TARRAGONA 21

Monumental desplegament de cliks de Playmobil a la TAP (galeria de fotos)

Monumental recreació de la ciutat fortificada albigesa de Carcassone a principis del segle XIII. Fotos: Tarragona21

Entre d’1 i el 15 d’agost de 1209, la ciutat fortificada de Carcassone va patir un setge com a conseqüència de la declaració de la primera croada en terres europees decretada pel Papa Innocenci III, de la mà del rei de França, i contra els albigesos, considerats heretges.

Seguidors del dualisme maniqueu (Déu en la seva immensa bondat no pot haver creat el mal, per tant, el mal ha estat creat per un Déu maligne i conviuen així dos déus, el bo i el dolent), religió intolerable per l’Església, eren molt populars per la seva pobresa i humiltat, un veritable contrapoder a l’oficialitat L’impressionant setge i la matança conseqüent (“Déu ja separarà entre els culpabes i els innocents”, va dir el Papa) és l’epicentre espectacular de la mostra de clicks de Playmobil que es pot veure a la Tarraco Arena Plaça (TAP) fins diumenge.

El diorama de Carcassone ocupa 72 metres quadrats. Val la pena venir aquest cap de setmana  Tarragona només per veure’l.

També es mostren amb tot luxe de detall la construcció del canal de Suez per part de l’enginyer francès Lesseps, la reproducció de l’estació central ferroviària de Londres de principis de segle XX, tant victoriana ella, escenes del Far West, una reproducció fidedigna d’oficis a la Vall del Nil de l’Antic Egipte de fa 4.000 anys, una ciutat Playmobil on apareix un parc temàtic semblant al de Port Aventura, l’estació de tren de Tarragona o el popular videojoc Clash Royale.

A Tarraco Click es podran veure fins a disset diorames de grans dimensions que oferiran un viatge en el temps de la mà dels clicks, amb creacions dedicades també a la Tàrraco romana o a la Belle Époque.

També hi haurà espai per als diorames clàssics com els de temàtica pirata, la granja o les fades i el món màgic.

L’ONG Somosclicks, organitzadora de la mostra, acompanyarà l’exposició central dels diorames amb tot un seguit d’activitats paral·leles, entre les quals destaca el concurs infantil de diorames, en què els nens i nenes podran mostrar la seva habilitat elaborant creacions pròpies amb els Playmobil.

Us oferim un seguit d’imatges de la mostra

La piscina olímpica rep 400 metres cúbics de formigó en un sol dia

 

La piscina olímpica de Tarragona 2018 comença la seva fase principal de construcció. Foto: David Aymerich.

A 118 dies exactes de donar el tret de sortida als XVIII Jocs Mediterranis que enguany organitzarà la ciutat de Tarragona i les respectives seus del territori, totes les obres avancen amb força per complir amb el calendari i una cita esportiva a nivell internacional que serà històrica i, des de ja, una oportunitat única de projectar els nostres municipis al món.

Els responsables de les obres de la piscina olímpica treballen per planxar el formigó. Foto: David Aymerich.

Des de bon matí, un forat adjunt a l’Anella Olímpica de Tarragona 2018 (ubicada als terrenys del poliesportiu municipal del barri de Campclar) ha estat envaït per formigoneres amb un clar objectiu, crear amb formigó armat la base de la piscina olímpica dels XVIII Jocs Mediterranis per tal de que es pugui celebrar les competicions de waterpolo i natació. Una construcció que ha d’estar a l’alçada dels futurs competidors que assistiran als Jocs, com ja ha confirmat la guardonada olímpica Mireia Belmonte.

Vistes generals de la ubicació de la piscina olímpica amb el Palau d’Esports de Tarragona als fons. Foto: David Aymerich.

En concret entraran a l’Anella Olímpica durant el dia d’avui entre quaranta i cinquanta formigoneres que, abans de les 17h hauran d’abocar a l’estructura de la piscina olímpica un total de 400 metres cúbics de formigó. Tasques de gran volum que permetran procedir amb la creació completa d’aquest emplaçament les pròximes setmanes.

David Aymerich

L’Anella Olímpica fomenta l’esport entre els joves

Part dels organitzadors de l’esdeveniment que fomenta l’esport, Remei Vendrell, Montse Codony, Carles Jordi Pinyol, Montse Trulleu i Joan Echevarría, a l’Anella Olímpica. Foto: David Aymerich.

L’Anella Olímpica es fa gran dia rere dia (ja han assistit a l’emplaçament més de 2.000 visites segons els responsables de Tarragona 2018) i, com a tal, és seu de diversos actes multitudinaris, com el viscut aquest matí a la rambla principal del complex.

Una activitat que, des de el Pla Educatiu d’Entorn a Tarragona (format per la regidoria d’ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat) ha aglutinant centenars de joves amb la intenció de cohesionar l’alumnat escolar i fer activitats en xarxa pels centres educatius de la zona Pla d’Entorn.

Les escoles i instituts de ponent, en un acte organitzat per l’Institut Cal·lipolis, gaudeixen de l’esport a l’Anella Olímpica. Foto: David Aymerich.

Així ho explica Francesc Roca, regidor d’Esenyament de l’Ajuntament de Tarragona, en detallar que el plantejament d’esdeveniments com el d’avui ajuden a “conèixer l’Anella Olímpica de Tarragona 2018”, apropant els més joves als “jocs tradicionals menys coneguts com les carreres de sacs”, així com “els valors a través de l’esport” amb la intenció de poder crear una xarxa entre escoles públiques i concertades, en aquest cas, de l’àrea de ponent de Tarragona.

Un plantejament encapçalat per Montse Alegret, tècnica de l’Institut Municipal d’Educació (de la regidoria d’Ensenyament de Tarragona) i, Montse Codony, professora d’educació física de l’Institut Cal·lípolis i organitzadora de l’esdeveniment destacat. “Fem jocs lúdics, jocs esportius, no competitius i de col·laboració”, els quals “no són per escoles, sinó en cohesió entre totes les escoles” destaca Alegret.

Activitats esportives, no competitives i que fomenten els valors de l’esport de cara als XVIII Jocs Mediterranis. Foto: David Aymerich.

Finalment, Remei Vendrell, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, també afegeix que aquesta és “una activitat multiesportiva que vam fer l’any passat al camp de futbol de Torreforta i que, enguany, aprofitant les instal·lacions de l’Anella Olímpica, hem traslladat a les noves instal·lacions” perquè la població pugui conèixer una mica més els XVIII Jocs Mediterranis i fomentar l’esport. Vendrell porta el pla educatiu d’entorn, que es també qui ha organitzat aquesta activitat.

David Aymerich

Estudiants de la URV es marquen el repte de crear una moto elèctrica des de zero i fer-la competitiva

Equip i patrocinadors durant la roda de premsa d’aquest matí.

Un grup d’estudiants de diferents graus d’Enginyeria de la URV s’han marcat el repte de crear des de zero una moto elèctrica competitiva. El seu disseny final s’enfrontarà amb els d’altres 74 equips universitaris procedents de 17 països diferents que prenen part a la cursa Motostudent 2018. La cita, biennal i amb prestigi com per exercir de reclam per estudiants d’enginyeria de tot el món, tindrà lloc el mes d’octubre al circuit d’Alcanyís. La URV hi serà per primer cop amb un equip anomenat URVoltage Racing. Els seus components s’han presentat aquest matí al rectorat de la universitat en presència del rector, Josep Anton Ferré, el president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, i el director comercial de l’empresa tarragonina Klèver, Javier Díaz. Els dos darrers són els primers espònsors d’una aventura competitiva (en una cilindrada equivalent a la de Moto3) però amb un missatge de fons, el d’ajudar a fer atractius els estudis d’Enginyeria en un moment en què les matriculacions arreu de Catalunya “tenen una tendència a la baixa”. Així es manifestava Lluís Guasch, representant del professorat que també veia en aquesta idea “un bon punt de trobada entre les empreses i la universitat”.

El cap de l’equip, Víctor Barcelón, feia de portaveu dels estudiants explicant els detalls d’un projecte que requerirà inventiva en el modelatge dels elements elèctrics (motor i bateries), electrònics (“vital per un a òptim aprofitament de totes les peces elèctriques”) i mecànics. En aquest darrer punt, Barcelón destacava “el handicap amb el qual ens trobarem perquè tant el xassís com el carenat seran de disseny propi i no estàndard”. El conjunt s’haurà d’adaptar a les característiques físiques del pilot, una altra de les peces clau que es troba a hores d’ara en fase de selecció. El termini es clourà el pròxim mes de juny.

De caràcter multidisciplinari perquè incorpora també col·laboradors de graus com Periodisme i Màrqueting, l’equip encara no ha cobert el pressupost per garantir-ne la viabilitat econòmica i la materialització de cadascun dels objectius, de manera que segueix obert a nous col·laboradors que poden informar-se sobre el projecte a través del web www.urvoltageracing.com. Tant Barcelón com Guasch ressaltaven durant la presentació haver pres la decisió de competir a la cursa en el vessant elèctric i no de motor de gasolina per un compromís “amb l’ecologia” i “la tecnologia del futur”. Dos conceptes “amb els quals ens sentim identificats i que des del principi ens van cridar l’atenció”, explicava Andreu per argumentar el suport del Port. “Tenim un recorregut en comú amb la URV per fer valdre el nostre territori i el seu talent”, afegia. “Ens va agradar comprovar el detall amb què tenien preparat el projecte”, afirmava per la seva banda Díaz (la seva empresa ha estat la responsable de la creació i posada en marxa de la web).

Finalment, el rector tornava a destacar la necessitat de “transmetre una imatge fresca i suggerent per atreure a més estudiants al món de l’Enginyeria. Existeix una demanda de titulats en tots els sectors industrials, i no només en els tradicionals sinó també en el digital, i hem de ser capaços de fer veure als joves que volen entrar a la universitat l’immens mercat laboral que hi ha”.

J.S.

 

 

Acsa i Cobra opten a executar la darrera fase del Palau d’Esports dels Jocs

Interior del Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània. Foto: Traragona 2018

Les empreses Acsa, Obras e Infraestructuras, i Cobra, Instalaciones y Servicios, són les dues que opten a executar la quarta i darrera fase del nou Palau d’Esports del l’Anella Mediterrània, la joia de la corona dels Jocs, segons ha sabut Tarragona21.

Dimarts d’aquesta setmana s’obrien les pliques de les ofertes econòmiques per part d’Infraestrucures de la Generalitat. L’adjudicació es farà de manera ràpida -podria ser la setmana vinent- i el termini de els obres és de quatre mesos per tal de tenir-ho tot enllestit abans de la celebració dels Jocs.

Acsa, Obras e Infraestructuras, SA ha presentat una proposta econòmica de 2.382.634,75 €, i Cobra, Instalaciones y Servicios, SA , de 2.154.709,70 €. Les dues empreses ja havien passat el tall de les ofertes tècniques, que es va fallar el passat 6 de febrer, un procés en el que va quedar descartada l’empresa Construccions Jaén Vallés, SL & Fulgencio Villar, SL (UTE).

El Consell de Ministres havia aprovat aquest tràmit de licitació el 15 de desembre de 2017. Les empreses tenien temps per presentar les seves ofertes fins el 29 de gener. El projecte surt amb un pressupost de 2.394.614,75 euros i un termini de quatre mesos.

Els treballs a executar fan referència a acabats interiors i exteriors, sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis i equipament esportiu, entre d’altres. La piscina olímpica, ja en obres, és l’altra espai que queda per completar, a més de la reforma del pavelló esportiu del Vendrell.

J. Garcia

Lamela deixa Trapero en llibertat sense fiança

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, arriba a l’Audiència Nacional acompanyat de la seva advocada Olga Tubau. Foto: Javier Barnacho

La Jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha decidit deixar en llibertat sense fiança el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, després de la declaració de poc més de dues hores que ha prestat a l’Audiència Nacional sobre la seva actuació durant l’1-O.

Lamela ha rebutjat la petició que li havia fet la Fiscalia, que demanava la llibertat però amb la imposició d’una fiança de 50.000 euros.

Trapero ha declarat des de les 9 del matí fins passades les onze en el marc de la investigació de la jutgessa Lamela sobre el paper dels Mossos durant les jornades del 20 i 21 de setembre i l’1-O.

Prèviament havia arribat a les 08.30 vestit de paisà i acompanyat de la seva advocada, Olga Tubau, en la seva tercera visita al despatx de la jutgessa Lamela per respondre a les investigacions per sedició. Ara és el torn del comissari en cap dels Mossos, Ferran López, ha arribat a dos quarts d’onze del matí a l’Audiència Nacional per declarar en qualitat de testimoni.

La Fiscalia havia demanat una fiança de 50.000 euros. Ha adoptat la decisió després d’escoltar durant poc més de dues hores la declaració de l’excap dels Mossos, que ha desgranat el seu paper durant l’1-O.

La jutgessa atribueix a Trapero un segon delicte de sedició fruit de la declaració que va fer el responsable del dispositiu policial per impedir el referèndum, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que el va acusar de connivència amb els organitzadora del referèndum.

Roger Pi de Cabanyes / ACN

Els investigats per la vaga del 3-O estudien si aniran a declarar

Concentració a les escales de la Catedral. Foto: TAC12

Els regidors de la CUP de Tarragona Laia Estrada i Jordi Martí, investigats per desordres públics durant la vaga del 3-O, consideren que els assenyalen per pertànyer a alguna agrupació política o sindical i per la ideologia que tenen.

Avui han parlat alguns dels investigats per la vaga general del 3 d’octubre. Consideren que els assenyalen per pertànyer en alguna agrupació política o sindical i per la ideologia que tenen.

Defensen que la vaga del 3 d’octubre era legal i que a banda de defensar la llibertat del poble de Catalunya també tenia com objectiu defensar els drets laborals. Pels 6 investigats tot aquest procés és un muntatge per fer por a la població i consideren que són accions pròpies d’una dictadura. A banda animen a tota la gent a continuar avançant cap a la ruptura i sortir el carrer sempre que hi hagi alguna convocatòria. Els investigats estan citats per anar declarar el proper 5 d’abril, estan estudiant si hi aniran o no.

En Jordi és voluntari perquè “volia viure els Jocs des de dins”

Jordi Parisi, a l’esquerra, posa amb els voluntaris Xavier Borrell, Anna Magadon, Esther Cruz i Josep Mª Martorell; a les oficines dels XVIII Jocs Mediterranis. Foto: David Aymerich.

Jordi Parisi és un amant dels esports, “sobretot la natació”, destaca quan és preguntat per on li agradaria ajudar com a voluntari de Tarragona 2018. Però Parisi -que és voluntari dels XVIII Jocs Mediterranis gairebé des de que es va obrir la borsa ara fa quatre anys- compagina les tasques que li encomana l’organització amb l’horari de la seva feina laboral. “Sóc operador d’una sala de control en una química i, com treballo a torns, quan puc faig accions” de voluntariat, explica amb entusiasme.

Tot va començar amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. “Vaig veure alguns partits i em va impactar” ja que, segurament, “viure-ho des de dins seria més interessant que fer-ho assegut a una grada”, raona Jordi quan recorda perquè es va apuntar de voluntari a Tarragona 2018. “Em vaig assabentar que Tarragona organitzava els Jocs i vaig pensar que, sent la meva ciutat, havia de viure-ho des de dins”. Dit i fet.

Parisi ha portat en el cotxe oficial de Tarragona 2018 diverses personalitats esportives. Foto: David Aymerich.

Parisi es va apuntar com a voluntari als XVIII Jocs Mediterranis i, després de realitzar el conseqüent curs de formació, va començar a ajudar en l’organització de curses. “Posava les tanques per Tarragona”, diu amb picardia per procedir explicant que “em feia gràcia tallar carrers, la gent s’emprenya i ho vius des de dins”. Amb el temps, Jordi Parisi, natural dels Pallaresos, va assolir el càrrec de ‘voluntari responsable’, tot i que “no sé què és millor, si ser voluntari responsable o ser normalet, perquè t’emportes molts malts de cap”.

“Ara estic de transportista VIP”, continua exposant, “estic de xofer i a protocol”. Fa una setmana va haver de portar el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. “És molta responsabilitat”, assegura, per afegir també que Blanco “és una persona molt agradable”. Finalment, tot i que Parisi va demanar poder ser a les competicions de natació -“perquè m’agrada molt”-, està preparat per ajudar allà on sigui necessari. “No sé si estaré amb els cotxes o a les piscines, al final la qüestió és viure-ho des de dins”, diu amb contundència i el convenciment que Tarragona 2018 és una gran experiència que cal viure-la.

Parisi està preparat per seguir com a voluntari per organitzar actes importants un cop finalitzin els Jocs. Foto: David Aymerich.

Tot i això, es fa un petit silenci. Jordi Parisi encara vol afegir dues contextualitzacions més en preguntar-li: “Després dels Jocs, què?”. En referència als voluntaris, Parisi espera que la borsa segueixi oberta un cop passi el dia 1 de juliol a Tarragona i li agradaria poder seguir vinculat a les activitats esportives que organitzi la seva ciutat. “Jo espero que tot allò es mantingui, ja que s’ha fet un esforç molt gran, que s’organitzin campionats internacionals”. Per l’altre costat, “a nivell de voluntariat no sé què passarà, però ja hi ha un grup de persones per fer coses a Tarragona” un cop hagi passat Tarragona 2018. “Algú hauria de mantenir-ho i gestionar tot això”, comenta Parisi com a desig final pels Jocs.

David Aymerich

El Seat Tarraco es presentarà a Frankfurt i sortirà abans que acabi l’any

L’alcalde, amb el gerent del concessionari a Tarragona, ha fet oficial l’anunci aquesta tarda. Foto: Mauri

El Seat Tarraco es presentarà a Alemanya. El vehicle està disenyat a Martorell i a punta que es fabricarà a Wolfsburg (Alemanya) per distribuir-lo a tot el món. Tindrà una tendència esportiva, juvenil, serà atractiu i modern. El model sortirà al mercat abans de final d’any. Finalment, 146.000 persones han accedit des de diferents llocs del món al concurs per triar el nom amb el hashtag #SEATbuscaNombre.

El Seat Tarraco ha aconseguit el 35,52% dels vots, per davant de l’Àvila (28,74%), Aranda (26,91%) i Alborán (8,83%).

Un somni fet realitat. Així ha valorat l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, l’elecció de Seat Tarraco com el nou vehicle de la companyia automobilística.

En una roda de premsa aquest dilluns a la tarda, el batlle s’ha mostrat entusiasmat per l’elecció del nom romà de la ciutat i ha subratllat que el vehicle en farà “una promoció impressionant”.

A més, Ballesteros, que des del primer moment va fer campanya perquè Tarraco fos el nom del nou SUV de Seat, ha reivindicat que “quan Tarragona es proposa una fita, ho aconsegueix, i ens n’hem de sentir orgullosos tots plegats”.

Per la seva banda, el gerent de l’empresa comercialitzadora dels automòbils Seat a Tarragona, Josep Maria Barberà, s’ha mostrat molt satisfet pel fet que aquest sigui el primer cotxe amb un topònim català. Segons Barberà, el nom de Tarraco és “molt potent” i idoni per al vehicle més gran de la marca, que tindrà set places i sortirà al mercat a finals d’any.

Ballesteros ha titllat de “molt bona notícia” l’anunci i ha admès que la campanya de promoció que farà el Seat Tarraco de la ciutat és impagable. “Si això ho haguéssim hagut de pagar, ens hagués costat una milionada”, ha reconegut el batlle, qui ha situat aquesta fita com “una gran oportunitat per exportar la marca Tarragona”.

Ballesteros ha reconegut que el procés de selecció “no ha estat fàcil” i que hi havia unes candidatures molt potents a nivell turístic i demogràfic que competien amb la ciutat. El topònim de la Tarragona romana s’ha imposat als altres tres noms candidats a denominar el SUV: Alborán, Aranda i Ávila, després d’una votació popular, organitzada per Seat, en la qual hi ha participat més de 146.000 persones de 134 països. En el darrer tram de les votacions per buscar nom al nou model, Tarraco ha estat l’opció preferida pel 35,5% dels votants per davant d’Àvila, que ha rebut el 28,7% dels vots, Aranda amb el 26,9%, i Alborán, amb el 8,8% dels vots.

“És un orgull per Tarragona. És un nom molt maco i amb història. Ho hem sabut en temps real i serem a Frankfurt a la seva presentació passat l’estiu”, ha destacat l’alcalde, Josep Fèlix Balesteros, en la presentació oficial del nom, que s’ha fet aquesta tarda a l’Ajuntament  junt al responsable a Tarragona de la firma. Tarragona serà presenta “als esdeveniments que tinguin lloc. Aprofitarem aquesta oportunitat perquè en tenim poques per lluir de ciutat”, ha subratllat Ballesteros.

És el primer cop que un vehicle dissenyat a Espanya es fabriqui a Alemanya. Seat està fent una repercusió global i és líder de vendes global. “La marca serà molt potent a nivell mundial. La marca té molta fe en el dinamisme que hi ha a Martorell. El seu dinamisme no en som conscients”, ha dit el gerent de l’empresa comercialitzadora a Tarragona, Josep Maria Barberà. La decisió del nom s’havia ajornat per “temes de comunicació”, ha destacat.

.El dia 23 es farà un llançament molt especial d’una marca de Seat, Cura, més elitista, que es coordinarà amb el Seat Tarraco. La paternitat del nom és compartida “per molta gent”, ha dit Ballesteros.

“Sortiran pel·lícules amb l’Amfiteatre de fons, ara s’està fent la pasarel·la, i es faran moltes accions”, ha destacat Barberà. Seat és l’única marca que li posa noms de poblacions als models. “Ibiza té 30 anys”, recordava Barberà. L’alcalde d’Eivissa ha felicitat el seu homònim de Tarragona. En el futur apareixerà un Tarraco híbrid.

“És la campanya més barata i amb una notorietat i ressò més ampli que he tingut. Si ho haguéssim hagut de pagar ens hagués costat una milionada d’euros. Es impagable”, ha reconegut Ballesteros. “Anar a rebuf d’una marca com Seat i col·locar-li el teu territori poques ciutats ho poden aconseguir i de catalana, cap”, ha dit l’alcalde. I ha confessat que li agrada més el nom sense accent.

Es comprarà l’alcalde el Seat Tarraco? “La llei no permet que l’Ajuntament contracti (a dit)”. “Jo el recomenaré, segur, però jo en tinc un de semblant que només te cinc anys”.

Adolescents fent d’Einstein de la mà de BASF i la URV

Natàlia, fent un dels experiments al laboratori. Foto: Tarragona21

En quatre anys han desfilat 1.200 alumnes en aquest programa. Foto: BASF

Durant dues setmanes més de 300 estudiants de quart d’ESO de les comarques de Tarragona tenen l’ocasió de convertir-se en científics amb una virtut: disposaran dels millors aparells de laboratori existents a Tarragona, el dels laboratoris de l’ETSEQ (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química) de la Universitat Rovira i Virgili. Ho faran per a participar en el Teens’ Lab de BASF, el laboratori d’adolescents que cada any organitza la multinacional alemanya.

Els alumnes es troben amb un desplegament de laboratori universitari excepcional, que no figura en cap laboratori d’institut. Només les empreses del sector químic de Tarragona poden oferir un arsenal com el que hi ha a l’ETSEQ per experimentar en condicions. Tarragona va ser lloc pioner on BASF va decidir donar pas al Teen’s Lab.

La setmana pasada van començar a desfilar els joves pel laboratori, on experimenten durant uns hores el que és ser científic i ho fan havent de resoldre una quinzena d’enigmes. Posteriorment, visiten les instal·lacions del centre de producció de BASF Tarragona, a La Canonja, “per a conèixer i entendre la importància de la química no només al nostre territori, sinó també a la nostra vida”, destaca Isabel Gómez, del departament de Comunicació de BASF a Tarragona. “És una manera que tenen d’entrar en contacte amb un laboratori”, subratlla.

“Hem fet diverses proves que són molt interessants, perquè estan adaptades a nosaltres”, deia la Natàlia Mallafré, estudiant de quart d’ESO de l’institut de les Borges de Camp. La Natàlia estudiarà grau mitjà d’Infermeria quan acabi l’ESO, on entrarà en contacte amb la farmàcia i la parafarmàcia. “Aquestes proves serveixen per saber què et pots trobar a la universitat”, afirma la Natàlia, que és el primercop que assisteix a una activitat semblant.

Adrià Palau, a l’esquerra de la imatge, amb un company. Foto: Tarragona21

Adrià Palau, també de l’institut de les Borges, s’hi va apuntar perquè “ho vaig veure interessant, ja que m’agrada la ciència, i era una oportunitat de conèixer més a fons l’ambient científic, saber quines substàncies es tracten i com funcionen els laboratoris. Jo no havia estat mai en un laboratori d’aquest nivell”. L’experiència “és nova, divertida i t’aporta informació per decidir què voldràs estudiar”. L’Adrià no té clar encara cap a on es decantarà, però li crida l’atenció ser investigador científic,

El Teens’ Lab és un projecte de BASF orientat a alumnes d’ESO que es desenvolupa a Tarragona en col·laboració amb el projcte APQUA i que es basa en diferents grups d’experiments. “El fet d’escollir alumnes de quart d’ESO és buscat ja que és un moment en què no s’han definit o estan a punt de fer-ho sobre els preferències d’estudi futur i es vol orientar-los i mostrar-los com és la química”, subratlla Carles Lozano, científic que coordina les tasques de laboratori.

Foto de família d’un dels grups que han passat pel centre aquests dies. Foto: Tarragona21

En el cas de les activitats conegudes com a ‘Laberint de les substàncies’, els alumnes estudien les propietats característiques de 15 substàncies i descobreixen que, encara que algunes d’elles tinguin el mateix aspecte, es poden distinguir i identificar aplicant mètodes d’investigació físics i químics” explica Carles Lozano. “A més a més de determinar el pH i la densitat de les substàncies desconegudes del laboratori, experimenten amb propietats com la solubilitat, la capacitat de fermentació i el color de la flama”. “Al final del matí acaben descobrint quina és quina”, afegeix Isabel Gómez.

El programa es va iniciar l’any 2014 i des d’aleshores hi han pres part 1.200 estudiants de 44 centres educatius de les comarques de Tarragona. El centre BASF de Tarragona va ser pioner en aquesta oferta formativa, que la multinacional realitza a nivell mundial.

J. Garcia

El Nàutic Salou vol crear un Centre de Tecnificació de la Vela

Josep Oliva, davant la nova Base Nàutica de Salou. Foto: Tarragona21

El Club Nàutic Salou té en estudi la creació d’un Centre Internacional de Tecnificació de Vela de platja per després dels Jocs Mediterranis, el que seria el llegat més important que es viuria en aquesta disciplina esportiva a les comarques de Tarragona, mancades d’un centre d’aquesta mena. A aquest llegat cal sumar la posada en marxa de la Base Nàutica.

El Centre de Tecnificació suposarà que regatistes internacionals d’alt nivell vindran a formar-se i a entrenar-se a les instal·lacions de Salou i es posarà en pràctica un dels objectius principals del club i de l’Ajuntament de la vila, com és tirar endavant projectes sòlids relacionats diectament amb el turisme esportiu, una aposta estratègica del municipi que comença a ser una realitat amb les instal·lacions del Futbol Salou i ho pretén ser amb els nous equipaments de futbol i esportius del futur fecinte municipal de la zona d’Emprius.

El Club Nàutic viu intesament la fase prèvia de la celebració dels Jocs del Mediterrani, on serà seu de la competició de vela, destaca Josep Oliva, comissari de la subseu i membre de la junta directiva del club, que presideix Jaume Vicheto. “Tan de bo tinguéssim uns Jocs Medterranis cada any”, afirma, tot i que l’entitat esportiva està acostumada a afrontar grans reptes organizatius. Sense anar més lluny, l’any passat va organitzar dos campionats del món a modus de preparació de cara als Jocs Mediterranis, on hi van prendre part 350 regatistes. Pocs clubs de Tarragona poden dir que han organitzat campionats mundials. “Vam tenir regatistes vinguts de llocs com Hong Kong o Nova Zelanda, que han conegut la nostra zona i el nostra clima. Tenim un bon posicionament de partida”, assegura.

Il·luminció nocturna de la Base Nàutica

El Nàutic calcula que els Jocs mouran 700 persones diàries, de les qual entre 300 i 400 formaran part directa dels Jocs, més 70 voluntaris. “Els Jocs seran un punt de partida per a Salou com a futura seu d’esdeveniments de vela”, destaca Oliva. “Al club juguem la Champions”.

El llegat dels Jocs també deixarà per Salou la Base Nàutica, una obra ja feta i situada al palmeral de l’inici de la platja de Ponent, tocant al mateix club i que ha suposat una inversió de 363.000 euros, costejada per la Diputació. És una construcció que serveix de refigi de les embarcacions de platja tipus windsurf i similars i que disposa d’un equipmant amb llums led que s’il·lumina a les nits, donant una brillantor molt característica. “Sense que la platja sigui nostra, vam apostar des de l’inici per disposar d’una Base Nàutica. L’Ajuntament ha estat sempre mot receptiu a les nostres demandes i va demanar a Costes poder-ho tenir per fer activitats federades”. La bona entesa amb l’Ajuntament i amb l’alcalde, Pere Granados, ha estat un fator d’èxit de la seu de Salou de vela, no es cansa de repetir el seu comissari.

Oliva: “El Nàutic Salou juga la Champions en el món de la vela”. Foto: Tarragona21

Salou també tindrà atletes allotjats als hotels de Port Aventura, un motiu “d’orgull” per a la població, destaca Oliva. “La vela és l’única competició purament mediterrània d’uns Jocs que ho són del Mediterrani. Això té un simbolisme molt especial i fa que Salou destaqui poderosament”, subratlla. “El Golf de Sant Jordi és un dels millors camp de regates de la Mediterrània”, recorda Oliva, i l’impuls dels Jocs” beneficirà que sigui encara més conegut”.

Què es veurà a Salou a nivell competitiu en el món de la vela? Hi haurà dos camps de regates, propers al públic, on es disputaran les proves de windsurf modalitat RS:X (modalitat olímpica des de Pekín 2008) i Làser, masculí i femení. El làser femení és el conegut com a radial, amb una vela de 5,7 metres quadrats, mentre que el masculí és l’standard, de 7 metres quadrats.

Cada Comitè olímpic nacional decidirà els participants. Es calcula que a Salou competiran uns 80 regatistes entre les diverses modalitats.Quins regatistes espanyols hi vindran? Es decidirà per Setmana Santa segons la classificació obtinguda del torneig Princesa Sofía que tindrà lloc a Palma. “De Salou haguéssim pogut tenir un supercampió, Guillem Segú, però per edat, massa jove, no hi podrà competir”, subratlla Oliva.

J. Garcia

 

 

El TGN Bàsquet tanca la primera fase amb una clara derrota a la pista del GEiEG (83-51)

Anna Garcia intenta fer una passada en el partit de la primera volta. Foto: Rafa Marrasé / TGN Bàsquet

El sènior femení A del TGN Bàsquet ha tancat la primera fase del campionat de lliga de Copa Catalunya amb una clara derrota a la pista del GEiEG. Aquest resultat, però, no té transcendència en la classificació perquè les tarragonines sabien de fa diverses jornades que jugarien en el grup de descens mentre que les gironines ho faran en el d’ascens. Aquesta desfeta és la segona més gran del curs, després de la que es va patir en la jornada 11 contra el CBF Cerdanyola (76-42).

El partit s’ha torçat des del començament. El GEiEG ha fet un inici espectacular, amb una gran defensa pressionant a tota la pista i constants dos contra un a la jugadora lila que tenia la pilota. Hi ha hagut un munt de pèrdues, fins a 30 en el bàndol tarragoní, un fet que ajuda a entendre la derrota.

L’allau de joc i, sobretot, intensitat local, ha deixat fora del partit el TGN Bàsquet que no ha pogut recuperar-se i ha anat a remolc del seu rival. Així, l’entrenador Albert del Rey ha demanat temps de seguida amb un resultat de 8-4 però no ha pogut redreçar el rumb del seu equip. El GEiEG, molt inspirat en atac, trobava sempre posicions de tir còmodes i, a més, la seva punteria era excelsa (58% en tirs de dos i 42% en triples).

En el bàndol tarragoní només Pascual a l’inici i, sobretot Vadillo i Watson, mantenien el tipus contra un adversari llançat que tancava el primer quart 10 punts per sobre (22-12). Amb la nord-americana com a estilet, semblava que el TGN Bàsquet reaccionava (31-25 a poc més de cinc minuts pel descans) però el GEiEG ha tornat a accelerar i, amb un parcial de 8-0 ampliava les diferències fins a arribar al descans 14 punts per sobre (44-30).

El TGN Bàsquet ha intentat recuperar terreny però no ha estat possible. Víctimes de la seva mala posada en escena, conseqüència, entre altres coses, d’un horari de partit poc habitual que les ha obligat a dinar a l’autobús, l’equip lila ha estat una joguina en mans del GEiEG que arribava als 20 punts d’avantatge (52-32) a mitjans del tercer quart i tancava el període 26 punts amunt: 64-38.

La dinàmica no ha canviat en el quart període i la desfeta ha sigut una realitat i deixa un cert mal regust de boca després de la important victòria de la setmana passada contra la JET.

GEIEG GVC GAESCO 83 – TGN BÀSQUET 51

GEIEG GVC GAESCO: Pairó (13), Bender (11), Comella (15), Bagaria (2), Bartoli (12) -cinc inicial- Matin (5), Coma (15), Solé (2), Moya (3), Soler (2) i González (3). 9 triples: Coma i Comella (3), Bartoli (2) i Martin. 12/17 tirs lliures. 31 rebots (12 ofensius). 17 pilotes recuperades, 17 perdudes. 23 faltes. 85 de valoració (Pairó, 19).

TGN BÀSQUET: Fort, López, Pascual (8), Watson (13), Garcia (3) -cinc inicial- Romeu (4), Ejimeno (6), L. Vilamajor, N. Vilamajor (6), Vadillo (9) i Ferrús (2). 6 triples: Ejimeno i Pascual (2), N. Vilamajor i Garcia. 9/23 tirs lliures. 30 rebots (12 ofensius). 11 pilotes recuperades, 30 perdudes. 15 faltes. Eliminada: N. Vilamajor. 36 de valoració (Watson, 17).

PARCIALS: 22-12, 22,-18, 20-8 i 19-13.

El Tennis Tarragona serà capital mediterrània de la raqueta durant deu intensos dies

Bergadà, a la pista central del CTT. Foto: Tarragona21

El Club Tennis Tarragona esdevindrà capital del tennis de la Mediterrània durant cinc dies de competició, els que aniran del 26 al 30 de juny. Cinc dies als que caldrà sumar-li cinc dies més abans per als entrenaments dels esportistes. Es calcula que més d’una trentena de tennistes d’alt nivell internacional seran a Tarragona per als Jocs Mediterranis.

El Tennis Tarragona (CTT) ha tingut clara la seva aposta per ser seu dels Jocs des del primer dia. “És l’esdeveniment de l’any per a Tarragona, únic i cal viure’l en primer persona”, subratlla Pere Lluís Bergadà, president del club. “Donarà una empenta al club. Tots vivim moments difícils amb, molta competència, i això t’obliga a no abaixar el llistó de la qualitat. Aprofitarem els Jocs per donar a conèixer les nostres instal·lacions, els nostres amplis serveis, i l’entorn magnífic on ens trobem”.

Bergadà augura: “Quedarà un gran llegat per als voluntaris qui hi hagin participat de manera que segueixin col·laborant en el futur en les tasques del club”. A més dels voluntaris olímpics, el CTT disposarà de voluntaris propis, que estan vivint amb molta il·lusió la possibilitat que se’ls presenta d’estar presents en uns Jocs Mediterranis.

“L’ambient entre els voluntaris és molt bo. Veuen que ho tenim a tocar i ho viuen com unes petites Olimpíades”. Els voluntaris “enriquiran els Jocs i ajudaran a fer-los millors”.  També serà una gran experiència per a David Poveda, soci del club que ha estat nomenat director de Competició. Al seu torn, David Valeriano, gerent del club, serà el director d’Instal·lacions. Va ser la mateixa Federació Espanyola de Tenis qui va demanar al club, de llarga solera i que genera confiança en la Federació, que omplís aquests càrrecs.

El Tennis Tarragona té una llarga experiència en la celebració de campionats estatals i internacionals: “Tenim els mitjans i l’experiència suficients perquè hi hagi un grau òptim d’organització, i disposem del suport incondicional de la Federació Espanyola de Tenis i de l’organització dels Jocs”.

Per al club de tennis que presideix Pere Lluís Bergadà, entitat centenària amb 1.600 socis, és una gran ocasió per a fer un nou salt. “Som una entitat esportiva, però també molt social i familiar, amb molts activitats al llarg de l’any. Els clubs com el nostre necessiten renovar-se constantment. I és una gran oportunitat perquè gent que no ens coneix ho faci”. El CTT és una entitat esportiva, però també s’estructura com una empresa: “Tenim 40 treballadors, i 50 quan arriben les estades d’estiu”. Al tennis cal sumar-li el pàddle, el fitness, el running, fins i tot les excursions, natació a mar oberta, el grup d’aficionats a la moto i un restaurant renovat amb la nova junta: “Sempre tenim activitat aquí”. L’idoneïtat el lloc és potser el seu punt més fort, “a només 50 metres de la platja”.

Quatre pistes destinades als Jocs

Bergadà: ‘Aprofitarem els esdeveniments esportius per donar-nos a conèixer més”‘. Foto: Tarragona21

Seran quatre les pistes destinades als Jocs, a les quals s’hi acabarà de posar grades. Hi podran prendre part quatre esportistes per país, dos homes i dues dones. S’hi celebrarà la competició masculina, la femenina i per parelles, per això la parella escollida (del mateix sexe) s’haurà de compenetrar bé. “És la Federació Espanyola qui triarà els seleccionats espanyols. Els clubs no poden optar a presentar propostes”, destaca Bergadà. L’elevat nivell dels participants suposa gairebé descartar que hi hagi tennistes de Tarragona, un fet ja previsible per als coneixedors del mon del tennis. En l’edició d’Almeria dels Jocs (2005),va destacar un nom: Nicolás Almagro. “Hi haurà figures destacades, de gran nivell internacional”, subratlla el president.

Bergadà només hi posa en però. Considera que seria necessari haver donat més ressò nacional i internacional als Jocs, com ara “aprofitant els esdeveniments esportius per donar-los a conèixer”. Justament, el CTT és l’entitat esportiva de la ciutat que es troba en un nivell competitiu més alt i l’únic que tindrà els equips masculí i femení a Primera Divisió. “Encara som a temps de donar-los a conèxier”, reconeix. Bergadà afirma que la situació econòmica i la política “han anat en contra dels Jocs, per això ningú no pot criticar la tenacitat de l’organització a voler celebrar els Jocs. Seran possibles gràcies a la seva insistència”.

La competició de tennis arribarà quan els grans campions es preparen per als circuit de gespa -haurà acabat Roland Garros, de terra batuda, i s’costarà Wimbledon, de gespa- per la qual cosa hi haurà tennistes que no vindran a Tarragona perquè les pistes són de terra batuda, les més habituals als circuits, però s’espera noms que “amb el temps passaran a ser coneguts pel gran públic”. Seran uns 35 els inscrits, multiplicats per cinc o sis persones cadascun d’ells, el que sumarà unes 300 persones que desfilaran pel tennis, més jutges, socis, aficionats i voluntaris. “El moviment pot ser de 700 persones al dia”. Hi haurà vida tota la jornada. Se separarà la zona dels jugadors de la resta. Fins i tot es planteja un accés només per a la competició, separada de la resta.

Les estades d’estiu, un clàssic del CTT, quedaran una mica afectades en el seu calendari, tot i que en millor situació que si els Jocs s’haguessin celebrat en 2017. Per això, es planteja que en alguna data afectada es pugui desplaçar l’activitat a clubs de tennis propers.

El CTT ha invertit 400.000 euros, una part subvencionats, en millores practides per rebre els Jocs, principalment en la reubicació de pistes.

J. Garcia

Dotze restaurants de Mont-roig i Miami enceten les primeres Jornades gastronòmiques del calçot

Foto de família dels restuaradors i les autoritats locals a la finca Beteta. Foto: Tarragona21

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp inicia aquest cap de setmana una nova proposta gastronòmica local, les primeres Jornades del Calçot. Seran 12 els restaurants que s’hi sumin, nou d’ells de Miami Platja i tres, de Mont-roig.

D’aquesta manera, el municipi suma una nova proposta gastronòmica al calendari anual, la quarta, que va començar amb la gastronomia del popet, i ha continuat amb les tapes i l’arròs.

Poc conegut fora del terme, Mont-roig i Miami gaudeixen d’una elevada sortida de calçots amb sis grans productors. Només dos d’ells sumen uns dos milions d’unitats i 12 hectàreas de superfície. Ricardo Beteta, un d’ells, s’estrenava avui mostrant la seva producció a la finca que té a la carretera de Mont-roig a Miami, la Finca Beteta, on l’Ajuntament ha fet la presentació de les jornades junt amb els restauradors participants.

“Posar en valor la gastronomia local de la mà de la iniciativa pública i privada” és l’interes de l’Ajuntament, destacava la regidora de Turisme, Yolanda Pérez. Mont-roig i Miami, de fet, competeixen en quantitat amb la producció que es fa a Valls, capital del calçot. Els productors locals venen a grans distribuïdors, com fa Beteta amb Mercadona i Mercabarna. “Tenim productes autòctons per fer jornades gastronòmiques cada mes”, destacava la regidora.

Producció de calçots a Miami Platja. Foto: Tarragona21

L’alcalde, Fran Morancho, aposta perquè la proposta tingui continuïtat en properes edicions i es contribueixi a donar a conèixer un producte típicament local. “A partir d’aquestes jornades es pot conèixer la importància que té el calçot a Mont-roig”, subratllava. “És un punt de partida per posar Mont-roig al mapa de calçots”. La bona resposta que es recull en les altres jornades gastronòmiques que es fan al municipi han animat el consistori a ampliar el calendari d’ofertes.

Les Jornades arrenquen aquest divendres i acabaran el 4 de març, és a dir, tindran una durada de tres setmanes complertes. Cada restaurant presentarà plats propis cuinats utilitzant el calçot però amb propostes diferents on es buscarà la creativitat, des d’una pizza de calçots, una coca cruixent ‘encalçotada’, un arròs melós de calçot i galeres o una torrada amb romesco, calçot i sardina.

De Miami Platja, els restaurants participants són el Buba’s, Casa Xavi, Eclipse Playa Cristal, La Tasca del Joan, Balmar, Cal Hued, Can Salvador, Los Campesinos i Rías Baixas. De Mont-roig, seran El Pati de la Granota, L’Ermita i Mas d’en Romeu.

Lliures, el partit d’Antoni Fernández Teixidó, es deixa veure al territori

Una quarantena de militants es reuneixen amb Fernández Teixidó per impulsar les candidatures a les municipals del 2019.

Una quarantena de representants, militants i simpatitzants de Lliures es van reunir ahir dilluns a l’Hotel NH Ciutat de Reus amb el president de la formació liberal, Antoni Fernández Teixidó per tal de dur a terme la consolidació de la formació a tota la Catalunya sud.

L’assemblea s’emmarca en la campanya d’extensió Territorial d’aquesta formació a tot el país per impulsar candidatures pròpies a les pròximes eleccions municipals de l’any 2019. En la trobada van participar més de quaranta simpatitzants de Tarragona, Reus, Baix Penedès i Terres de l’Ebre.

En la reunió, el president de Lliures, Antoni Fernández Teixidó va manifestar que la formació “vol impulsar un nou centre catalanista, liberal i propugna la creació d’un nou espai polític entre els dos blocs antagònics que segresten avui la política a Catalunya”. Teixidó va manifestar que Lliures es dirigeix “a tota aquella gent que s’ha vist obligada a votar a un costat o a un altre sense estar gaire convençuts, perquè puguin escollir una opció centrada que torni a defensar els interessos de tots els catalans en el seu conjunt, volem obrir una escletxa que aturi la dinàmica perversa de confrontació sense esperança de negociació.”

El president de Lliures va apuntar que “ni els independentistes ni els no independentistes tenen capacitat per desbloquejar la situació, ja no n’hi ha prou amb exigir diàleg, cal oferir altra opció a la gent perquè amb els vots aconsegueixin representants que obliguin al pacte i la negociació” recalcant que “no ens oposem a les idees o a les esperances, només pretenem aportar realisme al ventall polític i no enganyar a la gent” va assenyalar.

L’assemblea va decidir articular llistes electorals a totes les capitals de comarca en les properes eleccions municipals. La presentació de les primeres candidatures es durà a terme el pròxim mes de març.

 

L’Ajuntament obté el certificat europeu de qualitat ambiental EMAS

Imatge de l’Oficina de Turisme de l’Hospitalet de l’Infant.

L’Ajuntament de Vandellòs I l’Hospitalet de l’Infant compleix els requisits per estar inscrit, novament, en el registre comunitari de gestió i auditoria ambientals EMAS, segons ha resolt la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. En concret, el consistori ha aconseguit renovar per tres anys el certificat que avala que continua aplicant de manera voluntària aquest sistema de gestió ambiental europeu a: totes les platges del municipi, a les deixalleries municipals, a la deixalleria mòbil i a la Casa de la Vila de l’Hospitalet de l’Infant. Com a novetat, el consistori ha obtingut també aquest reconeixement públic per a l’edifici que acull l’Oficina de Turisme (Cal Forn).

Això significa que fins al 2021, les platges i aquests equipaments podran lluir el logotip EMAS que garanteix la fiabilitat de la informació proporcionada i el número de registre corresponent. Per aconseguir aquest distintiu, l’Ajuntament ha hagut de demostrar que aquests centres compleixen els requisits del Reglament de l’EMAS i els requisits legals pertinents en matèria de medi ambient en l’àmbit comunitari, estatal, autonòmic i local; i que les dades incloses en la declaració ambiental són fiables, reals i exactes. Per verificar aquestes dades, ha hagut de superar l’auditoria d’una empresa externa.

Amb la implantació de l’EMAS, el consistori es compromet a avaluar, conèixer i fer públics els impactes ambientals derivats de les activitats que organitza i dels serveis que ofereix, amb l’objectiu d’implantar mesures per disminuir-los o eliminar-los; a donar a conèixer la seva política ambiental, complir amb els requisits legals i realitzar el seguiment periòdic de la gestió ambiental, avaluant l’eficàcia de les mesures adoptades. També es compromet a treballar per la millora continua en matèria de medi ambient.

El Carnaval d’Altafulla s’acomiada aquest dimecres a les antigues escoles Teresa Manero

El Carnaval d’Altafulla encara la seva recta final i culminarà aquest 14 de febrer, Dimecres de Cendra amb el tradicional Enterrament de la Sardina a les antigues escoles Teresa Manero. El Carnestoltes s’acomiadarà i s’enterrarà la sardina amb els Diables Petits i Grans d’Altafulla, des de la Violeta a partir de les 20h fins a les escoles on hi haurà una degustació d’arengada o llonganissa i beguda per 1,50€.

La crisi catalana revitalitza als fabricants de banderes

Bandera ‘oficial’ de Tabarnia, que es va esgotar en només 48 hores.

La crisi catalana s’ha convertit en el mes d’agost dels fabricants de banderes d’Espanya, d’estelades i fins i tot de Tabarnia. Empreses com Imazu, fabricant de banderes, ha vist com les seves vendes de la bandera d’Espanya augmentaven en l’últim quadrimestre de l’any en un 250% respecte el mateix període de l’any anterior.

Segons Joan Adrián, Gerent de la fàbrica de Banderes situada a Paracuellos, Imazu, “en els últims mesos, la venda de banderes a l’empresa ha augmentat en un 250% en comparació amb les dades de facturació de 2016. Hem arribat a rebre més de 3.000 comandes de banderes en una setmana, quan abans, la mitjana era de 100 a la setmana “.

Quant el producte més venut, Adrián afirma que “són les banderes d’Espanya i estelades que mesuren 1.50 m de llarg per 1 m d’ample. Són les que els manifestants solen portar i també les més habituals per penjar en finestres o balcons”.

Segons afirma, “aquest tipus de productes solen comprar-los associacions, institucions públiques o agrupacions socioculturals. Però aquest perfil ha canviat. Ara són particulars els que diuen i compren banderes per a les seves cases. Fins i tot s’ha convertit en un dels regals estrella de les Nadal passat “.

La bandera de Tabarnia, la més demanada per Nadal

La iniciativa sorgida a les xarxes socials al voltant de Tabarnia també ha tingut la seva repercussió en les empreses de fabricació de banderes. Adrián explica que va caldre preparar-les en temps rècord. En tractar-se d’alguna cosa totalment nou, no hi havia en estoc i en les primeres 48 hores es van esgotar la primera tirada de 500 banderes.

El disseny d’aquesta bandera és una barreja de la de Barcelona, ​​amb una creu vermella sobre un fons blanc, i la de Tarragona, composta de quatre files d’ones vermelles sobre groc.

Imazu és una empresa especialitzada en la fabricació, distribució i venda de banderes de tot el món, des de les clàssiques banderes d’Espanya fins de països d’Amèrica o reivindicatives, com banderes de l’Orgull Gai o fins i tot banderes pirates.

Aquesta empresa, amb seu a Tenerife i Madrid, compta amb tecnologia d’última generació i personal capacitat. Es distingeix d’altres empreses similars per la seva ràpida gestió, producció i el més important, adaptació a les necessitats dels seus clients.

Vila-seca veu els Jocs com “una oportunitat de poder fer història”

El regidor d’Esports de Vila-seca, Francisco Almazán, a la seva oficina del municipi. Foto: David Aymerich.

El regidor d’Esports de Vila-seca, Francisco Almazán, té molt a dir del seu municipi i treu pit quan afirma que la seva localitat “és una de les primeres seus a tenir les instal·lacions finalitzades i en funcionament”. Tarragona 2018 s’apropa amb força i les proves de lluita lliure, lluita grecoromana i ciclisme en ruta estaran en bones mans gràcies a l’organització i la feina realitzada des de la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Vila-seca, els seus col·laboradors i, sobretot, els voluntaris.

Fa poc el municipi va poder confirmar que han superat la barrera de 90 voluntaris i, més enllà de la implicació que demostra per part de la població, això també suposa la consolidació d’un pilar fonamental en els XVIII Jocs Mediterranis i el seu bon funcionament i rendiment actual i futur. “Al principi el tema era sobretot veure què es necessitaria per dur a terme les proves”, declara Almazán. “Vam rebre vàries visites del comitè organitzador per veure les instal·lacions que teníem per poder acollir les proves que se’ns havien encomanat a Tarragona 2018” i, d’aquesta manera, “poder adaptar-nos al que demanaven les administracions i reglamentacions generals” per gestionar els voluntaris inscrits.

Almazán és una peça clau en l’organització de les proves assignades a Vila-seca i la seva actual disposició.

El llegat dels Jocs és latent a Vila-seca. Més enllà de la prova de ciclisme en ruta, la qual ubicarà el seu punt de sortida al municipi, el fet d’acollir les proves de lluita lliure i lluita grecoromana ja han deixat a la localitat un Pavelló Municipal renovat i un altre de secundari també cobert en part, per exigències de la Federació (abans es trobava descobert), i habilitat amb un porxo que connecta amb el primer pavelló en tot moment. Abans el Pavelló Municipal “era una capça tancada i, ara, hem fet unes obertures amb vidrieres que et permet veure des de fora els esportistes” si s’escau, comenta Almazan.

També s’ha eliminat un fals sostre per guanyar en alçada i claror, les grades s’han adaptat a la nova normativa situant seients amb suport, un ascensor, nous vestidors i una il·luminació led d’última tecnologia complementada amb detectors de presència per estalviar al màxim en consum elèctric. Per l’altre costat, respecte a la pista principal s’han canviat les làmines i també els marcadors. D’aquesta manera, “quan passin els Jocs Mediterranis tindrem uns pavellons del segle XXI amb porxo, recepció molt més amplia i, sobretot, la pista exterior coberta i que es pot fer servir” afirma el regidor d’Esports amb fermesa.

El Pavelló Municipal de Vila-seca està llest per Tarragona 2018. Foto: Tarragona21.

A més a més, “les entitats que actualment fan ús del pavelló estan molt contentes” continua Almazan, ja que, gràcies a les noves infraestructures, Vila-seca també ha pogut dotar de noves utilitats el Pavelló Municipal; com per exemple la realització de concerts durant la Festa Major, ara que les sortides d’emergència estan molt més adaptades que abans. “El nostre alcalde ha posat totes les facilitats del món perquè això vagi a bon port” destaca també Almazan, que no té cap dubte que Tarragona 2018 “és una oportunitat de poder col·laborar i de poder fer història”.

David Aymerich

Dídac Nadal: “Al PDeCAT no venim lligats de mans ni tenim cap motxilla”

Dídac Nadal, a les portes de l’Ajuntament. Foto: Tarragona21

Dídac Nadal és el nou portaveu del grup municipal del PDeCAT a Tarragona després d’un final d’any dramàtic, amb la mort d’Albert Abelló, les primàries que s’han deconvocar al partit per escollir el nou alcaldable durant el primer semestre d’enguany (en principi) i un horitzó incert que té pràcticamenta a tocar ja les eleccions municipals de l’any vinent. Amb voluntat de crear-se un nom propi tot i l’ombra del seu pare i de l’antiga Convergència, defensa el PDeCAT com un partit nou “i sense motxilles”.

Pregunta.- Vostè forma part de la Política 2.0?

Resposta.- Sí, i també de la 3.0 perquè és el context que ens ha tocat viure. Tampoc cal etiquetar les coses sobre manera perquè al capdavall estem parlant de conceptes. Per exemple, parlem de smart-city una vegada i una altra i al final aquí a Tarragona no n’hem tingut res de res d’això. M’agradaria parlar més de noves polítiques. És a dir, de facilitar al ciutadà la participació en política. Aquest ha de ser l’objectiu.

P.- I el PDeCAT és el partit indicat?

R.- Sí, perquè no? Si parlem de partits, ara mateix el PDeCAT està en una situació d’agilitat, de frescor. Som molt lleugers i ens adaptem molt ràpidament a totes les qüestions. No venim lligats de mans i això ens dona la possibilitat de treballar molt àmpliament, en molts segments, i d’una forma molt immediata. No tenim cap motxilla darrere. Som absolutament lliures.

P.- Però vostè porta la motxilla del seu pare.

R.- Aquesta motxilla està formada de molts elements. I des de la meva percepció personal, hi ha moltíssimes coses bones en aquesta motxilla. També hi ha factors negatius. El meu pare va ser un polític tan valent que va deixar gent molt satisfeta i també altre pel camí que no ho està tant. Això vol dir que en el teu tarannà has pres decisions. I jo sempre felicitaré als polítics que en prenguin, perquè es tracta d’això.

P.- I Ballesteros és d’aquests?

R.- No en pren de decisions. I portem així des de fa deu anys. Dels grans projectes no n’ha desbloquejat cap i de la petita política diària la gent no n’està satisfeta. Però és que no n’estan satisfets ni els seus, cosa que és especialment rellevant. Perquè, home, quan fas política a algú hauràs de deixar content!

P.- Creu que a Ballesteros el seu propi partit no l’ajuda gaire?

R.- Quan abans parlàvem de motxilles, la del PDeCAT és molt lleugera. La del PSC a Tarragona és molt gran. Començant per la seva pròpia càrrega i contradiccions com partit i els seus lideratges, o la manca d’ells i que es pot acabar convertint en lluites internes. Ara Ballesteros afirma que es vol tornar a presentar a les eleccions, amb el que complica encara més la gestió diària del seu partit. Tot això es projecta en la política que fas dia a dia.I complica també la possibilitat d’arribar a acords.

P.- Posi’m un exemple de pèssima gestió.

R.- Doncs els grans projectes que porten aturats deu anys i dels quals tots els tarragonins en som conscients. És aquí on dic que hi ha hagut una certa somnolència de tots de la que hem de despertar a través de l’autoestima i de la convicció que tenim una ciutat collonuda. Així és com podem revertir la situació. Vostè em dirà què puc fer jo des de l’oposició? Doncs exigir a partir de ja que les coses es facin. A Tarragona alguna cosa ha de passar!

P.- Li repeteixo: posi’m un exemple.

R.- La gestió dels Jocs Mediterranis. Si resulta que és la medalla d’or en el seu mandat, tots sabem que en l’àmbit privat tot ha estat col·lapses i rodaments de caps. I després s’ha oblidat d’aquells elements que, amb una mica de cohesió amb entitats i associacions, arreglarien el dia a dia de la ciutat. A tothom li dona la sensació que no se l’està escoltant i que no es genera il·lusió ni es té imaginació. I això que són dues coses que són gratis… És com una embarcació que va per inèrcia, sense fer res.

P.- Parlàvem d’herència. La que va deixar l’antiga CiU porta al Jaume I…

R.- Fixi’s que m’està preguntant per allò que va deixar el darrer alcalde abans de l’actual ara fa deu anys. Si resulta que encara els ulls se’ns en van cap allà, és que algú en els últims deu anys no ha fet res al respecte. Llavors en el cas de l’aparcament Jaume I es poden donar dues situacions. Una, que d’una manera d’una mica tendenciosa interessa que no s’hi faci res, cosa absolutament contrària als interessos de la gent de la Part Alta i de la ciutat en general. O dues, que hi hagi una ineptitud definitiva i ara ja podríem dir-li permanent, per solucionar els problemes.

Perquè, podem arribar a creure que només ha passat a Tarragona que, fruit de la inexistència d’una viabilitat econòmica, hi hagi un concurs de creditors sobre una UTE? Salvat això, relativament habitual aquests anys de crisi i ara li parlo com advocat, no es pot fer res en aquell edifici? I ens quedem tan tranquils dient que no s’hi pot fer res? No és la nostra forma de gestionar, que depén de fer una anàlisi del resultat del concurs d’idees que es va fer el 2015. Hi va haver una resposta a la consulta, i després de tres anys ningú ha fet res. És un problema de la ciutat, que suma deu sense solucionar-se, no es va escoltar la consulta popular i finalment, això entra en allò que dèiem de manca d’imaginació i il·lusió. La consulta la van muntar ells i ni ells mateixos es fan cas.

P.- Creu que cal sacsejar el PDeCAT a Tarragona de cara a les municipals?

R.- És que el PDeCAT és un partit nou. Entenc que l’ombra allargada de Convergència ens pugui fer companyia. Però el que és extraordinari és que el PDeCAT el van fundar gent com jo, en un congrés fundacional ara fa dos anys, en el que hi va haver debat intern punt per punt dels estatuts. Llavors vam ser capaços de desmarcar-nos completament de l’antiga Convergència. Tot va ser net, sense condicionants. La gran majoria de gent que va participar en el naixement del partit eren, a més, gent de la meva generació. Sí que hi havia gent que hi va prendre part més lligada al passat però no pas per mantenir lligams amb l’antiga CDC, sinó lluitant per un instrument nou i més demòcrata per lluitar per Catalunya. Cert que tenim molta devoció a gent que va ser de Convergència i no reneguem d’ells perquè van viure el context que els tocava, però el que tenim molt clar és on volem anar i com. I posem la directa cap als nostres objectius sense que hi hagi cap Convergència que ho pugui pertorbar.

Jo em faig de CDC l’any 2013 a la mort de la mare perquè havia estat presidenta del comitè local. Jo vaig trobar-hi un espai on em trobava molt amb la meva mare i que me la recordava. Però jo he estat dos anys només a Convergència. La colla que ara estem al PDeCAT ja vénen de la fundació del nou partit i ni recorden CDC ni els ha acompanyat mai.

Nadal, rebent de Ballesteros la medalla i el pin acreditatiu com a regidor.

P.- Quina opinió té de l’actuació de l’alcalde el dia 1-O?

R.- Tot i que trobo la seva gestió política nefasta, sempre he defensat i respectat el tarannà com a persona del senyor Ballesteros. Però l’1-O la meitat de la població d’aquesta ciutat es va veure reprimida mitjançant la força. L’alcalde hauria d’haver estat al carrer, sigui qui sigui el reprimit. I sense entrar en consideracions sobre la ruta de l’alcalde, que forma part de l’imaginari col·lectiu perquè no sé com dir-ho d’una altra manera, jo no el vaig veure enlloc. I jo vaig estar a tots els col·legis. No passa res. Però el dia 1-O el ciutadà l’hauria d’haver vist pels carrers no per defensar els independentistes o els favorables al referèndum, sinó a tots aquells ciutadans de Tarragona que es veien afectats per una situació anormal i anòmala. En aquest punt vull insistir en una cosa: si s’arriba a donar la situació inversa, ell també hauria d’haver estat al carrer.

Jordi Siré

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies