TOTS 21

Arriba a Creixell l’exposició de gegants del Baix Gaià

Cartell de la mostra

L’Exposició itinerant de gegants del Baix Gaià, que va començar el passat mes de juny i que ha recorregut els pobles d’El Catllar, La Riera, Altafulla, Torredembarra i Roda de Berà, finalitzarà aquesta gira al municipi de Creixell.

Tothom que ho vulgui podrà gaudir dels Gegants d’aquestes poblacions veïnes els`propers dies 11,12,18 i 19 de setembre, en horari d’11 a 13 h. i de 18 a 20 h., al Casal Municipal de Creixell. Aquesta iniciativa va sorgir de les colles geganteres davant la impossibilitat de poder realitzar els habituals cercaviles festius. D’aquesta manera, el més petits podran tenir contacte amb aquests elements del seguici popular, tan estimats i esperem que ben aviat puguin sortir de nou pels carrers. A l’exposició també hi haurà una guardiola per recollir donatius a favor de la Marató 2021 de TV3.

 

 

PortAventura World llança la campanya ‘Ja Et Toca’ per a premiar als nens que han fet l’estirada

Imatge de la campanya

Coincidint amb l’inici de la tornada al col·le, PortAventura World ha posat en marxa la campanya ‘Ja Et Toca’, una iniciativa que pretén reconèixer l’última estirada que han fet els més petits de la casa. En aquest sentit, el resort ha instal·lat nous mesuradors d’altura que lluiran als carrers de la ciutat de Barcelona i els principals municipis d’aquesta província durant el mes de setembre.

D’aquesta manera, els nens podran comprovar per si mateixos els centímetres que avalen el seu accés a les atraccions més espectaculars del parc. Des de la muntanya russa més alta d’Europa, Shambhala, que requereix una altura mínima de 140 centímetres, fins a la caiguda refrescant del Tutuki Splash, accessible a partir de 1,20 metres=.

Per a potenciar el seu ús en xarxes socials, els usuaris podran utilitzar un nou filtre virtual basat en realitat augmentada per a comprovar la seva altura i participar en el sorteig d’entrades, sota l’etiqueta #YaTeTocaPortAventura. Amb aquesta campanya multisuport i multiformat, la companyia té com a objectiu generar notorietat aprofitant el tret de sortida de la nova temporada d’Halloween.

El director general de Negoci de PortAventura World, David García Blancas, recorda «el moment en el qual molts nens criden plens d’orgull: mamà, papà, per fi he superat el 1,40!, enguany podré pujar a Shambhala! I és que el treball més important d’un nen és créixer i aprendre i una fórmula perfecta per a incentivar aquest creixement consisteix a marcar noves metes i, sobretot, a reconèixer que les hem aconseguit. Amb els nous mesuradors d’altura tornarà l’emoció de comprovar que poden accedir a l’atracció que més els il·lusiona i estaran un pas més prop de complir els seus somnis».

 

Óscar Sánchez, Joan Martí Pla, Núria Batet i la recomanable lectura del Dant

Oscar Sánchez i Joan Martí Pla, presidents entrant i sortint, avui. Foto: Tots21

El Consell Comarcal del Tarragonès ha formalitzat aquesta tarda el previst traspàs de la vara de comanament i el carismàtic alcalde de Constantí, Oscar Sánchez, ha agafat el relleu del veterà alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, en virtud del pacte de govern signat fa dos anys entre els socialistes i Junts, pacte que avui ha quedat refermat per a escàndol d’ERC i de la CUP. El ple extraordinari celebrat extraordinàriament al Palau de Congressos de Tarragona ha anat farcit de detalls que haguessin enamorat Maquiavel.

Per començar, no s’ha celebrat a la seu del Consell Comarcal, ni a la Diputació, que era el lloc alternatiu demanat per presidència perquè les mesures covid feien inviable convocar-lo al minúscul saló de plens del Consell Comarcal. La Diputació no ha respost en positiu la demanda per problemes logístics i això ha enfurismat el president sortint. Junts i socialistes hi veuen una mà política al darrere. Recordem que la Diputació és presidida per ERC, que al Consell Comarcal està a l’oposició.

I al Consell Comarcal, ERC té ferides greus. ‘Qui fereix, coneix’, deia Roberto Calasso. Els republicans s’han mantingut ferms igual que fa dos anys, en què reclamaren governar en haver estat la llista més votada, i han presentat alternativa amb la regidora de Torredembarra i portaveu, Núria Batet, com a candidata a la presidència. En 2019, ERC va empatar en conselleries en el primer lloc amb els socialistes -nou-, però socialistes i Junts van pactar i van deixar els republicans a l’oposició. Tècnicament, els socialistes del Consell Comarcal van fer ‘un Ricomà’.

Diuen que el president sortint es refiava més dels socialistes que hi ha al Consell que dels republicans per signar un pacte que llavors va sonar estrany i que vint anys abans hagués fet les delícies de Miquel Roca. L’intent d’avui de la generala Batet era com la de Felip II contra els anglesos, no havia dut les seves naus a lluitar contra els elements. Ha perdut aclapadorament la votació per 5 a 18. El general Batet, l’original, recordem-ho, va ser afusellat per intentar aturar el cop d’estat de juliol del 36.

No obstant les ferides de guerra, Núria Batet ha fet una intervenció més pròpia del nunci del Vaticà i ha aconseguit disfressar-se, no d’indiana de La Torre, sinó de tot un Pere Aragonès fent la quadratura del cercle com és criticar Junts i el president sortint del Consell i a la vegada elogiar-lo. Ha estat crítica, sí, però no ha buidat el carregador, com s’hagués pogut esperar. Finezza italiana. Batet, que deu conèixer a fons el Vaticà, és segur una gran lectora del Dant, de qui enguany celebrem els 700 anys de la seva mort, ja que el poeta florentí va deixar dit: ‘No et cremarà el foc que no vas encendre’. Batet no ha encès cap foc: ‘Nosaltres teníem molt clar amb qui pactar fa dos anys, ERC i Junts, que lideren la política catalana, perquè totes les institucions són necessàries per alliberar el nostre país de la repressió. Hi ha pactes que busquen que les coses es quedin com estan i és el que ens estem trobant en aquest Consell Comarcal, perpetuar les mateixes forces, Junts i PSC’, ha arrencat, per tot seguit fer un elogi a la tasca duta a terme pel president sortint.

Al plenari de l’exili s’ha estrenat com a consellera la cupaire Eva Miguel, al seu torn consellera municipal a l’Ajuntament de Tarragona, que ha substituït el seu company Oriol Olivé, una tradició que segueixen alguns partits del Consell Comarcal en complir-se l’equador del mandat. Miguel ha desenfundat el kalashnikov i ha afusellat sense pietat el contracte de la brossa del Consell amb frases lapidàries que farien les delícies de Michel Foucault o d’Antonio Gramsci -snif-. Josep Toquero, portaveu de Junts, en la millor tradició política de no escoltar el que no toca, ha fet com la novel.la de Simenon, d’home que veia passar els trens, i ni s’ha immutat. Eva Miguel, no obstant, havia tingut temps de recitar una catilinària contra En Comú Guanyem -que resulta que governa amb els socialistes i amb Junts per fer-ho encara més enrevessat-  i li ha etzibat al grup un ‘què fan vostès aquí’, a la manera de la famosa lletania de Ciceró: ‘Fins quan abusaràs, oh Catilina, de la nostra paciència’.

La millor notícia és que no hi hagi notícies, deia Woody Allen, i la resposta d’En Comú Guanyem ha estat el silenci, el so del silenci interpretat no per Simon i Garfunkel sinó per un Mario Téllez que ha definit la tasca feta al govern com aquella que busca ‘millorar la vida de la gent, assumint qualsevol contradicció’. Han notat el matís? ‘Assumint qualsevol contradicció’. A l’Ajuntament de Tarragona, En Comú Podem ha abandonat el govern quan ha entrat la burgesia catalana, és a dir, Junts, i abans havien evitat que el socialistes, que havien guanyat les eleccions en vots, governessin. Al Consell Comarcal del Tarragonès, En Comú Guanyem governa amb socialistes i Junts. Tal vegada sigui més una qüestió d’influència, comparativament immensa influència, que té una ciutat com Tarragona davant del Consell Comarcal.

El president sortint ha fet un al.legat de la feina feta durant dos anys d’espantosa pandèmia i ha volgut donar valor a la tasca cultural que ha aconseguit mantenir la institució. La cultura ha estat la gran perjudicada per la pandèmia i el Consell ha intentat evitar el naufragi. Deia Simon Leys que ‘entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l’operi el que hagi llegit Txèjov‘. El Consell Comarcal del Tarragonès té una tècnica, Fina Cavallé, que ha llegit Txèjov. En bona mesura, gràcies a ella es manté l’activitat cultural.

Deia Galdós que ‘a Espanya passen coses, que si s’expliquessin, ningú les creuria’. El nou president, Oscar Sánchez, ja investit, ha clos l’acte recordant els afectats per l’incendi de la Conca de Barberà, refermant el pacte amb Junts i la prioritat social que emmarcarà la seva acció de govern. Fins a final de mandat té temps de llegir el Dant.

Jaume Garcia

 

Conseller Elena: ‘El PLASEQTA és una de les prioritats d’aquest Departament’

El conseller d’Interior Joan Ignasi Elena, durant la jornada d’impantació del Plaseqta adreçada als alcaldes del territori. Foto: Núria Torres

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, s’ha reunit avui amb més d’una trentena d’alcaldes i alcaldesses del territori a la seu del 112 a Reus en la clausura de la jornada d’implantació del PLASEQTA adreçada als municipis. Elena ha assegurat que “el PLASEQTA és una de les prioritats d’aquest Departament perquè aquest territori necessita un pla que respongui a les eventuals emergències que es puguin produir de manera eficient i eficaç”.

El conseller ha defensat la importància de la la presència directa dels representants del territori en la presa de decisions per tenir coneixement de què passa i poder decidir en conseqüència amb la millor de les informacions. “Només des de la proximitat es coneix la realitat i només des de la proximitat es prenen decisions adequades”, ha dit.

Elena ha destacat que el PLASEQTA preveu l’actuació dels tècnics dels diferents departaments de la Generalitat i del propi departament així com dels principals cossos de seguretat i emergències del país per poder “respondre a les necessitats de forma coordinada”.

El titular d’Interior també ha posat en valor la inversió per posar els recursos tècnics necessaris i ha explicat que es colocaran 18 sensors al polígon sud i 33 al polígon nord com a prova pilot per avaluar i detectar i per tenir un major control de les incidències que es puguin produir. A banda dels sensors, Elena també ha destacat que s’han posat en marxa 2 sirenes de risc químic a Salou i properament se n’afegirà una tercera i ha anunciat que n’hi ha 5 més que estan en licitació i que es posaran en funcionament a la zona de Tarragona. “Aquest és també el compromís perquè la proximitat i la coordinació sense els mitjans necessaris per poder actuar de res serveixen”.

El conseller ha afegit que a més dels recursos tècnics i professionals cal també “sensibilització perquè tothom sàpiga que ha de fer en un moment determinat i això vol dir formació als ajuntaments, als tècnics i sensibilització i informació a la ciudadania” ha insistit.

El conseller ha destacat que a banda de la proximitat, la coordinació i la sensibilització també cal transparència i en aquest sentit ha explicat que “m’he compromès que cada any farem una reunió amb la presència del conseller per avaluar com ha funcionat l’any i si s’han concretat els compromisos que s’havien adquirit”.

Finalment, sobre el tema del cell broadcasting, Elena ha explicat que forma part d’una directiva europea que l’estat té l’obligació de desplegar i ha anunciat que “hem parlat amb el ministeri perquè la zona del Plaseqta sigui una prova pilot i pugui començar a operar”. “Serà una decisió que correspon a l’estat pero tenim totes les condicions i justificacions necessàries”, ha afegit.

A la jornada d’implantació del PLASEQTA també hi han assistit la delegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès; la directora general de Protecció Civil, Mercè Salvat; el sots-director general de Programes en Protecció Civil, Sergio Delgado; i la cap del servei de Protecció Civil de la Generalitat a Tarragona, Eli Llombart.

 

Denuncien una agressió verbal lesbofòbica al Tarragonès

L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) ha denunciat una agressió lesbofòbica contra una dona de 31 anys en un municipi el Tarragonès. Segons ha pogut saber l’ACN, els fets van tenir lloc el dia 8 de juliol quan la dona es trobava en una terrassa d’un bar i una persona del bar del davant va començar a insultar-la i fer-li gestos.

Entre els insults proferits li va dir ‘bollera de merda’. La dona va comunicar la situació que havia patit a l’OCH a través de l’aplicació de denúncia en línia i l’organització s’ha posat a la seva disposició i està treballant amb ella. Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra estan recopilant informació per saber si s’ha registrat formalment una denúncia.

L’OCH també comunicarà els fets a la Generalitat i al municipi i acompanya la víctima en l’itinerari que ara vulgui recórrer emparant-se en la llei 11/2014 per a garantir els drets LGBTI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

 

Magí Sunyer i el Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, Premis Tarragonès

Foto de família els guanyadors i els membres del jurat. Foto: Cedida

El projecte La fàbrica de Tàbacs de Tarragona, La Tabacalera, un referent històric per a la indústria i l’economia a la comarca del Tarragonès i un precedent per a la Dona treballadora a la indústria, de Sara Masalias i Ramon Gabriel, ha obtingut la XXII a Beca d’Investigació.

La Plaça de l’Església d’Altafulla va acollir ahir al vespre l’acte de lliurament dels Premis Tarragonès 2020 que cada any se celebra en un municipi diferent de la comarca. La situació sanitària arran de la pandèmia de Covid-19 va impedir celebrar, la passada tardor, l’acte de lliurament dels Premis Tarragonès 2020 que es van lliurar ahir seguint totes les mesures de seguretat que marca el Procicat.

Els Premis Tarragonès són una cita cultural de referència a la nostra comarca, de caràcter anual, i que compten amb la col·laboració de l’empresa Repsol.

L’acte va estar conduit per la periodista Roser Marquès i va comptar amb un concert del quintet de metall Forumbrass.

El Consell Comarcal del Tarragonès, amb la voluntat de promocionar la cultura i el servei als municipis, convoca anualment els Premis Tarragonès en tres àmbits: Investigació, Creació i Difusió.

Durant l’acte es van lliurar els següents Premis:

XXIIa BECA D’INVESTIGACIÓ LUCIUS LICINIUS SURA

El jurat va acordar concedir la beca al projecte La fàbrica de Tàbacs de Tarragona, La Tabacalera, un referent històric per a la indústria i l’economia a la comarca del Tarragonès i un precedent per a la Dona treballadora a la indústria de Sara Masalias i Ramon Gabriel.

La beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a un municipi de la comarca o en el seu conjunt, amb l’objectiu d’anar configurant la història dels nostres municipis. El premi són 2.450 € i la publicació del treball a la col·lecció Els llibres del Consell.

El jurat d’aquesta convocatòria el formaven Montserrat Duch, Anna I. Serra i Magí Sunyer, professors de la URV; i Antoni Virgili, professor de la UAB.

Va lliurar la beca Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona.

XXè PREMI DE CREACIÓ LUCIUS ANNEUS FLORUS

El jurat va acordar concedir aquest Premi a l’escriptor Magí Sunyer en reconeixement a la seva important trajectòria en l’àmbit de la creació literària. Sunyer s’ha dedicat a treballar en gairebé tots els gèneres, ha fet poesia, narració, crítica literària, assaig i teatre. Cal destacar el seu compromís amb el territori amb el desenvolupament de projectes d’estudi i divulgació del patrimoni literari del Camp de Tarragona.

L’objectiu d’aquest premi és fer notòria la trajectòria artística d’una persona o grup vinculat a la comarca.

El jurat el formaven Àlvar Calvet, Francesc Roig, Maria Mercè Sardà i Dolors Saumell.

Va lliurar el guardó Dídac Nadal, president de la comissió de Cultura del Consell Comarcal del Tarragonès.

XXè PREMI DE DIFUSIÓ EUTYCHES

El jurat va acordar concedir aquest Premi a l’Associació FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, en reconeixement a la important trajectòria de promoció i projecció de produccions audiovisuals realitzades en llengua catalana, fent possible una indústria cinematogràfica catalana. Destacar la tasca transversal del Festival amb l’impuls d’accions educatives als centres docents per tal de promoure l’aprenentatge del llenguatge audiovisual i multimèdia i consolidar un públic jove. Cal fer esment, d’una manera especial, el seu compromís i la seva implicació al territori.

L’objectiu d’aquest premi és assenyalar una personalitat o associació que hagi incentivat aspectes culturals, mediambientals o patrimonials del Tarragonès.

El jurat el formaven Carles Abelló, Jordi Bertran, Rosa Maria Codines i Jaume Garcia.

Va lliurar el premi Joan Martí Pla, president del Consell Comarcal del Tarragonès.

L’acte va finalitzar amb els parlaments del coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera; i del president del Consell Comarcal del Tarragonès, Joan Martí Pla.

La Costa Daurada i Terres de l’Ebre tanquen una ‘bona Setmana Santa’ amb una ocupació d’entre el 60% i 80%

Un grup de persones consumint en una terrassa d’un bar de la zona marítima de l’Ampolla aquesta Setmana Santa. Foto: Mar Rovira

Els allotjaments de Tarragona i les Terres de l’Ebre tanquen una Setmana Santa amb bones xifres d’ocupació, d’entre el 60 i el 80% de les places totals ofertades. «Ha estat una bona Setmana Santa, la climatologia ens ha acompanyat», afirma a l’ACN Xavier Guardià, portaveu de la Federació empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT). Tot i no haver obert la gran hoteleria de la costa ni tampoc Portaventura, el territori fa balanç positiu i afronta amb positivisme l’estiu.

A l’Ebre s’ha registrat ple absolut, fins al punt de millorar les xifres d’ocupació de l’any 2019. El territori, davant la massificació d’aquests dies, remarca la importància de regular i ordenar l flux de turisme en un espai natural protegit com ho és el Delta.

Tal i com apuntaven les previsions, cases rurals, càmpings i apartaments turístics de Tarragona i Ebre han acaparat el turisme aquesta Setmana Santa, una alenada d’aire fresc per al sector turístic. «Li hem tret la pols a moltes coses, entre les quals, a la caixa registradora, perquè hi havia establiments que estaven tancats des de l’octubre del 2019», diu Guardià, en declaracions a l’ACN. Si bé quedar lluny de les xifres de plena ocupació d’anys anteriors, el territori es dona per satisfet.

«Tot i no tenir molta hoteleria oberta, hi ha hagut més d’un 80% dels càmpings oberts, el 50% dels apartaments turístics i entre un 15% i un 20% dels hotels; ens ha faltat el client espanyol que ens acostuma a visitar d’Aragó, Pamplona, la Rioja, País Basc i València», afegeix Guardià. Tot això fa que els grans hotels de la costa segueixin amb la persiana abaixada fins que pugui arribar el mercat estranger en una zona amb fama turística internacional per l’oferta de sol i platja.

Imatge de la platja de Salou, el dilluns de Pasqua, amb menys afluència de banyistes respecte la resta de dies de Setmana Santa. Foto: Núria Torres

Ple absolut al delta de l’Ebre

A l’Ebre, l’ocupació ha estat del 100%, i fins i tot s’han millorat xifres del 2019, en bona part perquè la nit del diumenge al Dilluns de Pasqua, que acostuma a ser més fluixa, ha millorat un 36% l’ocupació respecte el 2019. És a dir, en un any normal les reserves d’aquesta última nit eren del 50% i enguany s’han enfilat fins al 86%. «Hem anat a més en termes d’ocupació, però no ingressos», matisa la vicepresidenta de la Federació d’Associació d’Empreses d’Ecoturisme del Delta, Montse Callau.

La limitació d’aforament del 30% en els restaurants ha impedit que els empresaris poguessin fer més caixa. L’associació es congratula que les activitats a l’aire lliure també hagin fet ple. Amb tot, la massificació d’aquests dies concentrada a l’entorn del delta de l’Ebre preocupa a un territori molt sensibilitzat vers un espai natural protegit que no pot assumir una gran càrrega turística, segons Callau. «Aquesta Setmana Santa ens ha demostrat que tenim deures a fer», conclou.

Núria Torres – ACN

 

L’alcalde de Salou participa al VIII Foro Internacional de Turismo Maspalomas

L’alcalde de Salou, durant la seva intervenció. Foto: Cedida

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha participat els dies 10 i 11 de desembre al VIII Foro Internacional de Turismo Maspalomas Costa Canaria, on aquest divendres passat va intervenir en una taula rodona sobre la recuperació de les destinacions turístiques i les lliçons apreses, arran de la COVID-19.

Granados va intervenir amb una ponència on va explicar com s’ha adaptat Salou a la nova conjuntura turística, a través de la planificació, la innovació, la diversificació del mercat turístic i la promoció. De la suma de la planificació i la improvisació n’ha sorgit l’adaptació, un factor clau per tirar endavant i fer front a la incertesa i la nova realitat; a més de a les decisions precipitades dels governs supramunicipals, segons va explicar.

A la taula de debat, l’alcalde va afirmar, taxativament, que “el nostre model turístic de sol i platja no es troba en crisi”, sino que “som davant d’una crisi sanitària” i “els problemes venen derivats de les restriccions de mobilitat”.

Respecte a l’eix de la planificació, l’alcalde Granados va esmentar dues línies estratègiques de treball que tenen com a base el Patronat Municipal de Turisme, i que són la modificació del Pla de Promoció Turística 2020 i el Programa REPTTES, que implica la Reactivació i la Promoció del Teixit Turístic-Empresarial de Salou. Així mateix, va parlar de la creació recent d’una Oficina d’Investigació i Innovació a la seu del Patronat.

L’alcalde va iniciar la seva intervenció descrivint quina és la realitat de Salou; un municipi de 29.000 habitants, destinació familiar estacional -a diferència de Canàries- amb un zenit que es produeix, només, en dos mesos de l’any, juliol i agost. Això seria, il·lustrat amb xifres, que al final de la temporada de 2019 la capital del turisme de la Costa Daurada va rebre 2 milions de turistes i va assolir 8 milions de pernoctacions, en els 50 hotels que té la localitat.

Granados va incidir molt en la idea que Salou “vol desestacionalitzar i créixer”, per la qual cosa “hem de treballar en la renovació, innovant el producte turístic i buscant nous segments de visitants que puguin venir més enllà dels mesos d’estiu”, va dir.

També va explicar que el turisme familiar té una gran responsabilitat en la circumstància que Salou sigui una destinació estacional, atès que les famílies només poden fer vacances quan els seus fills i filles no van a l’escola.

Granados considera que la COVID-19 ha posat de manifest que “el nostre pla estratègic va ben encaminat” i també l’encert en“el pla d’accions per ser una Destinació Turística Intel·ligent”. Es tracta de “la intel·ligència aplicada al municipi i treballant, també, el concepte de la sostenibilitat, en el sentit ampli”, és a dir, “transversal”, no només pel que fa al medi ambient.

Davant de la falta de turisme internacional al municipi de Salou, que representa un 50%, per motius de cancel·lació de la touroperació, la ciutat ha hagut de treballar per generar economia a la població, pensant, sobretot, en el resident. En aquest cas, cal dir que el turisme nacional, que té segona residència a la població, i també el francès, han cobert, en part, el buit que han deixat els mercats estrangers.

Tanmateix, segons va explicar Pere Granados, tenint en compte els consums d’aigua i generació de residus, enguany, al mes de juny, juliol i agost s’ha mantingut una activitat de gairebé el 60%.

Un altre dels aspectes destacables de la intervenció de l’alcalde salouenc i president del Patronat fou la descripció de l’oferta turística esportiva del municipi, avalada per diversos segells, i amb perspectives de créixer i sumar noves disciplines, com, per exemple, el triatló, a les que ja hi ha actualment, futbol i golf.

Una d’aquestes novetats serien les activitats outdoor (a l’aire lliure). En aquest sentit, Granados va justificar les accions que s’estan duent a terme a Salou per convertir espais pels vehicles en zones de vianants, amb l’objectiu d’augmentar l’espai d’ús públic pel gaudi i la integració, tant del resident com del visitant.

‘L’economia turística serà el motor d’arrancada de la resta d’economies’

Pere Granados, en un moment de la seva intervenció i referint-se a continguts del discurs del ministre mexicà Jorge Luis Olivarez, que va afirmar que “l’economia turística serà el motor d’arrancament de la resta d’economies”, va explicar que “el turista no només beneficia la destinació, sino tots els sectors de consum”. Segons ell, això és així perquè “la producció per a 86 milions de turistes- dades de 2019- no la realitzem les destinacions turístiques, sino el sector primari i l’industrial”.

Pel que fa a la Marca Canarias, l’alcalde Granados va dir que «no està en crisi», que és «una gran i una molt bona marca».

D’altra banda, va argumentar que “fa temps que el sector públic i el privat treballen plegats”. Tanmateix, “el problema és la coordinació per part dels ens supramunicipals, que prenen les decisions sense escoltar els sectors”. Així, “s’han pres decisions de tancament de sectors econòmics, d’avui per demà”, va recordar.

Per l’alcalde, “la salut de les persones és fonamental i és la prioritat”, però “cal compatibilitzar-la amb l’economia, ja que sense ella no podrem finançar la salut”. En definitiva, “cal escoltar els sectors i compatibilitzar les dues emergències, la sanitària i l’econòmica”, assegurava Granados.

L’alcalde va compartir la taula de debat amb José Juan Lorenzo, director gerent de Promotur Turisme Islas Canarias. Conselleria de Turisme, Indústria i Comerç del Gobierno de Canarias; el ministre Jorge Luis Olivarez Novalez, director general de coordinació política de la Secretaría de Relaciones Exteriores de México; Ignacio Vasallo, fundador i primer director general de Turespaña, director de relacions internacionals de la Federació de Periodistes i Escriptors de Turisme; i Santiago de Armas, president de la Comissió de Turisme de la Cambra Oficial de Comerç i president del Consell d’Administració d’IFA Hoteles. El moderador fou Alexis Rojas, periodista i productor executiu de La Hora del Turismo.

 

El Tarragonès va ser l’any passat la comarca amb més població estacional de tota Catalunya

El Tarragonès és, en termes absoluts, la comarca amb més població estacional de Catalunya l’any 2019 (41.536 persones, equivalents a temps complet anual), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La segueixen el Barcelonès (40.657), el Baix Empordà (28.475) i la Selva (26.089). En relació amb l’any anterior, el Barcelonès és l’única d’aquestes quatre comarques on la població estacional ha augmentat (36%) mentre que al Tarragonès s’ha reduït un 7%, al Baix Empordà un 9% i a la Selva un 3%.

En termes relatius, les comarques que tenen més població estacional en relació amb la població empadronada són el Pallars Sobirà (on la població estacional representa el 31,5% de la població resident), l’Alta Ribagorça (24,2%), l’Aran (22,8%) i el Baix Empordà (21,2%).

Salou, el segon municipi de Catalunya i Tarragona el cinquè

Per municipis, Barcelona és el municipi de Catalunya amb més població estacional en temes absoluts (91.633 persones ETCA), seguit de Salou (23.033), Lloret de Mar (16.305), Cerdanyola del Vallès (12.309) i Tarragona (10.037). D’aquests municipis, només Barcelona i Lloret de Mar han augmentat la població estacional en relació amb el 2018 (un 12% i un 3%, respectivament) mentre que Salou l’ha reduït un 5%, Tarragona un 1% i a Cerdanyola del Vallès s’ha mantingut estable.

En termes relatius destaca el cas de Santa Susanna, perquè s’estima que la seva població estacional equival al 166,1% de la població empadronada al municipi. El segueixen Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d’Aro i Torroella de Montgrí, amb increments sobre la població resident que oscil·len entre el 83,8% i el 47,9%.

La població estacional dels municipis pot oscil·lar de manera important al llarg de l’any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d’estudis, de residència i turístics. Així, per exemple, la població estacional de Barcelona el 2019 ha estat de 91.633 persones ETCA (un 5,6% de la població empadronada). Barcelona ha registrat el valor més alt al primer trimestre de l’any, 138.614 persones ETCA; en canvi, a l’estiu Barcelona ha tingut una població estacional negativa de -27.345 persones ETCA.

En termes relatius, els valors més alts de població estacional es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, que tenen un important component turístic i de segona residència. Els encapçala Santa Susanna, que a l’estiu del 2019 ha arribat a acollir una mitjana de 12.042 persones ETCA, a més dels 3.446 habitants. Tossa de Mar ha triplicat la població mitjana a l’estiu i 5 municipis més l’han duplicat (Salou, Castell-Platja d’Aro, Torroella de Montgrí, Creixell i Calonge i Sant Antoni). També hi ha municipis turístics del Pirineu que registren el valor més alt de població estacional a l’estiu, com Sort i el Pont de Suert.

Redacció

 

El Tarragonès acomiada la tercera setmana escolar amb 41 grups confinats, 788 persones en quarantena i 70 casos positius

Dades corresponents a Catalunya d’aquest divendres passat.

Els centre educatius del Tarragonès acomiaden la tercera setmana de la reapertura del curs més complicat de les darreres dècades amb un total de 41 grups confinats de tots els ensenyaments, 788 persones en quarantena (entre alumnes, docents i personal administratiu) i 70 casos positius. Les dades corresponen a les estadístiques publicades pel Departament d’Educació al web Traçacovid, amb data de divendres dia 2 d’octubre al migdia. És possible, per tant, que hi hagi alguna variació en el transcurs del cap de setmana, tenint present que és una pàgina d’actualitzacio constant. D’aquest total, 30 grups, 578 persones i 55 casos fan referència exclusivament a la ciutat de Tarragona, que suma un total de 26 centres afectats per qualsevol d’aquests tres paràmetres.

Arreu del país, el nombre de grups escolars confinats per un positiu de covid-19 és de 1.267, 20 més que els declarats dijous, segons les dades actualitzades del Departament d’Educació. En total, als centres educatius s’han detectat 3.157 positius, 376 més que en el darrer balanç. D’aquests, 2.809 entre alumnat, 329 entre docents i personal d’administració i serveis i 19 personal extern.

Pel que fa als confinats, n’hi ha un total de 30.128, 28.222 alumnes, 1.640 docents i personal d’administració i 266 personal extern. Les persones en quarantena han pujat en 933.

D’altra banda, la llar d’infants Bambarol d’Almenar (Segrià) ha reobert i queden dos centres tancats a Catalunya, dues llars d’infants a Vilagrassa (Urgell) i l’Hospitalet de Llobregat.

Tarragona

Conservatori de Música: 3 persones confinades

Centre Educació Especial Sant Rafael: 1 cas positiu

EASD: 1 cas positiu

El Carme: 10 persones confinades, 1 cas positiu

Escola de Ponent: 1 grup i 14 persones confinats, 1 cas positiu

Escola Cèsar August: 2 persones confinades, 1 cas positiu

Escola Camp Clar: 1 cas positiu

Escola El Miracle: 1 grup i 23 persones confinats, 1 cas positiu

Escola de Pràctiques: 1 persona confinada, 1 cas positiu

Escola Marcel·lí Domingo: 9 persones confinades

Escola Pax: 2 persones confinades

Escola Sant Salvador: 1 grup i 18 persones confinats, 1 cas positiu

Tic-Tac: 2 grups i 35 persones confinats, 2 casos positius

Sant Pau Apòstol: 1 grup i 27 persones confinats, 1 cas positiu

Escola Pau Delclòs: 2 grups i 12 persones confinats, 2 casos positius

Escola Torreforta: 1 grup i 23 persones confinats, i dos casos positius

Estela: 2 grups i 16 persones confinats, i 3 casos positius

Institut Cal·lípolis: 2 casos positius

Institut Campclar: 1 cas positiu

Institut Comte de Rius: 1 cas positiu

Institut Tarragona: 2 grups i 47 persones confinats, i 3 casos positius

Institut Pere Martell: 6 grups i 89 persones confinats, 5 casos positius

Institut Sant Pere i Sant Pau: 2 grups i 40 persones confinats, i 2 casos positius

Institut Torreforta: 1 cas positiu

Joan XXIII: 1 grup i 31 persones confinats, 1 cas positiu

La Salle: 1 grup i 25 persones confinats, i 4 casos positius

Salou

Elisabeth: 1 grup i 30 persones confinats, 2 casos positius

Escola Europa: 2 grups i 41 persones cofinats, i 2 casos positius

Escola Santa Maria del Mar: 1 grup  i 18 persones confinats, i 2 casos positius

Escola Vora Mar: 1 grup  i 20 persones confinats, i 4 casos positius

Institut Jaume I: 1 grup i 19 persones confinats, i un cas positiu

Torredembarra

Escola Molí de Vent: 1 grup i 21 persones confinats, i 4 casos positius

Institut Torredembarra: 1 cas positiu

Institut Ramon de la Torre: 1 grup i 25 persones confinats, i 1 cas positiu

Escola L’Antina: 1 persona confinada

Escola Antoni Roig: 7 persones confinades

La Pobla de Montornès

Escola Els Ametllers: 1 cas positiu

Els Pallaresos

Escola Arquitecte Jujol: 1 grup i 29 persones confinades, i 1 positiu

Institut Els Pallaresos: 1 grup i 26 persones confinats, 1 cas positiu

Escola Sant Sebastià: 17 persones confinades

Altafulla

Escola La Portalada: 1 grups i 18 persones confinats, i 4 casos positius

Institut d’Altafulla: 1 cas positiu

Escola El Roquissar: 1 cas positiu

Constantí

Institut de Constantí: 1 grup i 27 persones confinats, i 1 cas positiu

Escola Mossèn Ramon Bergadà: 1 cas positiu

El Morell

Escola Ventura Gassol: 1 grup confinats (sense dades de total de persones confinades)

Vila-seca

Escola Miramar: 1 grup i 17 persones confinats, i 1 cas positiu

Institut Ramon Barbat i Miracle: 1 grup i 20 persones confinats, 1 cas positiu

Llar infants Les Vimeteres: 2 grups confinats (sense dades sobre número total de persones en quarantena)

La Canonja

Institut Collblanc: 1 grup i 23 persones confinats, 1 cas positiu

Redacció

 

El sector turístic de Tarragona espera un mal final de temporada per l’absència del mercat internacional

Imatge de la nova zona de piscina de l’hotel Best Negresco de Salou, renovada aquest estiu. Foto: Eloi Tost

El sector turístic de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre no confia en trencar la mala tendència de tota la temporada en els darrers mesos de l’any. Els empresaris es mostren pessimistes pel que fa al volum d’ocupació de les properes setmanes, en bona mesura per la manca de turisme internacional.

Des de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) calculen que partir de l’octubre tan sols quedarà un 30% d’hotels oberts, un 15% dels quals ja tenen per costum treballar tot l’any. En el cas dels càmpings el percentatge s’espera que sigui una mica superior, però molts dels que esperin clients tan sols treballaran els caps de setmana. Xavier Guardià, portaveu de la FEHT, afirma que quasi no hi ha reserves.

Guardià detalla que de l’aproximadament 60% d’hotels que han obert aquest estiu, un 30% tancarà entre el final del pont de l’Onze de Setembre i finals de mes. Del 30% restant, un 15% és el que habitualment queda obert tot l’any i els altres «aguantaran fins a finals d’octubre per veure si poden pescar alguna cosa». Si a la Costa Daurada habitualment la temporada s’allargava fins a mitjans d’octubre, enguany la situació ha canviat per l’absència del mercat britànic i dels turistes sèniors d’Alemanya, França i Holanda, que aquest 2020 «ni han vingut ni se’ls espera». El turisme català i espanyol, que és el que hi ha hagut aquest any per la crisi de la covid-19 començarà a desaparèixer a partir de la setmana que ve, amb l’arrencada del curs escolar.

En el cas dels càmpings, i a diferència dels hotels, «ha obert tothom». A partir d’ara i fins a finals de mes «aniran tancant els més grans, sobretot perquè treballen amb el mercat europeu». «Els mitjans aguantaran com puguin fins Halloween, encara que sigui només els caps de setmana», detalla Guardià. També hi ha un 15% d’establiments que acostuma a treballar tot l’any.

Amb tot, la volatilitat i incertesa de la temporada dificulta fer una previsió de com aniran les reserves. El portaveu de la FEHT assegura que a dia d’avui són molt baixes i no confia gaire que revifin, «però dependrà de com estigui la gent i de la situació sanitària a les escoles». L’esperança rau en reserves d’última hora, si bé enguany «tothom sap que l’ocupació és molt baixa i que hi ha places».

El Delta ja nota la caiguda de visitants

La davallada de l’activitat turística a les Terres de l’Ebre, especialment a la zona del Delta, ha estat especialment notòria a partir de l’inici d’aquest mes de setembre. L’Associació d’Empreses i Activitats Turístiques del Delta de l’Ebre veu amb preocupació com una de les campanyes més dures que es recorden es veu ara estroncada de forma abrupta.

Mentre que en anys anteriors, els caps de setmana i pots del setembre eren gairebé garantia d’ocupació total, la situació d’enguany és molt diferent. Això fa que molts empresaris es plantegin avançar el tancament de la seva activitat, que anteriorment no arribava fins octubre o novembre. «Les previsions no són tant positives com esperàvem. S’hi suma el factor que tenim molta reserva d’última hora i la incertesa està latent», reconeix la vicepresidenta de l’entitat, Montse Callau. Una situació, apunta, que afegeix encara més dificultats a la presa de decisions per garantir la viabilitat dels negocis.

Encara sense dades definitives sobre el balanç del mes d’agost, els empresaris turístics del Delta es declaren satisfets pels resultats en el context de les limitacions que ha marcat la pandèmia del coronavirus, especialment, en comparació amb altres territoris. Això, però, en cap cas resultarà suficient per compensar la greu crisi que s’arrossega des de la declaració de l’estat d’alarma a mitjans març. «No salvarem l’any. L’objectiu és minimitzar les pèrdues per generar flux de caixa suficient i mantenir vives les empreses fins temporada vinent», conclou Callau.

Jordi Marsal – Eloi Tost / ACN

Només tres baixes de caps de llista i cap alcalde del Pdecat al Tarragonès

Dídac Nadal. Foto: Cedida

La gran incògnita de quina serà la decisió que prengui el portaveu municipal del Pdecat a l’Ajuntament de Tarragona, Dídac Nadal, es resoldrà la setmana vinent, previsiblement dimecres, quan es convocarà un comitè local del partit per avaluar com queda la formació després de la desbandada de càrrecs del partit en diferents llocs de Catalunya i de significats càrrecs de la Generalitat per passar-se a Junts x Catalalunya.

Segons ha sabut Tarragona21, entre un 7 i un 8% dels militants s’han donat de baixa a Tarragona ciutat. Hi ha debat al sí del comitè local i del partit a Tarragona, segons ha confirmat Tarragona21, com està passant en altres municipis el Tarragonès, comarca on només s’han manifestat tres caps de cartell i cap alcalde a favor de canviar de partit o han fet ja el pas, segons ha confirmat a aquesta Redacció el cap comarcal del Pdecat, David Melero, fet que contrasta amb la desbandada que s’ha produït al Baix Camp, amb 50 baixes, d’elles, 17 d’alcaldes.

David Melero. Foto: Cedida

Només tres baixes al Tarragonès

Les baixes són la de l’equip del Pdecat a La Canonja, amb la cap de llista al capdavant, Maité Olivé – a l’oposició municipal-, el cap de llista de Junts x Altafulla, Hèctor López-Bofill, i el cap de l’oposició a Renau, Jordi González. A Altafulla el segon -i darrer regidor del Pdecat- es manté al partit.

‘Que no hi hagi baixes no vol dir que no n’hi hagi d’haver alguna més endavant, però m’estranyaria, perquè no és el que m’han manifestat a mi’, subratllava Melero a Tarragona21 dijous passat, dia en què havia parlat amb tots els alcaldes i caps de grups municipals de la comarca. ‘Entendria que hi hagués algú que volgués marxar, la situació és difícil, però nosaltres no pressionem ningú’, tampoc a Dídac Nadal, ha destacat Melero, cap comarcal des del mes de febrer i que ha volgut posar l’èmfasi en què el Pdecat està centrat en els consistoris on governa a desenvolupar polítiques socials davant la crisi econòmica generada per la pandèmia.

El comitè comarcal es planteja celebrar una reunió virtual la setmana vinent, reunió que no s’ha pogut fer abans de manera presencial per la pandèmia.

J. Garcia

 

Turistes estrangers sobre la recomanació de no venir a Catalunya: ‘És una bestiesa. Ens sentim molt segurs’

Un turista britànic en una de les zones turístiques de Salou. Fiti: Mar Rovira

Bona part dels turistes estrangers que passen uns dies de vacances a Catalunya no entenen perquè des d’alguns països es recomana no venir. Visitants anglesos o francesos ho veuen com un «error» i asseguren que les mesures que s’han pres són «les mateixes» que hi ha al seu país, i, en alguns casos, més restrictives.

En Laureant ve de Lió, porta dues setmanes en un càmping de Blanes i explica que tant ell com la seva dona se senten «molt segurs, tant als restaurants, com als bars com al carrer». «Creiem que és una bestiesa, no és més segur a França que aquí a Catalunya», remarca. Pel que fa als britànics, també es mostren «tranquils», si bé alguns reconeixen que no haurien vingut, ja que ara els tocarà passar la quarantena.

En Robert, un turista britànic que ha visitat diverses vegades Salou, s’ha mostrat favorable a la decisió que ha pres el seu govern sobre l’obligatorietat de fer una quarantena per a tots aquells viatgers que provinguin de l’Estat Espanyol. «Tenen la responsabilitat de mantenir la gent segura i si creuen que és el millor, llavors, ho hem de fer», ha valorat. Tot i això, reconeix que la mesura no és «l’ideal», perquè en el seu cas, s’hauran d’aïllar per haver passat tan sols tres nits a la Costa Daurada.

En canvi, en Tlyn ha considerat que la mesura és una «ximpleria». Aquest britànic va aterrar aquest dissabte per primera vegada a la Costa Daurada amb la seva família. Com que treballa per ell, no l’afectarà a la feina, però lamenta que molts britànics no tindran la mateixa sort. Així mateix, ha assegurat que si hagués sabut abans que s’implementarien aquestes restriccions, hauria triat una altra destinació.

«Si ho hagués sabut ahir, no hauria vingut, perquè no em vull aïllar a casa, però ara és molt tard, ja sóc aquí», ha exclamat entre rialles. I ha tancat: «A Espanya tothom porta mascareta a tot arreu. Jo porto la meva, em sento segur».

A la Costa Brava no canvia gaire l’opinió dels pocs turistes que s’hi estan. En Veim és holandès i fa més de 40 anys que ve amb la Karen a Blanes. S’estan en un càmping de la localitat a tocar de la platja i deixa clar que se senten «segurs i tranquils». Explica que no té inconvenient en portar la mascareta i li semblen «raonables» les mesures de seguretat que s’han pres.

En una parcel·la propera hi ha en Mike amb la seva dona i els seus tres fills. Són d’un poble proper a Colònia a Alemanya. Tampoc entén per què alguns països desaconsellen venir a Catalunya. «Aquí veus que tothom va amb mascareta a totes hores, en canvi a Alemanya només l’has de portar quan entres en un supermercat o un lloc tancat», remarca.

Mar Rovira – Gerard Vilà – ACN

 

L’ocupació als hotels del Camp de Tarragona i l’Ebre cau un 80%

Imatge d’un hotel de Calafell. Foto: Gemma Sánchez

Els hotels de la demarcació estan patint una baixada d’entre el 70 i el 90% de l’ocupació en comparació a qualsevol estiu passat. Els brots de covid-19 al Segrià i Barcelona i l’ús obligatori de la mascareta han refredat els mercats, desencadenant una onada de cancel·lacions, sobretot del mercat britànic, molt reticent a viatjar en aquestes condicions.

Amb un turisme estranger pràcticament inexistent, el sector turístic acumula més cancel·lacions que reserves i ja dona la temporada per perduda. A la Costa Daurada només ha obert un 40% dels hotels, amb una ocupació mitjana del 25%, entre setmana. La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona diu que s’esperava una temporada dolenta, però que ha estat pitjor del que es preveia.

Des de la FEHT es parla d’un any “dolentíssim”. Admet que les últimes notícies sobre rebrots puntuals a Catalunya -ja que el turisme internacional no discerneix per regions concretes- ha esvaït la més mínima esperança de poder esgarrapar un tram de temporada turística “amb certa normalitat». El seu portaveu i responsable de relacions institucionals, Xavier Guardià, contrasta que en un estiu “normal” l’ocupació és creixent del juny a l’agost, mentre que enguany és a la inversa. No para de decréixer. “Sant Joan va ser la millor setmana i des d’aleshores, a part d’un petit repunt al juliol, hem anat caient i cada setmana és pitjor”, lamenta Guardià.

L’obertura de PortAventura, pol potent d’atracció de turistes, ha donat una mica d’oxigen al sector, si bé tampoc ha pogut esdevenir el gran revulsiu. Ha reobert en un 30% de la seva capacitat. Guardià destaca que tot el sector es troba dins del mateix sac i que la dinàmica és negativa per a tots. “No hi ha cap branca que despunti i estigui millor que una altra: allotjaments, restauració, activitats… tot està molt complicat”. Malgrat aquest escenari cada cop més negre, part de l’empresariat turístic no tira la tovallola. Hi ha allotjaments que estan oberts, sobretot apartaments turístics i càmpings, que permeten una obertura parcial de les seves instal·lacions.

Els hotels, per contra, no poden obrir per sectors i mantenir tota la instal·lació oberta resulta molt costós. Segons el gremi d’hotelers, actualment a la demarcació estan oberts un 40% dels hotels, amb una ocupació mitjana modesta, d’un 25% entre setmana, un percentatge que s’enfila fins al 50% en cap de setmana. La motivació dels hotels que han obert és conservar la clientela -la Costa Daurada es caracteritza per un visitant molt fidel. “S’ha de valorar el sacrifici que està fent l’empresari, d’obrir malgrat que no surtin els números”, destaca el portaveu de la FEHT. Amb tot, la majoria dels hotels del Camp i l’Ebre han optat per no obrir durant tota la temporada.

“Això vol dir que no emeten cap factura des de l’octubre passat, quan van tancar portes i, per tant, en qüestió de tres mesos, ja farà un any que estan tancats, sense beneficis”, destaca Guardià. Per tot plegat, la FEHT dona l’any per perdut i ja mira cap al 2021, esperant que pugui arribar un escenari de normalitat. “L’any 2020 està acabat, els que tinguin pulmó, com les grans cadenes hoteleres, són els que ho resistiran, altres més petits potser no ho podran aguantar”, adverteix. La FEHT insisteix que les administracions “s’han de posar les piles” -amb congelació o rebaixa d’impostos-, tenint present que el turisme representa el 25% del PIB de Tarragona.

Núria Torres – ACN

Catalunya fa un salt en la recollida selectiva de la brossa, però el Tarragonès se situa entre els cuers

Una dona, en un grup de contenidors. Foto: ACN

Catalunya ha fet un salt en recollida selectiva de la brossa. Les dades municipals de 2019, presentades aquest dijous, 23 de juliol, així ho indiquen, especialment en matèria orgànica, la que més pes suposa. Del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament el 44,8%, és a dir, 1,8 milions de tones, la xifra més alta de la història, i que representa un augment respecte l’any anterior del 9%”.

En 2019 s’han generat 4,04 milions de tones de residus municipals a Catalunya i respecte l’any 2018, la generació del total de residus municipals ha incrementat en un 1,6 %. Durant el mateix període la població s’ha incrementat un 1%.

El rati de generació per càpita de residus per persona i dia a 2019 incrementa lleugerament i es situa a 1,44 kg/hab./dia. La fracció resta (aquells residus que no es recullen selectivament) ha disminuït un 3,8 %, i la recollida selectiva ha augmentat un 8,9 % respecte l’any anterior.

Les xifres han estat valorades positivament pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i pel director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, tot i que han cridat a la calma perquè ‘és necessari fer més esforços per recollir més productes i amb més qualitat’, a partir de sistemes porta a porta, o mixtos amb contenidors intel.ligents. Tost ha anunciat que a finals de 2021 més de 300 ajuntaments de Catalunya ja usaran el porta a porta.

Malgrat les bones dades, la comarca del Tarragonès -fortament turística- se situa en penúltim lloc de la classificació a Catalunya, amb només un 36,42% de recollida. Al contrari, la comarca del Priorat és la tercera de Catalunya, amb un percentatge del 63,23%. El Bergedà encapçala la classificació, desbancant Osona.

El conseller, junt al director de l’Agència de Residus de Catalunya, avui. Foto: Cedida

Calvet ha afirmat que les xifres ‘indiquen que anem pel bon camí i refermen la política de residus del Govern, tot i que no ens podem aturar’. Per què s’han donat les bones dades? El director de l’Agència de Residus ha respost que ‘per una suma d’accions, com són que els municipis cada cop usin més el sistema porta  porta, i l’esforç dels grans productors’, i ha reiterat la recomanació que cada municipi redacti un pla local de reducció i gestió de residus: ‘Cada Ajuntament té una solució diferent. Cada territori decideix el seu model de recollida’, ha destacat. En aquest sentit, es treballarà al Tarragonès i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per millorar la recollida a partir de la creació de grups de treball.

De cara a aquest atípic 2020, es preveu caigudes en la recollida entre un 40 i un 50% en bona part degut al descens notable del turisme pel coronavirus. En un any normal, la presència de turistes a Catalunya suposaria una mitjana de 240.000 habitants més. Només el consum del vidre suposa un 50 del total, provocat pel turisme. Durant el confinament, la ciutadania ha reaccionat positivament a l’hora de fer el triatge de la brossa, un tema que preocupava a la Conselleria.

La recollida selectiva bruta total

L’any 2019 a Catalunya s’han recollit selectivament 1,8 milions de tones de residus, un 8,9% mes que a l’any 2018. L’índex de recollida selectiva bruta es situa en el 44,8% del total de residus generats, que suposa un augment de 3 punts respecte a l’any anterior. A l’any 2019 la recollida selectiva bruta de la matèria orgànica (restes de menjar, restes vegetals de mida petita), servei prestat per 790 municipis va ascendir a 439.968 tones, un 6,0 % mes respecte 2018. Un total de 466 municipis realitzen l’auto-compostatge, tant individual com comunitari.

Considerant el nombre i la capacitat dels compostadors es calcula que a l’any 2019 es van gestionar 7.022 t de matèria orgànica en autocompostatge,
un 3,2% mes que a 2018. D’altra banda la recollida selectiva del paper i cartró ha estat de 405.667 tones, un 29,0 % més que l’any anterior.

La recollida del vidre o envasos lleugers

La quantitat total de vidre recollit l’any 2019 és de 203.329 tones, dada que suposa respecte de l’any anterior un increment del 6,6 %. Altrament, la recollida selectiva bruta d’envasos lleugers ha incrementat un 4,5 % respecte de l’any anterior. S’han recollit, doncs, 165.678 tones d’envasos.

A 2019 la proporció dels percentatges de recollida selectiva respecte a l’any anterior es mantenen força estables.

L’any 2019 es va generar 2.229.691 tones de fracció resta, un 3,75 % menys que l’any anterior. La fracció resta es gestiona destinant-la a tractament mecànic biològic, a dipòsit controlat o a incineració com a gestió primària. A 2019 s’observa que segueix la tendència d’anys anteriors de disminució de les entrades directes a dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2018 el 25 % de la fracció resta es destinava directament a dipòsit controlat, a l’any 2019 s’hi ha destinat el 23,38 %. El 68,83% de la fracció resta es destina a l’any 2019 a tractaments mecànic biològic.

Al respecte, en el propers anys, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre disposaran d’un ecoparc, ha anunciat Tost, de manera que ‘en quatre o cinc anys, el cent per cent del territori català estigui cobert’ i no es destini cap tona de brossa al dipòsit de l’abocador.

La recollida selectiva neta (RSN)

La RSN es calcula restant del total de la recollida selectiva bruta de la fracció orgànica (FORM), del vidre, del paper i dels envasos lleugers, els impropis (aquells residus que no corresponen a la fracció residual objecte de recollida). Per a les altres fraccions recollides selectivament es calcula la recollida selectiva neta tenint en compte la informació disponible segons el destí primari sigui valorització o disposició final.

En base el que s’ha exposat, la mitjana de recollida selectiva neta de Catalunya es situa en el 36,4 %, mentre que la recollida selectiva bruta ha estat del 44,8 %. La mala barreja de productes no és significativa, han anunciat el conseller i el director de l’Agència. Els anomenats impropis han suposat un 10,8% de la fracció orgànica; un 6% del paper i cartró, un 2% del vidre i un 26,3% en envasos lleugers.

Més informació en aquest enllaç.

Dades per comarques en aquest enllaç.

Jaume Garcia

 

Tretze ajuntaments del Camp amplien el catàleg de llibres LGTBI de les seves biblioteques

Cartell de la campanya

Sota el lema ‘Biblioteques orgulloses, biblioteques diverses’, el departament de comunicació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) llança una petita iniciativa al Camp de Tarragona i al Baix Penedès per l’Orgull 2020 i aconsegueix el compromís de 13 ajuntaments per tal d’ampliar el catàleg de les seves biblioteques públiques amb títols amables per al col·lectiu LGTBI.

D’aquesta manera, els municipis de Mont-roig del Camp i Miami platja, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Salou, Vila-seca, Els Pallaresos, Reus, la Selva del Camp, el Pont d’Armentera, els Guiamets, Alcover, Valls, Torredembarra i el Vendrell inclouran en el catàleg de les seves biblioteques exemplars del manual ‘LGTBI. Claus bàsiques’ i de la novel·la ‘Menos Drama y más Banana’.

El president de l’Observatori, Eugeni Rodríguez, ha explicat que “el 28 de juny celebrem l’Orgull LGTBI per commemorar els altercats de Stonewall”. “Lluim la bandera LGTBI per recordar els fets, seguir avançant en la lluita per una igualtat real i efectiva, i per abraçar la diversitat en les seves múltiples expressions”. Tanmateix, ha recordat que “el confinament i la nova normalitat han canviat el concepte que es té de les manifestacions i les festivitats entorn de l’Orgull”, ja que “no hi haurà manifestacions multitudinàries, carrosses, ni revetlla”, però “existeixen moltes altres maneres de celebrar l’Orgull, i una d’elles és apostar per la cultura i la diversitat ampliant el catàleg de les biblioteques públiques”.

Per això, des de l’àrea d’igualtat i des de les biblioteques de més d’una desena d’ajuntaments del Camp de Tarragona i del Baix Penedès, s’han sumat a la iniciativa ‘Biblioteques orgulloses, biblioteques diverses’. Les obres recomanades per l’Observatori són el primer manual LGTBI pensat per a persones no LGTBI titulat ‘LGTBI, Claus bàsiques’, escrit pel mateix president de l’OCH i el coordinador tècnic, Cristian Carrer i la novel·la ‘Menos Drama y Más Banana’ de l’activista i escriptor tarragoní Jose Cuadrado (Josemola).

Redacció

 

Jose Cuadrado: ‘Biblioteques orgulloses i diverses al Camp de Tarragona’

La nova normalitat ha canviat el concepte que es té de l’Orgull LGTBI. No hi haurà manifestacions, carrosses, ni revetlla. No es sortirà al carrer de forma multitudinària el 28 de juny per commemorar els altercats de Stonewall. Uns episodis que van suposar la revolta d’un col·lectiu que estava fart de la discriminació social i l’abús policial. A Barcelona, es va fer per primer cop el 1977 a la mítica manifestació de les Rambles, un any més tard, es va fer a Madrid i a la resta d’Espanya també. Avui, 43 anys després, es continuarà celebrant l’Orgull, però d’una altra manera.

Jose Cuadrado és DirCom de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya

Cal tenir en compte que, tot i trobar-nos en un moment en el qual tot és digital, l’Orgull necessita estar més present que mai a la nostra societat perquè la discriminació envers les persones Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals segueix molt present. Així ho va revelar l’informe sobre l’Estat de LGTBI-fòbia de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) que va recollir 160 incidències per LGTBI-fòbia el 2019 a Catalunya. És a dir, un 40% més que el 2018 quan es van registrar 113 incidències.

Però l’Observatori encara va més enllà, alerta a les Administracions a dur a terme polítiques públiques que tinguin en compte la figura de l’agressor a l’hora de fer front la xacra de l’LGTBI-fòbia, perquè li facin entendre que la violència gratuïta que exerceixen no mola. L’Observatori ha detectat que una part considerable dels agressors són joves que actuen en grup en espais d’oci nocturn o al transport públic. Aspecte que em preocupa i es relaciona de forma directa amb les masculinitats tòxiques i els missatges polítics irresponsables que confonen la llibertat d’expressió amb el discurs de l’odi.

Un exemple de com la llibertat d’expressió es barreja amb la ignorància és escoltar a líders dient: ¿i per què no un ‘Orgull’ heterosexual? La resposta és molt simple: perquè les persones heterosexuals no han estat assenyalades, perseguides, empresonades i assassinades per la persona a la qual han decidit estimar o tenir sexe. Les persones heterosexuals, avui dia, no són increpades als carrers per ser heterosexuals, no pateixen bullying per ser heterosexuals, no tenen problemes d’inserció laboral per ser heterosexuals, no són amenaçats a les xarxes per ser heterosexuals, no tenen problemes per formar una família per ser heterosexuals, etcètera.

Aquesta realitat recollida a l’informe de l’Observatori, insisteixo, revela que l’Orgull confinat és més necessari que mai i una altra forma d’ondejar els colors de la bandera de l’arc de Sant Martí és a través de la cultura i la diversitat ampliant el catàleg de les biblioteques públiques del Camp de Tarragona. Per això, l’Observatori Contar l’Homofòbia de Catalunya agraeix i celebra que els municipis de Mont-roig del Camp i Miami platja, l’Hospitalet de l’Infant, Salou, Vila-seca, Els Pallaresos, Reus, la Selva del Camp, el Pont d’Armentera, Guiamets, Alcover, Valls, Torredembarra y El Vendrell es sumin a la iniciativa ‘Biblioteques orgulloses, biblioteques diverses’ i incloguin en el catàleg de les seves biblioteques exemplars del manual ‘LGTBI. Claus bàsiques’ i de la novel·la ‘Menos Drama y más Banana’. La diversitat es viu i es celebra de moltes maneres, i la lectura és una d’elles.

Jose Cuadrado és DirCom de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya

Comença a caminar la XXII convocatòria Premi Tarragonès Beca d’Investigació

Neus Baena, la guanyadora de l’any passat.

El divendres 3 de juliol de 2020 s’acaba el termini per presentar projectes a la Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura. Aquesta Beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca, en el seu conjunt, o als municipis que la componen. L’objectiu és fomentar els treballs de recerca que van configurant la història dels nostres municipis.

El jurat d’aquesta convocatòria està integrat per Montserrat Duch, professora d’Història Contemporània de la URV; Anna I. Serra, professora del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV; Magí Sunyer, professor de Filologia Catalana de la URV; i Antoni Virgili, professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB. També formen el jurat Joan Martí Pla, president del Consell Comarcal del Tarragonès; i Dídac Nadal, president de la comissió de Cultura d’aquesta corporació.

La beca té una dotació de 2.450 € i la publicació del treball dins la col·lecció Els llibres del Consell. Amb els últims títols publicats podem veure l’ampli abast temàtic d’aquest Premi:

– Sota els peus del franquisme. Conflictivitat social i oposició política a Tarragona (1956-1977) de Cristian Ferrer.

– La modernització de la xarxa viària al Camp de Tarragona, 1774-1870 d’Agustí Agramunt.

En procés editorial es troba ‘Els ports antics de Tarraco. Embarcadors, ports i platges del litoral tarragoní en època romana (s. II a.C. – III d.C.)’, de Patricia Terrado.

I el guanyador de l’any passat va ser ‘Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Obrers, catòlics i antifranquistes al Tarragonès (1951-1977)’, de Neus Baena.

El PSC celebrarà el 13 de juny el Congrés de la Federació que ha d’elegir líder Kenneth Martínez

Keneth Martínez. Foto: Jordi Cartanyà-SER

El PSC celebrarà finalment el proper 13 de juny el Congrés de la Federació del Camp de Tarragona, una de les últimes de Catalunya que resten per escollir el seu primer secretari i la nova executiva. En aquest sentit, es preveu que donarà llum verda a la candidatura de l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, si no hi ha una sorpresa inesperada. Les candidatures es poden presentar el mateix dia del Congrés si hi ha el número d’avals suficients.

Martínez ha confirmat a Tarragona21 que té la intenció de presentar-se. El candidat va fer una ronda de consultes a la militància al febrer i ara està ratificant el suport donat el parèntesi per la crisi de la covid-19.

La Federació socialista del Camp havia de celebrar el passat 14 de març el Congrés que donaria pas al relleu de Roc Muñoz, alcalde de La Canonja, com a primer secretari i elegiria també una nova executiva i els membres del nou Consell Nacional del partit. Quan Kenneth Martínez estava assistint a reunions amb les agrupacions locals per copsar els inputs que la seva candidatura generava, va esclatar la pandèmia i es va posposar el Congrés.

Ara hi ha data perquè els terminis van vencent, i s’està ultimant la manera de celebrar-lo ja que reunir físicament els més de 120 delegats que hi poden assistir està descartat amb el confinament existent i les mesures de distanciament social. Fonts del partit han indicat a Tarragona21 que serà un Congrés mixt, amb una presència física testimonial, corresponent a la mesa i als primers secretaris sortint i entrant. Els delegats el seguiran virtualment. El mateix Martínez ha subratllat que es tracta ‘que els delegats i les delegades tinguin les garanties democràtiques’ especialment a l’hora de votar la ponència política, els nous càrrecs i els membres del consell nacional.

Sí queda clar que després d’anys, les aigües baixen tranquil.les a la Federació i no s’espera cap candidatura alternativa a la de Kenneth Martínez. Ajuda el bon cicle electoral dels socialistes, les bones perspectives electorals i les posicions sumament crítiques de l’independentisme i del PP, que reforcen internament la figura de Pedro Sánchez i sembla que cohesionen el partit.

A finals de febrer passat, en declaracions a aquest digital, Kenneth Martínez considerava que ‘tenim l’oportunitat de consolidar-nos com la primera força del territori, gràcies a la situació general i a la perseverança nostra davant les adversitats. Som un partit que no ens hem rendit mai. Hem de ser la força determinant i això ha de sortir de les agrupacions locals’.

L’opció Kenneth és ben vista per l’aparell socialista del Camp de Tarragona i pel partit a Barcelona. També té el vist-i-plau del secretari d’Organització del partit, Salvador Illa, alhora ministre de Sanitat.

J. Garcia

 

El sector turístic de Tarragona, esperançat en no tenir pèrdues aquesta temporada

Imatge de la platja de l’Arrabassada, amb banyistes i gent prenent el sol, el 26 de maig. Foto: Eloi Tost

La Federació Empresarial d’Hostaleria de Tarragona (FEHT) es mostra esperançada en no tenir pèrdues aquesta temporada turística, tot i la crisi del coronavirus i les dificultats del sector per poder obrir els establiments. Després d’uns mesos on tot eren males notícies, l’anunci de l’Estat d’obrir fronteres el proper 1 de juliol els dona confiança per encarar un estiu que serà complicat. En declaracions a l’ACN, el portaveu de la FEHT, Xavier Guardià, destaca la fortalesa de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre com a destinació i està convençut que els clients que venen habitualment, aquest any també ho faran. «Per ells és com estar a casa», afirma, un factor que els dona seguretat.

«Fa quinze dies teníem pànic. Si aquests quatre mesos entre juliol i octubre funcionen bé, podríem tancar la temporada pensant que no hem pres mal», comenta Guardià. De tota manera, té clar que l’any «serà dolent». De moment a la demarcació hi ha pocs càmpings en funcionament i cap hotel destinat a les vacances ha obert. Durant les primeres setmanes de juny s’espera que comencin a activar-se per fer proves i adaptar-se als nous protocols, que s’estan acabant de marcar. Segons Guardià, algunes cadenes pot ser que no obrin tots els allotjaments i l’obertura dels establiments també estarà condicionada pel tipus de mercat amb el qual treballin. En aquest sentit, reconeix que els mercats alemany, francès, britànic i irlandès «es comencen a moure».

Destinació segura i consolidada

De moment, de reserves en tenen poques, però no és una situació que preocupi els empresaris. «Des de fa anys que són sempre a darrera hora. No ens hem de posar nerviosos ara; si han d’arribar, arribaran», comenta. A més, la volatilitat de la crisi sanitària obligarà els establiments a ser «molt flexibles» pel què fa a possibles cancel·lacions, i destaca que l’important enguany «és que el client quedi content».

Una satisfacció que en bona mesura vindrà donada per la seguretat sanitària. «Serà complicat que els hotels treballin amb normalitat amb tantes mesures, però l’avantatge és que a tot arreu és igual. Si van a Grècia o Itàlia, passarà el mateix», indica. Per tant, el fet que la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre siguin destinacions «conegudes» arreu d’Europa els juga a favor. «La gent que habitualment ve, és molt possible que vingui. Coneix els restaurants, els supermercats, sap com moure’s, quines platges li agraden… és com estar a casa», valora.

Pel que fa als protocols, es mostra satisfet perquè des del govern estatal «s’ha fet cas al sector», especialment pel fet que les mesures establertes siguin similars a les de la resta de països de la Unió Europea. Ara, el gran dubte que encara tenen, i que esperen resoldre en els propers dies, és com podran obrir les piscines i com funcionaran els accessos a les platges. «Hem d’esclarir-ho per poder-ho transmetre, perquè els mercats ens ho estan preguntant», explica.

Finalment, destaca la importància que poden tenir aquest estiu les segones residències per a l’hostaleria. Guardià raona que «si abans una família venia quinze dies i se’n guardava quinze més per anar a un altre lloc, potser enguany passa més dies aquí i pensa que ja viatjarà l’any que ve». De fet, a dia d’avui, el sector pensa en el 2021 com l’any de la recuperació i confien que «serà normal». Això els permetria repetir els 22 milions de pernoctacions i sis milions de turistes que hi ha hagut els darrers anys.

Eloi Tost – ACN