Prades tornarà a viure la Festa de la Farigola a partir d’aquest cap de setmana

Imatge que oferia la Vila Vermella en l’edició de l’any passat de la Festa de la Farigola. Foto: Tots21

Nova cita imprescindible en el calendari d’activitats al carrer i en plena primavera. Un any més torna la Festa de la Farigola a Prades. Enguany els actes de la festa amplien dates del dissabte 28 de maig fins al diumenge 5 de juny. Les decoracions de carrers i façanes són any rere any l’ingredient estrella, a més de la farigola, que es pot degustar en forma de tisana amb mel el primer cap de setmana.

Tradicionalment, per aquestes dates, un cop florida la farigola i coincidint amb la sembra de la patata a Prades, les dones acostumaven a reunir-se a la plaça major a preparar feixos de farigola per assecar donant la benvinguda a la primavera.

Actualment, també són les dones les protagonistes, des del mes d’octubre inicien les manualitats de ganxet i decideixen quins guarniments es faran. És a principis d’any que es comencen a trobar per treballar més intensament cada dia a les tardes per anar enllestint els treballs.

En aquesta edició hi ha participat una trentena de voluntàries impulsades per l’Ajuntament i l’associació de dones l’Abellera. També hi col·laboren l’alumnat de l’escola Serra de Prades i el Grup d’avis de la vila. A banda també es compta amb la col·laboració de l’escola d’horticultura i jardineria i Floresit de Reus.

Aquest any serà una edició molt treballada, com a curiositat s’han fet servir unes 700 troques de llana i en una de les decoracions s’han retallat i enganxat 15.120 anelles. És el divendres quan bona part del poble col·labora activament en el muntatge de les decoracions amb flor natural que requereixen que es facin a última hora.

Els actes

Els actes començaran el dissabte, 28 de maig, quan hi haurà el Mercat Artesanal i Degustació de tisana de frigola amb mel a la plaça Major. A les 12h arribarà una amenització musical a càrrec de Five Cats Dixie Street Bans pels carrers del poble.

A les 17 hores, jocs de fusta familiars infantils a la plaça Major i a les 18:30h hi ha programat un concert a càrrec del Cor Mestral i Prades Cor a l’església. L’acte és gratuït.

Diumenge, 29 de maig, tindrà lloc el Concurs de guarniment de façanes, el Mercat artesanal i degustació de tisana de farigola amb mel. A les 9h, els actes començaran amb l’inici del XII Concurs de pintura ràpida i el VI Concurs de pintura ràpida infantil. A les 10h estan programats tallers infantils a la plaça dels Infants, i a les 11h és l’hora de la missa major. Mitja hora més tard arribarà de nou l’amenització musical, aquest cop a càrrec de l’Stromboli Jazz Band, i a les 13h, actuació de l’Esbart Dansaire de Granollers a la plaça Major. A les 17:30h tindrà lloc el lliurament dels premis del XII Concus de pintura ràpida, del VI Concurs de pintura ràpida infantil i del Concurs de guarniments de façanes i racons florits. Serà a la Sala 1 d’Octubre a Centre Cívic.

El calendari ens situa encabat al dissabte, 4 de juny, quan se celebrarà el Market de segona mà, amb actuacions, música i molt més al parc de la Font d’en Grau, a càrrec de l’entitat Joves de Prades.

Finalment, diumenge, 5 de juny, es mantenen els guarniments als carrers i a les 17h, xerrada cloenda de la Festa de la Farigola, amb ‘El coratge de la farigola i altres plantes contra la pestilència’, a càrrec de Júlia Carreras, etnobotànica, a la Sala 1 d’Octubre. A continaució, taller ‘Remeis medievals, elaboració de vinagre medicinal’, a càrrec de la mateixa ponent.

Redacció

 

Aquesta nit passada, estar a la Lluna tenia premi

Aquesta passada nit està a la lluna tenia premi perquè els més insomnes han pogut presenciar l’anomenada ‘Lluna de Sang’. El fenomen astronòmic té lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna es troben alineats de manera que l’ombra del nostre planeta cobreix en la seva totalitat la faç de la Lluna. La llum solar que aconsegueix travessar l’atmosfera es refracta cap a la part de color vermell i es projecta sobre la superfície lunar, fent que aquesta es vegi en un to ataronjat o vermellós.

Des del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades han estat desperts i atents per aconseguir fotografiar l’eclipsi total en tota la seva magnitud. La imatge està feta a les 5:45 hores.

Redacció

 

Prades tornarà a tenir concurs de gossos d’atura aquest agost

En la darrera edició, celebrada el 2019, el certamen va atreure un miler de visitants.

La Federació de Concursos de Gossos dAtura dels països catalans comunica que, després de 2 anys aturat a causa de la pandèmia COVID-19, es reprèn el Campionat de Concursos de gossos datura dels països catalans.

En aquesta Federació hi participen Osséja a França, Canillo al Principat dAndorra, Prades a Tarragona, Llavorsí a Lleida, Castellar de NHug a Girona i Ribes de Freser a Barcelona; aquests quatre últims a Catalunya.

Fa com a mínim fa 31 anys que es realitza aquest Campionat, tot i que en algun dels indrets fa més de 50 anys.

El passat 5 de maig de 2022 la comissió es va reunir per consensuar un calendari i validar els reglaments i normes vigents en aquests concursos.

El calendari previst per aquesta temporada estival és el següent:

24/04/2022 Osséja (França)

31/07/2022 Canillo (Principat dAndorra)

07/08/2022 Prades (Tarragona)

21/08/2022 Llavorsí (Lleida)

28/08/2022 Castellar de N’Hug (Girona)

04/09/2022 Ribes de Freses (Barcelona)

Redacció

 

Més de 500 trail runnes afronten el repte de la Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada

L’esdeveniment de 2020 es va haver de suspendre un mes abans, i en 2021 es va poder refer a mig gas.

La X edició de la Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada tornarà el pròxim 14 i 15 de maig donant continuïtat a aquest projecte esportiu que va néixer fa ara 11 anys. Cal destacar que la pandèmia va provocar que durant 1 any i mig no es pogués celebrar. L’esdeveniment de 2020 es va haver de suspendre un mes abans, i en 2021 es va poder refer a mig gas. En 2022 ja es consolida com un dels esdeveniments de referència al Camp de Tarragona i de Catalunya.

Prades, com a punt de trobada de les Muntanyes de la Costa Daurada, serà l’amfitrió que ja donis dels seus inicis en 2012 va acollir a l’esdeveniment. El municipi es troba en ple cor de les muntanyes i disposa de la infraestructura necessària per a dur a terme l’esdeveniment.

Amb l’edició de 2022 també es recuperar formar part de la Copa Catalana de Curses d’Ultra Resistència FEEC, sent la segona prova del circuit, i millorant els paràmetres de qualitat d’aquesta. D’aquesta manera el dissabte 14 de maig es realitzen les proves llargues d’Ultra Trail 66km (FEEC) i la Marató de 43km. De cara al diumenge 15 es realitzen les proves curtes de 22k, 11k i 7k, que també formen part del calendari Open FEEC.

Les distàncies oficials són: 66km amb 3.100m D+ per a la distància UltraTrail, 43km amb 1.700m D+ per a la distància Marató, mentre que els trails es queden en 22km amb 969m D+, 11km amb 513m D+ i 7km amb 240m D+. I per als amants de les grans distàncies, es manté i augmenta en participació la Stage Run Muntanyes Costa Daurada, que consisteix a córrer la distància UltraTrail el Dissabte 14 de 66km, i la distància Trail 22k el Diumenge 15, de manera que es queda en 88km amb 4.269m D+.

Una altra de les novetats i vinculada a la protecció mediambiental de fauna en la zona, és el canvi d’una part de l’itinerari en la zona de la Gritella, però sense deixar de passar per paratges espectaculars que fins ara no s’havien mostrat en carrera al costat d’alguns ja mítics d’aquest esdeveniment. Així, es conserva el Grau de la Trona a Siurana, el Tossal de la Baltasana a Prades, però es descobreixen nous espais com el cim del Gallicant a Arbolí, l’ermita de Barrulles a Capafonts, fins a dues roques Foradadas (Mont-ral i Capafonts) i nous camins en els Gorgs de la Febró. Sens dubte, un recorregut que sorprendrà els trailrunners no sols per la seva duresa, sinó per la diversitat i sengles precioses que existeixen en la Costa Daurada.

En la distància Ultra Trail, el guanyador de l’any passat, Artur Moya defensarà el títol i tindrà rivals potents com l’andorrà Alex Urbina (guanyador de la Stage Run MCD en l’edició passada) i els catalans Aleix Tota, Marc Tota i Isaac Salvat. En dones, Belen Simarro també defensarà el lideratge de l’any passat. Com a rival tindrà a una altra tarragonina: Alicia Domingo.

La carreres del Diumenge, els trails curts, es desenvolupen al voltant de Prades i també faran vibrar als runners al seu pas pels boscos en plena primavera, en els quals s’estarà el bosc florit. Tant la distància de 22k com la de 11k puntuen per al circuit Evadict Trailseries. A part aquesta última també és puntuable per a la Lliga TGN Trail. L’esdeveniment compta també amb una modalitat per a la iniciació i les famílies: el Start Trail by Jumpland.

L’esdeveniment, organitzat per la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural Vila-seca i amb la direcció tècnica de Naturetime Events, espera acollir més de 500 trail runners del tot l’estat espanyol, així com corredors capdavanters del panorama trail runner. A nivell esportiu, la carrera està dins del calendari internacional ITRA atorgant fins a 4 punts, al mateix temps que està catalogada com UTMB Qualifier, permetent als seus finishers, ser presents en els UTMB Sèries a nivell mundial.

Les inscripcions ja estan tancades. Podeu consultar més informació en la web: https://www.naturetime.es/ultra-trail-muntanyes-costa-daurada/

Redacció

 

Detingut un home a Prades que tenia armes de foc sense llicència i eines per fabricar munició

Els agents van comprovar que l’arrestat guardava les armes sense cap tipus de seguretat i les van retirar, juntament amb la munició i la pólvora. Foto: Mossos

Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres passat a Prades un home de 64 anys com a presumpte autor d’un delicte de tinença il·lícita d’armes. L’arrestat havia generat alarma entre els veïns del poble, ja que havia fet trets en una zona boscosa en diverses ocasions. Els agents van constatar que l’home tenia llicència d’armes però no per portar-les a la via pública. En el moment de la detenció duia dos revòlvers municionats en disposició de disparar, pels quals no tenia autorització, i diversa munició.

L’endemà, els Mossos i efectius del Tedax van fer un registre al domicili de l’home i li van trobar un arsenal. Van intervenir 23 armes de foc reals i dues escopetes d’aire comprimit. Entre aquestes armes hi havia revòlvers de diversos calibres i tres pistoles. De les 25, 19 les tenia de manera legal, és a dir, amb guia i llicència; mentre per a les restants no disposava de la guia d’armes obligatòria. A més, els investigadors van trobar dos quilos de pólvora, munició per a les diferents armes, eines per fabricar munició i un projectil d’artilleria de calibre 70 mil·límetres.

Els agents van comprovar que l’arrestat guardava les armes sense cap tipus de seguretat i les van retirar, juntament amb la munició i la pólvora. L’arrestat va passar a disposició del jutjat de guàrdia de Reus i va quedar en llibertat amb càrrecs.

ACN

 

Fortes glaçades a l’interior i neu per sobre dels 200 metres en plena primavera

La Pixera (Capafonts) ha batut records amb el gruix de glaç que arribava als 10cm. Foto: Astroprades

Catalunya s’ha llevat aquest diumenge amb fortes glaçades a l’interior i neu per sobre dels 200 metres en plena primavera. Les mínimes han estat gèlides a bona part de Ponent, la Catalunya Central i interior de Girona i Tarragona amb temperatures generals d’entre -3ºC i -6ºC.

Destaquen registres com els -8,9ºC de Prades, els -6,7ºC d’Oliola, els -4,8ºC d’Alfarràs i també a Olot o els -3,8ºC de Mollerussa, segons les dades de les estacions de Meteocat i Meteoclimatic. En paral·lel, i a mesura que ha avançat el matí, la nevada ha anat prenent força al litoral i prelitoral central, amb intensitat destacable al massís del Garraf i el Tibidabo. També s’han vist flocs de neu en poblacions com Sitges, Sant Pere de Ribes i Cerdanyola del Vallès.

Ahir dissabte, La Pixera (Capafonts) ha batut récords. El gruix de glaç arribava als 10cm., informa Astroprades Una efemèride que es produeix després de pluges, amb fort vent i temperatures sota zero. Feia anys que no ho veien així i en plena primavera.

Redacció

 

Reclamen la declaració de Parc Natural de les Muntanyes de Prades en un màxim de dos anys

Andreu Ferrer, president de l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja; Joan Cartanyà, representant del Centre Història Natural de la Conca de Barberà (CHNCB); i Xavier Jiménez, biòleg i president del GEPEC-EdC. Foto: Núria Torres

Una dotzena d’entitats de les cinc comarques que abracen les muntanyes de Prades s’han constituït en una plataforma cívica per reactivar la declaració com a parc natural. Demanen celeritat i volen que sigui realitat en un màxim de dos anys -i no tres, com es va comprometre la consellera Teresa Jordà a finals d’any. El document redactat per la plataforma està sumant contínuament adhesions -ara són una cinquantena d’entitats. El territori vol demostrar que els 22 municipis d’aquest espai d’interès natural van a una, que s’ha passat pàgina a reticències i que ja no hi ha “excusa” perquè la Generalitat demori més una declaració de la qual se’n parlava fa 90 anys enrere. “No es pot tornar a posar en un calaix”, diuen de la plataforma.

El document redactat per la plataforma, subscrit fins a data d’avui per 48 entitats del territori -comarques del Camp de Tarragona i sud de Lleida-, vol ser el “tret de sortida pública” a la petició que s’acceleri la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades per part de la Generalitat. La nova plataforma cívica vol aprofitar el consens existent entre els 22 municipis que s’engloben en aquest espai natural i agilitzar la declaració, sobretot quan “no se’n parteix de zero”. Hi ha un llarg històric. “Es remunta al 1932, aleshores ja es parlava d’una xarxa embrionària d’espais protegibles i s’esmentava Prades i la Mussara”, ha recordat Joan Cartanyà, representant del Centre Història Natural de la Conca de Barberà.

‘L’excusa de la Generalitat era la manca de consens del territori, però ara s’hi han adherit els 22 municipis, tots hi estem d’acord, s’ha pres consciència i això és un tret diferencial molt important’

Les reticències d’alguns ajuntaments havien frenat el projecte. “L’excusa de la Generalitat era la manca de consens del territori, però ara s’hi han adherit els 22 municipis, tots hi estem d’acord, s’ha pres consciència i això és un tret diferencial molt important; per això la urgència que volem que s’acceleri i s’avanci el més aviat possible; cal tenir en compte que vindran eleccions i tenim por que es torni a tirar enrere, és important anar ràpid”, ha afegit Cartanyà. La plataforma ja vol anar per feina, fer d’interlocutora i parlar dels límits d’aquest àmbit a protegir. “Tots hi estem d’acord, hem d’evitar que surti cap escull que impedeixi que la declaració sigui una realitat”, argumenta el president de Gepec-EdC, Xavier Jiménez.

La plataforma afirma haver-se constituït per pressionar i perquè el projecte “ni es demori ni fracassi”, ha afirmat el president de l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja. Andreu Ferrer. Des de la plataforma es destaca que bona part de les entitats demandants són del sector primari i que, a part de preservar el territori, la declaració com a parc natural també constituirà un revulsiu socioeconòmic. A la vegada, es lamenta el “greuge comparatiu” que arrosseguen les comarques del sud, en polítiques de conservació del paisatge, en comparació al nord de Catalunya. Segons la plataforma, en 22 anys s’han declarat cinc espais naturals a Catalunya. “S’ha de materialitzar en dos anys, no pot quedar a un calaix”, conclou.

Núria Torres

 

L’Escola Serra de Prades dona el nom de Joana Raspall a un nou carrer

Imatges de l’acte. Fotos: Ajuntament

Aquest matí l’alumnat de l’Escola Serra de Prades ha participat en la inauguració del carrer Joana Raspall. L’acte, organitzat i presidit per l’alcaldessa, Lídia Bargas, ha comptat amb la presència de la comunitat educativa del centre.

Els alumnes més grans de l’escola han fet esment de la biografia de l’escriptora i bibliotecària desapareguda el 2013 als 100 anys. Cada un dels grups del centre han llegit un dels poemes que va escriure Joana Raspall per destacar alguns missatges importants en el dia d’avui: els valors de la solidaritat, de la igualtat i el desig de la senzillesa enfront un món convuls.

Ha estat un acte significatiu, que culmina el projecte interdisciplinar iniciat el curs 2020/2021 en el qual la Vila de Prades va ser l’eix vertebrador del treball. La proposta de l’escola va ser posar un nom de dona a un dels carrers del poble, ja que hi ha poca representativitat del món femení als carrers del poble. L’Ajuntament va acceptar la proposta de l’alumnat i va proposar aquest dia per a la seva inauguració.

L’esdeveniment coincideix amb la celebració del Dia Internacional de la Dona, que ha acabat amb la lectura d’un manifest per part de l’Associació de Dones de l’Abellera a la Plaça dels Arbres, on s’hi ha instal·lat una placa commemorativa.

Redacció

 

Prades entra a l’era Carl Sagan

No és la nau Enteprise d’Star Treck, és la Sala Hipatia del Parc Astronòmic de Prades, nom donat en homenatge a la primera dona astrònoma de la història. Foto: Tots21

Prades ha entrat en l’era Carl Sagan, el famós astrònom i astrofísic nordamericà que en 1980 va popularitzar la ciència de l’espai a través del programa televisiu ‘Cosmos’.

A partir de divendres vinent, l’observació de l’espai pradenc entra en una nova fase amb la posada en marxa dos nous espectacles immersius de llum i so al centre de visitants que es va inaugurar l’any 2020, que simula una càpsula espaial. Els dos espectacles fan un repàs als reptes futurs de la ciència de l’espai, amb imatges on es pot observar les estrelles i les galàxies des dels aparells de l’observatori pradenc.

Els dos nous espectacles d’astronomia són únics a Catalunya, on la ciència, la música i la llum es barregen per crear un nou format de divulgació per a tots els públics. ‘Kosmos’, tribut a Carl Sagan per a majors de 8 anys, i ‘Selene’, un trepidant viatge a la Lluna ple d’aventures per al públic familiar (a partir de 4 anys) estaran disponibles al públic a partir d’aquest divendres 4 de març, en el primer cas, i del 26 de març, en el segon. Un cop acabat l’espectacle, els visitants podran visionar una sessió al planetari i realitzar una observació astronòmica al lloc habilitat al mirador de Sant Roc, el primer mirador astronòmic de Catalunya.

El Parc ha incorporat el músic Gerard Marçal com a director artístic i per a la realització dels espectacles hi ha participat també el creador de contingut multimèdia i il·luminador Pau Vila.

Aquest dimecres, el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades ha presentat a la premsa i als allotjaments del territori els dos nous espectacles. L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, ha exposat l’estat del projecte de l’Observatori Astronòmic ‘respectuós amb l’entorn al Pla de la Guàrdia i l’impacte del parc al territori’. ‘L’Ajuntament de Prades i 31 altres municipis de les Muntanyes de Prades i Montsant donen suport al projecte que genera un alt retorn econòmic a la zona’, ha destacat.

Justament, l’any passat, el Parc Astronòmic ‘va generar un impacte econòmic al territori de 310.800€ atraient a 5.180 visitants i generant sinergies amb diferents agents de la zona’, ha subratllat l’alcaldessa. La cirereta de tota la proposta serà l’Observatori Astronòmic del Pla de la Guàrdia -un indret diferent de Sant Roc-, que sumarà un cost de 3 milions d’euros. Es demanarà ajust als fons Next Generation de la UE i a la Diputació de Tarragona, a més de la Generalitat. A l’octubre de l’any passat es rebia el vist-i-plau del Departament de Territori i ara toca la feina de redactar el projecte, ha destacat Bargas.

L’alcaldessa, Lídia Bargas, amb el responsable del Parc Astronòmic, Aleix Roig, seguint un dels espectacles. Foto: Tots21

Concretament, el passat 6 d’octubre, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar la modificació puntual de l´ús del sòl no urbanitzable al Pla de la Guàrdia a Prades on s’ubicarà l’observatori respectuós amb l’entorn. La cúpula no seria visible i només s’hi podria accedir amb un minibús elèctric del parc minimitzant l’impacte del centre al seu entorn. Serà un centre de recerca visitable únic a Europa.

El projecte va néixer l’any 2016 de la mà d’Astroprades i l’Ajuntament de Prades amb la voluntat d’apropar la passió per l’astronomia, la protecció dels cels foscos i la recerca científica a la societat. Tot plegat en el marc d’un entorn natural incomparable per a l’observació astronòmica com són les Muntanyes de Prades i el Montsant que recentment han obtingut la certificació de cel fosc protegit esdevenint la zona de cel fosc protegit més gran d’Europa al voltant d’un parc natural incloent 32 municipis de quatre comarques. També s’ha rebut recentment la certificació internacional de Destinació Turística Starlight per part de 21 municipis que actuarà d’altaveu per atraure visitants de tot el món.

Futur observatori astronòmic i científic respectuós amb l’entorn

El responsable del parc, Aleix Roig, destaca que la població de Prades té dins el seu terme municipal ‘un indret únic per a l’observació de l’univers referent a tota la Península Ibèrica. Aquest indret és el Pla de la Guàrdia, un altiplà situat a 1.130m sobre el nivell del mar amb unes condicions d’estabilitat del cel i de la imatge (seeing astronòmic), foscor, climatologia i orografia que el fan únic per portar a terme projectes de recerca científica de primer nivell internacional’. És en aquest indret on s’ubicarà el futur observatori. El projecte ja compta amb la col·laboració científica de l’IAC (Institut d’astrofísica de Canarias) i l’IEEC (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya).

A principis d’any, el municipi va rebre la visita de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llaurador, en la qual va mostrar el seu suport al projecte de l’observatori. S’espera poder obtenir el finançament del projecte a través de fons europeus. L’observatori serà autosostenible econòmicament des del primer moment d’obrir les portes.

Cliqueu en aquest enllaç per veure el vídeo (Instagram)

Jaume Garcia

 

Recuperen les restes de cinc soldats en una fossa de la serra de Prades

La hipòtesi és que són soldats republicans morts en els combats de principis de 1939 a la zona. Foto: ACN

Justícia ha obert una fossa a la serra de Prades, al Baix Camp. El desembre passat, unes historiadores de la direcció general de Memòria Democràtica van trobar unes restes òssies en aquest punt i els arqueòlegs hi ha obert dues rases on han trobat les restes d’un mínim de cinc individus. Es treballa amb la hipòtesi que són soldats republicans morts en els combats que es va produir en aquesta zona entre el 6 i el 9 de gener de 1939. També s’ha descobert alguns objectes, com municions i indumentària militar. Les mostres es vehicularan al programa d’identificació genètica per intentar identificar les víctimes i retornar les restes als familiars. L’excavació va començar el 7 de febrer i acabarà a principis de març.

Aquesta setmana el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, i l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, van visitar la intervenció arqueològica que està fent l’empresa Iltirta Arqueologia SL.

La fossa se situa a la zona de batalla quan, a principis de gener del 1939, l’exèrcit franquista va travessar les muntanyes de la serra de Prades amb una gran la capacitat ofensiva contra l’exèrcit republicà que l’ocupava. Al cap de dos dies, el 8 de gener al migdia, les forces republicanes van començar la retirada, i aquell vespre, les tropes de Franco es van establir a la Roca dels Corbs, al terme municipal de Prades. L’ofensiva va continuar el dia 9, quan les tropes franquistes van entrar al poble.

Els combats van provocar 71 baixes a l’exèrcit franquista i un nombre indeterminat de baixes de l’exèrcit republicà. Els cossos d’aquells soldats van quedar escampats pel terme municipal i es van enterrar als clots que les explosions d’artilleria havien provocat en el terreny. Amb els anys, les restes òssies han aparegut a la superfície i en les últimes dècades, els veïns de Prades han localitzat restes humanes i també han recollit material de guerra.

L’any 2012, ja es va excavar les restes d’un soldat no identificat en una zona propera afectada per un incendi, en el terme de la Febró, i el 2019 es va recuperar unes restes òssies en un altre indret proper, entre la Febró i Prades.

L’any passat, Memòria Democràtica va registrar 32 recollides de restes òssies trobades en superfície a tot Catalunya. Aquesta és la xifra més alta des del 2008, que és quan va començar el recompte d’aquestes actuacions, que en alguns casos deriven en excavacions de fosses.

ACN

 

Llauradó referma el suport de la Diputació als municipis més petits durant la visita a Prades i a Vallclara

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas. Foto: Diputació

“Fer que la vida als pobles de l’àmbit rural sigui encara més atractiva i equitativa”. Aquest és el compromís que la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha refermat públicament durant les visites que, aquest dissabte al matí, ha dut a terme als municipis de Prades, al Baix Camp, i Vallclara, a la Conca de Barberà. A tots dos pobles, que ha visitat oficialment per primera vegada com a presidenta de la institució, ha conegut de prop obres i serveis ja realitzats, així com projectes que estan en curs.

La primera de les visites l’ha dut a terme a la vila de Prades. Acompanyada del vicepresident primer de la Diputació, Quim Nin, del diputat delegat de Cultura, Joan Josep Garcia; de l’alcaldessa del municipi, Lídia Bargas, i de regidors del Consistori, Llauradó ha anat a l’Ajuntament, al Castell i al Centre Cívic de la localitat, on s’hi han dut a terme obres amb el suport de la Diputació. A l’Ajuntament, per exemple, s’ha millorat l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor. Tot seguit, s’han desplaçat al centre de visitants del Parc Astronòmic, un espai de turisme i coneixement que vetlla per la protecció del cel fosc de les Muntanyes de Prades i la Serra de Montsant i que impulsa la recerca i la divulgació científica, alhora que du a terme diverses activitats per a tots els públics. En aquest sentit, Prades disposa de la certificació de Destinació Turística Starlight, atorgada per la fundació internacional del mateix nom i que compta amb el suport de la Diputació.

Alhora, i segons ha ressaltat la presidenta Noemí Llauradó, la Diputació col·labora activament amb els municipis en els projectes de reducció de consum energètic i de contaminació lumínica, donant suport jurídic als municipis, acompanyant-los en el procés de tramitació administrativa i oferint suport tècnic per a l’elaboració de projectes de millora de l’enllumenat i ajuts econòmics per a la seva execució.

Durant la visita a Prades, han tractat sobre el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, la creació del qual es va anunciar el passat mes de desembre i que es preveu que sigui una realitat d’aquí tres anys. Han destacat que aquest fet serà clau per a la preservació mediambiental de la zona i aportarà un impuls socioeconòmic molt important als municipis que en formaran part.

El futur parc natural i la certificació Starlight també s’han tractat en la visita a Vallclara

La delegació de la Diputació ha estat rebuda a Vallclara per l’alcalde, Rosendo Roig, i altres membres del consistori. Foto: Diputació

El futur parc natural i la certificació Starlight també s’han tractat en la visita a Vallclara, atès que aquest municipi se situa dins de l’àmbit del futur parc i, a més, també compta amb el segell turístic que acredita la bona visibilitat nocturna del cel. Llauradó hi ha estat rebuda per l’alcalde, Rosendo Roig, i altres membres del consistori. A Vallclara també hi ha assistit la diputada delegada del Pla d’Acció Municipal (PAM) de la Diputació, Marta Blanch.

A part de conèixer els nous projectes previstos a la vila, s’han desplaçat al local social per veure in situ les millores que s’hi han dut a terme amb el suport del PAM de la Diputació. La presidenta de la Diputació ha assenyalat que aquest equipament esdevé “un eix vertebrador més de dinamització local, ja que fomenta la interacció social i motiva les relacions interpersonals, factors fonamentals a tenir en compte en la millora de la qualitat de vida d’un municipi”. Segons ha afegit, aquesta és una de les múltiples contribucions de la Diputació a l’àmbit rural per millorar-ne la qualitat de vida i frenar-ne el despoblament.

Redacció

 

Prades busca tècnic de turisme per a l’oficina del poble

Ermita de l’Abellera. Foto: Ajuntament

Prades, al Baix Camp, és un municipi turístic que es troba al cor de les muntanyes de Prades. A 42 km de Reus i 69 km de Tarragona. Si s’accedeix per vimbodí-vallclara només hi han 8 km de carretera de muntanya des de Vilanova de Prades. El municipi disposa de segell de turisme familiar des de 2014, segell de pobles amb encant de l’Agència Catalana de Turisme i recentment ha rebut el segell d’astroturisme de Destinació Turística Starlight. El municipi té una desena d’allotjaments des de cases de fusta als arbres, cases rurals o allotjaments amb sostre transparent per veure les estrelles.

Per tal de gestionar la destinació a nivell turístic, l’Ajuntament de Prades convoca una plaça de tècnic de turisme per a la selecció d’una plaça de personal fix, mitjançant concurs-oposició lliure. La plaça que s’ofereix té un caràcter de personal laboral A2 en jornada completa dins de la plantilla de l’Ajuntament. Un dels principals requisits és que l’aspirant estigui en possessió del títol de Cicle de formació professional en l’especialitat de guia, informació i assistència turístiques o bé Grau en Turisme.

La persona que obtingui la plaça haurà de fer tasques de gestió i administració com ara elaborar el pla d’actuació anual o controlar els aspectes econòmics que afecten la seva àrea. Entre altres tasques, també haurà d’organitzar actuacions promocionals diverses així com atenció al públic i fer visites guiades al nucli antic i a l’Ermita de l’Abellera.

El consistori espera atraure a algun candidat o família que es quedi a viure al poble. L’any passat es van empadronar una trentena de persones atretes per l’entorn privilegiat, el teixit associatiu actiu que programa activitats durant l’any juntament amb l’Ajuntament i empreses, així com la disponibilitat d’equipaments com gimnàs, piscina a l’estiu o escola rural i projectes com el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, un complex residencial per a gent gran o l’arribada de fibra òptica el 2022. També es vol trencar amb el tòpic de mala accessibilitat viària. En rares ocasions la neu ocasiona problemes i molts veïns i veïnes del poble es desplacen a diari a fora del poble a treballar.

Les bases es poden consultar a la web de l’Ajuntament www.prades.cat/noticies. Les sol·licituds es poden presentar al registre general de l’Ajuntament fins a vint dies naturals a comptar a partir de l’endemà de publicar-se l’anunci al BOP.

Redacció

 

Prades fa seu el primer Concurs Drag Miss Trumfo

Imatges del concurs. Fotos: Cedides

El Pont de la Puríssima ha tingut a Prades un toc especialment lluent, amb el primer Concurs Drag de Prades Miss Trumfo 2021. Una convocatòria atípica, però que va ser rebuda amb els braços oberts per la gent de la localitat, amb més d’un centenar de persones presenciant dissabte al vespre l’espectacle viscut a l’escenari del Centre Cívic. Organitzat per Ohana Associació LGTBIQ+ Prades amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’acte va ser presentat per Gal·la Rouge, que aquest diumenge reconeixia en conversa amb Tots21 que “encara no m’he despertat del somni. Tot plegat va ser molt maco i sentit. Realment va ser un somni poder fer un concurs així a Prades i viure l’acolliment del públic, del poble i dels establiments. Aquest poble té un cor que no se l’aguanta”, explicava, recordant les mostres de suport rebudes quan va rebre amenaces per la seva condició de transgressora.

La jornada va comptar amb tres participants, que havien de ser puntuades per un jurat format per una regidora, una actriu i esteticista i una drag queen, en quatre proves: presentació, actuació, millor look i imitació. La guanyadora va ser la Valerie, vinguda de Sabadell. L’experiència va resultar tan rodona que Gal·la admetia que ja està pensant “a fer una segona edició de cara a l’estiu”, quan el termòmetre sigui una mica més agraït.

J.S.

 

La consellera Jordà anuncia la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, amb els representants del territori al Monestir de Poblet. Foto: Govern

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha anunciat aquest dissabte des del Monestir de Poblet (Conca de Barberà) que la Generalitat iniciarà en breu els treballs per tramitar la declaració del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Jordà ha destacat que la creació del Parc “donarà resposta a una reivindicació històrica del territori, amb una fórmula de protecció que garantirà definitivament la conservació dels valors naturals i culturals inclosos en l’àmbit geogràfic de les Muntanyes de Prades”. La consellera ha fet aquest anunci després de reunir-se amb els consells comarcals, diputacions i ajuntaments de la zona d’influència de l’actual Espai Natural Protegit Muntanyes de Prades.

Dinamització social i econòmica

Jordà ha explicat que “aquest projecte incorporarà alhora la realitat social, cultural i econòmica del territori perquè el Parc Natural es converteixi en un actiu dinamitzador dels municipis inclosos, i esdevingui alhora una realitat que aglutini i simbolitzi la identitat de la seva gent”.

La declaració permetrà garantir la conservació dels seus valors naturals d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i el manteniment de les activitats tradicionals dels habitants dels municipis i les comarques que l’integraran, en col·laboració amb els ens locals i entitats territorials, de manera que l’existència d’aquest parc i la seva gestió esdevinguin factors de dinamització social i econòmica, i de vertebració d’un desenvolupament sostenible d’aquests municipis i comarques.

Els treballs per a la declaració del nou parc es realitzaran de forma simultània a l’elaboració del seu Pla de protecció del medi natural i del paisatge. D’aquesta manera, aquesta nova figura de protecció naixerà ja amb un programa d’inversions associat. Segons Jordà, “ara tenim més recursos, provinents del fons climàtic, que es nodreix de l’impost del CO2, la meitat del qual va a parar al  fons del patrimoni natural, una bona part del qual, sens dubte, anirà a finançar els parcs naturals”.

Un calendari definit

El procés de tramitació del Parc durarà uns tres anys. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural treballa per elaborar, durant l’any vinent, la memòria preliminar, i iniciar la consulta pública prèvia al Decret de declaració del Parc. El procés de participació està previst que se celebri l’any 2023. Els treballs continuaran amb la fase d’informació pública i l’audiència a les persones interessades i als ens locals, fins que el Govern l’aprovi definitivament.

Actualment, les Muntanyes de Prades gaudeixen de diverses figures de protecció. En concret, una superfície d’unes 30.700 hectàrees de cinc comarques (L’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat) i 22 municipis conformen l’Espai Natural Protegit de Muntanyes de Prades. Com a part de la Xarxa Natura 2000 (Zona d’Especial Conservació –ZEC– i Zona d’especial Protecció per a les Aus –ZEPA–) inclou d’altres territoris circumdants d’alt valor. Finalment, l’interior de l’Espai Natural Protegit acull diverses figures de protecció especial, com són el paratge natural d’interès nacional de la vall del monestir de Poblet, la reserva natural parcial del barranc de la Trinitat i la reserva natural parcial del barranc del Titllar.

Diversitat biològica i connectivitat

El de les muntanyes de Prades és un espai que es caracteritza per una important diversitat i singularitat biològica, amb la coexistència de paisatges plenament mediterranis amb d’altres centreeuropeus, i fins tot de boreals, i que conté valors naturals, paisatgístics i socioculturals, únics al país, que el constitueixen com un dels espais naturals bàsics i d’especial interès per a Catalunya.

D’important rellevància és la seva connectivitat. La serra de la Llena conforma una cella que uneix els espais prelitorals i les planes de Lleida, configurant un espai d’elevats valors ecològics entre les muntanyes de Prades i el Parc Natural de Montsant. La continuïtat dels hàbitats al llarg de l’àmbit reforça la única connexió que hi ha entre aquests espais protegits. Així mateix, el conjunt d’altiplans, carenes i valls configuren una zona de dispersió de diverses espècies d’ocells rapinyaires d’interès que crien al Montsant i a Prades, com l’àguila cuabarrada i l’àguila daurada.

15è parc natural

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades s’incorporarà a la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, que actualment consta de 14 parcs naturals.

Atenent les recomanacions dels organismes internacionals més rellevants, el paper dels espais naturals protegits en l’actualitat no únicament es fonamenta en la conservació de la diversitat biològica, en actuacions d’educació ambiental i suport a la recerca, sinó també en promoure un desenvolupament socioeconòmic sostenible dels municipis emplaçats en l’àrea d’influència del parc, que permeti millorar la qualitat de vida de les poblacions locals, fixar i recuperar demogràficament aquests nuclis, i poder conservar així una diversitat paisatgística i ecològica que d’altra forma desapareixeria.

Rosa Maria Abelló: “Primer pas per posar fil a l’agulla”

D’un total de 5 comarques i 22 municipis que engloba el projecte, el Baix Camp és la comarca amb més presència dins d’aquest projecte, ja que afecta 9 municipis amb la suma més gran d’hectàrees: Prades, Alforja, Arbolí, l’Albiol, l’Aleixar, Vilaplana, Capafonts, La Selva del Camp i La Febró. Precisament per això, la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Maria Abelló, ha considerat la cita d’aquest dissabte com “el primer pas per posar fil a l’agulla i començar a treballar plegats per reconèixer i conservar l’espai natural més important del nostre territori”.

Redacció

 

AGENDA: Prades se’n va de festa grossa aquest pont de la Puríssima

L’Ajuntament de Prades i entitats del poble organitzen activitats per a tots els públics pel pont de la Puríssima. Les activitats arranquen dissabte 4 de desembre amb un matí a Prades Aventura Park amb vermut i dinar inclòs organitzat per l’Associació de Joves de Prades. El preu per als socis és de divuit euros i pels no socis de vint-i-tres euros reservant a través de xarxes a @jovesdeprades. L’Associació de Dones de l’Abellera han organitzat per aquell dia un dinar que ja fa unes setmanes que té l’aforament complert. A les vuit de la tarda es farà el primer Concurs Drag de Prades Miss Trumfo 2021 presentat per Gal·la Rouge al Centre Cívic. L’Organitza Ohana Associació LGTBIQ+ Prades amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prades. Les inscripcions es poden fer al 665 324 001 o a l’Instagram @ohana.lgtbiq.prades.

El diumenge 5 de desembre a dos quarts de deu del matí hi ha programada sortida gratuïta de senderisme al Corriol i Mas d’en Pagès a càrrec de Els Birimbins. El punt de trobada serà la font a la Plaça Major.

Aquest diumenge, qui vulgui tindrà l’oportunitat de pujar al campanar i contemplar l’entorn des de dalt, observar el mecanisme del rellotge i l’interior de l’església. Foto: Ajuntament

A dos quarts d’onze del matí qui vulgui tindrà l’oportunitat de pujar al campanar i contemplar l’entorn des de dalt, observar el mecanisme del rellotge i l’interior de l’església. L’activitat té un cost de 2 euros i per a menors de set anys és gratuïta. Les reserves s’han de fer a l’Oficina de Turisme o al 977 86 83 02.

A la nit està prevista la Festa Jove amb FDJS Produccions organitzada per l’Associació de Joves al Centre Cívic. L’entrada és gratuïta i serà obligatori l’ús de mascaretes i passaport Covid.

Dilluns 6 de desembre a dos quarts d’onze del matí l’Oficina de Turisme ofereix una visita guiada cultural pel poble que inclou l’interior de l’església i les restes del castell recentment renovades. El preu de l’activitat és de 5 euros i per a menors de set anys gratuïta. S’ha de reservar a l’Oficina de Turisme o al 977 86 83 02.

A les sis de la tarda serà el torn del Bingo de La Marató de TV3 al Centre Cívic organitzat per l’Associació de Dones de l’Abellera. Els diners recaptats es destinaran íntegrament a l’edició de La Marató d’enguany.

Finalment, dimecres 8 de desembre s’oferirà de nou l’oportunitat de pujar al campanar a dos quarts d’onze del matí.

Redacció

 

Muntanyes de Prades i Serra de Montsant es converteixen en la zona de cel fosc protegit més gran d’Europa

Foto de família dels representants dels municipis que en formen part, junt a la consellera. Foto: Tots21

La zona acaba de rebre una doble certificació que posa en valor la qualitat del seu cel nocturn i dona empenta al Parc Astronòmic Muntanyes de Prades

La qualitat del cel de les Muntanyes de Prades i el Montsant ha merescut la certificació, per part de la Generalitat de Catalunya, com a Espai de Medi Nocturn Protegit, i per part de la Fundació Starlight com a Destinació Turística Starlight.

Aquest divendres, 19 de novembre, 32 municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant ja formen part d’un mateix Espai de Medi Nocturn que fan que sigui la zona amb cel fosc protegit més gran d’Europa al voltant d’un parc natural.

Per una altra banda, la certificació internacional com a Destinació Turística Starlight l’han obtingut 21 municipis -12 del Priorat i 9 del Baix Camp- i serveix d’altaveu per atraure visitants de tot el món. Starlight en el seu conjunt és una acció integrada de la UNESCO que compta amb el suport de la Unió Astronòmica Internacional i l’Organització Mundial del Turisme.

L’acte d’atorgament dels reconeixements ha tingut lloc en un esplèndid marc com és la balconada del parc natural de la Serra de Montsat, a La Morera de Montsat, sota la Serra Major, i ha estat presidit per la consellera d’Acció Climàtica de la Generalitat, Teresa Jordà. Nombrosos representants d’administracions, com la Generalitat i la Diputació, ajuntaments i entitats hi han estat presents.

Un dels trets més visibles que ha suposat la nova marca és que els municipis estan adoptant la llum pública carabassa, canviant l’antiga lluminiscència blanca. ‘Sou municipis carabasses’, ha dit la consellera. Aquest tipus de llum és el més adient per respectar la natura -fauna i flora- i sobta als visitats en anar a aquests pobles i veure’n aquest tret diferencial.

El 2018 el Parc Natural de la Serra de Montsant va ser declarat el punt de referència de l’àrea de protecció i s’hi van incloure dotze municipis, tots del Priorat: la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Gratallops, Margalef, la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

Aquest divendres s’hi han afegit vint localitats més, fins arribar als 23 del Priorat i nou del Baix Camp i la Conca de Barberà que formen part de les Muntanyes de Prades: l’Albiol, l’Arbolí, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Capçanes, Falset, la Febró, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Mont-ral, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, la Torre de Fontaubella, Vallclara, Vilanova de Prades i Vimbodí i Poblet. Conjuntament conformen l’àrea de protecció lumínica més gran d’Europa i es passa de 305 km2 de superfície protegida a 738 km2. “És vostre, i és un recurs a explotar. És un projecte de cohesió territorial que empodera el territori”, ha defensat Jordà, que ha afirmat que és un reconeixement “extremadament important”.

Les Destinacions Turístiques Starlight han d’acreditar la qualitat dels seus cels i els mitjans per garantir la seva protecció i a més també han de garantir unes adequades infraestructures i activitats relacionades amb l’oferta turística (allotjament, els mitjans d’observació disponibles al servei dels visitants, la formació del personal encarregat de la interpretació astronòmica, etc.).

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas; Aleix Roig, del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, i Antonia Varela, representant de la Fundació Starlight. Foto: Cedida

El cap del servei de prevenció de la contaminació acústica i lumínica del Departament d’Acció Climàtica, Sergi Aparicio, ha explicat que van mesurar la foscor de diferents parcs naturals de Catalunya. “Aquí és on vam trobar més qualitat de foscor. Tenim molts parcs naturals molt contaminats lumínicament per l’acció de zones urbanes. Però aquí el zenit és molt fosc”, ha indicat. A més ha valorat que “la foscor és un bé escàs i, per tant, té un valor ambiental”.

Aparicio ha recordat que la contaminació lumínica altera espècies vegetals i animals; en el cas del Parc Natural de la Serra de Montsant, rapinyaires i onze espècies de ratpenats en situació de perill. Però també afecta el descans i la salut de les persones, tal com ha assenyalat Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight: “El 60% dels vertebrats són dependents de la llum i la foscor naturals. La lumínica és la contaminació més desconeguda i intrusiva de les contaminacions, i pot generar malalties cardiovasculars o càncer en òrgans reproductors”. També té efectes negatius per al medi ambient, ja que segons ha concretat, la sobreil·luminació “produeix el 8% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle”, una xifra que en països com els Estats Units, Rússia o la Xina arriba al 27%.

Les localitats esperen que això els permeti impulsar-se turísticament i per posar en valor la zona. A banda, el pla d’actuacions de la zona protegida contempla accions diverses i durant el 2022 el Parc Natural crearà una xarxa de deu miradors astronòmics.

L’Ajuntament de Prades juntament amb el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades van iniciar el 2018 les reunions per a la certificació d’Espai de Medi Nocturn protegit i han liderat la gestió de la certificació Starlight dels 21 municipis juntament amb el Parc Natural de la Serra de Montsant.

Esforços dels municipis en els canvis d’enllumenat

L’Ajuntament de Prades va ser dels primers al 2018 en iniciar els canvis d’enllumenat en el territori i municipis dels voltants han sumat esforços per millorar la qualitat del cel nocturn de les muntanyes de Prades i de la Serra de Montsant. Els municipis han anat substituint els fanals de llum blanca per uns de LED PC Ambre. Aquestes noves lluminàries tenen una incidència positiva en la salut de les veïnes i veïns i també en tot l’ecosistema.

Llum verda al futur observatori astrofísic CAMP

Les dues certificacions obtingudes a la zona donen un impuls al futur observatori astrofísic CAMP que formaria part del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades. El passat 6 d’octubre, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar la modificació puntual de l´ús del sòl no urbanitzable al Pla de la Guàrdia a Prades on s’ubicarà l’observatori respectuós amb l’entorn. La cúpula no seria visible i només s’hi podria accedir amb un minibus del parc. Seria un centre de recerca visitable únic a Europa.

El Parc ja va obrir les seves portes l’agost de l’any 2020 amb un Centre de Visitants a Prades i consta de diversos espais visitables per a les experiències astronòmiques 360º. Compta amb un Planetari 360°, una Sala d’Audiovisuals i el Museu de l’Astronomia. També compta amb el primer mirador astronòmic de Catalunya, el Mirador Astronòmic de Sant Roc, que des de l’any 2019 és un punt de trobada per a totes i tots els aficionats a l’astronomia. El Parc té el suport de l’Ajuntament de Prades, d’una vintena de municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Fundació Starlight.

 

 

Assumpció Castellví i Lídia Bargas, escollides al Consell per la República, que deixa fora el secretari de l’Ajuntament de Tarragona

Aquest cap de setmana s’han escollit els representants a l’Assemblea del Consell per la República. Foto: Cedida

L’alcaldesa de Prades i vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Lídia Bargas, ha estat escollida representant a l’Assemblea del Consell per la República Catalana, en haver obtigut 4958 vots en l’urna de càrrecs electes. També ha estat escollida la senadora de Vandellòs i L’Hospitalet de Junts, Assumpció Castellví, que ha arrossegat 6594 vots, i la tortosina Irene Negre, amb 6717 vots.

En l’urna ciutadana i del Camp de Tarragona, les escollides han estat totes dones: Teresa Rosell Gairoles, Sara Barnés Arnaus, Antònia Andreu Domingo i Montserrat Farriol Rodriguez, amb entre 446 vots i 330. Ha quedat fora, curiosament, el secretari municipal de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font -amb 315 vots, el primer de la llista que queda fora-, i el que fou alcalde de La Selva del Camp pels socialistes, Ignasi Carnicer.

Aquest diumenge ha culminat el procés de les eleccions de l’Assemblea de Representants del Consell. Han votat 22.584 inscrits, el que suposa el 26% de participació, i els candidats provisionals de les dues urnes es poden consultar en aquest enllaç: https://car.consellrepublica.cat/

Els inscrits han emès els seus vots a les dues urnes: la de ciutadana i càrrecs electes. No hi han pres part candidats d’ERC ni de la CUP, i sí de Junts i independents.

El vicepresident en funcions, Toni Comín, en primer lloc ha volgut felicitar a tots els candidats presentats, a tots els votants i a la gent que ha fet possible aquest complex i innovador procés electoral. Comín ha explicat que “des de l’1-O ja teníem la legitimitat, però ens faltava acumular la força suficient perquè el mandat es fes efectiu, i avui hem fet un pas importantíssim”.

El president del Consell en funcions, Carles Puigdemont, ha tancat la nit electoral que amb aquest procés electoral el Consell ha demostrat “que volem un país radicalment democràtic, usant la innovació a favor d’una governança transparent, independent, propera i en mans dels ciutadans”.

Carles Puigdemont

Els registrats al Consell per la República han escollit aquest cap de setmana els membres de l’Assemblea de Representants, entre els quals han resultat elegits l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; i els exconsellers Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, ara eurodiputats. En un acte aquest diumenge a la nit a Barcelona, el cantautor i membre del govern del Consell per la República Lluís Llach ha anunciat els noms que ocuparan els 121 escons –81 per a les candidatures de ciutadans i 40 restants per a càrrecs electes públics–, que tindran un mandat de dos anys.

Han votat als comicis 22.584 persones d’un cens de 87.883, la qual cosa representa una participació del 25,7%. Dels escollits, el 70% (85) són dones i el 30% (36), homes. Un cop constituïda, l’Assemblea de Representants escollirà la seva presidència i, després, la presidència del Consell per la República, emulant el sistema parlamentari.

El Consell per la República, aposta clara de JxCat, va néixer després de fugida de part del Govern de Puigdemont a l’exili i ERC i la CUP se n’han anat desvinculant, fins al punt que el seu funcionament i hipotètica reforma van esdevenir un escull entre JxCat i els republicans per a la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. N’és una prova que el partit de l’expresident s’hagi bolcat en el procés amb figures destacades el mateix Puigdemont, Borràs, Ponsatí, Puig i Comín. També entre els representants que no ostenten un càrrec electe hi havia simpatitzants coneguts de JxCat.

Puigdemont és el càrrec electe que ha obtingut més vots, 21.086 (93%), seguit de Ponsatí, amb 20.626; Comín, amb 19.461; Puig, amb 17.997, i Borràs, amb 17.083. També han estat escollits la diputada de JxCat al Congrés Pilar Calvo, la portaveu de Demòcrates de Catalunya Assumpció Laïlla i diversos càrrecs de JxCat. Això no vol dir, però, que no hi hagi hagut cap candidat de formacions com ERC al procés, ja que hi ha hagut regidors republicans que seran a l’Assemblea d’Electes. També en formarà part Àngels Martínez Castells, que va ser diputada de l’extinta Catalunya Sí que es Pot.

Puigdemont, que ha clos l’acte electoral per videoconferència, ha defensat el sistema que ha permès votar telemàticament i l’ha suggerit com a “proposta innovadora, democràtica, per organitzar la Catalunya del futur i unes eleccions”. A més, ha reivindicat el Consell per la República com a “avantguarda del procés d’independència” i “marmessor de l’octubre del 2017, del referèndum i de la declaració d’independència”.

Actualment, el Consell per la República té 100.000 inscrits, però només han pogut participar en el procés els inscrits abans del 18 de setembre, per la qual cosa el cens ha resultat ser notablement inferior. Els electors han votat telemàticament en dues urnes: una per a qualsevol ciutadà inscrit al Consell, segons la circumscripció, i l’altra exclusivament per als càrrecs electes. Segons l’entitat, un sistema de validació d’identitat i un equip de síndics han treballat per evitar irregularitats com un doble vot.

Jaume Garcia – ACN

 

Èxit del I Festival Senderista de les Muntanyes de Prades Costa Daurada, organitzat per Descobrir Catalunya

La iniciativa es tanca amb 219 participants i més de 500 preinscrits i ja es treballa en la segona edició. Fotos: Cedides

Els organitzadors del I Festival Senderista Muntanyes de Prades Costa Daurada -la revista Descobrir Catalunya-, han qualificat d’èxit total la primera edició de l’esdeveniment, que ha comptat amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona – Costa Daurada i els consells comarcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Baix Camp.

L’editora de la publicació impulsora del projecte, Ana Mira, ha explicat que ja han començat a treballar en la segona edició del festival “amb la voluntat de fer créixer el nombre d’activitats, ja que ens hem vist desbordats pel gran nombre de preinscripcions”. Mira ha agraït la col·laboració de totes les institucions i organismes que han fet possible aquesta primer festival i també ha tingut un reconeixement especial “per a la feina ben feta de tots els guies i tècnics que han participat en aquest projecte”.

La iniciativa, que s’ha celebrat el dies 22, 23 i 24 d’octubre pel territori que comprèn les muntanyes de Prades, ha registrat més de 500 preinscripcions i un total de 219 participants, arribats de diferents punts de la geografia catalana, fonamentalment de la demarcació de Tarragona, de la zona metropolitana de Barcelona i del Vallés.

Cal dir que algunes s’han hagut de duplicar degut a l’èxit. En total s’oferien 14 propostes (sortides musicals, nocturnes, sensorials, experiències astronòmiques, tasts de productes agroalimentaris locals i maridatges de vins, entre d’altres) adreçades a tota mena de públics, però molt especialment al familiar. Entre les activitats que han tingut més èxit cal destacar l’Experiència Astronòmica, que s’ha desenvolupat al Parc Astronòmic de Prades, on els tècnics, amb l’ajuda de telescopis automatitzats, comentaven i feien un recorregut per les constel·lacions i la seva mitologia, en una de les zones amb millor visibilitat nocturna.

Una altra de les activitats que ha fet el ple ha estat el Guiatge pel Camí de la Filigrana, un recorregut conduït per guies professionals que sortia des de Farena fins al riu Brugent. Els participants podien conèixer els vestigis de les edificacions que n’aprofitaven la força hidràulica: els molins fariners i paperers.

També ha tingut molta acceptació el Guiatge nocturn a Vilanova de Prades, que, sota el títol, “Llegendes, vins i estels” convidava als participants a tastar tres vins de la zona, amb el maridatge amb la lluna, els estels i els secrets que amaga l’univers en aquest paratge espectacular.

Les activitats han comptat amb la participació de 7 empreses de guiatge locals i d’altres 10 vinculades a les activitats complementàries. Precisament, un dels objectius del festival ha estat posar en valor la figura del guia i de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Cal recordar que el l Festival Senderista de les Muntanyes de Prades Costa Daurada s’ha creat amb la voluntat de reivindicar aquest territori i atraure-hi cada any els aficionats a descobrir la natura i el patrimoni amb la calma i l’atenció que permet el viatjar a peu i també als practicants de la marxa nòrdica, una disciplina esportiva totalment respectuosa amb l’entorn.

L’esdeveniment vol constituir una aposta per un model turístic responsable, de proximitat, que ajudi a revifar l’economia local sense malmetre els seus ben conservats valors culturals i naturals, tot aplicant els principis de la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Redacció

 

Les Muntanyes de Prades viuran aquest cap de setmana el I Festival Senderista

L’ermita de l’Abellera de Prades, un dels balcons més destacats del Camp de Tarragona. Foto: Tots21

Les Muntanyes de Prades viuran aquest cap de setmana -els dies 22, 23 i 24 d’octubre-, en ple esclat de la tardor, la celebració del I Festival Senderista, una iniciativa de la revista Descobrir Catalunya, que suma el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona-Costa Daurada, els Consells Comarcals del Baix Camp, Alt Camp i Conca de Barberà i del que avui ja hi havia 420 inscrits, una bona part procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona i del Vallès, i la resta, del Camp de Tarragona. L’èxit està acompanyant la iniciativa abans que arrenqui i 9 de les 14 activitats guiades que es proposen ja han penjat el  cartell de ‘complert’.

Es tracta de posar en valor l’àrea de les Muntanyes de Prades, que a més lluita per ser declarada Parc Natural, amb una forma de lleure familiar, tranquil.la i sossegada, a la vegada que donar impuls a les economies locals en un indret poc conegut a la resta de Catalunya. Set empreses de guies de la zona se sumen al projecte, que també voldrà posar en valor aquesta feina. Una sortida al bosc amb acompanyament d’un guia ‘no té res a veure amb fer-la sol’, destacava avui en la presentació del Festival el director de la revista, Joan Morales. ‘Gaudir a peu del territori és la millor manera de conèixer el territori’, afirmava.

‘L’esdeveniment neix amb la voluntat de reivindicar aquest territori de pobles petits que s’alcen enmig d’uns paratges d’un relleu geològic impressionant, envoltats d’espessos boscos, amb un patrimoni històric i monumental de primer ordre i on es poden degustar productes gastronòmics autòctons de màxima qualitat’, subratllava Morales. Es tracta d’una proposta per a un turisme familiar, amb rutes assequibles i sense desnivells pronunciats, anunciava l’editora de la revista, Anna Mira. Un model turístic, en suma, ‘responsable i de proximitat’.

Les excursions guiades inclouran sortides musicals, nocturnes, sensorials, experiències astronòmiques, tasts de productes agroalimentaris locals i maridatges de vins amb denominació d’origen, entre d’altres propostes adreçades a tota mena de públics. Els allotjaments i restaurants de la zona s’han sumat a la iniciativa oferint un ampli ventall d’ofertes i menús especials.

Promotors i autoritats, durant la presentació del Festival. Foto: Tots21

La celebració de festivals senderistes és molt habitual a Europa des de fa anys, però no pas al nostre país. Descobrir inicia ara a les comarques de Tarragona el desembarcament d’una proposta que es vol tingui continuïtat i es pugui arribar a plantejar dos cops a l’any. Per a la zona de Prades, a més, es reforça la política de desestacionalitat turística, destacava la seva alcaldessa i vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Lídia Bargas, que relatava que ‘els municipis de les Muntanyes de Prades treballen per un turisme respectuós amb la natura des de fa temps’. Prades ofereix a més l’atractiu del Parc Astronòmic, que ja va rebut el vist-i-plau el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

Al seu torn, la  vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Camí Mendoza, ha destacat els valors naturals de l’interior de la Costa Daurada i la necessitat que també la iniciativa privada s’hagi sumat al projecte.

La  proposta senderista suposa també un impuls a la petició de declaració del Parc Natural i arriba quan Prades ha viscut un estiu amb ocupacions del 100 per cent i espera una tardor amb xifres del 70-80%. En les següents edicions es preveu que les comarques perifèriques que abracen les Muntanyes de Prades, el Priorat i les Garrigues, s’hi puguin sumar.

Consulteu el programa complert en aquest enllaç. 

Jaume Garcia

 

Front comú per denunciar la inseguretat i brutícia que generen els cultius de marihuana a les muntanyes de Prades

Restes del campament fet al Tossal de la Baltasana a Prades, on els Mossos van desmantellar una plantació de 5.500 plantes de marihuana. Foto: Mar Rovira

Front comú dels municipis de Prades, Vilanova de Prades, Capafonts, l’Albiol, Arbolí, La Febró i Mont-ral, a l’Alt Camp i Baix Camp, per combatre la proliferació de plantacions de marihuana a les muntanyes de Prades. Els alcaldes reclamen més dotacions policials dels Mossos d’Esquadra a la zona i denuncien que aquests conreus il·legals estan vinculats a robatoris en masos d’aquestes poblacions. També lamenten que generen molta inseguretat entre els seus veïns i brutícia als boscos. A Prades, la policia catalana va desmantellar una plantació de 5.500 plantes a finals de setembre. “Tens una sensació d’impotència, sentim que necessitem més recursos i més mitjans per aturar aquesta situació”, afirma a l’ACN la seva alcaldessa, Lidia Bargas.

Gairebé dues setmanes després que els Mossos d’Esquadra desmantellessin una plantació amb 5.500 plantes a Prades, encara hi queden deixalles en aquest solar del Tossal de la Baltasana, que es troba molt proper al municipi. Es tracta d’una tenda de campanya, botelles de plàstic, llaunes de menjar, bidons, xancletes, roba i bosses d’adob. Els agents també van trobar una bassa feta de forma artesanal des d’on sortien tubs de rec per regar la plantació. Els traficants s’havien connectat fraudulentament a la bassa d’aigua municipal que abasteix la població. A més, també van tallar arbres de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de Prades (PEIN).

“No tenim ni els mitjans ni els recursos per desmantellar tot això, és una sensació d’impotència perquè ens han dit que en algunes plantacions posen trampes; la gent puja a les muntanyes de Prades a gaudir i passejar per l’espai, a buscar bolets o caçar; una veïna em deia que li feia por sortir a caminar davant la possibilitat de trobar-se un personatge d’aquests o amb una trampa”, denuncia Bargas.

De fet, en aquesta plantació, els Mossos van detenir un home com a presumpte autor dels delictes de tràfic de drogues, atemptat contra els agents de l’autoritat i defraudació d’aigua. L’individu, de 55 anys, de nacionalitat albanesa i sense domicili conegut, va ingressar a presó després de passar a disposició judicial. El detingut va intentar agredir els agents amb un xerrac quan feien les comprovacions de la instal·lació.

Por i angoixa veïnal

A Mont-ral també s’han desmantellat diverses plantacions darrerament. Concretament, a la vall del Brugent i dels masos de Cabrera. Segons explica el seu alcalde, Xavier Francesc Pagès, els traficants han aprofitat els barrancs d’aquesta zona per conrear les plantes – calcula que n’hi havia unes 10.000. “Tenim molta preocupació perquè no saps on poden arribar aquesta gent, que és el que fan; han començat amb plantacions petites, però no sabem si poden acabar amb més grans”, subratlla el batlle.

Pagès assenyala que els veïns de cases i masos aïllats viuen amb preocupació i molta angoixa la proliferació d’aquests conreus il·legals. “Els veuen passar per allà, no els hi fan ni diuen res, però sabent a què es dediquen i ho viuen amb inquietud”, afegeix. Alhora, l’alcalde vincula els robatoris, de principis d’estiu, en masies de l’entorn amb les plantacions. “Van perdre grups electrògens, equipaments domèstics, fins i tot un llit i un matalàs, i roba que s’han trobat en un dels desmantellaments, hem lligat caps i hem vist que eren els mateixos que s’estaven preparant el campament”, explica.

Al municipi de Capafonts comparteixen la problemàtica. Fa dos anys, van descobrir una plantació d’entre unes 200 i 300 plantes i, enguany, se n’ha desmantellat una altra pràcticament amb les mateixes proporcions. “Aquest any ha estat el més conflictiu, n’hem tingut una de 300 plantes, al maig hi va haver una onada de robatoris que anaven lligats a aquestes plantacions, van robar tubàries, generadors, adobs i fitosanitaris, que després han utilitzat en les plantacions”, detalla el seu alcalde, Eloi Borràs.

El batlle creu que l’auge dels cultius no perjudicarà el nombre de visitants ni de turistes a la zona i confia que vagin a la baixa. “Tinc l’esperança que aquesta gent acabarà marxant d’aquí per la pressió”, diu Borràs. Amb tot, tem que els boletaires i excursionistes es puguin topar amb els responsables dels correus i que es pugui generar alguna situació conflictiva, ja que és època de collir les plantes. “Estan situades al mig del bosc on passa poca gent; de fet, jo que camino, corro i vaig amb bici per la muntanya i no els he vist mai; però si tu no hi vas amb mala fe no et vindran a fer res”, apunta l’alcalde.

Més dotacions policials

Tots els alcaldes de la zona de les muntanyes de Prades reclamen més efectius policials per evitar que els traficants s’instal·lin en aquest espai. En concret, l’alcaldessa de Prades demana que hi hagi com a mínim una dotació dels Mossos patrullant les 24 hores. La seva comissaria de referència és a Reus i està a gairebé una hora en cotxe. “El clam dels municipis és que hi hagi més presencia de Mossos, aquest estiu ha estat molt conflictiu”, remarca Bargas.

Per la seva banda, l’alcalde de Mont-ral també se suma a aquesta demanda: “Tenim por i per això demanem que es posi més vigilància, ho necessitem, l’administració que faci tot el que pugui, però que no ens deixin”, exigeix. Els alcaldes tenen previst reunir-se aviat amb membres del Departament d’Interior per abordar aquesta problemàtica. En la reunió, demanaran que es destinin més efectius i més hores de patrullatge dels agents de la policia catalana a la zona.

Mar Rovira