El reusenc Carles Prats substitueix Lluís Salvadó com a diputat al Parlament

Prats era el número 10 de la llista de Junts pel Sí per Tarragona. Foto: Twitter

Prats era el número 10 de la llista de Junts pel Sí per Tarragona. Foto: Twitter

Lluís Salvadó ha renunciat a l’acta de diputat en haver estat nomenat secretari general d’Hisenda. El republicà Salvadó i membre de la llista electoral de Junts pel Sí per al 27-S va ser diputat per primera vegada la X legislatura. El reusenc Carles Prats, número 10 de la llista de JxSí a Tarragona i membre de Demòcrates de Catalunya, substituirà Salvadó.

Prats és biòleg i MBA, professor en consultoria, transferència tecnologia i gestió d’R+D.

Podrà accedir a la condició de diputat de ple dret un cop hagi lliurat les credencials expedides per la Junta Electoral Central al registre del Parlament, hagi jurat o promès per escrit respectar la constitució i l’estatut i hagi presentat les declaracions de béns i de càrrecs i activitats.

El republicà Òscar Peris serà el nou delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona

Òscar Peris

Òscar Peris

El nou delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona serà el vallenc Òscar Peris, que substituirà al fins ara Joaquim Nin.

És nascut a Valls el 1974 i procedeix de les files d’Esquerra Repúblicana de Catalunya i serà el representant del Govern al Camp de Tarragona. Peris ocupa el càrrec de Tercer Tinent Alcalde de l’Ajuntament de Valls i és regidor de Comerç i Turisme. Director comercial en una companyia del sector de les Arts Gràfiques i de la Identificació Automàtica, no deixarà el càrrec de regidor a Valls.

El seu antecessor, Quim Nin (CDC), ha compaginat el càrrec amb l’alcaldia d’Albinyana (Baix Penedès).

A més, el republicà ha estat president de la Secció Local d’ERC a Valls i Conseller Nacional del partit. És actiu al món casteller i ex- cap de Colla de la Colla Joves Xiquets de Valls. També, és president del Club Tennis Valls i soci de l’Assemblea Nacional Catalana i de l’Institut d’Estudis Vallencs. Pròximament, es farà oficial i es durà a terme el seu nomenament.

Lluís Salvadó serà el nou secretari general d’Hisenda

Lluís Salvadó

Lluís Salvadó

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha anunciat aquest matí que el diputat ebrenc de Junts pel Sí, Lluís Salvadó, serà el nou secretari general d’Hisenda. Junqueras que serà el vicepresident del Govern i responsable de l’àrea d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya també ha fet saber que el diputat Pere Aragonès serà el nou secretari general d’Economia. El principal objectiu d’aquesta àrea serà fer la hisenda pròpia.

Lluís Salvadó és secretari general adjunt d’Esquerra Republicana de Catalunya i ha estat diputat del Parlament de Catalunya per les Terres de l’Ebre durant la darrera legislatura, on ha exercit de portaveu adjunt del Grup Parlamentari d’ERC i de representant a les comissions d’Economia, Finances i Pressupost, i de Reglament.

Salvadó va ser delegat del Govern a les Terres de l’Ebre des del 2004 fins al 2010 i alcalde de l’Ajuntament de la Ràpita entre 1996-1997. També fou vicepresident del Consell Comarcal del Montsià, i diputat provincial.

Carles Puigdemont, nou president de la Generalitat sense prometre fidelitat al rei ni a la Constitució

El nou president de la Generalitat, quan es dirigia a Palau

El nou president de la Generalitat, quan es dirigia a Palau

Carles Puigdemont ha estrenat la 130ena presidència de la Generalitat en un molt breu discurs al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat  i ho ha fet amb el primer acte d’indisciplina amb l’Estat, prometent “complir lleialment les obligacions del càrrec amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representada pel Parlament”. Mas li ha imposat a continuació la medalla de president. Puigdemont no ha promès fidelitat ni lleialtat al rei ni a la Constitució, tal com li demanava avui el Govern central i com és costum.

Rafael Catalá, ministre de Justícia en funcions, ha demanat expressament aquest matí que la fórmula del jurament inclogués aquesta expressió de respecte al rei i la Constitució, i ha subratllat que existeix jurisprudència al respecte.

El nou president ha arrencat el seu breu text explicitant la lleialtat al Parlament i al poble de Catalunya. Assumeix el càrrec afirmant que “no estem cansats”. A partir d’ara es compromet a cercar “millors condicions de vida, els drets bàsics garantits, la qualitat del medi ambient i el compromís amb la solidaritat internacional”. Això no serà possible sense les eines que es busca. “Estem ofegats i humiliats financerament, desatesos en les inversions de l’estat i menystinguts en la nostra identitat”, ha destacat.

“Ho farem molt bé”, ha afirmat i s’ha compromès a treballar i explicar la tasca del govern: “Ens hem d’explicar millor i ho hem de fer a més gent”, completar el camí del programa de govern, garantint “la solvència jurídica de les decisions que prendrem”. També es compromet a l’estabilitat i a cercar la màxima serenor en el debat.

“Sóc fal.lible, però insubornable”, ha acabat citant unes paraules del periodista Gaziel, i ha rematat amb un crit de “Visca Catalunya!”.

Prèviament, el president en funcions, Artur Mas, ha agraït les persones que “m’han ajudat a dirigir el país en uns moments especialment delicats”. “Us agraeixo els servis prestats, a tothom”, ha afirmat amb especial èmfasi, fent referència a l’expressió no usada per la Casa Reial, que habitualment agraeix la tasca del president que deixa el càrrec. En aquest moment s’ha aixecat bona part de la sala amb una gran ovació.

Mas ha deixat la presidència “amb una gran tranquil·litat d’esperit”, per “haver servit tant com he sabut aquest país”. Ha acabat recordant que fa cinc anys penjava una roda de timó al seu despatx i avui l’ha despenjada. La roda, del seu pare, deia: “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”.

El Govern de l’Estat ha estat representat pel ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, que s’ha mantingut amb un semblant seriós. Poc públic ha seguit l’acte des de la plaça de Sant Jaume. El ministre ha pogut saludar fins i tot caps dels Mossos d’Esquadra que hi eren presents quan ha abandonat Palau.

J. Garcia

Jané a Interior i Meritxell Ruiz a Ensenyament, els tarragonins del nou Govern

Jordi Jané pot ser l'únic tarragoní al Govern de Puigdemont. Imagen Juan Manuel Prats/elperiodico

Jordi Jané repetirà a interior en el Govern de Puigdemont. Imagen Juan Manuel Prats/elperiodico

Les travesses sobre qui formarà el nou Govern de la Generalitat van que volen. A hores d’ara i a poc més de 24h perquè quedi enllestit aquest Govern no hi ha massa llocs segurs tot i que si que sembla que com a mínim un conseller serà tarragoní. U poden ser dos.

Els que semblen clars són precisament Jordi Jané (Interior), Santi Vila (Cultura), Rull (Territori), Baiget (Empresa), Dolors Bassa (Treball), Carles Mundó (Justícia), Meritxell Serret (Agricultura) i Toni Comin (Sanitat) són els que segons publica La Vanguàrdia el gruix dels conselles de Puigdemont.

Amb aquest quadre, Lluis Salvadó (ERC) perdria la cartera d’agricultura que semblaba durant unes hores que li donaven les travesses però podria tenir opcions encara a Governació. El dirigent republicà estaria en disposició d’assumir la tasca al front de la conselleria que dependria de la Comissió de Govern d’Afers Exteriors, Institucionals i Transparència, que assumiria el cap de lista de Junts pel Sí, Raül Romeva.

Salvadó és actualment el número tres d’ERC a més de diputat a la Cambra catalana per les Terres de l’Ebre.
També hi ha opcions que el cap de llista de Junts pel Sí per Tarragona, l’independent Germà Bel, es faci amb alguna cartera.

D’altra banda, fonts coneixedores del cas han confirmat a Tarragona21 que el conseller d’Interior, Jordi Jané, seguirà en el càrrec en el nou mandat que presidirà Carles Puigdemont.

Meritxell Ruiz serà la nova responsable d'ensenyament. Foto:Reusdigital

Meritxell Ruiz serà la nova responsable d’Ensenyament. Foto: Reusdigital

Meritxell Ruiz, a Ensenyament

La reusenca Meritxell Ruiz serà la nova encarregada de portar la conselleria d’Ensenyament en substitució d’Irene Rigau.

Ruiz que va ser Directora General d’Atenció a la família en el Govern de Mas ara agafa un dels càrrecs amb més pes dins de l’executiu català.

Aquesta reusenca exmilitant d’Unió Democràtica entra de ple en el Govern cap a la transició nacional. Ruiz, de trenta-set anys, ha estat la persona de confiança de Rigau dins del departament d’Ensenyament. De fet, Ruiz ha estat l’encarregada en l’últim mandat de la implantació de la jornada intensiva als instituts públics i de posar ordre a les beques menjador.

Carles Puigdemont esdevé president amb vuit vots de la CUP i tirarà endavant el procés

Artur Mas i Carles Puigdemont es fonen en una abraçada. Foto: Catalunya Plural

Artur Mas i Carles Puigdemont es fonen en una abraçada. Foto: Catalunya Plural

El candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat escollit president de la Generalitat -el 130è de la seva història- en haver aconseguit la majoria absoluta necessària en el que era la primera -i única possible pel temps disponible- votació d’investidura.

Puigdemont ha aconseguit 70 vots, 62 procedents de Junts pel Sí i vuit de la CUP, segons l’acord final a què havien arribat. Dos diputats de la CUP s’han abstingut.

Els diputats de Ciutadans, PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot han votat en contra (63 en total). La votació s’ha fet en veu alta i diputat per diputat.

Artur Mas felicita el nou president de la Generalitat. Foto: Job Vermeulen

Artur Mas felicita el nou president de la Generalitat. Foto: Job Vermeulen

Puigdemont s’ha compromès en la presentació del seu programa a completar el procés independentista amb la creació d’estructures com el Banc Central Català o la Hisenda catalana, que acabarà amb la confecció d’una Constitució catalana en la que es consultarà la població.

Pugidemont ha agraït en una intervenció final els suports rebuts i ha acabat amb un “Visca Catalunya lliure”. La sessió ha conclòs amb el cant dels Segadors. la sessió d’investidura ha tingut una duració de prop de cinc hores.

J. Garcia

Puigdemont es compromet a tirar endavant la declaració independentista que acabarà amb la Constitució catalana

La presidenta del Parlament, signant el document de proposta d'investidura de Puigdemont

La presidenta del Parlament, signant el document de proposta d’investidura de Puigdemont

Carles Puigdemont ha presentat la seva candidatura a presidir la Generalitat i el programa de govern passat pocs minuts de les cinc de la tarda. Ha assenyalat ser “conscient” de les circumstàncies del ple d’avui i ha ofert les seves explicacions.

Puigdemont ha seguit fil per randa la proposta sobiranista acordada amb la CUP, que es basa en la creació de mecanismes d’estat i la redacció d’una Constitució pròpia.

La Hisenda pròpia és un del punts forts del programa, “reforçant l’estructura actual, la dotació amb recursos de personal i material i la concreció de mecanismes per exercir la plena autonomia fiscal, entre ells, la Duana de Catalunya”, ha destacat.

Ha defensat la creació del Banc Central de Catalunya: “Tenim l’oportunitat de crear un sistema bancari que protegeixi persones i empreses en condicions”.

La declaració sobiranista del 9-N “obria el procés constituent. El govern haurà d’iniciar l’agenda de negociació amb l’estat espanyol, la comunitat europea i internacional” per fixar la nova Constitució catalana, que ha de ser refrendada per la ciutadania. I per això Puigdemont compta amb Artur Mas.

També proposa més figures per la transparència i elaborar la nova llei electoral de Catalunya.

El candidat, durant el seu discurs d'investidura

El candidat, durant el seu discurs d’investidura

‘Un futur de progrés’

El candidat ha començat el seu discurs afirmant que “el procés es proposa oferir a tots els ciutadans un futur de progrés i de benestar basat en uns valors sòlids” en convivència democràtica. Ha començat el discurs demanant perdó i donant les gràcies. Perdó als ciutadans que han seguit amb “estupefaccció” el tram final de les negocacions. “No ho hem fet bé”, ha reconegut, però “hem estat a punt de dispersar la feina ben feta per tanta gent”. “Hem deixat que massa gent patís allà on la societat havia fixat certeses i massa temps a venir al Parlament amb una proposta tancada”.

Les eleccions del març haguessin suposat “una esmena a la totalitat” a la ciutadania. “El poble no va fallar i això no mereixia ser esmenat”. Calia “pensar en el país”, ha dit. El candidat ha agraït els negociadors: “Gràcies per la paciència”, ha dit. “És normal que no siguem del tot previsibles” i es prenguessin “decisions insospitades només fa unes hores”.

“El teu gest és dolorós, però és exemplar”, ha dit en referència a la retirada d’Artur Mas. I ha destacat “l’alegria del carrer” pel nou nomenament. “La culminació del procés et necessita a tu”, ha subratllat dirigint-se a Mas.

Nació o resignació

Amb “plena legitimitat democràtica” s’inicia la nova etapa. L’encàrrec dels ciutadans “és nítid”, ha destacat el candidat. “Dotar a Catalunya de les eines per donar capacitat de resposta a les necessitats del present i del futur”. Si les eines no són pròpies “perdrem tota possibilitat d’atendre les persones com es mereixen. Si no tenim aquestes eines deixem de ser una nació per ser una resignació”.

“El programa de govern és fill de l’encàrrec ciutadà”. Així, es planteja “iniciar el procés per constituir un estat independent, que les decisions del Parlament siguin sobiranes i oferir voluntat permanent de negociació amb l’Estat espanyol, la UE i la comunitat internacional”.

Així, ha detallat, “cal la culminació del procés en la fase ciutadana, el disseny definitiu de les estructures d’estat, la tramitació al Parlament de l’avantprojecte de procés i transitorietat jurídica i plena constitució del futur Estat independent”.

Es un procés “gens fàcil i gens còmode, on no ho haurà renúncies”, ha manifestat.

El programa és el mateix que hagués presentat Artur Mas, és a dir, “les tres grans prioritats seran una Catalunya més justa i equitativa, un país que ofereixi més feina i més estable, i tercer, més transparent, exemple de bones pràctiques públiques i democràtiques”. La part social, condicionada en bona part per la CUP, és el gruix del mateix.

El programa parteix de la greu situació econòmica d’una part important del país. La superació de la crisi és un dels principals objectius, especialment en la xarxa de suport social. Aquí, Puigdemont ha culpat l’Estat no de no fer el suficient.

Pla d’emergència social

Quant a un país més just, el programa vol més protecció als més febles, amb la posada en marxa el pla d’emergència social, on ja hi ha mil milions contra la pobresa; el compromís de la renda garantida de ciutadania, la protecció del dret a l’habitatge i la salut integral. S’ha compromès a un model integral de salut. Així mateix, es proposa una escola catalana “inclusiva”. “Només disposant d’un estat es podrà garantir el model lingüístic català”.

Puigdemont ha reclamat la millora de les infrastructures, la posada en marxa de la línia 9 del metro, convertir Catalunya en una regió intel·ligent i consolidar el ‘hubb’ de Barcelona.

El candidat ha proposat també formar un país sostenible i dissenyar un pacte de l’aigua que “superi” el Pla Hidrològic de l’Estat.

“No són èpoques per a covards ni per a fluixos de cames”. “Ens toca assumir responsabilitats encara que no fossin les que t’imaginaves”. “Cal una actitud humil”. Puigdemont ha acabat afirmant que “vivim un moment irrepetible que necessita lideratges irrepetibles” i ha garantit que “m’hi deixaré la pell”.

Queda “el darrer tram” per concloure el procés. “És el més complex i incert de tots”. “També el culminarem amb èxit”, ha afirmat, i ha demanat als diputats “la màxima dignitat del moment”.

Les votacions

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, havia proposat Carles Puigdemont (JxSí) com a candidat per ser investit president de la Generalitat, una vegada consultats els representants dels partits i els grups polítics amb representació parlamentària.

Per a ser investit president a la primera volta, el candidat de Junts pel Sí Carles Puigdemont necesitarà una la majoria absoluta de la cambra catalana -68 vots-, per la qual cosa als 62 diputats de Junts pel Sí cal sumar almenys sis de la CUP.

La votació es farà per crida, en veu alta. Les respostes a viva veu són ‘sí’, ‘no’ o abstenció.

Entre les cares conegudes del territori, l’expresident del Parlament Ernest Benach o l’expresident de la Diputació Josep Mariné.

L’extraordinària sessió d’investidura de Puigdemont, que avui ha deixat l’alcaldia de Girona, es fa el darrer dia en què ho pot ser, abans no s’haguessin convocat noves eleccions.

 

J. Garcia

Arrimadas afirma que s’està posant en perill l’autogovern i Iceta diu ‘no’ a ‘la il·legalitat’

La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha negat el caràcter democràtic de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP: “Allò que les urnes no ens van donar directament ara s’ha hagut de corregir en les negociacions”. Aquesta frase de Mas “resumieix perfectament el seu concepte de democràcia. No li va agradar el resultat de les eleccions del 27-S. Volia una majoria social a favor de la independència, i no la va tenir”.

Del procés ha dit que “un govern disposat a saltar-se les lleis no pot ser representatiu dels catalans, que sí les compleixen”. Ciutadans serà ferma defensant “la democràcia i les llibertats”, així com l’autogovern, que “vostès estan posant en perill”.

Arrimadas ha reiterat la idea que va dir el candidat de la CUP Antonio Baños la nit electoral:”Hem perdut el plebiscit”.

“En democràcia, només les urnes poden corregir els resultats”, ha subratllat Arrimadas. “Els fan molta por les urnes. Vostè ha reconegut que si s’anava a les urnes el procés independentista corria perill” de supervivència.

El més greu del pas de Mas ha estat “dividir la societat catalana”. I ha fet un joc de paraules en dir: avui “investirem el senyo Mas, ‘Mas de lo mismo'”. Arrimadas ha acusat Puigdemont de ser radical i ha criticat que s’esculli avui “el número 3 de Girona”.

La líder parlamentària del principal grup de l’oposició ha criticat el “cordó sanitari” que JxS i la CUP volen dibuixar envers els grups no independentistes. “Vostè no representa tots els catalans”, ha destacat. Arrimadas ha fet especial èmfasi que el candidat a la investidura “no hagi dedicat una línea a parlar de corrupció” i l’ha acusat de tancar la porta a la negociació amb Madrid per demanar un millor sistema de finançament o posar en marxa el Corredor del Mediterrani.

El líder dels socialistes, Miquel Iceta. Foto: Job Vermeulen

El líder dels socialistes, Miquel Iceta. Foto: Job Vermeulen

Els tres ‘nos’ d’Iceta

D’altra banda, un irònic portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat que “el resultat de les eleccions del 27-S no habilita a emprendre un camí unilateral i il·legal cap a la independència”. Citant un article periodístic sobiranista, ha dit que un 48 per cent de suport “és insuficient”. “La subhasta de la presidència de la Generalitat s’ha produït”, ha dit. “No és ben bé una subhasta del peix, però ho ha estat”.

Iceta ha preguntat si Puigdemont considera vigent la “dissortada” declaració d’independència del Parlament del 9 de novembre. Ha posat sobre la taula els costos d’una declaració unilateral. “No tenen dret a situar les institucions fora de la llei”. També li ha qüestionat si se sotmetrà a una qüestió de confiança i si aquest mandat durarà 18 mesos. “No a la independència, no a la il·legalitat, no a la seva investidura”, ha resumit Iceta.

També ha criticat les formes: “Trafegar amb disputats d’uns grups a altres i provocar renúncies de diputats és lleig”.

“No nego cap legitimitat al seu acord”, ha dit, reconeixent que repetir els comicis hagués estat un fracàs, però ha criticat que no es busqués altres escenaris del procés electoral. “Ja veurem com funcionarà tot això i pels seus actes els coneixereu””. JxS i la CUP “no han negociat amb altres grups” i ha acusat de bloquejar les propostes dels grups de l’oposició.

Lluís Rabell: ‘No hi haurà desconnexió’

D’altra banda, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha assegurat que “la desconnexió de Catalunya no es produirà perquè no hi ha legitimitat democràtica per fer-lo, ni suports externs, ni recursos propis”.

Rabell ha qualificat de “somiatruites” el candidat. “La majoria parlamentària no té el coratge per dir la veritat al seu electorat: que el plebiscit no es va guanyar”.

Garcia-Albiol: ‘Situacions esperpèntiques’

Al seu torn, el líder del PP de Catalunya al Parlament, Xavier Garcia Albiol, s’ha dirigit directament al candidat a president de la Generalitat, Carles Puigdemont per a advertir-lo que “ni vostè ni ningú iniciarà un procés de ruptura” i lamentar que amb la seva proclamació com a president es culmina un llarg episodi de “situacions esperpèntiques que ens han avergonyit”.

Anna Gabriel: ‘Anem a les constituents’

Amb vuit vots a favor i dues abstencions. És la fórmula que utilitzarà la CUP per traslladar “la sana diferència” al partit però també el “gest de confiança” cap al pròxim president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que serà investit perquè, per a la CUP, els independentistes s’han entès “per posar les bases de la nova República”.

Així ho ha expressat la diputada i portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, durant el ple d’investidura, que ha volgut avisar, això sí, que per a l’esquerra independentista no es tracta de cap “president autonòmic”. “Estem investint el president que ens portarà a unes properes eleccions constituents que hem de guanyar , el president de la transició cap a la República”, ha alertat.

Una cabriola al darrer moment salva el procés apartant Mas de la presidència i col·locant-hi l’alcalde de Girona

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, serà el nou president de la Generalitat

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, serà el nou president de la Generalitat

Una cabriola de darrere hora ha salvat el procés cap a la independència i ha evitat eleccions avançades de nou. Artur Mas ha anunciat que no es presentarà per a presidir la Generalitat, que fa un pas enrere, tal com demanava la CUP, i en el seu lloc el nou president del Govern ho serà l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Mas no formarà part de l’Executiu, es dedicarà a refundar Convergència i deixa oberta la porta per tornar a presentar-se.

El Parlament de Catalunya investirà -demà diumenge a les cinc de la tarda- en la primera votació a Carles Puigdemont. Així ho ha anunciat el president en funcions Artur Mas en aquesta tarda. L’actual alcalde de Girona i president de l’AMI és “una persona amb experiència de gestió i que té molt clar el projecte de país”, ha dit Mas.

Junts pel Sí ha demanat a la CUP que entri al govern, no pas amb una conselleria, sinó amb un comissionat i un nombre important de diputats de la CUP abandonaran el Parlament i seran substituïts per partidaris de l’acord. Dos diputats de la CUP s’incorporaran a l’activitat parlamentària de Junts pel Sí.

La CUP ha acceptat l’acord, que s’ha tancat avui quan Mas ja preparava el decret d’avenç de les eleccions. Dos diputats de la CUP, el mínim necessari, votaran a favor de Puigdemont. El president en funcions ha dit que ha estat ell qui ha fet la proposta de nou president.

Mas ha anunciat en roda de premsa quins són els acords: l’alcalde de Girona serà el president, Mas es retira, dos diputats de la CUP entren a treballar en la dinàmica de JxSí i la CUP es compromet a garantir l’estabilitat parlamentària. El president en funcions ha dit que la retirada dels vuit diputats de la CUP “és la manera que assumeixin els errors comesos”.

L’acord preveu que la CUP es compromet a no votar en cap cas en contra de JxSí quan hi hagi en risc l’estabilitat. Mas també ha garantit que Neus Munté formarà part del not govern en una posició rellevant. Justament, el nom de Munté era un dels que havien sonat amb força si finalment Mas feia el pas enrere.

El futur de Mas

“No em retiro de la política”, ha dit Mas en la roda de premsa. “Deixo de ser president per voluntat pròpia, és una decisió que podia no haver pres”. Mas ja ha trucat la presidenta del Parlament per comunicar-li el nom de Puigdemont com a candidat. “Faig un pas al costat perquè l’acord és raonable en termes d’estabilitat i pel futur del procés”, ha subratllat, per obrir la porta a tornar-se a presentar en unes eleccions al Parlament “en funció de com vagin les coses”. “En el seu moment vaig dir que no em tornaria a presentar, ara quedo lliure d’aquest compromís”, ha destacat.

Aquesta cabriola era la darrera opció perquè es formés Govern, es tirés endavant el procés i no s’anés a la quarta convocatòria electoral en cinc anys.

Les reaccions de Puigdemont i Junqueras

Al seu torn, Carles Puigdemont ha dit en un twit que “tenim un projecte engegat, ben orientat i sòlid. Tots hi som cridats, tots ens fem falta. Gràcies, president, per liderar i per perseverar”.

Al seu torn, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i a qui més podia beneficiar un nou avençament electoral, ha afirmat en sengles twits: “Gràcies a tots i sobretot a un gest que passarà a la història. Propera estació, independència!”. “El futur és nostre, de tots. No ens vàrem cansar, no vàrem abandonar i no ens vàrem rendir. No ho hem fet mai. I mai ho farem”.

També en el capítol de reaccions, l’Associació de Municipis per la Indeèndència ha afrimat: “Gràcies a tots els partits i entitats que han treballat per un acord que convertirà Catalunya en el proper Estat d’Europa”.

Mas: ‘Jo formava part del problema, per això havia d’apartar-me’n’

Artur Mas, en una rcent visita a Tarragona, seguit dels consellers en funcions Germà Gordó i Santi Vila. Foto: Tarragona21

Artur Mas, en una rcent visita a Tarragona, seguit dels consellers en funcions Germà Gordó i Santi Vila. Foto: Tarragona21

“Vaig arribar a la conclusió que jo formava part del problema més que de la solució i per això havia d’apartar-me’n”. El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha explicat aquest diumenge davant dels quadres de CDC la seva decisió de fer un pas al costat i donar pas a Carles Puigdemont com a proper president de la Generalitat.

Deesprés de la sorprenent cabriola de dissabte, Mas ha afirmat davant els dirigents de Convergència que “el mandat rebut el 27-S és viable, tira endavant i té força, té camí”.

Mas ha dit gràficament que “els que tenien preparat el cava a la nevera per celebrar la mala salut de Catalunya ja poden tornar-lo a guardar per molts anys” i ha reconegut que el divendres al matí estava treballant en el disseny de la que hauria estat la propera campanya electoral.

En un altre moment de la seva intervenció ha afirmat que “qui no creu en els miracles no és realista”.

Mas ha demanat a Madrid “que se sereni” i ha dit que “ja tornen els comunicats de les amenaces”.

La intervenció ha acabat amb un llarg aplaudiment dels presents, de manera que Mas ha afirmat que “mai m’havien aplaudit tant com el dia de la meva dimissió”.

Qui és Carles Puigdemont?

Carles Puigdemomt. Foto: RAC1

Carles Puigdemomt. Foto: RAC1

El que serà el futur president de la Generalitat, aconseguint de retruc la ‘proesa’ de retirar Artur Mas, Carles Puigdemont (Amer, Girona, 1962) és qui va posar fi als 32 anys d’hegemonia socialista a l’Ajuntament de Girona. Després de quatre anys d’estar a l’oposició, el 2011 va aconseguir desbancar la candidatura que llavors liderava la socialista Pia Bosch, en una ciutat governada pel PSC des que el 1979 Joaquim Nadal va assumir l’alcaldia.

Puigdemont va ser una cara nova en la travessia del desert de CDC fora del Govern de la Generalitat. Periodista, va ser redactor en cap d’El Punt i fundador de l’agència Intracatalònia, futura ACN. Va sortir a l’exterior i va agafar ressò en presidir l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI) des de l’estiu passat. Aquest càrrec li va valer a Puigdemont escalar posicions dins de la candidatura de Junts pel Sí, en què va anar de número tres en les darreres eleccions.

D’altra banda el consistori gironí és un dels investigats per l’Audiència Nacional per haver-se sumat a la declaració independentista del Parlament del 9 de novembre.

La CUP: ‘L’acord és històric’

La CUP, per boca d’Eulàlia Reguant, ha reaccionat a l’acord afirmant que “no renunciem a la nostra identitat política ni de vigilant dels avenços socials”, i s’ha mostrat en contra de la Catalunya de les retallades i la corrupció. No abandonen aquesta lluita”.

Reguant ha dit que “seguim tenint deu diputats, els dos que participaran en les reunions de Junts x Sí ho faran per vetllar per l’acord que avança cap al procés constituent i la ruptura democràtica”.

El grup parlamentari de la CUP “no deixa de tenir diputats. Dos diputats faran un pas al costat. “No és un abandonament, és una mostra de generositat”. Els dos diputats seguiran vinculats a l’activitat parlamentària de la CUP sense acte de diputats. “Dos diputats, per tant, faran un pas al costat, deixant l’escó”.

La CUP-Crida Constituent afirma que l’acord “és excepcional per avançar cap a la independencia, a la república social”.  Ha recordat que dues terceres parts del Congrés estan en contra del procés. L’acord “és un pas més cap a la república catalana, on 18 mesos excepcionals requereixen mesures excepccionals”. Puigdemont “ens trobarà al seu costat en l’apertura d’un procés constituent”, ha dir.

Reguant ha dit que la CUP triarà quants dels seus diputats votaran a favor de Puigdemont.

“No ha estat un procés exemplar”, ha reconegut la CUP, i ha assumit “la nostra part de responsabilitat”. “Potser en algun moment hem anat més lents del que s’esperava o hem presentat coses inassumibles per altres”. “Alentiment i certs desenganys per part de la ciutadania” són les responsabilitats que assumeix la CUP.

Carles Castillo diu que és un acord ‘dolent per al país’

Carles Castillo

Carles Castillo

El diputat socialista per Tarragona, Carles Castillo, que s’estrena en el càrrec aquest mandat sorgit del 27-S, ha declarat a Tarragona21 que l’acord al que han arribat Junts pel Sí i la CUP “és dolent per al país”. Castillo preveu “més problemes a l’horitzó i a curt termini, que l’enfrontament amb la resta d’Espanya continuï i pugi de to”.

L’acord seria “estrany” en “els països democràtics europeus”, per quan assenyala que dos diputats de la CUP formaran part de comissions de Junts pel Sí i els altres vuit diputats cupaires no votaran en contra del procés. Castillo hi veu un rerefons “trostskista”. “Una frase que ha pronunciat avui Artur Mas es esfereidora, quan ha dit que les urnes havien donat un resultat i calia corregir-lo”.

D’altra baanda, el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ha afirmat que “Catalunya es troba a la deriva”. “L’acord és fruit de la por, el recel i la deconfiança”. “No es tractava de Catalunya sinó de guanyar temps per a Convergència. És irresponsable aquest camí”, ha resumit.

Centenars de persones es concentren a la plaça de Sant Jaume

Una pancarta avui a la plaça de Sant Jaume. Foto: TV3

Una pancarta avui a la plaça de Sant Jaume. Foto: TV3

Centenars de persones, algunes duent pancartes i banderes estelades, s’han anat concentrant a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per celebrar l’acord final entre Junts pel Sí i la CUP, que atorga la presidència de la Generalitat, ‘un extremis’, a l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i apart del càrrec Artur Mas.

Alguns d’ells anaven seguint per transistor l’evolució dels esdeveniments, que s’han precipitat aquesta tarda. Durant la concentració s’està cantant l’himne dels Segadors i se senten crits d'”independència”.

Baños plega després del ‘no’ definitiu de la CUP a Mas

El president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, ha renunciat a l’acta de diputat.

El president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, ha renunciat a l’acta de diputat.

El que fos cap de llista de la CUP-Crida Constituent i actual president del grup parlamentari, Antonio Baños, plega. En una carta dirigida a la formació anticapitalista, Baños assegura que no se sent “capaç de defensar la decisió de la CUP” de no investir Artur Mas com a president de la Generalitat després de les negociacions entre la seva formació i JxSí. El fins ara diputat assegura que renuncia a l’acta i deixa el Parlament únicament per “motius polítics” i diu que la decisió presa pel Consell Polític de la CUP és “una postura política discrepant amb les idees i objectius pels quals vaig decidir presentar-me”.

Amb una carta dirigida a la CUP, Antonio Baños ha volgut comunicar que renuncia a la seva acta de diputat al Parlament “arran del Consell Polític del passat dia 3”. Sense embuts ni intencions de maquillar els motius, el que fos cap de llista de la candidatura anticapitalista culpa de la seva decisió directament a la decisió de no investir Artur Mas. “Aquesta decisió obeeix a motius estrictament polítics. Me’n vaig perquè em sento incapaç de defensar la postura adoptada majoritàriament aquell dia. Una postura política discrepant amb les idees i objectius pels quals vaig decidir presentar-me com a candidat a les eleccions del passat 27-S”, explica a la carta. La frustració de Baños En la missiva, Baños assegura també que el seu pas “per la política” tenia “només un sol sentit i objectiu: que aquesta legislatura fos la de la ruptura irreversible amb l’Estat espanyol i que, a més, la construcció de la República es fes des de un procés constituent popular i social”.

“Aconseguida la majoria independentista el 27-S, vaig entendre que el mandat explícit del país era encetar, sense dilacions ni dubtes, la ruptura amb l’Estat espanyol. Per aquest motiu, jo em trobava entre els partidaris d’acceptar la proposta d’acord de JxSí i votar la investidura del seu candidat”, afegeix, tot rematant que “és evident que no he pogut o sabut complir aquest mandat i per això marxo, he d’admetre-ho, amb un sentiment de frustració personal molt viu que no puc amagar”. Per a acabar, el fins ara diputat assegura que està “convençut que la República catalana és l’únic camí per aconseguir la transformació social del país i per això estic convençut que, si anem a eleccions anticipades, l’enfortiment de la base social de l’independentisme serà una tasca de la qual els que volem la República no ens podrem sentir deslligats i en la que també penso seguir col·laborant com he fet des de que va arrancar el procés”. “Salut i República”, conclou al seu comiat Baños. Des de la CUP, han emès un comunicat per fer pública la carta del diputat, tot assegurant que “com no podia ser d’altra manera, respectem plenament la seva decisió i ens sap molt de greu”.

“Entenem que aquesta ha estat una de les decisions més difícils que la CUP ha hagut de prendre mai, que ens falten mans per construir la república catalana i que en aquest llarg i complicat camí tots som necessaris”, afegeixen a la seva nota, on també admeten que la CUP “els darrers mesos ha patit molt, però s’ha recolzat sobre la seva gent i la seva assemblea per decidir des de baix i a l’esquerra, per reivindicar una manera de fer diferent, més democràtica, més coherent, i gens senzilla”.És per això que el partit defensa que “ha escoltat i ha decidit”, però “quan moltes veus són escoltades, el consens vol més sacrificis, més discussions”. “Sabem que ahir no podíem satisfer a tothom, tampoc a tota la nostra militància, però per nosaltres això és només un altre revolt, el darrer de molts, en el nostre compromís ferm amb la independència dels Països Catalans, socials, feministes i ecologistes”, conclouen des de la CUP.

ACN

El president de l’ANC demana disculpes per haver demanat votar també a la CUP

Jordi Sánchez, president de l'ANC

Jordi Sánchez, president de l’ANC

Jordi Sànchez, dirigent de l’Assemblea Nacional Catalana, ha demanat “perdó” per haver demanat el nom de l’ANC el vot per a qualsevol formació independentista en referència al ‘no’ de la CUP. S’ha disculpat davant d’aquells “que avui se sentin enganyats”.

Al seu torn, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha afimat a les xarxes socials que es va equivocar “i molt” amb la CUP: “Sempre he pensat que al final la CUP ajudaria a fer realitat el mandat democràtic del 27S. No ha estat així. Em vaig equivocar i molt”, ha dit.

També en el capítol de reaccions, el portaveu de Catalunya Sí que Es Pot al Parlament, Lluís Rabell, ha Fet un tuit afirmant: “La CUP ha mantingut la paraula donada. Cal formar una majoria de progrés que faci possible rescat ciutadà, procés constituent i referèndum”.

Al seu torn, la periodista i tertuliana independentista Pilar Rahola ha dit que “ben mirat ens han fet un favor. És evident que amb gent com aquesta no podíem anar gaire lluny. Tanquem capítol i tornem a lluitar”.

Tarragona també pendent de la CUP

Assemblea de la CUP a Manresa el 29 de novembre. Foto: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Assemblea de la CUP a Manresa el 29 de novembre. Foto: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Tarragona també pendent de la CUP. La formació anticapitalista decideix avui en assemblea si signa l’acord amb Junts pel Sí i si investeix o no a Mas com a president. Els dos regidors de la ciutat de Tarragona, Laia Estrada i Jordi Martí, assistiran a la multitudinària cita que té lloc avui a Sabadell. Més de 3.000 assistents entre afiliats i simpatitzats hi participen. Si finalment s’aprova la investidura, “tindrem un repte per endavant”, assegura Estrada a Tarragona 21.

Davant la ‘Proposta d’acord cap a la independència’ com a resposta de ‘Junts pel Sí’ als cupaires, Estrada titlla el projecte de “totalment descafeïnat” i assegura que aquest “no contempla els actius pels plans funcionals” ni “incorpora absolutament” cap de les demandes fetes per la formació anticapitalista.

En un dels seus articles a Llibertat.Cat, Jordí Martí aprofundeix en matèria d’ensenyament on les negociacions entre les dues formacions independentistes han estat “un espai central de debat, d’acord i de desacord”. Martí considera que les 8 propostes d’actuació en matèria d’educació són “purament administratives” i critica la “manca de concreció” en aspectes com ajuts a l’estudi o al transport escolar.

D’altra banda, la regidora tarragonina ha repetit que la posició de la CUP “no respon a sacrificar el qui”. Reiterant, així, el que ja s’ha dit per activa i per passiva al llarg de tres mesos, que “el més important del procés és el “com, el quan i el què”.

Sigui com sigui, el que està clar és que tant Estrada com Martí, votaran avui amb un “no rotund’ a la investidura de Mas. I és que davant “Mas o el març” els cupaires Tarragonins veuen l’opció d’unes noves eleccions “la millor” per fer reviure el procés.

La davallada de l’independentisme, també a Tarragona

El passat 27S ‘Junts pel Sí’ va resultar la llista vencedora a la demarcació. La llista encapçalada per Raül Romeva va obtenir el 41,6% al que s’ha de sumar el 7,38% obtingut per la CUP. En total les dues formacions independentistes van obtenir 202,557 vots. Aquestes xifres indiquen una davallada del vot independetista a les darreres eleccions generals. Així, doncs, els resultats del 20-D van donar a les formacions independentistes 121.986 dels vots, sumant ERC i Democràcia i LLibertat. A Tarragona la caiguda és de 16,2 punts percentuals. De manera molt similar el mateix va passar a Barcelona amb 16,7 punts, a Lleida amb 16,8 punts i finalment a Girona de 16,2 punts percentuals.

La manca d’acord entre ‘Junts pel Sí’ i la CUP ha estat una de les lectures que s’ha fet d’aquesta davallada independentista. Però Estrada, que no comparteix aquesta lectura i assegura que la formació anticapitalista va plantejar les generals “en clau estratègica”. També considera que els resultats van donar dos indicadors, “majoria social catalana” que apostava pel canvi i un escenari amb l’estat on “és pràcticament impossible establir un diàleg”.

B.U.

Junts pel Sí i la CUP arriben a un preacord

Antonio Baños

Antonio Baños, líder de la CUP

Junts pel Sí i la Candidatura d’Unitat Popular han arribat aquest matí a un preacord que, de moment, no desencalla la situació a Catalunya. Les dues forces presentaran avui els detalls del pacte, però en les seves converses prèvies només han parlat de mesures socials, deixant el principal nucli de divisió al marge: la investidura d’Artur Mas.

Els militants de la CUP tindran l’última paraula. La formació anticapitalista ha convocat les seves bases el proper dia 27 per decidir si accepten el preacord amb la CUP i si cedeixen amb Mas. En l’últim conclave anticapitalista, els militants van decidir mantenir el veto al president català. La formació segueix dividida.

Josep Andreu: ‘No tinc ambició política’

Josep Andreu, president del Port de Tarragona. Foto: Tarragona21

Josep Andreu, president del Port de Tarragona. Foto: Tarragona21

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, s’ha mostrat avui rotund davant la hipòtesi que sigui substituït en el càrrec per un representant d’ERC, com s’ha rumorejat insistentment les darreres setmanes a partir del digital larepublicacheca.

“No tinc ambició política”, ha afirmat en una trobada amb la premsa. “Sóc gestor, i com a tal estic a disposició i a les ordres de la persona que em va nomenar” per a presidir el Port.

Andreu ha negat que existeixi cap conversa sobre el seu futur, un càrrec que és nomenat per la Generalitat. “La Generalitat està en funcions i jo també”, ha dit. El tema “no em preocupa”, ha subratllat i ha destacat que d’ençà dels resultats del 27-S i les possibilitats que s’obren, el Port “no ha baixat la pistonada” a l’hora de treballar. Ha assegurat que la perspectiva inicial quan va agafar el càrrec en 2011 era un pla de treball de vuit anys, però si les coses canvien “cal acceptar-ho tal com és”.

La Diputació es vesteix d’independentista amb la sonora excepció del propi president Poblet

 

Moment de la votació Foto: ACN

Moment de la votació Foto: ACN

La Diputació de Tarragona ha aprovat, en el ple celebrat aquest divendres, adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), però amb dues destacades excepcions del camp sobiranista, una d’elles sonora, la del propi president.

La votació s’ha fet de manera individual i els grups han donat llibertat de vot. Així, la proposta ha tirat endavant gràcies al suport de vuit diputats de CiU -inclosos els dos d’UDC-, set d’ERC i un de la CUP.

Dos diputats de CDC, Josep Poblet -justament, el president de la Diputació i alcalde de Vila-seca- i Pere Granados -alcalde de Salou-, s’han abstingut (tal com van fer també quan la moció es va debatre als seus ajuntaments). PSC, PP i C’s hi han votat en contra. D’aquesta manera, la de Tarragona es converteix en la darrera diputació catalana que s’adhereix a l’entitat.

Poblet és un històric de CDC que no ha amagat mai internament la seva poca conformitat amb la independència de Catalunya. Granados, al seu torn, és d’una formació independent, FUPS, coaligada amb CDC a Salou. Tampoc mai ha apostat públicament sobre el procés independentista i les passades municipals va bandejar completament el tema. Justament Salou i Vila-seca són de les poblacions on menys bons resultats ha assolit l’independentisme el passat 27-S i més ha crescut l’anomenat unionisme.

La moció d’adhesió a l’AMI l’han presentat al plenari, conjuntament, la CUP i ERC. Abans de debatre-la se n’ha hagut d’aprovar la urgència, ja que no havia passat per la comissió informativa, i set diputats, els mateixos que han rebutjat el text, hi ha votat en contra.

En el debat, els portaveus de la CUP i d’ERC, David Vidal i Gervasi Aspa, respectivament, han manifestat que la proposta dóna sortida a la voluntat dels ciutadans de la demarcació després dels resultats de les eleccions del 27-S. Per la seva banda, Vidal ha lamentat que CiU “no hagi estat al costat d’ERC i la CUP” a l’hora de presentar la moció, a la vegada que ha criticat el paper d’alguns alcaldes, també diputats (Pere Granados, alcalde de Salou, i Josep Poblet, alcalde de Vila-seca), quan l’adhesió a aquesta entitat es va debatre als seus consistoris. Per altra banda, Aspa ha remarcat estar “content” perquè “donem resposta al 73% dels municipis de la demarcació i al 89% dels consells comarcals”.

Pel que fa als grups que hi han votat en contra, el portaveu de C’s a la Diputació de Tarragona, Rubén Viñuales, ha argumentat, en castellà, que “aixecant murs no aconseguirem res”, ha apostat per negociar un nou pacte fiscal per Catalunya i ha instat la resta de formacions a votar en contra “perquè la Diputació representa tots els ciutadans de la demarcació de Tarragona, també aquells que no volen la independència”. El portaveu del PP, José Luis Martín, també en castellà, ha al·legat que seria “sorprenent” que la Diputació pagués la quota de l’AMI amb els diners que rep de tots els ciutadans de l’estat espanyol. El grup del PSC, que també ha rebutjat la moció, no ha explicat el per què del seu vot.

Poblet: ‘Per respecte a la ciutadania’

Finalment, el president de la Diputació, Josep Poblet, ha detallat que per tenir un “respecte escrupolós” a la ciutadania i per “la transparència necessària en els posicionaments”, diversos diputats han demanat que la votació fos individual. Una situació a la qual s’ha mostrat favorable ja que al territori “no hi ha unanimitat ” en la qüestió de la independència.

En la votació s’han registrat setze vots favorables, de la majoria dels diputats de CiU (fins i tot els dos d’UDC), els d’ERC i el de la CUP; dues abstencions, de Poblet i Granados, de CDC; i set vots contraris de PSC, PP i C’s.

Primer plenari del mandat

El d’aquest divendres ha estat el primer plenari del mandat de la Diputació de Tarragona. Una sessió en què s’han debatut un total de nou mocions. A més de la de l’AMI, presentada conjuntament per ERC i CUP, aquesta darrera formació n’ha presentat quatre més, que han estat desestimades.

Es tracta del text de petició d’arxiu de l’anomenat ‘cas Expert’, d’una moció per reduir la sinistralitat de l’N-340 demanant la gratuïtat de l’AP-7 des de Torredembarra fins a València, d’una proposta per demanar al Parlament de Catalunya que impulsi la Llei de Vegueries, i d’una proposició per donar suport a un regidor de la CUP a l’Ajuntament d’Alcover acomiadat de la seva feina.

ERC ha portat al ple el text ‘Garantia +55’ de la UGT de Catalunya sobre les persones majors de 55 anys, un col·lectiu que creuen que està especialment castigat per la desocupació i la crisi econòmica, al qual s’han adherit CiU i PSC. Una moció que busca reconsiderar l’accés i el manteniment de la protecció per desocupació d’aquest col·lectiu, millorar la quantia de la protecció econòmica i garantir unes pensions dignes quan es jubilin. La proposta s’ha aprovat amb el suport d’ERC, CiU, PSC i CUP i les abstencions de PP i C’s.

Finalment, el govern ha presentat tres mocions més a les quals s’ha donat llum verda. Dues es refereixen a la problemàtica de l’N-340, una per la part de les Terres de l’Ebre d’aquesta via i una altra per la part nord, a la zona del Vendrell. La primera, aposta perquè es perllongui l’A-7 a partir de l’Hospitalet de l’Infant i el Perelló cap al sud, i ha rebut el suport de CiU, PSC, ERC i C’s, l’abstenció del PP i el vot contrari de la CUP. La segona, reclama l’alliberament del peatge de l’AP-7 entre el Vendrell i Torredembarra, i hi han votat a favor tots els grups excepte la CUP, que l’ha rebutjat. Per últim, i per unanimitat, s’ha aprovat una moció referida a l’acolliment de refugiats.