TARRAGONA 21

Mor un motorista en topar amb un cotxe a la carretera de Reus al Morell

Imatge de la carretera de Reus al Morell. Foto: Diputació de Tarragona

El Servei Català de Trànsit informa que ahir al vespre es va registrar un sinistre viari mortal a la carretera de Reus al Morell (TP-7225) al punt quilomètric 5,50, al terme municipal de Constantí. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 20.35 h.

Per causes que s’estan investigant, es va produir una col·lisió entre un turisme i una motocicleta i el conductor del vehicle de dues rodes va resultar mort. Es tracta de S.F.R., de 45 anys i veí de Tarragona.

Arran de la incidència, es van activar sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que també va activar el servei de suport psicològic.

Quant a l’afectació viària, la calçada es va tallar en el tram de l’accident fins a les 22.07 h aproximadament.

El Servei Català de Trànsit recorda que el SIAVT (Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit) es troba a disposició dels familiars i afectats per sinistres de trànsit els 365 dies de l’any per oferir-los un servei d’orientació i informació sobre els tràmits després del sinistre, conèixer els recursos existents, rebre informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i el suport psicològic davant d’un sinistre de trànsit. S’hi pot contactar mitjançant el telèfon gratuït 900 100 268.

El Baix Penedès, la comarca que més creix en població, i el Tarragonès, una de les més joves

El Portal de l’Àngel, ple de gom a gom durant la Diada de Sant Jordi de 2016. Foto: ACN

El Tarragonès és una de les comarques catalanes amb menys població de 65 anys i més, mentre el Baix Penedès ha estat la que més ha crescut en població, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya.

La població resident a Catalunya era de 7.496.276 persones a l’1 de gener del 2017, segons les estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Aquesta xifra suposa un augment de 47.944 habitants respecte a la mateixa data del 2016 -un 6,4 per cada mil habitants- i consolida la tendència de creixement iniciada fa dos anys.

El component principal del creixement de la població l’any passat ha estat el saldo migratori amb l’estranger -estimat en 38.371 persones-, seguit d’un creixement natural de 5.684 persones -68.973 naixements menys 63.289 defuncions- i un saldo migratori amb la resta de l’Estat positiu de 3.889 persones. La població ha crescut en 25 comarques i a l’Aran i ha disminuït en 16 comarques.

Les comarques que han crescut més han estat el Baix Penedès (12,5‰), el Gironès (11,1‰) i el Barcelonès (9,5‰). D’altra banda, l’Alt Urgell (-10,2‰), el Baix Ebre (-9,9‰) i la Ribera d’Ebre (-9,1‰) han estat les que han perdut més població en termes relatius. Per edats, el 2016 la població ha augmentat en els grups de 10 a 29 anys (30.348 persones), en els de 40 a 74 anys (65.354 persones) i en els majors de 80 anys (11.341 persones). En canvi, la població ha disminuït en els grups de 0 a 9 anys (9.882 persones menys), en els de 30 a 39 anys (41.886 persones menys) i en els de 75 a 79 anys (7.331 persones menys).

Segons l’Idescat, el creixement de la població en el territori no és homogeni i existeixen tendències molt diferents entre les comarques. L’any passat el saldo migratori amb l’estranger és el component que ha aportat creixement a un major nombre de comarques -un total de 33-.

La comarca del Barcelonès destaca clarament respecte de les altres, amb un saldo estimat de 27.111 persones, la segueixen el Vallès Occidental (3.271), el Baix Llobregat (2.324) i el Maresme (1.088). Entre les comarques amb un saldo migratori amb l’estranger negatiu destaquen el Baix Camp (-714), el Baix Ebre (-330) i el Segrià (-261). El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 25 comarques i a l’Aran. Destaquen les comarques del Maresme (1.936), el Vallès Occidental (1.760) i el Baix Llobregat (1.374). Les altres 16 comarques han registrat un saldo migratori interior negatiu. Entre aquestes destaquen el Barcelonès (-5.526), el Baix Ebre (-352) i l’Alt Empordà (-293).

Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta de l’Estat com amb l’estranger, en un total de 28 comarques i a l’Aran el creixement migratori ha estat positiu, mentre que a les 13 restants ha estat de signe negatiu. Les comarques amb un major creixement migratori total són el Barcelonès, per la contribució de la migració amb l’estranger, i el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa.

Pel que fa al creixement natural, els naixements han superat les defuncions a 19 comarques i a l’Aran. El Vallès Occidental (2.479), el Baix Llobregat (1.578) i el Gironès (768) són les comarques amb un major creixement natural. En canvi, en 22 comarques la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (-560), el Ripollès (-204) i el Berguedà (-172) són les comarques amb un menor creixement natural.

Continua el procés d’envelliment de la població catalana

El procés d’envelliment continua com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta, i des de l’any 1995 a Catalunya hi ha més població major de 65 anys que població menor de 15 anys, segons indica l’Idescat.

A l’1 de gener del 2017 hi havia 117,5 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys (índex d’envelliment). El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,5% el 2016 al 18,6% el 2017. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i el nombre de majors de 85 anys per cada 100 majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,1 el 2016 a 16,4 el 2017.

L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En cinc comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,1%), les Garrigues (25,4%), el Priorat (25,3%), el Pallars Jussà (25,2%) i el Ripollès (25,1%). En canvi, l’Aran (13,9%) i les comarques del Gironès (15,1%), el Tarragonès (16,2%), el Vallès Occidental (16,2%) i el Vallès Oriental (16,2%) són les que tenen un menor percentatge de població de 65 anys i més.

