TARRAGONA 21

Presentació dels equips del CF La Selva del Camp

Imatges de la presentació dels equips selvatans. Fotos: Toni Vera

El Vicepresident de l´FCF i Delegat per Tarragona, Josep Vives, ha assistit a la presentació dels equips del CF La Selva del Camp, acompanyat d’en Josep Antón, sostdelegat de la FCF a l’Alt Camp. L’ambient festiu ha marcat l’acte conduit pel president del club, Mario Jiménez, que s’ha dirigit als 300 jugadors de l’entitat. L’ajuntament de la localitat ha estat representat per en Josep Masdeu, tinent d’alcalde i pels regidors David Lafuente i Albert Torrent. L’acte ha conclós amb la tradicional foto grupal i amb un castell de focs, molt celebrat per una graderia del tot plena.

Presentats els equips del CF La Selva

La salutació a l’equip femení. Fotos: FCF

Foto de família de tots els equips

El vicepresident de la Federació Catalana de Futbol i delegat per Tarragona, Josep Vives, ha assistit dissabte a la presentació dels equips del CF La Selva del Camp, acompanyat d’en Josep Antón, sostdelegat FCF a l’Alt Camp.

L’ambient festiu ha marcat l’acte conduit pel president del club, Mario Jiménez, que s’ha dirigit als 300 jugadors de l’entitat. L’ajuntament de la localitat ha estat representat per en Josep Masdeu, tinent d’alcalde i pels regidors David Lafuente i Albert Torrent.

L’acte ha conclós amb la tradicional foto grupal i amb un castell de focs, molt celebrat per una graderia del tot plena.

La Selva estrena més d’un quilòmetre de tomb de muralles pensat per a caminar i anar en bici

Les autoritats, durant l’acte inaugural de la reforma del tomb de muralles de La Selva. Foto: Tarragona21

La Selva del Camp ha dedicat tota la jornada d’avui a celebrar una de les obres més destacades del mandat, i a nivell urbà, la de més impacte entre els ciutadans, la renovació del tomb de muralles. Es tracta de mes d’un quilòmetre de perímetre que ha estat reformat pensant ens els vianants i en les bicicletes, posant fre als cotxes, però no de manera radical, soterrant els cables de la llum i renovant els serveis, aquelles obres que no es veuen perquè queden colgades sota terra.

D’això es referia l’alcalde, Jordi Vinyals, en l’acte inaugural que culminava tota una jornada dedicada a mostrar el nou atractiu de l’entorn. Un concert de Joan Reig tenia previst cloure la festa aquest vespre.

L’obra “dignifica el nucli antic i va més enllà dels seus propis límits”, destacava Vinyals, un projecte “pensat més per les persones que per als vehicles”, i que ofereix “una nova referència, una visió moderna” de l’entorn, una tendència “que volem traslladar a diferents llocs del nucli urbà”.

El regidor d’Urbanisme, Enric Roberto, posava xifres a la inversió, que ha sumat dos milions d’euros i de la que la Generalitat se n’ha ocupat en un 75 per cent, procedent del Pla de Barris (antiga llei de barris, reactivada els darrers anys). “La zona d’aparcaments s’amplia de 300 places a 600, s’amplien en 2.800 metres quadrats les voreres, passant de 5.200 a 8.600, un 50% més” i es psoa en marxa “més d’un quilòmetre de carril bici” , mentre s’han fet 9.000 metres quadrats de vial de circulació. També s’han plantat 250 arbres i arbustos i s’ha dotat de xarxa de pluvials a tots els carrers, a més d’haver renovat la xarxa d’aigua potable i haver eliminat les barreres arquitectòniques. En definitiva, “hem fomentat la mobilitat a peu i amb bici afavorint que sigui un espai de relació i d’esbarjo on els vehices circulin a baixa velocitat sense posar en perill les persones”.

Finalment, el primer tinent d’alcalde, Josep Masdeu, qualificava de “dia important per a la Selva” la jornada d’avui: “Canviem la pell del poble, respectant elements com els ponts, el castell o l’església, i ens projectem cap el futur”. Masdeu recollia una afortunada expressió del gurú de la productora Mediapro, Jaume Roures, que dijous afirmava en la Jornada empresarial Gresol, celebrada al pavelló, que la història de La Selva del Camp “és una història d’èxit”. Per a fer realitat el projecte ha calgut “molta tossuderia”, insistint a la Generalitat perquè donés suport al projecte.

L’acte ha comptat amb l’assistència també del director territorial d’Agricultura de la Generalitat, Àngel Xifré -alcalde, a més, del poble veí d’Almoster-, que ha agraït la col·laboració institucional que ha fet possible la reforma.

J. Garcia

Jaume Roures: ‘La de La Selva del Camp és una història d’èxit’

Jaume Roures, amb la periodista Natàlia Rodriguez i el director de RAC1 Ramon Rovira. Foto: Cedida

Jaume Roures, el cap visible i ideòleg de Mediapro, ha estat un dels ponents estrella de la jornada Gresol que s’ha organitzat avui a La Selva del Camp. Junt al director de RAC1, Ramon Rovira, han protagonitzat un debat amè sobre els dos models d’èxit, el de l’emissora i el de Mediapro.

Roures ha sorprès l’auditori en afirmar que “la història de La Selva del Camp és una història d’èxit”. No ho deia endebades el gurú de la televisió, ja que des de fa 35 anys hi passa temporades -“dos cops a l’any, una d’elles per fer una calçotada i l’altra, amb la família”, ha detallat-. A La Selva hi té una cunyada. Quan va començar a venir a La Selva feia poc que estava a TV3, on va coincidir amb Tatxo Benet -que fou presentador dels informatius als inicis de la cadena- i amb qui després muntaria Mediapro, que actualment factura 1.900 milions d’euros i és present en 35 països.

Roures ha viscut així el boom de La Selva del Camp en ple període democràtic, amb l’explosió industrial del seu terme, amb l’arribada d’indústries multinacionals i amb el desenvolupament urbanísitc equilibrat que ha conjugat el patrimoni monumental, un cas urbà peatonalitzat i noves àrees residencials situades al mateix casc urbà i no allunyades d’ell, com era l’habitual, creant un model sostenible. Aquests dies, La Selva inaugurarà una de les obres més destacades del mandat, sinó la més destacada: la reforma de l’entorn de les muralles.

Roures ha anunciat a més que al maig de l’any vinent Mediapro celebrarà els seus primers 25 anys de vida a les comarques de Tarragona, on portarà 4.000 professionals del grup en una festa que no ha anunciat on es farà però que apunta que podria ser a PortAventura World.

Mediapro i RAC1, dues fórmules d’èxit

Mediapro ha estat un dels fenòmens d’èxit analitzats avui a la  XVII Jornada Gresol. En els seus inicis eren quatre les persones les que la formaven. Actualment té 9.000 empleats, és present a 35 països, ha multiplicat per cinc el valor comercial del futbol espanyol i l’ha situat al segon lloc del món, només superat per la Premier League anglesa. “Només el 40 per cent del negoci prové del futbol”, ha recalcat Roures; l’altra 60 per cent és cinema, sèries i altres productes d’entreteniment i serveis: “La nostra màxima és millorar el que ofereix el client”, ha afirmat. El seu model executiu “és horitzontal, no vertical, basat en el talent i la creativitat de les seves persones”.

RAC1 és l’altra model analitzat avui. En 18 anys ha passat de tenir 17.000 oients a 900.000, ha explicat Ramon Rovira. La fórmula de l’èxit que l’ha dut a desbancar el líder de la ràdio catalana durant molts anys, Catalunya Ràdio, s’ha basat en “l’actualitat tractada de manera desenfadada, una mica gamberra, l’humor i ser l’emissora del Barça”.

J. Garcia

Una celebració especial dels Tres Tombs estrenarà el nou Tomb de Muralles de la Selva del Camp

A més dels carruatges i cavalleries més habituals al municipi, durant l’edició especial dels Tres Tombs es podran veure diversos carruatges significatius com el carro de Cerveses Damm que la marca barcelonina havia utilitzat en la distribució dels seus barrils de cervesa.

La Selva del Camp viurà aquest cap de setmana dues jornades especials destinades a estrenar les obres de remodelació integral del Tomb de Muralles del municipi, gràcies a les quals s’han renovat completament els serveis, els equipaments i els espais per a vianants en tot l’àmbit que envolta el nucli antic. L’obra és una de les actuacions urbanístiques més rellevants fetes els darrers anys al municipi i ha permès crear també un nou carril bici al voltant del nucli antic, a més de dignificar aquesta zona del poble i de guanyar espais d’aparcament fora del centre històric.

El dissabte 20 els ravals selvatans es convertiran, per tant, en protagonistes de tot un matí d’activitats destinades a la mobilitat sostenible en família. Entre altres activitats, hi haurà demostracions amb bicicletes i vehicles elèctrics, a més d’una xerrada a càrrec de Jordi Escolà, Assessor en mobilitat sostenible–CUÏC. Al punt del migdia es preveu iniciar una ruta històricocultural per tal de donar a conèixer detalls i fets relacionats amb el Tomb de Muralles i, de cara a la tarda, s’ha preparat una gimcana infantil amb bicicleta que es completarà amb un berenar popular amb coca i xocolata.

L’acte oficial d’inauguració s’ha programat per les set de la tarda i la vetllada es completarà amb un concert a càrrec de Joan Reig, que presentarà el seu primer disc en solitari al nou espai polivalent dels Ponts. Els actes es tancaran amb un espectacle pirotècnic organitzat per la Colla de Diables de la Selva.

El plat fort del cap de setmana arribarà diumenge, amb una edició especial dels Tres Tombs, que enguany no es van poder realitzar en les seves dates habituals a causa de les obres del Tomb de Muralles i que s’han volgut celebrar de forma especial amb motiu de la seva estrena.

En aquesta ocasió el tradicional esmorzar i la concentració de carruatges i cavalleries es realitzarà a la zona de l’Hort de la Rasa, al costat del carrer Gandhi, des d’on es farà la sortida de la desfilada cap al raval de Sant Rafael per continuar amb les tres passades habituals per tot l’entorn del nucli antic selvatà.

Aprofitant que es tracta d’una edició especial, la Jove Associació de Sant Antoni de la Selva, organitzadora de la celebració, ha preparat diverses sorpreses i s’espera comptar amb nombrosos convidats especials. Així, a més dels carruatges i cavalleries més habituals al municipi, es podran veure diversos carruatges significatius, com ara un carro de càrrega dels utilitzats en la conquesta de l’Oest americà o el vistós carro de Cerveses Damm que la marca barcelonina havia utilitzat en la distribució dels seus barrils de cervesa.

Les dones del món rural reivindiquen el seu paper en una taula rodona a la Selva del Camp

L’acte té la voluntat de posar en relleu el paper de la dona al món rural i donar visibilitat a la feina que estan fent al capdavant de diferents àmbits.

L’any passat 2.619 dones van  presentar  la declaració agrària a les comarques del Camp de Tarragona. La xifra representa un 31% del total de rendes agràries declarades, el mateix percentatge que les DUI presentades aquest 2018, amb un total de 2.563 declaracions fetes per dones del món rural. La dada serveix de referència per contextualitzar la realitat d’un sector on la dona, tot hi haver-hi estat sempre present, encara queda situada en  un segon terme.

Coincidint amb la setmana de la celebració del Dia Internacional de la Dona Rural, el passat 15 d’octubre, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’Institut Català de les Dones, han organitzat la taula rodona Emprenedores Rurals, que tindrà lloc demà dimecres, 17 d’octubre, a les 18.00 hores a la sala d’actes del Castell del Paborde de la Selva del Camp.

L’acte té la voluntat de posar en relleu el paper de la dona al món rural i donar visibilitat a la feina que estan fent al capdavant de diferents àmbits. “Encara hi ha molt camí per recórrer i molta feina a fer però les dones estem demostrant que podem tirar endavant projectes importants en l’àmbit rural, no només a nivell particular sinó amb una visió global per projectar i rellançar tot un territori”, explica Pilar Just, una de les participants a la taula rodona. És Presidenta de la D.O. Montsant des de fa tres anys i mig i amb ella al capdavant s’ha professionalitat i projectat a nivell internacional aquesta Denominació d’Origen.  Al marge de la seva tasca a  la DO Montsant, el seu també és un testimoni d’èxit al món rural. Amb estudis universitaris  de  Matemàtica Financera, va deixar feina estable en una multinacional a Barcelona per tornar al  poble natal, Pradell de la Teixeta, on va fundar els Cellers Sant Rafel. El 2003 van sortir les primeres 5.000 ampolles de vi i ara en produeixen 60.000, la meitat de les qual s’exporten arreu del món.

Pilar Just compartirà testimoni amb tres dones més que també s’han fet un lloc en el món rural: Claudia Masdeu, secretària de la Confraria de Pescadors de Cambrils; Ester Gomis, pagesa, productora de fruita seca de Vilallonga del Camp i creadora de la marca Ca Rosset; i Cristina Bundó, que regenta el negoci d’agroturisme Mas Llagostera, al Baix Penedès.

L’acte estarà presidit pel delegat del Govern  a  Tarragona, Òscar Peris.

Diferents empreses explicaran a la Selva del Camp el seu cas d’èxit durant la XVII Jornada Gresol

El vicepresident segon de la Diputació de Tarragona, Josep Masdeu, juntament amb l’alcalde de La Selva del Camp, Jordi Vinyals i el director gerent de la Fundació Gresol, Robert Moragues.

Avui s’ha presentat en roda de premsa a la Diputació de Tarragona el programa de la XVII edició de la Jornada Gresol, una cita econòmica de primer nivell que organitza la Fundació Gresol des de l’any 2001.

El vicepresident segon de la Diputació de Tarragona, Josep Masdeu, juntament amb l’alcalde de La Selva del Camp, Jordi Vinyals i el director gerent de la Fundació Gresol, Robert Moragues, han explicat com van els preparatius d’aquesta edició així com han donat detall del potent cartell de ponents de la trobada.

La Jornada Gresol se celebrarà el dijous 18 d’octubre, al Pavelló Municipal d’Esports de La Selva del Camp i se centrarà en explicar històries d’èxit empresarial. Altres temes que també s’hi tractaran seran sobre ciència, innovació i noves tecnologies i s’explicarà en quina situació econòmica es troba el país de la mà d’un reputat economista, el mediàtic José M. Gay de Liébana, un dels plats forts de la trobada abans del dinar de networking.

Altres ponents de primer nivell que han confirmat la seva participació a la Jornada són Gabriel M. Silberman, el director general del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST); Jordi Urbea, CEO d’Ogilvy Barcelona; Jordi Gallés, president d’Europastry; Ignacio Marull, soci director de PwC Catalunya; Ramon Rovira, director de Negoci Audiovisual del Grup Godó o Jaume Roures, president de Mediapro. Per la seva banda, en la inauguració de la jornada es comptarà amb l’alcalde selvatà, amb el vicepresident segon de la Diputació i amb la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Elsa Artadi.

Cal destacar molt positivament la col·laboració público-privada que s’aconsegueix amb la Jornada i que té per objectiu reforçar tot el teixit empresarial del Camp de Tarragona.

Fins ara, s’han organitzat 16 edicions d’aquestes jornades, en les que han participat com a ponents grans protagonistes de la història econòmica i empresarial del nostre país dels darrers 50 anys i on assisteixen al voltant de 300 empresaris i professionals de la província i d’altres indrets de Catalunya, moguts per la possibilitat de fer networking.

Els col·laboradors

La XVII Jornada Gresol compta amb l’especial col·laboració d’entitats i empreses que fan possible la trobada, com són: l’Ajuntament de La Selva del Camp, la Diputació de Tarragona, CaixaBank, Port de Tarragona, Carbonell Figueras, PwC, Fruselva, Autolica Tarragona, Mollá Rudiez & Oliva, La Vanguardia, Coselva i RAC1.

Inscripcions

Totes aquelles persones interessades en assistir a la Jornada Gresol s’hauran d’inscriure a través de la pàgina web de gresol (www.gresol.org). Cal dir que les persones que hagin assistit en anteriors jornades i actes organitzats per la Fundació Gresol podran gaudir d’un descompte en el preu general de la inscripció.

La Fundació Gresol

La Fundació Gresol és un espai d’intercanvi d’idees, a més d’una excel·lent plataforma que reconeix l’esforç i l’excel·lència de destacades personalitats. Avui en dia, s’ha consolidat com un magnífic fòrum de trobada i debat dels temes d’actualitat amb major incidència en el món econòmic, empresarial, polític i social. Agrupa més de 120 empresaris que representen les firmes més importants del Camp de Tarragona.

La Selva del Camp acull la presentació de l’obra guanyadora de la III Beca Terra d’Ateneus

L’Institut Ramon Muntaner, la Federació d’Ateneus de Catalunya, el Centre d’Estudis Selvatans i l’editorial Afers presenten l’obra guanyadora de la III Beca Terra d’Ateneus ‘La taula del mirall. L’Ateneu i l’associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp 1878-1979’, de Guillem Puig Vallverdú, dimarts 9 d’octubre, a les 19 h al Castell de la Selva del Camp.

A la presentació hi assistiran l’alcalde de la Selva del Camp, Jordi Vinyals, Quim Masdeu en representació del Centre d’Estudis Selvatans, la doctora en antropologia i membra del Grup d’Investigacions en Antropologia de la URV, Montserrat Soronellas, l’autor del llibre, l’historiador Guillem Puig Vallverdú, el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Salvador Casals, i la presidenta de l’Institut Ramon Muntaner i Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, Ma Àngels Blasco.

En aquest volum, Puig repassa un segle d’història de l’associacionisme a la població del Baix Camp, però sense adscriure-la a una simple enumeració d’activitats, juntes i sessions. L’autor ressegueix com es va configurar la societat selvatana dels segles XIX i XX: la constitució d’espais, la transmissió de pautes culturals o el sorgiment de rivalitats i complicitats que permeten al lector fer una aproximació més acurada a les contrahegemonies del poder a la zona.

L’obra és el tercer número de la col·lecció Terra d’Ateneus, que impulsen l’Institut Ramon Muntaner i la Federació Catalana d’Ateneus amb el patrocini de l’Obra Social de la Caixa i el suport de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat. L’edició és a càrrec de l’editorial Afers. La iniciativa de convocar aquesta beca s’emmarca dins el Pla d’Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La col·lecció ‘Terra d’Ateneus’, de l’Editorial Afers, té dos volums més publicats: ‘El Cercle Literari i els inicis de l’associacionisme recreatiu, cultural i polític a la ciutat de Vic (1848-1902)’, de l’historiador David Cao (I Beca Terra d’Ateneus, 2014); i ‘L’Associacionisme educatiu i cultural a Badalona (1879-1936). L’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic’, de Jordi Albaladejo (II Beca Terra d’Ateneus, 2015).

La Selva estrena la plaça de la República Catalana i un monument en record de l’1 d’Octubre 

Una reproducció gegantina d’una urna del referèndum presideix la plaça davant del que va ser el col·legi electoral. Foto: Ajuntament de la Selva del Camp

Coincidint amb la celebració de la segona Festa de la Tardor i amb la commemoració del primer aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya celebrat l’1 d’Octubre de 2017, la Selva del Camp ha estrenat la nova plaça de la República Catalana i el monument que la presideix en memòria d’aquella jornada, el qual reprodueix una de les urnes utilitzades en la votació.

La nova plaça se situa just davant del col·legi electoral utilitzat per a la consulta, al final del carrer d’Abel Ferrater, que dóna accés a la zona educativa del municipi. L’aprovació per tal de batejar aquest tram de carrer amb el nom de República Catalana es va realitzar en l’últim Ple ordinari municipal i respon al fet que aquest espai va ser escenari d’una mobilització popular sense precedents a la Selva del Camp. És aquest fet el que relata el petit text que acompanya el monument de l’urna, una peça de prop de metre i mig d’alçada construïda en acer que ha estat possible gràcies a les aportacions particulars. El disseny s’ha realitzat com si es tractés d’una càpsula del temps, de manera que durant tot el cap de setmana nombrosos veïns i veïnes hi han pogut introduir reproduccions de les paperetes de l’1-O amb missatges, a més de premsa i material relacionat amb el referèndum. Després d’això, l’urna ha estat segellada.

Els actes de la segona Festa de la Tardor han comptat amb la participació de diverses entitats selvatanes i, com ja es va fer ara fa un any, s’han centrat totalment en la nova plaça de la República Catalana, amb sopars i dinars populars, actuacions musicals, xerrades i la col·locació del monument de l’urna com a acte central.

Hiperbaric mostra la seva primera màquina ‘Hiperbaric 525 Bulk’ a GO Fruselva

Un moment de la presentació.

Hiperbaric, empresa líder a nivell mundial en el disseny, fabricació i comercialització d’equips d’altes pressions (HPP, High PressureProcessing) per a la indústria alimentària presenta el divendres 21 de setembre de 2018 la seva nova tecnologia HiperbaricBulk implementada a GoFruselva.

L’equip Hiperbaric 525 Bulk és una innovació a nivell mundialpara el processat per HPP de líquids a granel (abans de l’embotellat). El seu concepte innovador, pendent de patentar, permet abaratir considerablement els costos de processament HPP, reduir el consum energètic, i utilitzar qualsevol material d’envasament. Aquest nou equip, el més productiu del món, està dissenyat per a una implementació perfecta en les grans línies de producció de les empreses de begudes.

La màquina Hiperbaric 525 Bulkse presenta en funcionament a l’empresa Go Fruselva, situada a la Selva del Camp. L’empresa catalana està especialitzada en el desenvolupament, producció i gestió de productes com purés de fruita, verdures, làctics, smoothies, sucs, nèctars i begudes de fruita. A més, Go Fruselva és el major productor de sucs i purés de fruites HPP de la península Ibèrica.

“Go Fruselva està molt orgullosa d’acollir el primer equip HiperbaricBulk instal·lat al món” va comentar Xavier Martínez, fundador de l’empresa. “La nostra col·laboració amb Hiperbaric, proveïdor de tots els nostres equips HPP, ens permet proposar als nostres clients begudes no processades tèrmicament, de gran qualitat i segures amb una vida útil més extensa, mantenint les característiques organolèptiques i nutricionals del producte fresc”.

Andrés Hernando, conseller delegat de Hiperbaric ressalta que “la tecnologia HiperbaricBulk ha estat desenvolupada en el marc d’un projecte europeu H2020-Instrument PIME i que ha estat de gran ajuda la col·laboració amb Go Fruselva per poder provar aquest nou equip revolucionari en condicions reals”. “Aquest equip es suma a la resta de la gamma Hiperbaric, la més àmplia del mercat, implementada en més de 40 països i reconeguda per la seva qualitat i fiabilitat. Ens va permetre expandir la tecnologia HPP al sector de líquids i begudes, aconseguint arribar a un major nombre de consumidors amb productes saludables i de més qualitat”.

UP convoca una assemblea per abordar la situació de l’avellana a la Selva del Camp

Imatge d’arxiu d’avellanes.

Unió de Pagesos (UP) convoca avui (21.00 hores, local de La Defensa Agrària) una assemblea de productors de fruita seca per tractar la situació del sector de l’avellana després que el sindicat va alertar de pèrdues de fins a 10,7 milions d’euros i una davallada del 60% de la producció en aquesta collita.

El sindicat i el Departament d’Agricultura van acordar, en una reunió amb la consellera el 10 de setembre, davant la greu situació del sector, la creació d’un grup de treball per concretar mesures de xoc a partir de les propostes d’Unió de Pagesos.

Macresac creix i la Selva del Camp guanya espais verds

Imatge de les instal·lacions de Macresac a la Selva. Foto: Canal Camp

La Selva comença a perfilar el futur pulmó verd de la localitat, que vol ubicar entre el Polígon Xalamec i la Riera de la Selva, sense trencar l’equilibri amb la viabilitat de les empreses ubicades al municipi.

El passat plenari va aprovar la modificació puntual de les normes de planejament urbanístic per permetre a Macresac, empresa d’embalatges plàstics, aixecar les noves construccions necessàries per mantenir la seva competitivitat. La companyia va comprar al seu dia una parcel·la de 120.000 metres quadrats en una clara aposta en previsió de creixements futurs, perquè fins ara només n’ocupava una extensió de 54.000 metres quadrats (on es troba ubicada la factoria) de sol industrial que finalment se li han quedat petits.

L’operació permetrà, un cop acabats els tràmits administratius, la requalificació de rústega a sòl urbà per a usos industrials de la resta de la parcel·la. A canvi, l’empresa compensarà al municipi amb una zona verda proporcional a la part requalificada. Ara bé, segons explicava el regidor d’Urbanisme, Enric Roberto, a les càmeres de Canal Camp, “en comptes que ens cedeixin aquests percentatges de zona verda i d’equipaments al costat” dels terrenys on s’ha de dur a terme l’ampliació, “i que estan allunyats del poble, el que fem és que en els cedeixin en els llocs que nosaltres els proposem. El que diem és que a nosaltres ens interessen zones verdes en aquestes franges, així doncs busqueu un terreny, el compreu, i ens el cediu”.

I permetre que totes les peces encaixin, els terrenys escollits es troben precisament en aquesta zona verda que es dibuixa des del consistori, constituïda a partir de la cessió de terrenys d’altres empreses en operacions similars a la de Macresac.

 

A presó un jove que sumava 26 antecedents per incendis i per ruixar les víctimes amb esprai de defensa

Imatge d’arxiu dels Mossos.

Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra la Unitat de Seguretat Ciutadana del Baix Camp- Priorat van detenir el passat 13 d’agost dos homes a Reus (Baix Camp), de 20 i 22 anys, de nacionalitat espanyola i veïns de Reus, com a presumptes autors d ‘un delicte de resistència i desobediència a agents de l’autoritat. A més, el major dels detinguts tenia pendent una ordre de recerca i detenció judicial dictada pel Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus per dos robatoris amb violència, quatre robatoris amb força, tres d’incendi, quatre robatoris i furt d’ús de vehicle, tres de danys, un d’amenaces i un de maltractament animal.

La detenció es va produir la tarda del 13 d’agost quan una patrulla dels mossos va reconèixer el vehicle de la persona que estava en recerca. El fugitiu, en veure la presència policial, va fugir a peu amb un altre jove en direcció al carrer Astorga de Reus.

Acte seguit, es va muntar un dispositiu policial  que va permetre  localitzar-los al carrer Moncayo de Reus on van ser detinguts després de desobeir les ordres de la policia.

A un dels detinguts, l’home de 22 anys, se li atribueixen un seguit de fets delictius ocorreguts durant el mes de març de 2018 i pels quals tenia pendent una ordre judicial de recerca i detenció.

Sorprès pel propeitari d’una finca de Riudoms

Concretament, la nit del 2 de març va ser sorprès pel propietari d’una finca de Riudoms, al qual va amenaçar i va agredir llençant-li ampolles de vidre i diferents objectes contundents. Posteriorment, va ruixar-lo amb esprai de defensa.

Acte seguit, va desplaçar-se a una altra masia de Reus on va forçar la reixa i va calar foc calcinant la primera planta de la casa.

Sustracció d’una furgoneta a la Selva del Camp

La nit del 3 de març, va perpetrar un seguit de robatoris amb força en diferents masos de la zona del Baix Camp i, en un d’ells, concretament a la Selva del Camp (Baix Camp), va sostreure una furgoneta.

Incendi d’una casa amb una persona dins a Constantí

El 4 de març, el detingut va calar foc en una casa en construcció de Constantí amb una persona a l’interior i posteriorment va incendiar el seu vehicle. La víctima va poder escapar de la casa en flames.

Hores més tard, el detingut, acompanyat de més persones, va robar en una altra finca de Constantí i va obligar a la persona que residia a obrir-li la casa sota l’amenaça de cremar-la amb ell a l’interior. En aquest cas, també van ruixar la víctima amb esprai de defensa i van ferir un gos al qual van haver de sacrificar dies més tard a causa de les lesions. Després de cometre el robatori els lladres van sostreure un camió amb el qual van fugir.

El detingut, que acumula més 26 antecedents policials, va passar el 16 d’agost a disposició del Jutjat en funcions de guàrdia de Reus que va decretar el seu ingrés a presó.

Els avis i àvies de Reus, convidats al Misteri de la Selva

Unes 700 persones veuen en directe els dos dies de representació del Misteri a l’església de Sant Andreu Apòstol de la Selva.

Aquests 14 i 15 d’agost la Selva del Camp tornarà a veure les dues representacions del seu Misteri. Ho faran a les deu de la nit el aquest dimarts i a les vuit del vespre el dimecres.  El Misteri de la Selva està escrit en llengua catalana a finals del segle XIV. Els cants, tots ‘a capella’,  són  interpretats  majoritàriament  amb  la  mateixa  tonada  que  indica  el  manuscrit original conservat íntegrament, i pertanyen al repertori gregorià i polifònic dels s.XIII i XIV. Unes 700 persones veuen en directe els dos dies de representació del Misteri a l’església de Sant Andreu Apòstol de la Selva.

Sentir i viure el Misteri en primera persona dins de l’església de Sant Andreu Apòstol és una de  les  experiències  que  tindran  tots  aquells  que  s’apropin  aquests  dos  dies  fins  a  la  Selva  del Camp. El  Misteri  juga  amb  l’espai  on  es  desenvolupa  per  crear  totes  les  escenes  de  la  representació.

El Misteri es vesteix de groc

El col·lectiu d’avis i àvies de Reus x la Llibertat veurà en directe la  representació del Misteri de la Selva d’aquest pròxim 15 d’agost a les vuit del vespre. Des de la junta del patronat del Misteri s’ha volgut convidar com a autoritats a aquesta entitat per la seva tasca per la  llibertat i la seva implicació amb el moment especial que viu el país.

Les dues representacions del Misteri d’aquest any també tindran un  marcat color groc ja que, s’ha decidit reservar una fila zero per tots els  polítics presos i exiliats del país. Així una de les files destinades normalment a les autoritats serà ocupada per llaços de color groc que demanen la llibertat dels nous polítics presos i el retorn dels exiliats.

El Misteri de la Selva ha volgut demostrar així les seves arrels vinculades amb la tradició, la llengua i la cultura del país.

Quim Masdeu Guitert rep el títol de cronista oficial de la Selva del Camp

El dinamitzador cultural i historiador local Quim Masdeu estrena un càrrec que fins ara el municipi no havia arribat a tenir mai.

L’Ajuntament de la Selva del Camp ha fet oficial aquest cap de setmana en un acte públic el nomenament de Quim Masdeu Guitert com a cronista oficial del municipi, un títol honorífic que s’estrena amb aquest selvatà que ha dedicat mitja vida a la dinamització cultural, a la història i l’antropologia local.

Després de l’aprovació definitiva del reglament per al nomenament d’aquest títol honorífic en el darrer ple municipal, Masdeu Guitert va rebre el títol de cronista selvatà en una sala de sessions plena a vessar d’amics i de representants d’entitats. Després de llegir-se el nou reglament que regeix aquest càrrec així com el nomenament, l’alcalde accidental del municipi, Josep Masdeu, va destacar la trajectòria de Quim Masdeu i la seva intensa vinculació amb la vida associativa i cultura del poble.

Per la seva banda en el seu parlament de presa de possessió, Masdeu Guitert va agrair la confiança i va expressar l’orgull de poder completar la seva trajectòria en el món associatiu local amb aquesta tasca. Com va esmentar al llarg del discurs, des de ben petit, gràcies a la seva herència familiar, va poder conèixer de primera mà la història selvatana, no tant pel seu interès en les dates o en les guerres sinó des del punt de vista de la investigació i del concepte històric. Tot plegat ho va fomentar juntament amb una altra de les seves grans passions, que és el cinema, de la qual en va fer una de les seves fonts històriques.

Malgrat que el títol li arriba ara, Quim Masdeu considera que tota la seva vida ha fet de cronista i situaria els seus inicis en els micròfons de la Cope a Reus fent cròniques sobre la Selva, posteriorment al Correo Catalán o a Mestral, el primer setmanari comarcal en català.

Actualment Masdeu Guitert centra les seves investigacions al voltant dels aplecs dels anys 60 que es van celebrar a Paretdelgada, posant el focus en el context global en què es van celebrar. Tot i això preveu que una de les primeres tasques com a cronista oficial sigui durant la fira, aprofitant la inauguració de les obres del Tomb de Muralles.

Exregidor de Cultura de l’Ajuntament selvatà, afamat cineasta i promotor del desaparegut festival de cinema Ocular, membre destacat de diverses entitans selvatanes com ara l’Ateneu el Lauro o el Centre d’Estudis Selvatans, a més de promotor i exdirector de Canal Camp, entre moltes altres tasques, Quim Masdeu ocuparà el càrrec de cronista local un mínim de cinc anys.

El Misteri de la Selva, l’orgull d’un poble

Pla general dels actors i membres el cor en un dels assajos de la representació del Misteri de la Selva. Foto: ACN

El Misteri de la Selva és una de les cites imprescindibles al calendari dels habitants de la Selva del Camp (Baix Camp). La Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria, original del segle XIV, s’escenificarà a l’església de Sant Andreu els propers 14 i 15 d’agost i és “l’orgull” del centenar de veïns que hi participen.

Es tracta d’una autèntica joia del teatre medieval i és el drama assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica. Eloi Barberà, que s’estrena en el càrrec de president de la Junta del Misteri, ha afirmat que enguany la funció compta amb “aires nous i amb relleu generacional”. Una desena de joves han entrat en el Gran Cor i el Petit, així com en els papers dels Apòstols. Pel que fa als actors de Sant Joan i Sant Gabriel també canvien de mans, segons ha explicat Barberà. Amb la mirada posada en el 40è cicle de representacions del proper any, enguany han renovat la imatge del Misteri per donar-li una “mica més de vida”. “Estem treballant perquè tot surti correctament”, ha dit el president.

El Misteri de la Selva del Camp es representa ininterrompudament des de l’any 1980. Això, per a un “poble petitet, és un orgull”, ha afirmat el nou president de la junta. Aquest sentiment es repeteix entre els membres que participen en un dels molts assajos que s’estan realitzant aquestes darreres setmanes, abans del gran dia. Les representacions estan previstes el 14 d’agost a les deu de la nit i el 15 a les vuit del vespre. Ambdues funcions s’emmarquen dins dels actes de la Festa de la Mare de Déu d’Agost.

Any rere any, la representació assumpcionista suposa un repte pels selvatans. “És complicat canviar la persona” atès que es disposa de “poc temps”, ha precisat Barberà. Tot i això, en aquesta edició els actors que personifiquen Sant Joan i Sant Gabriel han canviat. “Ja va bé que hi hagi relleu generacional, quan arriba l’edat de poder participar-hi, la gent en té ganes”, ha afegit.

La Jordina Bové i l’Ariadna Rufà són dos exemples de les noves generacions que s’incorporen al Misteri. Han decidit formar-ne part per tradició familiar i expliquen que des de ben petites en són espectadores. “Em fa molta il·lusió fer-ho, però sentim una mica de nervis”, ha admès Bové.

En canvi, la Irene Massana protagonitza, per sisena vegada, la verge Maria, en una de les dues representacions. Reconeix que se sap el paper de memòria de tantes vegades que l’ha escoltat. Els seus pares hi han participat des del primer dia i ella admet que com a mínim en fa més d’una dècada que hi forma part activament. “Quan em van proposar fer de mare de Déu, no vaig dubtar ni un segon. Fer el paper protagonista, d’una banda, és molta responsabilitat i t’has de cuidar la veu durant l’estiu, però per l’altra, és un honor immens. No tothom pot dir que ha fet de mare de Déu”, ha afirmat.

A més a més, Massana ha afegit que canta amb un tipus de veu que no hi havia treballat mai, i en català antic. “No és fàcil de recordar ni d’entendre’l, per poder expressar el que cal i entrar dins del paper”, ha assumit Massana. Per tot plegat, ha insistit que és un “repte majúscul, però també una satisfacció molt gran i un honor”.

Per Irene Massana, el millor moment del Misteri és aquell que “vessa el got de les emocions i et cau la llàgrima i, si no et cau, t’esborrones”. “Crec que és una catarsi col·lectiva, no només pels que canten i actuen, sinó pel públic. Tothom s’emociona en algun moment i les emocions estan a flor de pell”, ha reiterat. Massana no es veu interpretant sempre el paper de verge Maria, però sí desenvolupant altres rols dins de l’agrupació. “Crec que tota la vida estaré vinculada al Misteri”, ha remarcat.

La vinculació de la Cristina Masdéu amb la representació del Misteri és literalment de “tota la vida”. Va néixer l’any 80, quan es van iniciar les funcions i des de fa més de 12 anys fa de dimoni. “De la meva família hi havia molta gent, inclús la meva mare pentinava, i des del primer dia el pujava a veure. És una vinculació molt forta”, ha assegurat Masdéu. Per ella, el Misteri és una peça teatral, art i cultura, una representació “molt rica que s’enfoca des de molts punts de vista diferents”. El sentiment que li desperta és inexplicable, diu. “Encara ara se’m posa la pell de gallina quan sento totes les veus juntes, retronant dins de l’església”, ha confessat.

D’altra banda, Francesc Calmendros, que interpreta el rabí en les escenes dels jueus, ha explicat que són una part significativa de la funció pel que suposa la reconversió dels jueus, encara que el “80% del Misteri sigui un cant a la mare de Déu”, ha dit. En el seu cas, fa vuit anys que hi participa i li ha servit per integrar-se al poble, ja que fa 11 anys que hi resideix. “És un honor formar part d’aquesta gran família que som el Misteri”, ha conclòs.

L’origen del Misteri de la Selva

El Misteri de la Selva va ser guardonat amb el Premi Nacional català de la cultura popular a la millor iniciativa artística l’any el 1994. El text de l’obra, anònim, el va trobar l’historiador local Joan Pié en un quadern dipositat a l’Arxiu Parroquial de la Selva, juntament amb altres textos de mitjans del segle XIV pertanyents al Senyoriu de Prades i Mont-ral. Posteriorment, el quadern es va traslladar a l’Arxiu Històric Diocesà de Tarragona, on es conserva actualment.

L’obra permet gaudir del refinament del lèxic dels trobadors medievals i de les cançons ‘a cappella’, sense música, amb la mateixa melodia que proposa el manuscrit original. Són cants gregorians pertanyents a la polifonia dels segles XIII i XIV.

ACN

La nova carretera que ha d’unir la Selva i Almoster entrarà en funcionament d’aquí a dos anys

La presentació de l’alternativa seleccionada ha tingut com escenari la seu de la Diputació, en una roda de premsa conjunta entre els alcaldes de la Selva del Camp i Almoster i el vicepresident de l’ens provincial. Foto: Tarragona21

L’alcalde de La Selva del Camp, Jordi Vinyals, ho titllava de “solució a un problema històric” que inclou fins i tot “referències a l’època republicana” espanyola. El seu homòleg d’Almoster, Àngel Xifré, parlava de “necessitat vital per al municipi”. I el selvatà vicepresident de la Diputació i responsable de la xarxa viària de l’ens, Josep Masdeu, ho definia com “un projecte molt volgut per les dues poblacions i molt treballats pels serveis tècnics” de l’àrea d’Assistència al Territori. El protagonista de tant d’elogi era la nova carretera que ha d’unir totes dues poblacions i que substituirà a l’actual traçat de la T-3231, poc més que un camí asfaltat i que passarà a ser considerat un vial de servei segregat que permetrà l’accés a les finques.

La presentació de l’alternativa seleccionada finalment entre totes les opcions plantejades ha tingut com escenari una roda de premsa conjunta aquest matí a la seu de la Diputació, titular de la infraestructura des del 2007 i que preveu una inversió de prop de 5 milions d’euros (3,6 milions pel que fa estrictament als aspectes constructius més el cost de les expropiacions) per posar-la en marxa en un temps mínim de dos anys. “Després de l’aprovació definitiva de l’alternativa escollida el passat divendres en plenari de la Diputació -explicava Masdeu-, ara s’inicia el període de redacció del projecte constructiu”, que es preveu estigui llest a la tardor. El següent pas serà l’apertura de tota la tramitació administrativa que permet la presentació d’al·legacions, i que explica la calendarització final aproximada.

El disseny escollit passa per la construcció d’una rotonda al punt quilomètric 1,400 de la carretera TV-7048 a la intersecció del camí de la Creu, a Almoster, mitjançant un tram de 1.480 m de longitud en variant per eliminar el trànsit de pas per la travessera d’Almoster. Aquest tram passa pel nord del camí de la Creu i arriba a una rotonda de 40 m de diàmetre exterior, que permetrà l’accés a Almoster per un tram de l’actual traçat de la T-3231, que quedarà com a vial de servei. El segon tram en variant d’aquesta alternativa, per tal d’evitar el pas per lleres de barrancs de l’actual carretera, acaba en la intersecció amb el camí de la Llebreta i té una longitud de 1.160 m. En aquest tram hi ha dos encreuaments de barrancs: el de la Conca al punt quilomètric 1,820 i el torrent d’en Bartra, al punt quilomètric 2,090. Des del camí de la Llebreta s’inicia un tercer tram de condicionament fins al punt on hi ha la rotonda existent en l’entrada al municipi de la Selva del Camp per la carretera C-14, amb una longitud de 1.060 m. Tot plegat suma una longitud de tres quilòmetres.

Masdeu ha valorat amb detallisme els avantatges del vial, davant les crítiques sorgides a les darreeres setmanes. En primer lloc n’ha destacat la tria més òptima des del punt de vista de seguretat viària, econòmic i mediambiental d’acord ambls estudis realitzats i a la tutela dels diversos departaments de la Generalitat implicats en la seva concreció. I tot plegat s’ha fet “sense amagar res” i entenent que “els polítics han de respectar els criteris dels tècnics”. De fet, des del govern català se’ls va fer entendre que calia elaborar diverses alternatives de traçat i l’elaboració d’un estudi d’impacte mediambiental. I per refermar l’aposta final, el vicepresident de la Diputació ha xifrat en gairebé 900.000 euros els sobrecosts que es derivarien de fer coincidir el traçat de la nova carretera amb l’actual per la necessitat de traslladar els serveis soterrats que es veurien afectats per les obres (des de la canonada del CAT fins a les derivacions del canal dels regants).

El selvatà també s’ha referit als problemes que causa periòdicament una carretera superada per les circumstàncies, les pluges i les esllavissades parcials que provoquen i que acaben afectant el transport escolar i el deriva cap a Reus provocant demores de més d’una hora. Una sèrie de maldecaps que provoquen migranyes a una artèria vital en la connexió entre totes dues poblacions, aguantant una intensitat mitjana diària de pas de 1.500 vehicles (1.700 en dies laborables). “Hem d’esperar que hi hagi un accident de gravetat per actuar?”, ha etzibat. “Algú haurà d’explicar perquè vol perjudicar a tota aquesta sèrie d’usuaris”, deixava anar com avís per a navegants.

Xifré donava suport a l’argument (“és una millora per a la seguretat de les persones”) i posava l’èmfasi en el fet que la desaparició de l’actual traçat deixarà de “desvertebrar el poble” perquè passa pel nucli de la població. El trasllat fora vila permetrà, de fet, dur a terme “una actuació urbanística més amable per al vianant” als voltants de la plaça Josep Rosselló. El batlle d’Almoster destacava la necessitat de millorar la connectivitat amb la Selva, zona de destí per als seus convilatans “en qüestions de serveis” com “el CAP, la zona esportiva, l’escola de música i l’institut”.

Per la seva banda, Vinyals reclamava el “dret a tenir infraestructures dignes i segures” que, a més d’estimular el contacte entre els dos municipis, pot beneficiar a indústries, empreses i comerç local.

J.S.

L’ànima i la palma, nous protagonistes de la imatge del Misteri de la Selva

L’ànima i la palma s’han convertit en les protagonistes principals de la nova imatge del Misteri de la Selva. El dissenyador, Pep Salvat, ha estat l’encarregat de treballar i de mostrar aquest canvi d’imatge amb la que es vol representar l’obra assumpcionista més antiga d’Europa en llengua romànica.

La palma i l’ànima són dos dels elements simbòlics que tenen un protagonisme essencial a la representació del misteri. Els dos elements apareixen en diferents fragments de l’obra. La palma és un element protector que simbòlicament Jesús envia a la Mare de Déu en el moment d’anunciar la seva mort. La palma segueix el fil argumental de l’obra des del moment que comença a anunciarse la mort de la Mare de Déu fins a la resurrecció. En la iconografia cristiana la palma sempre ha acompanyat a aquells Sants màrtirs.

L’ànima és l’element més característic del misteri. L’assumpció de la Mare de Déu al cel es va representar sempre amb la dicotomia de cos i ànima, que apareixen per separat i que arribaran al cel de forma conjunta.

Amb aquests dos elements s’ha volgut buscar una representació global de tots els diferents protagonistes del Misteri de la Selva però representats per símbols permanents a l’obra.

Vídeo promocional

A més a més d’aquest canvi d’imatge el Misteri de la Selva també ha llençat un vídeo promocional que s’ha el·laborat des de Canal Camp TV i potenciarà les xarxes socials, on enguany ha estrenat també el nou Instagram del @misteriselva.

VOX denuncia que grups d’extrema esquerra els van voler atacar a la Selva amb una motoserra

Imatge que VOX ha fet circular sobre els aldarulls de la Selva

La formació de dreta extrema VOX, que fins aquest diumenge celebra un campus en un hotel de la Selva del Camp, ha denunciat que els CDR i grups d’extrema esquerra han tornat a atacar el campus. “Aquest diumenge, sobre les 6:30 del matí, un grup de 20 persones ha intentat assaltar l’hotel on s’allotjaven els assistents i es desenvolupa el campus carregats de barres de metall, una motoserra i material pirotècnic”.

Segons diu la formació espanyolista radical, finalment, davant la presència de seguretat de l’hotel i amb la intervenció dels Mossos “no han aconseguit entrar, tot i que han ratllat un cotxe i causat danys materials a la façana de l’hotel”.

VOX afegeix que el primer dia del campus, 200 encaputxats van “amenaçar i insultar” els assistents al campus amb frases com “pim, pam, pum, que no quedi ni un” i crits de  “Visca, Visca, Visca Terra Lliure”.

El Campus finalitzarà avui amb la participació del secretari general de VOX, Javier Ortega Smith, i els presidents de Girona, Alberto Tarradas; de Barcelona, Lola Martín, i de Tarragona Isabel Lázaro.

El CDR de la Selva i desenes d’entitats havien convocat marxes de protesta durant el cap de setmana contra el feixisme davant la decisió de VOX de celebrar un campus a la Selva del Camp.

Caretes blanques contra VOX a La Selva

Unes 200 persones s’han concentrat aquesta tarda davant l’hotel de la Selva del Camp on està previst que des d’aquest divendres i fins diumenge, el partit de dreta extrema VOX celebri un campus.

Els manifestants, convocats pel CDR de la Selva del Camp amb el crit de guerra contra el feixisme, duien caretes blanques i amb crits com ‘vosaltres feixistes, sou els terroristes’, esperaven l’entrada dels militants que s’havien d’acreditar al’hotel per participar al campus que el partit ha decidit fer a la Selva del Camp.

Un destacat desplegament d’unitat dels Mossos d’Esquadra s’ha situat davant l’hotel per evitar aldarulls.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies