El jurat popular declara Ramon Franch culpable de la mort de Carme Gallart

Carme Gallart

El jurat popular ha declarat l’agent immobiliari Ramon Franch culpable de la mort de Carme Gallart, la veïna dels Pallaresos que va desaparèixer el 18 de juny del 2015.

La decisió s’ha pres per set vots a favor -dels nou possibles-, segons s’ha anunciat aquest dimecres al vespre en la lectura del veredicte que s’ha fet a l’Audiència de Tarragona. El jurat ha considerat provat que el dia de la desaparició de la dona, de 65 anys, l’acusat va ser als Pallaresos i no a Tarragona -tal com ell va sostenir durant el judici-, la va abordar i va acabar amb la seva vida en un lloc indeterminat.

Dos dies després, segons el tribunal, es va desfer del cadàver de la dona durant el trajecte que va realitzar fins al Prepirineu d’Osca. L’informe de les dades de telefonia realitzat per part dels Mossos d’Esquadra ha estat clau en la justificació del veredicte de culpabilitat.

Així mateix, el jurat ha avalat el mòbil econòmic del crim pel litigi judicial en què la víctima l’acusava d’estafa i també ha considerat “decisiva” la carta que Franch va enviar a una amiga per dir-li “què havia de declarar”. La fiscalia i l’acusació particular han sol·licitat 15 anys de presó per homicidi i, la defensa, la pena mínima de 10 anys.

Sobre les nou del vespre ha arrencat la lectura del veredicte del jurat popular, que deliberava des de dilluns al migdia a l’Audiència de Tarragona. La vista oral va arrencar el 6 de novembre i, durant diverses sessions, han comparegut a la sala de vistes prop d’un centenar de testimonis i pèrits. El veredicte de culpabilitat ha tirat endavant amb el mínim de vots a favor necessaris, el de set dels nou membres.

La portaveu del tribunal ha justificat la decisió per diversos indicis, entre els quals ha esmentat l’existència d’un mòbil econòmic per part de Ramon Franch; la inexistència d’activitat vital de Carme Gallart des del dia de la desaparició; els informes pericials dels mossos sobre geolocalitzacions a partir de la telefonia mòbil i per les restes biològiques amb ADN de la víctima localitzades al para-xocs del vehicle Hyundai Atos, que Franch havia demanat prestat a una amiga amb l’excusa de vigilar a la seva dona.

Ramon Franch va estar als Pallaresos

Per unanimitat del jurat popular, ha quedat provat que Ramon Franch va estar als Pallaresos el 18 de juny del 2015, que va abordar la víctima en un lloc que no ha pogut ser determinat i que va acabar amb la seva vida. Posteriorment, per set vots a favor, ha considerat demostrat que l’acusat va introduir el cadàver de la víctima al maleter del Hyundai Atos i, finalment, el va estacionar a l’aparcament de la Baixada del Toro de Tarragona.

Segons el jurat, el 20 de juny del 2015, Franch va anar fins al Prepirineu d’Osca amb un altre dels seus vehicles i, en algun lloc de la ruta, es va desfer del cos sense que, a dia d’avui, hagi estat localitzat. El tribunal popular ha insistit, tal com van exposar els agents de la Unitat Central de Persones Desaparegudes, que Gallart no ha tornat a donar senyals de vida des d’aleshores: no ha fet moviments bancaris, no ha interactuat en xarxes socials, ni ha contactat amb familiars o amics.

El tribunal ha considerat que provat que, al maig, l’acusat va intentar arribar a un acord extrajudicial amb la dona pel litigi d’estafa i li hauria ofert uns 300.000 euros perquè es retirés del procés. Cal tenir en compte que Ramon Franch s’enfrontava a una pena de sis anys de presó i el pagament d’1,5 milions d’euros per aquests fets, que s’havien de jutjar el setembre d’aquell any. L’assumpte, però, es va ajornar per la impossibilitat de localitzar la víctima i, a dia d’avui, encarà està pendent de judici.

“Franch va acabar de forma violenta amb Carme Gallart”

Segons el jurat, Carme Gallart no va acceptar la proposició de Franch i, aquest, es va desplaçar en una desena d’ocasions als Pallaresos per vigilar els moviments i costums de Gallart. A més, ha considerat provat per unanimitat que, en aquests desplaçaments, desconnectava les dades d’Internet del seu telèfon mòbil. Segons els mossos, Franch va adoptar aquest hàbit en diverses ocasions perquè creia que, així, no se’l podria localitzar.

Per tot plegat, el jurat ha conclòs que Franch, mitjançant un mode no establert, va acabar de forma violenta amb Carme Gallart. Tot i això, no ha considerat provat que actués amb abús de superioritat ni que perpetrés el crim en un lloc solitari -tal com pretenien les acusacions-, atès que no s’ha pogut demostrar el lloc ni les circumstàncies de la mort, segons ha justificat.

Durant el seu veredicte, els ciutadans que conformen el tribunal no han donat credibilitat als pèrits de telefonia contractats per la defensa perquè, segons han dit, van cometre errors de localització de les antenes i van fer els seus mesuraments a partir de la cobertura 4G, que no existia el 2015 a la ciutat. Per contra, han subratllat que els informes pericials de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra es van basar en estudis de trucades de telefonia i se’n va fer un seguiment “lògic, espacial i temporal”.

A més, el jurat ha considerat “decisiva” la carta que Franch va enviar a l’amiga que li havia prestat el cotxe, en què li deia “què havia de declarar”. El jurat ha subratllat que aquesta testimoni la va rebre tan sols dos dies abans de declarar al jutjat d’instrucció i que ell li va dir que “es desfés de la prova”. En aquesta missiva, Franch demanava a la seva amiga que declarés que Carme Gallart havia pujat en una ocasió al seu Hyundai Atos i que s’havia colpejat el cap amb la porta del maleter mentre en treien unes bosses, presumiblement per justificar la presència d’ADN al vehicle.

Franch s’enfronta a un màxim de 15 anys de presó per homicidi

El jurat ha descartat, per unanimitat, la possibilitat que a Franch se li pugui concedir la suspensió o la substitució de la pena. Tampoc ha avalat que es pugui beneficiar d’un possible indult parcial, degut als “greus perjudicis” i al patiment de la família de Carme Gallart arran de les seves accions.

Després de validar el veredicte, el magistrat ha dissolt el jurat i ha donat veu a les parts perquè es posicionin sobre la petició de pena a imposar, una decisió que correspondrà dictaminar al jutge en la seva sentència. La fiscalia ha mantingut la màxima pena de 15 anys de presó per homicidi i ha incidit en l’existència de “deliberació”, en l’actuació prèvia de Franch, en la diferència de complexió física i edat de la víctima i l’acusat, i en l’agreujant que no s’hagi localitzat el cadàver.

Al seu torn, l’acusació particular, que inicialment sol·licitava 20 anys de presó per assassinat, s’ha adherit a la petició del ministeri públic. Per la seva banda, la defensa, que des del començament demanava l’absolució, ha sol·licitat la pena mínima de 10 anys de presó per homicidi després de conèixer el veredicte. El lletrat defensor, però, ha manifestat que en el veredicte s’han produït contradiccions i qüestions que han excedit la prova practicada, però no ha confirmat si recorrerà la decisió.

Roger Segura / ACN

Ramon Franch: “Ni li he fet res, ni mai li faria res a la Carme Gallart. Tant de bo hagués aparegut”

Moment de la declaració, dijous passat de Ramon Franch, l’acusat per la mort de la veïna dels Pallaresos Carme Gallart. Foto: ACN

Ramon Franch, l’acusat per la mort de la veïna dels Pallaresos Carme Gallart, s’ha tornat a desvincular aquest divendres de la desaparició de la dona en el judici que se celebra a l’Audiència de Tarragona. “Ni li hi he fet res, ni mai li faria res a la Carme Gallart. Tant de bo hagués aparegut o en tinguéssim noticies perquè no estaria assegut aquí i no hauria passat 20 mesos a la presó. M’han trinxat la vida, en tot els àmbits”, ha manifestat l’agent de la propietat immobiliària en el darrer torn de paraula.

Les parts han presentat aquest divendres els seus informes i conclusions, i dilluns es lliurarà l’objecte del veredicte al jurat popular. El fiscal manté la petició de 15 anys de presó per homicidi i, l’acusació particular, de 20 anys per assassinat. Per la seva banda, la defensa sol·licita la lliure absolució de Franch perquè, segons sosté, el relat dels mossos i les acusacions es basa només en “conjectures” i en proves “febles”.

En una intervenció que ha durat un quart d’hora, Franch ha afirmat en diverses ocasions que mai va fer res a Carme Gallart i ha tornat a insistir que no té “res a veure amb aquesta desaparició”. “Els hi puc jurar i perjurar”, ha etzibat. En el darrer torn de paraula, l’acusat ha lamentat que li han “trinxat la vida”, que era una persona amb una vida corrent, amb 26 anys de carrera professional i que, “de patac”, es va veure privat de llibertat per uns fets que li havien “posat” i que ell no havia comès. També ha criticat que la premsa l’hagi titllat d’assassí i d’estafador i ha definit com “molt dura” la presó, on porta 20 mesos.

La fiscalia manté la petició de 15 anys de presó

El ministeri fiscal ha ampliat el seu escrit de conclusions i hi ha incorporat detalls aportats durant la vista oral. Segons el ministeri públic, fins el maig del 2015 Ramon Franch va intentar negociar amb Gallart un acord econòmic per evitar la celebració del judici en què ella l’acusava d’estafa, però davant els intents “infructuosos”, va decidir matar-la i desfer-se del seu cos.

Segons la fiscalia, l’anàlisi de la telefonia mòbil confirma que l’agent immobiliari va fer diversos seguiments a la víctima durant els mesos de maig i juny, però que no va aconseguir el seu objectiu fins el 18 de juny del 2015. Segons el ministeri públic, aquell dia la va localitzar als Pallaresos, va aconseguir que pugés al vehicle Hyundai Atos -prestat per una amiga- i va acabar amb la seva vida en un moment, lloc i circumstàncies només conegudes per ell. El fiscal Ángel Villafranca ha subratllat que el crim no es podia produir en ple carrer, sinó “en algun lloc desprotegit com un cotxe”, o en una de les cases que la immobiliària de Franch gestionava en aquest municipi i de la qual en tenia claus i disponibilitat perquè no hi havia ningú.

D’aquesta manera, la fiscalia ha desacreditat la versió donada per la mare, que va ser ratificada posteriorment pel propi Franch, segons la qual bona part del matí del 18 de juny del 2015 van estar plegats a Tarragona parlant dels problemes matrimonials del seu fill.

La fiscalia ha recordat la carta que Franch va escriure des de la presó a Pilar Velázquez, l’amiga que li va prestar el cotxe, i que li va ser lliurada per un advocat dos dies abans que ella declarés davant el jutge instructor. En aquella carta, Franch li esmentava un dinar de ‘singles’ on ella havia coincidit amb Carme Gallart i li deia que va anar-hi en el seu cotxe, que la “desapareguda” l’hauria ajudat a treure coses del maleter i que s’hauria donat un cop al cap amb el maleter, possiblement sense que ella no se n’hagués adonat. “El senyor Franch indica com arriba l’ADN allà”, ha etzibat el fiscal Villafranca, atès que Velázquez va negar que hi anés amb el seu cotxe, ni que Gallart s’aproximés o pugés al seu vehicle.

El ministeri públic ha mantingut la petició de 15 anys de presó per homicidi, però ha incorporat l’agreujant d’abús de superioritat, atès que l’acusat “es va valdre de la diferència d’edat, alçada i força” per limitar les possibilitats de defensa de la víctima.

L’acusació particular sospita que Franch la va matar en una de les cases que gestionava

Per la seva banda, l’acusació particular ha mantingut la petició de 20 anys de presó per assassinat amb l’agreujant de lloc que facilita la impunitat o, alternativament, de 15 anys de presó per homicidi amb els agreujants d’abús de superioritat i aprofitament de les circumstàncies del lloc.

Segons l’advocat Antoni Mendía, Franch va abordar Gallart a prop de la parada d’autobús de l’EMT, la va convèncer perquè l’acompanyés dins d’un habitatge que ell comercialitzava i la va matar, sent impossible que rebés auxili per part de terceres persones. A més, Mendía ha considerat que hi ha hagut diferents versions sobre els fets, com ara qual la dona de Franch va dir al jutge instructor que “sabia” que el seu home havia anat el 18 de juny als Pallaresos i, després, va negar que ho hagués dit.

Mendía ha posat de relleu que si Franch hagués manifestat des d’un principi que va reunir-se amb la seva mare a l’avinguda de Catalunya i que va aparcar el seu cotxe al pàrquing subterrani, aquest fet s’hauria pogut contrastar amb els lectors de matrícules. “No ho va demanar perquè mai va aparcar en aquest lloc”, ha sentenciat.

La defensa considera que no hi ha proves per declarar-lo culpable

Al seu torn, la defensa ha insistit en la innocència del seu client i n’ha demanat la lliure absolució. Segons l’advocat Joan Manel Martín, tot el relat dels mossos i de les acusacions s’ha construït a partir de “conjectures” sobre “proves febles” que no tenen “una mínima naturalesa”. L’advocat ha acusat els investigadors d’haver mirat només en la direcció de la culpabilitat de Franch i d’haver descartat altres sospitosos i proves.

L’advocat de Franch també ha criticat que no s’aportessin imatges de càmeres de seguretat en la investigació, per exemple de comerços o benzineres de la zona dels Pallaresos. A més, Martín ha considerat que “no té ni cap ni peus” creure que en un matí algú va abordar Gallart, la va matar, la va amagar en un maleter i va deixar el cotxe en un aparcament de Tarragona “a plena llum del dia” i que, el 20 de juny del 2015, anés a una zona d’excursionistes i habitada, en dissabte, a enterrar un cadàver, també en ple dia.

Joan Manel Martín ha recordat que l’amiga Pilar Velázquez va afirmar que, aquell mateix dia 20, Franch havia acudit al seu domicili amb un vehicle blanc i que després es van traslladar a Tarragona i ell li va retornar el cotxe que li havia deixat. Els mossos, en canvi, sostenen que va anar amb el Hyundai Atos prestat i Franch, al seu torn, defensa que va anar-hi en moto. Per aquesta manca de coincidències, segons l’advocat, quan ell va rebre a presó la notícia “demolidora” de la troballa d’ADN al vehicle de la seva amiga, li va escriure una carta on “li demana que li doni una explicació” i li fa “un suggeriment, però no amb la intenció de manipular”.

Com ja va manifestar durant la vista, el lletrat ha tornat a posar en dubte la validesa de l’ADN i ha tornat a defensar la possibilitat que hi hagués transferència del perfil genètic de Gallart mitjançant una segona persona. Alhora, ha criticat l’anàlisi de posicionament fet a partir de les antenes de telefonia i ha conclòs que aquest element “no es pot utilitzar com a prova de càrrec d’indici criminal”.

ACN

Franch es desvincula de la desaparició de Carme Gallart i insisteix que no va ser als Pallaresos

Captura de pantalla del mapa amb la ubicació de Ramon Franch als Pallaresos a les 10:38 hores del 18 de juny del 2015. Document elaborat pels Mossos d’Esquadra i exhibit el 15 de novembre del 2017 en el judici a l’Audiència de Tarragona.

Ramon Franch, l’agent immobiliari acusat de la mort de Carme Gallart, s’ha desvinculat aquest dijous de la desaparició de la víctima i ha insistit que, el 18 de juny del 2015, no va ser als Pallaresos. En el judici que se celebra a l’Audiència de Tarragona, Franch ha coincidit amb la versió de la seva mare, segons la qual van passar bona part del matí parlant dels problemes matrimonials que ell tenia amb la seva parella.

L’acusat ha negat que oferís diners a la víctima per evitar el judici per estafa i ha afirmat, fins i tot, que va ser Gallart qui li va dir que si li pagava 150.000 euros ho podien arreglar. En diversos moments de la declaració, en la qual només ha respost a les preguntes del seu advocat i del tribunal, Franch ha carregat contra els mossos que van dirigir la investigació. A més, sobre la carta que va enviar des de la presó a l’amiga que li va prestar el cotxe, l’acusat ha negat que tingués cap voluntat “d’influir” en ella, sinó fer-li “suggeriments” perquè li havia “xocat” la declaració que havia ofert al jutge d’instrucció.

Captura de pantalla de l’acusat, Ramon Franch, responent a les preguntes del seu advocat en el judici de l’Audiència de Tarragona. Foto: Roger Segura (ACN)Després d’haver sentit desenes de testimonis i pèrits en el judici, Ramon Franch ha defensat aquest dijous que no va anar als Pallaresos el 18 de juny del 2015 i que es va assabentar de la desaparició de Carme Gallart dos dies després, quan la seva dona ho va llegir a les xarxes socials i li ho va explicar. Durant més d’una hora i mitja, l’acusat, de 49 anys, ha detallat els seus moviments en els dies clau de la investigació policial, segons la qual va ordir un pla per matar la dona i es va desfer del seu cadàver per evitar un judici en què s’enfrontava a sis anys de presó i al pagament d’1,5 milions d’euros.

