.

S’instal·la una planta fotovoltaica per l’autoconsum de la presa del pantà de Riudecanyes

Una imatge de la planta fotovoltaica. Foto: Cedida

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha instal·lat una planta fotovoltaica per l’autoconsum de la presa del pantà. La planta fotovoltaica s’ha situat als terrenys adjacents a l’embassament i és capaç de produir 50,6 kWp.

Aquesta instal·lació fotovoltaica té la finalitat d’obtenir una reducció en els costos d’operació i explotació, així com una major eficiència energètica del funcionament de la presa de Riudecanyes.

El cost de la planta fotovoltaica ha estat de 57.717 €, els quals han anat a càrrec del Pressupost d’Inversions del Trienni 2022-2024. Durant aquesta setmana s’ha fet la recepció de l’obra per part de l’empresa instal·ladora.

 

El Govern garanteix que no es bombarà aigua al pantà de Siurana si ha d’acabar al de Riudecanyes

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó. Foto: Jordi Marsal

El delegat de la Generalitat a l’Ebre, Albert Salvadó, avisa que Reus haurà de buscar alternatives d’abastament a l’embassament prioratí

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha garantit que no es bombarà aigua del riu fins el pantà de Siurana si aquesta ha d’acabar, finalment, al de Riudecanyes. Després dels recels que ha suscitat la presentació del projecte per portar aigua de l’Ebre al Priorat, Salvadó ha intentat sortir al pas públicament dels dubtes. Tot i reconèixer que serà difícil revertir l’actual concessió dels regants de Riudecanyes, el Govern creu que hauran d’utilitzar l’aigua que s’aportarà de la depuradora de Reus davant la cada cop més difícil disponibilitat del Siurana. També ha precisat que per al funcionament de la infraestructura de regadiu de suport del Priorat no serà “imprescindible” haver d’emplenar aquest pantà.

“Només arribarem a -l’embassament de- Siurana si tenim la garantia que aquesta aigua no va a Riudecanyes”, ha declarat Salvadó, tot assegurant que “en cap cas” la política del Govern passa per fomentar transvasaments entre la conca de l’Ebre i les conques internes de Catalunya.

Aquest és, de fet, el cas de la concessió dels regants de Riudecanyes que capten l’aigua del pantà de Siurana. “Intentarem aprofitar aquesta conjuntura per revertir un transvasament d’una altra conca. Entenem que si l’aigua que necessita Riudecanyes la podem subministrar des de la seva conca no és necessari que passi de l’Ebre“, ha insistit.

La idea, segons ha insistit, és fer arribar fins a Riudecanyes cinc hectòmetres cúbics d’aigua anual regenerada procedent de la depuradora de Reus davant la constatació en el moment actual, i la previsió futura davant l’evolució negativa de la pluviometria i el canvi climàtic, que el pantà de Siurana difícilment pot disposar de l’aigua necessària per emplenar-lo. Amb el projecte actualment en tràmit, està prevista fer efectiva aquesta aportació a partir del 2025.

El pantà dels Guiamets. Foto: Ariadna Escoda

Reus haurà de buscar alternatives

Això, de retruc, afectaria també l’abastament urbà de la ciutat de Reus, que prové en part de l’aigua del Siurana. De fet, el consistori té un terç de les accions de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. “Per garantir l’aigua de boca d’una part molt important del país, entre elles també Reus, caldrà buscar altres models per garantir-la però tenint en compte que els episodis de sequera persistiran i disponibilitats d’aigua que teníem garanties fins ara no les tindrem i caldrà buscar abastaments alternatius”, ha advertit Salvadó.

El projecte presentat el 21 de gener a Falset pel conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, preveu que les comunitats de regants del Priorat i la Ribera d’Ebre sol·licitin una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) d’entre cinc i sis hectòmetres cúbics anuals per poder dotar el regadiu de suport d’unes 6.000 hectàrees. Una demanda que s’haurà de tramitar en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de la conca prevista a partir de 2027.

L’aigua, segons ha precisat el director territorial del Departament a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, només es bombejaria durant “quatre o cinc mesos” durant l’hivern als pantans prioratins dels Guiamets, Margalef i Siurana, que actuarien com a basses de regulació del sistema, a un ritme aproximat de mig metre cúbic per segon.

“En cap cas hi ha ampliacions de regs o ampliacions de finques ermes per fer cultius nous. Tot el que fem és per subministrar aigua a la gent que no en té prou. En un escenari de canvi climàtic d’on venim, quan fa deu anys teníem aigua suficient perquè funcionessin, els models ens diuen que serà difícil en un futur. És necessari que assegurem aigua per a la pagesia: els conreus sense aigua no seran rendibles ni productius”, ha argumentat Gómez. “Si no tenim aigua, no tenim conreus, ni pagesia”, ha sentenciat.

ACN

 

Periodisme de risc: atrapada al fang al pantà de Riudecanyes

La periodista atrapada al fang. Foto: Cedida

L’ofici de periodista, de vegades, comporta certs riscos. Infinitat de vegades hem vist reporters en manifestacions que han estat atacats, paraigües de periodistes volant mentre estaven fent una crònica metereològica i altres situacions que han resultat força curioses i que han arrencat el somriure dels espectadors.

Les dues periodistes al pantà de Riudecanyes. Foto: Cedida

Doncs una d’aquestes situacions es va produir fa uns dies al pantà de Riudecanyes amb dues protagonistes, dues reporteres dels informatius de Tele 5 i Cuatro, Sonia Belmone i Elena Riego. Tal com va avançar el Diari de Tarragona, que acompanya la notícia amb un vídeo, les dues periodistes estaven filmant un reportatge al pantà quan Belmonte, càmera en mà, va trepitjar una capa de fang que va cedir al seu pes i va deixar-la atrapada de genolls per avall.

Els Bombers van treure a Belmonte del fang. Foto: Cedida

La seva companya va provar d’ajudar-la però, davant la impossibilitat de treure Belmonte del fang, van haver de trucar al 112 per demanar ajuda. Poc temps després, els Bombers arribaven al lloc i treien la reportera en qüestió de minuts. El truc: col·locar una base que suportés el pes de la periodista (van fer servir una branca d’arbre) i estirar la jove per rescatar-la.

Les mateixes periodistes van penjar un vídeo a les xarxes, on es podia veure que s’ho van prendre amb humor i paciència, que ha resultat viral.

V.Tapias

 

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes fa una crida a la ciutadania

La Comissió de seguiment de les obres per a la utilització de l’aigua regenerada de l’EDAR de Reus de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes en roda de premsa. Foto: Cedida

La Comissió de seguiment de les obres per a la utilització de l’aigua regenerada de l’EDAR de Reus de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha redactat un manifest, el qual pot signar tothom, per fer una crida a la ciutadania davant de la “situació d’extrema gravetat que estem vivint els pagesos i el món rural per la sequera, que fa que no puguem regar els camps que han donat fruits i verdures d’excepcional qualitat”. Actualment, ja han signat el manifest més de 30 entitats del territori.

El manifest rebla que “la mateixa administració no és conscient de la magnitud del problema ni la gravetat de la situació”. “Fa anys que lluitem per aconseguir aquesta aigua davant l’administració de la Generalitat, l’ACA i al departament d’Agricultura”, continua el text. El manifest detalla que “els hem demanat la construcció de les obres pendents per a la reutilització dels 6 milions de m³ que Reus aboca al barranc i es perden. I no hi ha manera que aquesta obra tingui caràcter d’urgència, mentre veiem com es moren els arbres i es perden collites”.

Per aquest motiu, el manifest demana “que s’acceleri la tramitació de tota la documentació necessària per a la posada en marxa de l’obra a causa de la situació d’excepcionalitat del moment i l’agilitat dels tràmits per declarar que sigui una obra d’urgència”. Així mateix, sol·licita “a les cooperatives, empreses, sindicats, denominacions d’origen, gremis empresarials, entitats culturals i esportives i a tota la societat de les nostres comarques suport per signar el manifest en aquest moment excepcional que desgraciadament vivim”.

