE RELATS: DINS DEL COR DE CHOPIN, DE MÒNICA BATET

Dins del cor de Chopin, de Mònica Batet. Editorial Empúries.

Fruit de la fascinació que exerceix Polònia sobre l’escriptora Mònica Batet. des del 2007, les seves llibretes recullen històries de tota mena relacionades amb aquest país de gent acollidora, sentimental i ferida per la Història. El lector hi trobarà el conte de l’escriptora catalana que no aconsegueix parlar per telèfon amb el seu pare, el dels nens que veuen com una nit de desembre uns tancs travessen Varsòvia, el conte del plat de més que hi ha d’haver a cada taula per Nadal, el dels japonesos que guanyen cada any el concurs de piano Frederic Chopin…

RECULL DE RELATS: LES BENAURANCES, DE JOAN CAVALLÉ

Les benaurances, de Joan Cavallé. Angle Editorial.

El títol remet inequívocament al conegut episodi del Sermó de la Muntanya i Joan Cavallé sembla trobar-hi el punt des d’on observar les vivències dels seus personatges: gent de tota condició que busquen el seu lloc al món —o dit d’altrament, el camí que fan per tastar la felicitat. Perquè en tots els relats del llibre els personatges dubten entre conformar- se amb la seva sort (i provar de ser feliços assumint-la) o lluitar per canviar-la.

RECULL DE RELATS: AIGUA DE MAR, DE JORDI CERVERA

Aigua de mar, de Jordi Cervera. Cossetània edicions. IX Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2019

Un cuiner medieval amb informació privilegiada que li aporta un triomf que al capdavall esdevé efímer. Un inspector gastronòmic turmentat per un passat que li enterboleix el seu bon ofici. Un idòlatra obsessiu que en la seva perversa trajectòria identifica totes les persones amb espècies de peixos. Una parella que acut a l’estrena d’una pel·lícula i on les petjades brutes de sang queden camuflades. Un àpat en què el fariseisme més evident presideix un extens discurs. Aquests són alguns dels plantejaments d’aquests contes de tema marítim.

RECULL DE RELATS: SI SÓN ROSES, FLORIRAN, DE DIVERSOS AUTORS

Es tracta d’un llibre publicat en suport digital. que consta de setze textos de 16 autor i autoress, realitzats la primera quinzena de confinament. Textos inspirats en la pintura de títol homònim, de Marc Pérez Oliván, que el manlleva de la novel·la de Manuel de Pedrolo. En aquest enllaç hi trobareu el llibre, per llegir-lo en línia o bé per descarregar-lo en format PDF, un recull de ressenyes i una proposta de comprensió lectora.

RECULL DE RELATS: L’ARTISTA DEL TUPÉ I ALTRES RELATS, DE NIKOLAI LESKOV

L’artista del tupè i altres relats, de Nicolai Leskov. Edicions de 1984. 16è premi de traducció Vidal Alcover, dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Traducció de Xènia Dyakonova.

Nikolai Leskov va inspirar Tolstoi, Gogol, Txèkhov i Dostoievski. Es tracta d’una col·lecció de relats que retraten l’ànima russa. Els personatges són homes i dones humils, habitants de petites ciutats provincianes o del món rural, que amaguen, sota una aparença rústega, una sensibilitat inusual, una imaginació rebel i un desig fervorós de trobar-li un sentit a la vida.

RECULL DE RELATS: CAPBREU, DE CARLES MARQUÈS

Capbreu, de Carles Marquès.

Un microrelat cada dia al canal de youtube. . #Microrelats d’estar per #casa, de Carles Marquès

RECULL DE RELATS: GEOGRAFIES DE L’ABSÈNCIA I ALTRES CONTES, DE XAVIER MAS CRAVIOTTO I ALTRES AUTORS

Geografies de l’absència i altres contes, de Xavier Mas Craviotto i altres autors. Cossetània edicions. 22è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona

«Aquesta és la història d’una espera i d’un enyor immensos, que ho engoleixen tot, farcida dels records per una germana plena de vida, llum i flors que va marxar a viure massa lluny.» Aquest comentari correspon a la narració guanyadora, «Geografies de l’absència», que enceta el recull.

RECULL DE RELATS: A MIG CAMÍ DE LA INCERTESA, DE JESÚS M. TIBAU

A mig camí de la incertesa, de Jesús M. Tibau. Cossetània Edicions. A mig camí de la incertesa és un catàleg d’emocions i personatges a la corda fluixa de la vida, sense drames exacerbats, sense estridències, en trànsit no saben cap a on. El passat i les il·lusions formen part del paisatge. Contes amb tendresa i humanitat.

TEATRE: TEATRE COMPLET I: 1865-1873, DE ROSSEND ARÚS

Teatre complet I: 1865-1873, de Rossend Arús , a cura de Magí Sunyer. Biblioteca Pública Arús, Universitat de Barcelona i Universitat Rovira i Virgili.

L’edició del teatre complet de Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), dramaturg popular, republicà, catalanista, lliurepensador i maçó, posa a l’abast del públic i dels professionals del teatre el total de més de cinquanta peces dramàtiques d’aquest dramaturg, que constitueix la col·lecció més extensa de teatre vuitcentista a l’abast del lector actual.

TEATRE: PIONERES MODERNES, DE DIVERSES AUTORES

Pioneres modernes, de Diverses autores, Arola Editors.

Es tracta d’una antologia que aplega dotze obres de dotze autores de l’escena catalana entre 1876 i 1938, que no han tingut gaire ocasió fins avui de pujar a escena i ser pròpiament teatre. Dotze obres eloqüents en dos sentits, enrere i endavant: en clau del passat modern i en clau de les dècades actuals. Entre les autores, noms tan coneguts com els de Víctor Català, Dolors Monserdà o Carme Karr. També, Maria Domènech, nascuda a Alcover, casada a Tarragona i que va desenvolupar la major part de la seva activitat literària i social a Barcelona.

TEATRE: NINGÚ ÉS UN ZOMBI, DE JORDI FOLCK

NIngú és un zombi, de Jordi Folk, Arola Editors.

Waldemar Ics arriba de Polònia, amb deu anys, a una escola catalana on, degut a la seva particular condició de mort vivent, serà rebutjat i perseguit, especialment per un company (sense nom) que comprendrà, massa tard que l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals, de vius o de morts. Que l’afecte, en definitiva, traspassa el llindar del temps. L’arrelament del Wally i la seva família en una vella casa dels indians provocarà un xoc entre dos mons dispars condemnats a no entendre’s.

INFANTIL: LA CARTERA DE SOTO I ESTREMERA, DE RAT CEBRIAN I MIREIA COLL

La cartera de soto i estremera, de MonserRat Cebrian i il·lustracions de Mireiona Coll. Gràfiques Gibert / insitu comunicació

 

 

INFANTIL: FILA QUE FILA (LA FÀBRICA DEL PLA), DE RAT CEBRIAN I YVONNE FUSTER

Fila que fila (La fàbrica del Pla), de Rat Cebrián i Yvonne Fuster. Gràfiques Gibert / Insitu comunicacions

INFANTIL: EL GAT ROC VOL BERENAR, DE JORDI CERVERA

El gat Roc vol berenar, de Jordi Cervera i Núria Coll. Editorial Edebé. Col·lecció Roc.

T’imagines un berenar a l’espai? Amb la màgia, tot és possible! Comença a llegir amb les divertides aventures del gat Roc.

INFANTIL: EL GAT ROC FA MÀGIA, DE JORDI CERVERA

El gat Roc fa màgia, de Jordi Cervera i Núria Coll. Editorial Edebé.

No hi ha res com la màgia per a l’avorriment!