D’entrada, Franch ha explicat que només va coincidir amb Carme Gallart en comptades ocasions després de la querella. En la primera ocasió, a finals de gener del 2014, ha dit que van coincidir a Sant Pere i Sant Pau i que ella li va etzibar que el seu problema “l’havíem d’arreglar entre nosaltres perquè el seu advocat es quedaria el 50% del que obtingués i no li quedaria res”. La segona vegada que la va veure, segons ha dit, va ser l’abril del 2015, quan ell circulava en cotxe i la va trobar als Pallaresos. Franch ha insistit que no va arribar a baixar ni de vehicle i que es van intercanviar unes poques paraules.

També ha negat que coincidissin i parlessin al bar Manhattan dels Pallaresos, com sosté una testimoni, i on suposadament Franch li hauria proposat arribar a un acord extrajudicial per evitar el judici. Per contra, l’acusat ha admès que va contractar els serveis d’una detectiu privat perquè esbrinés el domicili de Gallart, tot i que feia més de 20 anys que la coneixia i hi mantenia un tracte “cordial”, arran de les seves relacions comercials. En cap cas, ha insistit Franch, va acudir a investigadors privats per fer cap seguiment de la dona.

Franch corrobora la versió de la seva mare

Seguint la versió que van donar els seus familiars, Ramon Franch ha detallat que el 18 de juny del 2015 va fer gestions amb la seva dona i, posteriorment, va estar bona part del matí amb la seva mare. Després de passar per les oficines de l’empresa d’aigües, “a la pujada del cementiri, en direcció als Pallaresos”, ha assegurat que van anar a un bar de la zona d’avinguda Catalunya de Tarragona per parlar dels seus problemes matrimonials.

Sobre el fet que la seva mare no declarés inicialment davant el jutge instructor i que no revelés que va ser amb el seu fill el dia 18 de juny del 2015, Franch ha confirmat que va ser ell qui li va demanar que no ho fes per no afectar a la salut del seu pare. El seu temor era que els mossos anessin a casa seva i haguessin d’interrogar a la seva mare.

Segons ell, durant la resta del dia 18 va seguir la seva rutina, tot i que la relació amb la seva parella era “tensa” i no passava per un bon moment. Dos dies després de la desaparició de Gallart, Franch ha confirmat que es va desplaçar a la província d’Osca, però ha dit que va anar-hi en moto, una de les seves aficions. Segons els mossos, però, l’acusat es va desplaçar amb un Hyundai Atos prestat per una amiga, presumptament amb el cadàver de la víctima al maleter, del qual se n’hauria desfet per la zona de Tolba (Baixa Ribagorça).

L’acusat ha assegurat que, el dia 20 de juny del 2015, va sortir en moto de casa seva i va passar pel pàrquing de la Baixada del Toro, on guardava el vehicle prestat, per recollir un segon casc. Cap a les nou del matí, ja a l’Aragó, ha dit que va trucar a la seva germana per dir-li que, finalment, no aniria a passar el cap de setmana a Cerler perquè s’havien enfadat amb la dona. Segons ha aclarit, ho va fer des del telèfon d’un bar perquè tenia problemes de cobertura al seu telèfon mòbil, un dels elements clau de la investigació policial.

De tornada a Catalunya, ha detallat que es va dirigir directament cap a Mont-roig del Camp, on va recollir l’amiga que li havia deixat el vehicle, i que es van desplaçar plegats en la mateixa motocicleta fins a Tarragona per retornar-li el Hyundai. Més tard, ha dit, se’n va anar a dinar a casa amb la família i, a la tarda, van anar tots junts al cinema a veure Parc Juràssic.

Va enviar una carta des de la presó per fer “suggeriments” a una testimoni

Franch ha admès que, al cap d’uns mesos, quan ja havia estat detingut, va escriure una carta des de la presó a la seva amiga on li feia “suggeriments” perquè havia quedat sorprès de les manifestacions que ella havia fet al jutge instructor. En el document, l’acusat li indicava que digués que Gallart havia pujat en una ocasió al seu cotxe i que s’havia colpejat el cap amb la porta del maleter mentre en treien unes bosses. Segons els investigadors, el seu objectiu seria justificar amb aquesta excusa la presència d’ADN de la víctima en el vehicle prestat.

L’amiga, però, va insistir en el judici que la víctima mai havia pujat amb ella al vehicle i que Franch la va recollir a Mont-roig amb el cotxe i no amb la seva motocicleta. De fet, la carta de Franch també demanava a la dona que recordés que havien anat de Mont-roig a Tarragona amb el vehicle de dues rodes quan, segons ella, mai no havia pujat amb ell a la moto.

L’agent immobiliari ha confirmat que li va demanar el turisme per seguir a la esposa davant la sospita d’una infidelitat. Segons ha dit, el vehicle estava força brut, hi havia una gàbia de gat al seient posterior, bosses de menjar al maleter i, per tot plegat, el va dur a netejar. S’hi sentia “ridícul” i com si anés “en els autos de xoc”, ha etzibat. A més, ha assegurat que només el va utilitzar tres vegades per seguir a la seva dona i fer-li fotografies d’amagades, i que després va deixar de fer-ho perquè se sentia malament. La seva propietària va relatar que, quan li va retornar, el cotxe tenia els vidres tintats, estava molt net i els seients eren “humits”.

Crítiques als investigadors i a la premsa

L’acusat ha criticat els investigadors dels mossos d’Esquadra i, en especial, al cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes. Segons ha dit, va parlar dues vegades per telèfon amb el sergent Pere Sànchez, tot i que al judici el mosso “ho va negar”. L’acusat també ha criticat que, en una ocasió, el policia el va citar a la comissaria de Campclar i el va deixar “plantat”, ja que al seu lloc hi havia uns altres dos agents. La segona vegada, Franch ha afirmat que va trucar-lo per queixar-se de l’interrogatori que havien fet a una treballadora seva. “La conversa va ser bastant tensa, amb respecte, però ell parlava de forma prepotent”, ha afirmat.

L’agent immobiliari també ha acusat alguns mitjans de comunicació d’haver publicat “mentides” durant la investigació. També ha afirmat que ha denunciat diversos periodistes per aquest motiu i que no descarta emprendre més accions legals.

Aquest divendres el judici es reprendrà amb les proves documentals i amb la presentació dels informes i les conclusions de les parts. Franch disposarà d’un últim torn de paraula. Segons la previsió, el jurat no començarà a deliberar fins dilluns, un cop rebi l’objecte del veredicte. Per aquests fets, la fiscalia sol·licita 15 anys de presó contra Franch per homicidi i, l’acusació particular, 20 anys per assassinat. Per la seva banda, la defensa considera que és innocent.

ACN

Presentació de totes les categories del Club de Futbol Base dels Pallaresos al Camp Municipal de Futbol

El passat dia 1 de novembre, el futbol dels Pallaresos va viure una jornada ben especial, es va vestir de gala per presentar davant la seva afició i veïns, totes les categories que formaran part del club durant aquesta temporada:

– 1 equip baby

– 2 equips prebenjamins

– 3 equips benjamins

– 4 equips alevins

– 1 equip femení

– 2 equips infantils

– 2 equips cadets

– 2 equips juvenils

– 1 equip futbol 7 adult

– 1 equip futbol 11 adult

Un total de 19 equips, al voltant de 290 jugadors/es i 27 entrenadors/es, van gaudir d’un dia de festa esportiva.

El club treballa constantment per l’esport, pel municipi, pels jugadors i les seves famílies, esforçant-se en millorar l’ambient esportiu i personal dels seus jugadors, i intentant formar-los esportivament per a que en el futur puguin arribar a ser uns veritables esportistes.

Per al Consistori va ser un dia reeixit, segons les paraules del regidor d’esports, Toni Tenorio, “ens sentim orgullosos de l’actual situació en la que definitivament ha quedat confeccionada la gestió de l’equipament esportiu, ara treballem tots en una mateixa direcció amb objectius comuns, i preveiem un futur il·lusionant”.

La jornada va començar amb unes paraules d’agraïment i confiança del President del Club Roger Gibert, adreçades a tots els assistents, a totes les famílies, jugadors/es i col·laboradors. I va finalitzar amb la presentació de tots els equips i de tots els jugadors/es a càrrec del Coordinador esportiu Jordi Tomás, concloent amb la foto de família del Club.

Els mossos conclouen que Franch va matar Carme Gallart i es va desfer del seu cos a Osca per un mòbil econòmic

Captura de pantalla de la declaració del cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, el sergent Pere Sánchez, durant el judici contra Ramon Franch, el 13 de novembre. Foto: Roger Segura

La investigació dels Mossos d’Esquadra sobre la desaparició de Carme Gallart conclou que l’acusat, Ramon Franch, va matar la dona per un mòbil econòmic, arran de la querella per estafa en què ell s’enfrontava a una pena de 6 anys de presó i al pagament d’1,5 milions d’euros.

Així ho ha defensat aquest dilluns el cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes de la policia catalana, el sergent Pere Sànchez, en el judici que se celebra a l’Audiència de Tarragona. El dia dels fets, el 18 de juny del 2015, Franch va ser ubicat per les antenes de telefonia als Pallaresos -el poble on vivia la dona- i, més tard, el terminal de Gallart la va situar amb el seu presumpte assassí a un aparcament que ell utilitzava, a la Baixada del Toro de Tarragona.

Els mossos sostenen que, dos dies després, l’acusat es va desplaçar amb un vehicle prestat per una amiga fins a la zona de Tolba (Baixa Ribagorça) -amb el cadàver de la víctima dins el maleter- per desfer-se del cos en un indret indeterminat. Posteriorment, l’hi va retornar amb els vidres tintats, “impol·lut” i amb els seients encara “humits”, i els mossos hi van trobar restes de sang de la víctima.

Durant prop de dues hores, el cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes (UCPD) ha desgranat al jurat popular els indicis que els han permès arribar a la conclusió que Franch va matar Carme Gallart. El sergent Pere Sànchez ha explicat que, després de confirmar que la desaparició no presentava cap mena de lògica, van explorar dues possibles línies d’investigació: la d’un crim passional -finalment descartada per la coartada del sospitós-, i la del mòbil econòmic, que assenyalava directament cap a Ramon Franch per la proximitat del judici per estafa, que estava senyalat pel mes de setembre.

Nega haver estat als Pallaresos

Franch va negar que hagués estat als Pallaresos el 18 de juny del 2015, però els mossos van confirmar que va ser-hi a les 10:38 hores gràcies al rastre del seu telèfon mòbil. Així mateix, mentre Gallart era vista per última vegada passades les onze del matí i no donava més senyals de vida, algú va engegar el seu telèfon a les 14:10 en un aparcament de la Baixada del Toro de Tarragona. Quatre minuts abans, el mòbil de l’acusat també havia donat senyal davant d’aquell aparcament, per la qual cosa els mossos els van poder ubicar al mateix lloc i al mateix moment.

Amb aquests indicis, els agents van sol·licitar ampliar el període d’anàlisi del senyal de telefonia mòbil. La primera revelació contundent va ser que, entre el 7 de maig i el 18 de juny, Franch va ser ubicat almenys una desena de vegades als Pallaresos, presumptament per fer seguiments de la dona, sense que constés que hi anés per feina de la seva immobiliària. De fet, l’acusat anava als Pallaresos sobre les 11 del matí, just quan Gallart solia sortir de casa per agafar l’autobús. Durant aquella estona, solia desactivar les dades que permeten la connexió a Internet.

Segons els mossos, el dia dels fets Franch va anar a dinar a casa i va fer vida normal. Dos dies després, cap a les 5 de la matinada, va sortir de casa seva en moto i es va dirigir a l’aparcament de la Baixada del Toro, ubicat molt a prop de la seva empresa. L’acusat va passar una hora a l’aparcament i, tot seguit, es va desplaçar en un Hyundai Atos que havia demanat prestat a una amiga fins al terme municipal de Tolba (Osca). La policia sosté que Franch duia el cadàver de la dona al maleter i que es va desfer del cos en aquella zona. Segons els mossos, Franch va desactivar la connexió de dades durant més de dues hores i mitja i, amb anterioritat, el 31 de maig del 2015, ja havia fet el mateix recorregut.

La Guàrdia Civil va estar buscant el cadàver l’any 2016 en diversos períodes, durant els mesos d’abril, juliol i novembre. Segons ha declarat el comandant de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Osca, l’àrea de cobertura i de possible ocultació del cadàver abastava fins a 2.000 hectàrees, era una zona “compromesa”, “amb moltíssima vegetació” i “molt agresta en molts llocs”. Malgrat els amplis dispositius, que van incloure gossos, equips detectors de metall i desenes d’efectius policials de diverses unitats, no es van obtenir resultats positius.

Pilar V., l’amiga que va prestar el vehicle a Ramon Franch amb el qual hauria traslladat presumptament el cadàver de Carme Gallart, es va posar en contacte amb els mossos quan es va assabentar de la detenció de l’agent immobiliari pels mitjans de comunicació. Ràpidament, la policia li va confiscar el vehicle per analitzar-ho i va poder corroborar, amb proves d’ADN, que hi havia restes de sang de la víctima a la zona del maleter.

Franch va indicar a una testimoni què havia de declarar sobre les restes d’ADN

La dona ha assegurat que l’acusat va instar-la a declarar uns fets que no eren certs. Segons han corroborat els mossos, l’agent immobiliari li va enviar una carta manuscrita des de la presó on sostenia que era “innocent” i on li indicava que digués que Carme Gallart havia pujat en una ocasió al seu Hyundai Atos i que s’havia colpejat el cap amb la porta del maleter mentre en treien unes bosses, presumiblement per justificar la presència de sang al vehicle. Segons la testimoni, ella i la víctima només havien coincidit en un dinar i Gallart mai no va pujar al seu turisme.

Pilar V. ha recordat que Franch li va demanar que li prestés el seu vehicle per seguir la seva esposa perquè sospitava que li era infidel. La testimoni, amb qui Franch mantenia una llarga relació d’amistat, li va cedir a mitjans de maig del 2015. A canvi, ell li va lliurar un sobre amb 1.000 euros per les molèsties. Tot i que inicialment la cessió havia de durar només una setmana, ell no li va retornar fins al cap d’un mes, després que ja s’hagués produït la desaparició de la veïna dels Pallaresos.

Pilar V. ha relatat que, durant aquell temps, ell li havia demanat explícitament que no el truqués ni s’hi posés en contacte. De fet, ell era qui hi contactava i gairebé sempre ho feia a través de números de telèfon desconeguts i “estranys”. Tot i que ella no disposava de més vehicles i el necessitava, no va provar de trucar-lo. El dia que li va retornar el vehicle, segons ha dit la testimoni, el turisme va aparèixer amb els vidres tintats, “impol·lut”, “molt net”, amb els seients “humits” i un ambientador. Ell li va justificar que “era el mínim que podia fer” per haver trigat tant.

Contactes amb detectius privats

Segons han manifestat els mossos, Franch va contactar amb almenys quatre detectius privats entre els anys 2012 i 2014 sol·licitant informes de vigilància i d’obtenció d’informació sobre Carme Gallart i l’advocat d’ella. En un dels casos, ell es va fer enrere perquè pretenia pagar el detectiu amb “diner negre” i aquest no ho va acceptar. Els agents de la UCPD han subratllat que, perquè els investigadors accedissin a treballar per ell, Franch esgrimia excuses falses com ara que la víctima li devia diners i que no podia contactar-hi.

En un moment del judici, mentre intervenia el cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes, el magistrat ha hagut de cridar l’atenció a l’acusat perquè gesticulava i s’estava queixant. “Perdoni, però es que escoltes coses i mentides, i al final”, ha justificat Franch al jutge. L’acusat, que s’enfronta a penes d’entre 15 anys de presó per homicidi i 20 anys per assassinat, està previst que declari aquest dijous, 16 de novembre, després que la setmana passada s’haguessin de suspendre tres vistes per malaltia del fiscal.

Roger Segura / ACN

La filla de Carme Gallart: “Franch va oferir diners en negre a la meva mare perquè retirés la demanda”

Carme Gallart, veïna dels Pallaresos que es manté desapareguda des de fa més de dos anys.

Aquest dilluns ha arrencat a l’Audiència de Tarragona el judici contra Ramon Franch, el presumpte autor de la mort de Carme Gallart, una veïna dels Pallaresos que es manté desapareguda des de fa més de dos anys.

Durant la primera sessió de la vista oral, que es fa amb un jurat popular, ha declarat la filla de la víctima, la qual ha relatat com la seva mare va desaparèixer el 18 de juny del 2015 i no ha tornat a donar senyals de vida des d’aleshores.

Fiscalia sosté que Franch va ordir un pla per matar Gallart i fer desaparèixer el cos

La dona ha afirmat que, prèviament i en almenys un parell d’ocasions, l’acusat havia ofert diners “en negre” a la seva mare per tancar “extrajudicialment” un litigi en què ella l’acusava d’estafa. Per aquests fets, Franch s’enfrontava a penes de fins a sis anys de presó, quinze mesos de multa i una indemnització d’1,5 MEUR. El ministeri fiscal sosté que l’agent immobiliari va ordir un pla per matar Gallart i desfer-se del seu cos -que encara no ha aparegut- per evitar la celebració del judici. La defensa de l’acusat, que declararà el 15 de novembre, ha demanat l’absolució del seu client i ha negat l’existència d’un mòbil econòmic. La fiscalia manté la petició de 15 anys de presó per homicidi i l’acusació particular de 20 anys per assassinat.

“Intentarem provar que el senyor Franch va idear un pla per acabar amb la vida de la senyora Gallart”. Així ha resumit el fiscal Angel Villafranca el seu objectiu durant aquest macro judici, en el qual declararan més de 100 testimonis fins el 17 de novembre. El ministeri públic ha subratllat que, des de la seva desaparició, la víctima no ha contactat amb cap familiar o amic, no ha emprat el mòbil ni les seves xarxes socials, ni ha gastat “ni un euro” de la seva pensió.

L’advocat de l’acusació particular, Antoni Mendía, considera que Franch hauria de ser declarat culpable d’un delicte d’assassinat o, alternativament, d’homicidi. El seu objectiu, ha dit al jurat popular, és poder esbrinar on es troba el cos de Gallart i que la seva família -els seus dos fills, perquè els pares han mort enguany- pugui “tancar el dol”.

L’advocat de la defensa afirma que la querella presentada per Gallart no pot ser considerada un mòbil

Per la seva banda, l’advocat de la defensa, Joan Manel Martín, ha argumentat que Franch no té cap responsabilitat en els fets i és innocent. Tot i admetre l’existència d’una querella presentada per Gallart per presumpta estafa, el lletrat ha argumentat que “aquest no era el mòbil”. “La data propera d’aquest judici -fixat inicialment pel setembre del 2015- s’utilitza com a mòbil, però no es diu que estava ajornat fins el maig del 2016”, ha remarcat.

La filla confirma pressions de l’acusat per evitar el judici

La primera dels testimonis que han declarat en la vista oral ha estat la filla de la víctima, Mónica Martínez, qui ha relatat com la seva mare va sortir de casa per agafar l’autobús, sobre les onze del matí, per anar a Sant Pere i Sant Pau i al centre de Tarragona, on havia quedat. En ser alertada que no havia arribat al seu destí i que no se’n sabia res, va denunciar els fets als Mossos d’Esquadra i es van fer batudes per la zona.

Segons ella, Franch s’havia trobat amb la seva mare en almenys dues ocasions i li havia ofert “arribar a un acord extrajudicial” perquè retirés la demanda. La filla ha xifrat en uns 350.000 euros els diners “en negre” que el promotor hauria ofert a la seva mare, la qual no va acceptar. A més, ha explicat que l’acusat insistia que no en digués res als advocats i que el tracte quedés entre ells dos.

La treballadora d’una oficina d’assegurances amb qui Gallart havia quedat el dia de la desaparició ha apuntat que mantenien una bona relació i que la víctima li explicava assumptes personals. Segons aquesta testimoni, Franch “l’aclaparava per aturar-la i donar-li diners en mà”. “Li havia ofert diners unes 12 vegades i, tres dies abans de la seva desaparició, va ser l’últim cop. Em va dir que li feia por que la tornés a aturar”, ha declarat.

Un mòbil econòmic?

Ramon Franch i Carme Gallart mantenien un litigi per estafa que es remunta a l’any 2006. Aquell any, la dona va contractar els serveis de la immobiliària Franch amb l’objectiu de posar a la venda una casa que tenia a la platja del Miracle i adquirir un habitatge a la zona de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau.

Segons la fiscalia, l’empresari va fer creure a la dona que tenia un comprador per al seu domicili i, aquesta, va demanar un préstec per comprar el segon habitatge. Totes dues operacions les va gestionar l’acusat, que es va embutxacar una comissió de 45.000 euros. Com que la primera operació va resultar un engany, la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats per pagar els deutes.

Estafa i falsedat documental

Com a conseqüència d’aquests fets, Gallart va presentar una querella contra Franch pels delictes d’estafa i falsedat documental. El cas havia d’arribar a judici els dies 29 i 30 de setembre del 2015, tres mesos i mig després de la seva desaparició. Franch s’enfrontava a una petició de la fiscalia de fins a sis anys de presó, quinze mesos de multa i una indemnització d’1,5 MEUR.

Segons el fiscal, però, en tenir coneixement del senyalament del judici i davant les greus conseqüències a què hauria de fer front, va intentar arribar a un acord econòmic amb Carme Gallart en diverses ocasions perquè s’apartés del procediment. Com que els intents van ser infructuosos, el processat va decidir acabar amb la vida de la dona i fer desaparèixer el seu cos per impedir la seva localització, segons el ministeri públic.

Un cop ordit el pla, “amb consciència i voluntat d’ocasionar-li la mort”, Franch va demanar prestat un cotxe a una coneguda -a qui més tard hauria compensat amb 1.000 euros- amb l’excusa de fer vigilàncies a la seva dona per una presumpta infidelitat. Tan bon punt va disposar del vehicle, l’agent immobiliari va tintar els vidres del cotxe per impedir que pogués ser reconegut i va iniciar diversos seguiments a la dona amb l’objectiu de localitzar-la durant els mesos de maig i juny del 2015, segons el ministeri públic.

Cap a les 11 del matí del 18 de juny del 2015, Franch va trobar la dona al carrer als Pallaresos “aconseguint voluntàriament o forçada, que s’introduís en el vehicle”. En un indret i moment només coneguts per ell, segons el fiscal, la va matar. Més tard, l’agent immobiliari va estacionar a l’interior del seu pàrquing, a la Baixada del Toro de Tarragona. Allà, “estant viva o després d’haver-la matat”, va introduir la dona al maleter del vehicle prestat.

Anàlisi de diverses restes de sang

L’anàlisi de diverses restes de sang localitzades al vehicle van confirmar que pertanyien a Carme Gallart, de 65 anys. Els investigadors sospiten que Franch s’hauria desfet del cadàver en algun indret del Pirineu d’Osca. El rastre del seu telèfon mòbil va revelar que havia fet el mateix viatge un mes abans, possiblement per realitzar alguna mena de preparatiu sobre el terreny.

ACN

Premi al triatleta dels Pallaresos Raúl Gomez

El veí dels Pallaresos, Raúl Gómez, va tenir aquest cap de setmana passat el reconeixement en la seva tasca dins del món del Triatló. Esportista al Part Triatló 1994, va ser convidat al Sopar dels Campions organitzat per la Federació Catalana d’aquesta especialitat esportiva al CN Barcelona. La cita el va permetre recollir els guardons de Primer Lloc Absolut Masculí de la Copa Catalana d’Aquatló, així com el Primer Lloc Absolut del Rànquing d’Aquatló 2017.

Els Pallaresos s’uneix a les mostres de suport i condol al poble gallec

Llaç de dol sobre el mapa de Galícia distribuït per l’Ajuntament

L’Ajuntament dels Pallaresos s’ha sumat a les mostres de suport pels terribles incendis que cremen a Galícia, i s’uneix al condol de les víctimes i llurs famílies, que han perdut la vida en l’horror de les flames.

El consistori manifesta la seva tristesa per totes les hectàrees calcinades en els més de 150 incendis, fa arribar tota la solidaritat, l’afecte i suport al poble de Galícia, “que està lluitant contra una inesperada tragèdia”, i dona el més sentit condol als familiars i amics de les víctimes.

L’alcalde dels Pallaresos envia a la bugaderia les banderes espanyola i europea de l’Ajuntament perquè ‘estan tacades de sang’

El ban d’Alcadia penjat a l’entrada de l’Ajuntament

L’alcalde dels Pallaresos, Pep Nolla (PDeCAT), ha retirat les banderes espanyola i europea de l’Ajuntament dels Pallaresos perquè estan “tacades de sang”. I per certificar-ho, ha signat aquest dijous un bàndol, que ha penjat a la porta d’entrada de l’Ajuntament.

El propi alcalde ha portat personalment avui les dues banderes a una bugaderia de Tarragona, indicant que estaven tacades de sang arran dels fets de diumenge amb la razzia policial viscuda a Catalunya durant el referèndum de l’1-O.

Nolla ha indicat a Tarragona21 que “després del que va passar diumenge aquestes banderes han perdut la seva dignitat”. L’espanyola, per l’acció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i l’europea, perquè “de moment, la Unió Europea ens ha girat l’esquena”.

El ban afirma: “Arran de les injustificades i greus actuacions violentes protagonitzades per les forces de seguretat de l’Estat (Guàrdia Civil i Cuerpo Nacional de Policia), corregudes el passat diumenge, dia 1 d’octubre, durant l’intent de celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’Ajuntament dels Pallaresos s’ha vist en la necessitat de retirar les banderes espanyola i europea per tal de poder portar-les a rentar. Ambdues van quedar tacades de sang durant aquest lamentable episodi. Esperem que quedin ben netes per tal de poder-les tornar a col·locar al seu lloc”.

Màstils a l’entrada de l’Ajuntament dels Pallaresos. Foto: Cedida

Les banderes van col·locades en uns màstils independents i molt visibles, al costat de l’edifici consistorial.

Nolla ha matisat que “no estic en contra d’Espanya, ni dels espanyols, sinó de l’Estat espanyol, després de l’episodi violent que van protagonitzar contra un poble pacífic que volia votar. Demanem respecte”.

L’alcalde dels Pallaresos, a la manifestació del 3-O a Tarragona, amb les banderes espanyola i estelada

Justament, Nolla es fotografiava aquesta setmana, en la manifestació viscuda a Tarragona la jornada de l’aturada de país, amb dues noies; una duia una bandera espanyola, i l’altra, una estelada, fotografia que va publicar Tarragona21. L’alcalde ha reiterat que no té cap problema a fer-ho perquè “no estic contra el poble espanyol ni contra Espanya”.

Les banderes van ser retirades el pasat dilluns i ara només onegen la senyera i la bandera dels Pallarsos. “Si Rajoy o el rei demanen disculpes del que van fer, les banderes estaran netes i es recol·locaran al seu lloc”, ha afirmat l’alcalde.

La idea ha estat “exclusivament meva”, ha dit, idea que se li va acudir durant la concentració de rebuig de la violència que es va fer dilluns als Pallaresos.

Justament, Nolla es fotografiava aquesta setmana en la manifestació vicuda a Taragona la jornada de l’aturada de país amb dues noies; una duia una bandera espanyola, i l’altra, una estelada, fotografia que va publicar Tarragona21.

J. Garcia

Els Pallaresos repetirà l’any vinent la cursa BTT Eutiches Bicking Point després de l’èxit de l’actual edició

Un moment de la prova celebrada diumenge a l’entorn dels Pallaresos. Foto: Eutiches Bicking Point

De “gran èxit” ha qualificat l’empresa que s’ha encarregat de la part tècnica de la BTT Eutiches Bicking Point, que es va viure diumenge passat, dia del referèndum, a El Pallaresos.

“El suport de l’Ajuntament, que ha estat l’organitzador, ha estat clau, des del lloc triat per fer la prova, les instal·acions esportives, amb vestidors, dutxes, espai de bar i fàcil accés al bosc, fins a la disposició dels voluntaris”, ha subratllat a Tarragona21 Artur Aragonès, president del Club Esportiu Eutiches.

En segon lloc, ha estat decisiu també “el suport de l’establiment Eutiches Bicking Point. Sense ells no s’hagués pogut celebrar la prova i en canvi, han confiat plenament en ella”.

Aragonès ha continuat dient que “l’Ajuntament dels Pallaresos s’ha guanyat que l’any que ve ho tornem a celebrar aquí, justament l’any que commemorarem els 10 anys de vida”. L’actual edició era a cara o creu, ja que no estava clara la presència del patrocinador, però l’èxit d’organització i la satisfaccio dels participants assegura la propera edició.

La cursa ha constat de dos circuits: de 37 i de 47 quilòmetres. Foto: Eutiches Bicking Point

Entre els èxits figura que tots els camins, corriols i cruïlles emprades en les dues proves -una de 37 quilòmetre i una altra, de 47- han estat marcades, el que suposa una infent feina sobre el terreny. “S’ha evitat així que la gent es perdés, com sol passar en aquestes proves”, ha destacat Aragonès.

La des Pallaresos busca la dificultat en camins gens amples, sinó corriols dificultosos, i cercant també un entorn natural molt atractiu.

Finalment han  estat 225 els participants. El fet de coincidir amb la data del referèndum ha mermat la participació, però l’experiència ha estat tan positiva que es vol repetir. “Era imposible canviar la data -ha dit Aragonès-; es feia aquest dia o no es feia més. L’havíem triat sis mesos abans i ja era inamovible”.

El Club Esportiu Eutiches celebrarà en 2018 deu anys d’existència i justament la BTT Eutiches va ser la primera prova que van crear. Sorgits del món de la moto, aquest grup de tarragonins van decantar-se cap a la BTT, la bicicleta de muntanya, una pràctica que desperta passions els darrers anys.

Per la seva part, Antoni Tenorio, regidor d’Esports de l’Ajuntament dels Pallaesos, s’ha mostrat “molt satisfet” pel desenvolupament de la prova i ha subratllat que des del consistori s’aposta fermament perquè l’esport “esdevingui una marca que identifiqui Els Pallaresos”, després del recent èxit de la prova de l’Eternat Running, i la propera aposta per un torneig especial de futbol sala.

J. Garcia

L’alcalde dels Pallaresos certifica la convivència entre banderes

L’alcalde dels Pallaresos, Pep Nolla, amb dues amigues amb banderes espanyola i estelada. Foto: Cedida

Una de les imatges poderoses que s’està vivint aquests dies és la presència en les manifestacions d’algunes persones amb banderes espanyoles penjades a l’esquena. Són persones que se sumen a la protesta i no tracten de manifestarse’n en contra.

Un dels manifestants que s’ha trobat avui amb aquesta imatge ha estat l’alcalde dels Pallaresos, Pep Nolla, durant la manifestació de Tarragona. Dues joves amigues, una amb una bandera espanyola i l’altra, amb una estelada, s’han fet una foto amb ell, a petició del propi alcalde.

Els Pallaresos afronta l’1-O la primera edició de l’Eutiches Bicking Point de BTT

Imatge d’una de les anteriors proves de l’Eutiches. Fotos portada i interior: bikingpoint.es

Els Pallaresos afronta el proper 1 d’octubre la primera edició de la BTT Eutiches Bicking Point centrada en la localitat del Tarragonès. La prova és la novena edició que se celebra, però aquest cop, l’Ajuntament dels Pallaresos ha volgut capitalitzar-la, i així s’ha decidit a organitzar-la. De la part tècnica se n’ocupa la firma Bickingpoint.

Consta de dues distàncies: 30 i 50 quilòmetres en BBT pel terme municipal i per termes municipals de pobles del voltant. Un petit recorregut discorrerà per carrers dels Pallaresos. La sortida es farà a les 9 del matí des del camp de futbol. Serà ideal per recórrer part dels paratges naturals del Tarragonès.

El regidor d’Esports, Antoni Tenorio, ha explicat a Tarragona21 que l’Ajuntament “està instaurant en aquest mandat la idea d’apostar fort per l’esport de manera que Els Pallaresos sigui un referent anual en diverses disciplines esportives”.

Cartell anunciador de la cursa

Així, la gran aposta de l’estiu va ser l’Eternal Running, una barreja d’esport, joc i ‘Humor Amarillo’ que se celebra en diferents llocs del món, que va tenir un  fort impacte i va reunir 2.500 persones. Per més endavant es prepara un esdeveniment relacionat amb el futbol sala.

“No es tracta només de practicar l’esport, sinó de fer-ho en família i amb els amics”, subratlla Tenorio. “Volem que un seguit de propostes quedin arrelades al poble”.

En coincidir de data amb elr eferèndum, l’Ajuntament ha decidit donar festa als equips de Brigada i vigilants municipals, que treballen voluntàriament aquells diumenges on hi ha esdeveniments especials: “Hem pres aquesta decisió perquè no hi hagi confusió ni se’ns acusi d’utilitzar-los per al referèndum”, ha destacat Tenorio.

Els recorreguts

L’Eutiches recull el nom d’una quàdriga de Tarraco molt famosa de l’època romana. Constarà de dos recorreguts:

El recorregut Quadrigues 2017 segueix en la seva majoria el traçat de la Quadrigues anterior exceptuant la pujada a Sant Simplici i quilòmetres següents que generen un bucle que no faran els participants del Recorregut Bigues.

Per tant es gaudirà de la bellesa però també de la duresa dels camins i senderons de la zona del Pont del Diable, fent el bonic sender aeri de Els Pallaresos només sortir, la temible pujada del gas que tot i ser curta ja es un repte pujar-la sense posar peu a terra.

Un cop es travessala carretera es farà cap al Gurugú per a baixar cap a boscos i després cap a Monnars i direcció el Mèdol, per pujar a Sant Simplici, i també el DH d’Ardenya per tornar a pujar el camí de la Xaconera i baixar pel camí de la balla cap al segon avituallament a l’alçada del camp de golf per, posteriorment, reprendre la tornada cap a Mas d’Enric i d’allà es torna al Pont del Diable i cap a la meta.

 

El recorregut Bigues serà similar, però amb una distància més curta.

Més informació en aquest enllaç.

L’Audiència de Tarragona jutjarà al novembre l’agent immobiliari acusat de matar una veïna dels Pallaresos

Imatge de Carmen Gallart. Foto: Cedida

L’agent immobiliari Ramon Franch s’asseurà al novembre a la banqueta dels acusats de l’Audiència de Tarragona com a presumpte autor de la mort de Carme Gallart, la veïna dels Pallaresos que es manté desapareguda des de fa més de dos anys. Més de 100 testimonis estan citats a declarar en aquest macro judici, que se celebrarà del 3 al 17 de novembre en sessions de matí i tarda. La constitució del jurat popular es portarà a terme el dia 3, mentre que la declaració de l’acusat està prevista pel dia 15, segons ha determinat el magistrat-president de la Secció Quarta. Segons el fiscal, que sol·licita una pena de 15 anys de presó per homicidi, Ramon Franch va decidir matar Carme Gallart i desfer-se del seu cos per evitar la celebració d’un judici en què ella l’acusava d’estafa. El cadàver de la víctima no ha aparegut, però els Mossos d’Esquadra sospiten que Franch l’hauria ocultat en algun indret del Pirineu. Per la seva banda, l’acusació particular sol·licita una pena de 20 anys de presó per assassinat.

Ramon Franch i Carme Gallart mantenien un litigi per estafa que es remunta a l’any 2006. Aquell any, la dona va contractar els serveis de la immobiliària Franch, situada en plena Rambla Nova de Tarragona, amb l’objectiu de posar a la venda una casa que tenia a la platja del Miracle i adquirir un habitatge a la zona de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau.

L’empresari va fer creure a la dona que tenia un comprador per al seu domicili i, aquesta, va demanar un préstec per comprar el segon habitatge. Totes dues operacions les va gestionar l’acusat, que es va embutxacar una comissió de 45.000 euros. Com que la primera operació va resultar un engany, la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats per pagar els deutes.

Com a conseqüència d’aquests fets, Gallart va presentar una querella contra Franch pels delictes d’estafa i falsedat documental. El cas havia d’arribar a judici els dies 29 i 30 de setembre del 2015. Franch s’enfrontava a una petició de la fiscalia de fins a sis anys de presó, quinze mesos de multa i una indemnització d’1,5 MEUR.

Segons el fiscal, però, en tenir coneixement del senyalament del judici i davant les greus conseqüències a què hauria de fer front, Franch va intentar arribar a un acord econòmic amb Carme Gallart en diverses ocasions perquè s’apartés del procediment. Com que els intents van ser infructuosos, el processat va decidir acabar amb la vida de la dona i fer desaparèixer el seu cos per impedir la seva localització, segons el ministeri públic.

Pla ordit “amb voluntat d’ocasionar-li la mort”

Un cop ordit el pla, “amb consciència i voluntat d’ocasionar-li la mort”, Franch va demanar prestat un cotxe a una coneguda amb l’excusa de fer vigilàncies a la seva dona per una presumpta infidelitat. Tan bon punt va disposar del vehicle, l’agent immobiliari va tintar els vidres del cotxe per impedir que pogués ser reconegut i va iniciar diversos seguiments a la dona amb l’objectiu de localitzar-la durant els mesos de maig i juny del 2015.

Cap a les 11 del matí del 18 de juny del 2015, Franch va trobar la dona al carrer als Pallaresos “aconseguint voluntàriament o forçada, que s’introduís en el vehicle”. En un indret i moment només coneguts per ell, segons el fiscal, la va matar. Més tard, l’agent immobiliari va estacionar el vehicle a l’interior del seu pàrquing, situat a la Baixada del Toro de Tarragona. Allà, “estant viva o després d’haver-la matat”, va introduir la dona al maleter del vehicle prestat.

Anàlisi de les restes de sang

L’anàlisi de diverses restes de sang localitzades al vehicle van confirmar que pertanyien a Carme Gallart, de 65 anys. Els investigadors, que mantenen que la dona no va desaparèixer voluntàriament, sospiten que Franch s’hauria desfet del cadàver en algun indret del Pirineu d’Osca. A més, el rastre del seu telèfon mòbil va revelar que l’home havia fet el mateix viatge un mes abans, possiblement per realitzar alguna mena de preparatiu sobre el terreny.

El fiscal sosté que, des del 18 de juny del 2015, Carme Gallart no ha donat senyals de vida. Així, no consta que hagi contactat amb cap familiar ni que hagi realitzat cap operació als seus comptes bancaris. Per la seva banda, els Mossos d’Esquadra van detenir Franch el 16 de març del 2016. El jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona va decretar el seu ingrés a presó per un delicte d’homicidi amb ocultació de cadàver.

En el seu escrit d’acusació, el fiscal sol·licita una pena de 15 anys de presó per homicidi i la prohibició d’aproximar-se als familiars de la dona a un radi d’un quilòmetre durant un període de 20 anys i de comunicar-se amb ells. A més, la fiscalia sol·licita que l’home indemnitzi els familiars de la dona -els seus pares i dos fills- amb un total de 600.000 euros.

ACN

 

Els Xiquets de Tarragona porten el 5d8 i el pd6 als Pallaresos

5 de 8 dels Xiquets als Pallaresos

Els Xiquets de Tarragona han actuat aquesta tarda de diumenge als Pallaresos acompanyats dels Nois de la Torre i els Castellers d’Altafulla.

Els matalassers han obert la diada amb el 5d8. Un castell, una mica mogut, s’ha descarregat però sense gaire problema. A continuació han intentat el 4d8, castell que han desmuntat en dues ocasions. Per això després han realitzat el 3d8, una estructura que no ha tingut gaire història. Finalment han tancat la diada amb el renovat 2d7 que venen rodant en les darreres setmanes, i un pd6.

Sergi Feijoo, cap de colla dels matalassers, ha explicat que els problemes amb el “4d8 són segurament més psicològics que altra cosa, després de la caiguda a Vila-seca, i que en els pròxims assajos ho solucionarem.” Tot i aixo s’ha mostrat molt satisfet de poder tornar a portar a plaça el 5d8 i el pd6 després de vàries setmanes.

Pel que fa a les altres dues colles, els Castellers d’Altafulla han descarregat 5d6, 3d7, 2d6 i pd5, i els Nois de la Torre han fet 3d7a, id4d7a, 4d7, 3d7 i pd5.

El proper compromís per als Xiquets de Tarragona serà dimarts 15 d’agost a Ferran, ben a prop ja de la diada de Sant Magí del dia 19.

VÍDEO I FOTOS | Els Pallaresos s’omple de fang, suor, riures i llàgrimes en l’Eternal Running

Galeria de fotos al final de la notícia

Més de 2.500 persones han gaudit i sofert a la vegada dels 80 obstacles escampats pels 10 quilòmetres de recorregut de l’Eternal Running Els Pallaresos, la cursa més esbojarrada del territori. “De fora sembla una tonteria, però quan ets a dins la pel·lícula és una altra: és una cursa molt, molt dura”, explica l’Ismael Mateo, que ha guanyat la cursa amb un temps inferior als 51 minuts.

L’aigua freda a raig de les mangueres de dos operaris municipals ha donat la benvinguda als corredors quan només havien fet vint metres. La majoria d’ells ja les havien tastat de camí a la línia de sortida. A partir d’aquí els esperava un itinerari ple de rases d’aigua fangosa, filferro espinós, contenidors d’obra plens d’aigua, escales, i tot tipus d’obstacles que convertien el voltant del camp de futbol municipal en una zona d’entrenament militar.

Els riures i ànims generalitzats s’han barrejat amb esbufecs d’esgotament, crits de persones a qui se li enganxaven els cabells (o la pell) a les espines del filferro, o els plors d’una noia que ha caigut lesionada tot just començar la cursa.

Les disfresses eren l’altre tònica de la cursa. Immaculades al principi, al cap de pocs minuts tutús, vestits de superherois i altres peces de roba estrafolàries han quedat negades de fang. Entre els més originals, un grup de joves de Torreforta que han vingut disfressats de Power Rangers. L’any anterior van participar a l’Eternal Running que es va fer a Miami Platja, i aquest cop han repetit.

L’Eternal Running omplirà els Pallaresos amb més de 2.500 ‘invencibles’ aquest cap de setmana

 

Més de 2.500 corredors “invencibles” participaran aquest cap de setmana a l’Eternal Running dels Pallaresos, la cursa d’obstacles més divertida. “Ha superat totes les nostres previsions, ja que la idea inicial era que hi participessin 1.000 persones”, explica Rubén López, el director de la cursa i inventor del model.

El recorregut de la cursa serà una incògnita fins el mateix dia. La sortida tindrà lloc a les 11 del matí del diumenge al camp de futbol dels Pallaresos, que també serà el punt d’arribada. Entremig, 80 obstacles repartits en 10 quilòmetres de recorregut.

La nit abans, a les 22 hores, se celebrarà una prova nocturna amb la meitat del recorregut i dels obstacles (5 quilòmetres i 40 obstacles), seguida per un concert de Nacho Campillo (ex Tam Tam Go) i Marilia (ex Ella Baila Sola).

“Tenint en compte que és la primera vegada que ho celebrem en aquest municipi, és una xifra esplèndida. La nostra experiència ens diu que l’any que ve podem estar per sobre dels 5.000 corredors”, afirma López. El bon temps també acompanyarà la jornada.

La cursa ha mobilitzat 14 ajudants de l’empresa organitzadora i gairebé el total de la plantilla de la brigada municipal (una desena de persones). Des de les set del matí d’ahir s’estan muntant els obstacles, una feina que ha estat precedida pel desbrossament i el condicionament de tots els espais.

Arnau Dolç, dels Pallaresos, s’alça amb la millor nota de la selectivitat a Tarragona: un 9,75

Foto des d’una finestra d’un grup d’alumnes fent la selectivitat a la UPF el 13 de juny. Foto: ACN

Una estudiant de Girona, una altra de Manresa i dues de Barcelona han empatat en la nota més alta de la selectivitat d’aquest any, amb un 9,80.

Es tracta d’Ivet Cano Boada, de l’Institut Santigo Sobrequés Vidal, de Girona; Maria Torras Pérez, de l’Institut Pius Font i Quer de Manresa; Mònica Torrecilla Vall-Llossera, del Col·legi Santa Teresa Ganduxer de Barcelona, i Anna Sallés Rius, de l’Aula Escuela Europea, de Barcelona.

Mentrestant, a la demarcació de Tarragona la millor nota ha estat un 9,75, que ha aconseguit Arnau Dolç Férrez, de l’Institut Antoni Martí i Franqués de Tarragona, tot i que l’estudiant és veí de Els Pallaresos.

Arnau Dols té 17 anys, ha estudiat a l’Institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona i viu, de moment, als Pallaresos. El seu futur encara és incert i és que l’Arnau encara no té clar què vol estudiar. Dubta entre el Grau de Medicina a la URV, que és la seva primera opció, i Matemàtiques i Física, la seva segona opció, que cursaria a la UAB. “És una sort que no serà per la nota que no entri”, ha explicat l’Arnau, que diu que el que li fa més il·lusió és la beca pel primer any de matrícula.

L’Arnau, al costat dels seus dos germans, ha anat atenent diversos mitjans durant el matí, on ha afirmat que durant dos anys ha hagut de renunciar a sortir o fer esport –una cosa que creu que no hauria d’haver deixat de fer- per poder treure aquesta nota.

ACN

Els Pallaresos obre a concurs la gestió del camp municipal pels conflictes entre les dues escoles de futbol

El camp de futbol municipal dels Pallaresos. Foto: Cedida

El camp de futbol municipal dels Pallaresos. Foto: Cedida

L’Ajuntament dels Pallaresos ha convidat les dues escoles de futbol del municipi, l’Associació Esportiva d’Amics i Veterans (AEAV) Els Pallaresos, també coneguda com a Unió Esportiva Pallaresos (UEP), i el Club de Futbol Base Pallaresos (CFBP), a presentar-se a un concurs públic per l’adjudicació de la gestió del camp de futbol municipal.

La mesura pretén fer front al que perceben com un creixent conflicte “entre dirigents, coordinadors, entrenadors, pares, i fins i tot alumnes” de les dues escoles i fins i tot del tercer club que existeix, el CEP, que s’han tramès en diverses ocasions a l’Ajuntament. En alguns casos aquestes disputes han arribat a “insults i fins i tot baralles”, segons indica el regidor d’Esports, Antoni Tenorio.

La proposta arriba després que no hagin reeixit altres solucions proposades pel consistori, com ara una fusió entre els dos clubs, contractar una empresa mediadora o crear una UTE (Unió Temporal d’Empreses) entre les escoles i l’Ajuntament.

Tenorio afirma que “la majoria de negatives venien pels dirigents i coordinadors de l’UEP, doncs el CEP i el CFBP acceptaven moltes propostes sempre condicionades a fets o actuacions”. “Crec que vam cometre un error, i és el de parlar primer amb les directives abans d’informar de la situació a tots els pares implicats”, afegeix Tenorio. El consistori també va convidar els implicats a proposar altres solucions al conflicte.

El concurs està preparat perquè s’hi presenti qualsevol empresa, particular o club, però l’Ajuntament espera que s’adjudiqui a una de les dues escoles existents als Pallaresos. “No es vol fer fora a ningú, com així els dirigents, coordinadors, entrenadors i alguns pares de la UEP estan dient, sino solucionar els greus problemes existents”, assegura el regidor d’Esports.

José María Sánchez: ‘Futbol als Pallaresos, satisfacció amb la feina feta?’

Un dels equips de la UE Pallaresos. Foto: Cedida

Un dels equips de la UE Pallaresos. Foto: Cedida

Sovint m’he preguntat com és possible que molts pobles petits tinguin instal·lacions esportives molt costoses de construir i de mantenir com piscines, pavellons o camps de futbol de gespa artificial que, per desgràcia, no sempre s’amortitzen amb el seu ús.

Aquest no és el cas del camp de futbol dels Pallaresos, un equipament que els últims anys ha estat un exemple d’equipament PÚBLIC superaprofitat, un camp de futbol ple a totes hores, de vegades amb dos o tres equips entrenant alhora, altres equips de nens i nenes esperant per entrenar, vestidors sorollosos, tertúlia al bar, aparcament ple de cotxes, pares fent hores extres de taxista, gespa artificial patint de valent de tant trepig, sensacions d’esport, sensacions de vida.

Un poble petit però amb dos grans clubs de futbol, el de tota la vida, Futbol Base Pallaresos i un nouvingut, la Unió Esportiva Pallaresos. Dos clubs amb filosofies diferents que no s’han volgut fusionar en un, malgrat la insistència de l’Ajuntament, però que han conviscut. Però, per la temporada vinent, l’ajuntament ha tret un concurs públic per privatitzar les instal·lacions cosa que obliga a un dels dos clubs, el nouvingut UEP, a marxar del poble i amb ell, 200 nenes i nens.

Ha estat una història de desavinences molt llarga que no puc resumir en unes línies; no vull entrar a valorar si fills de representants municipals juguen a Base Pallaresos, si aquest club ha anat a menys mentre que l’altre no ha deixat de créixer, si la UEP té més o menys nens del poble o de fora, si s’han posat o no traves des de l’ajuntament a la feina de UEP, si hi ha picabaralles polítiques… no vull entrar perquè… ja no val la pena.

Però una cosa si vull deixar molt clara: quina llàstima pel poble, quina llàstima per Pallaresos; pocs pobles d’aquestes dimensions poden dir que tenen dos clubs i tants equips, pocs pobles tenen tant amortitzades les seves instal·lacions i cap poble de les nostres comarques pot dir que és (perdó, ERA) líder en futbol femení. La UEP ja no és Pallaresos, però continuarà fent bona feina en un altre lloc i, que no ho dubti ningú, qui perd és el poble…

José María Sánchez Miguel (Pare d’un dels jugadors que la temporada que ve no podrà jugar als Pallaresos, com 200 més)

Allau de campionats i ascensos al futbol base dels Pallaresos

Sis campionats i tres ascensos és el balanç d’un any exitós pel futbol base dels dos equips dels Pallaresos: l’AEAV Els Pallaresos i el CFB Els Pallaresos.

En concret, els conjunts infantil, aleví i aleví-benjamí de l’AEAV han quedat campions de 2a divisió, i l’equip baby del CFB ha guanyat la Lliga Tarragona.

Pel que fa al CFB, el benjamí ha aconseguit l’ascens a Preferent; l’infantil ha guanyat la 1a divisió assolint l’ascens a Preferent, i el cadet ha guanyat la 2a divisió, i jugarà l’any que ve a 1a.

El regidor d’esports de l’Ajuntament dels Pallaresos, Antoni Teneiro, ha volgut “felicitar a tots els futbolistes que han representat el nostre poble”, agraïnt “la seva dedicació i passió per aquest esport, però sobre tot, les seves ganes d’aprendre cada dia més”.

D’altra banda, ha manifestat que esperen poder solucionar “en breu” els problemes dels equipaments esportius municipals.