 

Els regants de Riudecanyes reclamen al Govern que acceleri les obres per tenir aigua regenerada de Reus

Membres de la comissió creada per reclamar les obres de l’EDAR de Reus. Foto: TotsReus21

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes reclama al Govern de la Generalitat que actuï d’urgència per fer les obres a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Reus que permeti dotar d’aigua regenerada els pagesos per poder regar els seus terrenys. La comunitat ha creat una comissió específica per abordar aquesta situació i ha lamentat la lentitud dels tràmits. De fet, els membres han criticat que encara no s’ha publicat la licitació de l’obra i han demanat una reunió amb el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, per conèixer les intencions del departament. En aquest sentit han alertat que hi ha pagesos que no han pogut regar aquest estiu i que això ha fet que alguns arbres hagin mort, un fet que deixa en una situació “crítica”. Els arbres que no han mort, a més, tenen problemes per florir per la manca d’aigua i això suposa tenir males collites de manera reiterada.

Des de la CRPR han explicat que inicialment la licitació del projecte s’havia de publicar al novembre però que a dia d’avui Acció Climàtica encara no ha fet aquest tràmit. Les obres per tal que es pugui aprofitar l’aigua regenerada per al regadiu consten de quatre elements. La primera és fer uns treballs a l’EDAR de Reus per tal de regenerar l’aigua. Després cal construir una canonada fins a una bassa on s’emmagatzemarà l’aigua, construir aquesta bassa i finalment connectar-la amb la xarxa de distribució de la CRPR. Les dues primeres parts depenen de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i les altres dues les hauria d’impulsar Agenda Rural, tal com ha detallat Miquel Àngel Prats, administrador de la comunitat.

Segons les estimacions exposades per Prats, actualment l’EDAR de Reus desaprofita entre cinc i sis hectòmetres cúbics (hm3) anuals. “Si en tinguéssim cinc podríem regar amb total normalitat. Amb 2,5 hm3 podríem tenir un reg com el del 2022, que és un 40% de la dotació normal; i amb això salvaríem els arbres”, ha indicat.

La comissió ha explicat la situació en roda de premsa aquest dimarts. Foto: TotsReus21

Els membres de la CRPR han insistit en la urgència per tenir a punt aquesta obra. “No tenim marge”, ha assenyalat Martí Macias, membre de la comissió, que ha exposat que les finques que es troben en una situació més delicada són les que depenen exclusivament de l’aigua del pantà de Riudecanyes per regar i que no ho han pogut fer aquest estiu. En alguns casos ja s’han hagut d’arrencar arbres que han mort. Altres pagesos, ha dit, estan esperant si plou o si hi ha alguna altra perspectiva per decidir què fer.

Situació delicada

De tota manera, en l’àmbit de les 4.000 hectàrees que la CRPR abasteix, n’hi ha que tenen l’alternativa d’utilitzar aigua de pous i mines. Però en aquests casos la incertesa és màxima perquè no saben quant temps més duraran les reserves, si continua la sequera. Els 40 mesos de sequera estan complicant moltíssim la situació i, a curt, termini, no s’albira que millori. Per tot plegat, Macias ha manifestat que la problemàtica “és una qüestió de territori”. “Si els arbres moren no només els pagesos en sortiran perjudicats. També les cooperatives, i si fallen més coses se n’aniran en orris. Ens hi hem d’implicar tots”, ha reclamat.

Aquest dimarts el pantà de Riudecanyes es troba al 3,41% de la seva capacitat, unes reserves que són pràcticament inexistents des de fa mesos. El pantà de Siurana, que abasteix també Riudecanyes, té una situació pràcticament idèntica (3,67%). Amb tot l’aigua de Riudecanyes no serveix només per abastir els regants, sinó també municipis pròxims com Reus o empreses de la zona. Sobre la gestió que s’ha fet de l’aigua, els regants de moment no en volen parlar.

Redacció / ACN

 

Cau una banda a Tarragona a qui decomissen 5.500 peces falsificades amb un valor de 3MEUR

Agents de la Guardia Civil durant l’operatiu. Foto: Guardia Civil

La Guàrdia Civil ha desarticulat a Tarragona una organització criminal dedicada a l’elaboració i la venda de productes falsificats a través d’Internet. L’anomenada operació FARAX ha permès la intervenció de més de 5.500 premses falsificades valorades en 3 milions d’euros.

Arran de l’operatiu policial, cinc persones han quedat investigades, s’han bloquejat tres comptes bancaris i s’han tancat dues pàgines web.

Així mateix, s’ha realitzat un registre en un habitatge de la localitat de Riudecanyes, en el qual s’ha localitzat un gran magatzem de roba falsificada de diverses marques de luxe i diners en efectiu.

Emmagatzemaven la roba en un xalet a Riudecanyes. Foto: Guardia Civil

L’operació es va iniciar al juny, quan la Guàrdia Civil va tenir coneixement que una persona estava distribuint roba falsificada de marques d’alt valor econòmic, que oferia a través d’una pàgina web.

Continuant amb les recerques, i arran d’una denúncia interposada per un perjudicat el mes d’octubre, els agents van comprovar l’existència de diverses pàgines web similars a la denunciada. Vinculades a les mateixes els agents van trobar diverses societats mercantils, de la qual eren administradors diverses persones que estaven sent investigades.

Habitatge utilitzat com a magatzem

Una vegada identificades les persones responsables de les empreses i llocs web, es va identificar a una persona propietària d’un xalet unifamiliar de la localitat de Riudecanyes. Aquest habitatge no constava com a seu ni magatzem de cap empresa o persona jurídica que estaven darrere dels llocs web detectats.

Agents de la Guardia Civil amb el perit judicial. Foto: Guardia Civil

Posteriorment, es va poder comprovar com en aquest habitatge s’introduïen grans quantitats de paquets que eren portats en vehicles d’una empresa dedicada al transport de mercaderies entre Romania i Espanya. Aquests paquets contenien les peces falsificades i altres articles. Al seu torn, els agents van poder constatar el flux diari de sortida de paqueteria que recollien els treballadors de diverses empreses de transport o missatgeria, amb l’objectiu de fer-les arribar als compradors.

També es va detectar que en l’habitatge, a més de les persones que titulaven la mateixa, acudien tots els dies, quatre persones que treballaven per a l’organització. Aquestes persones realitzaven extenses jornades de treball diari i continu, sense poder sortir de l’habitatge, ni tan sols per a descansar o menjar fora d’aquesta.

Fruit de les recerques, els agents han pogut constatar que l’organització, estava perfectament estructura i que cadascun tenia els seus rols definits. Uns elaboraven les peces tèxtils, imitant models de roba de marques comercials d’alta gamma i altres les oferien en conegudes xarxes socials, per a posteriorment facilitar la comprar a través de pàgines web gestionades directament per membres de l’organització, així com a través de perfils d’una coneguda xarxa social.

S’han intervingut 5.500 peces de roba falsificades. Foto: Guardia Civil

El preu dels productes falsificats era més baix que els originals, i la manera de lliurament als “compradors” era a través d’enviaments de conegudes empreses de transport.

En total s’han aprehès 5.513 peces tèxtils valorades en 3 milions d’euros i altres articles falsificats (perfums i calçat infantil), paquets amb articles falsificats preparats per a ser enviats, 1.840 euros en efectiu, així com divers material informàtic.

Cal destacar, que alguna de les peces com a samarretes, sobrepassava en el mercat els 200 euros, o abrics o jaquetes que marcaven imports majors de 900 euros.

La recerca ha estat duta a terme per l’Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona a través de l’Equip Territorial de Salou i dirigida per Jutjat d’Instrucció núm. 3 dels de Reus.

V.Tapias

 

Comencen a retirar peixos del pantà de Riudecanyes per garantir la qualitat de l’aigua

Operaris retirant peixos al pantà de Riudecanyes. Foto: Mar Rovira

El Departament d’Acció Climàtica ha posat en marxa aquest dilluns al matí els treballs per treure peixos del pantà de Riudecanyes. L’objectiu de l’operatiu és evitar la mortaldat d’aquests animals i garantir la qualitat de l’aigua per a l’ús de boca. “És l’embassament amb més necessitat d’actuació”, ha dit Sisco Mañas, cap de Servei de Pesca Continental del Departament. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), les reserves d’aigua del pantà es troben al 4% per la situació de sequera. Tot i que no hi ha una previsió sobre la quantitat de peixos que trauran, en volen retirar la “màxima quantitat”. La gran majoria dels exemplars que hi habiten són espècies invasores, com la carpa. L’actuació s’allargarà uns deu dies.

Des de fa quatre mesos, el Departament conjuntament amb l’ACA i els ajuntaments, han fet estudis al pantà de Riudecanyes arran de la situació de sequera per controlar-ne la qualitat. De fet, durant aquest temps han preparat un pla de salvament dels peixos. “Tots som conscients de la situació d’emergència hídrica, de la sequera acumulada en els últims anys, i és especialment greu en aquesta part; és un embassament que està al 4% i com més peixos traguem, més garantirem la qualitat d’aigua”, ha afirmat Mañas.

Segons ha explicat el responsable del Servei de Pesca Continental, el fet que s’hagi reduït l’aigua a l’embassament ha provocat que hi ha menys hàbitat i que no hi hagi oxigen “suficient” per mantenir la vida dels animals. “Els peixos que estan al límit poden tenir un episodi de mortaldat i comprometre la qualitat de l’aigua d’un embassament que s’usa per aigua de boca, preferim treure els peixos i tenir la situació controlada”, ha subratllat Mañas.

Treballadors retirant la xarxa de pesca al pantà de Riudecanyes. Foto: Mar Rovira

Espècies invasores

La gran majoria de les espècies que habiten en el pantà són invasores. Algunes d’elles són l’alburn, la carpa o la sandra. També es preveu trobar-hi silurs de grans dimensions i exemplars de barga. Maña ha destacat que el dispositiu de retirada no és una campanya de control d’espècies invasores, sinó que ha remarcat que és per evitar episodis de mortaldat, els quals puguin tenir afectacions en la qualitat de l’aigua.

Així mateix, ha assenyalat que les espècies autòctones, com peixos o tortugues, es retornaran al mateix embassament mentre que les invasores se sacrificaran tal com estableix la legislació vigent. A més, un cop el dipòsit estigui ple, indiquen des del Departament, es portaran els exemplars exòtics cap a la llera del pantà i no es traslladaran.

Divendres passat, es va adequar el material i s’hi va instal·lar l’equip de pesca elèctric. Així, aquest dilluns, han arrencat els treballs amb una embarcació marítima adaptada per retirar els peixos. L’activitat es fa amb el sistema de pesca amb llampuguera i les captures se seleccionaran en funció de si es tracta d’una espècie autòctona o invasora.

Preocupació per la qualitat de l’aigua

Per la seva banda, l’alcalde de Riudecanyes, Ernest Roigé, tem que la situació de sequera els deixi sense aigua, ja que el municipi s’abasteix “únicament” de l’embassament. “És una de les operacions que esperaven; ens trobem amb els nivells més baixos de la història – 4% de capacitat- i el problema és la concentració de fang i peixos pel fet que cada dia serà més difícil de potabilitzar”, ha lamentat.

Tot i que ha indicat que l’aigua avui dia “encara surt clara”, s’ha mostrat preocupat perquè no saben fins quan podran sostenir-ho: “No sabem quant de temps es podrà mantenir aquest nivell, la qualitat avui no seria la més òptima, però sí que està dins dels paràmetres correctes i adequats per al consum humà”, ha afegit el batlle.

Per tot plegat, l’Ajuntament ha començat a buscar alternatives i està fent nous pous. Malgrat que de moment no n’han hagut d’usar, des del consistori tampoc descarten utilitzar cisternes. “És un recurs puntual, confiem a trobar aigua, tenir alguna captació subterrània que ens surti bé, continuarem fent pous i esperem que la situació de sequera es reverteixi”, ha asseverat l’alcalde.

De fet, la població ja va aplicar restriccions a l’agost per la situació d’emergència. Roigé ha recordat que es va limitar reomplir piscines, regar jardins i carrers o bé el consum a 200 litres per habitant i dia de mitjana. “Per sort, ja havíem fet la feina i estàvem per sota d’aquesta xifra del consum”, ha tancat.

ACN

 

Es retiraran els peixos del pantà de Riudecanyes per preservar la qualitat de l’aigua

Una imatge del pantà de Riudecanyes. Foto: Cedida

Forestal Catalana, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, es desplaçarà el pròxim dilluns, 30 d’octubre al pantà de Riudecanyes per retirar els peixos de l’embassament i així evitar problemes en la qualitat de l’aigua que encara queda.

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes s’ha mostrat des del primer moment predisposada davant d’aquesta acció i ha facilitat tots els mitjans necessaris per a desenvolupar la tasca.

V.Tapias

 

El pantà de Riudecanyes cau per sota del mínim històric de la sequera (4,5%)

Foto d'arxiu del pantà de Riudecanyes. Foto: ACN

Foto d’arxiu del pantà de Riudecanyes. Foto: ACN

L’embassament de Siurana, també en situació crítica, s’apropa als mínims històrics

Els embassaments de les conques internes de Catalunya han caigut per sota del mínim històric de la sequera de fa 15 anys. Segons dades d’aquest dilluns al migdia de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el nivell al conjunt de pantans és ara del 21,03%, una dada inferior al 31 de març del 2008 (21,05%), el moment més crític de l’episodi. De fet, el volum d’aigua actual no s’havia vist des de principis de segle. Amb tot, l’ACA apunta que les dessalinitzadores han endarrerit “uns sis mesos” els efectes de la sequera. La situació també és excepcional als embassaments de les conques de l’Ebre, gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que se situen al voltant del 31%, a prop del mínim històric, també del 2008: 30,45%.

El nivell de reserves dels pantans gestionats per l’ACA està per sota del llindar d’excepcionalitat (25%) per segona vegada a la història, després de la sequera del 2008, i s’apropa a una situació d’emergència (16% de reserves) a què no s’ha arribat mai fins ara. Els nivells no han parat de baixar des de maig del 2021, excepte dos repunts que van coincidir amb episodis de pluja, la primavera del 2022 i el juny d’aquest any. La situació anterior a aquesta crisi era d’abundància d’aigua, especialment després que durant els quatre dies que va durar el temporal Gloria el gener del 2020, les reserves pugessin del 75% a la ratlla del 100% de la capacitat.

Per embassaments, el de Darnius Boadella (a un 15,9%) i el de Riudecanyes (4,5%) estan al nivell més baix des que es recullen dades. D’altres, com el de la Baells, la Llosa del Cavall, Siurana i Susqueda s’apropen als mínims. És també el cas de Sau, que va caure al 6,5%, el percentatge més minso des de l’inici de segle aquest març, quan el Govern va decidir desembassar aigua cap a Susqueda per preservar la qualitat de l’aigua. Quan va acabar l’operació, el volum va pujar progressivament fins al 31,9% l’1 de juliol, però des de llavors, el pantà ha tornat a recular de manera constant fins al 16,7% actual.

Les dessalinitzadores i l’aigua regenerada, claus per endarrerir la sequera

Fonts de l’ACA consultades per l’ACN expliquen que la sequera actual és molt més “llarga i greu” que la de fa 15 anys, ja que en l’episodi actual les pluges no han estat quantioses durant més de 30 mesos, mentre que en l’anterior, l’escassetat de precipitacions va durar 18 mesos. Amb tot, s’ha trigat més a arribar al mateix nivell als embassaments principalment gràcies a l’ampliació de la capacitat de la dessalinitzadora de la Tordera, que ha passat de 10 a 20hm3 per any des del 2008, i de la construcció de la dessalinitzadora del Llobregat, amb 60 hm3 per any. A més, la infraestructura de la Tordera està ara connectada a la xarxa de l’àrea metropolitana.

D’altra banda, segons l’ACA, entre el 2022 i el 2023 s’han aportat uns 70 hm3 d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat. Les dues mesures iniciatives han aportat al voltant de 240 hm3 addicionals en els dos anys, una quantitat equivalent a la capacitat del pantà de Susqueda.

Les línies d’ajuts a ajuntaments per a resoldre fuites en xarxes de subministrament i pel transport de camions cisterna també juguen el seu paper a l’hora d’endarrerir els efectes de la manca d’aigua. “Fa 15 anys no teníem les infraestructures d’ara, fa mesos que hauríem arribat a la situació d’emergència”, expliquen les mateixes fonts.

Les conques de l’Ebre, a prop del mínim històric

L’estat dels embassaments que formen part de les conques de l’Ebre, i gestionats per la CHE, també passen per una situació excepcional, molt a prop del mínim des del 1997. Si bé el nivell d’aigua no és tan baix com els de les conques internes, tres dels pantans sí que han tocat fons aquest setembre: Canelles (12,5% de capacitat), Cavallers (2,7%) i Guiamets (4,8%). D’altres s’hi ha apropat, com ara Talarn o bé Rialb, que després de buidar-se fins al 4,1% fa un any, ara s’ha recuperat fins al 17,2%.

La sequera mata la meitat dels arbres de fruita dolça

D’altra banda, Unió de Pagesos adverteix que la sequera ha afectat de manera important plantacions agrícoles dels pantans de Guiamets, a la Ribera d’Ebre i Priorat, de Margalef, al Priorat, i del pantà de Riudecanyes, al Baix Camp i al Tarragonès, ja que han tancat l’aigua tot aquest 2023. El pantà de Guiamets rega 1.347 hectàrees, 802 de les quals, de fruita dolça, en les quals hi predominen l’ametller, el cirerer, l’olivera i la vinya en els municipis dels Guiamets, Tivissa, Mora la Nova, Garcia, el Masroig i Capçanes, i el pantà de Margalef rega bàsicament ametllers, olivera i vinya, amb 13 hectàrees de fruita dolça, als municipis de Cabacés, la Bisbal de Falset, Margalef, Vilella Alta, Vilella Baixa i la Palma d’Ebre. El pantà de Riudecanyes rega principalment avellaners, olivera, ametllers i garrofers, i també 158 hectàrees de fruita dolça repartides entre una vintena de municipis.

La sequera també ha afectat les 47 hectàrees de fruita dolça en secà d’aquests municipis on hi predomina el cirerer de secà, amb 30 hectàrees, el pruner (4 hectàrees), l’albercoquer (3 hectàrees), el magraner (3 hectàrees), el presseguer (2 hectàrees), el pomer (2 hectàrees) i la figuera (2 hectàrees). Unió de Pagesos estima que en tota la superfície de fruita dolça indicada, tant en la de secà com en la de regadiu, ja hi ha la meitat dels arbres morts.

Per a la pagesia afectada de la zona, els 275 €/ha d’ajut que ha donat el Ministeri d’Agricultura i els 275 €/ha addicionals que atorgarà el Departament d’Acció Climàtica gràcies a la insistència d’Unió de Pagesos, l’única organització agrària que ho ha demanat, són insuficients. De la mateixa manera, també seran insuficients els ajuts que el Departament va articular a final de juliol per deixar la cirera no comercial en els arbres o llençar la fruita a terra i, per als quals només han estat sol·licitats per a 178 hectàrees.

Unió de Pagesos reclama una solució per a la pagesia que ha perdut els arbres tant en secà com en regadiu o reg de suport. El sindicat considera que l’Administració ha d’habilitar un pla de reconversió per a la pagesia professional afectada, que permeti cobrir el 100% dels costos d’arrencada, nova plantació i el període improductiu que tenen les plantacions, tal com contempla la normativa comunitària d’ajuts d’estat.

Redacció / ACN

 

Restriccions des d’avui: 200l d’aigua per habitant al dia a Riudecanyes i Duesaigües

Aspecte que ofereix el pantà de Riudecanyes. Foto: Ariadna Escoda

Aspecte que ofereix el pantà de Riudecanyes. Foto: Ariadna Escoda

Les mesures de l’emergència per sequera hidrològica a l’aqüífer del Fluvià-Muga i al pantà de Riudecanyes entren en vigor aquest dimecres, quan el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que declara la màxima alerta en aquestes zones. Així ho va anunciar la setmana passada el director de l’ACA, Samuel Reyes, per la situació crítica en què es troben les dues reserves. L’emergència afecta 22 municipis de l’Alt Empordà i 2 del Baix Camp i comporta limitar el consum d’aigua a 200 litres per habitant al dia, entre altres restriccions. És la primera vegada que Catalunya decreta l’estat d’emergència previst en el Pla especial per la sequera del 2020.

Les pluges del maig i el juny, notòries en algunes parts de Catalunya però no a tot el territori, no han estat suficients per evitar que 24 municipis amb uns 26.000 habitants que depenen de l’aqüífer del Fluvià-Muga i de l’embassament de Riudecanyes entrin en emergència, l’escenari més preocupant del Pla especial per sequera del Govern.

L’aqüífer del Fluvià-Muga es troba a 14,4 metres sobre el nivell del mar, un mínim històric en els registres, per sota de la cota dels 14,5 metres a què havia arribat el 2009.

Els 22 municipis que passen de fase d’excepcionalitat a emergència, amb una població de 24.399 habitants, són Agullana, l’Armentera, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum.

L’embassament de Riudecanyes es troba al 6%, amb un volum de 0,3 hm3, i s’hi declara l’emergència per garantir l’aigua de boca als municipis de Riudecanyes i Duesaigües.

Amb l’entrada en emergència, a més de la limitació a 200l/habitant al dia en els usos municipals, les restriccions també afecten el reg agrícola –es pot autoritzar només el de supervivència de conreus llenyosos- o s’han de reduir un 25% els consums dels usuaris industrials i també en els usos recreatius.

També està prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats); omplir fonts ornamentals; llacs artificials; piscines d’aigua dolça i netejar qualsevol vehicle, excepte en establiments específics. Les administracions locals poden establir limitacions addicionals en instal·lacions esportives i equipaments lúdics.

Incompliment dels topalls de consum d’aigua

L’ACA va avançar els dos estats d’emergència en una roda de premsa la setmana passada, en què també va assenyalar que només el 41% dels municipis de l’aqüífer Fluvià-Muga compleix amb les dotacions que fixa el Pla de sequera, mentre que el 50% fa servir més aigua del que li pertocaria i el 9% no ha aportat les dades de consums.

Un exemple d’aquest sobreconsum es troba a Peralada, el municipi que més aigua gasta de l’aqüífer Fluvià-Muga, 493 litres/habitant al dia segons dades del juny, mentre que el límit se situa en 230 per als usos urbans en fase d’excepcionalitat i es rebaixa a 200 en la d’emergència.

Sancions, a partir d’ara

Fins ara, l’ACA no podia multar els municipis que consumien més aigua de la permesa, després que el Parlament acordés una moratòria en les sancions perquè els ajuntaments tinguessin temps de demanar ajudes per millorar l’estalvi de l’aigua.

Ara bé, aquesta setmana ha entrat en vigor el règim sancionador, que no es pot aplicar, però, de manera retroactiva. Així doncs, serà amb les properes dades de consum que reportin els municipis quan l’ACA podrà obrir el camí per sancionar-los en cas que sobrepassin les dotacions de la sequera. L’ACA ha insistit en diverses ocasions que l’objectiu no és sancionar, sinó fer front a la sequera.

L’emergència a l’àrea metropolitana, un possible escenari a finals d’any

Pel que fa a la situació del sistema Ter-Llobregat, que abasteix l’àrea metropolitana de Barcelona i altres municipis, les previsions de l’ACA havien apuntat que podria entrar en emergència a finals d’estiu, però les pluges han permès endarrerir aquest eventual escenari al novembre o desembre.

ACN

 

Comunitat de Regants de Riudecanyes: “El pantà de Siurana també hauria d’estar en emergència hídrica”

Una imatge del pantà de Siurana. Foto: ACN

Una imatge del pantà de Siurana. Foto: ACN

Davant de l’anunci de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de declarar l’emergència hídrica al pantà de Riudecanyes, de manera que limita el consum d’aigua a un màxim de 200 litres per habitant al dia, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes manifesta que, segons la normativa vigent, s’entra en emergència quan el sistema Siurana-Riudecanyes baixa per sota l’1 Hm³ d’aigua embassada entre ambdós espais. “Aquest fet va ocórrer el passat dilluns, quan es vam situar a 0,999 Hm³ i avui l’ACA ha declarat l’emergència només per Riudecanyes, mentre que per Siurana se’n desmarca adduint manca de competència“, apunta el comunicat.

Des de la Comunitat de Regants es detalla que l’ACA és l’explotador de l’embassament de Siurana i, segons per quines coses, les decisions són unilaterals sense comptar amb la CHE (com per exemple decidir l’aigua a desembassar), mentre que per d’altres, argumenta, no té competències (com per aplicar l’emergència a Siurana). Tampoc és lògic que mentre de Siurana s’està regant amb normalitat, des de Riudecanyes no es puguin regar arbres llenyosos per salvar-ne la subsistència. La Comunitat de Regants destaca, per cert, que es tracta d’un embassament promogut i pagat per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i del qual n’és l’únic concessionari.

“Per desgràcia, la restricció més gran ja fa temps que la tenim i és la falta d’aigua per poder regar. Així, doncs, manifestem que, en tot cas, serà cada municipi el que hagi d’aplicar les restriccions dins el seu àmbit competencial”, continua el comunicat.

“Des de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes apostem perquè l’aigua regenerada de la depuradora de Reus pugui fer-se servir per a regar, i esperem, tal com ens van informar en la reunió del dia 18 de juliol amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que això pugui ser una realitat en cas de necessitat per l’estiu vinent”, diu l’escrit.

En últim lloc, la Comunitat anuncia que “s’ha encarregat un estudi de la valoració de l’impacte de la sequera en el nostre àmbit per tal de sol·licitar els ajuts necessaris per als nostres regants i per a la mateixa Comunitat de Regants. Serà molt difícil poder cobrar als comuners qualsevol derrama de manteniment de les nostres instal·lacions, algunes d’obligat compliment com la seguretat de la presa de Riudecanyes, si els nostres partícips no han pogut regar ni han tingut ingressos per aquest motiu“, conclou el comunicat.

V.Tapias

 

Declarada l’emergència al pantà de Riudecanyes i limitació d’aigua a 200l/habitant al dia

Aspecte del pantà de Riudecanyes. Foto: Ariadna Escoda

Aspecte del pantà de Riudecanyes. Foto: Ariadna Escoda

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) declara l’escenari d’emergència a l’aqüífer del Fluvià-Muga i a l’embassament de Riudecanyes, de manera que limita el consum d’aigua a un màxim de 200 litres per habitant al dia.  Així ho ha anunciat el director de l’ACA, Samuel Reyes, en una roda de premsa aquest dimecres després de la reunió de la Comissió Interdepartamental de la Sequera del Govern.

La declaració afectarà 22 municipis de l’Alt Empordà que s’abasteixen de l’aqüífer Fluvià-Muga, la meitat dels quals incompleixen les dotacions actuals per sequera, i dos municipis del Baix Camp que depenen de Riudecanyes (Duesaigües i Riudecanyes). Es preveu que entri en vigor la setmana que ve, quan es publiqui la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Els responsables de l’ACA prenen aquesta decisió perquè les reserves de l’aqüífer Fluvià-Muga es troben en el seu mínim històric, mentre que el pantà de Riudecanyes està al 5,25%. Els dos pobles afectats de la zona de Riudecanyes estan complint amb les restriccions. En canvi, els 22 municipis de l’Alt Empordà han augmentat el seu consum durant el mes de juny. La meitat d’ells no compleixen amb el que s’estableix.

Redacció /ACN

 

Escornalbou reneix tres anys després

Un actor recreant Eduard Toda mostra l’interior del conjunt

El Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou torna a estar obert, després de les obres de restauració i millores de serveis que durant 3 anys han mantingut aquest equipament tancat al públic.

Els treballs formen part de l’operació “Escornalbou reneix“, un ambiciós projecte que va començar ara fa 6 anys i que té com a objectiu impulsar aquest important recurs patrimonial i natural, de titularitat de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, i convertir-lo en un actiu turístic de primer ordre, tant per als municipis de la Baronia (l’Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes, la Torre de Fontaubella i Vilanova d’Escornalbou), com per al conjunt de la Costa Daurada.

Coincidint amb aquesta reobertura, divendres s’ha celebrat un acte institucional que ha comptat amb la presència de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga; el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà, i els alcaldes i alcaldesses dels 7 municipis de la Baronia d’Escornalbou. En l’acte de reobertura, un actor que interpretava Eduard Toda, ha guiat els assistents en un recorregut per les noves instal·lacions.

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat que “amb aquesta iniciativa recuperem espais, els dignifiquem i els posem a l’abast de la ciutadania i dels visitants amb un objectiu clar: el progrés dels nostres municipis i del conjunt del territori i la millora de la qualitat de vida dels seus habitants. Volem dinamitzar la Baronia a través d’un turisme basat en la cultura i el patrimoni arquitectònic i natural i plenament respectuós amb l’entorn”.

Per la seva part, el subdelegat del Govern Central a Tarragona, Santi Castellà, ”Les obres de restauració al castell monestir d’Escornalbou són un exemple de la necessària col·laboració entre administracions en benefici del nostre patrimoni històric. La inversió de l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un mostra més del compromís del Govern d’Espanya en participar activament en totes aquelles intervencions que preserven aquells béns culturals que mantenen viu el llegat del nostre passat.”

La consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, ha destacat l’aposta “clara i decidida” del Departament de Cultura per “revisar i rellegir la nostra història, i per apropar-la a tots aquells que ens visiten i que viuen i gaudeixen el patrimoni”. Garriga ha explicat que cal afrontar la darrera fase de recuperació del monument, “la més complexa a nivell conceptual, la de més impacte social”, que consisteix en “traduir tota la recerca i coneixement que tenim del conjunt a un llenguatge inclusiu, amb els relats que s’hi desenvolupen i atractiu per a la visita”. “Volem que el nou projecte museogràfic proposi noves narratives i faci una aposta ferma per la utilització de la tecnologia digital posada al servei de l’accessibilitat i la difusió del patrimoni”, ha afegit.

En concret, en aquesta segona fase de restauració del monument, els treballs s’han centrat en la restauració de l’església i les torres així com de la resta del conjunt monumental i el seu entorn. Pel que fa a l’església, s’ha treballat en la restauració de la coberta i en la consolidació estructural i restauració dels murs i la volta sota la coberta de l’església i les torres. Pel que fa a la resta del conjunt patrimonial, s’ha dut a terme la consolidació estructural de la planta noble i les cobertes, la millora de l’accessibilitat i la connectivitat, la creació d’una oficina de gestió i d’un espai d’acollida de visitants i s’han efectuat les pertinents excavacions arqueològiques. També s’ha actuat a l’exterior de l’equipament amb la restauració de l’ermita de les tres verges i l’ermita de Santa Bàrbara, la rehabilitació de l’edifici de serveis i la cafeteria i la renovació de l’espai d’aparcament, entre altres accions.

La primera fase es va centrar en la recuperació de l’entorn natural amb l’abastament d’aigua potable, la restauració de les corralines i l’entorn, la consolidació del mur del camí dels frares i de la font del sarraí, el sanejament i tractament d’aigües residuals amb la instal·lació d’una depuradora i la recuperació i millora dels camins i senders dels pobles de la Baronia d’Escornalbou fins al castell monestir.

La segona fase del projecte de restauració ha comptat amb el finançament de l’1,5 per cent cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. L’anterior fase va comptar amb el finançament de la Generalitat de Catalunya i dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). En total, les obres de millora al castell monestir i a les seves immediacions han comportat, fins al moment, una inversió global de 5,7 milions d’euros.

La darrera fase del projecte global de restauració incideix en la millora de la museografia i en altres serveis turístics complementaris com a culminació de tot aquest procés. Està previst que aquesta última fase inclogui la recerca històrica, la restauració del mobiliari, la museografia, la millora de la instal·lació elèctrica i el sistema de comunicacions, i l’habilitació d’un restaurant entre altres serveis.

La darrera fase del projecte global incidirà en la millora de la museografia i en altres serveis turístics complementaris com a culminació de tot aquest procés. Està previst que aquesta tercera fase inclogui la nova museografia, la museïtzació de la cuina, l’adequació del claustre a les restes arqueològiques trobades, la restauració de béns mobles i de llibres antics de la biblioteca d’Eduard Toda i la publicació de la recerca històrica realitzada.

Per tal que la ciutadania i el turisme de la zona puguin visitar les novetats del monument i gaudir de tot el conjunt patrimonial, l’entrada serà gratuïta durant el mes d’agost.

Cap de setmana de portes obertes i Santa Teca

A partir d’avui dissabte, el Castell Monestir ja es pot tornar a visitar. Per celebrar la reobertura s’hi han organitzat unes jornades de portes obertes que coincideixen amb la fira Santa Teca. S’han programat diverses visites al monument amb els següents horaris: dissabte 29 de juliol i diumenge 30 de juliol a les 10.30 h, les 11.45 h, les 13.00 h, les 16.00 h, les 17.15 h i les 18.30 h. No cal reserva prèvia.

Respecte als horaris de Santa Teca, està previst que les activitats comencin el dissabte sobre les 12.30 h i s’allarguin fins a ben entrada la nit (01.00 h). Diumenge, els actes també s’iniciaran sobre les 12.30 h però finalitzaran sobre les 23.00 h.

 

Ernest Roigé, president del Consell Comarcal del Baix Camp la primera meitat del mandat

Ernest Roigé, durant la investidura

Aquest dilluns 24 de juliol, Ernest Roigé, alcalde de Riudecanyes, ha estat escollit com a nou president del Consell Comarcal del Baix Camp per als dos primers anys de la legislatura 2023-2027 amb 25 vots a favor de diferents forces polítiques.

L’acord polític entre les tres forces amb més representació comarcal, ERC-AM, JUNTS-CM i PSC-CP per compartir el govern comarcal durant el mandat 2023-2027 es basa en el desenvolupament de diversos serveis comarcals. Mentre pel que fa a l’organització de la corporació comarcal es durà a terme al ple d’organització de l’ens, que pròximament es convocarà.

La segona meitat del mandat, la presidència del Consell Comarcal correspondrà a Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja, que mentrestant agafarà la presidència de l’empresa pública comarcal de gestió de residus Secomsa.

En el discurs d’investidura, Ernest Roigé ha mostrat il·lusió i compromís a l’hora de desenvolupar la presidència del consell, així com la voluntat de continuar treballant els projectes engegats a l’anterior legislatura i que no s’han pogut finalitzar.

Desenvolupar la línia política, des de l’entesa

Roigé ha volgut remarcar la voluntat “de pacte i de diàleg” que hi ha entre els diferents partits polítics del consell. Un fet que propicia poder fer política des de l’entesa i de manera transversal per tal de poder arribar a totes les poblacions de la comarca. En aquest sentit, Roigé ha remarcat “la gran tasca” que fan els treballadors del Consell Comarcal del Baix Camp a l’hora d’oferir els serveis als municipis, ja que dels 28 que formen la comarca, cadascun d’ells tenen un nombre d’habitants, casuístiques i característiques diferents que cal tenir en
compte.

Roigé ha volgut finalitzar el seu discurs, fent una particular declaració d’intencions: “En mi trobareu un president que vol recollir la millor essència de la tradició comarcal, i que arriba amb l’ambició que el Baix Camp continuï sent una comarca capdavantera. En mi trobareu un president amb mentalitat oberta, amb la màxima voluntat de diàleg i amb la mà estesa, que espera la màxima implicació i col·laboració de tots els membres de la corporació comarcal per tirar endavant els projectes que han quedat pendents de la passada legislatura”.

Parlaments dels portaveus comarcals

Tots els portaveus han felicitat el president de l’ens comarcal. En el seu torn de parlaments, el conseller del Nou Moviment Ciutadà, Oliver Klein, ha posat èmfasi en la importància de l’ens per dur a terme el municipalisme i ha destacat en tot moment la seva voluntat de treballar per millorar la comarca i per Cambrils.

Per la seva banda, el conseller comarcal de l’Ara, Daniel Rubio, ha mostrat en tot moment la mà estesa per treballar per la comarca i pels problemes actuals que hi ha palesos com l’abastiment d’aigua, la transició energètica, entre d’altres.

El representant de la CUP-AMUNT, Juan Gómez, ha manifestat la seva voluntat de continuar fiscalitzant l’acció de govern perquè l’ens comarcal lluiti pel bé comú i no perdi de vista la voluntat de servei públic.

En el seu torn, el representant de VOX, Ricard Montero, s’ha mostrat crític amb el repartiment de la presidència de l’ens comarcal i ha qüestionat la viabilitat que les comarques tinguin un consell comarcal.

Durant el seu discurs, David Paul Chatelain, representant del PP, ha primat l’interès general de la comarca i ha insistit en el fet que els acords que es prenguin durant aquest pròxim mandat han de ser beneficiosos per a tota la comarca.

David Lafuente, representant de PSC-CP s’ha mostrat satisfet amb el pacte de govern amb JUNTS-CM i ERC-AM, ja que és la representació més fidel als resultats de les eleccions municipals al Baix Camp.

El portaveu de JUNTS-CM, Simó Gras, ha destacat el paper principal que el Consell Comarcal té a la comarca i ha recordat que els polítics i les administracions, existeixen per facilitar la vida als ciutadans, i no per complicarla.

Per acabat, com a partit majoritari, ERC-AM, a través de la seva portaveu, Camí Mendoza ha volgut remarcar la importància de mantenir i potenciar la feina que fa el Consell Comarcal per tal que la comarca que tingui una llarga vida.

L’acte ha comptat amb la presència de diferents alcaldes i alcaldesses de la comarca.

 

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no tindrà aigua per al reg

Una imatge del pantà de Riudecanyes. Foto: ACN

Una imatge del pantà de Riudecanyes. Foto: ACN

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes manifesta que en la reunió que van mantenir el passat dimarts, 18 de juliol, amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es va comunicar que no era possible el reg d’emergència.

Des de l’administració es va argumentar que per a la utilització de l’aigua de la depuradora de Reus no hi havia temps material per  fer les obres necessàries. Així mateix, consideraven que el reg des de la presa de Riudecanyes no solucionava la manca de reg si després no es podia continuar regant.

En aquesta mateixa reunió, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural es va comprometre a tirar endavant la connexió de l’aigua de la depuradora de Reus amb la xarxa de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, per tal que es pugui utilitzar en escenaris com l’actual en les pròximes temporades de reg.

Per altra banda, des de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes es vol esclarir i/o rectificar algunes de les informacions aparegudes últimament:

  1. La Comunitat de Regants, a través d’una empresa constructora, disposava de tot el material per a la realització de la connexió de l’aigua de l’EDAR de Reus amb la xarxa pròpia de la comunitat. Sí que és cert que el termini d’execució era d’entre quatre i cinc setmanes i que donada la data actual representaria poder-se usar a mig o finals d’agost.
  2. No és cert que fes cinc mesos que des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’estigués parlant amb la Comunitat de Regants per debatre la situació de sequera. La primera reunió per parlar d’aquest tema va ser el dia 24 de maig de 2023 i la següent el 13 de juny de 2023.
  3. S’acusa la comunitat de regants de mala gestió perquè l’embassament de Riudecanyes, des del final del reg de 2022 fins a l’actualitat, s’ha buidat 0,6 Hm³. Cal recordar que els ajuntaments tenen drets i concessions que paguen i que, per tant, els atorga un volum, proporcional a tots els regants, d’aigua. Aquest volum que els corresponia, a l’estiu de 2022 es va negociar amb ells i es va arribar a l’acord que l’agafarien acabada la temporada de reg i així poder donar més setmanes de reg durant l’estiu, en el qual la dotació per a tots els usos es va reduir prop del 60%. Si no s’hagués arribat a aquest acord, només s’hauria pogut regar vuit setmanes i, per tant, la reducció hagués estat de quasi el 70%.
  4. Cal recordar que l’aigua que se subministra als ajuntaments per al consum urbà és prioritària i actualment només es proporciona aigua per als abastaments que, o no tenen altres vies, o que estarien en restriccions.
  5. Amb 500.000 m³ no se subministren quatre setmanes de reg simple. L’any passat la comunitat de regants tenia un consum mig per a reg de 300.000 m³ setmanals. Per tant, cal remarcar que l’aigua que quedava a l’embassament no era un excedent, era per distribuir als abastaments durant l’estiu. Una decisió que es va posposar a després de l’estiu de mutu acord.

 

L’ACA estudia buidar el pantà de Riudecanyes per poder salvar els avellaners del Baix Camp i el Tarragonès

Aspecte que ofereix el pantà de Riudecanyes. Foto: ACN

Aspecte que ofereix el pantà de Riudecanyes. Foto: ACN

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) estudia buidar el pantà de Riudecanyes per tal de poder regar i salvar els avellaners del Baix Camp i el Tarragonès. D’aquesta manera, es desembassarien 0,26 hm3 d’aigua dels 0,34 que queden actualment. Segons ha pogut saber l’ACN, aquesta mesura es podria prendre els pròxims dies. Abans, però, s’ha de garantir l’aigua potable pel municipi ja que Riudecanyes s’abasteix únicament del pantà i fonts d’Acció Climàtica asseguren que la prioritat és l’aigua de boca. Per això, la setmana vinent, una empresa farà una prospecció per obrir un nou pou. Paral·lelament, Acció Climàtica negocia amb l’empresa Forestal Catalana la retirada de peixos per evitar una mortaldat d’aquests si es buida el pantà.

Des de l’anterior mandat, l’Ajuntament està estudiant la possibilitat d’abastir-se d’aigua freàtica, “ser autosuficients”, diu l’alcalde de Riudecanyes, Ernest Roigé, a l’ACN. A més, l’equip de govern està realitzant obres per arranjar l’accés als dipòsits d’aigua perquè s’hi pugui arribar amb camions cisterna. Contemplen que conforme baixi la quantitat d’aigua del pantà, aquesta perdrà qualitat i caldrà diluir-la amb aigua externa. Són dos projectes que treballen des de fa com a mínim dos anys, asseguren, tot i que reconeixen que la situació de sequera els ha “accelerat”.

Aquest divendres hi ha prevista una reunió entre l’ACA i l’ajuntament per abordar tota aquesta qüestió.

Reg d’emergència amb aigua de la depuradora

D’altra banda, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes està preparant un document tècnic per tirar endavant el reg d’emergència, licitar el projecte i executar les obres per tal de poder utilitzar l’aigua regenerada de la depuradora de Reus. Fonts de la Comunitat de Regants expliquen que és una feina que hauria de fer el departament d’Acció Climàtica, però que si es fa des d’un ens públic, el projecte no s’adjudicaria fins a la tardor.

Els regants calculen que hauran de construir entre set i vuit quilòmetres de canonada per bombejar l’aigua de la depuradora a la xarxa de la comunitat de Riudecanyes. Aquesta infraestructura no estaria enllestida fins al mes d’agost, unes setmanes “crucials” pels avellaners. Per això, abans preveuen poder utilitzar l’aigua que queda al pantà.

ACN

 

La pagesia del Camp de Tarragona exigeix inversions i ajuts per las sequera

Exigeixen inversions i ajudes per a la pagesia en el context de sequera. Foto: ACN

Exigeixen inversions i ajudes per a la pagesia en el context de sequera. Foto: ACN

Uns 200 pagesos del Camp de Tarragona s’han concentrat aquest dissabte a Riudecanyes per advertir que la sequera podria provocar la mort d’avellaners i la reducció de la producció d’oliveres repartides en unes 4.000 hectàrees. L’acció coincideix amb la primera campanya en què no es transvasa aigua del pantà de Siurana al de Riudecanyes. En aquest context, Unió de Pagesos ha insistit en reactivar el projecte de regeneració d’aigua de la depuradora de Reus i ha exigit a les administracions inversions en mesures efectives i ajudes per al sector per afrontar les pèrdues. El sindicat també demana “generositat” als ajuntaments que s’abasten de l’embassament de Riudecanyes perquè optin per alternatives que ajudin a “salvar pagesos i producció”.

Sota els lemes ‘Prou paraules, més inversions, el regadiu és vida, ajuts a la pagesia’ i ‘La pagesia diu prou’, Unió de Pagesos i la Comunitat de Regants de Riudecanyes han encapçalat una concentració a tocar del pantà, on s’han reunit vora 200 persones. Aquesta és la primera campanya que els pagesos no tenen reg provinent de l’embassament de Riudecanyes, una situació que fa perillar cultius. Segons els agricultors, es veuran afectades 4.000 hectàrees de conreu, 3.000 de les quals són d’avellaner. “Si l’arbre és jove, el més segur és que es mori, i en cas de ser vell, s’assecaran moltes rames. Respecte l’oliver, pot provocar la pèrdua de la collita i que això repercuteixi a la següent campanya”, ha apuntat Martí Macias, responsable de l’aigua al Tarragonès d’Unió de Pagesos.

“Estem acostumats a perdre collites”, ha lamentat durant el seu discurs el responsable d’organització del sindicat agrícola, Carles Vicente. Davant d’aquest escenari, ha reclamat que el projecte de regeneració d’aigües de la depuradora de Reus s’executi com una obra d’urgència per salvar la pagesia i la producció. En la mateixa línia, ha demanat que l’administració agilitzi la burocràcia vinculada a l’obertura de pous per tal que aquells pagesos que disposin de recursos hídrics propis els puguin utilitzar. D’altra banda, el sector tem que si no plou aviat és possible que s’assequin els aqüífers que alguns pagesos destinen per als seus camps.

Els pagesos s'han concentrat a Riudecanyes. Foto: ACN

Els pagesos s’han concentrat a Riudecanyes. Foto: ACN

L’abastament d’aigua dels ajuntaments, sota la mirada dels pagesos
Vicente també ha assenyalat altres agents implicats en la gestió de la sequera; concretament als ajuntaments que s’abasten de l’aigua del pantà de Riudecanyes. El membre d’Unió de Pagesos els ha demanat “generositat” per “preservar la pagesia” i els ha convidat a buscar altres punts d’avituallament en un moment “que plou menys”. De cara al futur, ha apostat per debatre sobre la possibilitat d’instal·lar una dessaladora al Camp de Tarragona. Tot plegat, ha subratllat, també tindria una repercussió directa per a la pagesia de la comarca del Priorat.

La Comunitat de Regants de Riudecanyes ha coincidit en considerar la regeneració d’aigües com una mesura a tenir en compte en temps de sequera. Per això, el gerent de l’entitat ha lamentat que les administracions no hagin invertit a temps en aquest projecte que si bé “per enguany no salvaria res”, ha assegurat que podria tenir incidència de cara a pròximes temporades. En canvi, a l’hora de valorar la possibilitat que els pobles que utilitzen l’aigua de Riudecanyes, Prats ha indicat que es tracta d’una qüestió “complicada”, ja que “no tots els municipis tenen alternatives” i ha afirmat que la directiva de l’aigua aconsella que existeixin altres punts d’abastament en cas de necessitat. El gerent de l’entitat ha remarcat que l’estiu passat, es van arribar a acords amb els governs locals per reservar aigua per al regadiu.

Després de la concentració d’aquest dissabte al matí, una representació dels pagesos s’ha traslladat fins a la depuradora de Reus per mostrar el cabal d’aigua que en surt. A més, també s’ha fet una crida a la mobilització per a pròximes convocatòries, com és el cas de la tractorada prevista per la setmana vinent a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, ubicada a Saragossa.

ACN

 

Es tanca l’aixeta per regar avellaners i oliveres al Baix Camp

Una imatge de l'assemblea de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Foto: Cedida

Una imatge de l’assemblea de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Foto: Cedida

La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no té aigua per al reg dels seus dos cultius principals, l’avellaner i l’olivera. “Aquesta situació té conseqüències molt greus, com ara la necessitat d’arrencar els avellaners que no tinguin altres alternatives de reg, la pèrdua de la collita d’olivera i les repercussions sobre tota la indústria agroalimentària que gira al voltant d’aquests conreus”. D’aquesta forma, consideren que la situació “també afectarà directament a la Comunitat de Regants, ja que sense poder regar i amb la gent sense ingressos, es farà difícil el cobrament de les taxes de manteniment”.

Des de la Comunitat de Regants alerten que aquest fet pot provocar un increment de la massa forestal i el risc d’incendi, a més d’un descontrol de la fauna salvatge i l’increment de la petjada de carboni. Per tant, és una problemàtica que afectarà a tota la societat en general.

Així va quedar clar en l’assemblea ordinària de l’entitat que es va celebrar el passat divendres. En la mateixa assemblea es van presentar diverses alternatives per a poder disposar de més aigua: aprofitar l’aigua regenerada de les depuradores i aportacions d’aigua a l’embassament de Siurana per al Priorat, els cabals ecològics i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

A l’assemblea ordinària es va acceptar autoritzar a la Junta de Govern a què demani la declaració de zona catastròfica si s’acaba sense poder regar, com també instar als governs de Catalunya i de l’Estat espanyol per a l’atorgament d’ajuts als regants i a la mateixa Comunitat de Regants. També es va proposar la visualització als mitjans de comunicació de la problemàtica amb l’assistència a la concentració del dia 13 de maig a la presa de Riudecanyes i insistir i exigir a les administracions hidràuliques (CHE i ACA) i al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que es materialitzin les aportacions d’aigua per a la Comunitat de Regants.

Des de la Comunitat de Regants argumenten que “si el 2021 s’hagués tirat endavant amb la proposta que l’ACA va presentar a la taula del Siurana, proposta que la Comunitat veia i veu com a bona solució, ara potser la situació no seria tan greu. És moment de no frenar més inversions que són estructurals i que amb aquesta sequera es fan més necessàries i prestar màxim ajut al sector agrari que tant en pateix les conseqüències”.

 

Èxit de la XIV edició de la fira Tastaverd, malgrat el vent

Una imatge de la fira. Foto: Cedida

Una imatge de la fira. Foto: Cedida

Aquest dissabte 15 d’abril s’ha celebrat la XIV edició de la fira Tastaverd a Riudecanyes, una nova edició que, tot i les condicions meteorològiques per les fortes ventades, s’ha pogut desenvolupar amb la programació prevista des de les 10 fins a les 21 h.

El circ, l’eix central
L’eix central de la fira ha estat el circ, que ha caracteritzat els carres i algunes parades delpoble, acollint una trentena d’activitats per a tota la família així com tallers de circ i de productes naturals, conta contes, tastos d’oli i de vins, entre d’altres, i una vuitantena de parades de productes artesans i de proximitat.

Fa catorze anys que se celebra la fira Tastaverd. Foto: Cedida

Fa catorze anys que se celebra la fira Tastaverd. Foto: Cedida

Des de l’Ajuntament es mostren satisfets de com s’ha desenvolupat la jornada, que a priori semblava que no es podria dur a terme amb normalitat pel vent, però que a partir del migdia ha afluixat i ha permès a visitants i a locals gaudir de la fira plena de gom a gom.

“Les entitats, la col·laboració de les veïnes i els veïns, la implicació de la brigada municipal i inclús la col·laboració de Protecció Civil de Montbrió del Camp són part molt important de la fira i la seva organització”, ha explicat Ernest Roigé, alcalde de Riudecanyes.

L'esdeveniment va acollir més de 80 parades. Foto: Cedida

L’esdeveniment va acollir més de 80 parades. Foto: Cedida

Catorze anys de fira
La fira Tastaverd fa catorze anys que se celebra a Riudecanyes, i cada any va canviant el tema principal. Enguany, ha estat el torn del circ, i per això, els espectacles que s’han pogut veure durant l’esdeveniment han estat relacionats amb aquest món. En aquesta línia, Maria Teresa Vilella, regidora de Festes i Cultura ha remarcat “la importància d’alinear el tipus d’espectacle amb el tema de la fira”.

 

Les obres del castell monestir d’Escornalbou ‘personalitzen’ 5.000 pedres dels murs de l’església

La intervenció forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, amb una inversió de més de 5,7 M€. Foto: Diputació

 

Els treballs han descobert fins ara una desena d’inscripcions inèdites fetes pels picapedrers que la van construir

 

El projecte ‘Escornalbou reneix’ que pretén recuperar i dignificar el Castell Monestir d’Escornalbou avança segons el calendari previst. Aquestes setmanes s’està treballant intensament en la restauració i consolidació de l’estructura de l’església, una intervenció minuciosa i acurada que inclou la diagnosi i el tractament individualitzat de les més de 5.000 pedres de les parets del monument, així com la instal·lació d’una estructura interior de fibra de vidre per reforçar-les. Aquest treball minuciós i artesanal ha descobert inscripcions inèdites fetes per una desena de picapedrers durant la seva construcció, que es podran compartir amb els visitants en un futur.

Tot plegat forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, amb una inversió global de més de 5,7 milions d’euros. “L’objectiu final és vetllar per la conservació i promoció d’aquest referent patrimonial de la demarcació de Tarragona”. Així ho ha posat de manifest la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, durant la visita que ha fet aquest dijous, juntament amb el gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Carreté. “S’estan aplicant les tècniques més avançades per tal de minimitzar l’impacte i garantir la conservació de l’església i de les torres, i d’aquesta manera poder impulsar tot el conjunt com a atractiu cultural, patrimonial, natural, paisatgístic i turístic”.

En aquest sentit, Josep Maria Carreté ha destacat que “aquesta important intervenció forma part d’una gran operació de posada en valor del patrimoni monumental d’una de les zones turístiques més potents de Catalunya. Juntament amb les altres actuacions que estem impulsant des del Departament de Cultura a la Cartoixa d’Escaladei i al Reial Monestir de Santes Creus, volem posicionar els tres monuments com un reclam turístic i cultural de primer ordre que pugui complementar el turisme de costa i, alhora, sigui un estímul econòmic pel territori”

A la visita també hi han assistit els diputats de la Diputació de Tarragona Joan Josep Garcia i Josep Forasté; la directora dels Serveis territorials de Cultura al Camp de Tarragona de la Generalitat, Lourdes Malgrat, i l’alcalde de l’Argentera, Lluís Maria Castellví.

De la mà dels arquitectes que dirigeixen l’obra, Manel Pérez i Pau Jansà, han pogut conèixer de primera mà la singularitat dels treballs que s’hi estan fent. “Es tracta d’una intervenció complexa, minuciosa i tecnològica alhora”. De fet, s’està fent un estudi “pedra a pedra” per tractar-les de manera individualitzada en funció de les diferents patologies que presenten: a les façanes més ombrívoles es treballa per erradicar la colonització de microorganismes i a les façanes orientades al sud s’hi intervé bàsicament per tractar l’erosió que presenten les peces. De totes maneres, tota aquesta informació es documenta a través d’un aixecament fotogramètric.

D’altra banda, s’estan consolidant els murs de l’edifici medieval de l’església romànica per estabilitzar-ne l’estructura, malmesa al llarg de la història. Per fer-ho s’estan fent 275 perforacions de 2 metres de profunditats que permetran introduir-hi barretes de fibra de vidre que serviran per “cosir les parets”, en paraules dels arquitectes. A més, s’està renovant la coberta per pal·liar les filtracions d’aigua que ha patit al llarg dels anys.

L’obertura parcial del castell monestir d’Escornalbou està prevista durant el primer trimestre de l’any vinent, un cop tornin a lluir a les estances del castell monestir els béns immobles que s’estan acabant de restaurar i desinsectar. Finalment, també s’estan fent les obres que han de garantir l’accessibilitat al monument de persones amb mobilitat reduïda, amb la construcció d’un ascensor i d’uns lavabos adaptats.

‘Escornalbou Reneix’, un projecte transformador

El projecte ‘Escornalbou Reneix’ s’està executant en tres fases des del 2018, amb una inversió global de més de 5,7 milions d’euros.

Actualment es troba en l’execució de la fase 2.2, que se centra en la restauració i consolidació estructural de l’església i les torres i la millora de l’accessibilitat, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros. Aquesta actuació compta amb el suport econòmic de l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Aquesta subfase comprèn altres actuacions com la consolidació i restauració de l’església i les torres, la restauració de l’ermita de Santa Bàrbara o la millora de l’accessibilitat tant interior com exterior, entre d’altres. La fase 2.1, ja finalitzada, ha inclòs les excavacions arqueològiques realitzades, la consolidació estructural de la planta noble i les cobertes, la restauració de l’edifici de serveis i cafeteria, la restauració de l’ermita de les tres verges.

En la primera fase, anomenada Operació Baronia d’Escornalbou, d’infraestructures i entorn natural es va abastir el castell monestir d’aigua potable des de l’Argentera, es van restaurar les corralines i l’entorn natural, es va consolidar consolidat el mur del camí dels frares i la font del sarraí, es van dur a terme tasques de sanejament i es va construir una depuradora i es van recuperar els camins i senders històrics. Aquesta fase va ser liderada per la Diputació de Tarragona i cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, amb un ajut de 613.908,48 euros d’una inversió total prevista d’1.484.137,66 euros.

Redacció