 

 

INFANTIL: UNA DE FANTASMES, DE NÚRIA FREIXA I M. ROSA TERRADELLAS

Una de fantasmes, de Núria Freixa i M. Rosa Terradellas. Editorial Neopàtria.

Una història a quatre mans. A la Núria la poesia l’apassiona, el relat la tempta, i ara ha tastat el conte. Ha participat en diverses antologies, tant en la vessant poètica com en el camí del relat. La M. Rosa compleix 33 anys a les aules de plàstica com a docent. Ha compaginat la docència amb la il·lustració de cartells, logos i treballs editorials.

INFANTIL: EL PATUFET. «PATIM, PATAM, PATUM…», DE ROGER ROIG I HUGO PRADES

El Patufet. «Patim, patam, patum…», de Roger Roig i Il·lustracions d’Hugo Prades. Cossetània edicions.

Qui més qui menys coneix la història del Patufet o n’ha sentit a parlar. El protagonista de la col·lecció «El Patufet i les tradicions catalanes» oblida per uns instants la descoberta del costumari català i ens explica el seu origen. Silenci, que comença la història!

INFANTIL: LA GRANOTA VOL BALLAR, DE JOANA SAMARRETA I MAR BORRAJO

La granota vol ballar, de Joana Samarreta I Mar Borrajo. Piscina, un petit oceà.

Un llibre-teatre per fer l’animal i bellugar els dits, els peus i tot el cos! Basat en el conte «La granota que volia ballar un vals», de Joan Faldilles.

 

INFANTIL: SERRALLONGA, DÉU VOS GUARD!, DE PAU TORRES I ÉRIC MARTÍNEZ

Serrallonga, déu vos guard!, de Pau Torres i Éric Martínez. Gràfiques Gibert / Insitu comunicació.

 

VÀRIA: GITANES I GITANOS CATALANS, DE CINTA S. BELLMUNT

Gitanes i Gitanos catalans, de Cinta S, Bellmunt. Editorial Gregal.

En Sicus Carbonell, músic i líder del grup Sabor de Gràcia, va voltar per tot Catalunya gravant avis i àvies gitanos amb la intenció de saber el passat de la seva cultura. D’aquí va sortir el documental Gitanos catalans, de Xavier Gaja i Sicus Carbonell, emès per TV3, i que ara us presentem adaptat en llibre per la periodista Cinta S. Bellmunt.

VÀRIA: GEGANTS MOROS DE TARRAGONA, D’ÀNGELS CANTOS, ANTONIO GÓMEZ I JOSEP M. CASAS

Gegants moros de Tarragona. d’Àngels Cantos, Antonio Gómez i Josep M. Casas. Arola Editors-

L’objectiu fonamental d’aquest llibre és recopilar de forma gràfica i textual el procés de restauració i renovació de la parella de Gegants Moros de Tarragona presentat al públic el 16 d’agost de l’any 2015 amb motiu del 30è aniversari de les actuals peces. La idea d’aquesta publicació sorgeix de l’equip d’artistes i professionals responsables del projecte: Àngels Cantos, Antonio Gómez i Josep Maria Casas.

VÀRIA: 100 HISTÒRIES DE L’AVENTURA ESPACIAL, DE JOAN ANTON CATALÀ

100 històries de l’aventura espacial. Èxits i tragèdies de l’espècie que somiava explorar el més enllà, de Joan Anton Catatà.Cossetània edicions.

Sempre l»home ha somiat en viatjar a l’espai. La visió d’un cel estrellat evoca imatges de mons remots i fascinants, llocs misteriosos que esperen ser explorats.La humanitat ha viscut sempre confinada dins el planeta. A penes fa mig segle que hem començat a esgarrapar el cosmos, i en aquest temps hem après a escapar de la gravetat de la Terra, explorar Mart amb robots i mantenir un laboratori permanent en òrbita. És xocant pensar que, tot i la nostra humilitat, haguem assolit èxits tan increïbles com trepitjar la Lluna.

VÀRIA: TOTS SOM LA TECLA. 60 HISTÒRIES DE LA FESTA MAJOR DE TARRAGONINA, DE LAIA DÍAZ

Tots som la Tecla. 60 històries de la festa major tarragonina, de Laia Díaz. Cossetània Edicions.

Es calcula que entre elements, balls i músics, més de 700 persones participen de manera directa en el Seguici de Santa Tecla de Tarragona. A aquesta xifra cal sumar-hi els milers de persones que, any rere any, l’esperen impacientment pels carrers de la ciutat. Aquesta és la història de 60 persones que fan que la festa major de Santa Tecla de Tarragona sigui única.

VÀRIA: LES VEUS DE LES OLIVERES, DE DIVERSOS AUTORS

Les veus de les oliveres, de Diversos Autors. Editorial Arbres en peu de vida.

Llibre multidisciplinar, amb poemes, textos, cançons, fotografia, dibuixos, dedicat a les oliveres mil·lenàries de la conca del Sènia, en què diversos autors del territori canten la seua bellesa i protesten contra l’arrencada i posterior venda que fan determinades empreses d’aquest patrimoni viu.

VÀRIA: LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA A LES COMARQUES TARRAGONINES. PROJECTES I REALITATS, DE MANEL GÜELL I EUGENI PEREA

La mancomunitat de Catalunya a les comarques tarragonines. Projectes i realiitats, de Manuel Güell i Eugeni Perea. Diputació de Tarragona. Col·lecció Ramon Berenguer IV, 2019.

Es tracta d’un estudi estructurat en dues parts. La primera desenvolupa la implantació de la Mancomunitat al territori, l’obra institucional portada a terme en tots els àmbits –agricultura, indústria i comerç, obra pública, telèfons, beneficència i sanitat, ensenyament, cultura, educació i la premsa–, el final de la Mancomunitat i l’impacte a les comarques tarragonines. La segona. la componen sis annexos i un índex toponomàstic.

VÀRIA: SEXPEARE, AMOR I SEXE EN SHASKESPEARE, DE ROSA M. MARTÍNEZ

Sexpeare. Amor i Sexe en Shakespeare, de Rosa Maria Martínez Ascaso. Cossetània Edicions.

Amb aquest llibre gaudireu d’un intens recorregut pels diferents camins de l’amor i el sexe des de la visió filosòficament realista, psicoanalítica i poètica de William Shakespeare. Un itinerari explorat i analitzat per l’autora des de les perspectives més diverses, com la metafísica, la lingüística i la humorística.

VÀRIA: MERCÈ VENTOSA I ROCA, UNA FOLKLORISTA PER DESCOBRIR, DE MERITXELL ORPINELL

Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir. La importància de les dones en el costumisme, de Meritxell Orpinell. Cossetània Edicions.

Les dones folkloristes van tenir un paper molt important i destacat en l’estudi del folklore. Aquest és un fet que sovint es desconeix. Les folkloristes eren unes dones estudioses i treballadores que tenien molt clar els seus objectius i que anaven per diferents indrets del territori català amb paper i llapis per anar recollint exemples de folklore (cançons, rondalles, oracions, refranys, endevinalles, entre d’altres), per donar-los al seu mestre Rossend Serra i Pagès.

VÀRIA: SOM JOVES, DE MONTSERRAT SORONELLAS I MARIA OFFENHEDEN

Som joves. Un estudi qualitatiu de l’acció col.lectiva de les persones joves a Tarragona, de Montserrat Soronellas i María Offenhenden. Arola Editors.

Tarragona és una ciutat amb gent activa que s’associa de maneres molt diverses per plasmar la seva inquietud participativa. A la nostra ciutat les persones joves actives, les associacions i el moviment associatiu juvenil en general i les diverses formes de mobilitzacions juvenils són motors d’un entorn social actiu i compromès.

VÀRIA: TERRA D’ABANS, EL MAS D’EN BOSC, LA SERRA DE LA CANYA I MASIES DE L’ENTORN, D’ENRIQUETA VIVES

Terra d’abans. El Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn, d’ Enriqueta Vives. Cossetània edicions

Aquest llibre, centrat al terme de Vila-rodona, és una continuació de l’obra Serralada: el Mas d’en Bosc, la Serra de la Canya i masies de l’entorn (2015), de la mateixa autora. Anirem, doncs, amb el pensament i la voluntat. pels camins d’abans, ens nodrirem d’aquells llinatges i orígens, amb tota una diversitat de costums. Mirarem amb més abast aquells topants, una gent, una terra, a vegades feliç, d’altres ferida i cansada.

VÀRIA: LES ARRELS DEL CAMÍ QUE NO ET RETORNA, D’ÒSCAR RAMÍREZ DOLCET

Les arrels del camí que no et retorna, d’Òscar Ramírez Dolcet.

Una col·lecció de dietaris personals, de viatges que en alguns casos són reals i fets sobre el terreny o, en altres, han nascut en un espai sense moviment. S’hi barreja realitat i ficció mitjançant experiències viscudes al llarg de diferents jornades que s’ubiquen en indrets diversos del Camp de Tarragona, Itàlia i Grècia. Hi surten ,paisatges, petjades i vides que emocionen i que conviden també a la reflexió.

VÀRIA: EL REC, D’OLGA XIRINACS

El rec, Memòries de vint-i-sis estius, d’Olga Xirinacs. Cossetània edicions.

Vint-i-sis estius llargs poden ser tota una vida. L’Olga els va passar a Rubí, amb la seva àvia Lola, la Lola gran, que era del poble. Vivien a Tarragona, però la Lola tenia parents, amics i casa a Rubí. L’Olga petita, als 11 anys, va viure per sempre amb la Lola gran, i cada estiu s’instal·laven a Rubí, fins a la gran catàstrofe. El traçat de la conducció d’aigües de Rubí portava un petit rec al jardí i a l’hort de la Lola gran. Aquest rec era l’artèria principal del petit paradís de l’Olga. A diferència del Danubi, de Claudio Magris, el domini del rec només s’estenia a dos carrers per banda. N’hi havia prou per al joc i la fantasia. Un besavi valent i guerriller dona el tret de sortida a la història.

Mayo Lorda

 

L’Agència de Residus finança l’estudi per a definir la futura planta de tractament de la fracció resta pel Camp

Vista general d’un camió abocant residus sanitaris al dipòsit de la incineradora de Sirusa, a Tarragona, amb l’operari de la grua en primer terme. Foto: Roger Segura

El Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha aprovat finançar l’estudi de les actuacions prèvies a la construcció d’una instal·lació de tractament de la fracció resta al Servei d’Incineració de Residus Sòlids de Tarragona (SIRUSA).

Aquesta instal·lació complementarà a les infraestructures actuals existents (planta compostatge i planta de fracció resta de Botarell, planta valorització energètica de Tarragona), en el marc del conjunt de les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.

Les actuacions consisteixen a realitzar una anàlisi d’alternatives d’emplaçament de la nova instal·lació; redactar el projecte tècnic de tractament previ a la valorització energètica; preparar la documentació per a la tramitació ambiental i l’adequació urbanística, i elaborar el document de justificació de l’adequació del projecte al Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20).

El pressupost total màxim per al conjunt de les actuacions prèvies és de 150.000 euros, que finançarà íntegrament l’ARC, mitjançant l’atorgament d’una subvenció directa dinerària a favor de SIRUSA.

Redacció

El sector turístic de Tarragona busca ‘salvar la temporada’, demana ajudes i una reapertura personalitzada

Gent passejant a l’hivern en una platja de Salou. Foto: ACN

El sector turístic de les comarques de Tarragona demana a l’Administració que davant el tancament de locals i la crisi del sector que s’està desfermant per la crisi sanitària del Covid-19 s’arbitrin ‘ajudes fiscals, laborals i financeres’, a la vegada que s’implementin ‘protocols personalitzats’ de reapertura dels establiments. A Tarragona, el turisme ‘representa el 20% del PIB, i en algunes poblacions, fins al 47%’.

Així s’expressen la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) i l’Associació d’Empreses Hoteleres, que agrupen hotels, càmpings, apartaments i càmpings de la província.

En paraules de Xavier Guardià, el seu portaveu, les entitats han cursat ja a l’Estat i a la Generalitat la necessitat de ‘disposar de protocols personalitzats sanitaris adaptats a cada establiment perquè no és el mateix un hotel de 400 habitacions que un de 20, ni un hotel de ciutat que un situat a la costa’. Fins i tot ‘no és el mateix el Parc Tibidabo que PortAventura World. Cal adaptar-se a cada circumstància, que és diferent, o si no es poden emprendre accions errònies i contraproduents’.

Les empreses del sector estan molt decebudes amb les ajudes que va anunciant el Govern tenint en compte que ‘el turisme és el motor d’aquest país’ i reclamen que aquestes siguin més rotundes d’acord amb la importància econòmica que té el sector. Reclamen al respecte ‘ajudes fiscals, laborals i financeres. Ara és el moment de prendre decisions importants. No serveix ajornar el pagament de l’IVA un mes, cal condonar-lo o traspassar-lo a l’any vinent’. Els empresaris del sector ‘frisen per tornar a obrir, per tornar a contractar personal, que normalment és el mateix que havien contractat la temporada anterior’.

També es reclama ampliar els expedients de regulació temporal d’ocupació -ERTOs- ‘fins a final d’any’ de manera que ‘les empreses que puguin treballar agafin personal. No volem perdre treballadors’.

El sector no dóna per peduda la temporada d’estiu malgrat els mals averanys del Govern central o dels professionals acadèmics, però tenen clar que aquesta serà una temporada amb una forta davallada. ‘Es tracta de salvar la temporada. Si hi ha control sanitari del virus i tot es calma podríem treballar a mig gas el juliol i a l’agost. Gestionaríem algo de personal, faturaríem alguna cosa i crearíem una normalitat de manera que el setembre i octubre ajudessin a passar la temporada’. Després de tant de confinament ‘molta gent voldrà sortir i podria fer-ho el setembre o a l’octubre’, subratlla Guardià.

Aquest és el calendari amb el que els empresaris turístics de Tarragona treballen a hores d’ara en un escenari que és molt canviant i incert. El sector voldria que ja hagués passat l’any i encarar amb seguretat el que ve. Guardià considera que encara ‘hi ha molts interrogants’, i que la població més propera a les nostres comarques serà el turisme que tindrem. ‘Caldrà veure què passarà amb els aeroports. Jo crec que és més fàcil que vingui el turista espanyol, català i del sud de França, que es desplaçarà amb coxe i que amb tres hores ja és aquí i amb el mateix temps ha tornat al seu destí si hi ha problemes’. El turista britànic, més procliu a venir a l’inici i al final de la temporada, podria anar tornant al final. Tot són previsions, però, davant de la incertesa general.

Els aventatges la Costa Daurada és una marca ‘és molt potent, molt coneguda, amb uns clients molt fidelitzats i amb molta segona residència’. En tot cas, pot donar-se que hotels de 500 habitacions o similars acabin no obrin perquè no els és rentable fer-ho. ‘Cada cas serà un món i cada empresari decidirà què fer. El primer és saber què passarà amb el desconfinament, com serà, a qui afectarà, què passarà amb les fronteres’, recalca Guardià.

Jaume Garcia

Balanç de les accions del Servei Comarcal de Joventut des de l’inici del confinament

El Departament de Joventut de l’Ajuntament ha engegat la 2a edició del projecte, amb la col·laboració de l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat

 Les tècniques del Departament han atès consultes via telefònica i telemàtica, han impulsat nous recursos informatius i han promogut una enquesta entre el jovent dels municipis mancomunats. Foto d’arxiu

Des de l’inici de l’estat d’alarma a meitats del mes de març, el Servei Comarcal de Joventut del Consell Comarcal del Tarragonès ha adaptat les gestions i la metodologia de treball del seu departament per tal de seguir oferint tota l’atenció i suport necessari al jovent de la comarca.

En aquest període de temps, tant des del Servei Comarcal de Joventut com des de l’Oficina Jove Tarragonès (gestionada pel Consell conjuntament amb l’Ajuntament de Tarragona i la Coordinació Territorial de Joventut a Tarragona de la Generalitat de Catalunya) s’han atès consultes via telefònica o mitjançant correu electrònic amb un total de 79 consultes. D’aquestes cal destacar que 37 s’han fet als professionals dels diferents serveis de treball (11 als del Servei Comarcal de Joventut i 26 als de l’OJ), 32 al servei de salut de l’OJ i 10 més al Consell relacionades amb el lleure (casals, camps de treball, instal·lacions juvenil i formació).

I com es fa habitualment, cada setmana s’ha enviat a les persones inscrites el butlletí d’ofertes relacionades amb el lleure, el camp social i l’àmbit educatiu.

Altres recursos creats

  • S’han publicat a la web les infografies <http://tarragones.cat/joventut/scj-tarragones/info-orientacio> relacionades amb la recerca de feina, una manera molt breu i esquemàtica per saber concretament com ha de ser el currículum i l’autocandidatura, però amb la intenció d’anar elaborant setmanalment una infografia nova, i amb la voluntat que siguin una excusa per contactar amb les professionals que poden orientar i assessorar per aprofundir en diferents temes d’aquest àmbit.
  • S’ha creat una secció a la web del Consell d’afectacions del covid19 <http://tarragones.cat/joventut/afectacions-covid-19> amb informació d’actualitat: les oficines del SOC durant el confinament, la situació laboral i joves i internet segura.
  • S’han afegit recursos de la Generalitat a l’apartat t’interessa <http://tarragones.cat/joventut/interessa-1> de la web de Joventut sobre habitatge, assessories i consultoris, etc.
  • Des de l’Oficina Jove Tarragonès s’ha realitzat un taller on line, a Youtube, anomenat “La meva primera feina» <https://www.youtube.com/watch?v=-zbeWCR-z1w>, així com, per als municipis que no disposen de tècnic municipal o mancomunat, s’ofereix la possibilitat de fer consultes d’informació general i Treball via aplicació telegram.

Enquestes als municipis mancomunats

D’altra banda, un total de 299 joves dels municipis de Renau, El Catllar, Perafort, La Secuita, La Riera de Gaià, Els Pallaresos, La Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp i Creixell han contestat l’enquesta anònima de Joventut sobre àmbits diversos. Entre d’altres ítems, aquesta enquesta permetrà a les tècniques elaborar el Pla Local de Joventut d’aquesta legislatura.

Aquesta és una eina més que ajudarà a dotar de coherència les polítiques públiques locals amb accions i serveis que donen resposta a les necessitats detectades.

Un cop finalitzat aquest mes d’abril i un cop tancades les enquestes, es farà balanç de les respostes obtingudes a cada municipi.

Si alguna persona entre 12 i 30 anys d’aquestes localitats volgués contestar i no sap com fer-ho pot contactar a joventut@tarragones.cat<mailto:joventut@tarragones.cat>

 

L’estiu del coronavirus: els experts preveuen un turisme intern i sense estrangers

Imatge de la platja de Llevant de Salou en ple estiu

Anar a la platja per torns, desplaçar-se en mitjans de transport al 30% de la seva capacitat i tancar fronteres tant d’entrada com de sortida són algunes de les mesures que el Govern espanyol estudia per a aquest estiu. «Si el consumidor turístic s’ha de moure enmig de mesures de control estrictes, serà prudent», adverteix Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. A més, afegeix que «si l’escenari que es planteja és aquest, vol dir que estem molt lluny d’una situació de normalitat i que, per tant, en aquest context, la reactivació de la demanda no tindrà l’efecte rebot accelerat del qual es parla».

Pablo Díaz, també professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, situa la millora al final de l’estiu, moment en què alguns països europeus obriran les fronteres. «Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia i de la possible política comuna europea: les polítiques descoordinades implicaran un retard en l’obertura de fronteres per la desconfiança mútua i les mesures desiguals adoptades a cada país», afirma Díaz. Això sí, s’espera que les fronteres continentals siguin el darrer pas, un cop la situació de les europees s’hagi normalitzat.

Després d’un mes i mig de confinament, degut a la crisi sanitària produïda pel coronavirus, la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va assegurar que s’està treballant amb un calendari de reactivació, el qual està partit en dues parts, clarament diferenciades.

La primera contempla la recuperació dels sectors productius, la qual comença ara i dura fins a l’estiu, i la segona afecta el turisme, l’oci i la cultura, que es podria recuperar a final d’any o principis del proper 2021.

La campanya turística es dona per perduda fins a principis del proper 2021, quan es tornarà a la normalitat d’alguns sectors, com poden ser el turisme, l’oci, la cultura, la navegació marítima i aèria, entre d’altres coses.

El turisme cau, l’economia es desinfla

Aquest passat 2019, el sector turístic va aportar el 12% del PIB català. Per a aquest 2020, en canvi, es preveuen dades fatídiques. «El grau de reactivació turística dependrà de la flexibilització progressiva de les normes de control sanitàries, que probablement s’aniran implantant per àrees geogràfiques nacionals i internacionals», afirma Gomis.

En un any en què l’Estat espanyol va batre per setè any consecutiu el seu rècord històric en arribades de turistes internacionals, atès que va arribar als 83,7 milions de visitants, queda clar que si les fronteres estan tancades, una part molt significativa d’aquests turistes no podrà tornar i «caldrà veure si el turisme interior pot substituir la demanda», considera Gomis, director del programa de Turisme de la UOC.

Turisme de proximitat més econòmic i amb aires dels setanta

Però si el turisme nacional és l’única opció viable per fer vacances durant aquest estiu tan singular, podria ser que els preus s’incrementessin? «No és previsible un augment de preus», considera Gomis. En la mateixa línia, Díaz afirma que els preus en general no s’apujaran, al contrari: «per començar a atraure la demanda, significativament més baixa que la d’anys anteriors, tendiran a abaratir-se».

Hi haurà una demanda baixa, a causa d’una crisi sanitària que comporta una crisi econòmica, amb pèrdues milionàries en llocs de feina. Segons el Ministeri de Treball, són 888.597 els llocs de feina destruïts a Espanya des del 12 de març a conseqüència de la crisi del coronavirus.

A escala mundial, al sector del turisme, les estimacions del Consell Mundial del Viatge i el Turisme (WTTC) fan referència a 50 milions de llocs de feina perduts. A Catalunya, per exemple, el sector turístic va suposar el 13% de l’ocupació total del 2019. «Estem davant d’un entorn en què molts col·lectius i persones tenen problemes econòmics greus i en el qual el nivell adquisitiu de les famílies baixarà; es tracta, per tant, d’indicadors que no juguen a favor d’un increment de preus», afegeix Gomis.

El que sí que es preveu és que el preu d’alguns transports augmenti. «Almenys inicialment, ja no es veuran, per exemple, els preus d’oferta de les companyies aèries de baix cost anteriors a la crisi, perquè seria insostenible des del punt de vista econòmic», afirma Díaz. Segons l’expert, el turisme tornarà a un escenari semblant al dels anys setanta, «en què les famílies es desplaçaven en els seus propis automòbils i, sobretot, cap a apartaments d’estiueig».

La confiança del turista el portarà a prop

En qualsevol cas, sembla que la COVID-19 tindrà conseqüències en la confiança dels turistes. «L’experiència d’aquesta situació sanitària actual és tan traumàtica que pot provocar un canvi en l’ordre de prioritats en la vida de moltes persones. I entre aquests canvis de prioritats, és previsible que també hi hagi els hàbits en turisme, fet que en condicionarà l’oferta», explica Gomis.

Segons l’expert, és previsible que a curt i mitjà terminis els viatges de llarga distància es redueixin després de la COVID-19. Ja va passar una cosa semblant després dels atemptats de l’11-S: es van reduir dràsticament els viatges en avió i hi va haver una recuperació de les destinacions de proximitat i en vehicle privat. «Els viatges de proximitat generen més confiança psicològica, més sensació de control i menys despesa entre els viatgers i, per tant, es poden recuperar abans», afegeix Gomis.

Díaz és més optimista pel que fa a la previsió a mitjà termini. «Hi ha molts interessos i tota una indústria disposada a ser reactivada; hi havia —i probablement hi tornarà a haver— una demanda mundial creixent que serà convenientment impulsada per campanyes promocionals massives», afirma.

Itàlia, la Xina, els Estats Units o Espanya són els països més afectats per aquesta crisi, però també són els estats que reben més turistes del món. La situació pot afectar negativament la imatge i el futur del turisme? «La pandèmia està tan generalitzada geogràficament que difícilment quedaran només alguns països com a assenyalats», afirma Díaz, però també afegeix que altres destinacions es poden veure afavorides. «Si han tingut poca incidència de la COVID-19 i tenen dades fiables, poden ser percebudes com a segures pel turista internacional», afirma.

El passaport víric, una opció per volar?

Encara hi ha molts dubtes sobre el futur del sector aeri posterior a la crisi: mesures de distanciament entre seients, aeronaus operant amb menys passatgers, desinfecció de cabines després de cada vol… El passaport víric també és una de les opcions que hi ha damunt la taula. Segons Díaz, és un tema qüestionable perquè promouria un passaport de moviment fins i tot dins d’un mateix país i podria servir per establir condicions de confinament més dures per als qui no en tinguin. D’altra banda, afegeix que «seria un primer pas per permetre el turisme internacional, però a la llarga es podria convertir en una trava si es demana durant molt temps».

Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, dubta de la possible efectivitat d’aquesta mesura davant les dades que tenim actualment. «Encara no entenem bé com funciona aquesta immunitat que, en teoria, provoca el virus. No sabem fins a quin punt és efectiva (hi ha alguns casos de possibles reinfeccions que s’han d’investigar a fons) ni quant de temps duraria», assenyala.

El món canvia, el turisme també?

De les conseqüències de la crisi en podem extreure lliçons i podem canviar la mentalitat cap a un debat que tingui més en compte la sostenibilitat, l’ecologia i el respecte a les societats locals i que pensi menys en la massificació i en un sistema aeri poc implicat en el medi ambient. «Ja s’identificava una tendència cap a un turisme més responsable i pot ser que l’escenari posterior a la pandèmia acceleri la regulació de les administracions i la pressió de la demanda en aquest sentit», afirma Gomis. «Les conseqüències de les decisions que es prenguin en l’àmbit de la gestió pública durant els pròxims mesos reconfiguraran l’estructura de les condicions de l’oferta i de les expectatives de la demanda», conclou.

Redacció

 

La natura comença a desplegar-se lliurement a Tarragona davant la ‘desaparició’ de l’home

Un exemplar de corriol camanegre a la platja de Torredembarra. Foto: Javier Mora

Ocells que preparen nius al bell mig de les platges de Torredembarra, Creixell i Tamarit, dofins que circulen a prop de la Costa Daurada, grups de petxines que sorgeixen a les platges de les nostres costes, en les quals es poden veure troncs, i matolls que creixen a diferents punts de la ciutat de Tarragona, com a l’entrada mateixa de l’Ajuntament… Són petits indicis que les coses estan canviant, que la natura s’està reapropiant del que li havíem pres. La costa tarragonina comença a dibuixar escenes poètiques.

‘Feia 30 anys que des de Torredembarra no veia els pals de les barques del port de Vilanova i la Geltrú. L’absència de contaminació m’ha permès contemplar-ho‘. Ho diu Ramon Ferré, membre del grup ecologista Gepec, que ha comptabilitzat que a les platges de Torredembarra, inhabitades pels humans des de fa més d’un mes, hi ha fins a 18 ‘propostes de nius’ del corriol camanegra mascle.

Això abans no passava. Ocupades les platges pels humans, el corriol buscava els llocs no freqüentats, com els laterals de les platges. Ara fan el que en diem les propostes de nius al mig de les platges, on hi hauria humans’. El corriol mascle fa una ‘proposta’ de niu i després és la femella qui tria on nidificar. A Cubelles ja s’han vist ous de cries. Els corriols crien a les platges, però la presència humana sempre ho dificulta. A Tarragona hi ha controlats dos exemplars de corriols, a tocar de Tamarit, un a Creixell, també a Torredembarra i un a Cubelles.

També el mar ho nota: ‘És un gran amplificador del so i en haver desaparegut les embarcacions, especialment les recreatives, la fauna ho nota amb la presència de més mamífers. S’han vist dofins i rorquals -balenes- desplaçant-se per les nostres platges‘, afirma Ferré.

Un fenomen sorprenent que ja s’està notant en algunes platges de la Costa Daurada és que aquestes van tornant a poc a poc al seu aspecte natural, originari, com eren fa dècades o segles: ‘S’estan formant ondulacions, dunes, hi apareixen troncs i força petxines que abans no veiem‘, diu Ferré, que les té localitzades a Torredembarra, on resideix. ‘Els humans volem que les platges siguin planes, les netegem i com que no volem plàstics ni residus naturals, el que fem és foragitar les pròpies platges’.

A més, un altre efecte del confinament és el descens de la toxicitat de l’aire, que supera el 80% al Camp de Tarragona, fet que implica ‘que les espècies que són més sensibles a la qualitat de l’aire es recuperen’, començant pels insectes. A més, els ocells estan canviant els hàbits del seu cant.

Més efectes de l’absència humana: a Tarragona mateix s’estan veient herbes i matolls que creixen en llocs com les escales d’accés a l’Ajuntament o al pla de la Seu, davant la Catedral.

Imatge d’una planta que ha sortit enmig l’asfalt durant el confinament per l’estat d’alarma del coronavirus, a Torredembarra. Foto: Gepec

L’ànec coll verd es mou amb llibertat al Baix Gaià

Hèctor Hernàndez, de l’associació ecologista La Sínia del Baix Gaià, certifica que a l’entorn del riu Gaià i de la seva desembocadura ‘l’ànec coll verd es mou amb plena llibertat, fins i tot a la platja de la desembocadura’. Observadors han constatat que al riu s’hi estan atançant exemplars d’ocells que proliferen molt més que en èpoques anteriors. A més, ‘el coll verd es mou riu amunt i riu avall sense problemes’. El mateix riu es veu més clar i transparent, fruit de la davallada de la contaminació.

Era insòlit veure l’ànec a la desembocadura del Gaià i a la platja donat que aquesta estaria ocupada pels humans en aquestes dates.

Un altre efecte és que els camins i els senders estan començant a poblar-se de vegetació: ‘Tindrem feina quan acabi el confinament’, adverteix Hernàndez, qui subratlla que quan acabi aquest, ‘els governants i la societat hauran de fer-se un replantejament de com volen que sigui l’entorn, si com era abans o com és ara. Considerem que cal apostar per un equilibri entre les necessitats humanes i les naturals. Hem de prendre lliçons d’aquest confinament’, conclou.

Granotes que rauquen a Tarragona

A Tarragona l’organització ambientalista Mare Terra Mediterrània està notant que les granotes que té a la bassa de la seva Escola de Natura tornen a raucar lliurement. Patrícia Salas, ambientòloga de l’entitat, explica que amb la desaparició de la contaminació acústica, ‘les granotes se senten lliures i tornen a cridar. Al costat de l’escola hi ha un aparcament que sempre estava ple de cotxes. Ara només n’hi ha un o dos’.

El confinament, a més, coincideix amb la primavera, ‘que és quan la fauna surt més’. Mediterrània espera que quan puguin tornar al riu Francolí, que és al costat de l’escola i del que s’han especialitzat en el seu coneixement, notaran canvis: ‘Més nius als arbres i més rastres d’animals, que normalment no trobem perquè s’amaguen quan senten sorolls o amb la presència dels humans, i segurament orenetes de ribera i blauets, als qui afavoreix el confinament’.

D’altra banda, l’Administració també és conscient d’aquests canvis, tot i que les prioritats no passen per l’observació d’aquests fenòmens. Laureà Giné, cap de la secció de Biodiversitat i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona, coneix l’existència de balenes que discorren més a prop de la costa, com també de la nidificació del corriol: ‘La percepció que tinc és que les espècies han ampliat el seu hàbitat i incoporat el que era el seu espai natural. Allà on no s’atrevien a anar-hi ara hi van. No és que hi hagi més ocells, és que es fan més evidents’.

També succeeix que ‘en haver-se reduït el soroll a les ciutats, sentim el cant dels ocells que abans no sentíem. Ara no s’amaguen i a més no hi ha soroll ambiental’. En l’era preconfinament, ‘només ens adonàvem de la presència de coloms, gavines o cotorres’.

Si a la costa i a les ciutats, l’aparició de la natura en el seu esplendor és evident i també és poètic, no succeeix el mateix a l’interior, a les comarques on es llaura el camp i hi ha granges en explotació. ‘Aquí, l’home hi és present, encara que el tràfic hagi disminuït’, recorda Giné.

Imatge d’un rorqual comú a les costes catalanes. Foto: Associació NOA18Nusos

Crida als ajuntaments

El Gepec-EdC, al seu torn, ha fet una crida als ajuntaments perquè no tinguin pressa a eliminar tota la biodiversitat que ha aflorat durant el confinament. El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya llança aquest missatge per tal que es respecti el denominat ‘rewilding’.

Aquest és el missatge que el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) transmet als ajuntaments i a la ciutadania, ara que es comença a albirar el desconfinament a l’horitzó. L’entitat ecologista demana així que el retorn a la vida quotidiana es realitzi ‘respectant la natura salvatge que s’ha obert pas aquests dies’, però també ‘que es reflexioni envers la oportunitat mediambiental que s’ha donat enmig de l’emergència sanitària’.

Per això, el GEPEC-EdC demana a la població que, quan acabi el confinament, fotografiï aquelles petites mostres de natura propera que sovint les brigades municipals s’afanyen a eliminar. Els/les ecologistes animen a compartir les imatges a les xarxes socials amb l’etiqueta general #CATrewilding i altres d’àmbit local (per exemple, #REUSrewilding), i també recomanen instal·lar l’app PlantNet per trobar el nom de moltes de les plantes autòctones que es podran observar quan s’acabi el confinament.

L’objectiu de la campanya és doble. Per una banda es vol pressionar els propis ajuntaments perquè esperin almenys que la població confinada (en especial aquella que, si es fa un desconfinament esglaonat, trigarà més a sortir) pugui veure com de salvatges s’han tornat parterres i carrers abans no aplicar els tòxics herbicides. Per l’altra banda també vol afavorir ‘un canvi de percepció entre la població perquè la biodiversitat autòctona i senzilla no s’observi com abandó o brutícia, sinó com exemples de natura amable que ens saluden i ens avisen’.

Els animals ‘prenen’ les ciutats

A la resta del món, se succeeixen les imatges amb els animals guanyant territori allà on els humans han desaparegut. Però no és l’únic efecte del confinament: els índexs de contaminació segueixen reduint-se en moltes grans ciutats i alguns experts preveuen que els nivells baixaran a xifres que no es veien des dels anys 40.

Algunes de les imatges que ha proporcionat aquesta reclusió de la humanitat: un puma passejant-se pel centre de Santiago de Xile, un grup de cabres salvatges tastant l’herba d’un jardí, en una ciutat de Gal·les, o un grup d’ànecs fent un passeig nocturn al voltant del teatre de La Comédie-Française, al cor de París.

Hem vist a les xarxes com els senglars es passegen lliurement pels carrers de Barcelona o d’Arenys, i també vídeos de llops, ossos, cérvols, galls dindi i altres animals que aprofiten la falta d’humans i de cotxes per abandonar les zones forestals properes a les ciutats o bé els parcs urbans i explorar nous territoris. La natura s’ha res pres una petita revenja.

Jaume Garcia

 

Degoteig de denúncies a veïns amb segona residència a la Costa Daurada per Setmana Santa

Un agent de la Policia Local del Vendrell, parlant amb un conductor en un control als barris marítims. Foto: Roger Segura

Malgrat els controls policials i les tanques instal·lades en alguns municipis de la Costa Daurada, el degoteig de denúncies a veïns amb segona residència ha continuat per Setmana Santa.

Al Vendrell, 31 de les 136 sancions imposades entre dimecres i diumenge per no respectar el confinament corresponien a persones foranes. «És preocupant perquè això vol dir que n’han vingut més, ja que no és possible tancar-ho tot les 24 hores», lamenta l’alcalde, Kenneth Martínez.

A Cambrils s’han sancionat veïns de Saragossa, Lleida i Girona. Altres municipis han optat per fer controls a dins i fora dels supermercats per enxampar-los mentre fan la compra.

A Torredembarra s’han imposat una setantena de denúncies i, a Calafell, una desena.

El Vendrell va ser un dels primers municipis que va col·locar tanques en accessos secundaris a urbanitzacions per barrar el pas als turistes i, entre dimecres i diumenge, la Policia Local en va enxampar 31. «Encara hem d’insistir molt i fer molta pedagogia. Tornarem a gaudir de les platges, però ara no toca», assenyala l’alcalde, Kenneth Martínez, a l’ACN.

Davant d’aquest escenari, l’ajuntament mantindrà els tancaments, pensats per canalitzar el trànsit i evitar la picaresca. «També dels veïns del Vendrell que incompleixen les restriccions», precisa Martínez. Alhora, la Policia Local del Vendrell fa ús d’un dron que ha permès enxampar una persona passejant els gossos a la vora del mar, entre d’altres.

Ofensiva als supermercats

A Calafell (Baix Penedès), on es van tancar diversos accessos amb barreres de formigó, la Policia Local continua enxampant infractors. Només durant la jornada de diumenge es van imposar 22 denúncies per incomplir l’estat d’alarma. La meitat corresponien a sancions imposades a les entrades dels supermercats a persones amb segona residència a Calafell.

Aquesta estratègia també l’han fet servir a Torredembarra (Tarragonès), juntament amb un reforç del patrullatge amb agents de paisà per les urbanitzacions. «Tancar el poble és impossible i l’única manera que tenim és vigilar els llocs de més afluència, com ara els supermercats, i demanar-los la identificació», justifica l’alcalde, Eduard Rovira, a l’ACN.

Entre dijous i diumenge, la Policia Local ha denunciat una setantena de persones no residents . Dijous van ser 36, divendres 11, dissabte 16 i diumenge 5. Rovira ha valorat que «finalment no s’ha desplaçat tanta gent» i que la gran majoria han respectat el confinament. El volum de brossa generada o el consum d’aigua no han patit variacions rellevants respecte les setmanes anteriors, però l’Ajuntament avisa que mantindrà els controls.

La Pineda continuarà blindada

A Vila-seca (Tarragonès), mentre continuï l’estat d’alarma l’Ajuntament mantindrà les tanques de formigó instal·lades en set accessos del nucli de la Pineda, amb la qual cosa el passeig de Pau Casals seguirà com l’única opció d’entrada i sortida. Segons l’Ajuntament, entre dimarts i diumenge s’han controlat 1.294 vehicles i s’han imposat 45 denúncies –el 82% de les quals a veïns de poblacions properes. «Les indicacions que han fet les autoritats sobre el confinament s’han respectat perfectament. Només hi ha hagut algun cas molt aïllat», valora l’alcalde, Pere Segura.

Denuncien veïns de Saragossa a Cambrils

A Cambrils (Baix Camp), entre dijous i diumenge s’han imposat més d’una vuitantena de denúncies. Segons la Policia Local, s’han sancionat veïns de Saragossa, de les Garrigues, de Girona i de Flix que hi feien estades injustificades. També s’han detectat infractors de Reus, Miami Platja, Salou, Montbrió, l’Ametlla de Mar o Tarragona que circulaven indegudament pel municipi.

A Mont-roig del Camp (Baix Camp), de les 285 denúncies imposades per incomplir el confinament entre el 16 de març i divendres passat només el 2% corresponien a persones amb segona residència. En aquest municipi divendres la Policia Local també va denunciar dues persones que jugaven a golf a Bonmont.

Roger Segura – ACN

Els municipis de la Costa Daurada confien tenir a punt per l’estiu les platges afectades pel Gloria

Imatge del 12 d’abril amb els danys ocasionats pel temporal Gloria al càmping Las Palmeras de la platja Llarga de Tarragona. Foto: Mar Rovira

Les destrosses ocasionades pel temporal Gloria a les platges de la Costa Daurada encara no estan del tot reparades. La previsió inicial era que la majoria estiguessin resoltes per l’inici de la temporada turística, per Setmana Santa, però l’estat d’alarma ha fet que alguns treballs hagin quedat a mitges.

A Tarragona, Altafulla, Cambrils o Mont-roig del Camp en tenen diversos exemples. Algunes obres les impulsen els ajuntaments, però altres -especialment la reposició de sorra- depenen de la Direcció General de Costes, que no preveu que s’enllesteixin fins a final de juny. Els consistoris confien que amb la tornada progressiva a la feina prevista pels propers dies es puguin reiniciar els treballs i tenir-ho tot a punt de cara a l’estiu.

La Direcció General de Costes preveu que les obres d’emergència que, en bona mesura, no es van poder començar a executar i van quedar aturades el passat 16 de març amb el decret d’estat d’alarma, es puguin reprendre entre el 20 d’abril i final de mes. A la costa del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre el govern espanyol va destinar uns 3,5 milions d’euros per a les actuacions, que assumiran de forma simultània cinc empreses. Amb un termini d’execució de dos mesos, la previsió és poder finalitzar els treballs a finals de juny, pels volts de Sant Joan.

Pla general de la platja llarga de Tarragona en una imatge del 12 d’abril del 2020. Foto: Mar Rovira

Platges regenerades de forma natural a Tarragona

A Tarragona, els treballs en diferents platges estan aturats des de fa quasi un mes. En alguns casos, de fet, es van parar abans del decret de l’estat d’alarma, per indicació del consistori. El conseller de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, valora a l’ACN que tot i l’endarreriment hi ha una part positiva, que és que la natura ha tingut més temps per regenerar les platges de manera natural. Segons explica, és el cas de la Llarga, la Savinosa i Cala Romana.

Algunes obres ja s’havien acabat, com la reparació d’un col·lector i d’una escomesa d’aigua a la platja Llarga. Altres, com les dutxes del mateix indret o la passarel·la de Cala Romana, hauran d’esperar. Fins i tot més enllà del primer aixecament del confinament anunciat pel govern espanyol per aquest dimarts, ja que en principi les obres que depenen de l’Ajuntament de Tarragona seguiran aturades, segons han indicat fonts municipals.

Pel que fa a la reposició de sorra, Puig explica que es farà reaprofitant la que el Gloria es va emportar mar endins i que es dipositarà «en llocs concrets que se suposa que tenen resiliència als temporals». «El que no és sostenible és portar sorra artificialment en platges que s’estan buidant», argumenta.

També queda en suspens l’inici del servei de socorrisme que fa Creu Roja a les platges de la ciutat. Havia de començar el 15 de maig, però Puig avança que s’adaptarà a la «disponibilitat laboral». També caldrà esperar per saber en quines condicions s’obren les platges, per «si hi ha alguna regulació per evitar aglomeracions», comenta el conseller.

La platja de la Pineda, sense sorra, amb un punt de socorrisme en primer terme. Imatge del 7 d’abril. Foto: Roger Segura

La platja de la Pineda espera 200.000 metres cúbics de sorra

A Vila-seca l’inici formal de la temporada d’estiu l’acostuma a marcar Sant Joan i és a final de juny quan l’Ajuntament vol que la platja de la Pineda estigui del tot preparada. Segons expliquen fonts municipals, l’Autoritat Portuària de Tarragona manté la previsió d’executar durant la segona setmana de maig l’aportació de 100.000 metres cúbics de sorra que hi fa cada any, i la reparació de l’espigó del Racó, que va quedar malmès pel Gloria. A més, aquest any la Direcció General de Costes s’ha compromès a fer una aportació addicional de 100.000 metres cúbics més a la platja.

Després de la neteja inicial, el 6 de febrer el consistori va iniciar la reparació dels serveis afectats. Les pèrdues es van xifrar en 3,4 MEUR. Malgrat la crisi del coronavirus, el consistori manté la previsió d’instal·lar al juny les noves dutxes i rentapeus. El mobiliari es pretenia renovar l’any vinent, però els danys ocasionats pel temporal van obligar l’Ajuntament a avançar l’actuació.

L’Ajuntament de Salou va poder enllestir gairebé el 95% de la reposició de sorra a les platges del municipi i ho va fer de manera que poguessin resistir l’embat de possibles temporals abans del juny. Al febrer es va iniciar el trasllat de 15.000 metres cúbics de sorra de les platges de Ponent i Llevant -que en van rebre un excedent-, cap a la platges Llarga, Llenguadets i Capellans –que en van perdre-.

Segons l’alcalde, Pere Granados, la crisi del coronavirus només ha deixat pendents petites obres que es van haver d’aturar i que es reprendran quan es permeti fer aquesta mena de treballs. «Les platges estaran en perfectes condicions, com sempre ho han estat», assegura l’alcalde, confiat que la crisi es resolgui el més aviat possible.

Feina avançada

A Altafulla es viu una situació similar. Arran del Gloria el consistori va decidir canviar el model de gestió de la platja, un projecte que no s’ha pogut culminar. Malgrat això, des de l’ajuntament avancen que han notat millores, com ara que els sediments es queden més a la platja. Aprofitant les destrosses del temporal, també s’ha previst substituir les plataformes que suporten les terrasses dels restaurants, que havien quedat descalçades per la regressió de la platja, per plataformes elevades que no trepitgin directament la sorra. Al municipi del costat, Torredembarra, el poc mal que va fer el temporal va quedar arreglat durant el febrer.

