Trobada de vehicles clàssics de Creixell. Foto: Cedida
Un total de 175 vehicles matriculats abans de 1992, entre motos i cotxes, han participat aquest diumenge 1 d’octubre a la VII Trobada de vehicles clàssics 2023 a Creixell. Organitzat per l’associació Amics dels Clàssics de Creixell, el Ball de Diables de Creixell i la col·laboració del Moto Club Creixell, ha comptat amb el suport de l’ajuntament creixellenc.
A primera hora del matí s’ha fet el tradicional esmorzar de germanor per als participants i acompanyants al Casal Municipal. S’han servit més de 350 racions de llonganissa a la brasa amb fesols que han preparat els membres de la colla del Ball de Diables de la Vila.
Foto de família de l’esdeveniment. Foto: Cedida
Tots els participants han rebut una samarreta commemorativa de la jornada que ha patrocinat l’Ajuntament de Creixell i també diferents obsequis de les empreses col·laboradores.
La Rambla de les Moreres de Creixell ha estat l’escenari principal de la Trobada. Al llarg de tot el matí, més de 2.000 persones han passat per la rambla per tal de veure i contemplar els vehicles clàssics exposats i que han marcat tota una època de les nostres vides.
També hi ha hagut diferents paradetes de merchandising i de productes relacionats amb el món del motor i dels clàssics.
Un dels vehicles de la trobada. Foto: Cedida
Per part de l’organització s’han fet diferents reconeixements als cotxes i motos que més han destacat. Pel que fa als cotxes el vehicle més antic ha estat un MG -TB de l’any 1952 de Vicenç Tarragó, de Reus. El vehicle que ha vingut de més lluny ha estat un SEAT 131 de l’any 1976 propietat de Angel Vilches que ha vingut des de Fraga (Osca). El reconeixement al vehicle millor conservat ha estat per un Karma Gia de l’any 1964, propietat de Sadurní Roman de Vilafranca del Penedès.
Pel que fa a les motos, el premi a la moto més antiga ha estat per una motocicleta TORROT de l’any 1928, propietat de Ricard de l’Aleixar. El reconeixement per a la moto que ha vingut més lluny ha estat per una URAL M72 de 1954 propietat de Dieter Johnen, que ha vingut d’Alemanya. La motocicleta millor conservada ha estat una SANGLAS 350/4T de l’any 1962, propietat de Juan Carlos Zafra que ha vingut des de Gavà (BCN).
Dues de les motocicletes de la trobada de clàssics. Foto: Cedida
També s’ha lliurat un obsequi commemoratiu a la família de Felipe Sánchez Araujo, antic soci de l’entitat dels Clàssics i que ens va deixar recentment. S’ha fet un reconeixement també a les diferents empreses col·laboradores de l’esdeveniment.
L’alcaldessa de Creixell, Montserrat Muñoz, i l’equip de govern municipal de l’Ajuntament de Creixell han participat en l’acte de lliurament de premis i reconeixements.
L’arquitecta Mònica Sans, que ha llençat la teoria de la simpatia de Jujol vers el catarisme. Foto: Tots21
Les II Jornades culturals dels càtars per Creixell posen damunt la taula noves investigacions que s’interroguen: era Jujol seguidor del catarisme?
Creixell ha tornat a posar-se al mapa cultural i patrimonial amb la celebració de les II Jornades culturals dels càtars. La sorprenent simbología càtara del campanar de la seva església, obra de Josep Maria Jujol, situa Creixell com a punt d’interès d’un projecte europeu de defensa dels camins càtars, la seva història i els seus valors, però també desvetlla noves dades que com un fil d’Ariadna condueixen a noves hipòtesis que fan cada cop més fascinant el misteri que l’envolta.
Una taula rodona amb tres experts ha exposat aquest dissabte el simbolisme càtar del penell del campanar de l’església de sant Jaume. Un conjunt escultòric amb quatre estàtues de quatre sants i un simple penell que el corona, i que amb només dues imatges plasmen un misteri que troba paral.lelismes amb el món celta, amb l’astrologia, amb la secta dels essenis o amb el budisme de la Índia. Massa fascinant com per no prestar-li atenció. Una revisitació semblant al Codi da Vinci o al film La Búsqueda, on cada pista condueix a una altra i aquesta a una tercera i així infinitament, fent més complexa la trama.
Els quatre sants que apareixen al campanar i són visibles des del carrer estan relacionats amb els que van lluitar contra els càtars. Són sant Lluís IX, rei de França, l’occità Joan de Matha, Domènec de Guzman i sant Francesc d’Assís. Al damunt de la corona, el penell amb un lleó metàl.lic que fuig i en l’altra vessant i damunt d’ell, una creu, però amb un disseny molt reconeixible. És una creu càtara, del corrent cristià que va ser exterminat per l’església al segle XIII.
El lleó té dues cues i urpes, els mateixos elements de l’escut de Simó de Monfort, conegut com… el lleó de la croada, de la croada contra els càtars. “No hi ha cap dubte que són els quatre protagonistes de la croada anticàtara, i així ho deixà per escrit el mateix Jujol als esbossos de l’obra, conservats a l’Arxiu Jujol”, afimava Francesc Sentís, exregidor de Cultura de l’Ajuntament. “Creuada contra els albigenses del 1209 al 1229”, va deixar escrit Jujol als plànols de les escultures. Sentís ha demanat a l’Arquebisbat de Tarragona el document de l’encàrrec que fa més de cent anys va fer el rector de Creixell sobre l’obra escultòrica. “Va demanar el rector que s’esculpissin aquests quatre personatges o va ser Jujol el seu ideòleg?”, es preguntava. Per què a Creixell es fa una simboligia càtara en un fet tant rellevant com la batalla i mort de Simó de Monfort?
El penell explica, segons la investigadora Mònica Sans, arquitecta creadora d’aquesta tesi, la mort de Simó de Monfort, senyor que va acabar amb els càtars, i que fou abatut pels càtars al setge de Tolosa, un fet històric.
El penell del campanar de Creixell, amb el lleó fugisser i la creu càtara en posició superior. Foto: Cedida
El zodíac i el món celta
Sans continuà investigant en un tema que ha despertat l’interès mediàtic de TV3. L’arquitecte Josep Llinàs, autor de la restauració del campanar, li comentà que la simbología podia representar el bé i el mal. L’expert Jaume Cluet, present en la taula rodona de la jornada, ofereix una segona interpretació sobre la presència del lleó: “La representació del sol”, però que la creu occitana estigui damunt d’ell, ens porta a preguntar-nos: què hi ha damunt del sol? “Les constel.lacions. La creu occitana està relacionada amb les constel.lacions i les 12 boles de les puntes de la creu càtara serien els 12 signes del zodíac. Per tant, estaríem davant una creu zodiacal. I en trobem un exemple semblant a Tolosa. La procedència zodiacal seria cèltica”. I d’aquesta tradició en beurien… els massons.
Per què Jujol relaciona Creixell amb els càtars? No se sap. Només a Creixell s’ha trobat la relació entre el lleó i la creu en la seva obra, un Jujol que fou catòlic, apostòlic i romà, que era coneixedor del llatí i de l’italià, que tenia sempre pensat el seu programa iconogràfic, que no improvisava. Més pistes de la relació entre Creixell i Occitània: en 1553 occitans van repoblar Creixell. Hi ha alguna relació amb l’obra de Jujol al campanar?
Però aquí no acaba el misteri. Els quatre sants eren anticàtars, o alguns d’ells, no pas? De les quatre escultures, Mònica Sans no hi veu tanta relació entre catarisme i Sant Joan de Matha, fundador dels Trinitaris i relacionat amb els eremites. Dominics i franciscans es van incorporar a la Inquisició. Sans també ha estudiat la ubicació geogràfica de les quatre escultures. Se sap que Jujol era devot dels franciscans. I els franciscans eren pobres i molts càtars es van convertir als franciscans per salvar-se de l’heretgia. L’escultura de Jujol salvaria, doncs, a sant Francesc i el situaria al costat dels càtars? I salvaria també Sant Joan de Matha, que era occità, terra de càtars, mentre condemnaria sant Lluís i Sant Domènech de Guzmán? Uns són situats a la dreta del campanar i els altres a l’esquerra.
Més pistes d’aquest trencaclosques: “Volia Jujol reivindicar el catarisme amb aquesta obra en un moment de recuperació del catalanisme i també de l’occitanisme (nascuts en els moviments de els moviments de la Renaixença i del Felibrige)?”, es preguntava Sans.
La sessió ha inclòs una exposició sobre els Camins dels càtars. Foto: Tots21
La geometria sagrada
Seguim: hi ha experts que asseguren que Gaudí, també un gran devot de la religió catòlica, era massó “i simbologia massònica és present a la seva obra a la catedral de Mallorca”, recordava Sans. I Jujol era la mà dreta de Gaudí. Per tant, ens trobaríem davant un arquitecte massó i l’altre seguidor dels càtars?
Al seu torn, Cluet relatava que el Castell de Montsegur, capital dels càtars i situat en terres occitanes, “dissenya una planta que fa el recorregut zodiacal del sol durant un any”. I el precedent d’una obra amb aquesta simbologia es troba a Babilònia. És un exemple de la geometria sagrada. “Es tracta d’una matemàtica oculta que l’oficialitat del món acadèmic i arqueològic actual neguen, afirmant que el castell de Montsegur no és càtar”.
Les llegendes artúriques
‘Lo Boièr’ canten els franciscans cada dia a la cripta de Sant Francesc d’Assís, i és la cançó que avui representa els càtars. Lo Boièr és una cançó tradicional occitana identificada sovint com a himne dels càtars. El boièr celestial fa referència a una estrella que apareix res més i res menys que a les llegendes artúriques sobre el sant Grial. I l’estrella té una forma pentagonal, igual a l’arquitectura de Montsegur.
Encara n’hi ha més, de paral.lelismes: els essenis cantaven ‘aeiou’, el mateix que aquesta cançó de Lo Boièr expressa… i que es cantava entre els budistes de la Índia. Hi ha un fil invisible que uneix al llarg dels segles babilònics, budistes, essenis i celtes amb els càtars?
Camins dels Càtars
La jornada càtara de Creixell arrencava amb la intervenció del coordinador del projecte europeu Camins dels Càtars, José Luis Soler, que informava que es busca implicar la societat i posar-ho en valor, creant una ruta turística cultural, una història que té uns valors i que busca també conservar el territori i el seu paisatge i que serveixi com a projecte de cooperació, on s’inclou Creixell.
El projecte és una oportunitat per descobrir el territori, seguint la filosofia de “crear-ho de baix a dalt, no coordinat per l’Estat sinó nascut des del poble, la comarca i la societat civil”. Es pretén que el projecte sigui conegut i estimat per la gent i les entitats culturals del territori, un projecte de cooperació territorial en xarxa amb projecció europea avalat pel Consell d’Europa. “Defensa una millor Europa en els valors de la llibertat de creences, la igualtat, la protecció de minories i la pau”. Compten ja amb una marca turística consolidada d’èxit, El país càtar, amb 30 anys de funcionament al sud de França, “perquè el catarisme atrau pel seu misticisme, per haver-se enfrontat als poderosos, pel seu exili i pels seus castells”.
Es tracta d’un espai cultural compartit entre el sud de França, nord d’Itàlia, Catalunya, Aragó, València i les Illes. Carcassona és la primera destinació del país càtar i líder europeu en turisme cultural.
El projecte vol preservar especialment els seus camins ancestrals perquè aquests entrelliguen les diferents comunitats dels països que en formen part, camins de transhumància, reials, molts d’ells de domini públic. “La història de la croada va ser molt rellevant, fou la primera que hi hagué i generà un dels majors exilis europeus de l’època”. Lliga també amb el somni occità d’unió de territoris, de pau, que respectava la figura de la dona, “molt avançat en el seu temps, però que amb la croada va ser liquidat”. Gràcies a la documentació dels inquisidors s’ha conegut la història verídica dels càtars, remenant en els arxius del Vaticà, de bisbats, de la Corona d’Aragó o en arxius notarials.
Creixell, “cruïlla de camins entre la Via Augusta i el camí de transhumància de la Vall del Gaià“, amb un Castell que n’és atalaia defensiva, forma part d’aquest itinerari. El projecte s’ha presentat i acollit favorablement pel Consell d’Europa, projecte que acompleix els objetius de la UE, que llença el missatge de la fi de les guerres “en nom de Déu”. Querol, Santa Coloma de Queralt, Siurana,… el camí de l’exili dels càtars arribava fins a Morella. “Creixell va ser un punt important medieval com a cruïlla de camins”, subratllava.
Josep Maria Gort, presentant el seu llibre. Foto: Tots21
Essenis, cristians i càtars
La jornada ha inclòs una conferència de l’autor reusenc Josep Maria Gort, que presentava el llibre ‘Essenis, cristians i càtars’, un estudi d’investigació fruit de 60 anys d’interès en el tema, un assaig de recerca sobre el cristianisme primitiu. “Els essenis van ser cabdals, amb ells s’inicia la història i es concreten els seus elements. Quan encara no s’havien creat els monestirs van formar el primer cas conegut de vida monàstica al segle I”, recordava Gort. Terapeutes de considerable drestesa mèdica, no juraven ni mentien, parlaven amb to suau i controlaven, mesuraven les seves paraules i eren vegetarians. Molts d’ells eren escrives, i esmentaven guaricions per imposició de mans amb creences dualistes (“els fills de la llum i els fills de les tenebres”, es deia). “Aporten la narració dels fets critians i no tal com ens ho van explicar, i no pas construir i complicar com va fer l’església oficial pels seus interessos de poder i per aconseguir tenir influència sobre els creients”, rematava l’autor.
Gort, que es basa en nombrosa documentació que inclou les Escriptures, els Evangelis canònics i apòcrifs, els pares de l’església i una llarga llista d’autors grecs, llatins i africans, és agosarat: “Jesús va tenir apòstols homes i dones, i Maria Magdalena va ser la més preparada d’ells”, retava.
Un moment de la lectura del poema. Foto: Cedida
Gastronomia càtara i poema
El llegat càtar també va ser gastronòmic i per això s’hi celebrava un dinar càtar. També s’ha llegit un poema inèdit per part de Montse Rubinat, del seu poemari Tornar a néixer, sota el signe d’Omega i, en un acte de gran simbologia càtara, s’ha plantat un llorer al Mirador, responent a una profecia feta fa més de 700 anys per un dels darrers càtars assassinats: “El llorer revifarà dintre de 700 anys”, diu la tradició. Finalment, actuava The Monnie and The Aweasome Boys, on cantà justament Mònica Sans.
L’interès càtar de Creixell tindrà una nova contribució amb la creació del Club de Lectura càtara a la Bibliocreixell, segons anunciava la seva responsable, Maribel Pérez. I serà el periodista Víctor Amela qui l’estrenarà.
Jordi Llopart, regidor de Cultura, havia presentat les segones jornades destacant que en la primera es va abordar per primer cop el penell del campanar. “És un dia ple d’activitats al voltant del món càtar”, subratllava. “A Creixell pretenem situar-nos en un punt del mapa del Baix Gaià. Recentment vam ser representats a la Fira Modernista de Lleó perquè també volem ser al mapa modernista de la mà de Jujol”. Llopart també ha subratllat que en matèria de turisme es vol agrupar els pobles del Baix Gaià sumar-hi els pobles d’interior. “Volem promocionar el turisme cultural i patrimonial”.
El passat dimecres 20 de setembre , l’alcaldessa de Creixell, Montserrat Muñoz Madueño, amb els membres de l’equip de govern municipal i el cap de la Policia Local, Toni Dote, han donat la benvinguda a un nou agent que passa a formar part de la plantilla de la Policia Local del municipi.
El nou agent 041 és funcionari de carrera i compta amb 20 anys d’experiència com a membre del cos policial i ha treballat anteriorment en altres ajuntaments de Catalunya.
A partir d’ara patrullarà pel terme municipal de Creixell al servei de tots els creixellencs i creixellenques. Ha vingut destinat des de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) amb una comissió de serveis per 1 any, prorrogable a 2 anys.
L’Ajuntament està treballant per resoldre aquestes incidències el més aviat possible. Foto: Cedida
Degut a l’acumulació d’aigua per la intensitat de les pluges d’aquesta passada nit i matinada a Creixell, la Policia Local ha tallat al trànsit rodat el pas soterrat de la N-340 al Racó del Cèsar. També s’ha tallat inicialment el pas soterrat de la N340 d’accés al Port Romà, però es preveu poder.lo reobrir en breu.
També a causa de la pluja s’ha produït una petita esllevissada al carrer Ntra. Sra. dels Àngels i inundacions de carrers al Port-Romà i a la part baixa del Racó del Cèsar.
A continuació, un vídeo dels efectes de la tempesta.
Els serveis municipals de l’Ajuntament de Creixell estant treballant per resoldre el mes aviat possible totes aquestes incidéncies.
El penell del campanar de Creixell és objecte d’hipòtesis càtares. Foto: Cedida
Creixell tornarà a viure l’experiència càtara al voltant de l’obra que l’arquitecte Josep Maria Jujol va deixar feta al municipi: el panell de l’església de sant Jaume.
L’any passat es va celebrar un primer encontre, on es plantejà la hipòtesi de la catarofília de Jujol, i que aquesta podria mostrar-se al penell de l’església.
Així, el dissabte 23 de setembre, de 10h a 20h a diferents espais de Creixell, com Cal Cabaler, La Masieta, Parròquia de Sant Jaume i Plaça del Mirador, tindrà lloc una Jornada cultural singular per conèixer una de les històries més desconegudes i sorprenents rere les petjades dels càtars i el campanar de Jujol a Creixell.
El primer dia, a partir de les 10h, tindrà lloc a Cal Cabaler, la Casa de Cultura Creixell, la segona edició de les Jornades culturals dels Càtars per Creixell.
Es tracta d’una jornada singular oberta a tothom per a conèixer una de les històries més desconegudes i sorprenents rere les petjades dels càtars i el campanar de Jujol a Creixell.
La jornada està organitzada per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Creixell i Ilercavonia Terra Nostra. Camins dels Càtars, amb el suport de Mon Medieval i la Diputació de Tarragona.
El programa complet és el següent:
DISSABTE 23 DE SETEMBRE DE 2023
SESSIÓ DE MATÍ – CAL CABALER CASA DE CULTURA DE CREIXELL
10h Recepció als assistents a la sala de conferències.
10:15h Benvinguda institucional per les autoritats presents.
10:30h Presentació del projecte europeu Camins dels Càtars per part de José Luis Soler, coordinador del projecte.
11:30h Presentació de l’obra de recerca ‘Essenis, cristians i càtars’, per part de l’autor Josep María Gort.
12:15h Descans
12:30h Taula Rodona sobre Els missatges dels càtars en la geometria sagrada de Jujol en el campanar de Creixell, moderada per la Mònica Sans, arquitecta i investigadora del Campanar de Creixell, i amb la participació de Jaume Cluet, especialista en el tema.
13:30h Presentació del cicle dedicat als càtars del Club de Lectura de Creixell, per part de Maribel Pérez, directora de la Biblioteca de Creixell.
13:45h Inauguració de l’exposició itinerant ‘Camins dels Càtars un itinerari cultural europeu’.
SESSIÓ GASTRONÒMICA – Cuina dels Càtars – RESTAURANT LA MASIETA DE CREIXELL
14:30H Degustació gastronòmica amb el receptari de la cuina medieval dels càtars, ofert pel restaurant LA MASIETA de Creixell, amb reserva pràvia.
SESSIÓ DE TARDA -CONJUNT PARROQUIAL DE SANT JAUME I PLAÇA DEL MIRADOR DE CREIXELL
17h Visita d’interpretació cultural del Campanar de Creixell.
17:30h Recital poètic musical a càrrec de Montse Rubinat, poeta, escriptora i gestora cultural, amb la presentació del seu poema Tornar a Néixer, a la plaça de l’església.
18:15h Plantada d’un llorer en memòria del pas dels càtars als jardins del Mirador de Creixell.
19h. Concert musical del grup Monnie&The Awesome Boys, amb un viatge musical que anirà desvetllant el misteri càtar del Campanar de Creixell i que culminarà amb la cançó The Catar Man a la Plaça del Mirador de Creixell.
Les activitats són gratuïtes, excepte la degustaciço gastronòmica, que té un preu de 26 euros.
Cal inscripció prèvia per la degustació a: bibliocreixell@gmail.com / WhatsApp 619763328.
Aquest mes de setembre han començat quatre itineraris formatius complerts del Servei de Primera Acollida de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Tarragonès. Han estat els municipis del Morell, Creixell, Altafulla i Salomó els que han posat en marxa els nous grups amb un total de 18 alumnes inscrits en cada un d’ells.
La formació consta de tres mòduls A, B i C que suposen un total de 120 hores formatives. Els mòduls A –Alfabetització en català- i C-Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic- són els més extensos sumant un total de 105 hores. Aquests estan impartits per la Fundació Gentis, adjudicatària del servei. El mòdul C incorpora una acció comunitària coordinada pels tècnics comarcals del Pla Local d’Inclusió Social i Comunitària i preveu la participació dels serveis públics i privats del municipi en la programació i realització de les activitats. Pel que fa al mòdul B – Coneixements laborals-, aquest té una durada de 15 hores i el realitza el tècnic d’acollida comarcal en coordinació amb personal tècnic dels departaments de Promoció Econòmica i Joventut del Consell Comarcal del Tarragonès.
Els objectius de la formació
La formació té per objectiu afavorir el desenvolupament i l’autonomia dels nouvinguts a la societat d’arribada i al municipi on resideixen, promovent-ne l’aprenentatge del català i la comunicació en aquesta llengua; la participació en grups de conversa en català; el coneixement i vincle amb les entitats i activitats dels municipis; així com l’ús de la tecnologia digital per tal de comunicar-se i accedir a recursos de la xarxa. Cal destacar també que el Certificat de Primera Acollida és necessari per a la seva regularització administrativa i per obtenir els corresponents permisos de residència i de treball.
L’objectiu bàsic de la Unitat de Ciutadania i Cohesió del Departament de Benestar Social del Consell Comarcal del Tarragonès és acostar als municipis de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Tarragonès -amb competències per prestar el servei de primera acollida per a nouvinguts i sense servei propi- el servei itinerari formatiu complert de primera acollida a les dependències del municipi. D’aquesta manera es facilita que les persones nouvingudes i estrangeres realitzin i acreditin la formació necessària per obtenir el Certificat de Primera Acollida.
Més informació
Els grups que han començat aquest mes estan complerts, però si esteu interessats en participar-hi de cara a les noves edicions que es posaran en marxa al febrer de 2024, us podeu informar enviant un correu electrònic a cohesio@tarragones.cat.
Dos moments de la Processó del Santíssim Sagrament de Creixell. Fotos: Cedides
Com una de les tradicions creixellenques més arrelades, aquest migdia s’ha celebrat la Processó del Santíssim Sagrament pels carrers del poble.
Els nens i nenes de Creixell, acompanyats de les autoritats municipals, encapçalades per l’alcaldessa, Montserrat Muñoz Madueño, i els membres de la Corporació Municipal de l’ajuntament, amb la Jutgessa de Pau i el Cap de la Policia Local, han anat en processó des de la Casa de la Vila fins a l’església de Sant Jaume amb les coques del Pa Beneït. El Ball de Diables de Creixell ha integrat el Seguici Popular.
La mainada, duent les coques a beneir
Després de l”Ofici Solemne s’ha fet la Processó del Santíssim Sagrament pels carrers del nucli històric.
La Cobla de Ministrers Espremulls de Torredembarra ha acompanyat tot l’esdeveniment. En acabar s’ha fet la tradicional Subhasta de la Coca del Goig, que s’ha adjudicat el veí Jaume Riambau per 260€. Els diners recaptats s’han donat a la Parròquia de Sant Jaume.
La conspiració càtara enves Jujol segueix el seu curs. Un trio català, Monnie & The Awesome Boys, ha estrenat enguany la peça titulada The Cathar Man, un tema inspirat res més i res menys que en el penell que l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol va dissenyar i va executar per al campanar de l’església de sant Jaume de Creixell, una de les obres visible de Jujol al Camp de Tarragona.
La cançó desvetlla allò que una de les components del trio, Mònica Sans (veu del grup) ha descobert a partir d’una conferència que va pronunciar el setembre de 2022 a Creixell: Jujol, home de molta fe, podria ser un seguidor del catarisme… O no.
El grup el conformen també Marcel Janer (teclat) i Llorenç Roca, a la bateria. Es dediquen a la música de versions i el single, del segell Audiovisuals de Sarrià, recull el que és de fet seu primer tema de creació pròpia.
The Cathar Man es va estrenar en directe el 3 de Setembre de 2022 en el marc de la jornada cultural “Rere les petjades dels Camins Càtars per Creixell” celebrada a Cal Cabaler de Creixell. Però el tema no es va enregistrar a l’estudi fins més tard i ara ja és a les xarxes socials.
La investigació
Mònica Sans consultà l’Arxiu Jujol i els documents sobre el campanar per destriar el misteri. Jujol no deixava gairebé res per escrit, però hi ha breus però clares referències al catarisme als documents de l’arquitecte sobre el campanar de Creixell. Al campanar hi ha quatre escuts i quatre escultures de sants: Sant Lluís IX de França, Joan de Matha, Domènec de Guzman i Francesc d’Assís, els tres darrers, fundadors de tres ordres mendicans i perseguidors d’heretges. I en un document, Jujol cita les dates de la creauda contra els albigesos, iniciada en 1209. Sant Lluís està situat al sudoest; Sant Domènec, al sudest; Joan Mata, al noroest, i Francesc d’Assís, al nordest. Vol dir alguna cosa aquesta disposició? Sant Lluís va ser cofundador dels Franciscans, ordre de la qual Jujol era devot.
Els components del trio. Foto: @SIMONGARCIA_FOTOGRAFO
Per què la creuada contra els càtars, els cristians bons homes perseguits per l’Església fins a la seva destrucció, apareix a Creixell? El lleó només sorgeix tres cops en tota l’obra de Jujol. I la creu occitana no la reprodueix enlloc més de la seva obra, i ja sabem que Jujol ‘res ho feia gratuït’. Jujol s’hagués trobat, en la documentació que consultà, que Creixell tenia relació històrica amb França i al segle XVI occitans repoblaren Creixell. Més pistes: ‘El gentilici de Creixell ve de l’Empordà i un templer, Dalmau de Creixell, va ser a la batalla de les Navas de Tolosa, i a Muret hi hagué un Creixell’.
La mort de Simó de Montfort
Sans creu que el penell representa la mort de Simó de Montfort, gran perseguidor dels càtars, un fet històric que els tolosencs celebraren i que es recorda en una pintura que l’explica amb un lleó atravessat per una llança, el lleó, el símbol de Simó de Monfort. ‘Es pot llegir com un posicionament a favor dels càtars o en contra’, deia en aquell moment l’organitzador de les jornades, Josep Lluís Soler, que destacava que Creixell és l’únic lloc on Jujol plasma iconografia càtara. ‘A Creixell teniu una joia de la interpretació i del misticisme de Jujol’, concloïa. En resum, ‘Tolosa, càtara i occitana, guanya França’ i així ho reflexa Jujol al campanar.
La cançó també recorre la història dels darrers càtars, travessant Catalunya de nord a sud, des d’Occitània fins a Morella i Sant Mateu. L’autora es va inspirar en els llibres de Jose Luis Soler (Pere Mauri, l’últim pastor càtar) i de Victor Amela (El Càtar Imperfecte), que narren les aventures de dos últims càtars documentats: Pere Mauri i Guillem de Belibasta. Musicalment, també beu de Sting, de la cançó de la croada i de l’himne càtar per excel·lència: Lo Boièr. The Cathar Man ve acompanyat d’un videolyric amb moltes imatges i informació referent a la recerca sobre Jujol i els càtars.
Un moment del minut de silenci viscut a Creixell en record de la tragèdia del Marroc
Aquest migdia ha tingut lloc davant de la Casa de la Vila de Creixell una concentració per guardar un minut de silenci en record de les més de 2.000 víctimes mortals i en senyal de solidaritat amb els milers de ferits i totes les famílies afectades en el tràgic terratrèmol que va patir el Marroc divendres a la nit.
La concentració ha comptat amb l’assistència de l’alcaldessa, Montserrat Muñoz Madueño, i de la majoria dels membres de la corporació municipal de l’ajuntament creixellenc.
També hi han assistit nombrosos veïns i veïnes de Creixell, entre ells una representació de la comunitat marroquina de la vila.
En nom d’aquest col.lectiu, el veí de Creixell Mohammed Rifi Azarkan, ha dirigit unes paraules d’agraïment a l’ajuntament i al poble de Creixell per la seva solidaritat i suport als damnificats pel terratrèmol.
L’alcaldessa, Montserrat Muñoz, ha agraït també la seva assistència a tots els presents i ha expressat la seva solidaritat i suport a les víctimes en nom de tots els creixellencs i creixellenques. En els propers dies, l’ajuntament es coordinarà amb la comunitat marroquina per tal d’articular el sistema d’ajuda material als damnificats pel terrible terratrèmol.
Imatge de la unitat de rescat canina K-9 de Creixell actuant a l’Equador en un edifici ensorrat en 2016. Foto: ONG K-9 de Creixell
L’ONG de rescat caní K9 de Creixell ha denunciat les traves per anar al terratrèmol del Marroc i ha lamentat que 35 hores després del sisme encara no hagin rebut el permís per anar a buscar supervivents. “Ens trobem aquí embarrancats a Tarragona. És trist i lamentable, però nosaltres ens quedarem a casa perquè la nostra tasca no és anar a recollir cadàvers”, ha explicat a l’ACN Pere Frutos, fundador i president de l’ONG K9 de Creixell.
“El govern espanyol acaba d’enviar la UME al sisme del Marroc, però -amb tot el respecte- no tenen ni el 10% de la nostra experiència amb més de 18 terratrèmols per tot el món”, ha assenyalat Frutos. “Si la cosa no canvia moltíssim, ens haurem de quedar a Catalunya“, ha deplorat el president de l’ONG K9.
“És lamentable que essent tan a prop i a només a 4 o 5 hores d’avió ens hàgim de quedar a terra. Tenim més dificultats per anar al Marroc que per anar a Indonèsia, que està a l’altra punta del món”, ha etzibat Frutos, que ha repartit culpes entre el govern espanyol i la Generalitat. “És un tema burocràtic al cent per cent”, ha confirmat el fundador de l’ONG de rescat caní, que al mes de febrer va viatjar a Turquia i Síria per ajudar en les tasques de recercat de supervivents en el devastador terratrèmol, amb prop de 60.000 morts.
“Si tot hagués anat normal, dissabte al matí ja hauríem d’haver estat sobre el terreny al Marroc. Estem a diumenge a les 14.30 hores i som aquí, la cosa és així”, ha criticat Frutos, que ha precisat que ja tenien una localitat on ajudar, situada a 63 quilòmetres de Marràqueix. “Hi ha 10 persones de l’equip de K9, amb quatre gossos, que han pogut sortir tot just ara de Màlaga amb un ferri”, ha avançat el president de l’ONG especialitzada en rescat caní. “Els quatre membres de Catalunya amb quatre gossos encara estem esperant notícies. Portem quasi dos nits sense dormir per a res”, ha conclòs Frutos.
El municipi de Creixell celebra, el tercer diumenge de setembre, la Festa Major del Santíssim Sagrament. Aquesta té origen a l’Edat Mitjana, quan la pesta assolava els municipis i la vila de Creixell no en va ser una excepció. Els vilatans es van refugiar a l’església fugint de la infecció mortal. Van beneir el menjar que portaven i van aguantar fins que la malaltia va desaparèixer del poble. Per aquest motiu la celebració es fa en honor al Santíssim Sagrament i un del actes més importants és la benedicció de les coques i la professó del Pa Beneït.
Fa uns 400 anys es va crear la confraria de la Minerva encarregada de vetllar pel Santíssim Sagrament. El treien pels carrers del poble cada tercer diumenge de mes i el portaven a les cases on hi havia malalts. Les famílies ho feien saber posant plantes a la porta i és per això que avui dia es fan altars adossats a les façanes de les cases. Amb els anys desapareix la confraria i es decideix fer la celebració el tercer diumenge de setembre coincidint amb el final de la verema.
Aquesta festa es feia antigament per celebrar que la verema s’havia pràcticament acabat en uns temps on el conreu de la vinya era molt important a Creixell. En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneit pels carrers de la Vila. Els nois i noies porten en unes safates guarnides amb blondes i amb les coques en processó fins a l’església. També porten uns cistells amb vi dolç. El vi i les coques es beneeixen a missa i són repartits entre tots els assistents, que poden menjar i veure la coca i el vi dins de l’església com un fet excepcional.
Després de l’Ofici Solemne, es fa la posterior Processó del Santíssim Sagrament pels carrers de la Vila, acompanyats de la cobla.
Quan això s’acaba, a la porta de l’església, es fa la subhasta de la Coca del Goig i els diners recaptats es donen íntegrament a la parròquia de Sant Jaume de Creixell. Es guarneixen alguns altars durant el recorregut de la Processó.
Creixell té també un Ball de Diables que constitueix el Seguici Popular a la Processó i que participen activament a totes les activitats culturals del municipi. També compta amb una parella de gegants, el Gilmundo i la Minerva. El gegant representa Artal Gilmundo, el primer Carlà de Creixell que va arribar a la Vila l’any 1083 enviat pel rei de França per poblar el municipi. La geganta Minerva representa, d’una part, l’herència romana de les nostres terres i, principalment, la Festa de la Minerva, que es manté viva encara avui dia i té els seus orígens a Creixell l’any 1620.
Aquesta festa és la Festa Major Grossa, la Festa Major del Santíssim Sagrament, que es celebra cada tercer diumenge del mes de setembre. Es feia per commemorar que la verema ja s’havia acabat. Però quan l’agricultura, i especialment el conreu de la vinya i el cotó, van deixar pas al turisme com a principal motor econòmic de Creixell, la Festa Major de Sant Jaume es va consolidar com la Festa Major Grossa del poble.
La festa començarà el 15 de setembre. Foto: Cedida
Programa d’actes
Divendres 15 de setembre
21:30h. Servei de BAR amb soparts i begudes a la pista esportiva municipal amb el Ball de Diables de Creixell
23:00h. A la pista esportiva municipal DJ’S PARTY amb el DJ LLUÍS. Música dels 80’s. Entrada Lliure.
Dissabte 16 de setembre
De 12h a 14h a la rambla de les Moreres VERMUT MUSICAL a càrrec de Associació de Comerciants i Empresaris de Creixell amb jocs tradicionals per a petits i grans.
22h CORREFOC amb el Ball de Diables de Creixell i l’Aguilot de Bonastre Aguilots de Bonastre Recorregut: Carrer Esglèsia, Carrer Nou, Avda. Doctor Pujol, Carrer Sant Jaume i finalització a Cal Cabaler. Casa de Cultura Creixell . Seguiu els consells de seguretat i recomanacions que es publicaran a banda.
23h A la pista esportiva municipal BALL amb el grup MAIKA BAND. I tot seguit DJ’S PARTY amb el DJ Lluís. Música dels 90’s i 00’s.
Diumenge 17 de setembre
11:45h Processó del PA BENEÏT. Sortida des de la Casa de la Vila fins a l’Esglèsia.
12h OFICI SOLEMNE a l’Esglèsia de Sant Jaume. PROCESSÓ del SANTÍSSIM SAGRAMENT amb l’acompanyament de la Cobla Ministrers Espremulls. I SUBHASTA DE LA COCA DEL GOIG.
Dissabte 23 de setembre
10h. Al Casal Municipal OPEN DE DOMINO a càrrec de l’Associació Domino Tarragona
NOTA: Hi haurà servei de BAR amb sopars i begudes a càrrec del Ball de Diables de Creixell. En cas de pluja les activitats que es pugui es faran al Casal Municipal.
Monument de la plaça Lluis Companys de Creixell. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Creixell realitzarà l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de Setembre de 2023 a la Vila a la plaça Lluís Companys el proper dilluns 11 de setembre de 2023 a les 11h.
El programa és el següent:
11:00h. Hissada de la Senyera per part de la Policia Local de Creixell, Parlament Institucional de l’alcaldessa i Ofrena Floral de la Corporació Municipal, partits polítics, associacions, entitats, col·lectius i particulars al monument de la plaça Lluís Companys.
Estand dels Pallaresos a la fira de Lleó. Foto: Tots21
L’arquitecte Josep Maria Jujol comença a caminar fora de Catalunya gràcies a la decidida empenta de l’Ajuntament dels Pallaresos i dels ajuntaments també jujolians de Roda de Berà, Creixell, La Secuita (Vistabella) i Montferri, que per iniciativa del primer d’ells han estat presents amb un èxit desbordant a la II Feria Modernista de Lleó, que ha organitzat la Casa Botines, una de les poques obres que Antoni Gaudí va fer fora de Catalunya.
Un grup de 14 recreadors, encapçalats pel coordindor de les Jornades de Recreació Històrica Modernista del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, Elies Torres, han estat presents a la fira, que s’ha desenvolupat des de divendres, 1 de setembre, fins diumenge, a l’entrada del popular Barrio Húmedo de Lleó i als peus de la Casa Botines.
Pràcticament tot el material cultural i turístic de promoció de les Jornades Modernistes i el que ha estat editat expressament en castellà de l’obra de Jujol als cinc municipis del Camp de Tarragona han estat repatits entre un públic molt encuriosit per la figura d’un arquitecte desconegut a la zona, però que sorprèn quan es té coneixement de la seva obra.
L’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos, ha valorat “molt positivament” l’experiència i ha destacat la “sorpresa” que ha suposat “el gran interès mostrat per la població lleonesa vers el modernisme jujolià, pels turistes que feien el Camí de Santiago o que s’acostaven a Lleó, que ha fet que esgotéssim pràcticament el material editat”.
Una altra imatge de la II Feria Modernista de Lleó. Foto: Tots21
Marcos ha agraït “l’interès de l’organització de la Feria Modernista de Lleó per les Jornades Modernistes dels Pallaresos, per posar en valor Jujol i per la voluntat dels municipis de Roda de Berà, Creixell, La Secuita (Vistabella) i Montferri de sumar-se a la iniciativa per tal de treballar conjuntamente donant impuls al Manifest Jujolià. Hem demostrat que quan una iniciativa és encertada, tant se val que la capitalitzin petits municipis”. A la Feria Modernista de Lleó s’han pogut veure estands d’institucions que capitalitzen obres consagrades de Gaudí com la mateixa Casa Botines, el Capricho de Comillas –Cantàbria– o el Palau Güell de Barcelona, que es trobaven situats al costat de l’estand dels Pallaresos.
No només això, a més de l’èxit de la resposta del públic, tant Marcos com Elies Torres han volgut destacar “els contactes que hem mantingut amb institucions de primer nivell a l’Estat que tenen obra modernista i amb grups de recreació de l’Estat espanyol, que ens han manifestat el seu interès a assistir, d’aquí a dos mesos, a les III Jornades Modernistes, que tindran lloc el primer cap de semana de noviembre als Pallaresos. Més endavant anirem concretant detalls al respecte”, han subratllat.
A més de la presència de l’estand i dels 14 recreadors, el coordinador de les Jornades Modernistes dels Pallaresos, Elies Torres, va ser convidat a pronunciar una conferència per donar a conèixer qui era Jujol al públic de la fira, també amb èxit d’assistència. “El nostre interès a donar a conèixer la figura i l’obra de Jujol és ferm, ho hem demostrat aquest cap de semana fent una aposta valenta per ser presents en una fira d’impacte estatal”, ha afirmat.
Conferència d’Elies Torrent. Foto: Tots21
El director de Fundos, José María Viejo; el president de Fundos, Jorge García, i el director del Museu Casa Botins Gaudí, Raúl Fernández, van interessar-se per l’estand dels Pallaresos i van agrair la seva presència, com també es van interessar per Jujol i les Jornades Modernistes els representants del Palau Güell, la Diputació de Barcelona i l’Asociación Nacional de Recreadores Modernistas.
Finalment, Vermuts Padró, de Bràfim, empresa col.laboradora amb les Jornades Modernistes des de la primera edició, va enviar tres caixes del seu vermut reserva, amb un disseny modernista de la botella molt característic, botelles que literalment van volar a l’hora del vermut.
Aquest cap de setmana la ciutat de Lleó viatjava des del Museu Casa Botines Gaudí al segle XIX amb la II Fira Modernista. Així, l’esdeveniment, organitzat per la Casa Botines en col·laboració amb Fundos, inundava els carrers de música, tallers, jocs i activitats d’inspiració vuitcentista.
En la jornada inaugural, després de la recepció dels assistents, l’escriptor, assagista i crític literari Andrés Amorós va ser l’encarregat d’oferir el discurs en qualitat de mantenidor.
Salvador Illa ha signat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Creixell. Foto: Cedida
El primer secretari del PSC, president del Grup Parlamentari Socialistes-Units per Avançar i cap de l’Oposició al Parlament de Catalunya, Sr. Salvador Illa, ha visitat Creixell aquest dijous 31 d’agost.
Salvador Illa ha mantingut una reunió de treball amb l’alcaldessa, Montserrat Muñoz Madueño i la resta de regidors i regidores de l’Equip de Govern Municipal de l’Ajuntament de Creixell. L’acte s’ha realitzat al despatx de l’alcaldia de la Casa de la Vila.
L’alcaldessa Muñoz ha donat la benvinguda a Creixell a la porta de la Casa de la Vila a Salvador Illa, el qual ha signat també protocol·làriament en el llibre d’honor de l’Ajuntament de Creixell. En aquesta dedicatòria, Illa ha expressat els seus millors desitjos en aquest inici de mandat a l’alcaldessa, l’equip de govern i el consistori de Creixell.
L’alcaldessa Montserrat Muñoz ha plantejat les diverses mancances que té el municipi de Creixell a Salvador Illa, el qual s’ha posat a disposició de l’Ajuntament per ajudar en la mesura de les seves possibilitats com a cap de l’oposició al Parlament de Catalunya i primer secretari i president del grup parlamentari del PSC.
En aquest acte, l’alcaldessa Montserrat Muñoz, ha obsequiat a Salvador Illa amb una miniatura dels gegants de la Vila de Creixell, Gilmundo i Minerva.
El municipi de Creixell tindrà una pantalla gegant per seguir la final del Mundial femení de futbol 2023, que enfrontarà les seleccions d’Anglaterra i Espanya. La pantalla s’intal·larà al Casal municipal.
El partit es jugarà el pròxim diumenge 20 d’agost a les 12h. És el primer cop que la selecció espanyola arriba a una final de mundial i per això l’Ajuntament de Creixell ha decidit instal·lar aquesta pantalla.
Tot i que l’accés és lliure i gratuït, les places es limitaran a l’aforament del Casal municipal per garantir la seguretat a l’espai.
L’obertura de portes es farà a les 11.15h i no es permetrà l’entrada amb objectes perillosos i contundents ni s’admetran elements com pirotècnia o ampolles de vidre.
Sortid de la comitiva municipal, encapçalada per l’alcaldessa, Montse Muñoz. Fotos: Tots21 i Cedides
Creixell ha viscut aquest dimarts la festivitat grossa, amb la celebració de la festivitat de Sant Jaume, patró de la vila. L’cte principal ha estat la missa solemne i processó de la imatge, actes que han estat precedits per l’anada en comitiva de la corporació municipal a l’església de Sant Jaume, encapçalada per l’alcaldessa, Montse Muñoz. Han acompanyat la comitiva la cobla Cossetània.
Avui dia, aquesta festa de Sant Jaume està molt més reeixida d’actes en detriment de la Festa Major del Santíssim Sagrament que se celebra cada tercer diumenge del mes de setembre. Abans aquesta festa era la festa major grossa. Es feia per commemorar que la verema ja s’havia acabat. Però quan l’agricultura i especialment el conreu de la vinya i el cotó a Creixell van deixar pas al turisme com a principal motor econòmic de la Vila, la Festa Major de Sant Jaume es va consolidar com la Festa Major Grossa del poble.
Des del mes de juliol de l’any 2005, Creixell té una parella de gegants de la Vila, el Gilmundo i la Minerva, que enguany celebren el seu 18è aniversari. També hi ha la colla del Ball de Diables de Creixell, des de fa ja 13 anys. Aquests elements acompanyen la festa amb els cercavila i el correfoc i també a la Processó.
Imatge de la reunió dels alcaldes del Tarragonès i Alt Camp. Foto: Cedida
Ajuntaments del Tarragonès i de l’Alt Camp que disposen d’obra de Josep Maria Jujol posaran les bases de la Ruta Jujoliana i sortiran de Catalunya, assistint el primer cap de setmana de setembre a la II Fira Modernista de León. Tots coordinats per l’Ajuntament dels Pallaresos amb la finalitat de donar a conèixer l’obra de Jujol fora del país.
En el marc de les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900 que se celebraran el primer cap de setmana de novembre als Pallaresos, i en el context del Manifest Jujolià signat per nombrosos ajuntaments i institucions, els ajuntaments de Creixell, Roda de Berà, La Secuita, Montferri i Els Pallaresos han acordat estar presents a la Fira Modernista de León.
Una segona edició, novament organitzada per la Casa Museu Botines Gaudí, en col·laboració amb l’Ajuntament de León i el consorci Provincial de Turisme de León, on és principal protagonista la Casa Botines, un espectacular edifici creat per Antoni Gaudí, fora de Catalunya.
L’acord es va segellar en una reunió celebrada el dia 13 de juliol a l’Ajuntament dels Pallaresos i en la que hi van assistir l’alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, i el regidor Jordi Llopart; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Berà, Teresa Ferré; l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, i el regidor i alcalde ‘pedani’ de Vistabella, Josep Mañé, a més de l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos, i el regidor de Cultura, Marc Prada. Va excusar la seva presència l’alcaldessa de Montferri, que no obstant això es mostrà favorable a l’acord.
“Estem parlant de municipis que tenen obres destacades de Josep Maria Jujol, l’eix cada any de la celebració de les Jornades Modernistes, municipis que d’aquesta manera refermen la voluntat de treballar conjuntament, de sumar, i d’anar desenvolupant el Manifest Jujolià, que reivindica amb accions concretes la figura de Jujol, a la vegada que seguir caminant vers la creació de la Ruta Jujol”, ha afirmat l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos. En els propers mesos més municipis del nostre territori s’integraran en la Ruta.
Els ajuntaments aportaran material cultural i turístic sobre Jujol, que formarà part de l’exposició de l’oferta jujoliana dels cinc municipis, i disposaran d’un estand coordinat per l’Ajuntament dels Pallaresos. Els ajuntaments de Creixell i Roda de Berà ja estan acostumats a sortir a les fires turístiques del nord d’Espanya, però per La Secuita i Els Pallaresos serà una novetat.
La Casa Botines, obra de Gaudí. Foto: Campillo
La Casa Botines
La Casa Botines és un dels tres únics edificis que Antoni Gaudí i Cornet va construir fora de Catalunya, juntament amb el Palau Episcopal d’Astorga (1889-1893) (tots dos a la província de Lleó) i “el Capritx” de Comillas (Cantàbria), construït entre 1883 i 1885. Gaudí era encara molt jove quan va començar a construir la Casa Botines, en 1892.
Simón Fernández i Mariano Andrés eren socis i propietaris d’un magatzem de teixits i una casa de canvi a Lleó, i van encarregar en 1887 a Antoni Gaudí el disseny d’un nou edifici a la seva ciutat que els permetés ampliar el negoci mitjançant un espai comercial més ampli, espaiosos magatzems en els quals guardar la seva abundant mercaderia i grans habitatges que permetessin la instal·lació de famílies burgeses en règim de lloguer.
Per això, Gaudí va dissenyar un edifici de set plantes inspirat en les construccions de la burgesia barcelonina i parisenca, l’estructura i els plantejaments de la qual generals segueixen els plantejats per Napoleó III i el baró Haussmann en l’icònic eixample de París.
Carme Vidal Huguet, rebent el premi Trajectòria en nom de Josep Vallverdú. Foto: Tots21
El Festival Creixell.crims arrenca ple de guardons, molta olor a sang i pistes sobre el proper assassinat…
Creixell es va despertar dissabte fent olor a sang i amb moltes pistes dels propers assassinats… literaris. L’inici de la segona edició del Festival de novel.la criminal en català, batejat com a Creixell.crims, fou el dia dels reconeixements en forma de guardons i el de les taules rodones per conèixer el procés creatiu d’una novel.la criminal. El Casal Municipal va reunir passió, misteri i molta estima per la lectura, sobretot pensant en els joves i els seus preocupants baixos índexos de comprensió lectora.
La inauguració del festival, plenament immers en el circuit català de cicles de novel.la negra, no era res més que la continuació d’un paquet d’activitats que van començar l’abril passat de la mà de la Bibliocreixell, la biblioteca municipal que ha aconseguit crear un club de lectura específicament criminal a la vila, i que va generar propostes tan suggerents com dedicar una jornada a fer una ruta criminal per esbrinar els assassinats reals haguts a Creixell al llarg de la seva història, o també haver organitzat un taller d’enigmes.
Raquel Gámez-Serrano, Empar Fernández, Xavier Gual i Maria Carme Roca, durant una de les taules rodones, conduïda per la bloguera MIXA -la primera per l’esquerra-. Foto: Tots21
Autors com Maria Carme Roca, Empar Fernández, Xavier Gual, Francesc Puigpelat -guanyador de l’edició anterior del Premi Margarita Aritzeta-Vila de Creixell i guardonat amb una llista infinita de premis en certàmens celebrats a Catalunya, entre ells els més grans- van desfilar en taules rodones de la mà de la també escriptora i coorganitzadora del festival, Raquel Gámez-Serrano, i de Maribel Pérez Fontanillas, l’ànima de Bibliocreixell i del festival.
María Tirado, vencedora del Premi Juvenil de Relats. Foto: Tots21
Es tractava d’ajudar a incentivar la lectura entre els joves: “Davant els baixos índexos de comprensió lectora entre els joves, hem de posar la llavor als instituts i l’any que ve ho hem de fer als cicles formatius”, reclamava Gámez-Serrano. D’aquí ve l’organització enguany de la primera edició del Premi Juvenil de Relats Jordi Tiñena, en homenatge a l’escriptor tarragoní mort en 2018. Fou María Tirado Usero, de la veïna localitat de La Pobla de Montornès, amb el relat ‘Et trobaré’, la vencedora del premi. Li feu el lliurament la vídua de Jordi Tiñena, la periodista tarragonina Berta Ramos, que recordà el seu marit en un breu i contingut parlament.
Una segona línia en els objectius del festival és ampliar la seva influcència al Baix Gaià. S’ha aconseguit ja amb els estudiants de Torredembarra i amb el festival de cinema FIC-CAT, de Roda de Berà.
Olaia Mañas, amb el guardó a l’aparador comercial. Foto: Tots21
També hi hagué un premi per a l’aparador comercial més ben decorat amb motius relacionats amb la literatura criminal. Fou la perruqueria Estil Oxi la vencedora, i la seva responsable, Olaia Mañas, la que recolliria el guardó.
El lliurament del II Premi Margarida Aritzeta fou el moment amarg de la nit en quedar aquest desert. Però l’atenció es recuperà tot seguit quan arribà el moment de concedir el guardó Trajectòria: fou per a Josep Vallverdú, autor lleidatà de 303 llibres i especialment gran traductor al català d’obres criminals per a la mítica col.lecció La cua de palla, autor viu -i ho diem perquè enguany se celebra el seu centenari-. Rebé el premi Carme Vidal Huguet, comissària de l’Any Josep Vallverdú. Vidal Huguet desgranà que la gran tasca a partir d’ara és “preparar la prosperitat”, deixar enllestit el fons de 303 llibres, “que omple un armari de 12 per dos metres”, i sobretot fer l’esforç “perquè l’autor es mantingui viu en decurs del temps i per això cal que els catedràtics parlin d’ells i se’n facin tesis doctorals”.
L’alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, obrint l’acte inaugural del festival. Foto: Tots21
L’alcaldessa, Montse Muñoz, havia obert el foc de la jornada inaugural amb una esperança ambiciosa: “Esperem que Creixell estigui al mapa nacional i internacional de la literatura criminal, insuflant en la joventut les ganes de llegir i escriure”.
Aquest dissabte, menú criminal durant el matí, tarda i nit amb sis taules rodones, signatura d’autors, dinar, sopar i cinema a la fresca… criminal, com no. Entre les estrelles que hi participaran destaca l’autor internacional Flavio Soriga.
En aquesta edició s’hi han presentat 45 novel·les. Foto: Cedida
El II Premi Margarida Aritzeta – Vila de Creixell ha quedat desert. El premi està convocat per l’Ajuntament de Creixell i l’Editorial Clandestina, a través de la col·lecció crims.cat i la seva finalitat és potenciar i posar en valor la novel·la negra i criminal en català.
En aquesta segona edició el premi ha quedat desert. El jurat, format per Ilya Pérdigo, Susana Hernández i Raquel Gámez-Serrano, ha decidit per unanimitat declarar desert el guardó després de
valorar que cap de les 45 novel·les candidates reuneix la qualitat que el premi i la publicació en la col·lecció crims.cat de l’editorial Clandestina requereixen.
Es tracta d’un reforç que durarà nou mesos. Foto: Cedida
A partir d’aquest dijous els nous funcionaris interins de la Policia Local de Creixell Yaiza, Anna, Sheila i Jairo començaran a fer el servei i tasques de suport policial als veïns i veïnes del municipi.
L’alcaldessa de Creixell, Montserrat Muñoz, i el cap de la Policia Local, Toni Dote, els hi han donat la benvinguda com a nous empleats municipals adscrits al Cos policial..
L’alcaldessa els ha encoratjat a treballar amb il·lusió al servei de tots els creixellencs i creixellenques, a la vegada que els ha animat a formar-se contínuament. Muñoz ha destacat també que des de l’Ajuntament de Creixell s’han volgut prioritzar les polítiques d’igualtat amb la incorporació de les dones al Cos de la Policia Local. Les 3 noves agents són les 3 primeres que es van presentar com a candidates.
El cap de la Policia Local ha destacat que amb aquestes 4 noves incorporacions, hi haurà més presència policial als carrers de Creixell per tal de poder garantir al màxim la seguretat ciutadana.
La Policia Local de Creixell ha incorporat un total de quatre agents amb caràcter de funcionaris interins per un període màxim de nou mesos. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Creixell va endegar un procés selectiu amb caràcter de màxima urgència. Fins aquests moments, el Cos de la Policia Local de Creixell comptava només amb 8 agents.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
