El Programa de Gestió Alimentària de Reus, referent estatal contra el malbaratament

Imatge de la Jornada “Agendas locales sin desperdicio para transformar nuestro mundo” Foto: Cedida

El Programa de Gestió Alimentària de Reus, que recupera el 98% dels aliments que recull, ha estat un dels exemples de bones pràctiques municipals que s’han explicat aquest matí a l’Espacio Ecooo de Madrid durant la jornada sobre malbaratament alimentari “Agendas locales sin desperdicio para transformar nuestro mundo”. Es tracta d’una jornada d’intercanvi municipal sobre bones pràctiques per a la reducció del malbaratament alimentari, organitzada per l’Ajuntament de MadridEnraíza Derechos, una organització no governamental (ONG) que, des de 1985, treballa per un món sense fam i sense pobresa, sostenible i en igualtat, en el qual totes les persones puguin gaudir dels seus drets. L’any 2015 aquesta ONG va posar en marxa la iniciativa Yonodesperdicio per tal de promoure una alimentació justa i sostenible i conscienciar sobre l’impacte que suposa llençar menjar a les escombraries i la necessitat de reduir el desaprofitament alimentari.

Municipis d’arreu de l’estat que estan desenvolupant accions per a la reducció del desaprofitament d’aliments han participat en aquesta jornada que té com a finalitat visibilitzar les bones pràctiques, compromisos i reptes per als pròxims anys en aquest àmbit. Així com animar a altres municipis i entitats a posar en marxa noves iniciatives que permetin apostar per l’economia circular i la sostenibilitat alimentària i avançar cap a la meta 12.3 de l’Agenda 2030. Una meta que té com a objectiu reduir a la meitat el desaprofitament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i en l’àmbit dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.

Com funciona el programa reusenc
L’actual Programa de Gestió Alimentària de Reus, liderat per l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, parteix del Programa per a la recuperació d’aliments frescos i cuinats per a persones amb pocs recursos econòmics a Reus, creat l’any 2012 en un context de crisi econòmica.

Després d’anys de funcionament, aquest projecte s’ha consolidat i ha fet de Reus una ciutat capdavantera en l’àmbit de la gestió alimentària, amb una incidència molt positiva en els àmbits social i ambiental.

L’existència d’aquesta iniciativa va facilitar una resposta ràpida a la situació d’emergència alimentària generada amb la pandèmia, en què el nombre de famílies que necessitava suport alimentari va arribar a créixer més d’un 60% en dos mesos. Des de gener de 2022, el programa de gestió alimentària de Reus forma part del projecte del Centre Social El Roser, des d’on es coordina i lidera. A més, el menjador social i el rebost social ubicats en aquest equipament municipal reben aliments, frescos i cuinats, a través d’aquest programa.

L’objectiu del Programa de Gestió Alimentària de Reus és recuperar els aliments frescos que, tot i que són aptes per al consum humà, quedarien fora del circuit comercial i acabarien com a residus. Uns aliments frescos que passen per un procés de triatge en un centre especial de treball i són repartits, junt amb altres productes alimentaris, per les entitats socials que formen part de la Xarxa de Distribució d’Aliments i el Menjador Social entre les famílies en situació de vulnerabilitat.

Pel que fa a les dades més recents, durant l’any 2023, la Xarxa de Distribució d’Aliments, que forma part del Programa de Gestió Alimentària de Reus, va atendre 5.614 persones i el menjador social, 528, derivades a aquests dos serveis per professionals de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus. Pel que fa als aliments, des de l’inici del programa fins a desembre de 2023, s’han recollit 2.582 tones d’aliments frescos i cuinats amb una recuperació del 98%. Aquestes dades suposen una mitjana mensual de 18.467 kg d’aliments recuperats. Respecte a la tipologia dels aliments recuperats, la verdura, seguida de la fruita, representen les quantitats més grans.

 

El Hub Foodtech & Nutrition busca partner a Lituània

Representants del Hub Foodtech & Nutrition s’han reunit aquesta setmana amb responsables d’AgriFood Lithuania, un centre i un hub d’innovació digital que reuneix els agents empresarials, científics i públics més importants de Lituània, per tal d’implementar la transformació digital de l’agricultura, l’alimentació i els sectors relacionats.

Aquest pol d’innovació connecta les diferents parts interessades amb actors intersectorials per donar suport integral a la investigació, el desenvolupament i la implementació de tecnologies agroalimentàries avançades. Els dos hubs, Agrifood Lithuania i el Hub Foodtech & Nutrition, tenen molts punts en comú pel que fa a interessos del seu teixit agroalimentari, la qual cosa obre vies de col·laboració entre els dos països.

La trobada entre els representants dels dos hubs ha tingut lloc durant la cimera sobre bioecononomia Green Horizons Summit, organitzada per AgriFood Lithuania i el Research Council of Lithuania, a la qual han estat convidats els integrants del projecte SOULFOOD, entre ells el Hub Foodtech & Nutrition.

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha assegurat que “des del Hub Foodtech & Nutrition treballem per detectar els agents que ens han d’ajudar a generar nous projectes que siguin útils i facin créixer la seixantena d’empreses agroalimentàries adherides. Les accions iniciades aquesta setmana a Lituània tindran continuïtat perquè creiem que un projecte com el Hub ha de buscar aliances internacionals, especialment en l’àmbit de la Unió Europea”.

La digitalització, l’economia circular, la seguretat alimentària, la transparència i traçabilitat per a una millor informació al consumidor, el desenvolupament de nous aliments saludables i sostenibles, i el foment de l’envelliment saludable, són alguns dels punts que més preocupen a les empreses adherides al Hub i que també són d’interès per AgriFood Lithuania. Després d’aquesta primera trobada, els representants dels dos equips han acordat crear un grup de treball per iniciar accions específiques.

 

La Cucafera de Reus es converteix en mona de xocolata

Els membres de la Cucafera, amb l’alcaldessa i diversos regidors, davant la pastiseria Huguet. Foto: Cedida

La Cucafera de xocolata serà a partir d’enguany la nova creació que s’incorpora a les mones de xocolata que realitza el forn de pa i pastisseria Huguet de Reus. La presentació del nou element s’ha fet aquest dimeres a la tarda, al carrer de l’Alcalde Joan Beltran, davant de l’establiment promotor, i ha comptat amb l’assistència de l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, i altres regidors i regidores de l’Ajuntament, a més dels portadors de La Cucafera de Reus.

La col·lecció d’elements del Seguici Festiu de Reus és una proposta que van començar el 2009 amb una reproducció de la Mulassa i, els anys següents, va tocar el torn de l’Àliga de Reus i de l’Indi que, va passar a tenir parella l’any 2022, quan es va fer la figura de la Índia de xocolata. La tradició de fer aquestes reproduccions en xocolata ha fet que any rere any s’esperi quin és l’element seleccionat, una tradició que es va interrompre únicament a causa de la pandèmia.

Entre la col·lecció es pot trobar un 3 de 9 dels Xiquets de Reus, el gegant Carrasclet, els gegants Vitxets de Reus, els Japonesos, el Drac de Reus, el Basilisc, el Lleó de Reus i, fins i tot, el campanar. Les darreres propostes van ser el Bou de Reus, la Índia i la darrera de l’any passat, la Víbria.

La mona de la Cucafera que s’ha presentat enguany ha estat dissenyada, com la resta d’elements del Seguici Festiu, per l’escultor Manel Llaurador. Ha estat escollida amb motiu de la celebració del seu desè aniversari. És una figura de xocolata amb llet, decorada amb pintura de color bronze i amb detalls de pintura blanca, tal com té la figura real. La figura pesa 350 grams de xocolata amb llet i costa 46 euros.

 

El Hub Foodtech & Nutrition de Redessa analitza els ajuts del nou PERTE Agroalimentari

Unes 40 empreses i institucions adherides al Hub han assistit a la jornada, presencialment o via streaming. Foto: Cedida

Les instal·lacions de firaReus Events han acollit aquest dimecres una jornada sobre el PERTE Agroalimentari II i el seu programa s’ha estructurat entorn a tres ponències sobre els ajuts de la segona convocatòria del Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE) Agroalimentari, destinats a finançar projectes d’innovació de la indústria alimentària.

La primera de les ponències ha anat a càrrec del director de Desenvolupament de Negoci d’AVS Consulting, Alberto Palacios, una de les principals consultores en aquests ajuts de tot l’Estat. En la seva presentació, ha explicat que aquesta convocatòria s’adreçarà especialment a projectes que permetin actuar com a elements vertebradors i tractors del desenvolupament sostenible del sector agroalimentari i de la seva modernització i transformació digital.

En paraules del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, “un dels principals eixos del Hub Foodtech & Nutrition impulsat per REDESSA és el d’exercir de radar d’ajuts per a les empreses adherides al projecte, que ja en són una seixantena. Per això, sempre que detectem subvencions que poden ser d’interès, organitzem jornades monogràfiques com la d’avui, a través de les quals volem oferir informació qualitativa als participants que esperem que contribueixi a que les empreses assistents puguin presentar amb èxit els seus projectes per a continuar impulsant el sector agroalimentari de la Catalunya Sud i generar un impacte positiu en el territori”.

Durant la jornada, el gerent territorial Catalunya Sud del centre tecnològic Eurecat, Ignasi Papell, ha esbossat algunes de les línies d’R+D+i potencialment finançables per a la transició cap a una indústria agroalimentària sostenible. Pel que fa a les línies d’investigació presentades per Eurecat, es divideixen en dos àmbits: una línia de recerca, desenvolupament i innovació i una altra centrada en innovació en sostenibilitat i eficiència energètica.

Ignasi Papell ha animat a les empreses a conèixer aquesta línia d’ajuts i a plantejar iniciatives d’inversió i R+D+I que “es puguin treballar des d’ara per convertir-los en projectes guanyadors en una convocatòria que es preveu que sigui molt competida a nivell estatal, en els àmbits de la sostenibilitat, la digitalització, i nous productes i processos alimentaris que permetin guanyar competitivitat a l’empresa”.

Finalment, els assistents han pogut conèixer l’experiència d’un cas d’èxit empresarial de la primera convocatòria d’ajuts. Es tracta de Masergrup i la presentació del seu projecte ha anat a càrrec del director d’Innovació i Estratègia de Masergrup, Víctor Rubio.

Què és el PERTE Agroalimentari?

Recentment, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va anunciar una nova convocatòria del PERTE Agroalimentari en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat amb fons europeus Next Generation. La nova convocatòria forma part de l’Estratègia Nacional d’Alimentació que té com a objectiu impulsar una producció agroalimentària més sostenible. La primera convocatòria d’aquest pla es va resoldre el passat 19 de desembre amb l’adjudicació de 183,6 milions d’euros per a finançar 292 projectes presentats per 233 empreses. Aquesta nova convocatòria es finançarà amb el romanent de fons disponibles.

 

Reus acull aquest cap de setmana la Ruta Motociclista EutichesBook

Presentació de la 6a Eutiches Book Reus, amb els representants municipals i els organizadors de la ruta. Foto: Cedida

Uns 550 aficionats i aficionades al motociclisme es donaran cita els dies 15 i 16 de març, en la Ruta Motociclista EutichesBook Reus. Es tracta de la sisena edició d’aquest esdeveniment organitzat pel Club Esportiu Eutiches que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus a través de la Regidoria de Salut i Esports i de Fira Reus. Un cop més, la sortida i arribada es farà des de firaReus Events i el recorregut transcorrerà per carreteres secundàries i amb poca circulació, que requeriran de més de 12 hores de conducció per a completar-les.

Eutichesbook Reus és un esdeveniment motociclista no competitiu per carreteres obertes al trànsit. L’itinerari és “sorpresa” i es realitza per les muntanyes de la Costa Daurada, el Priorat i el Maestrat. El participant el descobreix amb l’única ajuda d’un llibre de ruta, el roadbook. Aquest obliga a passar per sis punts de control establerts. Quilòmetres, carreteres, ports de muntanya i molts revolts per a gaudir d’un entorn únic amb acompanyant i/o amics. El participant descobreix l’itinerari amb l’única ajuda d’un llibre de ruta, el roadbook, havent de passar pels punts de control establerts, a l’estil del Ral·li Dakar.

Amb la finalitat d’arribar a un major nombre d’aficionats i aficionades, EutichesBook proposa tres rutes diferents: Extrem (700 Km); Pro (500 Km) i Rookie (300Km).

La sortida de les motos es farà de forma esglaonada des de les 6.30 de dissabte. Divendres, 15 de març, es farà la presentació de l’esdeveniment i el briefing presencial a les 20,30h a l’auditori de Fira Reus.

L’organització ha escollit Reus com a punt neuràlgic de la prova pel seu gran interès cultural, comercial i gastronòmic i perquè disposa de les instal·lacions, espais i serveis que requereix un esdeveniment de les característiques de l’EutichesBook.

El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín ha destacat que la ruta  “és un esdeveniment molt atractiu des del punt de vista esportiu. Una experiència molt valorada per les persones amants del motociclisme que any rere any incorpora més dones entre les persones inscrites. Però, també ho és des del punt de vista de la capitalitat esportiva que promovem a Reus, ja que una gran majoria del les persones participants i els seus acompanyants pernocten a Reus i es queden a passar el cap de setmana per conèixer la nostra ciutat ”.

Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, ha agraït un cop més la confiança dipositada per l’organització en firaReus Events. “Estem molt contents de tornar a acollir aquesta ruta que ja ha arrelat al calendari d’esdeveniments del centre de fires i convencions de la ciutat i que connecta pel target a qui va dirigitda amb una de les fires més consolidades del calendari de firaReus: el Saló de la Moto. En aquest sentit, posar en valor unes instal·lacions que ens permeten acollir tot tipus d’esdeveniments i que tenen una gran versatilitat”, ha manifestat.

En el decurs de la presentació, el president del Club Esportiu Eutiches, Artur Aragonès, s’ha referit a l’increment de la presència de dones pilot, que en aquesta edició ascendeix al 10% de les participants i la Glòria Ros i la Susana Franganillo, dues aficionades i participants en l’edició d’enguany, han explicat la seva experiència i vinculació amb la ruta.

La Bassa Nova de Reus serà un refugi climàtic

Imatge virtual de la Bassa Nova de Reus. Foto: Cedida

L’Ajuntament de Reus ha presentat el nou projecte de recuperació de la Bassa Nova amb la voluntat de convertir-lo en un refugi climàtic i d’espai lúdic.

La infraestructura, situada a l’entorn del passeig de la Boca de la Mina, data de finals del segle XIX i, malgrat que actualment es troba en desús, va ser un indret popular, alhora que servia per a l’emmagatzematge i distribució d’aigua. “Volem que sigui un espai lúdic vinculat a l’aigua i que la gent el gaudeixi apropant-s’hi”, ha defensat el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, qui ha detallat que la zona comptarà amb diversos espais d’ombra i descans, així com una zona de jocs. A més, es restauraran els elements originals per recuperar-lo com a element patrimonial.

La zona disposarà d’àrres de lleure, ombra i descans. Foto: Cedida

Els treballs també preveuen l’enjardinament i la construcció de grades d’obra vista a la façana del camí de la pedrera del Còbic, que serviran com a zona de descans per als “nombrosos vianants i ciclistes que freqüenten aquesta ruta”. A més, es millorarà el camí que comunica el passeig de la Boca de la Mina amb l’esmentat camí de la pedrera del Còbic i que dona accés a la bassa. En conjunt, s’intervindrà una superfície de 3.907 metres quadrats amb un pressupost que supera el milió d’euros.

En els pròxims dies, el consistori posarà a exposició pública el projecte i, posteriorment, es traurà a licitació. Ho farà per segona vegada, després que el primer concurs quedés desert a principis del 2023.

 

El Cicle de Muntanya de la Diputació desperta l’interès de Reus

El públic ha seguit el documental a través d’una pantalla de grans dimensions. Foto: Tots21

El Cicle de Muntanya que la Diputació posa en marxa des de fa 17 anys ha despertat definitivament l’interès de la ciutadania de Reus. Des de fa tres anys, els documentals no s’exhibeixen només a l’Auditori de la Diputació, a Tarragona, sinó que segueixen un tour per les comarques de Tarragona i el Palau Bofarull de Reus es troba en aquest recorregut.

Aquest dimarts tocava el torn de la peça de 55 minuts ‘Ladhak, gel en el Petit Tibet‘, un documental de Rafa Vadillo, que aporta un plus en centrar-se en l’escalada feta en salts d’aigua congelats. Res de cercar les grans alçades del Tíbet o del Pakistan, sinó aquells enormes corriols que han quedat petrificats pel gel i que solen estar en altures de 3.000 o 4.000 metres, com comentava a TotsReus21 abans del passi del documental.

Ladhak és una regió coneguda com el Petit Tíbet que forma part de la Índia i on l’expedició de Vadillo -en bona part present al Palau Bofarull, espai que ha hagut d’habilitar una segona sala per donar sortida a la presència de públic- va conviure amb la gent del lloc.

Rafa Vadillo és un alpinista i explorador, i instructor d’alpinisme i escalada, que ha escalat cascades de gel arreu del món, amb primeres ascensions a Sibèria, Lapònia, el Canadà, els Estats Units, Turquia, Eslovàquia, França, Itàlia i els Pirineus.

Aquest nou projecte d’exploració proposa la fascinació i la seducció d’endinsar-nos en el Petit Tibet, Ladakh, situat al nord de l’Índia, fent frontera amb el Pakistan a l’oest i el Tibet, ocupat per la Xina, al nord. El documental mostra l’expedició per explorar i escalar cascades de gel a la vall de Nubra, al nord de Ladakh, una vall estratègica per accedir a la qual cal un permís militar, inclús per als mateixos hindús. En aquesta vall acaben les muntanyes de la carena que inclou el K2, la segona muntanya més alta del planeta. Els expedicionaris van aconseguir l’obertura de cinc noves cascades de gel, una activitat que ha estat reconeguda pel prestigiós mitjà American Alpine Journal, tant al seu web com a l’anuari imprès que es distribuirà el 2024.

Rafa Vadillo -a l’esquerra-, amb la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i el coordinador del cicle, Pau Salas. Foto: Tots21

La presidenta de la Diputació, Noemí llauradó, subratllava a aquest digital l’èxit del cicle, “que l’any vinent complirà la majoria d’edat i del fet de fer-lo itinerant, amb aquest lema de la muntanya es mou. Estem descobrint que hi ha una gran afició al muntanyisme” més enllà de les grans ciutats o d’entorns d’escalada coneguts com Siurana o Margalef, al Priorat.

Ladhak‘ també es podrà veure a la Bisbal del Penedès (13 de març), a Montblanc (15 de març) i a Amposta (19 de març). D’aquesta manera, i sota el lema “la Muntanya es mou” es descentralitza part del contingut per tal que el cicle pugui arribar a molta més gent.

Jaume Garcia

 

Reus emprèn millores als camps de gespa artificial

Imatge dels treballs al camp municipal de La Pastoreta. Foto: Cedida

L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria d’Esports i Reus Esport i Lleure, ha realitzat aquesta setmana actuacions de millora als camps de gespa artificial Reddis, la Pastoreta i annex a l’Estadi Municipal.

Les actuacions portades a terme han consistit en una actuació de rebaix de la capa de cautxú de la gespa artificial. El desgast provocat per l’ús habitual dels camps de futbol de gespa artificial provoca que es deteriori la part superior de les fibres de gespa, fent aflorar el cautxú utilitzat com a reblert i que aquest passi a estar per sobre de la gespa. Amb l’actuació de manteniment es rebaixa la quantitat de cautxú de forma que la gespa torna a ser el material de contacte amb els jugadors i la pilota.

El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, ha explicat que aquesta actuació s’ha realitzat “per a millorar les condicions dels terrenys de joc, donant resposta a les necessitats de millora detectades tant pels serveis tècnics de Reus Esport i Lleure com pels propis usuaris”.

Estalvi d’aigua

Les característiques dels camps de gespa permeten utilitzar-los sense aplicació d’un reg previ al seu ús. Per aquest motiu, i considerant les condicions d’alerta per sequera, els camps municipals de gespa artificial no es regaran per als entrenaments ni per a les competicions.

Sis municipis avancen en l’àrea metropolitana en el camp de la seguretat

Foto de famíia dels alcaldes, regidors i members de la Policia Local dels consistoris que s’han sumat a la iniciativa. Foto: Tots21

Sembla que aquesta vegada la possibilitat que acabi quatllant una àrea metropolitana del Camp de Tarragona jurídicament vertebrada va en serio. A la creació del grup promotor i quatre comissions de treball s’hi afegeix ara l’inici d’una actuació metropolitana conjunta a partir de la seguretat ciutadana i en lluita contra el vandalisme o les necessitats ciutadans d’atenció urgent.

Una simple aplicació mòbil -extensible als ordinadors- permetrà la ciutadania d’almenys sis municipis connectar amb les policies locals o guàrdies municipals -cas de La Canonja– en situacions com poden ser una agressió masclista, un robatori o una persona afectada d’alzheimer que s’ha perdut pels carrers.

Amb el consentiment previ de l’afectat,  es podrà accedir al mòbil de la persona que efectua la trucada d’emergència, gravar les converses que manté en el moment de perill i fins i tot filmar-la amb el seu propi mòbil. A més a més, es podrà fer un seguiment per geolocalització de la persona que ha formulat l’avís d’emergència i també fer-li seguiment amb càmeres de videovigilància dels carrers. Sempre, amb el consentiment previ de l’afectat o afectada.

Els ajuntaments de Tarragona i Reus han promogut un sistema que fa deu anys que funciona a l’àrea emtropolitana de Barcelona a partir d’una iniciativa incial del consistori de Cornellà i que ja suma 150.000 usuaris. A la llarga es vol que els municipis del Camp es connectin amb els de Barcelona.

Així les coses, els ajuntaments de Cambrils, La Canonja, Constantí, Mont-roig del Camp, Reus i Tarragona han acordat aquest dimarts, 12 de març, avançar en el desplegament d’un sistema digital de seguretat compartit entre els municipis i en clau metropolitana i ho han fet visible amb una roa de premsa multitudinària celebrada a l’Ajuntament de Constantí, una població situada entre Tarragona i Reus.

“És una aplicació gratuïta mitjançant la qual les persones que se sentin amenaçades podran prémer un botó i es connectarà amb la comissaria de referència”, ha comentat l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. En cas de comerços, si l’usuari ho autoritza, la policia podrà accedir en temps real a les càmeres de seguretat de la botiga. Això, juntament a l’accés al micròfon i la càmera del mòbil, permetrà “proporcionar més assistència i recollir proves per un possible procediment judicial”, ha destacat Viñuales.

Dades compartides

A la vegada, com que les dades entre municipis estaran compartides, una persona que tingui un problema de seguretat en un municipi que no és el seu també serà atès per la policia local d’on es troba. Fins i tot es donarà servei a persones que puguin ser d’altres ciutats o zona d’influència fora dels sis municipis. “Això ha de proporcionar més tranquil·litat als veïns i també ha de ser una eina molt útil per recollir més informació. Obtenir dades de la ciutadania per millorar la seguretat i guanyar més eficiència per part de les administracions locals”, ha comentat Manel Muñoz, regidor de Serveis Generals de Reus.

L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, ha manifestat la voluntat de sumar més municipis del Camp de Tarragona, en una eina que ha qualificat de “metropolitana”. Amb tot, la voluntat dels impulsors és fer xarxa amb diferents zones de Catalunya per acabar funcionant de manera coordinada a nivell català. En els pròxims mesos es publicaran les diferents licitacions per tal de posar el servei en marxa. Tot i això, els batlles han reconegut que encara no han acordat com es repartiran el cost de l’eina.

Una vegada validada l’aposta tecnològica i per la seguretat en clau territorial, els representants dels sis consistoris han acordat encarregar als respectius equips tècnics i jurídics començar els treballs per dissenyar i compartir el futur sistema digital de seguretat; el qual es concep, des del seu inici, obert a la incorporació de qualsevol altre municipi.

Així, ara s’iniciaran els treballs per al disseny de l’aplicació i el catàleg de funcionalitats, adaptable a les necessitats i particularitats de cada municipi; i que, en tot cas, haurà de permetre la possibilitat d’enviar alarmes en temps real a les policies locals.

A la reunió hi han assistit, per part de l’Ajuntament de Cambrils, l’alcalde, Alfredo Clua, i el regidor Delegat de Seguretat, Enrique Arce; per part de l’Ajuntament de La Canonja, la regidora de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Lucia López; per part de l’Ajuntament de Reus, i el tinent d’alcaldessa, Manel Muñoz, i la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez; i per part de l’Ajuntament de Tarragona, l’alcalde, Rubén Viñuales, i la consellera delegada de Seguretat, Sònia Orts. La reunió també ha comptat amb la presència dels responsables de les respectives policies locals.

Jaume Garcia / ACN

 

La campanya de Nadal a Reus aporta un impacte econòmic de 67,5 MEU

Imatge de la plaça de la Llibertat durant el passat Nadal. Foto: Cedida

L’impacte econòmic estimat de la Campanya de Nadal de Reus 2023-2024 ha estat de 67,5 milions d’euros. Això es desprèn de les dades aportades per l’estudi d’impacte econòmic que l’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Projecció de Ciutat, ha encarregat a l’empresa CERES i que s’ha presentat aquest dilluns al matí.

La regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ha explicat que “aquesta és una xifra molt important i determina, novament, la força del comerç reusenc, la seva àmplia oferta estructurada i reforça l’estratègia d’una ciutat pacificada, amb una àmplia oferta d’aparcaments municipals a uns preus accessibles i una proposta d’oci familiar i cultural molt competitiva que fa que Reus sigui una ciutat per gaudir, tant per als visitants com per als residents”.

La captació de les dades de les persones enquestades es va fer des de finals de novembre a principis de gener que és el període analitzat i que coincideix amb els 45 dies de la campanya “Reus és Nadal”. S’ha fet un estudi d’impacte econòmic de la Campanya de Nadal i d’atracció comercial de la ciutat de Reus. Entre els residents a Reus, un 94% ha realitzat alguna compra de Nadal a la ciutat i, pel que fa als visitants, el 59% ha fet alguna compra relacionada amb les festes nadalenques durant el període analitzat.

Destaquen les compres fetes pels reusencs a la ciutat, que aporten prop de 24 milions d’euros, segons l’estudi. La resta es correspon als visitants de la ciutat, sobretot dels territoris més propers i suposa una xifra superior als 43 milions d’euros. Segons l’estudi, la despesa mitjana dels visitants a la ciutat és de 241 euros, per sota dels 366 euros de mitjana del públic local.

En aquest sentit, el sector roba i complements és el que suma més compres, tot i que el públic reusenc destaca especialment la compra de producte fresc i menjar a la ciutat. Cal recordar que l’enquesta preguntava per compres fetes específicament per Nadal i les diferents celebracions que hi ha aquestes dates.

En resum, les principals conclusions que s’obtenen de l’estudi són:

• Gairebé la totalitat de la població reusenca fa com a mínim alguna de les seves compres de Nadal a la ciutat.

• Roba i els complements apareix com un dels principals productes de compra per Nadal a la ciutat

• El Mercat de Nadal, l’Esfera de llum, l’espai un Nadal Rodó i el Carrussel són les activitats més visitades

• Una part molt important dels visitants de la ciutat per Nadal també consumeixen en establiments de restauració.

• La xarxa d’aparcaments municipals és la forma d’estacionament més utilitzada pels visitants.

• La gran majoria de la població que ha estat a Reus recomanaria venir a Reus durant el Nadal.

Junts per Reus demana que no es tanquin línies educatives

Els rgidors Joan Cares Gavaldà, Mariluz Caballero i Josep Cuerba

Junts per Reus presentarà en el ple de divendres una moció que defensa la necessitat de mantenir totes les línies educatives actives a la ciutat, tant a les escoles públiques com concertades, després que el Departament d’Educació ratifiqués el tancament d’una línia de l’escola la Vitxeta, que posa en risc el seu funcionament, i també per la preocupació que diverses associacions de mares i pares han traslladat al grup municipal davant el
possible tancament d’altres línies en altres centres de la ciutat.

Per això, la regidora Mariluz Caballero ha explicat que Junts per Reus demana a l’Ajuntament i al Departament d’Educació que adoptin “les mesures necessàries per assegurar la continuïtat i el bon funcionament de totes les línies educatives que hi ha a la ciutat”. “No es poden escatimar esforços en matèria educativa i cal destinar-hi tots els recursos possibles, sobretot tenint en compte els nefastos resultats de l’informe PISA que hem conegut fa uns mesos, l’alt índex d’abandonament escolar o la debilitada situació del català en el conjunt del país”, ha assenyalat.

Per això, el grup municipal també exigeix una reducció de la ràtio alumne/docent, tant a les escoles públiques com concertades de Reus, amb l’objectiu de mantenir totes les línies educatives actuals, de millorar la qualitat de l’ensenyament i de proporcionar una atenció més personalitzada a l’alumnat.

Estructurar la zonificació escolar de la ciutat

A més, la regidora ha detallat que Junts per Reus vol que la Regidoria d’Educació creï una comissió docent que articuli una proposta per estructurar la zonificació escolar de la ciutat, a partir de les estadístiques de l’alumnat de matrícula viva i de les dades de què disposa la regidoria, de manera que “cada família aposti pel projecte educatiu de l’escola que cregui més adient”. Així mateix, el grup municipal busca un compromís més clar de l’Ajuntament amb el Pacte Nacional contra la segregació escolar per promoure la inclusió, la diversitat i l’equitat en l’accés a l’educació.

 

Reus reconeix les escoles de dansa amb el premi Beca Roseta Mauri

Un moment del lliurament dels guardons. Foto: Cedida

El Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus ha acollit aquest dilluns al migdia el lliurament dels Premis Beca Roseta Mauri 2024 als alumnes de les escoles de dansa de Reus que hi han participat. L’acte ha servit també per atorgar el reconeixent a la ballarina Magda Borrull del Premi Trajectòria Roseta Mauri 2024.

El lliurament dels premis ha estat presidit per l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, i pel regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, a banda d’altres tinents d’alcaldessa i regidors i regidores del consistori. Els certificats lliurats als alumnes han estat els següents:

ESCOLA DE DANSA DEL CENTRE DE LECTURA. Directora: Teresa Aguadé
Ona Puig Almacellas
Paula Velasco Ruiz
Bruna Andreu Martín
Edna Andreu Martín
Núria Miquel Carmona
Lidia Martínez Molina
Clàudia Pinel Elias
Berta Serrano Araus

ESCOLA DE DANSA NURIA DIEZ. Directora: Núria Díez
Carla Ferré Martínez
Sandra López Álvaro
Marina Roldán Carmona
Tempo di Vals (grup de 7 alumnes )

ESCOLA D’IDANSA. Directora: Ivet Sàez
Tres alumnes en representació del grup

ETOILE. Directores: Olga Pavlova – Violeta Kutasina
Iiaroslava Chetverikova
Darina Alkhovik
Sofía Kivisild
Katharina Desir Kutasina

ESCOLA DE DANSA I ARTS ESCÈNIQUES ARTIS. Directora: M. Pilar Sanz
KBOOM (grup de 14 alumnes)
M&M (duo )
A SPIRE (grup de 9 alumnes)
BAMBERAS (grup de 8 alumnes)
NOVE (duo)
KLUMPAS (grup de 4 alumnes)
FULL DANCE (grup de 6 alumnes)
Bruna Raja Gómez
Èlia Bartolí Braña
Andreu Amarfil Elizondo

El moment més emotiu de l’acte ha estat el reconeixement a Magda Borrull, Premi Trajectòria Roseta Mauri 2024 i el lliurament de la placa commemorativa d’aquest reconeixement. L’acte l’ha clos l’alcaldessa de la ciutat remarcant el paper de la dansa a la cultura de la ciutat, la importància de les noves generacions en el desenvolupament del futur i finalment, lloant la professionalitat i recorregut artístic de la ballarina Magda Borrull.

 

Aigües de Reus situa la mina del barri Fortuny en camí de ser més reutilitzada

Interior de la mina del barri Fortuny. Foto: Cedida

Aigües de Reus ha publicat la licitació per a la construcció d’una planta de tractament d’aigua, mitjançant la tècnica d’osmosi inversa, que ha de fer possible la injecció d’aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa de d’abastament, alhora que una part es destinarà al reg del parc dels Capellans, en aquest cas sense tractar i prèviament a la injecció a la plan ta d’osmosi. Es tracta d’un projecte pressupostat amb un total de 498.674,28 euros, que en bona part han estat subvencionats per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Actualment, l’aigua de la mina del barri Fortuny ja es destina, parcialment, i sense cap mena de tractament previ, al reg del parc del Lliscament, situat a tocar de les piscines municipals. A partir d’ara aquest regadiu s’ampliarà també al veí parc dels Capellans.

El projecte permet, però, anar més enllà, ja que farà possible la potabilització de l’aigua de la mina, amb la qual cosa (en els anys hídricament “normals”) es poden guanyar anualment fins a uns 365.000 metres cúbics per a ús de boca amb totes les garanties sanitàries i de qualitat que s’exigeixen. El principal problema dels minats, pel que fa a l’abastament, és que es tracta d’un tipus de subministrament que s’esgota molt ràpidament en els anys de poca pluja.

Daniel Rubio, regidor responsable d’Aigües de Reus, afirma que “la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos són una prioritat en la gestió del cicle integral de l’aigua a Reus. Aprofitar l’aigua dels antics minats permet gestionar d’una manera sostenible els recursos hídrics de la ciutat i contribuir així al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”.

Usos dels minats

De fet, la recuperació i entrada en servei d’una altra mina d’aigua (mitjançant la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat) ja ha estat una de les inversions importants dels darrers anys a la ciutat. Aquesta actuació, vinculada a les obres de millora del Passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per regar espais verds de nova creació, com són el Parc Agrari i el Parc de les Olors. Paral·lelament, l’aigua sobrant d’aquesta captació recuperada s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Reus per al seu tr actament i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable

Reus no ha deixat d’usar mai l’aigua dels minats, però Aigües de Reus treballa per recuperar encara més mines i aqüífers de titularitat municipal que havien caigut en desús. De fet, avui dia, i com ha fet històricament, Aigües de Reus aprofita per a ús de boca l’aigua dels minats de Monterols i de la mina Hidrofòrica, la qual cosa representa entre un 10 i un 15% del subministrament total de la ciutat.

Les mines d’aigua són antigues excavacions subterrànies artificials, destinades a transportar aigua des de la capa freàtica fins a la superfície, tot aprofitant la gravetat. Reus, històricament, ha estat terra de mines d’aigua. Fins al punt que al segle XVIII, es va parlar d’una veritable “febre minaire” a la recerca d’aigua. Avui dia, la majoria en molt mal estat i de titularitat privada, hi ha datades fins a 125 mines amb una longitud aproximada de 340 kilòmetres de galeries subterrànies.

 

Dones pilot recorden a Reus les pioneres de l’aviació

D’esquerra a dreta, la comandant María del Mar Alguacil, la pilot Alícia Navarro, l’estudiant Manal Sefiani, l’instructora de vol Patricia Sanz i la pilot Bettina Kadner. Foto: Ariadna Escoda

Dones pilot i estudiants del CESDA han rememorat les pioneres de l’aviació en una jornada celebrada aquest dissabte, coincidint amb el 8-M.

La proposta ha reunit diversos perfils professionals i generacionals dedicats a aquest sector, com la pilot Bettina Kadner, la comandant María del Mar Alguacil i la pilot Alícia Navarro, que s’han sumat a les veus d’una estudiant i exestudiant de l’escola per debatre sobre el present i el futur de la professió. Entre altres, han exposat les circumstàncies amb què han de conviure les dones que es dediquen al sector i la importància de promoure vocacions entre les joves. Actualment, el nombre d’estudiants matriculades al primer curs del CESDA ha crescut fins a situar-se al 25% de l’alumnat.

Més enllà de reivindicar el llegat de les pioneres de l’aviació, la jornada d’aquest dissabte a l’escola oficial de pilots CESDA de Reus ha servit per posar el focus en la situació actual, així com en el futur. Així, la trobada ha posat en comú experiències de dones que es dediquen a l’aviació des de diferents àmbits.

És el cas de la María del Mar Alguacil, comandant 330 d’Iberia, qui ha detallat com va decidir ampliar la seva formació i canviar de categoria laboral, passant de ser hostessa de vol a comandant. Una decisió que va prendre quan tenia 22 anys, en un context en què les dones que es dedicaven a l’aviació eren escasses. “Crec que amb el temps hem anat augmentant el número de dones, tant pilots com alumnes. Hem estat quasi trenta anys que no n’hi havia cap i de sobte, ha estat un ‘boom’ del qual n’estem molt contentes”, ha afirmat a l’ACN.

Despertar vocacions entre les noies

De fet, despertar vocacions entre les joves és un dels deures que es marca el sector per augmentar el nombre de futurs professionals que es dediquin a l’aviació. En aquesta línia, es busca canviar el xip de la societat i empoderar a les nenes i convèncer-les que són capaces de dedicar-se a aquest àmbit. “Quan he anat a escoles de primària i secundària, m’he trobat amb nenes que em deien que pilotar ‘era molta responsabilitat’, però després volien ser metges o cirurgianes. Crec que els fa respecte el fet que a un avió hi ha moltes vides juntes, però tot es pot fer”, ha remarcat.

Veure’s capaces per pilotar un avió és el canvi de xip que van fer tant la Manal Sefiani Alylouch com l’Anastasia Simancas Seliverstova, dues alumnes de tercer curs que volen convertir-se en pilots comercials un cop acabin la seva formació. La passió pel món de l’aviació i el suport de l’entorn familiar les va ajudar a fer el pas d’inscriure’s al grau universitari, el qual preveuen acabar l’any vinent. Lamenten la manca de referents femenins, però alhora agraeixen la feina feta per les predecessores per aplanar el camí laboral.

Actualment, el CESDA compta amb 136 alumnes, dels quals un 20% són noies. Una xifra que s’eleva lleugerament en la promoció del primer curs d’enguany, on una de cada quatre són noies. Segons la directora del centre, Cristina Casamitjana, es tracta del primer cop que assoleixen aquest nombre de noies a l’aula, una tendència que han detectat que va a l’alça.

ACN

 

Antònia Font omplirà dos dies el Teatre Fortuny

Cartell promocional de la gira teatral d’Antònia Font

El grup mallorquí Antònia Font omplirà de gom a gom aquest cap de setmana el Teatre Fortuny, amb dues actuacions per commemorar el 10è aniversari del Festival Accents. Les entrades per ambdós concerts, que es faran dissabte i diumenge, estan exhaurides.

Coincidint amb la celebració del darrer concert de retorn d’Antònia Font als escenaris, el grup mallorquí realitza una nova gira per teatres i per auditoris durant el 2024, que els portarà a viatjar per diversos punts de la geografia catalana, valenciana i balear amb 16 concerts confirmats fins al moment.

Després dels seu disc més experimental, Vostè és aquí (2012), el grup Antònia Font es va separar de manera indefinida fins que el juny del 2021 una enorme lona al carrer Mallorca -enmig de l’Eixample de Barcelona- insinuava que el grup tornava amb una actuació al Primavera Sound. Després d’aquell concert, es va certificar el retorn dels mallorquins amb una gira de concerts de gran format, on va quedar palès que les cançons d’Antònia Font havien transcendit generacions i que el públic, durant la seva absència, havia mantingut viu el seu llegat.

 

Joves referents d’igualtat protagonitzen el 8M a Reus

Dos moments de les intervencions fetes al saló de plens de l’Ajuntament de Reus. Foto: Cedida

El Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus ha estat l’escenari aquest divendres, 8 de març, de l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Dues representants de Joves Referents d’Igualtat, Asier Álvarez Yuste i Sofia Ferré Batista, estudiants de 4t d’ESO de l’Institut Josep Tapiró i Gaudí respectivament, s’han encarregat de llegir les declaracions institucionals.

La regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials i Habitatge, Anabel Martínez. Foto: Cedida

L’acte l’ha obert la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials i Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez Serrano, i l’ha tancat l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita Esteruelas. També hi ha actuat Maria Fort, una artista jove tarragonina que canta i toca el violí.

Enguany, l’Ajuntament de Reus s’ha adherit a dues declaracions institucionals del 8 de març: la conjunta de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i la de la Generalitat de Catalunya.

D’una banda, el manifest promogut conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis reivindica la jornada del 8 de març des d’una visió general i municipalista: «Un any més, i com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem la nostra veu per commemorar el Dia Internacional de les Dones, defensar els nostres drets socials, polítics i econòmics i reivindicar la igualtat efectiva entre dones i homes. Són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat».

D’altra banda, la declaració institucional de la Generalitat de Catalunya se centra en la salut sexual i reproductiva de les dones: «Des de fa moltes dècades, els drets sexuals i reproductius han estat al centre de la lluita feminista a escala global. I és que el dret al propi cos és el dret més essencial de tots. Tant és així que el control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat ha estat i encara és un dels principals instruments del patriarcat per sotmetre les dones”, destaca.

Programació dels actes del 8M

Reus s’adhereix un any més a la commemoració del Dia Internacional de les Dones amb la programació d’un conjunt d’activitats intergeneracionals durant tot el mes de març, coordinades pel Casal de les Dones, un equipament municipal que depèn de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus.

L’objectiu és implicar les generacions més joves en la celebració d’aquest dia i conscienciar la ciutadania sobre la importància de continuar treballant a favor de la igualtat de les dones.

La programació és fruit del treball conjunt entre diferents regidories de l’Ajuntament de Reus, les entitats que formen part del Consell Municipal de Polítiques de Gènere i altres organitzacions de la ciutat.

Es pot consultar tota la programació a reus.cat: https://www.reus.cat/agenda/dia-internacional-de-les-dones-8-de-marc

 

Ortopedia Rambla obre a Reus la botiga de mobilitat més gran de Catalunya

Una imatge de la inauguració de l’espai. Foto: Cedida

Ortopedia Rambla ha inaugurat aquest dijous a la tarda la botiga més gran de tot Catalunya especialitzada en mobilitat i ajudes tècniques. Amb una superfície total de 700 metres quadrats, l’establiment situat a Reus, a la zona del Parc Tecnològic i d’Innovació Tecnoparc (carrer Nicaragua nº18), es divideix en dues plantes de gran amplitud i que tenen com a objectiu donar el màxim servei, qualitat de producte i atenció als clients.  La planta baixa de la botiga disposa de 370 metres quadrats, mentre que la planta superior en té 330.

Aquest projecte que aterra a la capital del Baix Camp compta amb un total de 16 treballadors que formen part de l’equip d’Ortopedia Rambla, empresa familiar amb més de 50 anys de trajectòria a la demarcació de Tarragona «estem a Tarragona, on vam obrir l’any 1973, posteriorment a Tortosa (1975) i ara per fi ja som a Reus. Tanquem el cercle de poder estar presents a les capitals més importants del territori i ho fem amb la millor carta de presentació, la de la professionalitat que atresorem en aquestes cinc dècades de vida» explica Guillermo Caravaca, fundador d’Ortopedia Rambla

A la primera planta hi ha una amplia zona d’exposició interior, un despatx, el taller de reparació i la zona de vestidors. Per accedir a la planta superior l’establiment disposa d’un elevador d’última generació. La ubicació de la botiga també és un dels valors afegits «estem al costat de l’Hospital Sant Joan de Reus, en una zona de fàcil aparcament i, sobretot, gratuïta. Estratègicament comuniquem amb la confluència de vies importants com la T-11, C-14 i A-7, i per tant municipis com Montblanc, Valls, o la Selva del Camp ens tenen a tocar» exposa Guillem Caravaca, responsable de mobilitat d’Ortopedia Rambla.

La inauguració ha aplegat més d’un centenar de persones, entre proveïdors, clients, professionals de la sanitat, amics i membres de l’equip d’Ortopedia Rambla. Tanmateix també hi han volgut estar presents autoritats com la regidora d’Educació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus, Pilar López; Jaume Llosas, director gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus i el president d’El Tomb de Reus, Jacint Pallejà.

 

Reus, capital del Vermut al GastroFest San Miguel Km 0 de Barcelona

El vermut reusenc es podrà degustar al Poble Espanyol. Foto: Cedida

Aquest dissabte 9 de març, l’Agència Reus Promoció participarà, per primer cop, en aquesta segona edició del GastroFest San Miguel Km 0, una fira gastronòmica de productes de proximitat, que té com a objectiu posar en valor els productes de cada ciutat que hi participa. A cada fira es pot trobar una programació de showcookings, una programació musical amb grups en directe i concursos i propostes gastro per a públic de totes les edats.

En aquesta fira, emplaçada al Poble Espanyol, la cuina del producte del territori és el protagonista, i 10 restaurants oferiran platillus elaborats amb producte local i de temporada, com Carxofa Prat, Calçots, Avellana de Reus, Pera de Lleida, Pota Blava, Mongeta del Ganxet, Vermut de Reus i en aquesta edició es compta amb xefs reconeguts com són Hermanos Torres o Carme Ruscalleda entre d’altres.

Reus Promoció serà present en aquest important certamen en un estand propi, on promocionarà la marc Vermut de Reus. En aquest espai els visitants podran conèixer els diferents vermuts que formen part de la marca (Miró, Iris, Yzaguirre, Rofes, Cori, Olave, Fot-li i Or del Camp) i realitzar la degustació. La presència de Reus Promoció en aquesta fira també permetrà donar a conèixer a un públic especialitzat en gastronomia les diferents activitats que formen part de la ‘Ruta del vermut de Reus’ així com la marca turística “GaudíReus”.

Aquesta acció de promoció està prevista en el pla d’accions de l’Agència per a l’any 2024, d’acord amb els objectius fixats al Pla estratègic de Reus Promoció “per potenciar el posicionament de Reus com a capital del vermut, i promocionar la marca Vermut de Reus entre un públic principalment professional i expert en gastronomia”.

 

8M: Quantes dones treballen a les empreses punteres de REDESSA?

matge d’una de les iniciatives de REDESSA per a visibilitzar el talent femení.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, enguany REDESSA ha volgut posar el focus en la presència de talent femení en un sector estratègic per a la ciutat, com és el de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

La meitat dels professionals de les empreses instal·lades als centres d’empreses de REDESSA pertanyen a aquest sector i entre els seus equips, les dones ja suposen gairebé el 30% de la plantilla, una xifra que supera el 23% de mitjana de dones ocupades al sector TIC a l’Estat i que dobla el 15% de dones matriculades en estudis de l’àmbit tecnològic, segons les últimes dades disponibles del Sistema Integrat d’Informació Universitària del Ministeri d’Universitats.

Per a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, “en els últims anys s’han fet avenços importants i s’ha anat reduint progressivament la bretxa de gènere en un sector estratègic com aquest, però hem de continuar fomentant polítiques públiques d’igualtat i perspectiva de gènere. Les dones no podem quedar fora d’aquesta revolució tecnològica. Només si som capaços de fer visible el talent femení i crear referents, podrem fomentar les vocacions femenines en estudis de l’àmbit de la ciència i la tecnologia. Hem de sentir que som igual de capaces de tenir èxit en qualsevol àmbit del coneixement que ens proposem i és fonamental que aquest missatge arreli en les generacions més joves”.

Dins de l’ecosistema d’empreses instal·lades als centres de REDESSA, a T-Systems Iberia treballen tots els aspectes relacionats amb la igualtat mitjançant les 64 mesures recollides en el seu III Pla d’Igualtat. Aquest document contempla polítiques de selecció de personal basades en el compromís que, com a mínim, existeixi un 40% de currículums de dones en cada procés. En cas d’igualtat entre candidats, se selecciona a una dona. D’aquesta manera, pretenen continuar augmentant el percentatge de dones a la seva plantilla, d’un 26,1% el 2023. Segons Cristina Caamiña, Head of Global Delivery Center Iberia de T-Systems, “hem de comprometre’ns a trencar el sostre de vidre promovent el valor de les persones i la igualtat d’oportunitats, motivant d’aquesta manera les aspiracions professionals de les dones. El meu consell per a les dones joves que aspiren a rols de lideratge seria confiar i creure en les nostres capacitats com a professionals, tant en el nostre talent en temes tècnics i tecnològics, com en les nostres habilitats personals: l’empatia, la capacitat d’escoltar activament, la interconnexió o la comprensió. Es tracta de crear el nostre propi estil de lideratge que encaixi amb els nostres valors”.

Per la seva part, a Viewnext la representació de dones és del 32,5% i l’empresa treballa per a continuar equilibrant aquesta xifra gràcies al seu II Pla d’Igualtat efectiva entre Dones i Homes, que inclou 69 mesures en diferents àrees. Es tracta d’accions que van des de la selecció i contractació de treballadores com tots els aspectes relatius al desenvolupament professional, la bretxa salarial i la conciliació, entre d’altres. Entre les seves principals iniciatives, destaquen la creació d’un equip de talent format per dones que treballen aspectes com ara la visibilitat del talent femení. També disposen de programes de mentorització de dones, participen en fòrums com Woman Talent España i realitzen campanyes de sensibilització tech en edats primerenques, especialment en nenes.

REDESSA aposta per potenciar i fer visible el talent femení

En aquesta línia, REDESSA impulsa cada any diverses accions per a potenciar i fer visible el talent femení en el món de l’empresa, especialment en un sector estratègic per a la ciutat com és el tecnològic. En paraules del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, “des de REDESSA treballem per a impulsar el talent femení i donar visibilitat a les dones en un sector estratègic per la ciutat. Per això, impulsem accions com la jornada anual Women in Tech, organitzada conjuntament amb el Clúster TIC, o la recent taula rodona del Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, organitzada amb la col·laboració de la URV i l’Institut Josep Tapiró“.

També amb motiu del Dia Internacional de la Dona, REDESSA ha publicat a través de les seves xarxes socials una sèrie d’entrevistes amb dones emprenedores de l’ecosistema REDESSA, que amb el títol “Emprenent en femení a REDESSA”, pretenen donar visibilitat a projectes empresarials liderats per dones i compartir experiències que puguin inspirar a altres dones a impulsar els seus projectes.

 

8M-Lourdes Camprubí: ‘Lluitem contra la pressió estètica’

A les portes d’un nou 8M ens trobem, novament, havent de seguir reivindicant la igualtat i l’equitat. Com cada any es posen sobre la taula debats recurrents en molts àmbits de la nostra societat on encara hem d’avançar molt. Avui em voldria centrar en una d’aquestes lluites, que des de l’activisme feminista s’ha fet palès darrerament: la lluita contra la pressió estètica.

El cos sexuat (amb les seves característiques biològiques relacionades amb la reproducció) és evident que té una rellevància significativa en la vida de qualsevol persona, però alhora sobre ells s’exerceix un judici d’acceptació o desaprovació, segons les exigències estètiques en una determinada societat, cultura i context.

Lourdes Camprubí

Les xarxes socials digitals han contribuït a amplificar aquest fenomen, sobretot pel que fa a les imatges retocades, les fotos filtrades i altres manipulacions que poden distorsionar la percepció de la realitat i afavorir uns estàndards irreals de bellesa. Tot això molt relacionat i influït pels interessos econòmics i comercials d’indústries molt poderoses que pretenen vendre’ns productes i tractaments per ajustar-nos a aquests cànons estètics de bellesa.

No disposem de referents estètics no normatius; persones grasses, amb diversitat funcional o intel·lectual, persones de la 3a edat, amb diversitat cultural o racialitzades, en un món molt divers i plural ens venen un ideal d’imatge molt uniforme (dona blanca, prima i guapa, cis, amb recursos econòmics destinats a cuidar-se…). On encaixa tot això amb l’acceptació de la diversitat?

Com tot plegat afecta l’autoestima de les persones que no “encaixen”? Ens venen que ens hem de cuidar per salut, que el menjar no ha de ser una fugida, ansiolítics per tapar les mancances que una persona pot tenir en l’àmbit emocional… tot fomentant trastorns de la conducta alimentària on aquesta PRESSIÓ ESTÈTICA pot ser el detonant.

Com podem contribuir a fer que una persona que no té un cos estèticament normatiu es pugui sentir bé i fins i tot es vegi atractiva física i sexualment?

Des del feminisme alcem la veu per lluitar contra aquesta opressió que patim moltes dones i fomentar la llibertat dels cossos, respectant a cadascuna tal com és i fent que no es maltracti la nostra autoestima.

Reclamem que a les dones no se’ns jutgi i valori per les nostres característiques físiques i que es prioritzin altres valors i qualitats, com es fa en el cas dels homes.

Treballem per la integració i per l’accepció d’una societat diversa i plural, alliberada d’aquesta pressió estètica a la qual les dones estem especialment sotmeses des de l’educació, els mitjans de comunicació, el màrqueting i la publicitat. Donem visibilitat a tot el conjunt de les dones i els seus cossos en la seva complexa totalitat i disparitat.

Perquè això no és més que el reflex de la societat en la qual indefectiblement volem viure i conviure, on prevalguin els valors de la tolerància i l’empatia, rica i plural, on tothom tingui cabuda i que no discrimini a ningú per la seva condició ni física ni de cap altre mena.

Lourdes Camprubí i Reverté és sexòloga i secretària de Feminismes de la secció local d’ERC-Reus