ACN

Victòries a la búlgara de C’s a Vila-seca i a Salou

Tres joves, presidint una mesa electoral a Tarragona. Foto: Tarragona21

Ciutadans ha aconseguit aquesta nit dos resultats espectaculars a Salou i a Vila-seca, territoris propicis, assolint a Salou gairebé tants vots com la suma de les tres forces següents, i passant d’un extraordinari 32,67% de fa dos anys a un 43,33% d’avui.

Amb el 100 per cent escrutat, l’escombrada a Salou ha estat històrica. En segon lloc s’ha situat ERC, amb un llunyà 14,85%, seguida de Junts pel Sí (13,62). Abdós sumen un 28 %, pràcticament el mateix que fa dos anys. D’on ve l’ascens fulgurant taronja? Principalment del PP, que perd set punts. A més, ha votat un 4,7 per cent més d’electors.

A Vila-seca, també amb el 100 per cent escrutat, la victòria ha estat encara més extraordinària: Ciutadans ha aconseguit tants vots com la suma de les quatre forces següents: un 47 per cent, quan el segon ha assolit només un 14,82%, i ha esultat ser el PSC. C’s puja 12 punts rspecte a 2015.

La neu, Brussel·les i un pont llarg per viatjar lluny rebaixen l’ocupació turística a la Costa Daurada i l’Ebre

L’ocupació turística de pont de desembre no ha estat tan òptima com la d’altres anys. Diferents factors han perjudicat el sector, sobretot el de les cases rural de les Terres de l’Ebre que s’han hagut de conformar amb una ocupació al voltant del 50%.

La campanya d’esquí al Pirineu, la manifestació a Brussel·les dijous i el bon encaix dels festius per aprofitar el pont per viatjar a l’estranger són alguns dels factors que s’apunten al territori com a causa d’una ocupació suficient però justa.

A la Costa Daurada, els apartaments turístics també han seguit aquesta tendència, amb unes xifres de mitja ocupació, però als hotels s’ha enfilat fins al 80% de places ocupades, tenint en compte que només un 20% estan oberts aquestes dates.

El parc temàtic de PortAventura segueix sent un dels principals atractius de la zona.
A la Costa Daurada les previsions s’han complert i el 80% de les places hoteleres disponibles s’han omplert aquest Pont de la Puríssima, sobretot de divendres a diumenge.

“Els pronòstics s’han complert potser per unes dates favorables i una climatologia que ha acompanyat”, ha apuntat el president de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, Xavier Roig. Les platges i sobretot PortAventura són els principals atractius de la zona per aquestes dates, on només hi ha obert un de cada cinc establiments adherits a l’entitat-. “Són clients que ja ens coneixen i fan una escapada ja que la majoria dels clients venen de Barcelona i de la seva àrea d’influència”, ha explicat Roig. No hi ha gaire turisme estranger en aquests primers festius de desembre i la neu i l’esquí també atreu molt turista potencial de la Costa Daurada.

Cal que es calmi la situació política

“Si es calma la situació política ens fa pensar que hi ha futur. Si ara hi ha destins de neu amb bones xifres i també als destins de la platja i l’oci s’han complert les expectatives, es pot preveure un futur a nivell econòmic i turístic amb un usuari que pensa que ens sortir, en fer escapades i en consumir”, ha dit Roig.

Per altra banda, els apartaments turístics de la Costa Daurada s’han omplert al 50% tot i que només hi havia 1.400 de les 23.000 places disponibles.

L’Ebre a mitja ocupació

A la Terra Alta tampoc s’han tampoc s’han registrat les xifres d’altres anys i s’hauria quedat en una mitja ocupació. Les Terres de l’Ebre no han estat una de les destinacions preferides enguany, i també s’assenyala la neu i l’organització de la manifestació a Brussel·les com les causes principals. LA destinació ebrenca sol atreure un turista de proximitat, de diversos punts de Catalunya però sobretot de l’àrea d’influència de Barcelona i Tarragona.

Ara bé, tenint en compte també el context polític i econòmic, el portaveu de l’Associació de Turisme Rural de les Terres de l’Ebre (Aturebre), Juanjo Bel, ha defensat que es tracta d’una situació “puntual” perquè els ponts “sempre han funcionat” al territori. Ens nodrim del turisme català, gairebé exclusivament barceloní, i el turista barceloní ha omplert Girona i una part se n’ha anat a Brussel·les i tot compta però és una qüestió puntual”, ha dit el portaveu d’Aturebre.

ACN

Bona previsió d’ocupació a la Costa Daurada pel pont de la Puríssima

Imatge del Mercat de Nadal de Salou de l’any passat. Foto: FEHT

El president de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Eduard Farriol, ha qualificat el Pont de la Puríssima com de “bo, millor que l’any passat, que va ser molt fragmentat en caure en dimarts i dijous els dies festius”.

Pel proper període festiu, Farriol ha indicat que “esperem públic familiar i de proximitat, sobretot d’origen nacional i francès, que aprofitarà l’estada a Salou, Cambrils i Vila-seca, la Pineda per conèixer l’oferta lúdica de PortAventura World, enfocada al Nadal”. Dels cinc dies de festa, els més forts pel que fa a pernoctacions seran divendres, dia 8, i dissabte, dia 9.

Així, els hotels oberts de la Costa Daurada central, un 20% aproximadament, dels 87 associats que hi ha en total, “esperen arribar a un 85 % d’ocupació, del 6 al 10 de desembre, segons una estimació realitzada pel sector”. Cal dir que es preveuen reserves d’última hora, indica el president.

Fent referència al sector del càmping, el president de la FEHT ha indicat que “és un pont més orientat a les zones de muntanya, de fred i de neu, no tant de costa”. En aquest sentit, ara mateix hi ha 16 càmpings oberts -7 de costa i 9 d’interior- amb més de 10.000 places obertes, la qual cosa representa només un 15% del total. “La previsió d’ocupació és una mica millor pel cap de setmana, és a dir, per divendres i dissabte, que per dimecres i dijous. La mitjana de pernoctació serà de 3 nits. Els clients, famílies catalanes, es decanten més pels bungalous, protegint-se, ara que les temperatures són baixes”, assenyala Farriol.

Finalment, la previsió d’ocupació pel sector apartamentístic és del 50%, aproximadament, ha apuntat el president de FEHT. “Hi ha unes 1.400 places disponibles, un nombre ínfim si tenim en compte que a la zona de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre hi ha unes 23.000 places”.

Surt a informació pública el projecte que duplicarà els carrils de l’A-7 entre La Mora i Torredembarra

Cues el passat estiu a l’A-7 a l’altura de Torredembarra. Foto: Tarragona21

El Ministeri de Foment ha sotmès a informació pública, tal i com es publica al BOE d’avui, el projecte de traçat de l’A-7 en el tram La Mora-La Pobla de Montornès, que comportarà expropiacions de finques. El pojecte fou aprovat provisionalment el passat 31 d’octubre amb un pressupost estimat de les obres de 58 milions d’euros.

L’actual carretera N-340, que connecta Cadis i Barcelona, en el tram objecte del projecte, s’inicia en l’enllaç de La Móra, on connecta amb el tram anterior de l’A-7 entre Tarragona-La Móra, i finalitza en l’enllaç de Torredembarra.

Foment reconeix els problemes de congestió que genera el fet que a partir del lloc només hi hagi un sentit de circulació en direcció a Barcelona, que no se solucionen fins que sis quilòmetres al nord els vehicles es desvien per accedir a l’autopista AP-7 a l’enllaç de Torredembarra.

L’actució que es farà consisteix a duplicar l’atual N-340, aprofitant al màxim la calçada i ls estructures existents i millorant el sistema d’enllaços. D’aquesta manera es perllongarà l’autovia A-7 fins a fer la connexió amb l’AP-7 a Torredembarra, buscant alleugerir els problemes de congestió existents.

Tota la informació sobre el projecte es pot consultar a la seu electrònica del Ministeri de Foment: http://mfom.es/participacion-publica.

Característiques tècniques

L’actuació comprèn la construcció d’un nou tram de l’A-7 entre l’enllaç de La Mora (punt quilomètric 1.171 de la N-340) i l’enllaç de Torredembarra. Discorrerà pels termes municipals de Tarragona, la Riera de Gaià, Altafulla i Torredembarra, durant una longitud de 5,56 quilòmetres.

El traçat final de l’A-7 disposarà de tres enlaços: el de La Móra, el de la Riera de Gaià, que possibilita la connexió amb la carretera T-202, i l’enllaç de Torredembarra, tipus glorieta elevada sobre la futura A-7 i que connecta amb Torredembarra a través de la carretera T-214 i amb l’AP-7. En aquest darrer enllaç es registren unes intensitats d tràfic elevades, reconeix Fomento, per la qual cosa s’amplia la seva capacitat per millorar-ne la fuïdesa.

Fèlix Alonso, “satisfet”

El diputat d’En Comú Podem i portaveu de Foment al Congrés, Fèlix Alonso, s’ha mostrat “satisfet” després de l’anunci Foment i “compleixi una demanda històrica del territori”. Segons Alonso, el ministre de Foment, el Secretari d’Estat i, posteriorment, el subdelegat del Govern a Tarragona li van confirmar l’inici del tràmit administratiu d’una obra que s’ha d’iniciar al 2018 i que solucionarà una situació que fa anys que penalitzava als veïns i als turistes, especialment els caps de setmana i a les vacances.

El diputat dels comuns ha considerat que aquest anunci “és un pas molt important per solucionar part dels problemes que tenen el Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre en carreteres”, a més resta a l’espera del reinici de les obres de l’A27 i el seu enllaç a Montblanc a l’AP2 llargament reclamat pels representants d’En Comú Podem.

El fotògraf David Balsells, La Gent del Llamp i l’historiador Agustí Agramunt guanyen els premis del Consell Comarcal

Un moment del lliurament del Premi de Difusió

El prestigiós fotògraf tarragoní David Basells, l’editorial La Gent del Llamp i l’historiador Agustí Agramunt han guanyat els premis culturals anuals del Consell Comarcal del Tarragonès en un acte que s’ha celebrat a la Vil·la romana de Centcelles, a Constantí.

El moment més emotiu de l’acte ha estat el lliuramet del guardó al fotògraf, ja que una malaltia li impedeix gairebé parlar i es mou amb dificultats.

El Consell Comarcal del Tarragonès, seguint la seva línia de promoció de la cultura i servei als municipis, cada any convoca, amb el patrocini de REPSOL, els Premis Tarragonès, en tres àmbits Investigació, Creació i Difusió.

L’acte de lliurament es fa cada any en un municipi diferent de la comarca.

L’acte ha estat conduït per la periodista Núria Cartanyà ha estat amenitzat amb un concert del Cor de cambra femení Scherzo, que ha provocat reiterades ovacions del públic.

Durant l’acte es lliuraven els següents Premis:

El guanyador de la Beca d’Investigació, Agustí Agramunt

DINOVENA BECA D’INVESTIGACIÓ LUCIUS LICINIUS SURA

La Beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca, en el seu conjunt, o als municipis que la componen. L’objectiu és fomentar els treballs de recerca que van configurant la història dels nostres municipis.
Premi: La dotació econòmica és de 2.450 € i la publicació del treball en el termini d’un any a la col·lecció Els llibres del Consell.

El jurat d’aquesta convocatòria ha estat composat per:
Maria Bonet, professora d’història medieval de la URV.
Jordi Ginebra, professor de filologia catalana de la URV.
Jordi Piqué, responsable de l’Arxiu de Tarragona.
Jordi Roca, professor d’antropologia de la URV.

El jurat va acordar concedir la beca al projecte ‘La modernització de la xarxa viària a la demarcació de Tarragona (1774-1885)’, d’Agustí Agramunt.

El prestigiós fotògraf David Balsells ha recollit el guardó

DISSETÈ PREMI DE CREACIÓ LUCIUS ANNEUS FLORUS

L’objectiu d’aquest premi és estimular les activitats de creació en tots els àmbits i fer notòria la trajectòria artística d’una persona o grup vinculat a la comarca.

El jurat d’aquesta convocatòria el formaven:
Jordi Bertran, gestor cultural.
Rosa M. Codines, presidenta d’Òmnium Cultural Tarragonès.
Antonio Salcedo, professor d’història de l’art de la URV.
Maria Mercè Sardà, professora de l’Institut Martí i Franqués.

El jurat ha acordat concedir el Premi Tarragonès de Creació al fotògraf David Balsells, en reconeixement a l’excel·lent trajectòria en l’àmbit de la fotografia i les seves aportacions al desenvolupament de la fotografia a Catalunya, que li ha permès posicionar Tarragona dins d’aquest àmbit. Destacar la fermesa del seu treball perquè la fotografia surti dels arxius i tingui una presència destacada als museus, possibilitant que la fotografia catalana adquireixi valor patrimonial. La seva trajectòria li ha atorgat reconeixement nacional i internacional.

Guanyadors d’edicions anteriors sha estat Els Pets, Bigas Luna, Josep M. Rosselló, Olga Xirinacs, Pep Escoda, Rafael Bartolozzi, Josep Antoni Baixeras, Josep Segú, Arantxa Sagardoy, Tatiana (a títol pòstum), Fermí Fernández, Àngel Òdena, Jesús Monllaó, Àlvar Calvet, Jordi Tiñena i Marcel Pey.

DISSETÈ PREMI DE DIFUSIÓ EUTYCHES

L’objectiu d’aquest premi és assenyalar una personalitat, entitat o associació, reconeguda en el seu sector professional, que hagi difós o incentivat aspectes culturals, mediambientals o patrimonials del Tarragonès.

El jurat d’aquesta convocatòria estava format per:
Carles Abelló, director i cap de continguts del Més Tarragona i Més Reus.
Pilar Casas, directora de l’Àrea del Servei d’Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona.
Jaume Garcia, director del diari digital Tarragona21.
Francesc Roig, escriptor i president del Centre d’Estudis Canongins.

El jurat ha acordat concedir el Premi Tarragonès de Difusió al col·lectiu literari La Gent del Llamp en reconeixement a la seva llarga trajectòria, iniciada l’any 1982, pel que fa a publicacions, amb la voluntat de donar a conèixer nous autors, però també amb la difusió de l’obra d’autors clàssics. Destacar la seva implicació en l’ impuls de la literatura, en un panorama editorial cada cop més concentrat, publicant allò que creuen interessant, sense tancar la col·lecció a cap gènere.

Guanyadors d’edicions anteriors són:
Manel Sanromà, Nàstic, Òscar Cadiach, Agrupació Cultural de Vila-seca, Ball del Sant Crist de Salomó, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, GEPEC, Walfida Pérez i Associació Mediambiental La Sínia, l’Associació Projecte Phoenix, el Centre d’Estudis d’Altafulla, l’Associació Cultural Sant Fructuós, el Rafael López-Monné, l’Associació Cultural l’Embruix del Morell, l’Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès i Eudald Carbonell.

El reconeixement d’aquests dos premis és un guardó de Rafael Bartolozzi. L’acte l’ha clos l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez i el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Daniel Cid.

La Costa Daurada, dels pocs llocs de Catalunya que se salva de la caiguda turística

Una turista fent cua al Gaudí Centre de Reus. Foto: Núria Torres / ACN

Amb 4,5 milions de nits contractades, l’ocupació hotelera va baixar un 2,7% a l’octubre a Catalunya, però hi ha tres marques turístiques on les pernoctacions van augmentar: Costa Daurada, Costa de Barcelona i Vall d’Aran.

Segons les dades publicades aquest divendres per l’Idescat, les xifres són especialment positives a la Costa Daurada, on es van contractar 764.500 nits d’hotel, un 9,2% més que l’octubre del 2016. A la Costa de Barcelona les pernoctacions van augmentar un 4,9% (fins les 929.500) i a la Val d’Aran van incrementar un 1% (fins les 22.900).

Per contra, les marques on més va baixar l’ocupació van ser Terres de l’Ebre (amb 51.700 nits contractades, un 14,3% menys)i la Costa Brava (875.600 nits, un 8,9% menys), seguides de Paisatges de Barcelona (-7,4%, 44.600 nits), Barcelona (-7%, 1,74 milions de nits), Pirineus (-5,1%, 89.900 nits) i Terres de Lleida (-1,6%, 37.500 nits).

D’altra banda, l’Idescat també ha publicat aquest divendres les dades de les pernoctacions a tot Catalunya segons la procedència dels turistes. Les pernoctacions dels turistes estrangers (3,4 milions) suposen tres quartes parts del total i van patir un descens del 2,9%. Però les pernoctacions d’holandesos augmenten un 16,9% (163.300 nits), les de japonesos un 12,9% (41.200), les dels Estats Units un 11,8% (232.900) i les de la resta d’Amèrica un 11% (201.900). En canvi baixen especialment els procedents d’Itàlia (-16%, 128.100 pernoctacions), de Suïssa (-15,3%, 71.400 pernoctacions) i d’Alemanya (-14,4%, 306.900 nits). Bona part de les nits d’hotel van ser contractades per visitants de França (576.200) i el Regne Unit (553.400), que van recular un 9,9% i un 0,1% respectivament.

Les nits contractades per turistes provinents de dins d’Espanya (1,2 milions) són aproximadament una quarta part del total de 4,5 milions. Entre aquestes, destaca l’increment de pernoctacions d’aragonesos, d’un 68,7% (51.500 nits). També van augmentar els andalusos (un 14,5%, amb 56.800 nits).

Són les dues úniques procedències de dins d’Espanya que augmenten. La resta baixen totes, especialment les de les pernoctacions contractades per bascs (-25,9%, 56.900 nits) i els de les Illes Balears (-10,8%, 20.400 nits d’hotels contractades). En termes absoluts, el turisme procedent de dins de Catalunya és el més nombrós, amb 681.600 pernoctacions i un descens del 2,4%. El segon col·lectiu que més va visitar Catalunya va ser el procedent de Madrid, amb 120.800 pernoctacions i un descens del 5,4%.

Maria Fernández Noguera/ ACN

Visita al centre de recollida d’animals

Una de les funcions del departament de Medi Ambient del Consell Comarcal del Tarragonès és la recollida d’animals abandonats.

Els municipis controlen els animals del seu entorn, i quan hi ha algun animal mort s’avisa immediatament al servei de recollida perquè retiri les restes, les incineri i les enterri. També s’actua en els casos d’animals vius, en algunes ocasions ferits, o senzillament abandonats, que romanen perduts.

En aquests casos s’enduen l’animal i, en el centre de recollida, és atès per un veterinari que li fa les cures necessàries, el renten, el desparasiten, el vacunen i li posen un xip identificatiu.

Els animals recollits d’aquesta manera són al centre de serveis d’animals de companya “Última Llar” que té adjudicat aquest servei, on disposen d’àmplies instal·lacions i reben les atencions necessàries. Aquestes mascotes s’ofereixen en adopció, amb tota la documentació en ordre i sempre comptant amb un servei d’assessorament a les famílies que decideixen adoptar-ne una.

Daniel Cid, president del Consell Comarcal, va visitar el centre per conèixer les instal·lacions i els equipaments de primera ma i informar-se detalladament de tot el procés.

 

El cicle de Contacontes del Consell Comarcal arriba al Morell

Sessió de contacontes feta a Salomó

Un dels programes que desenvolupa el Consell Comarcal del Tarragonès, des de fa anys, és el que apropa històries als nens i a les nenes, amb espectacles de formats ben diferents.

Gràcies al patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana es pot donar continuïtat a aquesta activitat, amb un nou cicle “Tardor de contes a les Biblioteques i Punts de lectura del Tarragonès”, amb la participació dels municipis de Salomó, el Catllar, Creixell, Roda de Berà, la Canonja, Vilallonga del Camp, el Morell, Perafort, la Riera de Gaià i la Nou de Gaià.

Per què un cicle de clàssics? Quan un escriptor d’històries esdevé “clàssic” és un referent per a tothom. Té prou pes i la seva obra és prou apreciada per tenir-lo, per sempre més, en compte. El món gira i, quan algú pot pensar que tot està inventat, sorgeixen noves i noves versions… Aquesta vegada volem anar a l’essència. Allà on, a partir d’aquest algú, el riu de la imaginació ha pogut emprendre, si ha volgut, uns camins nous.

El cicle, el faran tres contacontes amb una àmplia experiència en explicar històries, tant a grans com a petits. La Muntsa, la Rat i la Karme, també tenen una llarga trajectòria al món de les biblioteques, l’ensenyament i les arts escèniques, per tant, saben molt bé què es fa a les biblioteques i els continguts que poden agradar i enriquir als infants. Totes tres, des de la seva perspectiva i de la seva manera personal d’explicar contes, ens aproparan històries i emocions sorgides d’autors clàssics. La Muntsa “Diuen i conten i conten i diuen…”; la Rat “Contes recollits i escrits a la vora del foc” i la Karme “Tens més “cuento” que Calleja”.

La síndrome de Down ocupa PortAventura World en una nova jornada festiva per una societat diversa i inclusiva

Un moment de la festa dels Down a Port Aventura

Més de 4.000 persones han omplert avui PortAventura World per compartir una nova jornada del “Fent Amics” (i ja en van nou!) al costat de centenars de nens, joves i adults amb síndrome de Down arribats de tot Catalunya i la Comunitat Valenciana.

“Aquí ens sentim com a casa, perquè és un parc inclusiu on tothom pot participar en un munt d’activitats, tan de bo cada cop hi hagi més llocs on la diversitat s’entengui com allò que ens enriqueix i no com un problema”, ha dit en l’acte de benvinguda Pilar Sanjuán, presidenta de Down Catalunya.

Ballant a ritme de cowboy

El periodista de TV3 Xavier Graset i la jove de Down Tarragona Laura Mitjans han tornat a ser els encarregats de conduir l’acte, en el qual també han intervingut el president de la Fundació Port Aventura, Ramon Marsal i la presidenta de la Fundació MRW, Josefina Domènech.

“Per la Fundació Port Aventura és un goig poder comptar amb aquest esdeveniment perquè volem estar molt a prop del tercer sector en tots els seus àmbits”, ha subratllat Marsal. “Aquesta jornada és un gran exemple de convivència i integració, que són dos dels objectius de la Fundació MRW”, ha dit Domènech.

Com en edicions anteriors, l’acte s’ha obert amb l’actuació Western Aventura, del grup de ball Down Wapacha Team, format per ballarins professionals i joves de Down Tarragona, i que tots tres oradors han posat com a exemple d’inclusió i de exhibició de capacitats, i s’ha tancat amb el fabulós espectacle Halloween Kingdom, a càrrec de la companyia de ball de Port Aventura World.

Nova edició de ‘Tardor de contes a les Biblioteques i Punts de lectura del Tarragonès’

Un dels programes que desenvolupa el Consell Comarcal del Tarragonès, des de fa anys, és el que apropa històries als nens i a les nenes, amb espectacles de formats ben diferents. Gràcies al patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana es pot donar continuïtat a aquesta activitat, amb un nou cicle ‘Tardor de contes a les Biblioteques i Punts de lectura del Tarragonès’ amb la participació dels municipis de Salomó, el Catllar, Creixell, Roda de Berà, la Canonja, Vilallonga del Camp, el Morell, Perafort, la Riera de Gaià i la Nou de Gaià.

Les biblioteques i punts de lectura de la comarca estan fent un esforç important per tal que la població tingui accés al coneixement sigui de la manera que sigui i amb una atenció especial als infants que són els més fràgils de la societat. Apropen el coneixement a través dels llibres, però també amb xerrades, exposicions i, com en aquest cas, amb els contes.

Per què un cicle de clàssics? Quan un escriptor d’històries esdevé ‘clàssic’ és un referent per a tothom. Té prou pes i la seva obra és prou apreciada per tenir-lo, per sempre més, en compte. El món gira i, quan algú pot pensar que tot està  inventat, sorgeixen noves i noves versions… Aquesta vegada volem anar a l’essència. Allà on, a partir d’aquest algú, el riu de la imaginació ha pogut emprendre, si ha volgut, uns camins nous.

El cicle el faran tres contacontes amb una àmplia experiència en explicar històries, tant a grans com a petits. La Muntsa, la Rat i la Karme, també tenen una llarga trajectòria al món de les biblioteques, l’ensenyament i les arts escèniques, per tant, saben molt bé què es fa a les biblioteques i els continguts que poden agradar i enriquir als infants. Totes tres, des de la seva perspectiva i de la seva manera personal d’explicar contes, ens aproparan històries i emocions sorgides d’autors clàssics. La Muntsa ‘Diuen i conten i conten i diuen…’; la Rat ‘Contes recollits i escrits a la vora del foc’ i  la Karme ‘Tens més cuento que Calleja’.

Tallers sobre com reduir la factura de la llum al Consell Comarcal

El Consell Comarcal del Tarragonès, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roda de Berà, posa en marxa dues accions preventives i formatives sobre l’estalvi energètic per al proper 19 d’octubre, dins del programa ‘Reconnecta’t’.

En primer lloc es durà a terme al mercat setmanal, a partir de dos quarts d’onze, un taller itinerant d’estalvi energètic, amb una taula informativa, dirigit a tota la població. I a les sis de la tarda tindrà lloc al casal cultural de Les Monges el taller ‘La factura de la llum, com podem reduir-la?’, destinat a les persones derivades des del programa Reconnecta’t, i obert a tot aquell que vulgui conèixer com reduir la factura de la llum, els petits gestos quotidians que es poden fer a casa per estalviar energia, així com saber llegir una factura de la llum. És recomanable portar una factura de casa.

El programa té per objectiu impulsar accions preventives i de suport a les mesures ja previstes d’intervenció directa amb les famílies afectades per impagament de subministraments bàsics, per detectar i minimitzar situacions de risc energètic i residencial a l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Tarragonès.

Quatre poblacions de la província rebran 52.000 pensionistes de l’IMSERSO

Un grup de pensionistes, passejant per Salou. Foto: Hosteltur

Enguany, Costa Daurada i Terres de l’Ebre tornen a rebre viatgers del programa IMSERSO. Així doncs, finalment, seran 17 els hotels que oferiran un total de 52.000 places durant els dos períodes d’aquesta temporada en aquest programa operat per Mundosenior, el touroperador especialitzat en serveis turístics per a gent gran.

La primera fase s’inicia el 16 d’octubre i finalitza el 28 de novembre, mentre que la segona fase comença el 12 de desembre i acaba el 21 de maig de 2018.

A la província de Tarragona, els participants en aquest programa de vacances per a gent gran es podran allotjar en establiments de Salou (12 hotels), Cambrils (2 hotels), Coma-ruga (2 hotels) i Sant Carles de la Ràpita (1 hotel). Finalment, s’oferiran el mateix nombre d’hotels i places que en la temporada anterior.

Eduard Farriol, president de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), manifesta que “després de diverses reunions amb totes les parts implicades, enguany s’aplicarà una petita millora econòmica en la retribució de les estades hoteleres”. Tot i això, afegeix que “aquesta pujada encara és insuficient, però tenim el compromís dels intermediaris que pressionaran al Govern per tal de modificar les condicions econòmiques l’any vinent -un cop acabat el període de licitació que conclou enguany-. Així doncs, per tot això, hem decidit participar-hi”.

Farriol, també afegeix que “des de la FEHT volem contribuir a la desestacionalització de la destinació i, per tant, seguim apostant per l’IMSERSO, ja que és una bona iniciativa, encara que econòmicament, actualment no sigui gaire viable”. A més, conclou que “d’aquesta forma, també aconseguim mantenir la planta hotelera oberta, amb tots els beneficis que aquesta circumstància comporta, com per exemple, uns llocs de treball més estables”.

Els primers viatgers del programa IMSERSO arribaran a Salou i Sant Carles de la Ràpita el 16
d’octubre.

L’adjudicació definitiva de la llicència per al Hard Rock Entertainment World s’allarga a l’octubre

L’empresa ha demanat uns dies de pròrroga

L’adjudicació definitiva de la llicència que farà possible el Hard Rock Entertainment World es farà a l’octubre, segons ha informat ‘La Vanguardia’ i han confirmat a l’ACN fonts del Departament d’Economia.

Inicialment, la previsió era fer aquest tràmit al setembre però la complexitat del concurs ha fet que Hard Rock hagi demanat uns dies de pròrroga abans de donar el vistiplau als requisits del document tècnic d’adjudicació.

La mesa d’avaluació es va reunir el passat 8 de setembre, quan es va aprovar enviar a Hard Rock l’informe preliminar de resolució. Hard Rock disposava de deu dies hàbils per donar el vistiplau i assumir els requisits del document tècnic, tal com informa el rotatiu. Però la companyia nord-americana ha demanat una pròrroga i la seva resposta no arribarà fins a l’octubre, segons han confirmat fonts del Govern. Un cop arribi la resposta, es podrà resoldre el concurs i adjudicar la llicència.

Tal com va informar el govern català al juliol, un cop s’aprovi l’informe definitiu d’adjudicació, Hard Rock tindrà un mes per constituir la unió temporal d’empreses que ha de desenvolupar el projecte, que es farà de la mà de Value Retail i Port Aventura. Passat aquest termini, la UTE tindrà un altre mes per adquirir els terrenys on s’ha de desenvolupar el Hard Rock Entertainment World, que són propietat de la Caixa.

El projecte de Hard Rock, valorat en 2.000 milions d’euros, es començarà per una primera fase valorada en 665 milions. Els primers treballs inclouran la construcció d’un hotel amb forma de la icònica guitarra de Hard Rock de 600 habitacions. En aquest hotel hi haurà l’únic casino que podrà tenir el complex. Port Aventura desenvoluparà un segon hotel, de 500 habitacions i enfocat al públic familiar, i Value Retail –l’empresa que gesitona La Roca Village- desenvoluparà un espai de 75 botigues. A més, Hard Rock preveu construir una gran piscina de 6.000 metres quadrats i un espai per a concerts amb capacitat per a 15.000 persones. El Govern calcula que el complex podria obrir portes el 2020.

ACN

Recanvi de sis consellers al Consell Comarcal

El nou president del Consell Comarcal, Daniel Cid, durant el seu primer ple en el nou càrrec

A l’últim plenari celebrat al Consell Comarcal del Tarragonès es va procedir a la presa de jurament o promesa de càrrec dels nous consellers Josep Fortuny, Ander Basterretxa i Laura Moya, del PSC; Marc Alarcón, del PPC, i d’Antoni Virgil i Pere Abelló, de CiU.

En aquest plenari, el primer que es realitza amb la presidència de Daniel Cid, a part dels nous nomenaments, s’ha presentat i aprovat la modificació dels membres de les Comissions Informatives permanents i de la Comissió Especial de Comptes, així com el nomenament del nou vici-president de la Corporació, i el nomenament dels nous presidents i Vice-presidents de les diferents Comissions Informatives.

Així, els nous consellers-portaveu titulars són Marc Alarcón, del grup comarcal del PPC i Francisco David Gonzalez, del grup comarcal PSC-Candidatura de Progrés.

El Circ Raluy regala entrades per a nens amb dificultats familiars

El president del Consell Comarcal del Tarragonès, Daniel Cid, de manera informal, va tenir una trobada amb Carlos Raluy, director del Circ RALUY, que durant les Festes de Santa Tecla està instal·lat a la nostra ciutat.

Durant aquesta reunió, Carlos Raluy va explicar al president del Consell Comarcal els orígens d’aquesta empresa familiar, nascuda a Catalunya, la filosofia del circ i els reconeixements públics rebuts de tot arreu (entre ells la Creu de Sant Jordi, l’any 2006).

Carlos Raluy va regalar al president unes desenes d’entrades perquè els Serveis Socials les distribuïssin entre nens del Tarragonès amb dificultats familiars.

Entitats rebutgen la proposta d’enllaçar la línia convencional de ferrocarril amb l’Alta Velocitat al Baix Gaià

Plànol amb la proposta de les entitats Pdf.camp i PTP de construir un enllaç entre la línia convencional de ferrocarril i la de l’Alta Velocitat a la zona d’Altafulla

Entitats veïnals, ecologistes i formacions polítiques han expressat aquest dijous el seu rebuig “total” a la proposta de les plataformes en defensa del ferrocarril i del transport públic de construir al Baix Gaià l’enllaç entre la línia de tren convencional i la d’Alta Velocitat.

Segons els opositors, l’impacte ambiental i social d’aquesta proposta és “molt elevat”, tenint en compte que a la zona ja hi conviuen diverses carreteres, a més de l’AP-7 i línies de tren.

Les entitats constaten que el document de diagnosi plantejat per les plataformes “deixa al descobert una greu mancança de gestió i retard en infraestructures”, permetent, per exemple, que les mercaderies perilloses circulin per la ciutat de Tarragona. En aquest sentit, els opositors reclamen un debat “ampli i transparent” amb la participació del territori i demanen optar per una alternativa “que garanteixi la millor solució i amb menys impacte”.

La proposta de construir al Baix Gaià el ‘bypass’ entre la línia convencional de ferrocarril i la de l’Alta Velocitat sorgeix del document ‘Diagnosi i proposta de millora del servei ferroviari al Camp de Tarragona’, presentat el mes passat per Pdf.camp -la Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat- i per l’associació Promoció del Transport Públic (PTP). Les plataformes sostenen que l’enllaç a Altafulla és la millor solució per evitar que Tarragona quedi desconnectada de l’alta velocitat a partir del 2018. En aquest sentit, avisen que, un cop es faci l’ample internacional, la ciutat perdrà l’Euromed.

La proposta, però, no es veu amb bons ulls per part d’algunes entitats del territori, que aquest dijous han fet públic un manifest de rebuig. L’han signat la Federació de Veïns de Llevant de Tarragona, l’Associació Mediambiental la Sínia, l’Esquerra Independentista d’Altafulla – l’EINA-AM, Acord per La Riera – Entesa, Associació Terres del Gaià, Ecologistes en Acció – GETE i l’Associació de Veïns de La Móra i Tamarit. Les entitats recorden que ja es va fer una proposta similar amb la construcció de l’Alta Velocitat i que, aleshores, ja van expressar la seva disconformitat.

Gran impacte

La possible construcció d’aquest enllaç podria tenir un gran impacte en els diferents nuclis de la zona. El nucli de Ferran, adverteixen, quedaria envoltat d’infraestructures i afectat per un elevat impacte paisatgístic i acústic. El poble d’Altafulla, per la seva banda, veuria com el sud est del municipi quedaria sense cap espai lliure i envoltat entre carreteres i línies ferroviàries, mentre que la Pobla de Montornès ja té a tocar la línia del TAV i l’autopista, denuncien.

“No entenem, que es plantegi aquesta infraestructura de gran impacte sobre el territori i la inversió que suposa, ja que des de diversos estaments s’ha dit reiteradament que el tercer fil és una solució provisional i, precisament, aquesta proposta afavoria tot el contrari”, lamenten en el comunicat.

A més, els opositors critiquen que la proposta d’aquest enllaç ferroviari afecta de ple la Vall del Gaià i les seves hortes fèrtils. Les hortes de Ferran, on actualment hi ha camps de sembrat, avellaners i horta, són també un estratègic corredor biològic per la fauna, defensen. “La seva destrucció suposaria un nou impacte sobre aquest tram baix del riu Gaià, declarat Espai d’Interès Natural i integrat a la Xarxa europea Natura 2000”, conclouen.

ACN

El Govern ajorna al setembre l’informe preliminar d’adjudicació a Hard Rock per la “complexitat” del projecte

El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, inspecciona el contingut de la caixa amb l’oferta de Hard Rock per construir el CRT de Vila-seca i Salou. Foto: ACN

La mesa de valoració del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou volia aprovar el 28 de juliol l’informe preliminar d’adjudicació que havia de donar llum verd a Hard Rock per construir un macrocomplex d’oci i joc.

Però l’expedient, de 3.000 folis, és “complex” i s’endarrerirà “uns dies” respecte el calendari inicial. Com que l’agost és pràcticament inhàbil, l’aprovació no es farà fins a principis de setembre, tal com ha explicat a l’ACN el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. Tot i això, el Govern insisteix que encara es treballa “sobre el calendari previst” i que al novembre l’empresa ja ho tindrà tot a punt per iniciar el projecte.

El preliminar és previ a l’informe definitiu d’adjudicació, que segons els càlculs inicials s’havia d’aprovar el 8 de setembre. Si l’empresa no demana molta informació addicional després de l’emissió de l’informe preliminar, la data de l’aprovació definitiva es podrà complir.

Del contrari, l’aprovació definitiva del concurs d’adjudicació es faria “després de la Diada”, ha apuntat Salvadó. Sigui com sigui, “estem sempre en el calendari previst a les bases del concurs, de 45 dies hàbils a partir del 30 de juny i posteriorment 10 dies més per emetre l’informe definitiu”. El 30 de juny era la data límit que tenien les empreses que aspiraven a obtenir una llicència de casino i desenvolupar el CRT per presentar un projecte. Només Hard Rock va presentar-ne.

Un cop s’aprovi l’informe definitiu d’adjudicació, Hard Rock tindrà un mes per constituir la unió temporal d’empreses que ha de desenvolupar el projecte, que es farà de la mà de Value Retail i Port Aventura. Passat aquest termini, la UTE tindrà un altre mes per adquirir els terrenys on s’ha de desenvolupar el Hard Rock Entertainment World, que són propietat de la Caixa. “Al novembre l’empresa tindrà les condicions per començar a desenvolupar el projecte”, ha assegurat Salvadó.

El projecte de Hard Rock, valorat en 2.000 milions d’euros, es començarà per una primera fase valorada en 665 milions. Els primers treballs inclouran la construcció d’un hotel amb forma de la icònica guitarra de Hard Rock de 600 habitacions.

En aquest hotel hi haurà l’únic casino que podrà tenir el complex. Port Aventura desenvoluparà un segon hotel, de 500 habitacions i enfocat al públic familiar, i Value Retail –l’empresa que gesitona La Roca Village- desenvoluparà un espai de 75 botigues. A més, Hard Rock preveu construir una gran piscina de 6.000 metres quadrats i un espai per a concerts amb capacitat per a 15.000 persones. El Govern calcula que el complex podria obrir portes el 2020.

 

Les costes tarragonines presenten 23 banderes vermelles a els seves platges

Mapa amb les banderes quan s’havia arribat a 17 banderes vermelles. Font: Protecció Civil

Fins a un total de 23 banderes vermelles onegen a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre aquest dijous pel mal estat de la mar. Es tracta de la costa catalana que més banderes vermelles presenta en aquesta jornada.

Que siguin 23 banderes no vol dir que siguin 23 platges. En alguna platja, donada la seva extensió, hi ha més d’una bandera.

A Tarragona ciutat, cinc platges presenten bandera vermella, és a dir, totes elles a excepció d’alguna caleta petita, informa Protecció Civil. Si sumem els diferents trams de les platges de la ciutat on hi ha bandera vermella, n’hi ha fins a nou. A Torredembarra, són quatre les afectades, mentre al Vendrell són tres, dues a Roda de Berà i Cunit, una a Salou, a La Pineda ui l’Ametlla de Mar.

Altres 25 platges presenten bandera groga i 51, grisa. A la resa de la costa catalana, el Barcelonès presenta cinc banderes vermelles, dos el Maresme i dos la Costa Brava.

Més informació en aquest enllaç.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies