L’arribada de dos dragamines al Port genera expectació i el rebuig de la CUP

A la imatge, el tuit que ha donat a conèixer la presència dels vaixells.

La situació política a Catalunya fa que qualsevol peça que es mogui fora del tauler generi ràpidament literatura en un o altre sentit. És el cas de l’arribada dels dos vaixells caçamines al Port de Tarragona, que han atracat aquest matí “a operacions planificades i comunicades a l’Autoritat Portuària des del 19 de setembre”. Així ho ha hagut de concretar la mateixa AP en un comunicat de premsa, on afegeix que “es tracta d’operacions MCM (mesures contra mines) en els canals d’accés al Port. Aquestes activitats ja es van dur a terme l’any 2008, però és necessari actualitzar les dades de manera periòdica”. Els caçamines han atracat poc després de les 10 del matí al moll de Costa i marxaran demà al migdia.

Tot just saber-se la presència dels dragamines, la CUP ha fet públic un comunicat on s’afirma que “rebutgem enèrgicament la presència de vaixells de guerra al port de la ciutat, encara que sigui de passada, i alhora demanem a l’Ajuntament de la ciutat que rebutgi la presència del vaixell-hotel de policies i guàrdies civils al Port” utilitzat “per a al repressió de la ciutadania tarragonina”.

 

El Club Nàutic Salou fa un salt i acull el Mundial de Surf Techno 293

Jaume Vicheto, al centre, amb Josep Oliva i Jordi Huguet, gerent del club. Foto: Tarragona21

El Club Nàutic Salou fa un salt organitztiu, el més destacat de la seva història, i es disposa a organitzar durant una setmana, del 21 al 28 d’octubre, el Campionat del Món de Techno 293, disciplina infantil del windsurf. Es tracta d’una modalitat de vela molt popular, barata de practicar i que té molts adeptes.

La gran majoria dels participants no han estat mai  Salou i descobriran per primer cop l’entorn, un dels objectius que el club hagi apostat per celebrar el Mundial. El Golf de Sant Jordi, on s’emmarca la Costa Daurada, és junt a la Badia de Palma i la Manga del Mar Menor els tres millors llocs on practicar la vela a Espanya.

Cal destacar que l’organització d’aquest Campionat comportarà un gran impacte econòmic al territori: s’espera un total d’assistents de gairebé 1.500 persones (participants, tècnics, acompanyants) durant més de 11 dies amb un càlcul aproximat de més de 3 milions d’euros. Aquest esdeveniment comptarà, a més, amb la participació de gairebé 100 persones: staff, voluntaris, treballadors,… ue arribarana  Salou “fora de la temporada turística”, ha destacat el president del club, Jaume Vicheto. Aquest ha manifestat que “és l’esdeveniment més gran de la història del Club”.

L’assistència estimada de participants en aquest esdeveniment esportiu és de 350 esportistes representant a 30 països d’arreu del món: Argentina, Bielorússia, Brasil, República Txeca, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Regne Unit, Alemanya, Grècia, Hong Kong, Hongria, Israel, Itàlia, Japó, Letònia, Mèxic, Països Baixos, Noruega, Oman, Perú, Polònia, Portugal, Rússia, Singapur, Eslovàquia, Turquia, Ucraïna i Veneçuela.

Aquesta prova esportiva es considerada un Test Event de la propera edició dels Jocs Mediterranis 2018 que se celebraran el proper mes de juny de 2018, “una prova de càrrega de cara als Jocs”, ha sintetitzat el responsable esportiu del club, Josep Oliva.

Per tal de poder organitzar un Mundial d’aquestes magnituds, a més de les instal·lacions pròpies del Club Nàutic de Salou, s’han sol·licitat altres espais: Base Nàutica Municipal, on s’hi allotjarà l’Oficina de Regates i el Taulell Oficial; espais de la platja de ponent, on s’hi instal·laran bastides per poder-hi allotjar les taules, veles i aparells dels participants. A més, la zona del Moll de l’espigó, per tal de facilitar una zona d’aparcament per als vehicles i els remolcs.

La majoria de les despeses correran a càrrec del club, així com el personal disponible, a part d’un grup procedent dels voluntaris de Tarragona 2018. Hi ha el suport de l’Ajuntament de Salou i d’empreses patrocinadores.

Justament, el club havia organitzat enguant el Mundial de Raceboard. En el seu palmarès figuren un Mundial de classe 470, un Campionat d’Europa i un d’Espanya, als anys 80. Més recentment, en 2009, havia organitzat el Campionat d’Espanya de Vela infantil; el 2012, la Copa d’Espanya de Làser Radial, i en 2016, l’Europa Cup i el Campionat d’Espanya de la Làser.

Les activitats

La llarga setmana del Mundial arrencarà el dissabte 21 d’octubre a les 19:30 hores amb una desfilada al més pur estil inauguració d’unes Olimpíades, on els equips desfilaran pel Passeig Jaume I amb les banderes dels seus països. Diumenge es faran les inscripcions, els mesuraments i proves. Del dilluns 23 al dissabte 28 es faran les proves en els dos camps de regates escollits, mentre el 28 d’octubre a les 19 hores tindrà lloc la cloenda i el lliurament de trofeus.

L’organització destaca “l’espectacularitat” que viurà el públic en observar un mar de planxes situades sobre la sorra i després com aquestes envaeixen l’horitzó amb colors diferents.

Negociacions amb l’Ajuntament

D’altra banda, el president del club ha demanat a l’Ajuntament de Salou que avanci en les negociacions per a la renovació del lloguer de les instal·lacions, que venç el juny de l’any vinent. No hi ha novetats al respecte i això incomoda al club, que properament haurà de tancar els pressupostos de 2018 amb el temor de no saber si el cas s’haurà resolt o no.

 

L’Estat suspendrà l’autonomia, controlarà Catalunya des dels ministeris i dissoldrà el Parlament si hi ha 155

El Govern espanyol assumirà directament la gestió de la Generalitat un cop apliqui l’article 155 de la Constitució, segons afirma avui La Vanguardia citant fonts de la Moncloa.

Després de diversos estudis i converses de Rajoy amb els serveis jurídics de l’Estat, el president espanyol prepara un pla que comportarà que siguin els ministeris els que assumeixin la feina de les conselleries, i donin les ordres als funcionaris catalans.

Dissolució del Parlament

La suspensió de l’autonomia no només implicarà dissoldre el Govern, sinó també el Parlament. El motiu és evitar que quedi un altre poder (la cambra catalana), que pugui oposar-se a l’acció del govern espanyol. La Moncloa té clar que el pla haurà de ser aquest, perquè no veu altres vies per aplicar el 155 de manera efectiva. Això implicarà deixar el president i els consellers sense competències i designar delegats de cada ministeri perquè gestionin els departaments de la Generalitat.

El calendari

El govern espanyol no espera una revolta dels funcionaris, després de comprovar que han col.laborat amb el Ministeri d’Hisenda en la intervenció de facto dels comptes de la Generalitat. L’altre focus és el calendari. El diari apunta que tot plegat podria ser qüestió d’hores si finalment Carles Puigdemont no respon amb un sí o un no si va declarar la independència la setmana passada. El termini que li ha donat el govern del PP per respondre acaba demà al matí. I segons La Vanguardia, a partir d’aquell moment els tempos es podrien accelerar.

La principal previsió amb què treballa la Moncloa és reunir el Consell de Ministres aquest dijous, un cop es constati que Puigdemont no ha respost al requeriment. Allà es discutiran propostes per traslladar-les ràpidament a Brussel·les i tenir l’aval dels socis europeus. En aquest sentit, és clau tenir en compte que Rajoy assisteix dijous al vespre a una cimera de la Unió, de manera que intentaria tenir el vistiplau de la resta de socis en aquesta trobada.

Suports del PSOE

El que el PP té molt clar és que tot aquest procés el vol fer de bracet del PSOE, per tenir el màxim consens a escala espanyola i europea. Per això, la Moncloa inclouria la petició dels socialistes de convocar eleccions al Parlament com més aviat millor un cop se suspengui l’autonomia de Catalunya. Una demanda que el PSOE ja fa dies que ha fet arribar al PP, segons explica El Periódico. Tant el líder popular com el socialista es dedicaran el que queda de setmana a passejar-se per Brussel·les per explicar i fer pedagogia de les mesures que aplicaran per anul·lar el procés sobiranista.

Drets.cat facilita la presentació de denúncies per la violència policial de l’1-O

Els advocats Ramon Setó (centre) i Ramon Maria Sans (dreta de la imatge), compareixent en roda de premsa al costat d’un dels ferits per l’1-O a Tarragona, Sergi Albarran (esquerra). Foto: ACN

Els advocats tarragonins Ramon Setó i Ramon Maria Sans, acompanyats del president local d’ERC i ferit en la càrrega policial de l’1-O a la plaça Imperial Tarraco, Sergi Albarran, han protagonitzat aquest dimarts una roda de premsa a la seu del Col·legi de Periodistes on, en nom de la Plataforma Drets.cat, han anunciat les mesures per facilitar la presentació de denúncies per les diferents formes de repressió policial (vexacions, cops o robatori de material informàtic) viscudes el dia del referèndum. Entre les accions planejades hi figuren tant la creació d’un compte de mail (afectats10.tarragona@gmail.com) per obrir un canal de comunicació directa amb tots aquells que vulguin fer un pas endavant i anar als jutjats, com la voluntat de desplaçar-se als vuit municipis tarragonins on es van viure intervencions policials per reunir-se amb els afectats, centralitzar la recollida de testimonis i elements probatoris i ajudar en els tràmits judicials.

“Si no denuncien, no ha passat”, afirmava Albarran, que xifrava en 74 el nombre de ferits de diversa consideració durant el dia de la votació arreu del territori, si bé Setó reconeixia que la xifra no està encara contrastada. A hores d’ara, hi ha vuit diligències obertes als jutjats tarragonins per violència policial. Des de Drets.cat tenen “entre tres i quatre denúncies en marxa” (a més de la del mateix Albarran, que sí es troba ja en procés de diligències), a l’espera de l’arribada de més documentació.

La intenció d’aquesta entitat, que actua de manera desinteressada i sense cap vincle amb el Col·legi d’Advocats, és la de defensar els drets de tots aquells que van patir “agressions absolutament il·legítimes”. Setó detallava que per a poder tramitar una denúncia “ens cal un informe mèdic de les lesions, un breu redactat de les circumstàncies concretes de l’agressió, noms de testimonis i tot el suport gràfic que es pugui recollir”. Pel que fa als que vulgui denunciar robatoris, “haurien de presentar-nos les factures d’adquisició del material i també un breu relat dels fets”. Segons Albarran, “s’ha de fer una relació de què va passar per poder-ne veure la magnitud real. Oblidem que molts dels nostres drets s’han vulnerat i tenim l’obligació moral de registrar els fets de l’1-O i arribar on puguem dins l’àmbit judicial per poder reclamar responsabilitats”.

Tan Sans com Setó han admès que el col·lectiu d’avocats tarragonins decidits a donar assessorament de cara a l’1-O sota el paraigua de Drets.cat “ens vam preparar per problemes d’un altre caràcter. Esperàvem -explicava Setó- una quantitat important de detinguts per presumptes delictes d’atemptat contra l’autoritat i desobediència. El mateix Ministeri de Justícia va ampliar el nombre de jutjats de guàrdia a Tarragona d’un a dos aquell dia. Però al final, vist el que va passar, potser en comptes de jutges les guàrdies les haurien d’haver fet metges i ATS”. Per la seva banda, i a preguntes dels periodistes, Sans ha precisat que “la junta del Col·legi d’Advocats de Tarragona no ha condemnat els fets ocorreguts l’1-O en cap moment.  s’ha fet a través de la secció de Drets Humans del col·legi, per mitjà d’un manifest al qual s’han sumat alguns membres de la junta”.

J.S.

 

 

 

 

 

 

Pere Granados: “Entenem que la mesura de presó preventiva contra els presidents d’Òmnium i ANC es desproporcionada”

Seguiment notable al territori de la crida per concentrar-se davant dels centres de treball d’arreu del país reclamant l’alliberament dels presidents de l’ANC i Òmnium, empresonants per un presumpte delicte de sedició. Una causa transversal, perquè també s’han dut a terme en aquells municipis que no van colaborar en l’organització de l’1-O. En aquest sentit, els deu minuts d’aturada convocats aquest migdia ha estat seguit per l’ajuntament de Salou amb els seu alcalde, Pere Granados, al front.

El batlle ha volgut mostrar “el més absolut respecte cap a les decisions dels tribunals”, però alhora ha deixat clar que “entenem que la mesura de presó preventiva contra els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, de conformitat amb l’ordenament jurídic és desproporcionada; i per tant demanem que es revisi la resolució, deixant-la sense efecte, i es decreti la immediata posada en llibertat dels dos empresonats”. Granados, ha afegit que “els conflictes polítics no es resolen privant de llibertat a les persones, sinó amb diàleg, seny i responsabilitat”.

A les portes de la casa de la Vila s’han reunit funcionaris així com representants polítics municipals. Cal recordar que a Salou s’allotgen en tres hotels desenes de membres dels cossos de seguretat de l’estat.

L’Ajuntament de Torredembarra s’ha sumat a l’acte: “No demanem clemència. Exigim Justícia”

A Reus el PSC ha participat en la concentració convocada per ANC i Òmnium.

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant també ha convocat la ciutadania a una concentració davant de la Casa de la Vila de l’Hospitalet de l’Infant i de l’Ajuntament de Vandellòs.

Entre altres llocs emblemàtics del territori destaquen Torredembarra, amb alcalde republicà en la figura d’Eduard Rovira (“no demanem clemència. Exigim Justícia”) i Reus, encapçalat pel batlle del PDeCAT, Carles Pellicer. A la localitat del Tarragonès s’han comptabilitzat  prop de 200 persones a la plaça del Castell entre veïns, treballadors de l’Ajuntament i també diversos regidors torrencs. A banda dels representants de partits clarament independentistes com ERC, ABG o el PDeCAT i Unió, també hi ha estat present la regidora d’Avui Democràcia, Rosa Maria Guasch, i els regidors del PSC, Jordi Solé i Vale Pino, segons informa Ona la Torre.

A Reus també hi ha hagut representació del PSC, que s’ha afegit a la convocatòria davant del que ha considerat com “desproporció” de les mesures judicials adoptades per l’Audiència Nacional. La participació a la capital del Baix Camp ha estat de prop de mil persones a la plaça del Mercadal, tot just davant de l’edifici consistorial.

“Amb els Jordis ens han empresonat a tots”

Concentració davant la porta de l’Ajuntament, amb presència de regidors d’ERC, la CUP, PDeCAT, Units per Avançar i la independent Elvira Ferrando.

El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris; Pere Ríos, membre del secretariat nacional de l’ANC, i la presidenta d’Òmnium del Tarragonès, Rosa Maria Codines, en la concentració de la Delegació del Govern. Foto: ACN

L’aturada de deu minuts davant dels centres de treball convocada per Òmnium i ANC per reclamar l’alliberament dels seus presidents, empresonats per un presumpte delicte de sedició per ordre de l’Audiència Nacional, ha convocat prop de 70 persones davant de la delegació del govern de la Generalitat a Tarragona i ha visualitzat, de nou, l’expressió de vers lliure d’Elvira Ferrando davant, en aquest cas, de l’edifici consistorial. Independent dins de les llistes del PSC, ha estat l’única regidora de l’equip de govern present en l’acte amb prop de 150 assistents entre treballadors municipals i ciutadans on es reclamava “llibertat presos polítics”. La responsable de l’àrea de Comerç de la ciutat estava acompanyada de consellers de la CUP, PDeCAT, ERC i de l’únic representant d’Units per Avançar, Josep Maria Prats.

El delegat Òscar Peris ha afirmat que “aquesta crida de la societat civil” vol enviar “el nostre escalf i solidaritat amb les famílies de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart”, empresonats fruit de la “repressió”. “El Govern vol diàleg i l’Estat respon amb detencions de les persones que durant els darrers set anys han liderat” les manifestacions multitudinàries viscudes en favor de la independència “de manera pacífica i exemplar”. La “resposta” ha de ser “pacífica i atenta a les mobilitzacions” convocades “per fer costat a dues persones estimades per gran part del poble de Catalunya”, ha afegit Peris recordant que “els mandats democràtics han parlat” i “ara cal acabar de bestir la República Catalana”.

El membre del secretariat nacional de l’ANC, Pere Ríos, ha assenyalat que “amb els Jordis ens han empresonat a tots” i ha denunciat “l’atac desmesurat i jurídicament sense fonament que només vol atemorirar i desmobilitzar el moviment independentista”. Davant d’això, el primer pas és la manifestació convocada aquest dimarts a Barcelona, que ha d’acabar sent “una mobilització extraordinària que mostri la imatge de vigor i seriositat que volem donar al món”. Ríos, en tot cas, no ha deixat passar l’ocasió per exigir “el final de la suspensió de la Independència i que desapareguin les forces d’ocupació, que només han vingut per a provocar-nos i fer-nos caure en reaccions desproporcionades”.

La responsable d’Òmnium, Rosa Maria Codines, ha lamentat que “no és possible la interlocució amb l’Estat”, ha reivindicat de nou “el diàleg” i ha emplaçat “a tothom a la manifestació d’aquesta tarda a Barcelona”, per la qual s’han obert places d’autobús amb sortida de Rambla Lluís Companys a partir de les 17.30 hores (5 euros). Finalment han estat un centenar de persones les que han sortit des de Tarragona en dos autobusos promoguts per l’ANC.

Concentració a la URV

La Universitat Rovira i Virgili també s’ha afegit a la convocatòria. Membres de la comunitat universitària han participat en concentracions davant dels centres d’arreu del territori “per defensar els drets individuals i col·lectius, especialment el de manifestació, i per reclamar novament diàleg i negociació per resoldre problemes polítics”, com recull el comunicat institucional.

 

Tancat fins diumenge el pas pel vial Bryant, que afecta el recorregut dels autobusos

Plànol indicant el recorregut alternatiu

Amb motiu de la instal·lació d’una grua grans dimensions per les obres passarel·la al passeig marítim, des d’avui i fins diumenge 22 d’octubre a les 8 del matí, el pas pel vial William Bryant restarà tancat en tots dos sentits.

Per tant, la L‐21 d’autobusos efectuarà el següent recorregut alternatiu: Estació, Orosi, Apodaca, Gasòmetre, Prat de la Riba, Ramón y Cajal, Pau Casals, Estanislau Figueres, Rambla Vella i enllaçarà amb la ruta habitual.

L’EMT informa que no es podran garantir els horaris establerts per les parades en tot el recorregut durant aquests dies i demana disculpes per les molèsties que es puguin ocasionar.

L’ANC i Òmnium reaccionen convocant una sonora cassolada, una aturada demà a les 12 i una concentració per la tarda

L’ANC i Òmnium han iniciat aquesta mateixa nit una campanya demanant la llibertat dels presos

L’Assembla Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultral han reaccionat a l’aute de presó decretat per la jutgessa contra els seus presidents, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), convocant a una cassolada aquesta nit de dilluns, a les 22 hores, a diferents ciutats catalanes, que ha estat força sorollosa en ciutats com Tarragona, Reus o Cambrils, informen diversos testimonis, i a una aturada demà a les 12 hores als centres de treball.

A Tarragona es convoca també demà a les 19 hores una concentració “de forma pacífica i democràtica” davant la Subdelegació del Govern central, a la plaça Imperial Tarraco. La concentració es repetirà a les altres tres capitals de província catalanes.

Seat ajorna l’anunci del nom del nou SEAT, on opta Tarraco, per la situació política de Catalunya

L’empresa automovilística Seat, amb seu a Martorell (Barcelona), ha ajornat la data en la que farà públic el nom del seu nou SUV (tototerreny urbà) que llançarà en 2018 i al que opta ‘Tarraco’ en considerar que no és el millor moment donada la tensió política que es viu a Catalunya.

El nou SUV de Seat portarà per primer cop un nom escollit per votació popular després d’un concurs en el que han participat milers de persones i que ha estat animat pel propi alcalde de Tarragona perquè el nom de Tarraco fos l’escollit. A la darrera fase havien arribat quatre propostes: Alborán, Aranda, Ávila i Tarraco.

Seat tenia previst fer públic el nom no mes enllà del 15 d’octubre i de moment no ha comunicat quan ho farà ni en quin format.

“La situació política actual ens ha portat a ajornar l’anunci. Esperem poder comunicar-ho quan abans millor”, ha assegurat la marca. La marca volia donar-li una rellevància de primer nivell, però els edeveniments de les darreres setmanes a Catalunya han provocat un canvi de plans.

Las votacions entre els finalistes van acabar el passat 25 de setembre.

Bellmunt del Priorat i Miravet, els municipis que més reciclen al Camp i l’Ebre

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep M. Tost, presentant a Tarragona les dades de residus municipals del 2016 al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre i de la nova Llei de Residus.. Foto: Núria Torres / ACN

El municipi del Camp de Tarragona que millor recicla és Bellmunt del Priorat (Priorat), mentre a les Terres de l’Ebre és Miravet (Ribera d’Ebre).

L’Agència de Residus de Catalunya ha fet públiques aquest dilluns les dades de la recollida de residus de l’any passat, en què es torna a constatar que les comarques del Camp van generar molta més brossa que la mitjana del conjunt del país -un 1,58 quilos de deixalles per habitant i dia, mentre que la mitja catalana se situa en l’1,36 quilos.

Si en el conjunt de Catalunya, el percentatge de reciclatge va ser del 30%, el Camp s’ha quedat enrere, en el 27%, mentre l’Ebre, amb un 33%, ha superat lleugerament la mitjana.

La Generalitat vol iniciar aquest darrer trimestre un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. L’objectiu final és el pagament per generació de residus, fent-ne un control a través de xips als contenidors o als cubells de les escombraries.

Individualitzar la taxa

“Hem de individualitzar la taxa, fora de qualsevol altre rebut, amb una factura clara i diferenciada, i de cara a la nova llei, hem d’anar cap a un escenari de pagament per generació -beneficiant o penalitzant si es recicla o no-, i amb sistemes de recollida molt més eficients, com el porta a porta o contenidors intel·ligents; calen campanyes de proximitat i sobretot voluntat política”, ha afirmat el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. En l’actualitat només hi ha tres municipis catalans -Argentona, Miravet i Rasquera- que cobren en funció de la brossa generada.

També es farà a partir del novembre una campanya per conscienciar sobre la separació de la fracció orgànica, la gran assignatura pendent, ja que representa entre un 30 i un 40% dels residus que generen els catalans. La tendència dels darrers anys, segons Tost, es manté força estancada per dos factors: el relaxament per la crisi econòmica i els robatoris massius de material reciclable a tot el país. “Ens desapareixen milers i milers de tones de cartró que s’havien reciclat als contenidors, no incloses en l’estadística, i també roben coure a les deixalleries”, ha manifestat Tost.

El Camp de Tarragona va generar l’any passat 352.111 tones de deixalles, el que suposa un 2,48% més respecte el 2015, que s’atribueix al pes del turisme. La comarca que ha generat més residus i menys ha reciclat ha estat el Baix Penedès, i la que ha fet millor els deures, el Priorat -amb un percentatge de reciclatge del 41,38%. En canvi, el volum de residus generats a les Terres de l’Ebre s’ha mantingut estable, amb unes 88.000 tones. El Baix Ebre és la comarca que concentra la quantitat més alta de residus, amb 518,90 kg/hab/any -l’única de la demarcació que supera la mitjana del país.

A nivell municipal, Bellmunt de Priorat és el nucli que registra un millor índex de recollida selectiva neta, amb un 67,12%, seguit de la Masó (Alt Camp), amb un 61,89%. A l’Ebre, Miravet és el municipi que millor recicla, amb un índex del 64,82%, seguint de Batea (Terra Alta), amb un 59,84%. “La nova llei de residus que volem treballar de cara al 2018 ha d’establir un calendari, igual que ho va fer la del 1993, amb l’obligació que tots els ajuntaments independitzin el rebut de la brossa i, com a segon pas, el pagament per generació; cal un canvi de model i forma d’actuar”, ha conclòs Tost.

Núria Torres / ACN

 

El Halloween més familiar torna a PortAventura World

Fins al proper 19 de novembre es podrà viure Halloween a PortAventura, un dels principals moments del resort. Durant gairebé dos mesos, es converteix en un escenari on tenen lloc emocionants espectacles i passatges del terror.

Entre les principals novetats per a 2017 destaquen ‘Halloween Family Festival’ en SésamoAventura on els caps de setmana els més petits de la casa podran gaudir d’activitats com la visita d’un dinosaure de 3 metres i mig. A més, se celebrarà una desfilada per a la Reina i es disputarà la copa ‘Monster de Ball’ en què els monstres ensenyaran als visitants a comportar-se com ells.

Per als nens de més edat tindrà lloc ‘Halloween Country Family Fun’, un festival d’animació interactiva que tindrà lloc els diumenges a la zona del Far West.

Novetats per a tota la família

Coreografies, acrobàcies, músics en viu i personatges al més pur estil de Halloween reviuran durant l’espectacle ‘Halloween Kingdom’ al Gran Teatre Imperial de la Xina.

Així mateix, l’escenari de l’àrea de Polynesia es transformarà en aquestes dates i comptarà amb ballarins que invocaran a l’esperit de les grans veus de la música al voltant d’un gran tron ​​calavera en l’espectacle ‘Halloween Escape Resurrection’, un homenatge a cantants i a llegendes de la música.

A la plaça Yucatán es viurà una increïble aventura interactiva gràcies a quatre prodigiosos robots i un extraterrestre que necessiten l’ajuda de grans i petits per poder tornar a casa després d’estavellar el seu plat volador.

I per culminar l’ambient del resort, nous personatges acudiran a la recerca dels més valents. Alguns ja coneguts com la Núvia Cadàver, Dràcula i Frankenstein i d’altres que són novetat com Hellraiser o Eduardo Manostijeras, viuran aquests dies a PortAventura per posar els pèls de punta als visitants més intrèpids.

A més, el resort inclou actualitzacions en algunes de les seves representacions més conegudes com l’espectacle ‘Vampires’ al Saloon de Far West que conté la recepta perfecta per passar un gran dia de Halloween. També en aquesta ocasió torna ‘La Mort Viva’ ja que no hi ha celebració de Halloween sense el tradicional Dia dels Morts Mexicà amb les seves cançons, colorits balls i calaveres a la cantina de Mèxic.

PortAventura Park ofereix de nou passatges del terror únics i que tenen una gran acollida entre els visitants com ‘[REC] Apocalipsi’, ‘Selva de la Por’ i ‘Horror a Texas’, on el més temible dels Sheriffs del Far West continuarà espantant els visitants.

Finalment, el llac de Mediterrània tornarà a omplir-se de ombres en ‘Horror al llac’. I per a tots aquells que gaudeixin un dia de l’experiència de Halloween al parc es vesteix de negre i els personatges s’apoderen dels carrers de Mediterrània per mostrar el seu esperit aterridor i les seves ganes de divertir-se. Arriba la gran desfilada del dia: ‘Halloween Parade!’.

 

 

 

Repsol comença a produir i comercialitzar plàstics per material sanitari al complex de Tarragona

Imatge d'arxiu de la refineria de Repsol. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Imatge d’arxiu de la refineria de Repsol. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

El complex industrial de Tarragona de Repsol ha començat a produir i comercialitzar plàstics per material sanitari i envasos farmacèutics, com catèters, ampolles d’irrigació o mascaretes. Les instal·lacions han requerit inversions a la planta química per garantir els processos requerits per la normativa del sector, i han estat adaptades per a extremar la neteja i disminuir al màxim la possibilitat de contaminacions creuades d’un material o d’un producte amb un altre. S’han fet inversions en les unitats de Polietilè de Baixa Densitat i de Polipropilè. Aquesta gamma de poliolefines també es fabrica a la planta química de Puertollano, a Castella la Manxa.

La gamma inclou 28 graus de polipropilè, polietilè i copolímer EVA, diferents variants de les poliolefines, amb aplicacions molt diverses al món sanitari. Amb polipropilè es fabriquen els cossos de les xeringues o els inhaladors; amb polietilè, els envasos i ampolles per medicaments; i amb copolímer EVA, les bosses de sèrum o sang, gràcies a la resistència i durabilitat a les temperatures baixes. La fibra de polietilè serveix per fer mascaretes o bates quirúrgiques usant la tècnica del ‘teixit no teixit’, on les fibres estan unides per procediments mecànics o químics, que no desprenen pèl, i millora la higiene davant d’altres alternatives, com el cotó.

Durant els darrers anys, a Tarragona s’ha format i sensibilitzat a tot el personal involucrat en la fabricació i manipulació de la gamma HealthCare en els nous protocol i operatives requerits. Repsol va decidir emprendre un Pla de Transformació del Negoci de Química apostant per la reducció de costos, l’eficiència i la diversificació. En aquesta estratègia han estat claus les inversions al cracker de Tarragona, on l’any passat es va completar una inversió significativa per a la instal·lació d’un nova columna de destil·lació, que ha permès augmentar de manera substancial la contribució dels gasos liquats del petroli a la matèria primera.

ACN

El calendari laboral del 2018 obre la porta a practicar sovint el ‘puenting’

Tots aquells que siguin capaços de planificar amb antelació, ja disposen de l’eina fonamental: el calendari laboral de Catalunya del 2018 ja s’ha fet públic, i marca en roig fins a tretze jornades com a festives. Com que moltes d’elles cauen en dia laborable, els catalans podran practicar el ‘puenting’ en més d’una ocasió. Festivitats com el Dia del Treballador, que cau en dimarts, la Diada (també dimarts), el Dia de la Hispanitat (divendres) o Tots Sants (dijous) podran donar pas a fins a nou caps de setmana llargs.

Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i consensuat amb les patronals i els sindicats, el full de ruta festiu estableix que a Catalunya hi haurà 13 dies festius: l’1 de gener (Cap d’Any); el 6 de gener (Reis); el 30 de març (Divendres Sant); el 2 d’abril (Dilluns de Pasqua); l’1 de maig (Festa del Treball); el 15 d’agost (l’Assumpció); l’11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya); el 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya); l’1 de novembre (Tots Sants); el 6 de desembre (Dia de la Constitució); el 8 de desembre (la Immaculada); el 25 de desembre (Nadal); i el 26 de desembre (Sant Esteve).

A aquest calendari s’hi podran afegir dos dies festius més de caràcter local. A més, de les tretze festes generals a Catalunya, n’hi ha una, que té el caràcter de recuperable, que s’ha de triar entre el Dilluns de Pasqua Florida i el dia de Sant Esteve. Les altres dotze són de caràcter retribuït i no recuperable.

Uche conquereix Granada

Uche, espectacular aquesta nit

Dos gran gols d’Ikechukwu Uche en només quatre minuts, el primer extraordinari, han tombat la resistència del Granada en el que ha suposat un dels millors partits dels grana aquesta temporada, per no dir el millor.

Menys en els primers deu minuts, quan els andalusos han dominat el terreny de joc i han generat les primeres ocasions, per una vegada no han patit els grana, que han ofert una imatge de gran solvència i control dels temps. Venia el Granada amb la por escènica que provocaven tres victòries consecutives i amb la fama d’aspirant a recuperar plaça a la Primera Divisió, i no comptaven caure tan fàcilment a Tarragona. Els grana segueixen en zona de descens, però pendents del partit ajornat amb el Barça B.

Les perilloses incursions de Machís quedaven frenades per una defensa, que avui sí, es mostrava convincent. La nit podia haver estat la de Machís, però Uche ha decidit erigir-se en l’heroi, i dels minuts 26 al 30, acabar amb el partit. Una autopassada brillant entrant a l’àrea per l’esquerra a passi de Tejera, un control perfecte en carrera, i gol per sota les cames de Javi Varas. Un 1-0 ovacionadíssim, i una grada que començava a construir l’ídol.

Quatre minuts després, Uche aprofitava una errada defensiva per endur-se la bimba en una passada enrere errònia de la defensa visitant. Uche es tornava a trobar sol davat Varas, que avui somniarà amb el crack del Nàstic. Aquest cop creuava la pilota i feia el 2-0. Sis minuts després, l’africà a punt estava de fer el 3-0. La sensació que la nit olorava golejada corria per les grades del Nou Estadi.

A la segona part, els andalusos sortien a mossegar seriosament, però a part d’un parell d’incursions perilloses, la defensa recuperava el control i al minut 63 ja s’havia acabat el perill de remuntada fins pràcticament el final del partit.

A més, Dimitrevski estava inspirat, com en el minut 49, abortant un atac rival. Tindria fins i tot el Nàstic opcions de fer el tercer en diverses contres que no acabaven de ser ben enllaçades i en una falta directa de Juan Muñiz en la recta final que se li escapà ridículament a Javi Varas.

Ficha tècnica:

Nàstic: Dimitrievski; Abraham, Perone, Xavi Molina, Javi Jiménez; Omar (Delgado, min. 60), Tejera (Silvestre, min. 68), Gaztañaga, Maikel Mesa; Uche (Muñiz, min. 68) i Manu Barreiro.

Granada: Javi Varas; Víctor Díaz, Menosse (Lica, min. 75), Saunier, Álex Martínez; Alberto Martín, Raúl Baena (Rey Manaj, min. 52); Antonio Puertas (Espinosa, min. 86), Pierre Kunde, Machís; i Joselu.

Gols: 1-0, Uche (min.27); 2-0, Uche (min.32).

Àrbitre: Álvaro Moreno Aragón (comitè madrileny). Grogues a Abraham (min.55), Silvestre (min.83), i Machís (min.77), Alberto Martín (min.79), i Saunier (min.90).

Incidències: Partit de la 9a jornada de la Liga 1/2/3, disputat al Nou Estadi davant 5.212 espectadors.

Les reunions del Senat de Tarragona passaran a ser bimestrals

El Senat de Tarragona s’ha reunit aquesta tarda en una convocatòria extraordinària, arrel de la petició d’alguns senadors per conèixer de primera ma els fets succeïts des de la violència policial de l’1-O i per la posterior renúncia a formar-ne part d’Àngel Odena, Frederic Porta, Joana Zaragoza, Josep M. Solé Poblet, Rosa Llorach i Marina Robert.

L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha explicat el que han al·legat i ha manifestat el seu respecte per cadascun d’ells, afegint a més als assistents el relat de què va fer com alcalde durant i després del dia del referèndum. Al mateix temps, ha reiterat la seva condemna rotunda a la violència.

Durant la reunió, s’ha acordat que el Senat passarà a reunir-se un cop cada dos mesos, enlloc de fer-ho trimestralment, i es crearan comissions de treball per tal de guanyar en eficàcia.

D’altra banda, la soprano tarragonina Marta Matheu Usach s’ha incorporat avui al Senat de Tarragona. L’alcalde li ha lliurat el diploma acreditatiu com forma part d’aquest òrgan municipal.

El grup Axa deixa Catalunya i es trasllada a Bilbao

Continua el degoteig d’empreses que decideixen canviar la seva seu social fora de Catalunya davant la “incertesa legal” del procés independentista.

El grup Axa ha traslladat a Bilbao la seu social de les dues empreses que tenia domiciliades a Catalunya, segons ha pogut saber l’ACN. Es tracta d’Axa Vida i Axa Pensions, que tenien seu al World Trade Center Almeda Park de Cornellà de Llobregat i ara la tenen al carrer Buenos Aires, 12 de la ciutat basca. El canvi es va fer efectiu aquest dimarts, per “garantir la seguretat jurídica” i “preservar els interessos dels clients, distribuïdors, accionistes i empleats”, segons han explicat fonts de l’asseguradora. Les mateixes fonts han garantit que el canvi no afecta en cap cas afecta l’operativa de l’empresa, al negoci, les oficines ni els empleats.

La seu central del grup Axa es troba a Madrid i les seves set entitats tenen seus a Palma de Mallorca (Axa Assegurances Generals), a Madrid (Axa Life Europe i Axa Global Direct i Fundació Axa)i a Bilbao (Axa Aurora Vida i ara també Axa Vida i Axa Pensions).

L’IBEX rebota a l’alça

D’altra banda, l’IBEX 35 ha rebotat gairebé un 1,3% aquest dimecres al migdia. Totes les empreses catalanes han registrat alces fins a les 12.00 hores, especialment Colonial (+2,40%) i Cellnex (+1,93%), però també Abertis (+0,23%), el Banc Sabadell (+1,56%), CaixaBank (+1,75%), Gas Natural (+1,17%), i Grífols (+1,42%). La prima de risc del deute públic espanyol també s’ha relaxat fins a situar-se lleugerament per sota dels 120 punts bàsics, el que representa un descens del 5,07% durant la jornada d’aquest dimecres.

ACN

Rajoy convoca Consell de Ministres extraordinari pel matí de dimecres

El president del Govern central, Mariano Rajoy, ha convocat per dimecres ales 9 del matí un Consell de Ministres extraordinari del que s’espera surten accions concretes de resposta a la declaració de Carles Puigdemont feta avui al Parlament, on ha declarat la independència de Catalunya i a continuació l’ha suspesa obrint un temps de diàleg.

Ha estat la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, qui s’ha encarregat a les 22:30 hores d’anunciar-ho. També ha informat que Rajoy està mantenint contactes amb els partits politics perquè busca “el màxim consens” a la decisió que prengui el Govern.

Soraya ha afirmat que Puigdemont ha dut “el més gran nivell d’incertesa”, “no sap on és ni on va”. El Govern “no pot acceptar” a validesa de la llei del referèndum, perquè està suspesa pel Tribunal Constitucional, ni el referèndum, “ni que el Parlament s’atorgui la representació de la majoria a favor de la independència”. Ha negat que el referèndum s’hagués produït i la validesa de l’actuació avui del Parlament.

De l’eufòria… als xiulets

Imatge dels reusencs que han seguit el discurs de Puigdemont des de la plça del Mercadal de Reus, on havia instal·lada una pantalla gegant. Foto: ACN

El discurs del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha provocat múltiples reaccions en els milers de persones que s’han concentrat aquest dimarts al vespre al Passeig de Lluís Companys de Barcelona per seguir a través de pantalles gegants la declaració del cap del Govern. L’eufòria i els crits a favor de la independència han esclatat quan Puigdemont s’ha referit al “mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”.

Tanmateix, quan el president ha reclamat que se suspengui la declaració d’independència per emprendre el “diàleg”, una part del públic ha xiulat les paraules del president. A mida que el cap del Govern s’acostava al final del seu discurs, els aplaudiments han retornat majoritàriament al Passeig de Lluís Companys, però s’han mantingut alguns xiulets. La majoria dels assistents han començat a abandonar progressivament la concentració quan Puigdemont ha conclòs el seu discurs.

Però, què ha dit Puigdemont (transcripció íntegra de la seva intervenció)

Una noia amb l’estelada al cap es posa les mans a la boca després d’escoltar Puigdemont. Foto: Laura Cortés / ACN

A continuació reproduïm la transcripció del discurs de Puigdemont cursada pel Parlament (i pendent de revisió):

El president de la Generalitat (Carles Puigdemont i Casamajó)

Molt bona tarda. Molt honorable presidenta del Parlament, vicepresident, consellers i conselleres, diputades i diputats, senyores i senyors, comparec efectivament a petició pròpia per analitzar la situació política, comparec en aquest Parlament després dels resultats del referèndum celebrat el dia 1 d’octubre i per explicar-los les conseqüències polítiques que se’n deriven.

Soc conscient, com segurament també molts de vostès, que avui també comparec davant del poble de Catalunya i de molta altra gent que ha fixat la seva atenció en el que avui passi en aquesta cambra. Vivim un moment excepcional, de dimensió històrica; les seves conseqüències i els seus efectes van molt més enllà del nostre país. I s’ha fet evident que, lluny de ser un afer domèstic i intern, com sovint ens hem hagut de sentir de part dels qui han negligit la seva responsabilitat en no voler conèixer el que estava passant, Catalunya és un afer europeu.

De la meva compareixença no esperin ni amenaces ni xantatges ni insults. El moment és prou seriós com perquè tots assumim la part de responsabilitat que ens correspon en la necessitat imperiosa de desescalar la tensió i no contribuir ni amb la paraula ni amb el gest a incrementar-la, al contrari. Vull adreçar-me al conjunt de la població, als qui s’han mobilitzat els dies 1 i 3 d’octubre, als qui ho van fer dissabte a la manifestació advocant pel diàleg; als qui ho van fer massivament diumenge en defensa de la unitat d’Espanya, i als qui no s’han mobilitzat en cap d’aquestes convocatòries. Tots, amb les nostres diferències i discrepàncies, en allò en què ens entenem i en allò en què no ens entenem formem un mateix poble i l’hem de continuar fent plegats passi el que passi, perquè així es fa la història dels pobles que busquen el seu futur.

Mai no ens posarem d’acord en tot, com és evident, però sí que entenem, perquè ja ho hem demostrat moltes vegades, que la manera d’avançar no pot ser cap altra que la democràcia i la pau, que vol dir el respecte per al que pensa diferent i trobar com fer possible les aspiracions col·lectives, amb el benentès que això requereix grans dosis de diàleg i d’empatia.

Com es poden imaginar en aquestes darreres hores i dies se m’han adreçat moltes persones suggerint el que havia de fer o deixar de fer. Tots ells són suggeriments lícits, respectables i propis d’un moment com aquest. A tots els que he pogut fer-ho els ho he agraït, perquè en cadascun d’ells hi he reconegut raons fonamentades que val la pena d’escoltar.

També jo he demanat opinió a diverses persones que m’han ajudat a enriquir l’anàlisi del moment i la perspectiva de futur. I, per tant, també els ho vull agrair de tot cor.

Però, senyores i senyors diputats, el que els exposaré avui no és una decisió personal ni una dèria de ningú: és el resultat de l’1 d’octubre, de la voluntat del Govern que presideixo d’haver mantingut el seu compromís de convocar, organitzar i celebrar el referèndum d’autodeterminació i, naturalment, de l’anàlisi dels fets posteriors que hem compartit en el si del Govern. Avui toca parlar dels resultats de l’1 d’octubre al Parlament i això és el que
farem.

Per tant, som aquí perquè el dia…, diumenge 1 d’octubre Catalunya va celebrar el referèndum d’autodeterminació, i ho va fer en unes condicions més que difícils, extremes.

És la primera vegada en la història de les democràcies europees que una jornada electoral es desenvolupa enmig de violents atacs policials contra els votants que fan cua per dipositar la papereta.

Des de les vuit del matí fins a l’hora del tancament dels col·legis, la policia i la Guàrdia Civil van colpejar persones indefenses i van obligar als serveis d’emergències a atendre més de vuit-centes persones. Ho van veure tots. També ho va veure el món, que es va esgarrifar de les imatges que s’anaven rebent.

L’objectiu no era només confiscar urnes i paperetes. L’objectiu era provocar el pànic generalitzat i que la gent, veient aquelles imatges de violència indiscriminada, es quedés a casa i renunciés al seu dret a vot. Però als responsables polítics d’aquella operació els va sortir el tret per la culata, 2.286.217 persones van vèncer la por, van sortir de casa i van votar. No sabem quants ho van intentar sense èxit, però sí sabem que els col·legis clausurats de manera violenta representen un cens de 770.000 persones més. Més de dos milions doscents mil catalans van poder votar perquè van vèncer la por i també perquè quan van arribar al seu col·legi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituïdes i un cens fiable i operatiu.

Les operacions i registres policials de les setmanes anteriors a la recerca d’urnes i paperetes no van impedir el referèndum. Les detencions d’alts càrrecs i funcionaris del Govern tampoc no van impedir el referèndum. Les escoltes telefòniques, els seguiments de persones, els atacs informàtics, el tancament de cent quaranta webs, les violacions de la correspondència tampoc no van impedir el referèndum.

Repeteixo, malgrat l’esforç i els recursos destinats per combatre’l, quan els ciutadans van arribar als col·legis electorals hi van trobar urnes, sobres, paperetes, taules constituïdes i un cens fiable i operatiu.

Vull fer, per tant, un reconeixement a totes les persones que van fer possible aquest èxit logístic i polític: als voluntaris que van dormir a les escoles, als ciutadans que van guardar les urnes a casa, als impressors que van imprimir les paperetes, als informàtics que van idear i desenvolupar el sistema del cens universal, als treballadors i treballadores del Govern, als votants del sí, i als del no i als del vot en blanc; a tantíssima gent anònima que
va posar el seu granet de sorra per fer-ho possible.

I, sobretot, vull enviar el meu afecte, la meva solidaritat i el meu escalf a tots els malferits, a tots els ferits i maltractats per l’operació policial; les imatges quedaran enregistrades a la nostra memòria per sempre. Mai no ho oblidarem.

Cal reconèixer i denunciar que l’actuació de l’Estat ha aconseguit introduir tensió i inquietud a la societat catalana. Com a president de Catalunya, soc molt conscient que en aquests moments hi ha molta gent preocupada, angoixada, fins i tot espantada pel que està passant i pel que pot passar; gent de totes les idees, de totes les tendències. La violència gratuïta i la decisió d’algunes empreses de traslladar la seva seu social, una decisió –deixin-m’ho dir–
més de relat per als mercats que no amb efectes reals sobre la nostra economia; de fet, el que té efectes reals sobre la nostra economia –i això sí que té efectes reals sobre la nostra economia– són els 16 mil milions d’euros catalans que són obligats a canviar de seu social cada any… (remor de veus i alguns aplaudiments) –que aquests canvien de seu social cada any, però bé–, sens dubte són fets, cal reconèixer-ho, que han emboirat l’ambient. A totes aquestes persones que tenen por, els vull enviar un missatge de comprensió i d’empatia i també de serenor i de tranquil·litat: el Govern de Catalunya no es desviarà ni un mil·límetre del seu compromís amb el progrés social i econòmic, la democràcia, el diàleg, la tolerància, el respecte a la discrepància i la voluntat negociadora.

Com a president actuaré sempre amb responsabilitat i tenint en co pte els 7,5 milions de ciutadans del país. Crec que en aquest punt voldria explicar on som i, sobretot, per què som on som. Avui que molta gent ens mira de fora, i sobretot avui que molta gent ens escolta d’arreu del món, crec que val la pena que ens tornem a explicar.

Des de la mort del dictador militar Francisco Franco, Catalunya ha contribuït, tant com el que més, a la consolidació de la democràcia espanyola; Catalunya ha estat no només el motor econòmic d’Espanya, sinó també un factor de modernització i d’estabilitat.

Catalunya va creure que la Constitució espanyola de 1978 podia ser un bon punt de partida per garantir el seu autogovern i el seu progrés material, Catalunya es va implicar a fons en l’operació de retornar l’Estat espanyol a les institucions europees i internacionals, després de quaranta anys d’aïllament i d’autarquia. El pas dels anys, però, va permetre constatar que el nou edifici institucional sorgit de la Transició, que a Catalunya es veia com un punt de partida des del qual evolucionar cap a cotes més altes de democràcia i d’autogovern, les elits hegemòniques de l’Estat l’entenien no com un punt de partida sinó com un punt d’arribada. I, amb el pas dels anys, el sistema no només va deixar d’evolucionar en la direcció desitjada pel poble de Catalunya, sinó que va començar a involucionar.

En coherència amb aquesta constatació, l’any 2005, una gran majoria, el 88 per cent d’aquest Parlament –repeteixo, una majoria del 88 per cent d’aquest Parlament–, seguint els procediments marcats per la Constitució, i, ho repeteixo, seguint els procediments marcats per la Constitució, va aprovar una proposta de nou Estatut d’autonomia i la va enviar al Congrés dels Diputats. La proposta catalana va desfermar una autèntica campanya de catalanofòbia, atiada de manera irresponsable pels qui aleshores volien governar Espanya al preu que fos.

El text que finalment es va sotmetre a referèndum, l’any 2006, ja era molt diferent de la proposta inicial del Parlament de Catalunya, però, malgrat tot, va ser aprovat pels ciutadans que van anar a votar.

La participació va ser d’un 47 per cent del cens, i els vots favorables a l’Estatut van ser 1.899.000. Vull remarcar que són cent quaranta-cinc mil vots menys que el que va obtenir el sí a la independència el passat 1 d’octubre.

L’Estat, però, no en va tenir prou amb la primera retallada; al 2010, quatre anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut retallat, un tribunal constitucional, format per magistrats escollits bàsicament a dit pels dos grans partits espanyols, va emetre una sentència d’infaust record que retallava l’Estatut per segona vegada i en modificava el contingut que ja havia estat votat pel poble en referèndum. Convé recordar-ho i subratllar-ho. Malgrat haver segut els procediments previstos a la Constitució… és a dir, malgrat haver seguit l’ordenament constitucional i l’ordre constitucional, malgrat tenir al darrere el 88 per cent del Parlament de Catalunya, i malgrat el vot popular, en
referèndum legal i acordat, l’acció combinada del Congrés dels Diputats i sobretot, del Tribunal Constitucional, van convertir la proposta catalana en un text irrecognoscible. I convé recordar-ho i subratllar-ho. Aquest text irrecognoscible, doblement retallat i no referendat pels catalans, és la llei vigent actualment. Aquest ha estat el resultat del darrer intent de Catalunya de modificar el seu estatus jurídicopolític per les vies constitucionals, és a dir, una humiliació.

Però això no és tot, des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut votat pel poble, el sistema polític espanyol no només no ha mogut un dit per intentar fer marxa enrere i reparar la trencadissa, sinó que ha activat un programa agressiu i sistemàtic de recentralització.

Des del punt de vista de l’autogovern, els darrers set anys han estat els pitjors dels darrers quaranta, laminació continuada de competències a través de decrets, lleis, sentències, desatenció i desinversió en el sistema bàsic d’infraestructures de Catalunya, que són peça clau del progrés econòmic del país i un menyspreu feridor cap a la llengua, la cultura i la manera de ser i de viure al nostre país.

Tot això que explico condensadament, en unes poques línies, ha tingut un impacte profund en la societat catalana, molt profund, fins al punt que, durant aquest període, molts ciutadans, de fet milions de ciutadans, han arribat a la conclusió racional que la única manera de garantir la supervivència, no només de l’autogovern, sinó dels nostres valors com  a societat, és que Catalunya es constitueixi en un estat. Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya en donen testimoni. A més a més, ha passat una cosa, encara més rellevant, i és que, en paral·lel a la formació de la majoria absoluta independentista al Parlament, s’ha forjat un consens amplíssim i transversal, al voltant de la idea que el futur de Catalunya, fos el que fos, havia de ser decidit pels catalans,
democràticament i pacífica, i ho havia a través d’un referèndum. A l’enquesta, de fet, més recent, d’un important diari de Madrid –no d’aquí, de Madrid– un 82 per cent dels catalans ho expressen així.

I bé, amb l’objectiu de fer possible aquest referèndum, els darrers anys, les institucions i la societat civil catalanes han endegat nombroses iniciatives davant del Govern i les institucions espanyoles. Està tot documentat, fins a divuit vegades i en tots els formats possibles, s’ha demanat obrir un diàleg per acordar un referèndum com el que es va celebrar a Escòcia, el 18 de setembre del 2014. Un referèndum amb una data i amb una pregunta acordades entre les dues parts, en què les dues parts poguessin fer campanya i exposar els seus arguments i en què les dues parts es comprometessin a acceptar i aplicar el resultat a través d’una negociació que protegís els interessos respectius. Si això s’havia pogut fer en una de les democràcies més antigues, consolidades i exemplars del món, com és el Regne
Unit, per què no es podia fer, també, a Espanya?

La resposta a totes aquestes iniciatives ha estat una negativa radical i absoluta, una negativa, per cert, combinada amb la persecució, policial i judicial i les autoritats catalanes. L’expresident Artur Mas, avui aquí present i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, la Irene avui, també, diputada nostra, com l’exconseller de la presidència, Francesc Homs, també present, aquí. Tots ells han estat inhabilitats per haver promogut un procés participatiu, no vinculant, i sense efectes jurídics, el dia 9 de novembre del 2014. I no només inhabilitats, sinó multats de forma arbitrària i abusiva. Si no dipositen més de 5 milions d’euros al Tribunal de Cuentas espanyol en pocs dies, tots els seus béns seran embargats i ells, i les seves famílies poden veure’s greument afectats.

A més a més d’ells, la Mesa, una part important de la Mesa d’aquest Parlament, i desenes de càrrecs electes municipals, han estat querellats per expressar el seu suport al dret a decidir i permetre, permetre debats sobre el referèndum. Ho recordo, ho repeteixo, s’han presentat querelles contra la presidenta i membres de la Mesa del Parlament. Per què?, doncs, per permetre que aquest Parlament pogués debatre. La darrera onada repressiva
contra institucions catalanes ha implicat la detenció i trasllat a dependències policials de setze càrrecs i servidors públics del Govern de Catalunya que van haver de declarar emmanillats i sense ser informats de quina era l’acusació que pesava sobre ells. El món també ha de saber que els líders de les entitats que han liderat les manifestacions més
massives i alhora, pacífiques, de la història d’Europa, avui estan imputats per un delicte de sedició que pot comportar fins a quinze anys de presó. Els responsables d’haver organitzat manifestacions que han meravellat al món per la seva organització, pel seu civisme i per la seva total absència d’incidents.

Aquesta ha estat la resposta de l’Estat espanyol a les demandes catalanes, unes demandes que sempre, sempre, s’han expressat i s’han d’expressar de forma pacífica i a través de les majories obtingudes a les urnes. El poble de Catalunya reclama, des de fa anys, des de fa molts anys, llibertat per poder decidir, és ben senzill i tanmateix, no hem trobat interlocutors, en el passat, ni els estem encara trobant en el present. No hi ha cap institució de l’Estat que
s’obri a parlar de la demanda majoritària d’aquest Parlament i de la societat catalana. La última esperança que podia quedar era que la monarquia exercís el paper arbitral i moderador que la Constitució li atribueix, però el discurs de la setmana passada va confirmar la pitjor de les hipòtesis.

Ahora quiero dirigirme a los ciudadanos del conjunto del Estado español, que siguen con preocupación lo que ocurre en Cataluña. Les quiero trasladar un mensaje de serenidad y de respeto, de voluntad de diálogo y de acuerdo político, como ha sido siempre nuestro deseo y nuestra prioridad. Soy consciente de la información que les trasladan la mayoría de los medios y de cuál es la narrativa que se ha instalado, pero me atrevo a pedirles un esfuerzo para el bien de todos. Un esfuerzo por conocer y por reconocer lo que nos ha llevado hasta aquí y de las razones que nos han impulsado. No somos unos delincuentes, no somos unos locos, no somos unos golpistas, no somos unos abducidos, somos gente normal que pide poder votar. Y que ha estado dispuesta a todo el diálogo que fuera necesario para realizarlo de manera acordada.

No tenemos nada contra España y los españoles, al contrario, nos queremos reentender mejor y ese es el deseo mayoritario que existe en Cataluña, porque hoy, desde hace ya muchos años, la relación no funciona y nada se ha hecho para revertir una situación que se ha convertido en insostenible. Y un pueblo no puede ser obligado, contra su voluntad, a aceptar un statu quo que no votó y que no quiere. Efectivamente, La Constitución es un marco democrático, pero es igualmente cierto que hay democracia más allá de la Constitución.

Senyores i senyors, amb els resultats del referèndum de l’1 d’octubre passat, Catalunya s’ha guanyat el dret a ser un estat independent i s’ha guanyat el dret a ser escoltada i respectada. I he de dir que ser escoltada, últimament, ja es dona més, perquè el que ha passat en aquests dies en aquest terreny, no havia passat en anys i avui Catalunya és escoltada i respectada, més enllà de les nostres fronteres. El sí a la independència ha guanyat unes eleccions per majoria absoluta, i dos anys després, ha guanyat un referèndum sota una pluja de cops de porra. Les urnes, l’únic llenguatge que entenem, les urnes diuen sí a la independència i aquest és el camí que estic compromès a transitar.

Com és conegut, la Llei de referèndum estableix que, dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i en
el cas que el nombre de vots del sí hagi estat superior al nombre de vots del no, el Parlament, i cito textualment de la llei, obro cometes: «Celebrarà una sessió ordinària per efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes, i acordar l’inici del procés constituent.»

Hi ha un abans i un després, de l’1 d’octubre. I hem aconseguit el que ens vam comprometre a fer a l’inici de legislatura. Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo, en presentar-los els resultats del referèndum, davant de tots vostès, i davant dels nostres conciutadans, el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.

Això és el que avui fem, amb tota solemnitat, per responsabilitat i per respecte. I, amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix, proposem que el Parlament suspengui els efectes  de la declaració d’independència, per tal que les properes setmanes emprenguem un diàleg,  moment demana, no només la desescalada en la tensió, sinó sobretot, la voluntat clara i compromesa per avançar en les demandes del poble de Catalunya, a partir dels resultats de l’1 d’octubre, resultats que hem de tenir en compte, de manera imprescindible, en l’etapa de diàleg qe estem disposats a obrir.

És conegut de tots vostès que, des de l’endemà mateix del referèndum, s’’han posat en marxa diferents iniciatives de mediació, de diàleg i de negociació, a nivell nacional, estatal i internacional. Algunes d’aquestes son públiques, d’altres encara no ho són, però ho seran.

Totes són molt serioses i eren difícils d’imaginar tot just ja un temps. Les crides al diàleg i a la no-violència s’han sentit des de tots els racons del planeta. La Declaració que va fer ahir el grup de vuit premis Nobel de la pau, la que va fer The Elders, al front dels quals hi ha l’exsecretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, i del qual formen part personalitats de gran rellevància mundial, els posicionaments de presidents i primers ministres de països europeus, de líders polítics europeus, hi ha un prec de diàleg que recorre Europa. Perquè Europa ja se sent interpel·lada sobre els efectes que pot tenir una mala resolució d’aquest conflicte. Totes aquestes veus mereixen ser escoltades i totes, sense excepció, ens han demanat que obrim un temps per donar l’oportunitat al diàleg amb l’Estat espanyol.

Avui, també pertoca fer això, per responsabilitat i respecte. I acabo, i ho faig apel·lant a la responsabilitat de tothom, als ciutadans de Catalunya els demano que continuïn expressant-se com ho han fet fins ara, amb llibertat i amb respecte als que pensen diferent. A les empreses i actors econòmics, els demano que continuïn generant riquesa i que no caiguin en la temptació d’utilitzar el seu poder per esporuguir la població. A les forces polítiques els demano que contribueixin, amb les seves paraules, i les seves accions, a rebaixar la tensió.

També ho demano als mitjans de comunicació. I al Govern espanyol li demano que escolti, ja no a nosaltres, si no vol, sinó als que advoquen per la mediació i a la comunitat internacional, i als milions de ciutadans, també d’arreu d’Espanya, que li demanen que renunciï a la repressió i a la imposició. I a la Unió Europea, li demano que s’impliqui a fons i que vetlli pels valors fundacionals de la Unió.

Avui, el Govern de Catalunya fa un gest de responsabilitat i de generositat i torna a estendre la mà al diàleg. Estic convençut que, si en els pròxims dies, tothom actua amb la mateixa responsabilitat i compleix amb les seves obligacions, el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol, es pot resoldre de manera serena i acordada i respectant la voluntat dels ciutadans. Per nosaltres no quedarà, perquè volem ser fidels a la nostra llarga història, a tots els qui han patit i s’hi han sacrificat i perquè volem un futur digne per als nostres fills i filles. Per tota aquella gent que vulgui… i fer de Catalunya la seva terra d’acollida i d’esperança.

Moltes gràcies

El Comitè Internacional dels Jocs visita el Nou Estadi

Imatge que presenta la tribuna del Nou Estadi

El Comitè Internacional dls Jocs Mediterranis ha visitat el Nou Estadi. Les diferents personalitats han pogut observar els nombrosos canvis a les seves instal·lacions.

El Consell d’Administració de la SAE i els membres de Tarragona 2018 han acollit aquesta tarda les personalitats que conformen el Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani per veure les obres realitzades i la nova imatge que presenta l’estadi.

Sobre la mateixa gespa del Nou Estadi, el director del departament d’esports dels Jocs del Mediterrani 2018, Ramon Cuadrat, ha explicat resumidament la història del Gimnàstic de Tarragona i també ha detallat les millores en els accessos i serveis al mateix camp, així com la homogeneïtat del color grana a les grades del Nou Estadi.