L’Ajuntament de Cambrils també va poder enllestir les actuacions més essencials i condicionar les platges abans de la Setmana Santa, tret d’unes reparacions d’obra que es preveuen reprendre dimarts. Segons el consistori, també hi ha pendents un parell d’actuacions per part de Costes: unes reparacions a l’espigó situat vora la riera de Riudecanyes i l’aportació de sorres en aquest mateix punt, al Cap Sant Pere i a la platja situada davant Turisme.

A més, caldrà fer el muntatge de dutxes, rentapeus i lavabos químics, entre d’altres, que dependrà de com evolucioni la situació. Malgrat tot, el desig del consistori és tenir-ho tot a punt per a l’1 de juny, data d’inici de temporada d’estiu al municipi. Això només serà possible, però si l’aixecament del confinament arriba abans del maig, perquè es calcula un mes de durada de les actuacions. En cas contrari, l’arrencada s’allargarà proporcionalment, precisen fonts municipals.

A Mont-roig del Camp, amb danys valorats en prop de 4,9 MEUR, el consistori va fer la neteja de les zones més accessibles i concorregudes com el passeig de la platja Cristall. En aquest municipi del Baix Camp la prioritat és recuperar les cales afectades i els accessos que van quedar detallats, una actuació que correspon a Costes. Tot i que les actuacions estan completament aturades, fonts municipals indiquen que són optimistes i que esperen no haver de donar la temporada per perduda.

Roger Segura / Jordi Marsal / Eloi Tost – ACN

 

Baixa un 10% el consum d’aigua a Tarragona i un 9% el del CAT per l’estat d’alarma

Imatge de la seu d’EMATSA a Tarragona. Foto: EMATSA

El decret d’estat d’alarma i de confinament ha tingut una repercusió directa i automàtica en el consum d’aigua dels tarragonins i de la població de la província de Tarragona, a més de la gran indústria química dels polígons nord i sud del Camp, segons han informat a Tarragona21 fonts de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona -EMATSA- i del Consorci d’Aigües de Tarragona -CAT-.

A Tarragona ciutat, EMATSA ha constatat un descens del 10% en el consum d’aigua en comparació amb la mateixa setmana de l’any passat, segons indiquen fonts de la companyia. Tot i que l’estat d’alarma situa l’empresa com a servei essencial i per tant concentra les tasques en temes urgents i així no disposa de dades mes detallades, sí dedueix que els sectors de l’hosteleria, bars i restaurants, càmpings, obres als carrers i la indústria han baixat el consum. En canvi, les llars domèstiques, on gairebé tothom està confinat, i els hospitals enregistren més consum, que no compensa la davallada general.

La caiguda va ser ‘abrupta’. Es va iniciar l’endemà del decret d’estat d’alarma, el dia 15 de març, i va ‘caure en picat’ el dia 16, que era dilluns, laborable, un descens que es manté fins dimarts passat, darrer en disposar-se de les dades. ‘Des dels dies 28 i 29 hem notat que s’ha estabilitzat el descens, és a dir, quan va acabar de paralitzar-se l’activitat econòmica, des d’aleshores es manté el mateix consum baix’, indiquen les mateixes fonts.

A banda de Tarragona, EMATSA subministra també als municipis dels Pallaresos, El Catllar i La Canonja. També hi ha descens de consums, tot i que són menors en aquests menys a La Canonja perquè no disposen de centres de treball com el Port de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, càmpings i hotels, on es concentra molta gent i activitat.

El descens del consum al Catllar ha estat del 6%; als Pallaresos, del 7,5% i a La Canonja, municipi fortament industrialitzat, del 10%.

Es tracta d’un descens d’unes dimensions que no s’havien donat des de feia temps. L’any 2008 es van sumar dues crisis, ‘l’econòmica i la sequera’, que provocà una intensa campanya municipal d’estalvi d’aigua, que va donar els seus fruits amb un descens que es va mantenir sostingut. La dada anual del descens de 2008 va arribar a ser de cinc punts sobre l’any anterior.

EMATSA va posar en marxa el dia 13 de març un pla de contingència en ser un servei essencial, amb l’objectiu de ‘garantir l’aigua potable i depurable’, la seva qualitat i quantitat. Ja va comunicar a l’opinió pública que no hi hauria escassetat ni pèrdua de qualitat. Ser servei essencial vol dir que alguns treballs no estrictament necessaris van deixar-se de prestar, com la lectura de comptadors i les obres que no són correctives. Altrament, el 51% de la plantilla practica el teletreball.

De cara al futur, es preveu una recuperació, però en funció de com es desenvolupi el final de la crisi i si el retorn a la feina i a l’activitat és o no esgraonat, com també dependrà del manteniment del teixit productiu.

Josep Xavier Pujol, el primer a la dreta, en una imatge d’arxiu. Foto: Tarragona21

CAT: descensos entre el 8 i el 9%

D’altra banda, el Consorci d’Aigües de Catalunya, el gran subministrador d’aigua en alta a 89 consorciats -que són ajuntaments de la província i indústries majoritàriament del sector petroquímic del Camp de Tarragona-, també ha viscut i viu un descens del consum. El seu director gerent, Josep Xavier Pujol, ho detalla a Tarragona21.

En el cas del subministrament als 63 ajuntaments de la província de Tarragona, el descens ha estat del 8,2% en data d’aquest dilluns. El dia 16 de març ja es constatava un fort descens. La comparativa es fa respecte a la primera quinzena del mateix mes de març d’enguany ja que cada any pot haver una pluviometria diferent i no seria correcte comparar-ho amb dades del mateix període de l’any passat. Quan plou menys, els consistoris i les indústries tiren de fons líquids propis, que solen ser pous i mines.

En el cas de la gran indústria, el descens és del 9,3%. Hi ha diferències entre el polígon nord i el sud. En el primer cas, el descens és de l’ordre de l’11% i al sud, del 8%. Al nord hi ha indústria que consumeix més i genera més volums que al sud. ‘Hi ha menys consum, menys mobilitat, menys exportació i això es reflecteix en el descens’, destaca Pujol sobre el complex químic.

En canvi, les empreses que subministren gasos, essencials en aquesta crisi sanitària, viuen increments notables del consum en haver de necessitar més aigua per a produir-los i poder satisfer la demanda.

Les dades del descens general són significatives ja que el CAT es mou en forquilles d’entre dos i tres punts amunt o avall, però no del vuit i del nou per cent.

Malgrat la davallada, l’afectació en l’economia del CAT no és significativa. ‘Simplement deixem de facturar un import variable’, subratlla el seu gerent. ‘No s’ingressen aquests diners però tampoc es gasten’, recorda. El CAT genera unes factures fixes i altres variables. ‘És com una comunitat de veïns, que suporta els costos fixos entre tots i a partir d’aquí hi ha un variable’.

La postcrisi presenta també incògnites, si més no ningú sap què passarà exactament ja que depèn de molts factors i caldrà estar amatent del retorn de l’activitat econòmica i de la diària.

A nivell intern, el CAT ha fet anàlisis al personal que ara és clau en l’operativa, té el 35% del personal teletreballant, el seu Consell d’Administració celebra reunions virtuals, té les obres no essencials aturades, i fa torns de 12 hores en comptes de vui per evitar contactes entre empleats. Continua fent operacions de manteniment i les que no són essencials ‘les posposem’. ‘La prioritat és el laboratori i la sala de control’, és a dir, tenir una aigua de qualitat i que es controli el seu subminstrament.

Jaume Garcia

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies