TARRAGONA 21

Josep Fèlix Ballesteros: “La cultura serà l’eix principal del proper mandat”

L’alcalde, a la seu del PSC a la diada de Sant Jordi

El cap de llista socialista per a les eleccions municipals, Josep Fèlix Ballesteros, ha destacat que el proper mandat quedarà marcat pels projectes culturals de la ciutat, amb prioritats clares com desenvolupar el pla de biblioteques, entre elles la biblioteca provincial que ha d’anar a la Tabacalera i la de Torreforta, o el canvi d’ubicació de la casa de la Festa. L’alcaldable, juntament amb el candidat al Congrés dels Diputats, Joan Ruiz, i el candidat al Senat, Santiago Castellà, ha remarcat la importància de què Pedro Sánchez guanyi les properes eleccions per tal de barrar el pas a la dreta.

“El proper mandat serà el mandat de la cultura”, ha afirmat Josep Fèlix Ballesteros, cap de llista socialista per a les eleccions municipals de Tarragona. L’alcaldable ha indicat que la nova biblioteca provincial de la Tabacalera serà el primer pas de la gran ciutat de la cultura. La previsió és que cinc vegades més gran que la biblioteca actual. Ballesteros també ha destacat projectes com la nova biblioteca de Torreforta, la celebració dels 20 anys de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 2020 o la commemoració dels 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla a la ciutat, l’any 2021.

Les declaracions de Josep Fèlix Ballesteros han tingut lloc al bell mig de la Rambla Nova, al costat de la carpa del PSC instal·lada per Sant Jordi. “Avui és un gran dia, vull felicitar als autors i autores locals i a les editorials”, ha comentat Josep Fèlix Ballesteros. L’alcaldable ha assenyalat que l’alt nombre de publicacions locals posa en valor el “bon moment de les lletres tarragonines”.

Pel que fa a les eleccions generals, l’alcalde ha comentat que gràcies al govern socialista “hem avançat en drets, benestar i projecció” i ha afegit que “som garantia de què podem parlar de les coses que ens preocupen com la sanitat, educació, la igualtat o les infraestructures”. El candidat al Congrés dels Diputats, Joan Ruiz, ha explicat que “sempre que a Tarragona han guanyat els socialistes, a Madrid hem governat”.

Ruiz ha volgut recordar que “el futur l’hem d’escriure entre tots” i que ens trobem en dos escenaris: “o fem Pedro Sánchez president o ho serà un partit de la dreta en mans de VOX”. El candidat al Senat, Santiago Castellà, ha indicat que el partit està rebent una gran onada de suports i que hi ha una allau d’il·lusió i esperança amb la candidatura de Pedro Sánchez. “Davant el perill de què guanyi la dreta, cal el vot socialista”, ha afegit Castellà.

La carpa de l’agrupació municipal del PSC a Tarragona està situada a la Rambla Nova, a l’alçada del carrer Compte de Rius, i al Barri de Ponent al barri de Campclar. Durant tot el dia es regalaran fins a 15.000 alfàbregues als tarragonins i tarragonines de la ciutat.

C’s confirma llistes a Constantí i Altafulla per a les eleccions municipals del 26-M

Vista de Constantí

Vista de Constantí

Ciutadans (Cs) informa que la direcció nacional de Ciutadans ha confirmat per primera vegada la candidatura de la formació taronja als municipis de Constantí i Altafulla (*) per a les eleccions municipals del 26 de maig. La direcció ha ratificat les candidatures de Juan Carlos Pinel com a número 1 i Maite Barragán com a número 2 per Constantí. Pinel és l’actual coordinador de l’Agrupació de Cs al municipi, mentre que Maite Barragán és llicenciada en Dret per la UNED i en Ciències Polítiques per la Universitat d’Acadia (Canadá).

A Altafulla la llista l’encapçalen els actuals membres de la junta directiva de l’Agrupació, Rubén Bea, diplomat en relacions laborals i responsable de política municipal de Cs, i Soledad Ramírez, advocada i responsable de xarxes de l’Agrupació. Els acompanyarà com a número 3 Juan Carlos Sánchez Tostado, economista i professor de la URV.

Carla Aguilar: “Els resultats de l’enquesta donen una valoració negativa de la ciutat”

 

Carla Aguilar (al centre esquerra de l’imatge) junt amb el seu equip d’En Comú Podem. Font: Tarragona 21

La formació En Comú Podem Tarragona ha presentat aquest matí els resultats de la primera fase de l’enquesta Quina Tarragona vols?., elaborada er la mateixa formació política. Aquesta servirà per conèixer les percepcions de la ciutadania tarragonina, segons Carla Aguilar, cap de llista municipal. “L’enquesta servirà per guiar l’acció de l’Ajuntament i avaluar la seva tasca”. La primera fase ha donat uns resultats molt negatius quant a satisfacció, l’enquesta ha sigut realitzada per 180 persones del municipi i entitats locals. Carla Aguilar ha definit l’enquesta com “una mostra d’intencions de com volem que es facin les coses a Tarragona” .

La primera fase d’avaluació va començar l’11 de març i ha continuat fins el 6 d’abril, el recompte de participació ha arribat a un total de 180 persones que han respost preguntes molt variades de diferents àmbits. Des de preguntes sobre la valoració de la neteja, seguretat, habitatge, transport públic i mobilitat, festes oci i cultura, entre d’altres. La banda qualitativa de l’enquesta també ha adjuntat un apartat per realitzar propostes, han rebut 291 propostes, les quals la majoria tractaven de neteja, seguretat i habitatge.

“L’habitatge per nosaltres és una qüestió fonamental, l’augment de l’IBI com a increment dels bancs per lluitar contra els pisos buits. Volem fer un recompte dels pisos buits i ara mateix no tenim xifres perquè mai s’ha fet a Tarragona” – Ha assegurat la Carla Aguilar, cap de llista d’En comú Podem.

D’altra banda, Carla Aguilar també ha proposat que el preu del lloguer s’ha de regular per oferir un habitatge digne a tots els tarragonins i tarragonines. Aquesta mostra planteja un nou debat pel resultat de descontentament de la població tarragonina.

En els propers dies En Comú Podem Tarragona anirà presentant les propostes definitives elaborades a partir de les jornades programàtiques que s’han realitzat a entitats, experts del territori i ciutadans.

Andrea Palma

Pau Ricomà: ‘Sóc un catòlic cultural’

Un Ricomà molt jove, durant un concurs de Castells a Tarragona. Foto: Cedida

Format en història, Pau Ricomà és un candidat casteller. Nascut a la Rambla Nova, 48, recorda el seu pas pels col·legis Sagrat Cor, Sant Pau i el Seminari, on va concidir amb Francesc Tarragona, Ramon Albert Duch i mossèn Queraltó. Ens parla el Pau nét que va tenir avis amb ideologies contraposades, un escenari que li va marcar un camí de tolerància. Ens parla de la fe, dels seus fills Olga i Pau i de com tots tres són ‘pericos’. Amant de Raimon i els Ramones, boig pel flamenc autèntic, va ser protagonista directe i involuntari del 23-F com a soldat que feia la mili. Està convençut que Tarragona necessita un canvi i que l’única opció transformadora és ERC.

Quin balanç feu de la feina feta per l’equip de govern municipal aquests quatre anys?

Són quatre anys molt malaguanyats, en primer lloc perquè l’aposta que va fer Ballesteros en els Jocs Mediterranis, amb la transformació de la ciutat, no ha funcionat, ni hi ha hagut generació de llocs de treball ni un nou sector econòmic vinculat al turisme. Tarragona està igual que abans simplement té una Anella Mediterrània que no saben com gestionar.

Des del punt de vista ciutadà ha estat una reculada absoluta, quant a vinculació amb entitats veïnals i en participació. Som l’única ciutat on no hi ha una relació fluïda entre entitats i Ajuntament.

Fan poc carrer?

Sense dubte, però el que passa és que no hi ha una manera estable per la qual les entitats es relacionin amb l’Ajuntament. Nosaltres defensem un model de Consells de Districte que funciona a moltes ciutats: de manera permanent, les entitats es reunirien amb l’Ajuntament, amb tots els grups polítics, per plantejar els problemes i buscar solucions. D’allí en sortirien uns acords que es traslladarien als plens municipals i es donaria resposta. Sembla que al govern li fa pànic aquesta obligació de donar resposta, de comprometres, i obta per extremar la política clientelar, que ha fet tant de mal a Tarragona. I interfereixen en federacions de veïns i generen un mar de desconfiança. Això fa que la ciutat no tirin endavant.

A Tarragona sempre hi ha hagut un control polític de les associacions veïnals, potser abans encara era més evident?

És exagerat. Mai hi ha hagut un espai formal de relació. Els barris que històricament havien tingut una relació més fluïda amb el PSC ara se senten abandonats, com la Part Baixa o Sant Pere i Sant Pau. Creien que amb la relació clientelar n’hi havia prou. Hem tirat enrere i ens trobem amb una ciutat que té un govern sense rumb.

Volen fer apostes que no casen amb les nostres fortaleses, com els Jocs Mediterranis o l’smart city (ciutat intel·ligent). Les ciutats que tiren endavant són aquelles que aposten per les seves fortaleses. A Tarragona tenim fortalesa en la indústria, amb una indútria química que s’ha de transformar perquè és el que dóna més feina. Tenim també un patrimoni brutal; la consellera parla com una càrrega dient que li costa molts diners. És un escàndol que l’únic monument que presenti resultats positius sigui la Catedral. No saben on van. Ja ho deia Séneca: ‘Mai els vents et seran favorabls si no saps a quin port vas’.

Tu ets historiador…

(Somriu). En tinc la vocació i la sensibilitat. El Regne Unit té un actiu en la llengua i n’ha fet un recurs turístic; molta gent hi va a aprendre anglès. A Tarragona tenim una història que és una meravella, una ciutat romana, i dins la nació catalana Tarragona ha estat capital. La historiografia  barcelonina no ho ha posat de relleu: els bisbats catalans depenien del bisbat general de Narbona. El papa Urbà II va declarar Tarragona seu metropolitana. Vol dir que els bisbats deixaven de dependre de Narbona i ho feien de Tarragona. És un tema polític: l’església legitimava el poder. I els reis catalans van haver de jurar el càrrec a Tarragona. Això lliga amb la Tarragona tadoromana, que també era seu metropolitana. Fa uns anys va haver un intent d’explicar la Tarragona dels primers cristians.

S’ha creat una ruta dels primers cristians

Sí, però és pobre. Ens hem de fer forts en història.

Ets creient? Ets de família catòlica?

Jo sóc catòlic cultural. He tingut fases en la vida. La meva conclusió és que no crec en la trascendència. Tot s’acaba aquí. Sí és cert que molts temes quotidians, de valors, de cultura són d’entorn romà o catòlic, i això sí és una cultura que t’impregna. Jo no sóc de cultura musulmana o budista. El meu besavi de part paterna era de la Lliga Regionalista, un home d’ordre. El meu avi va ser republicà. El meu pare era més de missa.

A ERC hi ha hagut sempre molta diversitat al respecte de la fe

Sí. Hi ha una diversitat absoluta. Jo sóc molt respetuós amb totes les creences. I tinc una proximitat cap al cristianisme.

A què es dedicava el teu pare?

Era comptable, va treballar al món de la construcció i a casa tenia una màquina tipus calculadora. Un amic em deia que mon pare havia inventat el full Excel perquè treballava amb uns fulls quadriculats. En l’època de la crisi dels anys 70 es va quedar sense feina i va anar a treballar al col·legi Turó de cap d’administració fins que es va jubilar. No era de l’Opus Dei, però s’hi sentia a  gust. Per part de mare, el meu besavi era de tradició carlina.

Ja saps que als independentistes alguns els acusen de ser carlins

Això els convergents, nosaltres no. El meu besavi va ser regidor a l’Ajuntament, era un Vallhonrat. Els meus avis homes eren de perfils molt diferents, un va estar a la presó durant tota la guerra per ser catòlic, condemnat a mort, i l’altra va ser a la presó, també condemnat a mort, passada la guerra, per ser republicà. Jo intento ser tolerant, per damunt de les ideologies estan els valors. Aquesta experiència de tenir dos avis tan distanciats ideològicament potser m’ha marcat. Pensem en el que són les persones i no tant en les ideologies.

Et vas emprenyar molt amb el ministre Borrell i li vas dir fil de… en un tuit

Em vaig indignar molt amb el que va dir. Era un cas de venda d’armes a Aràbia Saudí. A més, un míssil saudí havia acabat amb un autocar de nens. Despres d’això, que digui que les armes que Espanya ven no maten la gent s’ha de ser…

Això tampoc ho va dir. Va dir que eren làsers, més precises.

Jo responc pel que vaig entendre, i vaig entendre que eren tan precises que no mataven gent. Vaig dir una cosa que, a veure si m’enteneu!, era molt més bèstia el que va dir ell que el que vaig dir jo.

Vas dir exactament: ‘S’ha de ser mentider, cínic i fill de puta’

Sí que ho vaig dir.

Quina imatge pot tenir la gent després de llegir aquesta frase?

Ningú és perfecte. M’ha sorprès que la gent es quedi amb l’anècdota i no vagi al fons. Estàs dient que estas venent armes, estàs massacrant un país i matant nens i el problema és que jo hagi dit una paraula fora de to?

Ho tornaries a dir?

No ho dic normalment. Però no et puc assegurar que no tingui una reacció semblant en una situació semblant.

T’agraden molt les xarxes socials

Alguns hi han entrat quan han estat polítics. Jo sempre hi he estat, normalment a Twitter i Facebook i de tant en tant a Instagram. Sóc molt actiu a Facebook. El Twitter és com un resum de la jornada. Molts els faig a partir de les deu de la nit.

Tens dos néts. Sou una família molt unida?

Gairebé tots els caps de setmana ens reunim, de manera molt informal. La vida m’ha ofert ser un avi jove. Amb els fills tens una resposabilitat d’educar-los, però amb els néts és diferent, són com una joguina.

Què et diu la teva  dona pel fet que et dediquis a la política

La Marisa ho comparteix. És molt especial. Treballa al Museu d’Art Modern, accidentalment de directora. Té molt caràcter, molta convicció. I és sincera. Hi ha poques dones com ella. És cert que em toca anar a actes dissabtes i diumenges, però ho porta bè.

Un jove Pau Ricomà amb la seva filla Olga. Foto: Cedida

Ricomà, amb la seva dona Marisa i la seva filla Olga. Foto: Cedida

A què es dediquen els teus fills?

La meva filla Olga és psicopedagoga a l’institut Martí Franquès i el meu fill Pau és camioner, condueix tràilers. Havia estudiat Horticultura i Jardineria, li interessava el món forestal, però era l’època de la crisi. Ell ésa molt hàbil conduint i es va truere tots els carnets. És camioner i disc jockei de reggae. I els dos són de l’Espanyol, com jo.

Tornem a Tarragona. La demografia és la que és i no afavoreix ERC

La gent demana canvi i la formació més transformadora és la nostra. I presentem una llista molt diversa, gent que ve de barris diferents, de països diferents i són reconeguts als seus entorns com a gent honesta. L’altra opció vencedora seria Ciutadans, però no té cap projecte de canvi. L’únic que et diu és que en comptes de Ballesteros hi ha de ser el candidat.

Ciutadans no vol arriscar

No té cap projecte alternatiu. Tarragona té un problema: té unes élits locals molt febles, molt poc compromeses amb la societat i el país. Les élits, passada la guerra, es van apropar a l’Estat i a més no hi havia cap muscle local, poca indústria potent local. Ho han fet fatal i ara toca el canvi que demana la societat: la gent normal, que surt de les universitats, treballadors, que ve del món professional assumeixi el lideratge perquè els quatre de sempre no han deixat Tarragona al lloc que es mereixia. Toca un canvi de dirigents.

Dídac Nadal seria un cas?

Dídac Nadal i Rubén Viñuales no són el canvi. Jo no vull dependre dels poders fàctics.
Com ha estat el fitxatge de Laura Castel -exsenadora- com a número dos de la llista?
Hem tingut una relació molt fluïda de fa temps. Tothom la veu amb molt bons ulls.

Aquests quatre anys han estat molt durs, especialment a Tarragona, pel procés i pels fets de l’1-0

Hi ha coses que han sabut molt greu. Jo no sóc persona que es queixi, però cadascú és responsable del que fa. L’alcalde és com un pare de tothom i la reacció que va tenir l’u d’octubre va ser molt trista, molt poruga, i la justificació la va fer amb mentides. Jo crec que havia d’estar al costat de la gent que estava sent estomacada, com va fer l’alcaldessa de l’Hospitalet.
El conec de fa bastants anys i una cosa que m’ha sorprès d’ell és la por reverencial que té al poder, eclesial, militar o el que sigui.

La relació amb ell va canviar a partir d’aleshores?

No especialment.  No ha estat massa fluïda ja des del principi. Ell aguanta molt malament la crítica. Ell venia de quatre anys nefastos perquè l’oposició no va fer d’oposició, amb set regidors de CiU i set del PP. Els dos portaveus es vigilaven entre ells, eren diputats a Barcelona i només venien dos cops a la setmana a Tarragona. I es tractava de col·locar els seus temes als pressupostos. Després va tenir una oposició seriosa i ho ha portat molt malament. I a més va pactar amb el PP i per justificar-se amb els seus militants va mentir, va dir que jo no vaig voler pactar amb ell. A mi no em va dir res, em va dir que parlaríem i mai em va trucar.

ERC va pactar amb ell fa dos mandats

Van ser els anys de l’esperança. Així ens ho diuen els veïns. Hi havia ganes. Jo vaig portar l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic. Van ser anys productius. Després, les propostes més destacades, com la gestió de l’Anella Verda i el Pla de competitivitat turística de la Tarraco Romana, van quedar aturades.

Però el Pla de competitivitat depenia pressupostàriament de la Generalitat

La Generalitat ho va retallar, però no podem matar un recurs turístic com el patrimoni. Ballesteros deia que amb Sergi de los Rios (tinent d’alcalde d?ERC en el pacte ERC-PSC) s’entenia i amb mi no. Jo dic: en aquella època hagués fet el mateix que va fer el Sergi i el Sergi, avui, faria el mateix que faig jo. És més, l’últim lloc de la llista municipal nostra serà per al Sergi de los Rios.
En aquella època vam usar el Palau de Congressos per fer exposicions, i dues van tenir molt d’èxit, una de Robert Cappa de la fi de la guerra civil i ‘Capses de sabates’, fotos antigues aportades pels tarragonins. Els treballadors del Palau van quedar entusiasmats de la gran quantitat de gent que hi va assistir. També vam posar en marxa la Tarraco Film Office.

Parlem de música. Qui és el teu preferit: Lluís Llach, Serrat o Raimon?

Sense cap dubte, Raimon, no només en relació a aquests tres. Una de les meves cançons preferides és ‘Com un puny’, una cançó dedicada a la seva dona italiana.

I cantants de fora d’aquí?

Sóc un tastaolletes. En la meva època de joventut jo era de Lou Reed, Bob Dylan i molt fan de Ramones, els trobo molt tendres. Ara m’obriré el cor: quan feia la mili a Madrid li vaig posar el nom de Ramones a la meva gorra militar. Un bon dia, ma filla es presenta a casa amb una samarreta de Ramones. Em queia la llagrimeta.

També m’agrada el flamenc clàssic. Sóc amant de les músiques pures, no m’agrada la sofisticació.

Parlaves de la mili. Explica’ns com vas viure el 23-F

En aquella època jo militava a la CNT, vaig fundar les Joventutst Llibertàries a Tarragona.

Què dius ara? Saps que en un míting de la CNT al 76 a Barcelona es van reunir 100.000 persones.

I tant, jo hi era. Vaig estar al míting de València amb la Frederica Montseny, a les jornades libertàries. Aquella època uns tiraven cap al PSUC, ORT, Bandera Roja, la Lliga Comunista, etc i a altres els frenava el comunisme i tiraven més cap a l’anarquisme. Em va cridar l’atenció que es parlés d’anarcosindicalisme, vaig llegir Bakunin, em va interessar. La CNT eren molt oberts de mires.

Es va enfonsar, la CNT…

Per casos com el famós atemptat de l’Scala, que el van fer els franquistes i el van encolomar als anarquistes.

Explica’ns la teva història de la mili

Jo anava allargant la mili amb pròroues. El meu pare em va dir que em presentés a unes oposicions que s’havia convocat a Caixa Tarragona. Jo tenia un cert sentiment de culpabilitat perquè veia el meu pare patir i jo en canvi no era un fill perfecte. Em vaig posar a estudiar com un desgraciat i les vaig aprovar. No en tenia cap vocació especial. A Caixa Tarragona em demanaven tenir la mili feta per entrar-hi i em van dir que si hi anava llavors mateix em guardaven la plaça. M’havia tocat a Madrid.

I sent jo a la Brunete, a la caserna de l’Estat Major, es va produir el cop d’Estat. Tots els càrrecs eren allà. Jo era al departament de ‘fulls de servei’, portant els expedients de tots els militars de la Brunete. Tenia un militar que era clavat a l’actor Antonio Garisa. Jo feia d’escorta, però no sabia portar una arma i a més, m’adormia. Érem a l’època d’ETA, dels GRAPO. I el conductor feia frenades perquè em despertés.

Un dia se celebrava l’aniversari de Torres Rojas, un conegut general. Aleshores es produeix el cop d’Estat, ens formen a tots i ens diuen que hem d’estar tots a punt. Ens esperem en un jeep darrere d’altres dos vehicles que havien sortit. Havien anat a una emissora de ràdio i el capità els havia dit que ‘sense por, el que es mogui li claveu un tret’. Van prendre l’emissora i van posar música militar. A la cantina hi havia barra lliure.

Molt de l’època

Vam agafar el telèfon per trucar a casa i tranquil·litzar-los. De nit ens criden, ens donen 50 bales a cadascun. Jo anava amb un jeep sense saber on. Entrem a Madrid, i amb el primer cordó de guàrdies civils, el comandament li diu al xofer: ‘Acelera y atropéllales’. Arribem a la Carrera de San Jerónimo. Formem, entrem i que carreguem l’arma. Ens posen en una sala, al costat dels guàrdies civils que sortirien per la finestra l’endemà al matí. Va entrar un capità dient que la Constitució preveia el que estavem fent, que Espanya estava en perill i que el rei donava el vist-i-plau al que estava passant.

No vas tenir por? Estaves en situació de risc

No vaig tenir por. Era un crio i tenia un noi més jove que tenia molta por. Això em va ajudar a estar molt tranquil. Ho seguia com si fos una pel·lícula. Hi ha una imatge molt famosa: es trobaven Tejero, Pardo Zancada i Camilo Méndez al pati. Jo estava molt a prop d’ells. Tenia respecte, però, perquè ens van dir que els tancs venien cap allà. Però abans de sortir es va produir l’ordre que no ho fessin.

Els nostres comandaments estaven entusiasmats amb la possibilitat que vinguesin els tancs, mentre la tropa estava enfonsada. Aleshores vaig veure que érem quatre matats i era qüestió de temps que s’acabés el cop. Ens assabentàvem de tot escoltant el José María García per la ràdio. A mesura que fracassava el cop, veis com canviaven les tornes, nosaltres contents i els comandaments, desfets, preguntant-se què passaria amb les seves famílies. Aviat de matí, des del pati, els GEOS ens van portar la primera edició del diari El País, que titulava ‘El golpe, en vías de fracaso’. L’eufòria va ser molt gran. Em van ordenar anar a una planta superior on hi havia una cafeteria a vigilar que no entressin els GEO. Portava una metralleta curta, que em vaig treure i la vaig mostrar, esperant que el primer GEO que entrés la recollís.

L’endemà van fugir els guàrdies civils per al finestra. El nostre cap va dir que ens havíem de rendir a la nostra caserna. Vam formar tots, ens van agrair la feina i ens van dir: ‘Esta vez no ha salido bien, pero a la próxima, sí’. A mi em quedaven tres mesos de mili i vaig pensar: ‘No correu a fer la propera!’. Durant dies van venir regularment a detenir comandaments. A la tropa no la van tocar. No vam fer res, érem un pollets.

Ricomà, durant l’entrevista. Foto: Mayo Lorda

Com creus que acabarà el tema de la independència?

Jo opino com Raül Romeva, que diu que no serà ni curt, ni indolor, ni fàcil, però és irreversible. Tardarem, però es una evolució lògica a la societat. Cada cop es demostra més que hi ha dues societats amb objectius diferents. No hi ha més remei.

Què opines de com estan actuant Torra i Puigdemont?

La pregunta es molt difícil de contestar. El fet que alguns marxessin i altres es quedessin era bo. És la manera d’internacionalitzar el tema.

Però no s’ha internacionalitzat

Tot és molt relatiu.

Pel que s’esperava, no

Hi ha un camí a recórrer. Els que el 27d’octubre sabent que anaven a la presó o al’exili van actuar així mereixen el meu màxim respecte perquè va ser un gest honrat i valent. A partir d’aquí sóc partidari que hem de governar, fer que el dia a dia funcioni, l’escola, la salut,…  El paper d’un govern és governar, i si algú pensa que governarem sempre, s’equivoca, governarem mentre tinguem la confiança de la gent.

Si poguessis votar un president del govern espanyol, a qui votaries, sabent que un president independentista no ho serà

M’ho poses molt dificil. No em fa il·lusió cap d’ells.

Si la teva abstenció provoqués que governessin PP, Ciutadans i Vox, què faries?

Penso que el ‘trifatxito’ és un perill, però a mi m’és igual que els fatxes vinguin de tres en tres que d’un en un, amb PSOE i Ciutadans. Es tracta d’aconseguir el màxim de diputats independentistes. El vot útil ara mateix és el d’ERC, pot guanyar a Catalunya i és el més inclusiu.

Defineix amb una paraula els líders polítics.

Pablo Iglesias: Cèsar

Pablo Casado: Inconseqüent

Albert Rivera: Desestabilitzador, pensa més a fer mal.

Pedro Sánchez: Genera desconfiança.

Santiago Abascal: Insignificant. No aniria ni a fer un cafè amb ell.

Què necessita Tarragona?

Un canvi profund per tirar endavant. Primer, un intangible, valors: que el govern i l’alcalde siguin molt honestos.

Per què ho dius?

Més enllà dels temes penals, hi ha coses que mai faríem, com és el cas Inipro, o fer servir una empresa municipal per fer viatges per qüestions que no tenen res a veure amb la feina. Que la presidenta (de l’EMT, Begoña Floria) assisteixi a congressos mundials sense que tinguin a veure amb la seva feina, no ho faríem. Estan fent un mal ús dels diners, com ara les despeses innecessàries de gerents d’empreses municipals, que segueixin treballant a l’empresa. O despeses en coaching. A més, som una ciutat opaca, així ho defineixen els rànkings.

L’altra qüestió és que a la ciutat cal un urbanisme molt vinculat a la gent i resulta que la ciutat s’està buidant, que cada cop tenim més pisos en mal estat.

L’alcalde diu que si no es fan nous habitatges es perdrà població, com va passar anys enrere

Això és molt relatiu. A La Budellera tenim una promoció, de dimensions quatre o cinc cops la Vall de l’Arrabassada, que està venent pisos des de fa 25 anys, al ritme que vol el promotor, que escanya l’oferta perquè pugin els preus. Quan hi havia molta demanda no en feia més per pujar els preus. Que hi hagi grans promocions en mans de poca gent no afavoreix a la ciutadania. Afavoriria fer una altra cosa: el Pla General preveu petits polígons de creixement, davant el cementiri, a Bonavista, darrere Sant Pau, per unes 5.000 vivendes. Això vol dir un urbanisme més proactiu. Els urbanistes et demanen que s’acabi amb l’expansió a l’ample de les ciutats. L’alcalde diu que cal més pisos per generar més IBI. Girona es va despendre de Salt, té 30.000 habitants menys que Tarragona i més vitalitat cultural. L’urbanisme ha de ser social, cohesionant, recuperant i regenerant.

D’altra banda, la cultura és un motor importantíssim de transformació, que pot generar indústria. Cultura és cohesió social. No pot ser que els barris no tingin equipaments culturals, que els centres cívics tanquin a les vuit de la tarda. Nosaltres ho canviarem això.

I en tercer lloc, l’àrea metropolitana. Això és una ciutat extensa amb moltes potencialitats, amb un clúster químic molt potent, una capital turística, una ciutat de la indústria agroalimentària, amb vuit DO vitivinícoles, espais naturals meravellosos, tot això és una ciutat extensa. Fins ara el que s’ha fet ha estat córrer quan arriben notícies com que Girona serà la quarta pista del Prat. En un món en xarxa hem de ser un node potent.

A Barcelona o a París és fantàstic afagar el metro. Aquí, anar amb bus de Tarragona a Cambrils és un drama

Proposem un institut d’estudis metropolitans que defineixen el contorn de l’àrea, quines ciutats poden ser motor i quines són les necessitats que compartim, de mobilitat, urbanístiques, de residus,… Després d’això vindrà el treball dels polítics i en quatre anys es podria fer aquesta feina. O ens ho prenem molt seriosament o tindrem problemes.

Un darrer tema: el comerç està gairebé mort. Acabarem sent dependents d’Amazon?

Tarragona no té rumb: no podem fer unes segones Gavarres, anar contra el comerç, o generar una altra zona comercial darreres les Gavarres. Cal també actuar urbanísticament perquè sigui agradable passejar pel carrer, complementària amb l’oferta cultural, sense pisos buits i ser capaços de competir amb els grans amb les seves armes, transformant àrees en zones de gestió compartida: una gestió comuna dels locals, treballar en xarxa, usar serveis compartits, crear una base de dades compartida -si compres sabates, sàpigues que tens ofertes que t’arriben a casa teva-.
Però per fer això cal que els carrers estiguin nets, que la Rambla no faci fàstic.

Ricomà, fent un castell. Foto: Tarragona21

Creus que seràs alcalde?

Sí. Crec que ho podem aconseguir. Ja ho vam ser a la República. Jo no sóc gaire competitiu en el dia a dia, però en política ho sóc molt. Quan hi ha eleccions m’agrada guanyar-les. Jo no tinc problemes a acceptar les idees dels altres i a cedir. Però en eleccions és diferent. N’he viscut moltes a la meva feina, també a la Colla Jove, de la que en sóc un apassionat des de petit, i al partit, i sempre les he guanyat.

Jaume Garcia / Mayo Lorda

Lluís Abella presenta els cinc primers candidats de Junts x Cambrils

Lluís Abella amb els alstres quatre membres de la llista

L’alcaldable de Junts per Cambrils, Lluís Abella, farà públic aquest dilluns els noms dels cinc primers candidats de la seva candidatura. Abella, que en les setmanes vinents desvetllarà la totalitat de candidats que conformaran la llista municipal, ha optat per una llista renovada i transversal, en la que només repeteixen dos noms dels 4 regidors actuals que el grup municipal te al consistori.

Lluís Abella, va néixer a Cambrils l’any 1964. Va cursar estudis de Gestió administrativa i actualment és Cap Administratiu. L’any 2011 va demanar excedència forçosa per càrrec entrant a l’Ajuntament de Cambrils, fins a l’actualitat. Ha estat regidor d’Esports i Festes, d’Hisenda i Cadastre i 4rt tinent d’Alcalde i regidor de Cultura i Festes en aquest últim mandat.Ha estat sempre molt activament vinculat a l’esport, com a porter als Clubs de futbol i futbol sala de Cambrils i actualment forma part del Club Vogadors de Cambrils. Ha col·laborat molts anys escrivint a la Revista Cambrils, del qual n’és subscriptor i és soci d’entitats culturals com el Centre d’Estudis Cambrilencs i la Coral Verge del Camí.

La número dos de la llista serà Marta Borràs. Té 48 anys. Viu i treballa a Cambrils. Mare de dos fills, és llicenciada en Ciències Biològiques i en Administració d’Empreses. Ha treballat d’administrativa i actualment desenvolupa la seva activitat en el sector de la restauració, juntament amb el seu marit.En el mandat 2011-2015 va formar part de l’equip de govern i va desenvolupar les seves tasquesen les regidories de Salut, Igualtat i Inclusió.És membre de la junta de la Xarxa del Port, creu en l’associacionisme “com a forma de treballar per a aconseguir un bé per a un conjunt”. Seguirà a Borràs, Juan Maria Artigau, actual regidor d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Cambrils. Artigau, qui va ser militant d’Unió Democràtica fins a la seva dissolució va néixer a Cambrils fa 62 anys. Professional del sector industrial, viu i treballa a Cambrils i fa més de 32 anys que està vinculat al món de la política. Encara aquesta nova etapa satisfet de la feina feta en les dues regidories que ha encapçalat i amb ganes de finalitzar projectes endegats durant l’últim mandat. El número 3 l’ocuparà la Maria Lluïsa Gené.

Nascuda a Cambrilsl’any 1974 éspresidenta del PDCAT Cambrils. Doctora enPatrimoni, Art i Societat per la Universitat Rovira i Virgili, llicenciada en Història idiplomada en Restauració i Conservació de béns Culturals. Fa 10 anys que treballa a la Diputació de Tarragona i, forma part de l’equip de professors de l’Escola d’Art i Dissenya Tortosa.

L’àmbit de la cultura i l’educació és amb el sector que més vinculada es sent. Vol formar part de l’equip de Junts per Cambrils perquè creu que la “la cultura, l’art i la societat van de la mà, i ens cal una cultura inclusiva, una pedagogia cap al reconeixement de la nostra gent, el seu treball i el nostre entorn, per crear un futur millor”.Tanca les cinc primeres posicions de la llista, Jordi Sánchez. Nascut a Cambrils l’any 1994, és membre del PDECAT i la JNC. És tècnic en Guia, Informació i Assistència turística per l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. Treballa com a Auxiliar Administratiu al Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, molt implicat en el teixit associatiu i cultural del municipi de la mà d’entitats com la Colla Gegantera Tota l’Endenga, l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle o la Penya Barcelonista.

Meritxell Batet: “Avui tindríem 71 MEU pels estudiants catalans si s’haguessin aprovat els pressupostos”

La candidata del PSC al 28-A, Meritxell Batet, amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Foto: Sílvia Jardí

L’actual ministra de Política Territorial i Administracions Públiques del Govern de Pedro Sánchez i candidata del PSC, Meritxell Batet, ha assistit aquest dissabte a l’acte de presentació dels candidats que configuren la llista de Tarragona per les Corts Generals del 28A. El lloc escollit per fer la fotografia oficial dels candidats del PSC ha sigut el Balcó del Mediterrani a Tarragona, una ubicació especialment triada per ensenyar la importància del seu port.

L’acte ha començat amb unes paraules de l’alcalde socialista de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que s’ha encarregat de presentar el candidat pel Congrés, Joan Ruíz. Aquest últim ha començat descrivint la ciutat, incidint en la figura de Meritxell Batet col·locada a la seva esquerra. El candidat per Tarragona ha mencionat les pensions i l’atur, ha destacat que “des de Tarragona estem contents amb l’actuació del Govern” i després ha ressaltat la importància del territori tarragoní dins de les eleccions generals: “Tarragona serà una ciutat clau per la victòria socialista, necessitem fins l’últim vot”. Per últim, el candidat pel Congrés dels Diputats ha descrit a Batet com la ministra del diàleg i ha donat pas al seu discurs.

La llista del PSC per Tarragona. Foto: Tarragona21

“Tarragona serà una ciutat clau per la victòria socialista, necessitem fins l’últim vot” – Joan Ruíz, candidat número 1 per Tarragona a les eleccions generals.

 

Meritxell Batet serà la cap de llista del PSC al Congrés dels Diputats. La ministra de Política Territorial ha definit “la candidatura tarragonina com una candidatura feminista, plural i diversa que lluita i garanteix els drets bàsics”. També ha destacat que dins l’espai tarragoní tenim “una bona representació territorial”.

Per una banda, Meritxell Batet ha donat tot el seu suport al candidat Joan Ruiz, destacant que va ser l’impulsor d’una llei que “ara fa que puguin votar més de 100.000 persones”. És a dir, menciona el decret que proporciona el vot a les persones amb discapacitat.

D’altre banda, també ha assegurat que la comunitat catalana té les taxes universitàries més altes criticant les retallades en educació. Així, ha denunciat que Catalunya és la comunitat autònoma amb les taxes universitàries més altes, que les partides per a educació han decaigut un 10% en els pressupostos entre el 2010 i 2017 i que la inversió per alumne també ha disminuït un 25%.

“Les retallades en educació que ha patit aquesta comunitat autònoma no les ha patit cap altra comunitat autònoma. No ho podem permetre”. A més, ha afegit que si s’haguessin aprovat els pressupostos de l’Estat, hi hauria 71 milions d’euros per a beques d’estudiants. “Aquest serà el nostre compromís”, ha garantit.

Àudio de la intervenció de la candidata:

Batet ha tingut un record per la regidora de Tarragona, Ana Santos, que va morir aquesta setmana. La candidata ha estat acompanyada de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que ha afirmat que els socialistes estan “eufòrics” i “il·lusionats” de cara al 28-A però que cal “gratar fins al darrer vot indecís” perquè “la victòria ha de ser clara; no pot ser una victòria d’aquelles d’anar fent”.

D’altra banda, l’alcalde ha afirmat que cal “aprofitar el nivell de positivisme i eufòria” perquè “la victòria després de la nit electoral sigui històrica”.

Tot seguit, després del discurs dels tres ponents ha finalitzat l’acte amb la fotografia oficial. L’alcalde de Tarragona junt amb tots els seus candidats i la ministra Meritxell Batet han passejat des del Balcó del Mediterrani cap a la plaça Corsini parant en diferents locals tarragonins.

Adriana Palma 

 

Roc Muñoz (PSC La Canonja): “Hem fet moltes coses, però encara ens queden moltes per fer”

 

L’alcalde de la Canonja, Roc Múñoz, junt amb la seva llista definitiva al Castell Masricart. Foto: Andrea Palma

L’alcalde de la Canonja, Roc Múñoz, junt amb la seva llista definitiva al Castell Masricart. Foto: Andrea Palma

El PSC de la Canonja ha presentat aquest divendres el seu programa electoral i la llista definitiva per les properes eleccions municipals del 26 de maig al Castell de Masricart. L’acte ha estat inaugurat per la número 3 del PSC de la Canonja, Lucía López, que ha destacat  “la importància de sortir a votar el 28 d’abril a les eleccions generals per combatre les amenaces del trifachito i a favor de Pedro Sánchez”. Més tard, ha donat pas a l’actual alcalde, Roc Muñoz, que també ha fet una breu menció a les generals incidint en la figura del número 1, Joan Ruiz, que no ha assistit a la presentació.

Declaració del número 3 del PSC de la Canonja, Lucía López, on destaca la importància de sortir a votar el 28A:

 

Tot seguit, l’alcalde de la Canonja ha mencionat les reformes que s’han donat a terme durant el seu mandat a l’Ajuntament. Ha començat el seu discurs considerant que el seu partit “ha fet moltes coses, però encara els hi queden moltes per fer”. Entre les reformes realitzades es troba el nou parc infantil i l’adquisició de l’immoble de la cooperativa, de gran importància pel municipi. Roc Muñoz ha prosseguit parlant de la cooperativa agrícola: “moltes famílies es van quedar penjades amb els seus estalvis, últimament hi ha una altre cooperativa que ha deixat a l’estacada als seus estalviadors”, raó per la qual van decidir comprar el seu immoble. També ha considerat que aquesta decisió va generar “controvèrsia i no va ser acceptada per tothom, la gent que tenia els seus estalvis a la cooperativa era gent humil i per tant, nosaltres com Ajuntament volíem que els recuperessin”.

A més, altres reformes que s’han realitzat al municipi han sigut: l’ampliació del cementiri, l’adquisició de la llar d’infants, que ha informat que es troba en una situació problemàtica però que tenen intenció de millorar-la. D’altra banda, la regidoria d’Esports s’ha encarregat de crear el nou gimnàs i vestuaris del poliesportiu, la construcció d’un rocòdrom a l’aire lliure i ha incrementat les subvencions als clubs amb un 33%. Respecte les reformes anteriors, ha destacat que totes les propostes de l’antic programa electoral s’han pogut realitzar i que es troba satisfet amb el seu mandat.

“La decisió de comprar l’immoble de la cooperativa agrícola va generar controvèrsia i no va ser acceptada per tothom. La gent que tenia els seus estalvis a la cooperativa era gent humil i per tant, nosaltres com Ajuntament volíem que recuperessin els seus estalvis”. – Roc Muñoz, alcalde de la Canonja.

Quant a les propostes de cara a les futures eleccions municipals, ha ressaltat la proximitat de la petroquímica i el seu contacte amb l’Ajuntament de Tarragona. L’alcalde, Roc Muñoz, té com a iniciativa fer un estudi d’acústica que comprengui des de Tarragona, La Canonja, Vilaseca i Reus. Un altre proposta molt innovadora és rebaixar el preu del transport públic fins que sigui totalment gratuït i també construir un poliesportiu lleuger amb uns materials menys pesats per poder realitzar tot tipus d’actes, com per exemple: una paella municipal.

Altres propostes del programa electoral de l’alcalde, Roc Muñoz:

Per últim, ha presentat la seva llista electoral definitiva de cara a les municipals:

  1. Roc Muñoz
  2. Salvador Ferré Budesca
  3. Lucía López
  4. Paqui Márquez
  5. Paco Roca
  6. Glòria Virgili
  7. José Luís Sánchez
  8. Antonio Reyes
  9. Marina Clavero
  10. Nereida González
  11. Lidia Múñoz
  12. Miki Pérez
  13. Maria de la Coba

Óscar Sánchez presenta una llista del PSC dirigida a l’atenció de les persones i a les milllores a Constantí

Óscar Sánchez, durant la seva intervenció

La sala Macià Martorell del Sindicat Agrícola de Constantí s’omplia ahir al vespre de veïns i veïnes en la presentació de la candidatura del partit dels socialistes a les eleccions municipals del 26 de maig, encapçalada per l’alcalde Óscar Sánchez.

L’acte es va iniciar amb un emotiu minut de silenci en memòria de la regidora de l’Ajuntament de Tarragona, Ana Santos. Acompanyats per Rosa Maria Ibarra, diputada al Parlament de Catalunya; Joan Ruiz, candidat per Tarragona a les eleccions generals del 28 d’abril; i Javi López, eurodiputat i candidat a la reelecció al Parlament Europeu, els quals van destacar la bona gestió a l’Ajuntament i van elogiar als membres d’una candidatura que traspassa les fronteres del partit, sent una llista representativa de tota la població de Constantí: “Una llista paritària, integradora, plural, amb experiència i saba nova, en definitiva, un equip pensat per guanyar, per governar i assolir el màxim nivell de benestar per a tots els constantinencs i constantinenques”.

L’alcalde i candidat a la reelecció va iniciar la seva intervenció fent públic el lema de la campanya, Estimem Constantí. Fets, no paraules, “perquè Constantí ens mou a treballar amb il·lusió cada dia i els fets perquè són la nostra targeta de presentació i el nostre aval”.

El Sindicat es va omplir per seguir la presentació de la llista

Va fer un balanç de la gestió duta a terme durant quatre anys al capdavant de l’Ajuntament, destacant com a trets principals l’atenció a les persones, l’educació, la formació i l’ocupació, el pla de millores de places i carrers i les polítiques socials. Posteriorment va remarcar la reducció de l’IBI residencial dut a terme durant aquest mandat, haver triplicat la inversió per habitant mantenint l’endeutament zero de l’Ajuntament, i les dades favorables que presenta l’atur al municipi.

L’acte va concloure amb l’agraïment als assistents per la seva confiança i recolzament desitjant continuar al capdavant del consistori per garantir un futur millor al poble a tots els nivells, aprofitant els recursos per posar-los al servei de les necessitats reals dels veïns i veïnes de Constantí amb més benestar social i més inversions.

Centrats per Tarragona incorpora Josepa Loos de número dos i aposta per l’empresa i les ajudes socials

Carlos Calderón, Fernández Teixidó i Josepa Loos. Foto: Tarragona21

Centrats per Tarragona, la formació que concorrerà a les municipals a Tarragona fruit de la unió de Lliures i Convergents, ha incorporat Josepa Loos de número dos, darrere Carlos Calderón. Loos procedeix del moviment social lligat a tasques amb les persones desvalgudes i necessitades, des de dones vídues a gent depenent, des d’on porta anys reclamant accions clares de l’administració, que no troba en l’actual Govern de la Generalitat, centrat en el procés. La formació l’ha presentat avui amb la presència del president de Lliures, Antoni Fernández Teixidó.

Centrats per Tarragona arriba a les municipals després que militants procedents de l’antiga Convergència Democràtica i d’Unió considerin que l’antiga CiU ha traït el seu missatge de catalanisme moderat i centrat, apostant per un discurs i una pràctica independentista que consideren fora de lloc. Justament, Centrats no pactarà amb formacions independentistes “perquè no tenen un programa polític més enllà de la independència”, ha subratllat Fernández Teixidó, tot i que ha matisat que Centrats respecta l’autonomia de les decisions locals.

Aquest i el candidat de Tarragona han alertat “de la fuita d’empreses catalanes des que es va posar en marxa el procés i la pèrdua de llocs de treball”. “Som liberals i volem dinamitzar la inversió privada i l’empresariat local sense menystenir qualsevol actuació del consistori”. Calderón ha quantificat en “3.500” les empreses i professionals que han abandonat les comarques de Tarragona i del que es tracta és de parar la sagnia. Dos eixos centrals marcaran el programa electoral de Centrats, l’aposta per la creació de riquesa i les ajudes socials, “dos temes que han desparegut de l’horitzó del Govern de la Generalitat”.

Per a Tarragona es proposa “la creació per part de l’Ajuntament d’un organisme amb les patronals empresarials, l’empresariat i els sindicats per destriar les línies que ens portin a un major desenvolupament econòmic de la ciutat. Volem dinamitzar la inversió privada, acordar els objectius i que aquests es compleixin. Si cal maxar fora a captar inversió, que es faci”.

Per la seva part, Fernández Teixidó ha afirmat que l’actual Govern de Quim Torra “no governa”, pendent d’un procés “que ha fet molt mal a Catalunya”. Preguntat per la possibilitat apuntada per la líder del PDeCAT Marta Pascal que es creï un nou partit independentista però gradualista, ha afirmat: “No cal. Ja existeix ERC. No cal més partits independentistes”. Centrats espera concórrer a les municipals a entre 15 i 20 localitats de la demarcació de Tarragona.

“La pressió que des de l’independentisme i des de l’antiindependentisme s’està fent al territori és una pèssima notícia”, afirmava finalment Teixidó. “Les tensions que es viuen a totes les localitats de Catalunya entorn als dos debats fa estèril la política de la gestió del dia a dia. L’enfrontament serveix de ben poc. I cal una força de centre polític, catalanista, de concòrdia i amb una perspectiva lliberal i humanista, que pugui aportar solucions als problemes que la gent té”. Teixidó ha estat rotund a l’hora de deixar clar que “es tracta de buscar solucions als problemes que té la gent, i no fer politicisme que no porta enlloc i que acabarà arruinant aquest país. Com pot ser possible que una proposta dels partits de l’oposició al Parlament on s’acusa al govern de no governar tingui majoria? És un indici de com estan les coses”.

Loos, al seu torn, és presidenta de l’Associació en Defensa de vídues, vidus, orfes i pensionistes, una entitat fundada a Tarragona que va aconseguir un augment de les pensions de viudetat i orfandat. A més de la condició de directiva d’empreses, “he participat com a secretària de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, que agrupa més d’un centenar d’associacions diverses, i conec per tant les necessitats i problemàtiques de les persones. Sóc d’un vessant humanista”, afegia, recordant també la seva implicació en defensa de la Sanitat Pública i per convertir l’Hospital Joan XXIII en centre de referència provincial.

J. Garcia

L’NMC presenta els integrants dels 10 primers llocs de la llista

Foto de la presentació dels deu primers de la llista

Foto de la presentació dels deu primers de la llista

Oliver Klein, candidat a l’alcaldia de Cambrils per l’NMC, ha presentat aquest dilluns a part dels seus companys de viatge, els deu noms de les deu persones que l’acompanyen els primers llocs de la llista. El líder de la formació independent el defineix com un equip cohesionat, consolidat i consensuat perquè la de l’NMC és una llista nascuda a través d’un procés de primàries que ha estat, ha dit Klein, molt participatiu atès que el partit té un nodrit nombre de militants.

L’alcaldable per l’NMC ha matisat que “un cop més i si es mira la llista i la gent que la forma, s’evidencia que es dóna molta importància a tots els espais del municipi, que ens motiva que cap cambrilenc tingui mancances i que tothom tingui veu.”

Oliver Klein té clar que la feina feta fins ara permet traçar un millor mapa de ruta. En aquest sentit ha dit que “la de l’NMC és una llista molt més preparada i experimentada que fa 4 anys. Ara tenim molta força i representem amb aquesta llista a totes les edats, tots els sectors i professions”.

A Oliver Klein l’acompanya com a número 2 l’empresari cambrilenc Enric Daza mentre que Natàlia Pleguezuelos, jove emprenedora, ocupa el tercer lloc. Antonio Martínez, vicepresident de l’Associació de Ràdio Taxi de Cambrils ocupa la quarta posició; la gerent del gimnàs Cambrils Port, Gerda Wagenaars, és la cinquena; i la graduada social Rosa Maria Carrasco és a la sisena posició. La llista dels primes es completa amb l’enginyer industrial José Angel Garcia (7), l’especialista en logística Aureli Sirvent (8), Pablo Arrogante (9), Neus Bosquet (10) i Francisco Muñoz (11).

L’NMC treballa intensament en l’elaboració del programa electoral que naixerà a través de les aportacions dels militants i simpatitzants, de l’experiència municipal que permet saber quines mancances hi ha a cada zona de Cambrils i mitjançant les més de vint reunions mantingudes amb representants de les associacions i entitats del municipi.

RELACIÓ DELS 10 PRIMERS MEMBRES DE LA LLISTA ELECTORAL (els deu que van després de l’Oliver)

  1. OLIVER KLEIN BOSQUET. 42 anys. Professor de Ciència Política i Anàlisi de Polítiques Públiques a la URV. Portaveu del NMC a l’Ajuntament de Cambrils. És la tercera vegada que es presenta com a Alcaldable, havent estat ja al govern i a l’oposició al consistori. Casat i amb tres fills, actualment resideix al Barri del Pinaret, després d’haver viscut molts anys als barris de Ponent del municipi.
  2. ENRIC DAZA MICOL. 41 anys. Empresari del sector tèxtil, immobiliari i turístic. Amb els seus diferents comerços ha estat molt vinculat al Barri del Port del municipi. És President de l’Associació de Marxants de la Província de Tarragona i membre de la Junta de la Unió de Botiguers de Cambrils. Actualment resideix al Molí de la Torre.
  3. NATÀLIA PLEGUEZUELOS BERLANGA. 29 anys. Des de la fundació del NMC pertany a la seva Secció Jove, de la qual n’ha estat la responsable. Després de treballar al negoci familiar “Carnicería Amador” del Carrer Colom, a l’Eixample Platja, actualment és un jove emprenedora que ha començat a promoure els seus propis negocis.
  4. ANTONIO MARTÍNEZ MARTÍNEZ. Nascut a Castilléjar (Granada), de molt petit va venir a viure a Cambrils on els seus pares van fundar el Bar Restaurant Martínez, a la Rambla Francesc Macià del barri de l’Eixample Platja. Vicepresident de l’Associació de Ràdio Taxi Cambrils, a banda del sector transports, també és Agent de la Propietat immobiliària (API).
  5. GERDA WAGENAAR. Nascuda a Holanda, fa 32 anys que resideix a Cambrils. És Tècnic de Laboratori en Microbiologia i regenta el Gimnàs Cambrils Port al C/ País Basc. Membre de la Plataforma de Comerciants de l’Eixample Platja, també és Entrenadora Personal segons el American Council on Exercice.
  6. ROSA MARIA CARRASCO FONT. Graduada Social, ha exercit durant 23 anys en l’àmbit dels Recursos Humans en el sector industrial, i després com a consultora, assessora i auditora laboral. Des de fa tres anys és la propietària de la Floristeria La Ginesta a la Plaça de la Vila del Barri Antic. Membre de la Junta de l’Associació d’Empresaris i Comerciants Vila Centre. Resideix a Vilafortuny.
  7. JOSÉ ÁNGEL GARCÍA CANTÓN. Enginyer Industrial, Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals, i Professor de la URV i de Secundària. Viu a la zona dels Esquirols, on també és el propietari d’un negoci d’oci familiar amb instal.lacions esportives i recreatives que porta per nom Esquirol Park.
  8. AURELI SIRVENT GARCIA. Nascut a Lleida, fa anys que és resident a Cambrils, concretament al Barri del Raval de Gràcia. Director d’operacions, especialista en logística i recursos per al transport, en l’actualitat ha creat la seva pròpia empresa de drons, que porta per nom Sirgar, que ofereix serveis agrari-industrials.
  9. PABLO ARROGANTE ARROGANTE. Nascut a Castella, ha realitzat tota la seva activitat professional a Suïssa. Des de fa més de deu anys resideix al barri d’Els Ametllers a Vilafortuny on gaudeix de la seva jubilació amb la seva dona i el seu fill.
  10. NEUS BOSQUET PUJOL. Mestra jubilada, ha estat Directora de l’Escola Marinada i de l’institut de Secundària Ramon Berenguer IV. Viu al Barri de La Perellada i actualment és voluntària dels Amics de la Gent Gran a la Residència Baix Camp, tenint com a prioritats recolzar els àmbits de l’educació i dels serveis socials, també des de les respectives sectorials del NMC.
  11. FRANCISCO MUÑOZ SERRANO. Després dels seus estudis a l’Escola d’Hosteleria i Turisme ha continuat molt vinculat al Barri de La Llosa. Havent treballat a l’Aeroport de Reus actualment és carter a Correus. Voluntari al servei de la Creu Roja i de l’Associació Una mano amiga. Membre de la Secció Jove del NMC.

Ballesteros: ‘Tenim una candidatura que representa les diferents sensibilitats de la ciutat’

La candidatura de Ballesteros, que s’ha presentat avui a la laça Corsini

El PSC de Tarragona ha presentat la candidatura per a les properes eleccions municipals. El cap de llista socialista, Josep Félix Ballesteros, ha indicat que es tracta d’una llista “pensada per a governar, per donar el millor per Tarragona” i que “volem gestionar Tarragona seguint donant estabilitat tal com hem fet en els darrers anys”.

L’alcaldable, Josep Félix Ballesteros, ha explicat que la llista està formada per candidats i candidates “preparades per treballar des del primer dia” i que és una “llista guanyadora, la millor que pot tenir Tarragona”. La presentació de la candidatura ha tingut lloc aquest matí a la Plaça Corsini, davant del Mercat Central. “Presentem la llista davant una imatge emblemàtica de la ciutat, la inversió més important de la ciutat en els darrers anys i que és exemple de com ha avançat Tarragona en aquests anys”, ha assenyalat Ballesteros. El cap de llista socialista ha afegit: “aquesta és una obra que té a veure amb la projecció de ciutat, el dinamisme del comerç de proximitat i la importància de la nostra cultura i patrimoni, ara mateix és un dels monuments més visitats de Tarragona”. L’acte ha servit per aplegar a tots els candidats i candidates i fer una fotografia de família.

La candidatura socialista té com a objectiu seguir avançant en el projecte d’una Tarragona més social, sostenible i innovadora. “Durant tot aquest temps, sempre hem treballat d’una forma tranquil·la i dialogant i prioritzant els interessos de les tarragonins i els tarragonins”, ha apuntat Ballesteros. L’alcaldable ha explicat que “Som una Tarragona que ha avançat i avança orgullosa, una Tarragona que és motiu d’orgull de tota la ciutadania. Hem assentat les bases del futur de la ciutat”. Per acabar, Josep Félix Ballesteros ha agraït a totes les persones que formen part de la llista la confiança mostrada per sumar-se al projecte.

La CUP torna a presentar-se a La Canonja amb nou cap de llista

La llista per a les municipals de Som Poble

Som Poble, la candidatura municipalista d’esquerres de la Canonja, ha presentat la llista electoral per a les eleccions municipals del 26 de maig. La candidatura estarà encapçalada per Oriol Olivé, Sebastià Bofarull, Montse Canadell, Eva Rull i Miquel Sabaté en els primers cinc llocs. Completaran la llista Eugenia Beas, Oriol Llop, Maria Pérez, Albert Dols, Maria Solà, Robert Què, Sarai Martínez, Joan Pons, Marcel Nolla, Alba Trócolis i Joan Falguera.

Tots ells han estat escollits per unanimitat a l’assemblea de Som Poble que, des de l’estiu passat, ha anat configurant aquest projecte. Una proposta que va néixer a partir de l’experiència de quatre anys en què la Candidatura d’Unitat Popular va obtenir representació al ple municipal amb un regidor., Joan Pons, que no repeteix al capdavant de la llista.

La Candidatura d’Unitat Popular ha volgut ampliar l’espai amb més persones per conformar una llista i un projecte “divers i fort”. Som Poble es defineix com una candidatura d’esquerres que vol ser l’alternativa als governs amb majoria absoluta que han governat a la Canonja els últims anys.
Estan treballant amb un programa electoral que ofereixi “un projecte viu per la Canonja amb propostes concretes per millorar el que ells defineixen com un ajuntament poc transparent i mancat d’autocrítica”. Un poble que podria gaudir “de projectes culturals més ambiciosos i que alhora fos un model en polítiques socialsi ambientals”.

El proper dijous la candidatura organitzarà un espai de debat obert, en el que es debatrà sobre economia, un dels temes en el que volen fer-hi més èmfasi per tal de “dinamitzar el pobre comerç local i obrir noves vies per una economia local molt focalitzada en la indústria química”. L’acte tindrà lloc a les 8 del vespre a l’Ateneu Popular La Mina.

Vila-seca en Comú presenta una llista per posar ‘les institucions al servei de la gent’

Els membres de la llista per a les municials de Vila-seca en Comú

Vila-seca en Comú ha presentat l’equip amb el qual té previst concórrer a les eleccions municipals el proper 26 de maig. La candidatura, encapçalada pel sociòleg i professor Mario Téllez, compta amb un total de 17 dones i tretze homes.

Téllez ha indicat que inicien aquest camí “amb la ferma voluntat de governar Vila-seca per millorar-la”. Considera que cal un govern que “a més de mirar cap a fora, també miri cap a dins. Una Vila-seca que tingui cura dels seus i que posi la vida en el centre de l’activitat política. Una ciutat que posi, en definitiva, les institucions al servei de la gent “.

L’edil també ha manifestat que presentaran un programa electoral que tindrà com a eixos claus la justícia social, la participació, la transparència, la cultura i el foment de l’economia local i l’ocupació. A nivell d’inversions ha deixat entreveure que comptarà amb novetats molt atractives per a tots els nuclis urbans. No obstant, no les ha volgut anticipar ja que encara han d’aprovar el programa. El que sí que ha anticipat és que té com a objectiu recuperar tradicions apreciades per tota la ciutadania com els Jocs Interbarris o la Fira de la Música al Carrer.

Més enllà de Téllez, la llista electoral estarà encapçalada per Núria Miret Puyal, treballadora d’un comerç local i vinculada a l’associacionisme; Carlos Cercós, professor d’economia a la Universitat Rovira i Virigili i Marta Roldán, integradora social vinculada al sindicalisme. El conjunt de la llista la forma un equip molt transversal que prové de sectors professionals com l’arquitectura, l’arqueologia, la promoció musical, l’ensenyament, la integració social, la sociologia, l’economia, el treball social, la hisenda, la sanitat, la publicitat, el sindicalisme, la química, l’electrònica, l’enginyeria, la construcció, el turisme, la biologia, la geografia o la història.

Cs ratifica Ramírez i Huguet de caps de llista a Vila-seca i Salou, i a Vila-seca es viu una profunda renovació

D’esquerra a dreta, Juan Antonio Ramírez i David García, números 1 i 2 de la llista de Cs a Vila-seca

Ciutadans ha ratificat els caps de llista de Vila-seca i de Salou, Juan Antonio Ramírez i l’advocat reusenc Pere Lluís Huguet, respectivament, segons ha sabut Tarragona21. Així, Ramírez, actual portaveu municipal de la formació taronja, repeteix encapçalant la candidatura de Vila-seca en un context difrent del de fa quatre anys, després d’haver arrasat a les eleccions autonòmiques a Vila-seca amb el 47% dels vots i amb la retirada política de l’alcalde Josep Poblet.

Així mateix, la llista que presenta Ciutadans a Vila-seca viu una profunda remodelació, han indicat fonts del partit. El segon, tercer i quart són nous: David García, Concepción Insa i Juan Luís Martínez, per aquest ordre. En cinquè lloc se situa Sandra González, un valor emergent que puja sis llocs a la candidatura (va ser onzena en 2015) i que va anar de número cinc a les eleccions al Parlament quan Cs en va treure quatre a la demarcació de Tarragona, darrere Lorena Roldán.

Cau de la llista el trànsfuga Robert García, que va abandonar Cs durant l’actual mandat per passar-se a no adscrit. També cauen dels primers llocs Mercedes Pastor (tercera fa quatre anys i actual regidora), Eulogia Rubio (quarta) i Jordi Porqueras (cinquè).

Pere Lluís Huguet

Pel que fa a Salou, el gran canvi es produeix al capdamunt de la llista. L’advocart Pere Lluís Huguet es confirma definitiament com a cap de llista, substituint Marta Cortés -que va marxar de l’Ajuntament per raons personals-, seguit de Reyes Pino, que repeteix al segon lloc. En tercera posició repeteix també l’advocat José A. Susín, en quart lloc figura una nova incorporació, Nuria Martín, i en cinquè lloc hi ha Germán Rueda, que en 2015 anava de quart.

Ciutadans està immers en un procés general de professionalització de les seves llistes donades les possibilitats de govern municipal que entén se li obren en diversos municipis. Poblacions com Tarragona, Reus, Vila-seca o Salou són opcions de govern, sigui per victòria directa o per coalició de govern.

J. Garcia

Ballesteros s’envolta de candidats independents que representen ‘la diversitat que hi ha a Tarragona’

Bllesteros, amb els independents de la llista municipal del PSC

El PSC de Tarragona ha presentat els i les candidates independents de la llista electoral. El cap de llista socialista, Josep Félix Ballesteros, ha explicat que el partit té una candidatura d’independents amb molta experiència, que estima la ciutat i en la que tots i totes tenen un objectiu prioritari en comú: Tarragona.

Berni Álvarez, Cristina Berrio, Montserrat Domínguez, Naglae Sah El Kaya, Manuel Felipe Carballo, Cristóbal Castro, Juani Luque, Rafael Pallero i Josep Mª Buqueras. Aquests són els nou candidats independents que formen part de la llista electoral del PSC per a les properes eleccions municipals de Tarragona.

Per l’alcaldable, Josep Félix Ballesteros, es tracta d’una candidatura d’independents que ha confiat en “seguir avançant en un projecte d’una Tarragona plural, social, sostenible i innovador”. A més, ha afegit: “Tots ells i elles són persones que tenen molt de valor i que ens permeten eixamplar les fronteres, representen la riquesa de la ciutat”.

La presentació dels candidats ha tingut lloc aquesta tarda a la Plaça dels Infants de Tarragona. “Aquesta és una llista on hi tenen cabuda àmbits tan diversos com l’esport, l’activisme social, el dret o la psicologia. Una llista que representa a tota la ciutadania i en la que tots i totes tenim un objectiu comú: Tarragona”, ha comentat Ballesteros.

El primer dels candidats independents en parlar ha estat Rafael Pallero, candidat número 25 de la llista del PSC a Tarragona. “Si pensem en el que s’ha fet en els darrers anys en polítiques socials i en accions que ens afectes en el dia a dia, només en això, és imprescindible que Ballesteros estigui davant la ciutat”, ha comentat Pallero.

Per una altra banda, Montserrat Domínguez, número 14 de la candidatura, ha assegurat que “quan t’ofereixen treballar per la teva ciutat no t’ho penses ni dues vegades”. Domínguez ha assegurat “estar molt orgullosa de formar part de les llistes del PSC ja que estimo Tarragona”. Per acabar, Naglae Sah El Kaya ha volgut recalcar que és “un gran honor formar part del projecte del PSC”. “Com a tarragonina no vull experiments arriscats. Per això he escollit unir-me a la candidatura de Josep Félix Ballesteros, amb un govern estable i amb grans persones al capdavant, ha comentat la número 16 de la llista socialista.

El cap de llista socialista també ha agraït a tots els candidats independents la confiança i valentia per fer un pas endavant i sumar-se al projecte socialista. L’alcaldable també ha afegit que es tracta de “gent amb experiència i disposada a fer de Tarragona una ciutat millor, una Tarragona plural, sostenible i innovadora”.

ERC aposta per promoure l’autoconsum amb energia fotovoltaica a Tarragona

Els republicans proposen bonificacions d'impostos i simplificació dels tràmits per incentivar l'ús d'energia solar a Tarragona

Els republicans proposen bonificacions d’impostos i simplificació dels tràmits per incentivar l’ús d’energia solar a Tarragona

El candidat d’ERC a l’alcaldia Pau Ricomà aposta perquè Tarragona es comprometi amb la lluita contra el canvi climàtic incentivant la utilització de l’energia solar fotovoltaica a la ciutat. Pau Ricomà defensa ‘la necessitat d’impulsar des de l’àmbit local la transformació energètica que permeti lluitar contra el canvi climàtic afavorint l’autoconsum a partir d’energies renovables‘. El republicà explica que ‘volem impulsar bonificacions d’impostos als tarragonins que vulguin instal·lar plaques solars a casa seva i alhora simplificar els tràmits municipals‘.

El líder d’ERC anuncia que ‘l’aposta per les energies renovables estarà present al programa electoral d’ERC Tarragona perquè creiem que ha de ser un compromís de ciutat avançar cap a un model energètic sostenible i donar totes les facilitats possibles als tarragonins que optin per aquest model‘. En aquest sentit, Pau Ricomà afirma que ‘la lluita contra el canvi climàtic és un dels reptes actuals més importants que qualsevol societat ha d’afrontar i requereix un compromís ferm i sòlid per part de la ciutadania. Qualsevol tarragoní compromès ha de comptar amb el suport i l’incentiu del seu ajuntament‘.

ERC presentarà al plenari del mes d’abril una moció encaminada a establir les bases d’una futura ordenança que contempli les bonificacions fiscals per l’ús d’energia solar. Bonificacions de fins al 50% de l’IBI durant cinc anys als habitatges que tinguin instal·lacions solars d’autoconsum i una modificació de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) incorporant una bonificació del 95% sobre la part del pressupost d’execució material (PEM) corresponent a la instal·lació d’autoconsum amb energia fotovoltaica. ‘

Des d’ERC recorden que la Llei 16/2017 de Canvi Climàtic reconeix que els ajuntaments són corresponsables de l’assoliment dels objectius definits en el mateix text. ‘L’objectiu és que al 2030 les energies renovables suposin el 50% del sistema elèctric català per poder arribar al 100% el 2050‘, explica Pau Ricomà qui es mostra convençut que ‘Tarragona no pot quedar al marge de la transformació energètica necessària per frenar el canvi climàtic i per deixar de dependre dels grans oligopolis de l’energia

José Luis Martín proposa la transformació de Tarragona en una ciutat-passeig

El candidat del PP, amb el lema de campanya: ‘Tarragona es una joia’

‘Tarragona és una joia’ és el lema amb què el candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Tarragona, José Luis Martín, ha presentat els eixos del seu projecte de ciutat. José Luis Martín ha explicat que “anem més enllà d’un programa electoral, presentant un model de ciutat, perquè els tarragonins no poden decidir el seu futur a partir d’una llista inconnexa de propostes”. “Les nostres propostes estan al servei d’aquest model de ciutat que volem i que es basa en una cosa tan bàsica com donar protagonisme a les competències pròpies de l’Ajuntament”, ha dit.

El model de ciutat del PP, resumit en el lema ‘Tarragona és una joia’, apel·la, per una banda, a una visió constructiva i positiva de Tarragona, basada en l’experiència de gestió durant tres anys i en el tarragonisme del que sempre ha fet bandera el Partit Popular. D’altra banda, el lema no és una afirmació triomfalista, és aposta per una voluntat transformadora que acabi amb el però que la gran majoria de vegades acompanya la frase ‘Tarragona és una joia’. José Luis Martín ha assegurat que “com tota joia, Tarragona necessita transformació brillantor i projecció per enriquir a aquells que la posseeixen, els tarragonins”.

Sobre la transformació, el candidat popular ha explicat que “no volem projectes faraònics, la nostra aposta són actuacions realistes que transformin Tarragona en una ciutat passejable, de Ponent a Llevant i de Sant Salvador al mar”. José Luis Martín ha anunciat que “treballem en quatre actuacions que faran de Tarragona una ciutat còmoda per als tarragonins, atractiva per als visitants, incentivadora per al comerç i que donarà un salt qualitatiu en la seva relació amb el mar”.

“El segon eix, la brillantor, ha de fer de Tarragona brilli i per a això es necessita posar Espais Públics al servei del model de ciutat, dotant a l’àrea d’un pressupost d’acord amb el protagonisme que mereix”, ha dit Martín. Nous contractes de manteniment públic en diferents àrees, com l’asfaltat, una millora en la neteja de la ciutat i un pla d’incentius per a la rehabilitació de façanes, seran els àmbits destacats d’aquest segon eix. El candidat popular ha assegurat que “ens preocupa cada vorera, cada banc, cada font, cada rajola, cada parc i cada fanal perquè els tarragonins estiguin orgullosos de la seva ciutat i que aquesta sigui atractiva per als que ens visiten”. José Luis Martín ha explicat que “com a responsable d’Espais Públics en els últims tres anys he pogut comprovar la manca de manteniment de l’espai públic, que hem pogut anar resolent dia a dia encara que limitats pel pressupost”.

La projecció del tercer eix serà conseqüència del desenvolupament dels dos primers. En aquest sentit, Martín ha anunciat que “donarem més importància als pressupostos de promoció turística i implantarem un nou model de gestió professional del nostre Patrimoni Mundial de la Humanitat, que es gestionarà des de l’àrea de turisme, per poder reinvertir en conservació de la nostra gran joia, el patrimoni “. El candidat del PP ha recordat que “en els últims tres anys hem canviat la projecció exterior de Tarragona, però necessitem fer un pas endavant, tenint una ciutat ordenada, per enlairar definitivament com a referent turístic de qualitat i obert els 365 dies de l’any”. Així mateix, el projecte de ciutat preveu també la implementació d’un pla integral de millores de platges i la potenciació d’una oferta cultural oberta al món, moderna i generadora d’una indústria cultural.

“Amb aquests tres eixos bàsics, que es desenvoluparan i complementaran en les properes setmanes, aconseguirem que la nostra joia, Tarragona, sigui transformadora, brillant i projectada al món”, ha finalitzat José Luis Martín.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies