Tots els guardonats i les autoritats, després del lliurament dels premis. Foto: Cedida
La Fundació Gresol ha lliurat aquesta setmana els Premis Gresol Jove al Talent Emprenedor. Per novè any consecutiu va tenir lloc en una gala celebrada a l’Hotel Olympus Palace de Salou. Es tracta d’un esdeveniment en el que els joves són els protagonistes.
L’acte va comptar amb la intervenció de la física i científica Neus Sabaté, professora d’Investigació a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC), a qui la Fundació Gresol va aprofitar per a fer-li un reconeixement per la seva tasca científica.
Neus Sabaté va estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona i va realitzar el doctorat a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB). L’any 2020 fou seleccionada com una de les tretze finalistes del premi Women Innovators en la categoria principal, un premi, impulsat pel programa europeu “Horitzó 2020”, que reconeix el treball de dones innovadores excel·lents. Se li va reconèixer el fet de ser cofundadora i assessora científica de l’empresa de base tecnològica Fuelium, creada el 2015 per a desenvolupar bateries ecològiques de paper destinades a sistemes portàtils de diagnòstic.
L’any 2022, i fruit d’un desenvolupament nascut al seu laboratori, Sabaté va cofundar la spin-offSweanty, que desenvolupa i comercialitza un pegat d’un sol ús que mesura la suor dels esportistes i permet dissenyar plans d’hidratació personalitzats que milloren el rendiment de la pràctica esportiva. L’any 2023 va ser una de les 9 científiques catalanes seleccionades per a participar en el projecte Hypatia, que les va portar al desert de Utah, durant dues setmanes, per a experimentar com seria viure a Mart, amb l’objectiu d’investigar sobre la possibilitat de vida en el planeta vermell.
Després de la conferència va tenir lloc l’entrega formal dels guardons on es va reconèixer les tres joves empreses guardonades i es va comptar amb la participació de destacades personalitats com el diputat delegat de Gestió de Persones i Talent de la Diputació de Tarragona, Joan Castor Gonell; el Subdelegat del Govern espanyol, Santiago Castellà o el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, entre d’altres.
Com a punt i final, els assistents van gaudir d’un còctel networking totalment gratuït que els va permetre conèixer els projectes guanyadors i interactuar entre ells per explorar possibles col·laboracions.
Les tres empreses guardonades van ser:
-Clúster TIC Catalunya Sud, premi al Talent Tecnològic. El Clúster TIC Catalunya Sud és l’entitat público-privada creada al 2013 que reuneix a pràcticament un centenar de les principals empreses tecnològiques i digitals i les institucions públiques de la demarcació de Tarragona. L’objectiu de l’associació és promoure la competitivitat, la innovació i el desenvolupament tecnològic a la regió, fomentant la col·laboració entre els seus membres i liderant projectes disruptius que impulsen el sector TIC, generen Talent i Ocupació i afavoreixen l’atracció d’inversions. És el principal catalitzador territorial per al creixement econòmic regional a través de les noves tecnologies i la digitalització.
Sergi Novo té 31 anys, és Economista, graduat en Administració i Direcció d’Empreses a la URV i Màster en Direcció de Marketing i Gestió Comercial a ESIC. Ha treballat com assessor polític a l’Ajuntament de Reus, Consultor d’innovació, captació d’inversions i internacionalització d’empreses a l’oficina de Comerç Exterior de la Generalitat de Catalunya a Londres, Regne Unit. Va ser Sales Manager a la startup tecnològica Watchity abans d’incorporar-se com a Gerent del Clúster TIC Catalunya Sud. Apassionat de les noves tecnologies, la política i la transformació digital del nostre territori.
-Rafel Múria-Restaurant Quatre Molins, premi al Talent Gastronòmic. Rafel Múria arriba a Cornudella amb 23 anys, de la mà del celler Ronadelles per a inaugurar una nova etapa del restaurant Quatre Molins. Va néixer al Perelló, en un família de llarga tradició abellera (ArtMuria). Crescut entre flors i eixams, la mel defineix el seu imaginari més íntim aconseguint un llenguatge absolutament personal i nou.
El xef de Quatre Molins es va diplomar el 2012 a l’Escola Hofmann de Barcelona. A partir de llavors comença la seva carrera professional en el Restaurant Villa Retiro de Xerta (una estrella Michelin). Posteriorment iniciarà un impressionant recorregut per restaurants d’alt prestigi internacional. Cal destacar el Restaurant Michel Bras en Lagiole, França (tres estrelles Michelin), o Villa Maiella a Pescara, Itàlia (una estrella Michelin). Aquesta trajectòria es veurà culminada en arribar a ser el segon xef en l’exclusiu restaurant parisenc L’Atelier de Joel Robuchon Saint-Germain (dues estrelles Michelin). Allí completarà un aprenentatge que li dona una visió jove, lliure i heterodoxa de la cuina tarragonina.
-Begoña Muguerza i Miquel Mulero, premi al Talent Acadèmic. Ambdós investigadors compten amb una sòlida formació científica i treballen mà a mà desenvolupant la seva recerca dins del grup de Nutrigenòmica.
Begoña Muguerza és doctora en Ciències per la Universitat de Navarra. Actualment, és professora titular d’universitat al Dept. de Bioquímica i Biotecnologia i imparteix docència a la URV des del 2010. Té gran experiència en estudis clínics i preclínics sobre els efectes beneficiosos d’ingredients i aliments funcionals, i el desenvolupament de nous ingredients alimentaris. Abans d’incorporar-se a la URV, va treballar més de 13 anys com a responsable de Projectes de R+D+I en empreses alimentàries internacionals. El seu talent i aptituds li han permès ser investigadora principal en diversos projectes de R+D finançats en convocatòries públiques i ha col·laborat directament amb empreses que desitgen valoritzar els seus coproductes mitjançant la cerca de compostos bioactius. També ha participat en Comitès Científics Internacionals i ha estat impulsora de la Càtedra Uriach de Nutracèutica.
Miquel Mulero és doctor en Ciències per la URV i pertany al mateix departament, on és professor agregat. Realitza la seva recerca en biotecnologia, biologia cel·lular i és expert en biologia molecular i salut cutània. Actualment, centra els seus esforços i dedicació en la iniciativa emprenedora SKIMO amb l’objectiu de comercialitzar i portar els compostos bioactius que han desenvolupat al mercat de la cosmètica.
La URV acull la primera edició del Congrés, on participen joves investigadors per incentivar la recerca local. Foto: Cedida
Prop de 130 investigadors es reuneixen al I Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals (JIEL), adreçat a estudiants i investigadors novells, en què hi ha programades taules rodones, debats i conferències al voltant de la recerca en l’àmbit local des d’una perspectiva multidisciplinar.
Aquesta iniciativa, que va començar aquest dimecres 17 d’abril i s’allarga tres dies, es postula com un espai de confluència per reivindicar el coneixement generat des de l’espai proper, on els joves hi tenen un paper protagonista. “La nostra generació ha d’exercir les tasques professionals en un context de profunds canvis en la forma d’investigar i de fer arribar els resultats a la societat”, defensen els organitzadors, que entenen el congrés com una eina per abordar aquests reptes.
Després de l’acte inaugural, va encetar el cicle una taula rodona sobre el present, passat i futur dels estudis locals. Durant el congrés s’hi duran a terme 18 sessions en què hi participaran vora 130 investigadors de més de 20 universitats de territoris de parla catalana, totes membres de la Xarxa Vives.
Les sessions tracten disciplines tan diverses com identitats i gènere, política i moviments socials, patrimoni i memòria, religiositat i creences, xarxes i activitat econòmica o salut i assistència. També hi ha previstes conferències sobre aspectes més tècnics com metodologies de treball, iniciatives de transferència, beques i ajuts i eines de transformació digital.
El Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals neix de la “preocupació i interès” entre els investigadors més joves en “reivindicar el coneixement generat des de l’espai proper”. Per respondre a aquesta necessitat, l’objectiu de la iniciativa és construir un espai de debat per intercanviar i incentivar la recerca local i reflexionar al voltant de a situació actual dels estudis locals als territoris de parla catalana, per poder plantejar-ne les perspectives de futur.
Carlos Moruno i Sergi Tella, coordinadors de la URV i la UdL respectivament, i impulsors del projecte. Foto: Cedida
El Congrés JIEL es presenta com un espai on els investigadors joves poden posar en comú metodologies i plantejaments amb companys de professió que fan recerca en diferents àmbits, per “incentivar la confluència entre disciplines per desenvolupar la recerca en l’espai local”. “Esperem que sigui un congrés bianual itinerant”, explica Carlos Moruno, membre del comitè científic i organitzador.
El Congrés està constituït per un comitè científic format per 24 persones, entre els quals hi ha dos coordinadors que canvien cada dos anys. Per tant, les persones que esdevinguin coordinadores la propera edició han de ser investigadors i investigadores vinculades a la universitat on se celebrarà el congrés.
“De moment, tothom en fa una valoració positiva”, defensa Moruno, coordinador de l’edició d’enguany a la URV, recordant l’escepticisme inicial davant d’una iniciativa que reuneix investigadors en disciplines tan diverses. “El repte més gran ha estat dimensionar el congrés, ja que no disposàvem de cap precedent similar amb què comparar-nos”, recorda Sergi Tella, coordinador de la Universitat de Lleida. Quan encara queda bona part del congrés per endavant, Moruno i Tella, impulsors del projecte, estan satisfets amb el resultat i amb la rebuda que està tenint.
Els cinc volums es poden adquirir a través del nou portal a internet La llibreria de la Dipta. Foto: Cedida
Diferents aspectes relacionats amb l’art, la història, la societat i la cultura en general a la demarcació de Tarragona donen forma i contingut als darrers llibres publicats per la Diputació de Tarragona. La institució aprofitarà la festivitat de Sant Jordi per presentar i difondre al gran públic aquestes novetats editorials, cinc en concret. Es podran adquirir a l’estand de la Diputació per Sant Jordi a Tarragona, o bé en línia mitjançant la nova web de la Llibreria de la Dipta (www.dipta.cat/llibreria), on hi figuren les prop de 750 obres publicades per la institució.
Una de les novetats sobre història i territori és ‘Castells i muralles a la demarcació de Tarragona’, amb textos de Joan Menchón i Albert Arnavat, i fotografies de Rafael López-Monné. Inclòs a la col·lecció Difusió cultural, el llibre repassa els principals monuments d’aquest tipus alhora que s’endinsa en la seva història i evolució.
Les bugades que es duien a terme en èpoques passades als nostres pobles protagonitza ‘Safareigs i banyeres. Bugaderia, higiene, sanitat i literatura al camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (s. XIX-XX)’. El llibre, obra d’Eugeni Perea Simon i pertanyent a la col·lecció Els llibres de la Medusa, se submergeix en els safarejos públics de la demarcació i ens detalla els aspectes socials vinculats a aquests recintes. També ens il·lustra sobre altres elements relacionats amb l’aigua, com ara els sabons i lleixius, els balnearis, els rius o el mar.
Pel que fa a la temàtica d’art, un dels llibres és ‘Josep Royo. Una forma oberta que cau a pes’, a cura de Carles Guerra i editat conjuntament amb Viena Edicions. El llibre s’endinsa en els tapissos i en el conjunt de l’obra tèxtil pròpia de Josep Royo, més enllà de les col·laboracions artístiques que va mantenir amb artistes com Joan Miró o Antoni Tàpies. Aquest volum està disponible en tapa dura o tova.
També sobre art tracta ‘Roma, el mapa de la memòria. Els diaris de J. Nogué Massó (1914-1917)’, una edició a càrrec de Joan Sendra. La correspondència més personal de Nogué, catàlegs, dietaris, retalls de diaris i una important col·lecció de postals han estat la base d’aquest estudi minuciós de l’artista nascut a Santa Coloma de Queralt. El llibre posa en valor aquest fons documental com a testimoni d’una època cultural i artística de gran rellevància. El llibre també està disponible en castellà.
Els orígens de la Diputació de Tarragona i el seu context històric es tracten amb profunditat a ‘El naixement de la Diputació de Tarragona i el primer liberalisme’, obra de Ramon Arnabat Mata i Carlos Moruno Moyano. Aquest estudi, el darrer de la col·lecció El Saurí, aporta llum a una etapa històrica que, malgrat la seva rellevància política i social, és força desconeguda.
Presentacions per Sant Jordi a Reus
I si a l’estand institucional de la Diputació a la Rambla Nova de Tarragona es podran adquirir aquests i altres llibres, a l’estand de la plaça Mercadal de Reus hi haurà la presentació de tres de les novetats d’enguany. En concret, s’hi presentaran ‘Safareig i banyeres’, amb la participació de l’autor Eugeni Perea (12.00h); ‘Castells i muralles a la demarcació de Tarragona,’ amb un dels autors, el Joan Menchón (12.30h), i ‘El naixement de la Diputació de Tarragona i el primer liberalisme’, obra del professor de la URV, Ramon Arnabat i el seu col·laborador Carlos Moruno (17.00h).
D’altra banda, a partir del dia de Sant Jordi, el llibre del darrer Premi de narrativa curta per InternetTinet (‘El primer lloc del món i altres contes’, editat per Cossetània Edicions amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona), es podrà descarregar de franc des de la pàgina web de Tinet (www.tinet.cat), a l’enllaç https://www.tinet.cat/premi-tinet-de-narrativa-curta-internet/el-primer-lloc-del-mon-i-altres-contes . El llibre recull el conte premiat (‘El primer lloc del món’, original de Toni Heitzmann Barceló) en el 26è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2022-2023) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar. Així mateix, al web de Tinet també s’hi poden descarregar els anteriors 25 llibres del Premi de narrativa curta per Internet Tinet.
El conseller de Salut ha visitat avui l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Foto: Cedida
Els passos inicials per a la construcció del futur parc sanitari de Joan XXIII afronten la seva recta final i es preveu que l’edifici pont, el que connectarà l’hospital actual i les Urgències amb l’edifici principal futur, entri en funcionament durant aquest segon trimestre d’any. Això suposarà el punt d’inflexió previ per afrontar l’objectiu d’adjudicar el nou edifici principal a finals d’any.
L’edifici pont acollirà la sala d’espera d’Urgències, el triatge i el control de seguretat. Tan bon punt s’enllesteixi aquest tram d’obres, arrencaran els treballs a la sala d’espera, sense que això generi cap greuge en l’activitat a Urgències.
El conseller de Salut, Manel Balcells ha visitat aquesta tarda l’edifici pont, l’equipament que centralitza el gran gruix d’un projecte a gran escala que va engegar-se el 2022. Segons Salut, “l’ampliació de Joan XXIII protagonitza l’aposta sanitària més ambiciosa de la història del Camp de Tarragona i no ha evitat, però, que l’activitat assistencial continuï sense experimentar cap aturada parcial del servei”.
Entre altres treballs paral·lels, s’està reordenant l’àrea materno-infantil per concentrar el servei en la quarta planta, incloent-hi l’hospital de dia pediàtric per a tractaments de llarga durada destinat a pacients que no requereixen d’hospitalització. A banda, l’àrea d’hospitalització obstetrícia estarà operativa el trimestre vinent com a pas necessari per reubicar els pacients de Pediatria i iniciar les obres dels nous paritoris.
El Govern referma així el seu compromís amb una reforma que dotarà la instal·lació de 82.000 m², 76.000 d’ells assistencials.
Tal com destaca el conseller de Salut, Manel Balcells, “el projecte i la inversió pública més important mai feta al Camp de Tarragona continua. Estem satisfets de veure que l’obra compleix el calendari en una ferma aposta pel sistema públic de salut, per la qualitat assistencial i per un hospital de referència al territori que ha de donar suport al conjunt d’hospitals de la demarcació.”
El fòrum de Treballs de Recerca i Crèdits de Síntesi es realitza al Campus Educatiu de Tarragona. Foto: Cedida
El Campus Educatiu de Tarragona ha acollit aquest dijous al matí la primera jornada de la XVII edició del Fòrum TRiCS (Treballs de Recerca i Crèdits de Síntesi), una iniciativa que organitza el Departament d’Educació, que compta amb el suport de l’AEQT des dels seus inicis.
Gairebé 2.500 participants, entre alumnes i docents, de 38 centres de secundària de la demarcació de Tarragona, prenen part en aquesta edició del Fòrum, que es basa en què els alumnes de segon curs de Batxillerat presenten als seus companys de primer els treballs de recerca que han realitzat. Les presentacions serveixen als alumnes de primer per agafar idees, tant a l’hora d’escollir el tema del seu projecte com per la manera de realitzar-lo. En concret, en aquesta edició es presentaran 165 treballs de recerca.
En aquesta primera jornada del dijous 18 d’abril, els treballs presentats han estat els dels àmbits de ciències i tecnologia, amb temes tan diversos i interessants com “Intel·ligències artificials, una rivalitat artística?”, “Neurociència en el desenvolupament humà”, “Disseny de drone tàctic X-POISON-702”, “Innovació sobre rodes: un viatge cap a la transformació de la mobilitat”, o “La Química de la Cosmètica”, entre d’altres.
El divendres 19 d’abril serà el torn pels treballs d’humanitats i ciències socials, i arts, on les propostes són també diverses i d’allò més interessants: “La influència de la intel·ligència emocional en les relacions interpersonals adolescents”, “Trastorns Alimentaris en l’àmbit familiar: tot comença a casa?”, “La intel·ligència artificial, ens enganya?”, “Sororitat a les xarxes socials entre noies en recuperació d’una anorèxia” o “Fer turisme sostenible després de la COVID 19”
L’esmentat XVII Fòrum TRiCS s’ha iniciat aquest dijous amb l’acte d’inauguració, en el qual han participat el director adjunt dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, Diego Cañavate; la directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, i el comissionat de Govern Obert i TIC de la URV, Jordi Castellà.
La directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, ha destacat el fet que “el sector químic de Tarragona ha apostat per aquest Fòrum des de la seva primera edició”. Ha afegit que “és una iniciativa on es transmet i comparteix coneixement, i on es valoren la recerca i la investigació” així com la “cooperació i la col·laboració”, tots ells, aspectes que formen part de l’ADN de la indústria química. Mas, ha conclòs afirmant que “Fòrum TRiCS posa de manifest el talent local i és una inversió en el futur de la nostra societat i del nostre territori”.
Una imatge d’una protesta feminista al Palau Municipal il·lustra la portada del llibre. Foto: Cedida
En el marc de la programació de la conselleria d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ amb motiu del Dia Internacional de les Dones, l’Ajuntament de Tarragona presentarà el llibre “Les dones decidim. Història i memòria del feminisme a Tarragona (1974-2001)”. La presentació, que anirà a càrrec de la professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Palau, tindrà lloc aquest dijous 18 d’abril, a les 18 h al Centre Cultural Antic Ajuntament. L’acte comptarà amb la participació de la consellera d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+, Cecilia Mangini i, en representació de les autores del llibre, també intervindran la doctora en Història i politòloga Mireia Ros i la periodista Joana Zapata.
El llibre recupera la memòria del feminisme a Tarragona en els últims anys del segle XX, fonamentalment al voltant del Bloc Feminista, i descobreix la seva contribució en la construcció de la societat de la ciutat. “A través de la història de la creació del Moviment de Dones el 1974 i l’Associació Catalana de la Dona el 1976, l’obra reconeix l’acció femenina en uns períodes de canvi com van ser la transició democràtica i la implantació de la democràcia a Tarragona“, ha manifestat la consellera d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona, Cecilia Mangini.
El llibre és el resultat del treball conjunt de cinc dones amb diferents trajectòries professionals que tenien l’objectiu de preservar la memòria d’un espai, d’un temps i d’unes dones. Es tracta de la catedràtica d’Història Contemporània Montserrat Duch; la doctora en Història Meritxell Ferré; la historiadora especialitzada en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, Sara Masalias; la doctora en Història i politòloga Mireia Ros i la periodista Joana Zapata.
L’obra també incorpora textos de Berta Ramos, Rosa Queral i Roser Vidal; i conté materials gràfics i documentals de les dones que van participar en accions o campanyes del moviment feminista a Tarragona entre els anys 1974 i 2001.
Altafulla se suma a la llista de zones tensionades on es posarà un topall al preu d’arrendament. Foto: Cedida
L’Ajuntament d’Altafulla ha celebrat l’anunci del departament de Territori de la Generalitat de Catalunya per incloure Altafulla en la llista dels municipis on es limitarà el preu del lloguer.
En aquest sentit, el regidor d’Habitatge, Àlex Cañas, ha rebut la notícia amb molta satisfacció i ha recordat que “feia temps que així ho havíem reclamat”. L’edil ha afegit que “la decisió del Govern és una eina més que permetrà facilitar l’accés a l’habitatge de la gent d’Altafulla, i especialment de la gent jove, i per una altra banda, evitarà el mercat de l’especulació”.
Cañas ha insistit que la inclusió d’Altafulla com un dels 27 municipis tarragonins que s’enclaven en àrees tensionades permetrà que “els joves del municipi que volen independitzar-se no hagin de marxar del seu poble perquè els preus són prohibitius”.
Precisament, el regidor d’Habitatge, Àlex Cañas, va ser qui va impulsar en l’anterior mandat l’encàrrec d’un estudi sobre aquesta problemàtica a la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El Pla d’Habitatge que la Càtedra va elaborar per a l’Ajuntament d’Altafulla l’any 2021 recollia que el 55% dels habitatges construïts al poble del Baix Gaià eren unifamiliars, una xifra que duplica la mitjana de Catalunya (27%). Destacava que aquest progressiu encariment dels preus amenaçava en particular els més joves i les famílies amb recursos limitats.
De fet, el catedràtic de Dret Civil i primer director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, Sergio Nasarre, va deixar clar en el seu moment que “un model de municipi com Altafulla que té més xalets que blocs de pisos no és compatible amb una oferta assequible de lloguers i compravendes”.
Nasarre també va afegir: “Una de les propostes que nosaltres vam fer era la convocatòria anual d’una taula local d’habitatge amb tots els agents implicats, públics i privats, per tal de posar en comú els grans reptes, preocupacions i prioritats a abordar. El que no té cap mena de sentit és que el plenari aprovi un pla que no s’acabarà desenvolupant mai perquè no tindrà continuïtat cada cop que canviï el govern municipal de torn”.
La regidoria d’Habitatge està treballant intensament per tornar a obrir l’Oficina Municipal d’Habitatge, i donar continuïtat així al pla aprovat el 2021 per tal de dur a terme les accions i situar la problemàtica “com una qüestió de poble”, ha sentenciat Àlex Cañas.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Foto: Tjerk Van der Meulen
Rubén Viñuales afronta el tram final del seu primer any com a alcalde de Tarragona amb moltes carpetes obertes i algunes de les claus del mandat en vies de solució. En aquesta entrevista condedida al DiariTots21 desglossa les prioritats de l’any 2024 i del mandat.
La seguretat i la neteja de la via pública són les prioritats de l’equip de govern?
Seguretat, neteja i via pública, en general, ho són, però també ens preocupa molt l’execució dels Fons Next Generation. Es tracta d’una oportunitat molt gran per a la ciutat que ha de servir per transformar-la i perquè sigui socialment més justa. És el que reclama la gent.
En seguretat hem aplicat elements tecnològics com l’App, hem dissenyat i posat en marxa el nou organigrama de la Guàrdia Urbana, amb el nou sistema de patrullatge a peu, que és la policia de proximitat, una demanda que ens reclamava la ciutadania.
Què notarà la ciutadania amb la nova contracta de la brossa i la neteja?
Moltes coses, de fet, de tot: per primer cop hi haurà un control per part d’una empresa externa de l’execució de la feina. Cobraran pel que netejaran. A més a més disposarem de nova maquinària, s’actuarà per primer cop als polígons industrials -una absència que no s’entenia-, també actuaran en carrers nous, on fins ara no entraven. Hi ha moltes novetats en la contracta i la gent notarà que per fi Tarragona estarà més neta.
Especialment important serà el control que es faci del servei?
No només el control, també totes les millores tecnològiques que proposa l’empresa o les rutes, o el fet de crear illes emergents a la Part Alta. També acabarem amb els contenidors soterrats,… Són incontables les novetats i millores que contempla i s’hi suma el fet que l’empresa té ganes de fer-ho i té experiència en altres ciutats de Catalunya. Confiem que faran una bona feina.
Parlava de l’oportunitat que suposen els Fons Next Generation. Quin calendari hi ha?
La majoria de projectes són d’execució fins al 31 de desembre de 2025 com a data límit, tot i que alguns poden tenir una pròrroga de sis mesos. Tenim el Fòrum de la Colònia, el Francolí, la plataforma del Miracle, el que ja s’ha comentat, però també la construcció de 192 habitatges socials al PP-10, una de les coses de les que més orgullós em sento com a alcalde. Destaquen també inversions com la humanització de l’N-340, la construció de pantalles acústiques a l’autovia, la reforma de l’entrada de Tarragona davant del tanatori, i finalment, com a tema estratègic, el POUM.
Quan es concediran els 192 habitatges socials?
La seva entrega haurà de ser com a data límit l’octubre de 2026, segons marquen els Fons Next Generation. Es tracta de lloguer social, amb una reserva del 25% per a joves i del 25% per a persones grans vulnerables. Davant l’absència de la Generalitat en un tema que és de la seva competència, serem nosaltres els que construirem els habitatges.
Com afecta a Tarragona que la Generalitat hagi prorrogat els pressupostos, i de retruc també el Govern central els hagi prorrogat?
No hauria d’afectar a la Ciutat de la Justícia perquè ja es trobava en un paquet d’infraestructures aliè als pressupostos. A l’Hospital Joan XXIII podria afectar-li en alguna de les fases, no en la primera. Però que la Generalitat no tingui aprovats els pressupostos ens provoca inseguretat i fa que no podem planificar. I això és el pitjor que ens pot passar. A l’administració pública, planifiques avui i executes al cap de bastant de temps degut als tràmits que et marca la llei. I ara aquesta situació implica una manca de confiança del ciutadà envers l’administració. Llàstima que En Comú Podem no ha estat a l’alçada (va rebutjar els pressupostos de la Generalitat). De vegades, els arguments d’En Comú Podem són molt febles.
Parlem del POUM. Què estan fent ara i quan creuen que podria entrar en vigor?
La nostra intenció és presentar-lo al plenari a finals d’any o a principis de l’any que ve. Hem fet l’avanç, ara ens trobem amb els informes de valoració econòmica i d’altres informes. Estem funcionant amb les Normes Subsidiàries, que acaben el 2025, i la intenció és presentar el POUM abans que finalitzin. Sempre hi ha l’opció, però, de demanar una pròrroga. Quan abans ho tinguem, millor; és necessari per seguretat jurídica, per planificació, perquè és l’últim POUM de creixement de Tarragona. Per què? Per un concepte de com ha de ser l’urbanisme: cada cop cal compactar més la ciutat per fer més eficient la gestió dels serveis públics. Tarragona ha de créixer per no decréixer, però de manera sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment. Si una d’aquestes peces fallà, no és sostenible. Els següents POUMs ja seran de transformació o reconversió.
Per on creixerà Tarragona?
Tarragona creixerà per tot arreu: per la zona de Ponent, pel Francolí, per l’Horta gran, al sud, a la zona de Llevant, a Terres Cavades, a una part de La Budellera, al PEMU-14, al PP-1 -l’entrada per l’avinguda d’Andorra-, i mantindrem el parc tecnològic a la zona entre Sescelades i La Salle. El creixement de la ciutat ha de ser homogeni. L’únic dispers és Mas d’en Sordé, que té tot el sentit perquè és un continuum de zona ja edificada, i a mes salva l’edifici de Mas d’en Sordé.
Com quedarà la Tabacalera? És un equipament de 60.000 metres quadrats i no és possible que una ciutat com Tarragona el pugui omplir amb una sola proposta. Què hi haurà finalment?
Serà un continuum d’oferta formativa, cultural i tecnològica. Hi ha una frase que diu: ‘He construït castells a l’aire tan macos que em conformo amb les seves ruïnes’. És el que ens passaria si volguéssim donar un únic ús a la Tabacalera. Vam optar per tenir un relat clar, que no fos un totum revolutum. Ha de ser un espai formatiu, cultural i tecnològic. Amb el formatiu, arribarà la implantació d’estudis universitaris d’un centre adscrit a la URV, que a més podrà ampliar estudis en el camp tecnològic; també en el formatiu, amb la idea que vagi a la Tabacalera el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, que porta molts anys buscant una finca alternativa, i amb el tecnològic, amb el treball de l’artífex del 22@Barcelona, Miquel Barceló, que ja està fent tota la feina necessària per fer l’informe científic del què, el com i l’on respecte a aquest districte digital que ha de ser Tabacalera.
Què vol ser aquest districte digital?
Un barri amb una mixtura d’usos residencials i empreses tecnològiques, que generi un ecosistema d’empreses d’aquest sector que es retroalimenten entre sí. Això és el que estem treballant i ho vam encarregar al millor professional que hi ha en aquest camp.
Com està el cas de la CLH, el seu trasllat als terrenys de la Universitat Laboral?
Vaig mantenir una reunió a tres bandes amb l’empresa i el Port. És una actuació a tres bandes: per un costat CLH marxa del lloc, el compensem en part, segons la sentència judicial, perquè pugui construir a l’altra banda del riu. CLH marxaria als actuals terrenys de la Laboral, que estan molt a prop de la zona portuària, i la Laboral aniria a Campclar, on nosaltres cediríem els terrenys. Aquesta combinació és la que la Universitat es mereix.
I es potencia els barris de Ponent
Així és, amb l’Anella Medierrània, la zona del vial Tarradellas, on es podria edificar, i no oblidem que per allí discorrerà el tramvia del Camp de Tarragona. I hi tindríem una estació del tramvia, que a més donaria servei a la Universitat Laboral.
Què passarà amb Ca l’Ardiaca. Es convertirà en un parador nacional?
Reconec que quan una cosa se’m posa al cap sóc intens. He parlat amb el ministre de Turisme i amb la directora de Paradores. Tarragona ha de tenir un parador nacional i el tindrà. Hem fet propostes de diferents ubicacions. Una podria ser a Ca l’Ardiaca i l’altra, si acaba marxant el Conservatori de Música del carrer Cavallers a la Tabacalera, es disposaria d’un edifici de 2.300 metres quadrats, que podria ser una possibilitat. Però crec que Ca l’Ardiaca és el lloc ideal. S’hi faria un hotel boutique, amb unes 40 habitacions grans o 50 menys grans, suficient per un hotel boutique d’un parador nacional, i a més a més, en quin lloc més atractiu!: al pla de la Seu, al costat de la façana de la Catedral de Tarragona, on hi havia el Temple d’August.
Ho diu amb molta rotunditat. Té una certa via oberta amb el ministeri perquè sigui així?
Sí, però tambe li dic una cosa: o és ara o mai. La directora de Paradores, Raquel Sánchez, és companya i amiga, i el ministre Jordi Hereu, també. Però no és per amistat, ho és per dret. De les 15 ciutats Patrimoni de la Humanitat gairebé som l’única que no té res a la vista semblant a un parador nacional. Ja hem enviat cartes al ministre i a la directora demanant formalment el parador.
Van aprovar els pressupostos municipals amb un molt ampli suport, 20 vots a favor de 27 regidors, però el PSC governa en solitari i necessiten ampliar al govern. Passades les eleccions autonòmiques, podria haver algun pacte?
El que volem és donar estabilitat a la ciutat. Som un partit de govern, de gestió i d’estabilitat, i un govern de 14 regidors podria atorgar aquesta estabilitat. Sense el govern de coalició hem aconseguit aprovar les ordenances fiscals i la major aprovació d’un pressupost des de fa dècades. Si no hi ha manera de poder sumar, seguirem treballant i fent partícep a l’oposició de totes les decisions i fer-los veure la realitat: són essencials per aquesta ciutat. Jo sóc generós de mena i compartir sempre és un bon negoci.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Per sort, estem bé perquè enguany, per primera vegada, és molt probable que poguem sortir de la tutela financera de la Generalitat: baixarem del 75% del deute. No oblidem que vam arribar a estar al 165%, una barbaritat. L’alcalde Ballesteros va començar el camí de la feina ingent de reduir-lo sense perdre de vista la prestació de serveis i la inversió. Hem aconseguit aprovar un pressupost d’inversions de 21 milions d’euros, que és el major de la història de Tarragona, sense oblidar els prop de 30 que vindran dels Fons Next Generation i sense comptar els que s’han aconseguit via altres d’administracions, com la Ciutat de la Justícia o l’Hospital Joan XXIII. Vénen bons temps per Tarragona i a això li hem de sumar l’ajuda del Govern d’Espanya com és ara la inversió per humanitzar l’N-340.
El problema és la despesa corrent. Fa cinc anys, l’Empresa Municipal de Transports tenia un dèficit de 9 milions d’euros. Enguany és de 15 milions. Hauré de presentar aviat un modificatiu de crèdit de prop d’un milió d’euros per dotar l’EMT. Això és insostenible.
Es pot convertir en un servei una mica sostenible amb la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona, de manera que es gestioni conjuntament el transport públic?
No hi ha altre camí. Els alcaldes anem en aquesta línia. Un dels camps que modestament he liderat és la creació de l’àrea metropolitana de Tarragona. Hem de mancomunar serveis per a l’eficiència dels municipis grans i per a benefici dels més petits. On hi ha més consens és en el transport. És el principal problema i el 2028 finalitza la concessió administrativa de Transports de la Generalitat. Hem de gestionar-ho nosaltres com a àrea metropolitana.
Camp de Tarragona vol dir també residus i energia
L’energia és molt important, fins i tot l’habitatge i la seguretat. En seguretat hem fet la primera passa, amb la creació d’una aplicació compartida amb els municipis. Nosaltres hem anat al davant com a ajuntament més gran. El concepte de seguretat és molt metropolità: en quants municipis del Camp de Tarragona pot estar vostè en un sol dia?
Ens uns quants, i de fet hi estic sovint
Amb l’aplicació, les càmeres es connectaran de seguida quan hi hagi un delicte, o en el cas d’una dona víctima de violència masclista, ja que podrà apretar el botó del pànic al seu mòbil i es connectarà la càmara i l’àudio del mòbil a la comisaria. O bé es podrà fer seguiment amb càmeres segons el seu trajecte i fins i tot la policia et podrà trucar si no arribes a una hora acordada. També la podran usar familiars o tutors per ajudar les persones afectades de demència senil, per exemple. Evidentment, respectant el permís dels usuaris o tutors. I a més a més, presenta un preu raonable.
Parlant de territori: què passarà amb Hard Rock amb les eleccions enmig?
En Comú Podem s’ha passat de frenada. El projecte de Hard Rock és un casino i la resta són tendes i hotels. És molt més semblant a la Roca Village -són els mateixos propietaris, de fet- que no pas a Las Vegas. Ni molt menys. A més a més ha superat tots els filtres. I evidentment respectarà les condicions mediambientals. Ningú no se les pot saltar. Ja veurà com després de les eleccions s’aprovarà el Pla Director. Guanyi qui guanyi, tot i que qui guanyarà serà Salvador Illa. Fins i tot si guanya la CUP es farà Hard Rock.
Per què està tan segur?
Perquè quan tot és correcte ho has d’aprovar. Si amb tots els requisits aprovats dius que no, això té un nom…
…Prevaricació. O sigui, veurem Hard Rock realitzat
Jo no sóc l’inversor, ni els conec, però li dic que estic convençut que en no massa temps, es resoldrà favorablement el Pla Director Urbanístic.
Cartell de la campanya, amb un Clean Up, una plantada de pins, una recollida de microplàstics i Ecosnorkeling. Foto: Cedida
Els departaments de Medi Ambient, Joventut i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Cambrils han posat en marxa un programa de sensibilització ambiental per fomentar el voluntariat ambiental i col·laborar amb diferents entitats del territori expertes en la recollida de residus. La campanya “No puc, tinc voluntariat” inclou quatre propostes i pretén articular un voluntariat ambiental a Cambrils per poder realitzar diferents accions al llarg de tot l’any.
El programa arrencarà aquest dissabte, 20 d’abril, amb una jornada Clean Up de recollida de residus a la platja dels gossos coorganitzada per l’entitat Good Karma Projectes en el marc del programes Estenedor i Joves + 18 del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils. Es tracta d’una platja situada a la desembocadura de la riera d’Alforja, on sempre hi arriben molts residus. Les inscripcions es poden fer a través del web joventutcambrils.cat.
La segona activitat és una recollida de microplàstics i pellets a la platja del Regueral que es portarà a terme el dia 9 de juny, dins de la mateixa setmana del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny) i del Dia Mundial dels Oceans (9 de juny). Durant la jornada, davant la Rambla del Regueral, s’oferirà un taller de creació d’animals marins amb material reciclat. L’activitat està coorganitzada per l’entitat Plastic Free Wave, que lluita per reduir la contaminació dels plàstics a les platges.
El programa continuarà el 15 de juny amb una plantada de pins autòctons al Parc de Mas Clariana amb la col·laboració de l’Associació de Salut Mental Dr. Tosquelles, que gràcies a un conveni amb l’Ajuntament ofereix un servei social especialitzat per a persones que tenen un trastorn mental sever des del Casal Municipal de la Gent Gran de Cambrils.
Snorkel per netejar el fons marí
Finalment, el 5 de juliol, el programa Estenedor per joves d’entre 12 i 17 anys proposa una jornada d’Escosnorkeling a la platja del Cavet (davant de Los Loros) coorganitzada per Good Karma Projectes. L’activitat consisteix en fer snorkel per ajudar a netejar el subsòl marí, recollint plàstics i residus. Les inscripcions es poden fer a través del web joventutcambrils.cat.
L’Ajuntament de Cambrils vol aprofitar aquestes accions per conscienciar a la ciutadania sobre la situació de les platges amb la difusió d’algunes dades, com ara que el 80% de les deixalles que es troben a les nostres platges i al mar provenen dels residus generats pels humans. Cal tenir en compte que el 85% de les deixalles que hi ha al mar són plàstics i aquests residus són una de les causes de mort dels animals que els ingereixen. Els diferents químics dels plàstics i microplàstics que absorbeixen els animals, acaben transferint-se a tota la cadena alimentària, fins arribar als humans.
Per altra banda, la plantació d’arbrat ajuda a combatre els efectes del canvi climàtic, que provoca un augment de les temperatures i episodis de sequera cada cop més freqüents i perllongats en el temps, entre d’altres. Els arbres milloren la qualitat de l’aire, projecten ombra i regulen la temperatura de l’entorn creant microclimes frescals a l’estiu sota la seva capçada. Així, doncs, seleccionar una espècie adaptada a la nostra regió climàtica com són els pins pinyoners i augmentar en massa arbòria és una acció important de cara a les previsions climàtiques d’un futur immediat.
Totes les degustacions començaran amb un vermut de Reus i les postres comptaran amb avellana de Reus. Foto: Cedida
L’Estació Enològica de Reus ha acollit aquest dilluns la presentació de les III Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Ganxet de Reus, les quals compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i amb el patrocini d’Arròs Bayo i el Celler Mas Vicenç. Les receptes proposades per la vintena de restaurants participants estan creades amb ingredients de primera qualitat que es produeixen i s’elaboren prop de la capital del Baix Camp. “Un maridatge perfecte que reflecteix la nostra voluntat de seguir construint plegats una oferta gastronòmica de qualitat i de proximitat”, ha recalcat Víctor Perales, president de l’AEH Reus.
Les propostes culinàries estan elaborades amb Arròs Bayo, qui des de 1860 cultiva al Delta de l’Ebre i acompanyades amb vins del Celler Mas Vicenç. Com a novetat, a l’edició d’enguany s’hi incorporen dos productes insígnia de la cultura gastronòmica reusenca: totes les degustacions començaran amb un vermut de Reus i les postres comptaran amb l’avellana de la DOP Reus com a ingredient protagonista. Sílvia Cabrera, del restaurant L’Estel de Reus, ha sigut l’encarregada d’elaborar una degustació d’arròs ganxet durant la presentació.
Els restaurants participants són: Xivarri Tasca Reus (c. Pubill i Oriol, 7); 14,5 Beer Wine (c. de les Carnisseries Velles, 1); Moto Sport Cafè (c. Antoni Gaudí, 64); Braseria Cafè Teatre del Centre (c. Major,15); Flaps Cafè (c. Pubill i Oriol, 4); Cafè de Reus (c. Metge Fortuny, 1); Restaurant l’Estel (c. del vent, 11); Restaurant El Círcol (pl. Prim, 4); El Racó de JP (pl. de les Basses, 2); Cal Gallissà (pl. Mercadal, 12); Terrassa Gaudí (pl. Mercadal, 4); Cafeteria La Lleona (c. de Boule, 7); Tempus Coffee (Centre comercial El Pallol); Abrasa’m (pl. Peixateries Velles, 5); Peixateries Velles (pl. Peixateries Velles, 8); Lotus Bistro (pl. de la Farinera, 9); Restaurant 158 (av. Països Catalans, 158); Restaurant Tennis Monterols (Ctra. Cambrils Km 1); Buidasacs Restaurant (c. Pintor Bergadà, 7), i Casa Coder (pl. Mercadal, 16).
Promoció de la cuina i del territori
En representació d’Arròs Bayo, Xavier López ha recalcat que ”és un plaer poder reinvindicar el nostre producte de proximitat mitjançant aquestes jornades. Volem aportar a tots els restauradors un ampli ventall de varietats d’arròs perquè puguin escollir la més adient per elaborar els seus plats.”
En representació del celler patrocinador, Xavier Ferré de Mas Vicenç ha afirmat que “la nostra gran aposta és donar a conèixer el nostre producte al territori, així que és tot un orgull poder aportar els nostres vins i el nostre treball diari a aquestes jornades.”
Jacint Pallejà, president d’El Tomb de Reus, ha fet menció a la novetat que ha presentat recentment l’entitat: “col·laborem amb les jornades de l’Arròs Ganxet a través d’una nova aplicació mòbil, mitjançant la qual organitzarem una sèrie de sortejos per als comensals.”
Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat, ha finalitzat l’acte destacant que “és pròpia de Reus aquesta connexió que hi ha hagut sempre amb els productes del territori que ens ofereix la riquesa del nostre voltant. Donem tot el nostre suport a l’AEHT i al sector de la restauració perquè el considerem un atractiu més de la riquesa del nostre patrimoni.”
La candidata d’ERC per al 12M, amb diversos càrrecs públics del partit, a Salou. Foto: Cedida
El Tramvia del Camp és un dels projectes clau per Esquerra Republicana i per això representants de les diverses administracions s’han reunit en el que ha de ser un dels punts del traçat d’aquesta nova infraestructura. Concretament aquest lloc ha estat a l’antiga estació de tren de Salou.
La cap de llista per la demarcació a les properes eleccions al Parlament, Raquel Sans Guerra, ha assegurat que “aquest és un model revolucionari per a la mobilitat sostenible al Camp de Tarragona i millorarà de forma clara els trajectes de moltíssimes persones que es mouen entre les principals poblacions de casa nostra, el que vol dir, de retruc, que millorarà les seves vides”. De fet, la xifra estimada d’usuaris potencials és de nou milions i mig anualment, una quantitat de viatges equiparable al nombres registrats el Trambesòs.
Sans ha confirmat una vegada més que quan Esquerra governa els projectes avancen i es concreten fins a fer-se realitat. Així, les previsions de la primera fase per al Tramvia del Camp de Tarragona són que surti a licitació a finals d’aquest mateix any mentre que les obres no s’iniciarien fins al 2025.
Amb la trobada feta a Salou en la que també han estat presents altres autoritats del territori com el delegat del Govern, Àngel Xifré o bé la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, juntament amb altres diputats al Parlament, al Congrés, i a la mateixa Diputació, s’escenifica la unitat d’acció i treball que Esquerra té des de tots els àmbits de govern. D’aquesta manera, la formació reivindica l’alineament inequívoc que es té davant de projectes tan importants per l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona com és el Tramvia.
L’alcalde de Salou, amb la guanyadora del concurs i les seves dames d’hornor. Foto: Cedida
Elizabeth Laker, representant de Tenerife, s’ha proclamat guanyadora de Miss RNB Espanya en una gala celebrada aquesta dissabte al Teatre Auditori de Salou, que ha comptat amb la presència de l’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados.
Amb 25 anys i una alçada d’1,75 metres, Laker, que posseeix un grau universitari en Turisme i parla anglès a més de la seva llengua materna, ha destacat entre les participants gràcies a la seva passió per l’esport i la dansa, especialment l’acrobàcia en cèrcol i l’snorkel. El jurat del concurs ha atorgat el títol a Laker, que també ha compartit amb altres candidates, incloent-hi les representants de València i La Rioja, que han completat el podi final.
Aquestes concursants també van ser reconegudes en diferents categories: Miss RNB València va rebre la banda pel seu talent, Miss RNB León per la seva habilitat en multimèdia, Miss RNB Pontevedra per Beach Fashion, Miss RNB La Rioja com a Top Model, Miss RNB Màlaga en la categoria Turisme Alannia i Miss RNB Huelva va ser destacada en Turisme Salou.
Com a nova Miss Spain Supranacional, Elizabeth Laker representarà la bellesa espanyola en el concurs Miss Supranacional, que se celebrarà el proper mes de juliol a Polònia. Aquest títol no només reconeix la seva bellesa i capacitat de comunicació en diversos idiomes, sinó també el seu compromís i habilitats personals que l’han portat a destacar-se en aquest prestigiós certamen.
L’esdeveniment d’aquesta nit, amb una assistència de més de 500 persones, no només ha celebrat la bellesa i el talent, sinó que també ha servit com a plataforma perquè aquestes joves demostrin les seves habilitats, compromisos socials i passions, promovent la diversitat i la cultura en un escenari internacional.
El seguici festiu canongí, en el seu ball conjunt, després de la Cercavila de la Municipalitat. Foto: Tots21
Els veïns i veïnes de la Canonja han viscut aquest cap de setmana un intens programa d’activitats socials i festives en la que es podria considerar la tercera festa major del poble, o la primera, segons com es miri.
La qüestió és que hi ha molt pocs municipis que puguin celebrar exactament el dia del seu aniversari. Celebren el “sant” o la “santa” corresponent, però la Canonja ho pot celebrar tot, perquè té molt clar que el 15 d’abril de 2010 és el dia en el qual va néixer o, millor dit, renéixer. Fa catorze anys els canongins i canongines deixaven de viure en una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) depenent de Tarragona per tal de convertir-se en el municipi 947 de Catalunya, i ho feien gràcies a una llei especial del Parlament de Catalunya que desfeia allò que per decret es va decidir l’any 1964, quan se la va annexionar a la capital com a entitat menor.
Per tal de celebrar aquests catorze anys de municipalitat, el poble ha viscut des de divendres pendent d’un programa d’actes que arrencava amb un correfoc infantil amb Els 7 Pecats Capitals de la Poblat de Mafumet com a colla convidada, juntament amb els diables infantils de la Canonja, així com amb l’espectacle de música i llum Galaxy by Masandmasshow.
El dissabte va continuar amb més activitats juvenils, amb jocs làser al poliesportiu i la festa “Sarau del Mico”, a la qual el grup de joves del Mico de la Canonja va convidar diversos elements festius i grups d’arreu del territori. El correfoc de bèsties va tancar la nit de dissabte amb el Porquet de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú, el Drac de Sant Jaume dels Domenys i el Mamut canongí.
El Mamut de la Canonja, davant el Castell de Masricart, durant la cercavila de diumenge. Foto: Tots21
El seguici festiu, protagonista
El dia central de la celebració s’ha centrat en la jornada de diumenge, amb una matinal dedicada totalment al seguici festiu canongí i a homenatjar l’empenta del veïnat i de les entitats locals que han ajudat a forjar de nou l’esperit del municipi, tal com comentava l’alcalde, Roc Muñoz, en la seva intervenció davant les colles del poble.
La jornada s’iniciava a l’avinguda Collblanc, on les colles s’han concentrat per arrencar en comitiva fins a la plaça del Castell de Masricart, on els esperava la corporació municipal. Després d’una primera actuació de lluïment davant el castell, els Diables de la Canonja i el Mamut han fet una encesa d’arrencada del seguici que ha portat a iniciar la cercavila pels carrers de Masricart, de les Neus i la rambla 15 d’abril. La comitiva estava formada, darrere dels dos grups de foc, pel Mico de la Canonja, els capgrossos del fotògraf Joan Alberich, del pagès Elies (amb els seus famosos préssecs de la Canonja), i la Dània, l’escolta del veterà cau canongí.
Just per davant de la corporació municipal i de la cobla Cossetània, les autoritats anaven acompanyades pel Sebastià i l’Esperança, els dos gegants de l’Orfeó a qui s’atribueix la paternitat llegendària de la Canonja moderna, donat que ella és la patrona de l’antic nucli de Masricart i ell, el patró de la Canonja antiga.
L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, amb la resta d’autoritats locals, en l’agraïment a les entitats i veïns del municipi. Foto: Tots21
Llegendes a banda, un cop finalitzada la ballada final de lluïment de totes les formacions davant el mural de Pilarín Bayés inspirat en el municipi, una tronada al mes pur estil mascletà ha fet tremolar el recinte de l’Espai Polivalent Canongí (EPOCA) abans de rematar el migdia amb un vermut popular.
Tot i mostrar-se convençut que la Canonja mai va deixar de tenir l’empenta i l’esperit de poble durant els seus anys com a EMD, l’alcalde Roc Muñoz ha reconegut que el poble viu, des de la seva independència, moments dolços tant pel que fa a projectes com al sentiment i la implicació dels seus veïns i veïnes.
En aquest sentit, després de la inauguració, ara fa un any, del teatre municipal de l’Orfeó Canongí, actualment s’està treballant en un projecte encara més espectacular com serà el Mammuthus, el nou Centre d’Interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella, que s’espera estrenar enguany mateix. Sense anar més lluny, la mateixa cercavila de la municipalitat finalitzava en una rambla del 15 d’abril que s’està acabant d’urbanitzar i que generarà tot un nou entorn per als carrers de la zona i a l’edifici de l’EPOCA.
Pel que fa als últims actes de la festa de la municipalitat, després de la paella popular i de l’espectacle de sarsuela amb els quals va finalitzar la jornada de diumenge, el pròxim dissabte 20 d’abril es disputarà la Cursa Ciclista Torneig 15 d’abril, que omplirà de bicicletes i ciclistes professionals el municipi.
L’equip comercial de l’APT ha realitzat disset contactes d’alt nivell amb navilieres, proveïdors i agents durant la fira. Foto: Cedida
El Port de Tarragona acompanyat per Global Ports Holding han participat en una nova edició de la fira internacional Seatrade Cruise Global 2024 que s’ha celebrat a Fort Lauderdale (Florida, Estats Units) aquesta setmana.
El Port ha aprofitat aquests quatre dies dedicats al networking amb professionals de l’activitat de creuers de tots els sectors i regions del món per promocionar la marca “Tarragona Cruise Ports” i la destinació Tarragona-Costa Daurada. La delegació del Port ha donat a conèixer la gran novetat d’aquesta temporada, la nova terminal de creuers del Moll de Balears que entrarà en funcionament al juny.
Durant la fira, l’equip comercial del Port de Tarragona ha realitzat 17 contactes d’alt nivell amb empreses del sector dels creuers, principalment, navilieres, proveïdors i agents.
En el marc d’aquesta fira, l’associació MedCruise ha avançat alguns detalls dels treball d’organització de la 64a edició de la seva assemblea que se celebrarà a Tarragona. L’associació que reuneix tots els agents del sector en el Mediterrani: navilieres, agents turístics, patronats de turisme, etc. es celebrarà de l’11 al 14 de juny, coincidint amb la inauguració de la nova Terminal de Passatgers de Global Ports Holding al Moll de Balears prevista per l’11 de juny.
Els representants de l’associació MedCruise han anunciat per a aquesta edició de l’assemblea, coorganitzada amb el Port de Tarragona, la participació d’un total de 19 navilieres, 13 convidats provinents d’11 mitjans i 4 membres associats. D’altra banda, també han anunciat xifres rècord de participació aconseguint 24 agents provinents de 18 companyies de creuers.
La Seatrade Cruise Global és una fira internacional per a la indústria del creuer que reuneix als principals compradors, proveïdors i agents en una trobada de feina caracteritzada per treball en xarxa, compres, innovació i educació mediambiental al sector.
Una de les conclusions d’aquesta edició de la fira ha estat que l’activitat del sector de creuers manté la seva recuperació al llarg de l’exercici de 2023 a tot el món. I en particular, a Tarragona, la temporada de 2024 preveu assolir xifres properes al rècord del 2019, que van tancar amb més de 130.000 passatgers. Enguany, les previsions de la taula institucional de creuers són de unes 60 escales i 122.000 passatgers.
D’altra banda, durant la temporada passada es van realitzar 57 escales davant les 36 que es van fer en total al 2022. De la mateixa manera, el nombre de creueristes també va incrementar-se un 80,1% respecte a l’any anterior, assolint un total de 115.022. Aquestes dades superen les de 2018 i s’apropen a les xifres del 2019.
L’activitat de turisme de creuer a Tarragona rebrà un impuls qualitatiu molt important amb la inauguració de la nova terminal de passatges, amb una superfície de 2.200 m2, que està construint Global Port Holding en el Moll de Balears amb una inversió de 5,5 milions d’euros. El fi d’execució de les obres està previst per aquest mes de maig, a partir d’aleshores, els creueristes comptaran amb unes instal·lacions de primera.
Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí. Foto: Cedida
Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí, afronta el tram final del primer any del nou mandat amb els pressupostos aprovats des de finals de desembre passat i amb diversos fronts inversors i de millora de la via pública que repassa en aquesta entrevista amb el DiariTots21, junt a altres temes destacats, com la gestió de la brossa o l’arribada d’empreses al polígon industrial.
L’Ajuntament ha tancat l’any 2023 amb un romanent de tresoreria d’un milió d’euros. Per què és tan elevat i en què destinaran els diners?
És tan elevat perquè a l’hora de confegir el pressupost municipal seguim una política molt prudent. També en els impostos, on fixem sempre la banda més baixa en ingressos i quan fem la liquidació apareixen més sobrants. Per exemple, en l’Impost de la Construcció busquem el marge més baix. O en l’arribada d’empreses al polígon sempre apareixen noves empreses que no estaven contemplades. Ho fem també amb la resta d’impostos.
I al pressupost no inclouen inversions, però en canvi estan invertint cada any. Com ho fan?
Pressupostem les inversions, però les dotem més endavant amb el romanent de tresoreria. Amb el que hem ingressat de més fem inversió. El pressupost de l’Ajuntament és d’11 milions d’euros. És molt similar al de l’any passat, amb un lleuger increment degut a noves inversions al polígon industrial.
Heu decidit baixar un 10% l’IBI quan la resta d’ajuntaments els puja. Per què?
Hem hagut de complir la llei de residus de l’Estat i recaptar per la taxa de la brossa el seu cost real. La llei no ens deixava cap marge. La taxa de la brossa puja un 80% perquè era molt baixa: el cost l’assumia l’Ajuntament, però la llei ja no et permet fer-ho. I per equilibrar-ho l’hem hagut de pujar, però per compensar-ho hem abaixat l’IBI. També s’explica el descens de l’IBI perquè tenim una bona situació econòmica.
Imatge del nou edifici que serà seu de la sala de vetlles
Esteu en el tram final del pla d’inversions 2021-24. Quines seran les principals inversions que farà l’Ajuntament?
La sala de vetlles té molt avançada la part interior i quedarà pendent l’exterior de l’edifici. Esperem que després de l’estiu pugui entrar en funcionament. Paral.lelament estem creant la funerària supramunicipal del Camp de Tarragona amb Reus, Salou i Vila-seca. Oferirà un servei de qualitat, cent per cent públic i amb un preu més econòmic que el del mercat privat. La sala de vetlles està situada entre el poble i el cementiri, de manera que la gent gran hi podrà anar a peu. Era una obra molt esperada.
Com es troba el futur Centre Cultural Teatre Auditori?
Al 2021 vam pactar canvis amb l’oposició per adequar-lo a l’actualitat, com ara la necessitat que tingui plaques fotovoltaiques, que no estaven comtemplades a l’anterior projecte. El volem fer més polivalent, no només un Teatre Auditori, sinó un recinte cultural on hi pugui anar la ràdio, l’Escola de Música, i que disposi d’instal.lacions noves i de qualitat.
Vam fer un concurs d’idees entre arquitectes i tenim l’esborrany del projecte executiu. Ens vam trobar amb un inconvenient i és que comptàvem amb un ajut de la Generalitat. Amb aquesta partida Catalunya hagués tingut un nou equipament escènic, però no es va contemplar. Per tant, el finançament recaurà en l’Ajuntament, parlem de 3,8 milions d’euros. Tenim fixada una partida de 2 milions en l’actual pla d’inversions, però faltaran gairebé dos milions més. Volem tirar-lo endavant en el nou pla d’inversions. Ens agradaria que enguany puguessin començar les obres, però abans volem tenir el 100% del finançament assegurat, i que no ens passi com va passar abans, que l’obra va quedar aturada. Un cop en marxa, la idea és crear una programació escènica estable.
Imatge virtual de la piscina coberta
En quina fase es troba la futura piscina coberta?
La volem ubicar entre els col.legis Centcelles i Ramon Bergadà i vam haver de canviar els usos del sòl, i fer un concurs d’idees per al projecte. Estem en fase de revisió del projecte per tal de rebaixar partides econòmiques. Acabat aquest procés licitaríem la construcció i la seva gestió. El Centre Cultural serà cent per cent municipal i la piscina coberta sortiria a concessió: una empresa la construiria i l’explotaria durant 20 anys.
Quin calendari teniu per a la piscina coberta?
La idea és començar les obres aquest mandat. L’entorn tindrà un edifici nou, amb gimnàs, quatre pistes de pàdel i altres serveis. Serà un complex esportiu molt notable i donarà molta vida a l’avinguda Onze de Setembre.
Imatge virtual del futur entorn de la Muralla
També remodelareu la muralla medieval del carrer Sant Pere. Quan es farà?
Ja tenim prevista la partida. Vam expropiar sis cases i tenim el projecte per al seu enderrocament. Després es farà un estudi de la muralla, i encabat el projecte de rehabilitació.
Què hi fareu a la zona?
L’entorn serà un jardí amb pedres i tota la Muralla estarà reformada. També voldríem tirar a terra una altra casa que hem adquirit, davant la Biblioteca, fer la plaça una mica més gran i canviar el paviment. I en un futur millorarem tot el carrer de la Font. Aquesta actuació tindrà lloc en el proper mandat.
També estan executant obres de manteniment als carrers
Estem fent molt d’arranjament de la via pública i d’edificis municipals, petites millores que eren necessàries, voreres, senyalització, etcètera. De fet no parem d’actuar en aquest camp. Al 2023 vam viure la segona inversió més important de la història de l’Ajuntament: dos milions d’euros, i de fet la més important va ser un any abans. Constantí estava totalment paralitzat i el nostre objectiu era i és transformar-lo. Per una banda, a nivell cultural oferim un amplíssim ventall d’activitats, i d’altra banda, tirem endavant la transformació de l’entorn públic, amb renovació de carrers i de serveis.
Diversos exemples de millores que s’han fet als carrers de Constantí
Ara podem comprovar que les inversions que hem fet aquests anys han donat com a fruit que en plena sequera a Catalunya, el rendiment de la nostra xarxa hídràulica es de les més elevades de Catalunya: cada cop que obrim un carrer per fer-ne millores canviem totes les canonades d’aigua. No és només una millora estètica sinó de rendiment de l’aigua. Hem canviat tota la xarxa del grup Centcelles, els carrers Sant Pere, Barcelona, Major, l’entrada des del polígon Riu Clar, carrer Falset, Raval de Sant Cristòfol, carrer Girona, Serapi, dels Horts,… I vam destinar 700.000 euros a fer el dipòsit de l’aigua nou, ja que no estava en funcionament perquè presentava esquerdes. Estem canviat la gespa natural en rotondes o en parcs per gespa artificial, que vam extreure del camp de futbol, camp que vam renovar. Justament, hem tingut recentment molts equips de futbol a la Costa Daurada Cup i aquests se sorprenien gratament de les instal.lacions que tenim.
En definitiva, quan vam entrar a governar ens vam trobar amb un Constantí paralitzat, on no es feia res o molt poc, i ara l’hem canviat completament de manera que volem ser un poble de primera al Camp de Tarragona de la mà d’aquest procés de transformació, tot i que sóc conscient que queden moltes coses per fer. Crec que aquest és el camí i la ciutadania ha vist un canvi i ho valora quan vénen les eleccions. Tenim un molt bon equip que es fa un fart de treballar i intentem fer-ho el més ràpid possible malgrat els impediments que les lleis et plantegen a l’hora de tramitar els projectes. Un alcalde del Baix Llobregat em deia que en quatre anys només li havia donat temps per asfaltar un carrer.
Què fan per fomentar l’ocupació?
Hem promogut plans d’ocupació de manera que cada sis mesos en tirem endavant un, és una proposta que abans que nosaltres entréssim a governar no es feia. Donem l’opció a gent desocupada de treballar a l’Ajuntament en tasques de manteniment, neteja o de serveis. I amb els plans d’ocupació provoquem que gent que desistia de trobar feina, s’apunti a l’atur. El polígon industrial contracta molta gent de Constantí.
Imatge aèria del polígon de Constantí
Quines novetats en implantacions esperen al polígon industrial?
Tenim dues naus que s’han construït i que estan pendents que arribi una empresa finalista de logística. A banda, estem desenvolupant la zona de Les Gavarres, també un pla parcial a l’entrada del polígon, a més de l’escola de pilots de motociclisme i la nova rotonda nord. Finalment, junt amb la Generalitat, construirem la rotonda sud, a la carretera de Reus, perquè l’accés al polígon sigui més segur. Aquesta rotonda enllaçarà, en un futur, amb l’Aeroport, fet que beneficiarà l’arribada d’inversions. És a dir, seguim en la línia de donar-li una marca al polígon.
Com està el projecte d’instal.lació de Lidl?
S’instal.larà a Les Gavarres. Serà una inversió molt potent, amb una superfície de 200.000 metres quadrats de sostre de nau, és a dir, de l’edifici. En aquests moments s’està tramitant el pla parcial amb els propietaris, s’està demanant informes sectorials a Adif, Carreteres, l’ACA,… I estem negociant amb Ematsa signar un conveni per a l’arribada de l’aigua, ja que Ematsa dóna servei al polígon Riu Clar, que es troba situat al costat de Les Gavarres. Esperem que abans que acabi el mandat puguin començar les obres. Aquest centre de Lidl donarà servei a tot el sud d’Europa, a França, Espanya i Portugal. He de subratllar que la Cambra de Comerç de Tarragona ens va ajudar molt en l’arribada d’aquesta inversió. Aquestes actuacions ens donaran un cop de mà per tal d’afrontar les grans obres que volem fer al poble, com la millora de carrers i la construcció o acabament d’equipaments.
El parc de 19 habitatges de lloguer social de Constantí. Foto: Cedida
Heu posat en marxa 19 habitatges socials de lloguer. Com ha estat?
En primer lloc vull comentar que tenim un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat i disposem de tècnics que estan ajudant a crear comunitats de veïns al grup Centcelles per tal que puguin rebre ajuts per afrontar les millores en les esquerdes. Vam demanar a l’Agència de l’Habitatge que la Generalitat comprés aquests 19 habitatges per posar-los a disposició de la gent de Constantí, una condició que els vam remarcar. Aviat sortiran les bases per a l’adjudicació dels pisos. Hi ha una part destinada a gent jove i una altra, a persones majors de 50 anys. Són pisos nous, d’entre 80 i 90 metres quadrats, amb traster i pàrquing situats al carrer Jaume I. Estem molt satisfets perquè s’ha assolit l’objectiu que teníem de posar aquest parc d’habitatges, que estava tancat, a disposició de la ciutadania de Constantí.
Us heu reunit amb entitats per planificar les activitats com festes majors i d’altres. Quin objectiu teniu?
Nosaltres som representants dels nostres veïns i hem d’escoltar-los i recollir les seves idees, i també els expliquem l’acció que estem fent. Crec que actuem amb transparència i que ens caracteritzem per tenir un contacte directe amb la gent. I en el camp cultural, hi apostem a fons com a eina de formació i de cohesió social.
Quines prioritats teniu en seguretat?
No estàvem obligats a tenir Policia Local, però en el seu dia es va veure convenient crear el cos i nosaltres hem ampliat el número d’agents, tenim un caporal i dos agents més, i dos auxiliars administratius. Comptem amb més material i aprovarem un nou conveni per millorar les condicions laborals. També donarem el vist-i-plau a la relació de llocs de treball, on la conseqüència directa serà un increment de sou de tots els funcionaris de l’Ajuntament i als agents de la Policia Local. En seguretat cal dir que a mitjans de 2023 vam patir petits furts continuats, això és cert. Ara la cosa ha canviat i tenim pau.
Constantí es troba al mig de la futura àrea metropolitana i formeu part del grup de set municipis promotors. Què espereu de la futura àrea?
Constantí ha de beneficiar-se de l’àrea metropolitana en molts sentits, en matèria energètica, de residus, i sobretot en transport públic.
El transport públic és un forat negre a Constantí?
Sí. El servei és de finals dels anys 80, anticuat. No té sentit que Tarragona tingui una empresa municipal de transports que generi un alt dèficit, que Reus també presenti dèficit i que Vila-seca tingui també el seu transport públic. Cal donar servei a tota la població perquè la interacció dels ciutadans en aquests municipis és diària.
Necessiteu més freqüències de pas d’autobusos?
Necessitem la interrelació de tots els municipis amb una única empresa que doni servei a tots, com passa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Patim poques freqüències de pas, especialment per anar al polígon industrial. També tenim mancances amb la connexió amb Tarragona, a part que els autobusos haurien de ser més sostenibles, oferir més comoditats i presentar un millor preu al ciutadà. Properament mantindrem una reunió amb tècnics dels ajuntaments per seguir treballant en aquesta línia. La concessió d’autobusos acaba el 2028 i ho hem de tenir llest abans.
En sostenibilitat tenen previst instal.lar plaques fotovoltaiques?
Tenim l’empresa IOSA Green Energy al polígon, que ha instal.lat un camp de plaques de 17 hectàrees i només li queda pendent que rebi el permís de la Generalitat per connectar-se amb la subestació. Subministrarà a tot el polígon industrial amb energia verda. És un polígon logístic i per tant no necessita tanta energia com altres polígons industrials, com passa amb el químic.
Si hagués de fer un resum de la tasca de l’equip de govern, com ho definiria?
La clau és el procés de transformació, tant a nivell cultural, de via pública i d’atenció a les persones. Crec que la ciutadania ho està valorant.
D’esquerra a dreta, Esteve Giralt, Quim Barriach, Ignasi Servià i Oriol Ponti. Foto: DiariTots21
“Enguany perdré tota la producció d’avellaners: deu hectàrees, el que suposa una inversió de 300.000 euros”. Qui així s’expressava era Quim Barriach, enginyer i regant del Pantà de Riudecanyes que aquest 2024 portarà dos anys sense poder regar els seus camps per la sequera continuada. “El primer any els avellaners van poder aguantar sense aigua, però enguany moriran tots”, afirmava en un debat sobre el riu Siurana que arrencava el cicle dedicat a l’aigua que se celebrarà fins al 5 de maig del Port de Tarragona.
El riu Siurana i el seu intens conflicte al Priorat centrà la primera de les quatre jornades dedicades als rius més cabdalosos de les comarques de Tarragona. La taula rodona, celebrada la tarda de divendres al Tinglado 1, portava per títol ‘El riu Siurana. Aigua i agricultura: un conflicte local en un problema global’.
Fou conduït pel periodista Esteve Giralt i a més de Quim Barriach, comptà amb la presència d’Ignasi Servià, consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius i secretari de la Comissió de l’Aigua del COEA de Catalunya, i Oriol Ponti, de la Plataforma pel riu Siurana. Excusà la seva assistència Miquel Àngel Prats, secretari i administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i president de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR).
Les posicions radicalment allunyades mostraren la cruesa d’un debat que es viu amb una gran tensió al Priorat, amb denúncies judicials i petició de penes de presó incloses, i on la Plataforma reclama aigua per als pagesos de la comarca, que aquesta no discorri riu avall per abastir l’embassament de Riudecanyes i especialment, posa en dubte el model d’ús de l’aigua reivindicant una postura política que va més enllà de superar l’actual sequera.
Els regants, ben al contrari, demanen que es respecti les concessions legals que van obtenir al seu moment i reclamen solucions com el transvasament d’aigua del riu Ebre cap al riu Siurana, però també als pantans de Margalef i Els Guiaments. L’enginyer Servià i el regant Barriach ho exemplificaven afirmant que entre els tres embassaments sumen 24 hectòmetres cúbics, una xifra molt reduïda per un cabal com el del riu Ebre, “que sol baixar amb mil hectòmetres, de vegades 2.000, i en el pitjor dels casos, amb 200”, afirmava Barriach.
Si la sequera continua amb aquest ritme es passarà d’un territori de regadiu a un de secà -el sistema Siurana-Riudecanyes beneficia 4.000 hectàrees del Camp de Tarragona, que corresponen a les comarques de l’Alt i Baix Camp i el Tarragonès-. El fet suposarà una gran pèrdua del valor econòmic de les terres, afimava Barriach: “Una hectàrea de regadiu es paga a 35.000 euros, mentre que una de secà, a 7.000”.
Oriol Ponti, en canvi, no vol sentir a parlar de transvasaments: “Portar aigua de l’Ebre al pantà de Siurana mentre se segueixen transvasant 6 hectòmetres a Riudecanyes és un sense sentit”, responia. I plantejava objectius de llarg recorregut i opcions com regar amb l’aigua de l’Estació depuradora de Reus. Al respecte acusava l’Ajuntament de Reus, titular d’accions de l’embassament de Riudecanyes, de ser un dels responsables del conflicte per quant “ja se serveix del Consorci d’Aigües de Tarragona“, una aigua que és més cara que la de Riudecanyes, mentre gaudeix de 2,5 hectòmetres cúbics del sistema Siurana-Riudecanyes, que li surt més barat.
Ponti jutjava escandalós que la societat municipal Aigües de Reus “hagués tingut un cash flow d’1,5 milions d’euros”. “El canvi de model ha de ser molt més profund -reclamava-, de paradigma, un canvi en la gestió dels drets de la concessió d’aigua, prioritzant les necessitats, que han de ser decidides socialment i no en funció d’uns drets de concessió privats”. També fou motiu de debat si cal mantenir el cabal ecològic del riu Siurana en l’estat actual de sequera.
Sí hi hagué un cert consens en dos fets: la necessitat d’usar més aigua regenerada i que la Generalitat es posi mans a l’obra per frontar amb celeritat el problema de la sequera que és l’episodi actual d’un canvi climàtic més profund.
Dos dels detinguts custodiaven la plantació situada al Segrià mentre que els altres dos haurien modificat la infraestructura. Foto: ACN
Agents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Ponent dels Mossos d’Esquadra han detingut quatre homes d’entre 23 i 47 anys per haver manipulat una torre de mitja tensió amb l’objectiu d’augmentar la producció d’una plantació de marihuana en una granja del polígon Cometes de Torrebesses (Lleida). Mentre que els agents van detenir al municipi del Segrià els qui serien els responsables de custodiar el cultiu, a Tarragona van detenir els que haurien modificat la infraestructura.
Els detinguts estan acusats per delictes de pertinença a grup criminal, contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric. Durant l’escorcoll a la finca on estava situat el cultiu, la policia va comissar 420 plantes de marihuana.
A principis del mes de març i en el marc d’unes tasques de vigilància, els investigadors van detectar que un grup de persones vinculades a la plantació situada en una granja havien modificat el fluid elèctric d’una torre de mitja tensió propera a la zona. Posteriorment, van constatar que la infraestructura havia estat manipulada per persones alienes a la companyia responsable de la xarxa elèctrica amb coneixements especialitzats.
Després de posar en coneixement aquest fet, la companyia va alertar que la manipulació suposava un potencial risc per a les persones i per la creació d’incendis a la zona. Tot i que la investigació estava en curs, els mossos van decidir precipitar l’actuació policial en constatar que els detinguts havien canviat un transformador per dotar de més potència els edificis de la granja i poder ampliar, així, un cultiu de marihuana.
D’aquesta manera, tècnics de la companyia elèctrica amb el suport dels mossos van accedir a la torre de mitja tensió per restituir el transformador. Un cop la granja es va quedar sense subministrament, dos dels detinguts van sortir per fer comprovacions. Va ser aleshores quan els agents van detectar la plantació interior de marihuana en plena producció i van procedir a la detenció dels encarregats de custodiar el cultiu.
En el marc d’una entrada i perquisició a la finca aquest dimecres, els agents van comissar 420 plantes de marihuana i van detectar una instal·lació per afavorir el creixement de les plantes.
Així mateix, els Mossos d’Esquadra van detenir a Tarragona els qui serien els responsables de manipular les connexions a la torre de mitja tensió, els quals van quedar en llibertat després de declarar a comissaria amb l’obligatorietat de presentar-se davant del jutge quan siguin requerits.
Pel que fa als detinguts que s’encarregaven de la vigilància i manteniment de les plantes, han passat a disposició judicial aquest divendres al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia a Lleida. La investigació continua oberta i els mossos no descarten noves detencions.
El dispositiu coincideix amb la posada en funcionament de la nova comissaria del municipi. Foto: ACN
Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona han detingut aquest dijous a Torredembarra dos homes de 19 i 28 anys com a presumptes autors d’un delicte de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.
Les pesquises del cas es van iniciar a principis del passat mes de març arran d’una informació rebuda sobre l’existència d’una possible plantació interior de marihuana en una casa d’una urbanització de Torredembarra.
Les gestions posteriors de comprovació i investigació, van permetre confirmar que dins de l’habitatge hi havia prop d’un miler de plantes i dos homes que es responsabilitzaven del conreu.
Així mateix, l’elevat consum elèctric, les fortes olors i altres indicis, van motivar la sol·licitud de la corresponent autorització judicial d’entrada i perquisició, la qual s’ha dut a terme a primera hora d’aquest matí.
En el l’operatiu policial d’avui de la Unitat d’Investigació, hi han participat agents de seguretat ciutadana de la comissaria de Torredembarra, així com efectius d’ordre públic, canina i drons. També hi ha col·laborat agents de la Policia Local per tal de garantir el bon desenvolupament d’aquest dispositiu policial.
L’entrada i escorcoll s’ha saldat amb la detenció dels dos principals investigats, com a responsables de la plantació, així com el seu desmantellament i la intervenció d’aparells, estris i elements necessaris per poder iniciar una producció continuada de diverses collites anuals.
Un cop finalitzat el dispositiu, l’empresa subministradora d’electricitat ha verificat la manipulació de la xarxa de distribució on hi havia enllaçada una escomesa per a la defraudació de fluid elèctric. Immediatament els operaris de la companyia l’han desmuntada atès que posava aquest espai en greu risc d’incendi.
Es dona la circumstància que l’explotació d’aquesta investigació coincideix amb la primera setmana de l’obertura de la comissaria de districte, la ubicació de la qual té com a un dels principals objectius millorar el servei de coordinació policial al Baix Gaià.
Mentrestant està previst que els dos detinguts passin en les properes hores a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia del Vendrell.
Imatge de la presentació de la candidatura, amb Yolanda López i Mario Téllez al capdavant. Foto: Cedida
El tàndem format per Yolanda López i Mario Téllez es presenta a les eleccions del 12 de maig amb un equip “carregat d’experiència, amb persones que coneixen el territori i que defensen un model de país basat en més inversió en habitatge públic, energies renovables, transport, salut i educació; i en garantir l’equilibri entre el creixement econòmic i la protecció del medi natural”. El repte és ampliar la representació d’un escó obtinguda en les últimes eleccions catalanes.
Yolanda López, administrativa comptable de 57 anys, diputada al Parlament de Catalunya en aquesta última legislatura i actual regidora de l’Ajuntament del Vendrell, encapçalarà la llista. Nascuda a Barcelona i vinculada al Vendrell des de la seva infantesa, López ha destacat en el seu vessant com a activista amb causes tan compromeses com la defensa del dret a un habitatge digne i els projectes de col·laboració amb ONG en els àmbits educatius i d’integració social. En la passada legislatura va ser portaveu en les comissions de Drets Socials i Justícia. També va ser diputada al Parlament entre 2018 i 2021.
L’acompanya en aquest projecte com a número 2 de la candidatura l’exregidor de Vila-secaMario Téllez Molina. Graduat en Ciències Socials i llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professor de secundària de Geografia i Història a l’Institut Camí de Mar de Calafell. Durant els últims vuit anys ha exercit com a regidor i portaveu municipal de la formació Vila-seca en Comú. Des de l’any 2021 és conseller nacional i membre de l’executiva nacional de Catalunya en Comú. I és col·laborador habitual en mitjans de comunicació com el Diari de Tarragona i eldiario.es.
Durant la presentació de la dupla de candidats pel 12M per Tarragona, tant Yolanda López com Mario Téllez, van refermar el seu compromís per defensar en el Parlament de Catalunya les prioritats programàtiques de la formació pels pròxims quatre anys. En paraules d’ambdós els objectius dels comuns de cara a la possible formació de govern passades les eleccions passen per “defensar un model de país basat en més inversió en habitatge públic, energies renovables, transport, salut i educació; i en garantir l’equilibri entre el creixement econòmic i la protecció del medi natural”.
La llista de comuns de Tarragona es completa amb Antonia García Bascuñana com a número 3. Diplomada en Treball Social, amb una àmplia experiència sindical, exregidora de l’Ajuntament de Constantí i actualment coordinadora de diferents programes a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Cinta Galiana Llasat, nascuda a Tortosa, doctora en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, catedràtica d’ensenyament secundari i portaveu de la plataforma “Trens i transports dignes de les Terres de l’Ebre” també forma part de la candidatura.
Altres membres de la llista són Maria del Carme Cámara, regidora, cap de l’oposició al municipi d’Alió i mestra d’infantil a l’Escola Bernardí Tolrà de Vila-rodona. L’alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra, és agricultor i té un petit celler familiar. En el seu mandat ha impulsat la primera promoció d’habitatges socials al municipi i ha destacat amb les seves polítiques locals per combatre els efectes de la sequera i per donar suport al sector primari. Maria Teresa Vallverdú, mestre jubilada, directora de l’escola de primària Dr Alberich i Casas durant 23 anys i exregidora de l’Ajuntament de Reus; en l’actualitat exerceix com a voluntària a dues escoles de Reus.
Jordi Barberà, filòleg, dissenyador gràfic, editor i professor de secundària, i ara regidor d’educació, ocupació, cultura i patrimoni històric i primer tinent d’alcalde de Cambrils. També va ser un dels impulsors del Casal Popular de Cambrils, de l’Assemblea de Cambrils i de l’Ateneu Llibertari Paulí Pallàs. I també forma part de la llista electoral de comuns Luis Omar ElGabry Bravo, historiador compromès en la preservació i difusió de la memòria històrica al nostre país i molt implicat en el món cultural de la ciutat de Tarragona.
Les característques dels focs, l’alarma creada i el cost econòmic han fet investigar la crema com a delicte. Foto: Cedida
La Policia Local de Torredembarra ha obert una investigació i ha informat al Jutjat de Guàrdia i al Ministeri Fiscal sobre la crema d’una vintena de contenidors als carrers del municipi des de principi d’any.
Per aquest motiu, s’ha organitzat un dispositiu especial del cos per tal d’evitar noves accions similars, atès el perill que comporten aquests tipus d’incidents, l’alarma social i la repercussió econòmica. De fet, la valoració de danys en el mobiliari urbà (20 contenidors i 2 papereres) i els treballs de reparació de la via pública ja s’enfilen als 27.000 €.
Les dates i la ubicació dels contenidors cremats són el dotze de gener al C/ Cala Mora; el quinze de gener al C/ Cala Mora; l’onze de febrer al Pg. Miramar; el dotze de febrer al C/ Cala Mora; el dos de març al C/ Filadors; el tres de març al C/ Pere Badia; el quatre de març al Pg. Colom; el cinc de març al C/ Filadors i Lleida; el dinou de març al C/ Tarragona; el vint-i-u de març al C/ Indians; el vint-i-nou de març al C/ Guitard; l’u d’abril a la Via Augusta, i el quatre d’abril al C/ Tarragona.
Les línies d’investigació en les que treballa la Policia Local no descarten cap hipòtesi.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
