Pere Virgili: ‘Aquesta ha estat la legislatura més estranya i complicada’

Pere Virgili, alcalde de Roda de Berà. Foto: Cedida

Pere Virgili, alcalde de Roda de Berà. Foto: Cedida

Al llarg d’aquests darrers mesos, fent balanç de l’actual legislatura, he repetit en moltes ocasions que aquesta ha estat, sens dubte, la més estranya i complicada que com a Regidor, primer, i com a Alcalde, aquests últims vuit anys, he hagut de viure a l’Ajuntament.

No ha estat gens fàcil, us ho ben asseguro. Han estat quatre anys complicats, però hem estat a l’altura del que ens reclamava la ciutadania i hem donat resposta a totes les necessitats que han anat sorgint amb cada pedra en el camí.

La pandèmia ho va trastocar tot i vam haver de deixar en un calaix el nostre programa de govern, aturar-nos, pensar i reubicar les nostres prioritats per ajudar els veïns i veïnes que més van patir els efectes de la crisi: famílies vulnerables, la nostra gent gran, i els comerciants i restauradors. Vam destinar més de mig milió d’euros al Pla d’Impuls per a la reactivació econòmica de Roda de Berà, extrets d’altres partides.

I quan semblava que dos anys després podríem veure la llum al final del túnel va arribar la invasió d’Ucraïna i ens va deixar una crisi humanitària i un trasbals econòmic global que ha encarit els preus dels combustibles, els aliments o molts materials i matèries primeres. Per a nosaltres ha suposat, com per a vosaltres a les vostres llars, que la factura de la llum o dels combustibles s’hagi duplicat per dos; i també que s’hagin encarit les licitacions d’obres importants.

Malgrat els contratemps, trobareu en aquestes pàgines tots els projectes que hem aconseguit tirar endavant, treballant amb tenacitat i constància; moltes petites accions a tots els barris de Roda de Berà, però també d’importants com ara la biblioteca municipal a Cal Guivernau, un projecte que com a Alcalde em fa especial il·lusió.

Encara ens queda molta feina a fer, però tenim l’experiència i la il·lusió necessàries. Continuarem caminant per millorar la qualitat de vida de totes i tots, lluitant per assolir una vila més segura, més inclusiva, més justa, més participativa, més cultural, més sostenible, més solidària, més feminista, amb més serveis i espais públics de qualitat; la Roda de Berà que totes i tots volem.

Pere Virgili
Alcalde Roda de Berà

 

Balanç de mandat de l’Ajuntament de Roda de Berà

Imatge aèrea de Roda de Berà. Foto: Cedida

Imatge aèrea de Roda de Berà. Foto: Cedida

Al costat de les famílies durant la pandèmia
La pandèmia de la covid-19 va irrompre a les nostres vides de manera sobtada i ho va trastocar tot. L’equip de Govern va deixar aparcat per un temps el programa de govern d’aquesta legislatura i es va abocar des del primer dia per ajudar i atendre els col·lectius més vulnerables i que més ajuda necessitaven.

La regidoria de Serveis Socials, amb el Punt de Distribució d’Aliments, i gràcies a les persones voluntàries, va repartir a domicili cada setmana els lots d’aliments perquè les famílies vulnerables no haguessin de sortir de casa, i es va fer càrrec també de les compres als supermercats i de les comandes de la farmàcia de totes aquelles persones que no podien sortir de casa, persones grans, amb patologies prèvies o dificultats de mobilitat.

Neteja i desinfecció dels carrers. Foto: Cedida

Neteja i desinfecció dels carrers. Foto: Cedida

Es va demostrar que estar confinat mai va significar trobar-se sol, i es van fer centenars de trucades a la gent gran per saber si estaven bé o si necessitaven cap ajuda.

Es van distribuir més de 6.000 mascaretes de roba elaborades per voluntaris i voluntàries, amb el material adquirit per l’Ajuntament.

Es van distribuir més de 6.000 mascaretes de roba. Foto: Cedida

Es van distribuir més de 6.000 mascaretes de roba fetes per voluntàries. Foto: Cedida

El benestar de les famílies va ser una prioritat. Al pressupost, es van modificar a l’alça les partides més socials, d’atenció a les persones i a les polítiques destinades a donar resposta a les necessitats socials dels rodencs i les rodenques.

Al 2020 es va crear un Pla d’Impuls per a la reactivació econòmica en l’àmbit municipal, dotat amb una partida de 523.000 euros, que va incloure un paquet de mesures molt concretes, socials i econòmiques, agrupades en 7 àmbits diferents.

Suport a les empreses i autònoms de Roda de Berà
Si l’Ajuntament va estar al costat de les famílies, tampoc no va deixar de banda els empresaris i autònoms. Per ajudar a pal·liar els efectes de la crisi per la Covid-19 es van aprovar diferents paquets de mesures econòmiques i fiscals per ajudar-los i no deixar ningú enrere.

Suport a les empreses durant la pandèmia. Foto: Cedida

Suport a les empreses durant la pandèmia. Foto: Cedida

Es van incrementar les partides dirigides a la recuperació de l’economia local i al foment del comerç local, per donar suport al teixit empresarial i comercial rodenc, i es van avançar els pagaments de les factures als autònoms i pimes subministradores per dotar-los de liquiditat.

Durant dos anys es va posar en marxa una subvenció destinada als autònoms, microempreses i pimes que haguessin patit pèrdues econòmiques per la pandèmia.

Terrasses més grans i a cost zero
Els bars i restaurants no van haver de pagar la taxa d’ocupació de la via pública per les seves terrasses durant el 2020 i 2021 i van poder ampliar-les el doble del seu espai sense cost.

Impostos congelats i racionalització de la despesa
En aquests 4 anys la voluntat de l’equip de Govern ha estat la d’abaixar la pressió fiscal de les famílies de Roda de Berà i incentivar l’activitat empresarial i comercial del municipi. Per això s’han congelat tots els impostos i taxes municipals i s’han aprovat importants beneficis fiscals per a les famílies i les empreses, per ajudar-les en els moments difícils, durant la crisi sanitària, primer, i en la crisi econòmica posterior.

Això ha estat possible gràcies a l’esforç de totes i tots, i s’ha continuat millorant amb la eficiència i en la eficàcia a l’hora de gestionar els recursos de tots, racionalitzant molt la despesa, tenint en compte l’evolució a l’alça de l’IPC, i de l’increment del cost de l’energia i dels carburants que també pateix el consistori.

Rati d’endeutament (31 de desembre de 2022): 19,85%

Deute: 2.709.921,61 €

Pressupost de 2022 (prorrogat 2023): 14,1 milions d’euros

Cal Guivernau, la biblioteca municipal que Roda de Berà mereix
L’històric edifici de Cal Guivernau, declarat Bé Cultural d’Interès Local, es reconvertirà aviat en una moderna biblioteca municipal. Les obres es posaran en marxa en breu, amb un pressupost de més 1,5 milions d’euros, sufragat una part a través de subvencions de la Generalitat i la resta amb fons propis.

Imatge virtual del projecte de Cal Guivernau. Foto: Cedida

Imatge virtual del projecte de Cal Guivernau. Foto: Cedida

Es mantindrà l’edifici original i es respectaran els murs existents per no distorsionar el seu valor històric. S’obrirà una nova porta d’accés a la plaça de l’Església i es crearà un impressionant lluernari que travessarà totes les plantes per proporcionar als espais llum natural.

La nova biblioteca municipal Joan Martorell Coca tindrà una superfície de 870 m2 i comptarà amb tres plantes amb diversos espais diferenciats per a tots els perfils d’usuaris.

Abocats amb el futur, els joves
Des del departament de Joventut es posa a disposició de les persones joves de Roda de Berà un servei d’informació, orientació, acompanyament i assessorament especialitzat en tots els àmbits relacionats amb el seu procés d’emancipació: educació, formació, treball, participació, salut sexual, etc.

El Punt d’Informació Juvenil és l’espai de referència i de trobada per al jovent, un espai on troben informació àmplia i plural, relativa a tots els àmbits del seu interès.

S'ha programat una gran quantitat d'activitats. Foto: Cedida

S’ha programat una gran quantitat d’activitats. Foto: Cedida

Durant aquests 4 anys ha organitzat un total de 74 activitats de tota mena: l’esquiada jove, xerrades informatives, el Parc Nadalenc i l’Espai Juvenil, el curs de monitors de lleure, l’activitat ‘ajudem a fer els deures’, Mulla’t per l’esclerosi múltiple, la sortida a PortAventura, Servei Comunitari de l’institut al PIJ, la festa CastaHalloween, el curs d’auxiliar de magatzem o el curs de controlador d’accessos, entre moltes altres.

Des del departament de Joventut es duu a terme el projecte InstiRoda, el qual pretén ser un suport per al jovent a través de xerrades i tallers al centre sobre diferents temàtiques com ara igualtat de gènere, sexualitat, diversitat afectiva i sexual, salut, consum d’alcohol i drogues, i prevenció de l’LGTBI-fòbia i de les violències masclistes, entre d’altres.

El jovent ha estat una de les ocupacions principals de l'Ajuntament. Foto: Cedida

El jovent ha estat una de les ocupacions principals de l’Ajuntament. Foto: Cedida

El programa agents de salut, iniciat al 2021 amb els i les joves de 3r d’ESO, té l’objectiu de formar el jovent en relacions saludables, consums i diversitat LGTBI, per tal de sensibilitzar i animar-los perquè puguin ser referents dins del centre i esdevenir fils conductors entre l’Institut i el PIJ.

En 4 anys s’han destinat 627.566,43 euros a polítiques de joventut.

Donem suport al comerç local
Sota la campanya Reactiva’t, la regidoria de Comerç ha treballat intensament per donar suport i promocionar el comerç de proximitat.

En els darrers 4 anys s’han destinat 67.500 euros a la promoció del comerç local. Entre d’altres s’han organitzat 3 edicions del concurs d’Instagram, 3 gimcanes comercials, 4 concursos d’aparadors nadalencs, mercats medievals i fires romanes, o concursos en els quals comprar i menjar a Roda va tenir premi.

Una imatge de la campanya Reactiva't. Foto: Cedida

Una imatge de la campanya Reactiva’t. Foto: Cedida

També es va crear una pàgina web del comerç local, la qual reuneix en una mateixa plataforma tots els establiments comercials i negocis de Roda de Berà per ajudar-los a donar un nou impuls.

Recentment s’ha presentat l’aplicació mòbil del comerç local amb la posada en marxa de la campanya ‘Cupons Comerç’, amb la qual hem repartit més de 20.000 euros.

67.500 euros destinats a la promoció del comerç local.

S’han repartit més 20.000 euros a través dels diferents concursos i campanyes.

Defensant la igualtat, els drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+
La regidoria de la Dona i Igualtat ha treballat intensament durant els darrers anys per defensar els drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+. Per això ha promogut tot un seguit d’activitats i esdeveniments adreçats a la ciutadania, com ara contacontes sobre la igualtat per a infants i adults, cursos de defensa personal, formació en mediació de conflictes, tallers sobre sexualitat, gènere i LGTBI fòbies, pintada de murals, xerrades de prevenció de violències masclistes, caminades, parades informatives al mercat municipal, repartiment de clauers antivioladors o l’organització del concurs de cartells del 8M, entre d’altres.

Un pas de vianants amb la bandera LGTBIQ+. Foto: Cedida

Un pas de vianants amb la bandera LGTBIQ+. Foto: Cedida

La regidoria de la Dona i Igualtat va adquirir un fons bibliogràfic per a la Biblioteca Municipal sobre igualtat de gènere, dona i el col·lectiu LGTBIQ+.

En les festes organitzades, com ara l’Empalmada, la Festa Major Petita, Cap d’Any o el Carnaval, s’ha instal·lat un Punt lila i multicolor, un espai de seguretat per a la prevenció de l’assetjament, l’abús i les agressions sexuals, masclistes i LGTBI-fòbiques. També és un espai d’assessorament i un punt segur al qual acudir-hi en cas que qualsevol persona se senti vulnerable.

Adreçat a les famílies de les escoles, es va editar i distribuir un llibret il·lustrat per acostar-los, des de la mirada de l’infant, a la tolerància i al respecte, amb una mirada lliure de prejudicis.

Un banc amb els colors de la igualtat. Foto: Cedida

Un banc amb els colors de la igualtat. Foto: Cedida

També, dins de l’àmbit de l’Ajuntament, es va posar en marxa al 2022 un protocol municipal per a la prevenció i intervenció davant els supòsits d’assetjament, i el Pla intern d’igualtat de gènere de l’Ajuntament de Roda de Berà (2022-26).

33.500 euros destinats a polítiques d’igualtat i defensa dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+.

Nou parc de l’Era del Gassó, més espai, més serveis
A finals de 2022 l’Ajuntament va adquirir la parcel·la adjacent al parc de l’Era del Gassó per poder ampliar el parc i dotar-lo de més serveis per a les famílies.

El solar té una superfície de 700 metres quadrats, 375 metres dels quals són de construcció, on la previsió és construir-hi també uns banys públics per als usuaris del parc.

Parc de l'Era del Gassó. Foto: Cedida

Parc de l’Era del Gassó. Foto: Cedida

Es respectaran les antigues edificacions, els corrals del Gassó i la portalada, datats al segle XVIII, on es podria adequar una sala polivalent en la qual celebrar-hi esdeveniments infantils.

Totes les idees es plasmaran en un projecte, però es posarà en marxa un procés participatiu perquè les famílies puguin participar i opinar en el disseny final de l’ampliació del parc.

Amb l’ampliació, el parc de l’Era del Gassó tindrà una superfície de 2.200 m2

A Roda de Berà estimem la cultura
L’Ajuntament aposta per mantenir les nostres tradicions més arrelades, i treballa per fomentar la cultura i perquè aquesta arribi als públics de totes les edats.

Durant la pandèmia va defensar i va demostrar que la cultura era i és segura, reformulant tots els esdeveniments per no haver d’anul·lar-ne cap. Va ser difícil, però es va aconseguir amb gran èxit.

Imatge de la sardana que va encerclar l'Arc de Berà. Foto: Cedida

Imatge de la sardana que va encerclar l’Arc de Berà. Foto: Cedida

En 4 anys s’han destinat 1.521.414,92 euros a projectes i activitats culturals, i 170.000 euros a subvencionar les activitats organitzades per les nostres entitats culturals i festives.

La regidoria de Cultura ha organitzat en els darrers 4 anys: 4 edicions del concurs literari Roca Plana, 4 del certamen de poesia, 4 edicions del cicle de l’Estiu a la Pedrera, multitud de concerts en espais emblemàtics com la Capella de Mas Carreras, al Museu de la Ràdio Luis del Olmo, a la plaça de l’Església o a la plaça de l’Ermita de Berà.

Roda és plaça castellera des de 2022. Foto: Cedida

Roda és plaça castellera des de 2022. Foto: Cedida

A més a més, Roda de Berà va esdevingut al 2022 per primer cop plaça castellera, i es va assolir una fita històrica, encerclar l’Arc de Berà mentre es ballava una sardana, per reivindicar aquesta dansa perquè sigui reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

1.521.414,92 euros destinats al foment de la cultura, a la Biblioteca Municipal, a l’organització de certàmens i a activitats festives.

La capital del cinema en català
L’Ajuntament és coorganitzador del Festival Internacional de Cinema en Català, un festival únic al món. Aquest any arriba a la 15a edició amb grans èxits assolits en les seves darreres edicions i ha aconseguit situar Roda de Berà al mapa com la capital del cinema en català i convertir-la en un referent cultural dels Països Catalans.

Les regidories de Cultura i de Turisme, amb la col·laboració del Festival, també han impulsat 3 edicions de l’Espai FIC-CAT per gaudir del millor cinema en català en un entorn privilegiat, a l’antic port del Roc de Sant Gaietà, durant les nits d’estiu.

Policia Local, amb tu. Més recursos, més seguretat
La partida destinada a la seguretat s’ha incrementat exponencialment en els darrers anys i al 2022 ja va suposar un 15% del total de pressupost municipal.

La partida de seguretat del pressupost s'ha incrementat. Foto: Cedida

La partida de seguretat del pressupost s’ha incrementat. Foto: Cedida

La Policia Local compta amb una plantilla de 40 efectius, entre comandaments, agents i personal administratiu.

Contínua modernització
Des de fa 4 anys la Policia Local ha viscut una profunda modernització, amb un increment de la inversió que ha permès oferir més seguretat i qualitat del servei.

S’ha instal·lat  un modern sistema de videovigilància i detecció de matrícules amb 27 càmeres de seguretat i 26 lectors de matrícula ubicats en les entrades i sortides de Roda de Berà i diferents punts estratègics o conflictius. Gràcies a aquest sistema tant la Policia Local com Mossos d’Esquadra han trobat persones desaparegudes i han pogut resoldre nombrosos delictes.

Els agents també han incorporat als seus uniformes càmeres personals de gravació, les quals donen una major transparència a la tasca policial, tenen un efecte dissuasiu en situacions conflictives i ofereixen una major seguretat i més garanties per als ciutadans i els agents.

Càmeres als uniformes dels agents. Foto: Cedida

Càmeres als uniformes dels agents. Foto: Cedida

L’aplicació RdB Amb Tu, presentada a l’agost de 2022, també ha estat un pas endavant en la millora continua de la seguretat ciutadana. L’app mòbil permet una comunicació immediata i molt àgil entre la ciutadania i la Policia Local, i també més segura gràcies a la geolocalització. Quan una persona pateixi una situació d’inseguretat pot alertar la Policia amb un sol moviment de dit. L’alerta arriba a la central i s’avisa immediatament a la patrulla perquè es desplaci fins al lloc de l’avís.

L’aplicació RdB Amb Tu. Foto: Cedida

L’aplicació RdB Amb Tu. Foto: Cedida

7.583.602,08 euros invertits en seguretat ciutadana i en la millora de la prevenció en quatre anys.  

Més a prop de les persones
En la passada legislatura es va fer un important salt en la forma de comunicar-nos amb els rodencs i rodenques, i s’ha consolidat en aquests 4 anys arribant-hi encara més enllà.

Amb l’inici de la pandèmia el departament de Comunicació va crear un nou canal de Telegram per estar més a prop de les persones en els moments més difícil, i a través d’aquest canal, i de la resta de perfils en xarxes socials, es va informar minut a minut de totes les novetats municipals, autonòmiques i estatals.

Les xarxes socials de l'Ajuntament continuen creixent. Foto: Cedida

Les xarxes socials de l’Ajuntament continuen creixent. Foto: Cedida

Les xarxes socials de l’Ajuntament han continuat creixent i s’han convertit en eines molt actives, properes i ben valorades per la ciutadania, que les utilitzen per informar-se, formar-se i fer-hi arribar dubtes, preguntes o suggeriments.

Telegram: 480 persones subscrites.

Facebook: 6938 m’agrada.

Instagram: 3841 seguidors.

Twitter: 456 seguidors.

Youtube: 310 subscriptors.

TikTok: 9672 subscriptors.

La Bústia Ciutadana també ha esdevingut una eina molt important de comunicació, en aquest cas unidireccional. Des del març de 2020, s’han rebut prop de 1800 missatges amb peticions de recollida d’andròmines, incidències en l’enllumenat públic, neteja viària, jardineria, la recollida d’escombraries, sobre transport, entre d’altres qüestions.

Una brigada municipal eficaç i eficient
La brigada municipal, formada per més d’una trentena de treballadors i treballadores, s’encarrega de la gestió, la planificació, l’organització i l’execució del manteniment de les vies públiques i dels edificis municipals, així com del muntatge i desmuntatge del material dels diferents esdeveniments que s’hi organitzen.

Una actuació de la brigada municipal. Foto: Cedida

Una actuació de la brigada municipal. Foto: Cedida

En els darrers 4 anys ha realitzat 29.400 intervencions, entre elles incidències rebudes per part de la Policia Local, o de la ciutadania a través de les instàncies o dels missatges enviats a la Bústia Ciutadana o a les xarxes socials institucionals.

Les diferents brigades demostren diàriament la seva efectivitat i eficàcia i en el 85% dels casos, les incidències van ser resoltes abans dels 5 dies.

Més de 29.000 intervencions realitzades en quatre anys.

Som solidaris
Roda de Berà sempre ha demostrat ser una vila solidària. Per a l’equip de Govern ajudar les famílies més vulnerables ha estat una prioritat, estant al seu costat en els pitjors moments de la crisi sanitària i econòmica actual.

Actualment existeixen dos reglaments. El primer d’ells, regulador de les prestacions d’urgència social, en marxa des de 2016, dona resposta a determinades situacions de necessitat puntual, urgents i bàsiques de subsistència. El segon, aprovat al 2021, regula diferents prestacions econòmiques de caràcter social per lluitar contra l’exclusió social i la pobresa, perquè cap rodenc o rodenca es quedi sense participar o gaudir plenament de la seva condició de ciutadà a conseqüència d’uns recursos econòmics insuficients.

Ambdós són compatibles. Les famílies que compleixin els requisits es poden beneficiar de tots dos reglaments.

Donacions a UcraÏna. Foto: Cedida

Donacions a UcraÏna. Foto: Cedida

Des de l’inici de la guerra contra Ucraïna, Roda de Berà es va abocar per ajudar els ucraïnesos. L’Ajuntament va fer totes les gestions necessàries perquè les famílies refugiades arribades al municipi tinguessin un sostre, roba i aliments. I a través de l’associació de voluntaris de Protecció Civil es van recollir més de 12.000 articles, entre peces de roba d’abric, medicines, joguines o productes d’higiene, entre d’altres.

Durant aquests 4 anys la regidoria de Serveis Socials ha continuat organitzant el Gran Recapte d’Aliments. Tot el recaptat va ser destinat al Punt de Distribució d’Aliments de Roda de Berà, per als lots d’aliments i productes bàsics que les famílies vulnerables reben cada setmana.

Voluntaris del Gran Recapte d'aliments. Foto: Cedida

Voluntaris del Gran Recapte d’aliments. Foto: Cedida

A través del voluntariat es duu a terme el projecte Bon dia, a través del qual cada matí, des de l’àrea de Serveis Socials, es truca a persones vulnerables, gent gran que viu allunyada de la seva xarxa familiar o social, per saber com estan, com van passar el dia anterior, i si tenen qualsevol necessitat, poder-los ajudar.

Les partides d’atenció a les persones han sumat 423.198,12 euros en 4 anys.

El foment de l’esport en infants, adolescents i adults, una prioritat
Durant aquesta legislatura l’Ajuntament ha continuat fomentant l’esport i la vida saludable entre els rodencs i rodenques.

L’antic magatzem del pavelló municipal es va reconvertir en una gran sala polivalent de 100 m2 on s’hi celebren tota mena d’activitats esportives.

El foment de l'esport entre infants i joves ha estat una de les prioritats. Foto: Cedida

El foment de l’esport entre infants i joves ha estat una de les prioritats. Foto: Cedida

La zona esportiva municipal Eixample ha esdevingut l’espai esportiu de referència al municipi. L’antic bar-restaurant es va reconvertir en una sala d’activitats cardiovasculars i de musculació, i en una sala polivalent per celebrar-hi activitats esportives.

Per dinamitzar aquesta zona, es va modificar el tipus de gestió a indirecta i des del setembre de 2022 una empresa externa s’encarrega de la seva gestió amb bons resultats, organitzant activitats esportives i també de caire lúdic que van més enllà del pàdel o del gimnàs.

Per incentivar que els infants de famílies amb menys recursos també puguin fer esport, Serveis Socials posa a la seva disposició el reglament municipal de prestacions econòmiques de caràcter social.

Les activitats esportives han estat diverses. Foto: Cedida

Les activitats esportives han estat diverses. Foto: Cedida

Pensant en la gent gran es van aprovar les bases per a atorgar ajuts individuals per al foment de la salut de la gent gran mitjançant la pràctica esportiva a Roda de Berà, fins al 100% de la despesa i 200 euros per persona i any; i del 50% de la despesa fora del municipi. 

En 4 anys s’han destinat 822.767,09 euros al foment de l’esport i a la millora de les instal·lacions esportives.

1400 persones practiquen esport a Roda de Berà, a través dels diferents clubs esportius i de les activitats municipals.

L’Ajuntament ha destinat 85.937,49 euros a les entitats esportives a través de subvencions.

RdB t’estimo!
El turisme és un dels motors econòmics de Roda de Berà. És per això que durant la pandèmia l’Ajuntament va llançar dues campanyes de promoció del turisme. Amb l’eslògan “Et vull tornar a veure”, es convidava a totes aquelles persones que en el passat havien visitat la vila, a tornar a descobrir-la, a sortir i a oblidar els moments dolents del confinament, gaudint de tot allò que ofereix Roda de Berà, que pot ser infinit.

També es va crear la nova marca turística RdB t’estimo, que ha esdevingut també la senya d’identitat del municipi. Aquesta mostra el sentiment que tant els rodencs i rodenques com els visitants i turistes senten per Roda de Berà.

Nova marca turística RdB t’estimo. Foto: Cedida

Nova marca turística RdB t’estimo. Foto: Cedida

La Costa del Baix Gaià
Ja immersos en la nova normalitat, els ajuntaments de Roda de Berà, Creixell, Torredembarra i Altafulla, i més tard també el de Tarragona, es van unir per crear una nova marca dins de la Costa Daurada, la Costa del Baix Gaià. L’objectiu era, i continua sent, unir esforços per promocionar les cinc poblacions de forma conjunta participant en diferents fires nacionals i internacionals, com ara Navartur, a Pamplona; Expovacaciones, a Bilbao; o a Mahana, a Lyon.

Roda va ser el primer municipi de la província en regular els habitatges turístics. Foto: Cedida

Roda va ser el primer municipi de la província en regular els habitatges turístics. Foto: Cedida

364.306,5 euros destinats a la promoció turística en 4 anys.

Pioners
Roda de Berà va ser el primer municipi de tota la província de Tarragona en regular els habitatges d’ús turístic amb una nova ordenança. L’objectiu era acabar amb la problemàtica dels pisos o xalets “pastera”, llogats durant un període de temps breu per a celebrar festes concorregudes, i que suposaven una molèstia per als veïns i veïnes.

Roda de Berà compta amb 495 immobles d’ús turístic. La nova ordenança busca l’equilibri entre aquests habitatges i la convivència veïnal.

Conscienciats en la lluita contra el canvi climàtic
Durant aquesta legislatura l’equip de Govern ha continuat buscant fórmules per incrementar l’estalvi energètic alhora que es realitzen accions per lluitar contra el canvi climàtic reduint les emissions de CO2.

Dins del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) s’han realitzat tot una sèrie d’accions. Entre elles, amb el Pla de Renovació de l’Enllumenat Públic de Roda de Berà s’han substituït més de 500 lluminàries a tots els barris del municipi i dels edificis municipals. Amb aquest canvi s’han deixat d’utilitzar llumeneres d’halogenurs o de sodi i s’ha apostat per la tecnologia LED, més eficient i eficaç amb un estalvi energètic molt superior.

Imatge d'un dels vehicles elèctrics. Foto: Cedida

Imatge d’un dels vehicles elèctrics. Foto: Cedida

S’ha fet una aposta important per la mobilitat sostenible amb l’adquisició de més vehicles elèctrics per a les bridades municipals i ja compta amb sis vehicles zero emissions, i una nova escombradora més eficient.

L’Ajuntament també ha continuat incentivant la instal·lació d’energies renovables per a l’autoconsum a Roda de Berà, tant de sistemes d’aprofitament tèrmic com elèctric, així com per a l’aprofitament de l’aigua de la pluja, amb diverses bonificacions fiscals.

Finalment, s’ha previst la instal·lació de panells solars al sostre del pavelló municipal i al casal d’avis per a l’autoconsum.

L’equip de Govern va posar en marxa al 2021 el Passaport Verd, per incentivar l’ús de la Deixalleria i premiar les famílies més compromeses amb el medi ambient. Aquestes poden aconseguir una reducció del 5 o del 10% en el rebut de la recollida d’escombraries amb les seves visites a la Deixalleria supramunicipal.

Imatge del Passaport Verd. Foto: Cedida

Imatge del Passaport Verd. Foto: Cedida

Les inversions sostenibles i verdes han suposat 749.000 euros.

La defensa del litoral rodenc
Aquesta legislatura ha estat marcada per la necessitat de defensar i protegir el litoral rodenc davant la manca de sorra en les platges Llarga i Punta d’en Guineu. L’equip de Govern ha reclamat constantment a Costes de l’Estat i de la Generalitat solucions a curt i llarg termini i l’alcalde Pere Virgili s’ha reunit en diverses ocasions amb representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i del Servei de Costes de la Generalitat.

Treballs a la platja. Foto: Cedida

Treballs a la platja. Foto: Cedida

Els passos a seguir ara han de ser: l’elaboració d’un informe tècnic que analitzi l’afectació dels ports en els moviments de sorra; un estudi de la dinàmica del litoral; i la proposta de solucions per protegir el litoral rodenc. Per això, l’Ajuntament ha mantingut un primer contacte amb tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya perquè s’encarreguin dels projectes.

Una imatge del litoral rodenc. Foto: Cedida

Una imatge del litoral rodenc. Foto: Cedida

Inversions i actuacions per optimitzar un recurs molt escàs, l’aigua
Actualment Roda de Berà compta a la zona nord, que s’abasteix amb recursos hídrics propis, amb cinc pous d’aigua i quatre dipòsits, el del Molí-Cucurull, el de La Morella, el de Berà Mar i el de l’Eixample, una xarxa d’aigua amb una extensió d’uns 86 quilòmetres, gestionada per l’Ajuntament.

Aquesta legislatura ha estat marcada per una sequera generalitzada a tot el país que també ha afectat a Roda de Berà i s’han hagut d’executar inversions urgents per a garantir el subministrament d’aigua a tota la població.

Noves canonades a Berà Mar. Foto: Cedida

Noves canonades a Berà Mar. Foto: Cedida

S’ha continuat renovant tota la xarxa d’aigua del barri de Berà Mar -construïda amb deficiències pel promotor de la urbanització-, en el qual es perdia el 70% de l’aigua que passava per les seves canonades, unes obres executades en diferents fases amb un cost de més de 500.000 euros.

Al setembre de 2020 es va posar en marxa el nou pou de Cal Llorenç i s’ha optimitzat la xarxa del nucli urbà amb noves vàlvules de retenció i noves claus de pas per poder fer moviments estratègics i mantenir el subministrament d’aigua per a tothom en moments de sequera.

El Pla Director de l’Aigua inclou actuacions necessàries per millorar i adequar les instal·lacions d’abastament. Foto: Cedida

El Pla Director de l’Aigua inclou actuacions necessàries per millorar i adequar les instal·lacions d’abastament. Foto: Cedida

El Pla Director de l’Aigua inclou actuacions necessàries per millorar i adequar les instal·lacions d’abastament. Entre elles la construcció d’un nou dipòsit de capçalera de 2000 m3, proper al del Molí-Cucurull, i la connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona, per portar l’aigua de l’Ebre també a la zona nord, amb una inversió d’1,5 milions d’euros; la instal·lació de comptadors intel·ligents, de grups de pressió, o la renovació de les xarxes de distribució, entre d’altres.

Durant aquests 4 anys s’ha continuat avançant en els tràmits per al canvi de gestió del servei municipal d’aigua. Estem a pocs mesos ja d’iniciar el tràmit per licitar l’empresa tecnològica que acompanyarà l’Ajuntament en la implantació del nou sistema de gestió.

Això permetrà millorar el servei i millorar la xarxa.

 

Pere Virgili: ‘Alguna cosa haurem fet bé quan hem sumat tants nous rodencs i rodenques durant aquest mandat’

Pere Virgili: 'Ens vam abocar a fons a lluitar contra la pandèmia. N’estem satisfets del resultat obtingut. Crec que amb la nostra aportació i la del voluntariat la vam poder fer més suportable'. Foto: Cedida

Pere Virgili: ‘Ens vam abocar a fons a lluitar contra la pandèmia. N’estem satisfets del resultat obtingut. Crec que amb la nostra aportació i la del voluntariat la vam poder fer més suportable’. Foto: Cedida

Caracteritzat per realitzar moltes petites obres durant el mandat -120, en tenen registrades-, l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, fa balanç en aquesta entrevista a Tots21 d’aquests gairebé quatre anys de gestió, inevitablement marcada pels rigors de la pandèmia.

Què ha fet l’Ajuntament pel municipi en un mandat que ha quedat marcat per la pandèmia?

És de llarg el mandat més estrany que hem hagut de viure, fins i tot per davant del de la moció de censura, amb dos anys d’aturada administrativa, havent de parar per pensar i reubicar les nostres prioritats. Ningú ens havia preparat per això, no hi havia un manual per afrontar-ho.

A més a més, ens ha afectat la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, amb les pujades desorbitades del preu dels combustibles, que ha fet que haguéssim de reorientar els pressupostos i les despeses cap a Serveis Socials i la reactivació econòmica per donar vida al comerç. I després, reorientar el potencial econòmic de l’Ajuntament cap a despeses ordinàries, parlo del cost de la llum, gas i gasoil, una autèntica barbaritat. I aquí ens sentim abandonats.

Abandonats per qui?

Per les administracions superiors. La Diputació de Barcelona ha injectat a tots els municipis de la seva província el diferencial del cost de l’energia de l’any 2022, i no és poca cosa.

Quant ha suposat l’increment del cost de l’energia per a l’Ajuntament?

Teníem una partida pressupostària inicial de 450.000 euros, la vam incrementar a 650.000 i haurem tancat l’any en 800.000 euros. Gairebé s’ha doblat el cost.

Això suposa haver de retallar per altres costats?

És clar. Els ingressos són els mateixos perquè no hem apujat cap impost ni cap taxa, sinó que els hem congelat. Sempre intentem gestionar de manera més eficient, però costa molt quadrar els números. Estem treballant en el pressupost d’enguany i és el més dificultós de quadrar. No descarto prorrogar el pressupost, com ja vam fer al 2020, durant la pandèmia. Ja vaig dir que faríem un pressupost molt orgànic per deixar marge de maniobra al nou plenari del mes de maig.

Quines accions van fer durant la pandèmia?

Vam aturar els procediments per inversions grans i mitjanes i vam destinar els recursos als Serveis Socials, augmentant les partides d’atenció a les persones, i la reactivació i injecció de diners al comerç a base de subvencions, de no cobrament de taxes per ocupació de la via pública, fent concursos, creant bons per al comerç, també un web nou per als comerciants, una nova app que es posarà en marxa en breu, i l’ajuda a les empreses i autònoms que havien patit una davallada en els seus ingressos.

Ens hi vam abocar a fons. N’estem satisfets del resultat obtingut. Crec que amb la nostra aportació i la del voluntariat vam poder fer més suportable la pandèmia. També vam tenir la sort que la ràtio de contagiats a Roda va ser relativament baixa comparada amb l’entorn. A les residències hi hagué molt pocs casos -cap cas en una d’elles-.

La pandèmia ha incrementat notablement l’empadronament de ciutadans vinguts de fora

Així és, especialment vinguts de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hem viscut pujades del padró molt importants. El mandat anterior havíem tingut un creixement poblacional de l’1,5 % i en aquest ha estat del 15%, i en algunes zones fins i tot del 30%. Ja som més de 8.000 habitants.

En alguns casos el que s’ha fet ha estat donar legalitat a una situació que ja existia, algunes persones ja vivien aquí però per temes sanitaris o d’Hisenda mantenien l’empadronament a Barcelona o voltants.

D’altres, van venir a Roda durant la pandèmia i han vist els avantatges de viure en un municipi com el nostre, amb una configuració urbanística com la que és, i han decidit transformar la segona residència en primera. Hi ha ajudat el desplegament ferm de la fibra òptica. Molta gent treballa des de casa. També hi ha hagut un increment de l’ús del tren des de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Això ens ha portat un perfil de ciutadans joves, entre els 30 i 40 i pocs anys d’edat, amb canalla que van als col·legis i a l’institut i que aprofiten més els serveis públics, com anar al gimnàs, la piscina, la biblioteca o les pistes de pàdel, per posar exemples, o que passegen per la platja a l’hivern. Aquest fenomen ens ha donat molta vida a la zona costanera.

Es nota a nivells de negocis? I als serveis municipals?

Sí que ho noten. Hem aconseguit desestacionalitzar una mica la temporada turística. Algú ho ha copsat i ha decidit allargar la temporada. També es nota que hi ha molta vida en els clubs socials. Per altra banda, hem fet millores en la zona esportiva municipal, amb una nova pista de pàdel, sala de musculació i d’activitat cardiovascular. També tenim una nova sala polivalent al poliesportiu per fer classes d’aeròbic, ioga i d’altres. La població nouvinguda demanda aquests serveis.

Crec que alguna cosa haurem fet bé quan el que tenia la possibilitat d’escollir municipi per establir la seva nova residència va triar Roda de Berà. Ens han felicitat per la netedat dels carrers o pel fet que veuen passar sovint la Policia Local o que tinguem càmeres lectores de matrícules. Segur que hi ha mancances, coses a millorar que poc a poc volem solucionar, i facilitar als nostres convilatans uns nous serveis.

Com per exemple?

El servei de bus municipal. Costa cada any 250.000 euros, més despeses de gasoli, i n’obtenim uns ingressos, per la venda dels bitllets, de 10.000 euros. Fa temps que intentem millorar el servei, des de fa un any la Generalitat té damunt la taula una proposta per crear una altra línia que ens permetria girar un bus en un sentit i l’altre, en sentits diferents, la qual cosa estalviaria la meitat del temps als usuaris, i amb un sistema de crida-bus, que gairebé seria un taxi. No podem tenir un bus a l’hora que volem, però estem buscant mecanismes per poder bonificar una part del viatge que les persones més vulnerables, la nostra gent gran, facin en taxi per anar a l’hospital, per exemple.

Vostès s’han caracteritzat per ser l’equip de govern d’inversions funcionals i necessàries i no d’aparador. Què han fet en aquest mandat?

Doncs hem sumat prop de 120 inversions. Hem fet moltes obres destinades al benestar dels ciutadans i ciutadanes. Per exemple, canviar la xarxa d’aigua, una obra que no es veu però que era necessària, com ha estat al barri de Berà Mar. Succeïa que només aprofitàvem el 30% de l’aigua i en perdíem el 70%. Aquestes obres sumen més de 500.000 euros de cost en diferents fases. Vam construir un pou d’urgència, el nou pou de Cal Llorenç; vam optimitzar la xarxa del nucli amb noves vàlvules de retenció, claus de pas per poder fer moviments estratègics a l’estiu que ens permetin mantenir el subministrament d’aigua a tothom. També hem fet una aposta per la nova connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona, per portar l’aigua de l’Ebre també a la part nord del municipi; amb el nou dipòsit de capçalera de 2000 metres cúbics, amb una inversió d’1,5 milions d’euros.

També han invertit en la renovació de l’enllumenat públic

Sí, hem passat dels vapors de sodi a la tecnologia LED. Ha estat una munió de canvis, potser parlem de 500 fanals, a part del canvi fet en els edificis municipals. Aquestes actuacions suposaran més estalvi energètic. Això ha ajudat que la factura de la llum s’hagi multiplicat per dos i no per tres. Quant a inversions també hem fet millores en parcs infantils, hem adquirit la finca privada annexa al parc de l’Era del Gassó; i hem licitat la supressió de barreres arquitectòniques al barri de l’Eixample, que. és força gran. O a l’entorn del Roc de Sant Gaietà hem millorat les voreres i la il·luminació. També hem actuat al barri de la Barquera, amb diferents inversions. Ara queda pendent el pas elevat a la Nacional 340, però això ja no depèn de nosaltres.

El projecte està inclòs en els pressupostos de l’Estat?

No hi és. Sí que ens han acceptat la idea d’un pas de vianants semaforitzat, entre Roda i Creixell, que no és per a nosaltres la millor solució. Si és provisional, d’acord, però esperem que es faci el pas elevat. Aquí és quan preguntem als partits que tenen representació a Madrid: on sou a l’hora de defensar els nostres interessos?

Tenen temes pendents amb l’Estat i la Generalitat

No han actuat ni en aquest cas ni en la manca de sorra a la costa, ni en incorporar una partida pressupostària perquè el CatSalut injecti diners a la Xarxa de Santa Tecla perquè aquesta tingui recursos humans per obrir el consultori de la platja. Nosaltres ja assumíem el cost de reformar l’edifici, però si no hi ha metges ni infermers, de què em serveix?

‘En seguretat hem fet inversions molt destacades en nous agents de la Policia Local i en la instal·lació de càmeres de seguretat i de lectors de matrícula’. Foto: Cedida

Tenen previst fer les obres de la nova biblioteca. Com està el procés?

Aquesta ha estat una altra actuació destacada, la futura biblioteca municipal a Cal Guivernau. Les obres i la seva direcció ja s’han adjudicat. En un mes o dos crec que podran començar unes obres que duraran un any i mig.

Força temps…

Sí, és una obra important, de restauració d’un edifici antic, que cal consolidar estructuralment. Si no haguéssim tingut la pandèmia estaria molt avançat. Serà una biblioteca plena d’activitats. Ampliarem per quatre l’espai actual, amb diferents plantes i un lluernari interior destacat. El projecte és engrescador. La biblioteca actual es troba en un local de lloguer i volem optimitzar recursos amb un edifici propi.

Hi havia queixes de l’Ajuntament sobre el servei de la brossa. Han notat millores?

Moltes. Vam implantar el canvi de servei en plena pandèmia. Hem de mirar quins contenidors, camions i freqüències de pas teníem fa tres anys i veurem que hem millorat molt. El mateix plec permet també un marge de millora important. Jo he estat sempre molt crític i tinc la sort d’haver estat durant molts anys regidor de Serveis Municipals i haver presidit el Consell Comarcal del Tarragonès quan s’estaven redactant els plecs. Conec el tema.

Soc crític en l’exigència de compliment que exerceix el Consell Comarcal envers FCC. Crec que és massa lax. Hi ha més controls que abans i usem un sistema nou per fiscalitzar el servei a partir d’una aplicació. Ens queixem de mancances com la recollida de vidre. Tenim dues persones dedicades a això. La fiscalització ha servit per fixar la idea que vam dir: si tu no em prestes un servei jo no te’l pagaré. FCC ens va portar al contenciós i el Consell Comarcal ha estès que aquesta és la política que cal fer i des de fa uns mesos ho audita i no paga els serveis que no es fan. Cada mes ens costa 95.000 euros, a banda de reforços d’estiu i de les inversions dels contenidors i els camions nous.

Faran el porta a porta?

No és un sistema que ens hàgim plantejat per la configuració del nostre municipi.

Però es pot controlar més si els veïns i veïnes seleccionen bé o no

Sí, però funciona en municipis estables, de primera residència. Jo no ho veig en un municipi com Roda, amb molta segona residència i nuclis dispersos. Si al veí o veïna que ve el cap de setmana li dic que ha de venir dimecres a llençar el vidre, no ho farà.

No tenen una deixalleria?

La tenim, però s’hi va poc. Vam posar en marxa el Passaport Verd amb el qual apliquem descomptes de fins al 10% en la taxa de la recollida de les escombraries, i tot i això tenim pocs usuaris. Les andròmines les deixen al costat del contenidor tot i tenir un servei diari i gratuït de recollida porta a porta. És un problema cultural. Per això volem implantar en un futur no massa llunyà un sistema d’obertura dels contenidors mitjançant una tarja magnètica. El xip ens informarà de les vegades que cadascú obre el contenidor de rebuig. Si l’usuari l’obre massa sovint significarà que no ho està fent bé, que no separa bé els seus residus. Podrem identificar qui ho fa bé i qui no i aplicar la taxa justa: si separes bé, se’t bonificarà la taxa, sinó, pagaràs més. El cànon està pujant cada any molt i no hem tocat la taxa de cara als ciutadans. El cas és que o generem menys brossa o acabarà pujant el rebut perquè així ho marca la directiva europea i no té marxa enrere. També veurem aviat aparèixer el contenidor del tèxtil.

Tard o d’hora arribaran les sancions a la brossa per seleccionar malament?

És que ens hem acostumat que l’administració gestioni els nostres residus mentre nosaltres fem el que volem amb ells, començant per la paperera de carrer i seguint per la poda.

Tenen problemes amb la poda?

Per les característiques del nostre municipi es genera moltíssima quantitat de restes vegetals. Tenim un sistema de 33 contenidors metàl·lics escampats pel terme, però ens trobem que professionals de jardineria també hi aboquen allà, i ho han de fer en altres llocs, com ara la Deixalleria. Aquests són contenidors no per a professionals sinó per a la ciutadania. La nostra intenció és posar en marxa la recollida porta a porta de la poda. Vam fer una prova pilot a l’Eixample amb molt bons resultats.

També durant aquest mandat s’ha avançat molt en els tràmits pel canvi de gestió del servei municipal d’aigua.
Seguim caminant amb pas ferm i estem a pocs mesos d’iniciar el tràmit per licitar l’empresa tecnològica que acompanyarà l’Ajuntament en la implantació del nou sistema de gestió. Això ens permetrà millorar molt el servei, millorar la xarxa i aplicar uns preus justos, equilibrant la tarifa a tots els barris. Espero que l’estiu vinent sigui el darrer amb problemes de subministrament d’aigua.

Queda pendent la millora de les platges

Entenc que amb l’interès que mostra ara l’Estat per reivindicar que som un país de sol i platja, apostaran per protegir el litoral. Cal seguir un criteri global per buscar una solució d’una vegada per totes. Hem enviat una carta al Patronat de Turisme de la Diputació demanant la seva implicació ,compromís i ajuda per resoldre un problema que no és només de Roda de Berà, també afecta a Cunit, Calafell, Vendrell, Altafulla, algun tram de Tarragona… Tindrem problemes seriosos si les administracions superiors no hi posen mitjans tècnics i econòmics per solucionar-lo. . El turisme de platges aporta aproximadament un 25% al PIB de la província. Nosaltres vam aprovar una modificació de crèdit per pagar el dragatge de la sorra, tot i no tenir-ne competències, però no ens van donar els permisos necessaris. Al final te’n canses de pagar el que no et toca i no rebre res.

Sobre turisme, l’experiència de crear la marca La Costa del Baix Gaià ha estat positiva?

Sí, i continuarem promocionant-la. El Patronat de Turisme de la Diputació ens ha entès de manera que hem tornat a signar el conveni Córner, del qual havíem marxat ara fa un any perquè no ens aportava res anar a Fitur, per exemple, i no ser visibles ni poder explicar el nostre model turístic.

Per què s’hi han reincorporat?

Vam marxar perquè no ens sentíem representats. Roda no ven el mateix producte que Salou, nosaltres som diferents, i crec que ara ho han entès. Ens van convidar a tornar a entrar-hi i anirem a les fires on nosaltres volem anar-hi perquè són les més efectives per a nosaltres, com Pamplona, Bilbao o Andorra, és el nostre públic.

En aquest període de govern han fet inversions en matèria de seguretat ciutadana. Quines han estat les més destacades?

Han estat inversions molt destacades en nous agents de la Policia Local i en la instal·lació de càmeres de seguretat i de lectors de matrícula. Es tractava de creure-s’ho i destinar-hi molts recursos. La seguretat és prioritària. El 15 per cent del pressupost municipal està destinat a la seguretat. Tenim 40 persones a la Policia Local, i agents a peu de carrer, més de 30. Cada any sumem més agents, tot i que és cert que partíem de nivells molt baixos.

A banda dels recursos humans, els materials també són nous, com les càmeres de gravació les 24 hores i les càmeres lectores de matrícules. Cada any destinem 50.000 euros a noves càmeres. Tenim 27 càmeres de seguretat i 26 lectors de matrícules. El cert és que fan molt servei. Gràcies a elles hem pogut practicar detencions, també de vehicles buscats en altres poblacions properes, per resoldre determinats delictes i ajudar els Mossos a resoldre’ls.

La lluita contra les ocupacions ha estat una altra de les feines dures del mandat

Una de les grans actuacions ha estat poder tancar el bloc de la plaça Martorell, pisos que estaven ocupats per persones molt conflictives. Havíem arribat a tenir una patrulla de la Policia Local i una de Mossos d’Esquadra, plantada les 24 hores del dia allà. Els veïns i veïnes van tenir molta paciència i és que nosaltres no teníem eines per actuar com a Ajuntament. Al final, buscant molt la fórmula jurídica, vam poder actuar-hi. La zona està ara per fi pacificada i segura.

Quant al bloc, on la major part dels pisos pertanyen a un fons voltor, demanem a la Generalitat que els expropiï, si cal, i els converteixi en pisos de lloguer social.

Redacció

 

ESPECIAL MANDATS

Balanç de 4 anys de governs municipals al Tarragonès i Baix Camp

Alforja
Joan Josep Garcia

Cambrils
Oliver Klein

Castellvell del Camp
Joan Sabaté

Constantí
Oscar Sánchez

Creixell
Jordi Llopart

El Morell
Eloi Calbet

Els Pallaresos
Jordi Sans – Xavier Marcos

La Canonja
Roc Muñoz

La Pobla de Mafumet
Joan Maria Sardà

La Pobla de Montornès
Francesc Larios

La Secuita
Eudald Roca

La Selva del Camp
Jordi Vinyals – Josep Masdeu

Mont-roig del Camp
Fran Morancho

Perafort
Joan Martí Pla

Prades
Lídia Bargas

Reus
Carles Pellicer

Riudoms
Isabel Gómez – Sergi Pedret 

Roda de Berà
Pere Virgili

Salou
Pere Granados

Tarragona
Pau Ricomà

Vilallonga del Camp
Gemma Benaiges

Vila-seca
Pere Segura