El II Festival Senderista de la Costa Daurada es farà a les Muntanyes de Prades i les Terres de l’Ebre

Imatge d’una de les sortides de l’any passat. Foto: Cedida

La revista Descobrir Catalunya, en col·laboració amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i els consells comarcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i els municipis de la Mancomunitat formada per Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Pratdip i Tivissa, organitza els pròxims 21, 22, 23, 28, 29 i 30 d’octubre el segon Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre, un esdeveniment que arriba a la seva
segona edició amb dues importants novetats: la incorporació de les Terres de l’Ebre i l’ampliació de les activitats a dos caps de setmana.

Es tracta de promocionar i donar a conèixer de manera lúdica els atractius naturals i paisatgístics tant de les Muntanyes de Prades (que s’estenen per les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp i la Conca de Barberà) com de les Terres de Mestral (Tivissa, Pratdip i Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant).

El 21, 22 i 23 d’octubre les sortides es desenvoluparan a les Muntanyes de Prades, mentre que els dies 28, 29 i 30 tindran lloc a les Terres de Mestral. Es duran a terme més d’una quarantena d’activitats, en unes terres ideals per a la pràctica del senderisme, gràcies a la xarxa de camins i senders que recorren aquests paratges i poblets de postal, que es complementen amb un patrimoni històric i monumental esplèndid, amb productes gastronòmics autòctons de primera qualitat. Tot enmig d’uns paratges d’un relleu geològic impressionant, envoltats de boscos, avencs, cingleres, gorgs, petits rius i paisatges irrepetibles.

Terres de l’Ebre: paradís de mar i muntanya

La nova incorporació està formada per nombrosos camins que recorren aquest territori petit però de grans horitzons terra endins i mar enllà, i ens posen a l’abast pobles, muntanyes, barrancs i cingleres. Una zona d’intensa vida rural i una gastronomia rica i diversa que marida a la perfecció amb el descobriment pausat del territori que comporta la pràctica del viatge a peu. Unes terres amb un passat farcit de llegendes de vampirs, pirates,
guerrillers i ermitans, moltes de les quals es podran conèixer al llarg del Festival.

Durant els dies 28, 29 i 30 es podran fer més d’una quinzena d’activitats, com rutes senderistes, descoberta de camins empedrats, passejades per la platja, ascensos a cingles i cims emblemàtics, visita al Molí d’Oli de Vandellòs, snorkel guiat, caiac a l’Ebre, etc.

Pel que fa a les Muntanyes de Prades els dies 21, 22 i 23, en aquestes muntanyes s’han programat 17 activitats de guiatge, descoberta de poblacions amb encant, observació astronòmica, sortida musical, marxa nòrdica, observació d’ocells, etnobotànica i cistelleria, entre d’altres. Es completaran amb activitats paral·leles per a tota la família com rutes a cavall, apicultura, parc de les olors, gimcana o activitats d’aventura.

Rutes guiades per professionals

Les activitats d’aquesta segona edició del Festival Senderista de la Costa DauradaTerres de l’Ebre seran dirigides per diverses empreses de guiatge locals, amb l’objectiu de posar en valor la tasca dels guies que ofereixen aquests serveis i, alhora, donar un impuls a l’economia local.

Els professionals oferiran un seguit de rutes guiades adreçades als amants de la natura, especialment als que gaudeixen caminant amb tranquil·litat per la muntanya, descobrint cada racó i detall de l’entorn. També van destinades als amants de la marxa nòrdica, una proposta molt més esportiva però totalment respectuosa amb el medi. Cal assenyalar que totes les activitats són accessibles per al públic familiar, ja que s’han dissenyat pensant en els petits, els senderistes del futur, els que han de vetllar, respectar i mantenir l’estima per la muntanya.

Durant els dies del Festival els professionals acompanyaran els senderistes en grups reduïts per tal d’aportar màxima seguretat en cada ruta gràcies a la seva formació i experiència a la muntanya. Alhora, col·laboraran en la interpretació de l’entorn natural i cultural, posant especial atenció en racons i detalls del trajecte, que descobriran pas a pas.

Concurs fotogràfic

Una altra de les novetats d’aquesta edició és el concurs fotogràfic que organitza el Festival amb l’objectiu de difondre a través de les xarxes les millors instantànies dels indrets que es visitin i de les activitats que es duguin a terme. Els participants han de publicar les imatges que captin durant qualsevol de les sortides a les xarxes socials, amb l’etiqueta #SenderistaFest22. Els guanyadors rebran productes i experiències locals, així com la
subscripció d’un any a la revista Descobrir Catalunya, on es publicarà el nom dels afortunats, al número de desembre. El termini per enviar les fotos és el 31 d’octubre.

Inspira’t: menjar, dormir i visitar l’entorn

Per tal de facilitar l’estada als participants del Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre, a la web https://festivalsenderistacostadaurada.cat trobaran sengles apartats sota el nom Inspira’t, tant a les Terres de Mestral com a les Muntanyes de Prades. Es tracta d’informació pràctica per al visitant a l’hora d’escollir restaurant o lloc per pernoctar, amb un ampli ventall de possibilitats dins de les poblacions respectives. Així mateix, a la web es destaquen els indrets turístics imprescindibles que cal visitar, com ermites, llogarrets, fonts, coves, avencs, cims, etc.

 

La Generalitat engega el procés participatiu per establir la delimitació del Parc Natural Muntanyes de Prades

Una vintena d’alcaldes i agents socials s’han reunit aquest divendres a Prades en la primera de les trobades al territori,

La Generalitat ha engegat el procés participatiu per establir els límits i la gestió del futur Parc Natural Muntanyes de Prades, amb la previsió que sigui una realitat el 2025.

Una vintena d’alcaldes i agents socials s’han reunit aquest divendres a Prades en la primera de les trobades al territori, amb què el Departament d’Acció Climàtica preveu crear un “clima de confiança” entre ciutadania i administracions.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha apuntat que fins el segon trimestre de l’any vinent se celebraran reunions específiques amb professionals de diferents sectors empresarials perquè aportin propostes entorn al futur parc. També es crearà una oficina tècnica perquè la població resolgui dubtes.

La trobada d’aquest divendres a la vila vermella ha servit per escenificar l’inici del procés participatiu sobre la creació del Parc Natural Muntanyes de Prades. És la primera de les reunions previstes que s’aniran celebrant fins principis de l’any vinent. El Departament d’Acció Climàtica té previst organitzar-ne de sectorials i específiques en els pròxims mesos, tot i que de moment, encara no estan programades al calendari.

En aquestes reunions, s’espera que els agents convidats facin propostes i alhora, resolguin dubtes que puguin sorgir. En aquesta mateixa línia, des de la Generalitat crearan una oficina tècnica perquè la ciutadania pugui fer arribar suggeriments durant el període de consulta prèvia de la creació del parc.

La proposta de delimitació de parc natural que ha fet la Generalitat es basa en uns objectius tècnics, que seran tractats en aquestes trobades. Ara bé, la proposta final pot canviar en funció de les aportacions que puguin fer administracions locals i supramunicipals, així com sectors econòmics o ciutadania en general.

Tot i la unanimitat política d’ajuntaments i consells comarcals, Acció Climàtica remarca la importància d’explicar què implica per a tots els agents socials i econòmics crear un parc natural. A partir de les trobades específiques, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, pretén “clarificar” què suposa l’aprovació del parc i alhora, insisteix que no es tracta de “fer canviar de parer” als agents implicats.

Una vintena de municipis involucrats de cinc comarques

El procés participatiu representa “el primer pas” per la creació d’aquest parc que englobarà 22 municipis de cinc comarques de Tarragona i Lleida. La delimitació i la gestió del parc són dos dels aspectes que es volen tractar a través d’aquestes trobades amb agents polítics, socials i econòmics.

El director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Àngel Xifré, ha posat èmfasi en la importància d’aquest pas per al territori i alhora, ha reivindicat que el parc compti amb els recursos necessaris. “No serà un procés curt i caldrà fer pedagogia a tota la societat i a les administracions, però creiem que si neix el Parc Natural Muntanyes de Prades, ho ha de fer amb un pla de gestió i amb tot allò que fa falta perquè sigui exitós”, ha subratllat.

 

Prades s’engalana de Festa Major aquest cap de setmana

A la tardor, Prades celebra la seva Festa Major del dijous 14 al dilluns 17 d’Octubre on veïns i visitants podran gaudir d’actes variats per a totes les edats.

Divendres ´s’inicien els actes a les vuit del vespre amb el pregó de Festa Major. Enguany el pregó serà a càrrec de la Cooperativa Agrícola de Prades amb la col·laboració de Pep Riera i amenitzat musicalment per Joan Reig a la Sala 1 d’Octubre del Centre Cívic.

A continuació es presentarà el llibre “Cooperativa Agrícola de Prades, 75 anys d’esforços” a càrrec d’Antoni Jordà i l’Associació Els Tamborinos. Seguidament hi haurà pica-pica per a tothom.

A dos quarts d’onze es projectarà la pel·lícula “Alcarràs” a la sala 1 d’octubre.

El dissabte segueix la Festa Major amb el concert de l’Orquestra Saturno a les vuit del vespre al Centre Cívic. A les onze, l’Orquestra Saturno obrirà el ball de Festa Major i a continuació serà el torn de Band The Rock i DJ Bacardit.

Diumenge a dos quarts d’una del migdia la Bandarra Street Orkestra animarà musicalment la Plaça Major i els carrers del poble.

A les sis de la tarda es clouran els actes festius amb l’espectacle infantil de Set de So al Centre Cívic.

Redacció

 

AGENDA: Prades celebra la trentena edició de la Festa de la Patata aquest cap de setmana

 

La patata de Prades serà la protagonista del concurs de truites i guisats i de l’esmorzar popular

 

La Festa de la Patata a Prades torna el proper cap de setmana després d’una parada de dos anys per la pandèmia. La festa, que celebra l’inici de la campanya de recollida de la patata a Prades, arriba a la edició número trenta. L’esdeveniment està organitzat per l’Ajuntament de Prades, el Consell Regulador IGP Patates de Prades i la Cooperativa Agrícola Prades.

Una patata d’alçada amb denominació d’origen

La patata de Prades és un producte d’una qualitat especial que li ha valgut la denominació IGP (Indicació Geogràfica Protegida). El seu cultiu a 1000 metres d’altura, el terreny i la climatologia afavoreixen una qualitat i unes propietats que la distingeixen. Actualment la varietat utilitzada és la Kennebec, de producció poc elevada, en comparació amb d’altres, però d’una excel·lent qualitat amb una textura consistent, gust dolç i persistent i lleugera olor de castanya.

Programa d’actes entorn a la patata

Imatge d’una edició anterior. Foto: Ajuntament

Per la festa de la patata es consumeixen uns 350kg de patata IGP Prades. L’acte estrella de la festa és el Concurs de truita de patates, guisats i altres receptes amb patata que es degusten un cop lliurats els premis als guanyadors.

El concurs valora els plats en diferents categories. Les truites opten al premi a la més bona, la més artística o la més grossa. El guisats es premia el més bo. Altres receptes amb patata es valoren segons la més bona i la més ben presentada.

El certamen compta cada any amb la presència de propostes originals com truites de patata amb la forma de la font de prades, tractors o els planetes del Sistema Solar. Els interessats a participar en el concurs podran recollir els ingredients a la sala d’actes de l’Ajuntament el dissabte dia 17 de setembre de 19 a 20 hores.

Els actes s’inicien dissabte 17 de setembre a les sis de la tarda amb la segona edició del Concurs de pelar trumfos, denominació que rep la patata a Prades.

Diumenge, continuen els actes amb l’esmorzar popular a dos quarts de deu del matí a la Plaça Major. L’àpat inclourà patates de Prades al forn, arengada amb raïm moscatell, llonganissa de Prades i vi per tres euros.

Durant el matí s’iniciarà la 26ena exposició de productes amb denominació d’origen i mostra d’artesania que estarà amenitzada per la xaranga Buscant el To Brass Band que actuaran a les deu del matí i a la una del migdia.

A dos quarts de dues serà del torn de l’entrega de premis del concurs de truites, guisats i altres productes i del concurs de pelar trumfos.

A les dues arribarà el final de festa amb la degustació popular dels plats presentats a concurs per quatre euros incloent obsequi d’un plat de ceràmica de record. Qui vulgui pot fer l’esmorzar popular i la degustació i plat per sis euros.

Redacció

Prades inicia Fires i Festes amb el pregó a càrrec de la consellera Lourdes Ciuró

Imatges de la jornada d’ahir. Fotos: Ajuntament

Ahir dijous Prades va iniciar la festa major d’estiu “Fires i Festes” amb el pregó a càrrec de Lourdes Ciuró, Consellera de Justícia, amb l’acompanyament musical de la coral infantil pradenca “Les Orenetes” i posteriorment concert de la banda “Neon”. El consistori juntament amb les associacions han programat activitats variades des d’activitats esportives i música fins a activitats familiars.

Fins el 27 d’agost es podrà visitar l’exposició de retallables “Arquitectures de paper” de Xavi Solé a la Sala d’actes de l’Ajuntament de dotze del migdia a dues de la tarda i de sis a vuit del vespre.

El divendres a les onze és el torn de la clausura dels cursets de natació, campus de futbol i casal d’estiu amb una festa Holi i festa d’espuma a càrrec de l’AFA i l’Associació de Bombers Voluntaris a la Plaça dels Arbres.

El Club BTT Prades organitza una sortida popular en BTT a les cinc de la tarda des de la zona esportiva. A continuació, a dos quarts de sis de la tarda, s’inicia el concurs de petanca al Parc de la Font d’en Grau que finalitzarà dissabte al migdia.

A les set del vespre es presentarà el llibre “Àlbum d’amors complicats” d’Isabel Olesti guanyador del I Premi Ciutat de Reus “Diré el que em fuig” al Centre Cívic. La presentació anirà a càrrec d’Isabel Pfefferkorn amb la col·laboració de Prades Cor.

A mitjanit serà el torn de la Macro Festa amb DJ Óscar Sánchez i DJ Bleizy al Centre Cívic a càrrec del Joves de Prades amb un preu d’entrada de tres euros.

Dissabte a les nou del matí, els amants de la BTT es donaran cita a la tradicional “Pujada a les Vinyes” a càrrec del Club BTT Prades. Les inscripcions es faran una estona abans a la Plaça Major.

A dos quarts d’onze del matí s’oferirà pujada al campanar amb places limitades. Qui hi estigui interessat podrà apuntar-se a l’Oficina de Turisme amb un preu d’entrada de dos euros, sent gratuït per als menors de set anys.

D’onze del matí a una del migdia petits i grans podran gaudir de la festa infantil a la Piscina Municipal on s’instalaran inflables.

A les vuit del vespre acabarà la jornada amb el concert i posterior ball de fira a dos quarts de dotze de la mitjanit a càrrec de l’orquestra Europa al Centre Cívic. El preu d’entrada del concert és de deu euros i el ball de fira és gratuït.

Fires i Festes continua diumenge a dos quarts d’onze del matí amb una visita guiada per la Vila Vermella. Cal reserva prèvia a l’Oficina de Turisme. El preu de l’entrada per als adults és de cinc euros i per als menors de set anys és gratuït.

A dos quarts d’onze del matí qui vulgui pot participar al concurs de Tir al Plat a la Partida Vinaroig a càrrec de l’Associació de Caçadors de Prades.

A les dotze del migdia la Cobla Cossetània exhibirà un ball de sardanes a la Plaça Major. A la una del migdia es celebrarà missa a l’Església de Santa Maria la Major.

A les cinc de la tarda s’inicia el folklore popular amb la Plantada de Gegants a la Creu de Montblanc amb els Gegants d’Alforja, Gegants de la Selva, Gegants de Valls i Gegants de Prades. I a continuació, a les sis de la tarda, Ball de Gegants i Cercavila pel poble de Prades sortint de la Creu de Montblanc i pel carrer Avinguda Verge de l’Abellera continuaran cap a la Plaça Major.

A les deu de la nit, acaba la jornada amb el Correfoc dels Diables de la Selva del Camp a la Plaça Major.

Dilluns, últim dia de festes, serà una jornada familiar que inicia a les onze del matí amb tallers i jocs infantils a la Plaça Major. A les sis de la tarda, la Plaça Major serà l’escenari de l’espectacle infantil “Bozzà!” de la companyia Baires Bozzà. A continuació Xocolatada a la Plaça Major. A les deu de la nit, finalitzen les Fires i Festes amb el Cinema a la Plaça amb “Els Croods 2: Una nova era” a la Plaça Major i amb la venda de crispetes per part de l’AFA.

L’Ermita de l’Abellera, oberta de divendres a diumenge de dotze del migdia a dues de la tarda fins el 18 de setembre, no estarà oberta el dissabte 27 d’agost.

Redacció

 

L’ACA decreta l’alerta hidrològica a la zona Prades-Llaberia

Vista aèria del pantà de Siurana. Foto: ‘La Sequera del 22’

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decretat l’alerta hidrològica a quatre unitats d’explotació més arran de la situació de sequera: l’Empordà, Banyoles, la serralada Transversal i Prades-Llaberia. La nova revisió de les conques internes engloba un total de 129 municipis i ja n’hi ha 279 que tenen restriccions d’aigua. Les quatre unitats incloses a l’alerta no depenen de l’aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies com ara pous o basses per garantir la demanda. Les mesures que s’han d’aplicar en situació d’alerta impliquen un seguit de limitacions en alguns usos.

Entre ells, la reducció d’aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

També fixa dotació màxima per a l’abastament de 250 litres per habitant i dia i s’estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que tots els municipis han de complir com ara limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’omplir fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions per omplir piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres.

Davant d’aquesta situació, alguns municipis com Sant Joan Les Fonts, que depèn de la unitat de la serralada Transversal, ja ha publicat un ban d’alcaldia amb les restriccions vigents arran de l’alerta.

A banda de les noves unitats, continuen en alerta l’aqüífer Carme Capellades (amb 15 municipis de l’Anoia i un de l’Alt Penedès), la capçalera del Ter (63 municipis), el mig Llobregat (34) i l’Anoia-Gaià (38 municipis). En total, n’hi ha 279 en fase d’alerta per sequera, xifra que representa una població de 683.000 habitants (un 9% de la població de Catalunya).

Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al 39%, continua en l’escenari de prealerta igual que l’embassament de Darnius-Boadella (36%), mentre que en l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) passa de la normalitat a la prealerta per sequera atès que l’embassament de Mequinensa, gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’estació de mesura de cabals d’Ascó, es troben en nivells molt baixos.

Tot i això, l’abastament està garantit en l’àmbit del CAT i la majoria dels usos també en l’escenari de prealerta perquè només implica mesures voluntàries i preventives d’estalvi d’aigua.

Pel que fa a les unitats de l’aqüífer del Baix Ter i el Fluvià Muga, continuen en situació de normalitat.

Tot i que les pluges dels darrers dies no han aportat volums d’aigua als embassaments, sí que han reduït la tendència descendent (i sobretot la velocitat del descens) i han permès desembassar menys aigua. Això, juntament amb la reducció de les demandes d’aigua per a reg, ha permès desembassar menys aigua i allargar les reserves.

Les dessalinitzadores augmenten la producció

Entre les mesures que s’estan aplicant per garantir l’aigua també s’ha incrementat la producció d’aigua dessalinitzada fins el 90% de la capacitat de les dessalinitzadores des del passat 8 d’agost, amb una producció mitjana des del gener de 5,4 hm3 al mes.

Des del mes de febrer, les dessalinitzadores catalanes han incrementat notablement el nivell de producció d’aigua, un volum superior als 38 hm3 d’aigua nova, un fet que ha alentit el descens de reserves. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien fins a 6 punts per sota.

Redacció

 

Prades revitalitza la dramàtica figura de la Reina Margarida amb l’edició d’un llibre d’investigació coral

D’esquerra a dreta, Eduard Juncosa, Marina Navàs, Sophie Hirel-Wouts, Teresa Forcades, Teresa Vinyoles, Stefano M. Cingolani i Antoni Jordà. Foto: Tots21

La dramàtica vida d’una reina ‘jove, bella e apta per a parir’, la seva època, la seva nissaga i les cartes que va escriure formen ja part de la historiografia des d’aquest divendres, 12 d’agost, quan a la flamant sala 1 d’Octubre del Centre Cívic es presentava el llibre ‘Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa’, coordinat pels historiadors Eduard Juncosa i Antoni Jordà, que ha estat possible gràcies a la benvolguda tossuderia de l’alcaldessa, Lídia Bargas, i dels coordinadors del projecte.

Una història breu perquè només va suportar 40 anys de vida (1389 o 1391-1430). Una pandèmia clàssica del moment, la pesta, se la va endur trobant-se a Riudoms. Breu també perquè només va regnar nou mesos, els que va viure el seu martit, el rei Martí I, L’Humà, i frustrant perquè l’única missió que se li va encomanar, donar descendència reial a la Casa de Barcelona, s’estroncaria i ella en seria la culpable a ulls de tothom. El reialme passaria a mans de la casa castellana dels Trastàmara.

Una vida novel.lesca d’una dona que va lluitar infructuosament un cop vídua per mantenir el títol de reina vídua i aconseguir així no haver de malviure amb ‘gran fretura e pobresa’. Una vida viscuda amb voluntat pròpia, amb caràcter i desig de ser lliure, que li comportà, un cop vídua, casar-se en secret amb Joan de Vilaregut i parint, també d’amagat, un fill amb ell, que no el voldrà cuidar per no despertar l’escàndol. I una derrota final amb la prematura mort del segon espòs, una mort que la faria renunciar a les seves demandes i recloure’s en un monestir femení situat a l’aixopluc de la serralada de Montsant.

‘Margarida de Prades no va ser una reina qualsevol. Tot i que el seu regnat va ser realment molt fugaç -ja que no va arribar ni tan sols als nous mesos- sobre ella va recaure tota la pressió per tal d’intentar aconseguir in extremis un hereu que garantís la continuïtat de la dinastia del Casal de Barcelona en el tron de la Corona d’Aragó‘, recorden en el pròleg Eduard Juncosa i Antoni Jordà. No fou així malgrat els intents i les estratègies usades i el matrimoni fou ‘infructuós’. D’aquesta manera s’extingí una nissaga reial d’un Casal que partia de Guifré el Pilós i havia durant 580 anys. No era una problema d’infertilitat de la reina perquè tindria el fill que semblava que la natura li impediria per sempre més, però aquest cop amb el cavaller valencià Joan de Vilaregut.

Part del públic que assistí a l’acte, amb l’alcaldessa i el representant de la Diputació -Quim Nin-. Foto: Tots21

Però la història la condemnaria a vagar en l’anonimat. Només els poetes parlarien d’ella en els seus cants i en traslladarien la imatge favorable que ella volia que perdurés. Aquesta ha estat una de les diverses troballes de les jornades de la Reina Margarida que l’Ajuntament va endegar en 2018, van continuar en 2019 i es van aturar els dos anys de la pandèmia fins que aquesta setmana s’ha organitzat la tercera edició amb el remat final de la presentació d’una obra en la que publiquen treballs Vicent Baydal, Jacobo Vidal, Marina Navàs, Alejandro Martínez, Stefano M. Cingolani, Abel Soler, la coneguda monja benedictina Teresa Forcades i Sophie Hirel-Wouts, a més dels dos coordinadors del projecte. Una altra troballa ha estat una carta autògrafa de la reina, localitzada per Stefano M. Cingolani, amb la que es clou el volum.

La presentació del llibre, la protagonitzà Teresa Vinyoles Vidal, professora ja jubilada d’Història Medieval a la UB i una de les grans estudioses de la història de els dones, reconeguda a nivell internacional. Vinyoles es confessà ‘entusiasmada’ del treball fet pels autors en les fonts històriques. ‘Aquesta obra és una magnífica lliçó d’història. Els autors i les autores han establert un diàleg fluïd amb la documentació i la bibliografia de què es disposa’.

Vinyoles resseguia la vida d’una Margarida que fou ‘òrfena de pare, educada en un entorn femení, donzella, casada, vídua, amant, mare i monja en només 40 anys’. Il.lustrava el públic que omplia la sala amb detalls històrics com el fet que l’església permetia el casament en secret si s’usava una fórmula concreta, senzilla, però en canvi, el Dret civil -l’Estat- ho prohibia. ‘He localitzat molts matrimonis secrets en totes els classes socials de l’època’, recordava.

Una historia que seguiria amb el seu fill secret, Joan Jeroni, a qui la seva mare li ocultaria per mandat la seva reial filiació fins que l’abat del monestir on ell residia com a monjo, al llit de la seva mort i per remordiments, li ho confessaria, un secret revelat que li canviaria la vida, una vida ‘gairebé novel.lesca’. I, de fet, d’aquesta biografia en sortiria la novel.la històric ‘Hyeronimus’, de Lucia Graves.

La jornada final acabaria amb una taula rodona amb la presència de sis dels autors/es del volum, coeditat per la URV i la UB, amb la col.laboració de l’Ajuntament de Prades i la Diputació de TarragonaPrades ha aconseguit reviure una reina marginada per la història patriarcal i anuncia que les investigacions i les jornades a la reina dedicades continuaran amb properes edicions… i noves troballes.

Jaume Garcia

 

Prades recupera les jornades entorn de la figura de la Reina Margarida, última reina del casal de Barcelona

En aquest últim cicle es presentaran les conclusions de les investigacions entorn a la seva figura. Foto: Ajuntament

Del dilluns 8 al divendres 12 d’agost Prades tanca la trilogia de les jornades entorn de la Reina Margarida. “La de Prades” va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei mor sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.

Els cicles de la Reina Margarida es van iniciar el 2018 presentant les investigacions i documentació existent en relació amb la seva figura. L’èxit de les activitats programades va fer que es repetissin les jornades en dues edicions més, fent pausa durant la pandèmia. L’organització de les jornades compta amb el Dr Eduard Juncosa Bonet, professor de la Universidad Complutense de Madrid, i el Dr Antoni Jordà Fernández, professor de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prades.

Enguany s’han programat tot un seguit d’activitats, enfocades a públics diversos, que es fixaran en la imatge literària de la reina, en la seva figura històrica, en el seu fill secret i en el Centre d’interpretació que se li dedicarà a la vila comtal de Prades. El cicle compta un cop més amb conferenciants d’universitats catalanes, de la resta de l’estat i de l’estranger, del nivell de la Sorbonne de Paris.

Agenda d’actes variada amb conferències, música i representacions

Aquest dilluns 8 d’agost es va engegar el cicle amb l’acte inaugural “Reyna d’onor excelhents Margarita” a les set de la tarda. Més de 125 persones van assistir al recital poèticomusical centrat en la imatge literària de Margarida de Prades amb el rapsode Eduard Carmona, amb veu i música de Marc Guerris i Josep Mateu i el fil argumental de Marina Navàs Farré.

Els actes continuen dimarts a les dotze del migdia amb el “making-off” de la recerca i a les set de la tarda amb la conferència “Una perspectiva renovada de Margarida de Prades” al Centre Cívic, a càrrec de Stefano M. Cingolani i d’Eduard Juncosa Bonet.

Dimecres a les set de la tarda es presenta el llibre “El fill secret de la Reina Margarida” a càrrec d’Abel Soler Molina, autor de l’obra, i Vicent Baydal Sala, al Centre Cívic. A les deu del vespre serà el torn de l’espectacle de divulgació històrica a càrrec del rapsode Pau Castell Granados i l’acompanyament musical de Laura de Castellet en el mateix espai del Centre Cívic. L’entrada té un preu de deu euros.

El dijous 11 d’agost a les cinc de la tarda, al castell, s’obriran les portes de l’espai que acollirà el futur Centre d’interpretació dedicat a la difusió de la figura de Margarida de Prades. La il·lustradora Pilarín Bayés signarà llibres de la “Petita història de la reina Margarida de Prades” i dibuixarà per als assistents. El text del llibre l’ha elaborat la que també és alcaldessa del municipi, Lídia Bargas. La canalla podrà conèixer i fotografiar-se amb la reina representada per Rat Cebrian al castell on visqué algun temps de la seva vida.

A les set de la tarda serà el torn de la conferència “Les cartes de la Reina Margarida” a càrrec de Sophie Hirel-Wouts i d’Eduard Juncosa Bonet al Centre Cívic.

Finalment, divendres a les set de la tarda al Centre Cívic es presentarà el llibre “Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa” a càrrec de la professora Teresa Vinyoles Vidal. El llibre recull el fruit de tots els esforços d’un intens procés d’investigació i està cridat a convertir-se en un veritable referent, en oferir una imatge totalment renovada de “la de Prades”. Tot seguit, taula rodona amb diversos dels autors i autores del volum: Stefano M. Cingolani, Teresa Forcades i Vila, Sophie Hirel-Wouts, Eduard Juncosa Bonet i Marina Navàs Farré.

Redacció

 

El concurs de gossos d’atura torna a fer lluir Prades

El pastor Moisés Tarrès, de Viladrau, juntament amb el seu gos Mac al 33è Concurs internacional de gossos d’atura de Prades: Ariadna Escoda

El gos Mac, de cinc anys, durant el 33è Concurs internacional de gossos d’atura de Prades. Foto: Ariadna Escoda

El pastor Moisès Tarrés, originari de Viladrau (Osona) ha guanyat el 33è concurs internacional de gossos d’atura de Prades. Juntament amb el gos Mac, Tarrés s’ha imposat davant 800 persones als tretze pastors de l’estat espanyol que enguany han participat en la competició amb 223 punts, tot seguit de prop per Hilari Novillo i el gos Beyon amb 220 punts i finalment en tercer lloc, Ismael Boix amb Neska amb 176,5 punts. En aquestes proves, els pastors han de demostrar les seves habilitats a l’hora de dominar un ramat d’ovelles. Obediència, temps i respecte envers el bestiar són els principals elements que el jurat ha valorat en el veredicte. L’alcaldessa Lídia Bargas ha assenyalat que l’esdeveniment és un atractiu turístic a escala tant nacional com internacional i que representa un impacte econòmic directe en la restauració del poble.

El concurs, de caràcter competitiu, s’ha dividit en dues proves. En la primera, de set minuts de durada, l’obediència dels gossos i la destresa a l’hora de dominar el bestiar han estat clau per classificar-se en una segona fase. Dels tretze pastors inscrits, només cinc han aconseguit superar els reptes proposats. En la segona ronda, els participants han hagut de dirigir el ramat a un corral, i després l’han hagut de treure en només cinc minuts. Solament tres ho han assolit en el temps indicat.

Una de les novetats d’aquesta 33a edició de la competició ha estat la rotació del bestiar. Amb la voluntat d’evitar estrès entre els animals, s’ha optat per augmentar un grup més de ramat. D’aquesta manera, han estat quatre els ramats que han sortit al camp de futbol municipal per disputar el concurs internacional de gossos d’atura de Prades. Ara bé, que fossin més ovelles no ha rebaixat la dificultat de les proves. “El concurs de Prades sempre s’ha caracteritzat perquè les ovelles són bastant dures, els costa moure’s. Per això, calen gossos potents, han de treballar molt. Depenent de qui surt abans, pot deixar el ramat destarotat”, ha assenyalat Moisès Tarrés, guanyador d’aquesta edició.

Juntament amb el seu border collie de cinc anys, en Mac, s’ha situat en primer lloc en el rànquing format per tretze pastors vinguts del País Valencià, Mallorca, País Basc i el Camp de Tarragona. Aquest ha estat el segon concurs de gossos d’atura de Prades per a Tarrés, però el primer per en Mac, amb qui únicament s’hi comunica a través d’un xiulet. L’any 2019, aquest pastor de Viladrau va participar acompanyat per un altre ca, en Llamp. “El Mac ha fet una feina excel·lent, és un gos que treballa dia a dia i avui ho ha fet molt bé”, ha expressat cofoi Tarrés. Fa cinc anys que aquest pastor de Viladrau es dedica a la pastura, amb un ramat de llet d’un centenar d’ovelles amb les quals fa formatges a través de l’Esquellot del Montseny.

Pel que fa a la resta de la classificació del concurs, darrere de Tarrés s’han situat els pastors Hilari Novillo amb la gossa Beyoncé i Ismael Boix amb la gossa Neska, originaris de Sant Pedor i Morella respectivament.

Retorn del concurs després de dues edicions cancel·lades

Prop d’un miler de persones s’han aplegat al camp de futbol municipal per veure de prop un certamen que la pandèmia havia posat en pausa en les dues últimes edicions. Segons l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, el concurs representa un atractiu turístic tant per a visitants de proximitat com d’estrangers. Enguany però, els pastors internacionals no han pogut assistir a la competició per incompatibilitat amb altres proves en altres països. En el cas de Prades, el bon temps ha respectat tot el concurs, amb una calor que s’ha intensificat cap als volts del migdia i que ha afegit dificultat als gossos d’atura. Tot just després d’entregar els premis d’aquesta edició, un sobtat xàfec d’estiu ha fet dispersar els assistents.

Una reivindicació més enllà de la competició

Tot i que aquest certamen té un esperit competitiu, des de l’organització aprofiten per reivindicar la pagesia i la ramaderia. El president de l’associació de concursos de gossos d’atura de la Serra de Prades, Joan Musté, ha insistit en la necessitat de comptar amb el suport institucional. “Estem perdent el sector primari, ens queixem que els boscos estan bruts, però no hi ha cap ajuda ni cap manera que els pastors tirin endavant. Tot són inconvenients; s’ha de regular, però fins a cert punt”, ha lamentat Musté.

Imatge del cartell

El dibuix del cartell d’enguany ha estat dissenyat amb la col·laboració d’Ooso Comics editorial de còmics de Prades. L’editorial és productora de la sèrie original Supercatalà i, entre d’altres, les adaptacions de Mazinger Angels i Cutie Honey en català i castellà. És la primera editorial que edita un manga en basc amb X-Venture, science manga adreçat als infants.

Ariadna Escoda / Redacció

 

El cel de Prades, un dels millors de la península per veure les pluges d’estels dels propers dies

Un bon punt per a l’observació és el mirador astronòmic de Sant Roc o el Pla de la Guàrdia on està projectat fer un observatori astronòmic divulgatiu i científic. Foto: Parc Astronòmic

S’acosten les dos pluges d’estels més populars de l’any visibles des de finals de juliol fins finals d’agost. Les primeres, les Delta Aquàrids, comencen a finals de juliol coincidint amb dies en que la lluna no és visible. Tot seguit serà el torn de les Persèids, o també anomenades popularment, llàgrimes de Sant Llorenç que seran visibles fins finals d’agost.

Prades és un dels millors indrets de la península per observar les pluges d’estels. L’estabilitat atmosfèrica, així com els nivells de foscor que s’assoleixen a Prades i voltants, li han valgut el reconeixement com a Destinació Turística Starlight i com a cel fosc protegit per part del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. Aquesta última certificació converteixen a Muntanyes de Prades i Serra de Montsant en la zona de cel fosc protegida més gran d’Europa incloent 32 municipis de quatre comarques..

Un bon punt per a l’observació és el mirador astronòmic de Sant Roc o el Pla de la Guàrdia on està projectat fer un observatori astronòmic divulgatiu i científic. Els visitants al poble interessats en caçar les pluges d’estels no es poden perdre les observacions astronòmiques al Parc Astronòmic Muntanyes de Prades i fer nit en algun dels allotjaments del municipi, alguns d’ells adaptats per veure les estrelles amb sostres de vidre. L’astroturisme, ja present a la zona, es calcula que va tenir un impacte de 300.000€ al territori l’any 2021.

El municipi de Prades i altres municipis del voltant porten anys fent canviant l’enllumenat per protegir el cel fosc amb fanals LED PC Ambre per una millor eficiència energètica i per protegir el cel fosc. Els municipis que han obtingut la certificació agafen el compromís d’adoptar, en quatre anys, un model d’il·luminació exterior sostenible des del punt de vista econòmic, energètic i ambiental.

Redacció

 

AGENDA: Diumenge torna el Concurs Internacional de Gossos d’Atura de Prades

A les onze del matí al camp de futbol municipal s’iniciarà el concurs en el qual més d’una desena de pastors amb els seus gossos hauran de mostrar les seves habilitats en el control del ramat d’ovelles. Foto: Ajuntament

Prades acollirà de nou el XXXIII Concurs Internacional de Gossos d’Atura el diumenge 7 d’agost al camp de futbol municipal. El concurs es va iniciar l’any 1988 i s’ha anat celebrant el primer diumenge d’agost, exceptuant els anys de pandèmia. El concurs és un reconeixement al món del pastoreig en el qual cal un reconeixement a la feina dels pastors en la prevenció d’incendis ja que ajuden a mantenir els boscos netejant el sotabosc. En l’última edició del 2019 va ser un any de rècord d’espectadors amb més de mil entrades venudes i 16 pastors provinents del territori català, País Valencià, País Basc, Andorra, Navarra, Teruel, Balears i França.

A les onze del matí al camp de futbol municipal s’iniciarà el concurs en el qual més d’una desena de pastors amb els seus gossos hauran de mostrar les seves habilitats en el control del ramat d’ovelles. Paral·lelament hi haurà un mercat que es farà durant tot el matí al Carrer Colomers al costat del camp de futbol. Les entrades pels espectadors es poden adquirir a l’accés al camp de futbol per cinc euros el mateix dia.

El concurs consta de dues proves en les quals es premia l’obediència del gos. El gos ha de fer un pas de banderes i conduir el ramat des del punt d’inici fins davant del pastor, intentant que passi per la Portella. Posteriorment el ramat ha de quedar quiet dins del cercle i el pastor ha de treure l’esquella d’una ovella del ramat procurant que la resta del ramat quedi dins el cercle. Finalment el pastor anirà caminant cap a la mànega amb el ramat darrere i s’ha d’aconseguir que entri tot el ramat al corral i tancar la porta. En la segona prova, els pastors més ben qualificats hauran de recollir el ramat del punt d’inici, portar-lo davant seu i anar al corral fent entrar i sortir les ovelles.

El dibuix del cartell d’enguany ha estat dissenyat amb la col·laboració de Ooso Comics editorial de còmics de Prades. L’editorial és productora de la sèrie original Supercatalà i, entre d’altres, les adaptacions de Mazinger Angels i Cutie Honey en català i castellà. És la primera editorial que edita un manga en basc amb X-Venture, science manga adreçat als infants.

Redacció

 

Torna a Prades aquest cap de setmana la Fira del Vi i del Cava

La fira obre portes dissabte de sis de la tarda a les onze de la nit i diumenge de dotze a tres de la tarda

Aquest cap de setmana, 16 i 17 de juliol, Prades acollirà de nou la VII edició de la Fira del Vi i del Cava després d’una pausa degut a la pandèmia. L’última fira, la del 2019, es va consolidar amb la venda de més de 4.500 tiquets de degustació.

En l’edició d’aquest any, els amants del vi i el cava podran tornar a citar-se a Prades en un entorn únic en una fira que aposta pels productes de qualitat i proximitat. Enguany hi haurà una quinzena de parades on els visitants podran degustar els vins, caves i cerveses de la zona acompanyat de les propostes gastronòmiques locals dels bars, restaurants i parades. Els tiquets es podran adquirir en blocs de deu i cadascun valdrà un euro.

La fira obre portes dissabte de sis de la tarda a les onze de la nit i diumenge de dotze a tres de la tarda i inclou amenització musical amb l’espectacle
“Catacústic” a càrrec de Koeman.

 

Prades inicia la temporada de la piscina municipal amb novetats

D’esquerra a dreta: Joan Llurba, regidor d’esports, Lídia Bargas, alcaldessa de Prades i Joan Pons primer tinent d’alcalde davant dels nous vestidors. Fotos: Ajuntament

L’Ajuntament de Prades ha realitzat una jornada de portes obertes de la piscina municipal per la Diada de Sant Joan. L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, ha presentat els nous espais juntament amb el primer tinent d’alcalde, Joan Pons i el regidor d’urbanisme i esports, Joan Llurba.

Les remodelacions de la piscina municipal, que han acabat enguany, inclouen nous vestidors, taquilles, bar, així com un nou espai de terrassa. El fons de la piscina infantil també s’ha repintat i l’espai de gespa es veu més ampli al haver eliminat l’anterior bar.

El nou edifici compta amb plaques solars que alimenten els vestuaris i el bar.

Els usuaris amb abonament podran accedir directament a la piscina a través dels vestuaris amb una targeta introduint-la a un torniquet d’accés. L’abonament es podrà adquirir a l’oficina de l’Ajuntament. Qui no tingui abonament podrà pagar l’entrada a taquilla.

Les claus numerades de les taquilles s’hauran de demanar al bar deixant un dipòsit.

Des del 24 de juny fins el dia 30 de juny l’accés a la piscina serà gratuït.

Del 18 al 29 de juliol comença el primer torn dels cursets de natació i el segon torn serà de l’1 al 12 d’agost. Les classes es faran els dilluns, dimecres i divendres de 13:00 hores a 13:45 hores. Els infants inscrits a casal d’estiu també realitzaran activitats a la piscina. Els interessats es poden apuntar a l’Oficina de Turisme o a l’Ajuntament per quaranta euros el torn.

Redacció

 

Duesaigües prohibeix els petards i Prades les fogueres de particulars per Sant Joan

Petards en prestatgeries en un punt de venda. Foto: Albert Segura

L’Ajuntament de Duesaigües (Baix Camp) ha prohibit el llançament de coets, petards, focs d’artifici i artefactes amb foc durant aquesta revetlla de Sant Joan per l’elevat risc d’incendi forestal. En un ban públic, l’alcaldessa Noèlia Tarragó anuncia també que tampoc es permetrà l’encesa de fogueres al municipi. Una decisió, argumenta, que es justifica per les condicions meteorològiques actuals i la proximitat del nucli urbà a espais forestals, amb el consegüent risc d’incendi. Un exemple similar, davant la situació de nivell 2 del Pla Alfa, ha seguit l’Ajuntament de Prades, també a la mateixa comarca, que ha prohibit l’encesa de fogueres per part de particulars. Únicament se’n farà una de petita a la plaça Major del poble.

D’altra banda, l’Ajuntament de Calafell (Baix Penedès), que des de fa temps treballa en l’elaboració d’una normativa específica per reduir l’ús de petards en les celebracions i evitar les molèsties que generen, ha fet públiques recomanacions apel·lant al civisme durant la revetlla. Entre d’altres consells, demana limitar el seu ús només a la nit de Sant Joan, prioritzar pirotècnies de llum i poc soroll, així com usar-les lluny d’habitatges, persones, animals i de les zones boscoses, per evitar incendis.

ACN

 

La galàxia Prades

Els estels, dissabte a la nit a Prades. Foto: Ignasi Llorenç

Més de mil persones han pogut gaudir la nit de dissabte de la contemplació col.lectiva dels estels des de Prades, una nit de conjunció astrometeorològica per fer rodona la visualització del mar d’estels que es té des de la Vila Vermella. Un cop més no hi hagué impediments a la contemplació, ni el fum llunyà dels incendis de les nostres terres ni el polsim africà que hem patit darrerament. I per arrodonir-ho, era la primera nit fresca viscuda a Prades encabat d’haver patit una d’anterior extraordinàriament calorosa.

La jornada nocturna despertà l’interès de nombrosíssima gent vinguda de llocs diversos de Catalunya, que feia cua per poder observar els estels mentre esperava l’apagada general dels llums de la vila, que impedeixen lògicament la visualització del mar celestial mentre estan encesos. A les onze de la nit, l’alcaldessa, Lídia Bargas, procedia a donar-li a l’endoll i l’efecte combinat de centenars de persones a la plaça, la música estil Pink Floyd de Gerard Marsal que amb la seva composició Kosmos emetia des de la mateixa plaça, la foscor i el silenci monacal generaren un ambient tendre, màgic, sensual.

Els visitants s’afanyaven a mirar el cel esplendorós d’un entorn protegit, usant binocles, el mateix mòbil o puntes de llum làser des dels que enfocaven les estrelles. Semblava talment que el feix de llum toqués la superfície de l’estrella triada. Altres duien llums frontals de color vermellós per no molestar. Els fotògrafs evitaven prendre imatges amb flaixos per contribuir a la foscor. Les terrasses dels restaurants de la plaça, que es trobaven a rebentar de clients, respectaven escrupulosament el silenci general. Tot contribuïa a un enamorament que no era buscat, però era trobat.

Tres eren els cossos celestials a observar, tres objects del cel profund, de poca intensitat lumínica donada la seva descomunal distància i que per això són invisibles des de les ciutats, relatava Aleix Roig, de Parc Astronòmic: el sistema múltiple d’estrelles Mizar, un conjunt de sis estrelles de les quals es van poder visualitzar tres d’elles, totes situades a 80 anys/llum. Un segon telescopi gratava en la intimitat del gran núvol d’Hèrcules, format per 500.000 estrelles i ubicat a 25.000 anys/llum. Un tercer, la galàxia M81 i M82, ens apartava de la via làctea, situat a una distància de 12 milions d’any/llum, quan l’home encara no senyorejava la terra.

La nit serví també per donar un cop de mà a la Marató de TV3. Més de 400 persones contribuïen amb aportacions de cinc euros. La nit continuaria amb una observació comentada des de la gespa del camp de futbol. La jornada era també un cant a la reivindicació dels cels no contaminants i de la proposta de Prades i els municipis del seu entorn de buscar un turisme sostenible, tranquil, respectuós amb la foscor, tendre i sensual.

Jaume Garcia

 

Tot a punt perquè Prades apagui els llums i observi els estels el 18 de juny

La Vila Vermella observarà col.loectivament els estels des de la plaça. Foto: Cedida

Un any més, Prades celebra la segona edició de la festa de l’astronomia “Prades apaga els llums i encén els estels” el dissabte 18 de juny. L’última edició que es va celebrar el 2019, abans de la pandèmia, va reunir milers d’aficionats a l’astronomia de tot l’estat. L’Apagada de llums, que pretén reivindicar la protecció dels cels foscos, va assolir uns valors històrics de foscor de 21,20mag/arcsec2 a la Plaça Major que va deixar a la vista un cel molt estrellat i amb la Via Làctia ben visible.

Al llarg de tota la jornada s’oferiran activitats variades per a totes les edats. Es recomana realitzar lesinscripcions prèviament a la web del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades ja que les places són limitades. Els diners provinents de les inscripcions es destinaran a l’edició de La Marató d’enguany dedicat a les malalties cardiovasculars.

Cada hora, des de les onze del matí fins les dues de la matinada, els inscrits podran assistir a les diferents sessions especials al Planetari 360, algunes d’elles adaptades per als més petits.

A les dotze del migdia, l’astrònom i divulgador científic Joan Anton Català realitzarà la conferència “La fortuna de la vida” al Centre Cívic. El divulgador repassarà les casualitats que la natura ha conjugat per a crear vida en aquest planeta.

A dos quarts de vuit de la tarda, Gerard Marsal Director Artístic del Parc Astronòmic, presentà en directe la música del nou espectacle KOSMOS a la Plaça Major.

Els diferents establiments de restauració i foodtrucksoferiran sopars amb diferents propostes de G-Astronomia.

A les onze de la nit serà el moment esperat de l’apagada de llums de tot el poble. Es podrà viure una nit molt fosca, coincidint amb la lluna decreixent, des d’un dels millors cels del país.

Després de l’apagada, es posarà a disposició dels inscrits diversos telescopis per a poder gaudir de l’observació en directe de galàxies, nebuloses i cúmuls d’estrelles amb telescopis professionals automatitzats de la mà dels guies del Parc.

Els aficionats i associacions d’astronomia tindran un espai on podran plantar els seus telescopis.

Des de dos quarts de dotze de la nit a dos quarts de dues de la matinada, al Camp de Futbol, us s’oferirandiverses sessions de “Viatge pel Cel de Prades” on un guia del Parc oferirà una ruta guiada amb làser verd per les diferents constel·lacions, la seva mitologia i els objectes més destacats que hi podem observar.

Aprofitant la jornada es convocarà un concurs de fotografia nocturna “Rally Fotogràfic”. Podeu veure les bases al web del Parc Astronòmic.

El Cel Nocturn Protegit com a objectiu

El municipi ja fa anys que treballa en el canvi d’enllumenat per fanals LED-PC Ambre més respectuosos amb el cel nocturn i s’hi han anat sumant més municipis del voltant. Les accions han millorat la qualitat del cel fosc de les Muntanyes de Prades i el Montsant cosa que ha merescut l’obtenció de la Certificació com a Destinació Turística Starlight i la certificació per part de la Generalitat de Catalunya com a Espai de Medi Nocturn Protegit. Aquesta última certificació converteix la zona de Muntanyes de Prades i el Montsant en la zona més gran d’Europa amb cel nocturn protegit.

La mirada posada al futur observatori

El Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades estàmés a prop de disposar del futur observatori dedicat a la divulgació i recerca, al Pla de la Guàrdia a un altiplà al costat del poble. El nou equipament, ja té el projecte redactat i està pressupostat en 3 milions d’euros. L’observatori complementarà l’edifici del centre de visitants ja existent al poble i renovat que ofereix espectacles que uneixen les arts escèniques i la divulgació científica. L’equipament ja té actualment un alt retorn econòmic al territori. L’Any passat es va generar un impacte de 310.000 euros i va atraure més de 5.000 visitants.

 

Torna Prades Apaga els Llums

EL 2019, l’Apagada de Llums, que pretén reivindicar la protecció dels cels foscos, va assolir uns valors històrics de foscor de 21,20 mag/arcsec2 a la Plaça Major que va deixar a la vista un cel molt estrellat i amb la Via Làctia ben visible. Foto: Aleix Roig (Parc Astronòmic)

Un any més, Prades celebra la segona edició de la festa de l’astronomia “Prades apaga els llums i encén els estels” el dissabte 18 de juny. L’última edició que es va celebrar el 2019, abans de la pandèmia, va reunir milers d’aficionats a l’astronomia de tot l’estat. L’Apagada de llums, que pretén reivindicar la protecció dels cels foscos, va assolir uns valors històrics de foscor de 21,20 mag/arcsec2 a la Plaça Major que va deixar a la vista un cel molt estrellat i amb la Via Làctia ben visible.

Al llarg de tota la jornada s’oferiran activitats variades per a totes les edats. Es recomana realitzar les inscripcions prèviament a la web del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades ja que les places són limitades.

Cada hora, des de les onze del matí fins les dues de la matinada, els inscrits podran assistir a les diferents sessions especials al Planetari 360, algunes d’elles adaptades per als més petits.

A les dotze del migdia, l’astrònom i divulgador científic Joan Anton Català realitzarà la conferència “La fortuna de la vida” al Centre Cívic. El divulgador repassarà les casualitats que la natura ha conjugat per a crear vida en aquest planeta.

A dos quarts de vuit de la tarda, Gerard Marsal Director Artístic del Parc Astronòmic, presentà en directe la música del nou espectacle KOSMOS a la Plaça Major.

Els diferents establiments de restauració i foodtrucks oferiran sopars amb diferents propostes de G-Astronomia.

A les onze de la nit serà el moment esperat de l’apagada de llums de tot el poble. Es podrà viure una nit molt fosca, coincidint amb la lluna decreixent, des d’un dels millors cels del país.

Després de l’apagada, es posarà a disposició dels inscrits diversos telescopis per a poder gaudir de l’observació en directe de galàxies, nebuloses i cúmuls d’estrelles amb telescopis professionals automatitzats de la mà dels guies del Parc.

Els aficionats i associacions d’astronomia tindran un espai on podran plantar els seus telescopis.

Des de dos quarts de dotze de la nit a dos quarts de dues de la matinada, al Camp de Futbol, us s’oferiran diverses sessions de “Viatge pel Cel de Prades” on un guia del Parc oferirà una ruta guiada amb làser verd per les diferents constel·lacions, la seva mitologia i els objectes més destacats que hi podem observar.

Aprofitant la jornada es convocarà un concurs de fotografia nocturna “Rally Fotogràfic”. Podeu veure les bases al web del Parc Astronòmic.

El Cel Nocturn Protegit com a objectiu

El municipi ja fa anys que treballa en el canvi d’enllumenat per fanals LED-PC Ambre més respectuosos amb el cel nocturn i s’hi han anat sumant més municipis del voltant. Les accions han millorat la qualitat del cel fosc de les Muntanyes de Prades i el Montsant cosa que ha merescut l’obtenció de la Certificació com a Destinació Turística Starlight i la certificació per part de la Generalitat de Catalunya com a Espai de Medi Nocturn Protegit. Aquesta última certificació converteix la zona de Muntanyes de Prades i el Montsant en la zona més gran d’Europa amb cel nocturn protegit.

La mirada posada al futur observatori

El Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades està més a prop de disposar del futur observatori dedicat a la divulgació i recerca, al Pla de la Guàrdia a un altiplà al costat del poble. El nou equipament, ja té el projecte redactat i està pressupostat en 3 milions d’euros. L’observatori complementarà l’edifici del centre de visitants ja existent al poble i renovat que ofereix espectacles que uneixen les arts escèniques i la divulgació científica. L’equipament ja té actualment un alt retorn econòmic al territori. L’any passat es va generar un impacte de 310.000 euros i va atraure més de 5.000 visitants.

Redacció

 

La Caminada Reus-Prades-Reus compleix aquest 5 de juny els 25 anys

El proper diumenge dia 5 de juny de 2022 tindrà lloc la XXV Caminada de Reus-Prades-Reus, organitzada per l’Associació Excursionista Catalunya de Reus amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria d’Esports i Reus Esports i Lleure. Per celebrar aquest 25é aniversari. la caminada sortirà i arribarà a la Plaça de l Mercadal de Reus.

Amb un recorregut de 54,800 km. i un desnivell acumulat de 2.950 m, aquest any es recupera de nou el trail per tots aquells participants que la vulguin fer corrents, i també com a novetat hi haurà “La Curta”, una variant de la caminada tradicional, que pujarà fins a la Mussara, amb 20 km menys de recorregut.

La sortida està programada a les 7 hores de la Plaça Mercadal. Està pensada per fer-la en un termini mitjà de 12,30 hores amb un ritme de marxador normal, tot i que cada any el primer participant, que ho fa corrent, acostuma a arribar abans de les 12 del migdia.

El darrer participant sol arribar a les 21 hores. Els darrers anys s’ha arribat a quasi 1.000 participants la qual cosa fa que sigui tota una referència en les caminades del nostre voltant.

La participació està limitada a un mínim de 15 anys d’edat i sense límit per la màxima edat, havent-hi participants arribats a Reus que superen els 70 anys. Més d’un 85% dels participants que surten de Reus arriben a completar la prova, els que abandonen ho acostumen a fer a Prades on queden amb les amistats per dinar.

Tot el recorregut estarà degudament senyalitzat amb cintes grogues de la federació tot i que tots els participants rebran un mapa detallat a escala 1:25000 amb la descripció de l’itinerari, on s’identificaran tots els punts de pas, i punts d’avituallament, així com un telèfon de contacte en cas d’emergència.

Inscripcions

Les inscripcions, amb un preu que oscil.la entre 16 € ( socis de l’entitat federats) fins a un màxim de 34 € ( no socis no federats) ja estan obertes al web a www.aecreus.apuntat.cat, tot i que també es pot fer presencialment a les oficines de l’Associació (C/Orient nº 17, baixos) els dilluns i dijous de 19 a 21 hores.

L’organització recorda que  s’ha d’estar un mínim preparat físicament i per tant, és recomanable haver realitzat entrenaments previs per estar en bones condicions el dia de la caminada.

Redacció

 

Galeria d’imatges: Prades, farigola i ganxet per donar i vendre

La fi de la pandèmia ha ofert a Prades la gran ocasió per mostrar-se amb fruïció. La clàssica Festa de la Farigola ha derivat en un deplegament visual poques vegades vist en una població de prop de 700 habitants, que literalment s’ha bolcat a deixar petjada del seu afany estètic, artístic, laboriós. Prades ha batut rècords d’engalament de carrers, racons i façanes i ha colmat de color i olor de farigola una festa que ha tornat a omplir la vila durant els dos primers dies de la festa. No hi ha faltat ni la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha volgut ser-hi present aqeust diumenge.

L’alcaldessa, Lídia Bargas, ha quedat abrumada per l’elevada participació dels vilatans, començant per la trentena d’associades de l’Associació de Dones L’Abellera i una quarentena de voluntaris, inclosa la gent gran. Les dones han confegit una monumental coberta de ganxet que ha decorat la façana de l’edifici de l’Ajuntament i ha desbordat carrers com el del Centre o la plaça dels Infants amb borrassa de ganxet i similars. Entre una vintena i una trentena de façanes han despertat aquest cap de setmana engalanades. L’Associació de Dones de Prades Verge de l’Abellera, presidida per Maria Mercè Lledó, s’hi va posar a treballar a l’octubre passat i ha viscut uns estressants darrers dies per completat l’ingent treball de la façana consistorial. ‘Estem molt contentes amb la col.laboració de la ciutadania’, destacava Bargas. També hi ha col.laborat Càritas, presidida per Teresa Torroella. Entre els esforços, l’elaboració de 15.120 anelles de goma eva.

Els artesans del formatge, la tissana o l’embotit omplien la plaça de la Vila i des de qualsevol racó sorgien pintors i pintores que embellien la imatge de la Vila Vermella, participants, junt a la mainada, al concurs de pintura ràpida. El Castell oferia una àmplia exposició, també a l’absis, guarnit per la gent de la vila i per l’Escola d’Horticultura de Reus. Floresit i Cultius Cort han assessorat en el guarniment floral.

Us oferim una àmplia galeria d’imatges de la jornada dominical de la Festa de la Farigola. Fotos. Tots21

Imatge de la borrassa feta amb ganxet situada a la plaça dels Infants

La font mil.lenària, colgada de farigola i plantes

Un dels pintors participants al concurs

Un dels detalls que oferia avui la vila

Façana de l’Ajuntament, engalanada amb ganxet

Motius fets amb 15.000 anelles de goma eva

Isabel Moya, Paquita Mata i Enriqueta Musté, de l’Associació de Dones de l’Abellera

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, junt amb el consistori

Un dels detalls decoratius

Imatge de la plaça de la Vila

Nombroses façanes mostraven decoracions, als carres Sant Llorenç, Alt del Castell, Major o del Centre

Una altra de les moltes borrasses que cobrien els carrers amb ombra

Un motiu de borrassa

Benet Costa, pintor vingut de Girona

Arcada d’un habitatge engalanat amb motius florals

Jaume Garcia

 

Lídia Bargas: ‘La col·laboració de veïns i veïnes en la Festa de la Farigola ha estat extraordinària’

Detall d’un carrer engalanat en l’edició anterior. Foto: Tots21

Prades es prepara per viure la que pot ser una Festa de la Farigola desbordant. A les ganes que té la ciutadania de sortir i gaudir de les activitats que s’organitzen al llarg del territori els caps de setmana s’hi ha sumat una contribució ciutadana elevadíssima que farà que a partir d’aquest dissabte la Vila Vermella ofereixi un aspecte de poblat florit elevat a la màxima expressió.

L’alcaldessa, Lídia Bargas, reconeix a Tots21 que ‘la col.laboració de les entitats i dels veïns i veïnes ha estat extraordinària’. Com a exemple, la decoració que els visitants es trobaran de la façana de l’Ajuntament, feta per l’Associació de Dones l’Abellera, ‘que primer havia de ser només cobrint als arcs i després ens vam anar animant, ascendint-la per la façana i finalment ens vam decidir a rematar-ho cobrint-la tota’. ‘Des del mes d’octubre, el col.lectiu, format per 30 dones, s’està dedicant a treballar amb ganxet de cara a la Festa de la Farigola, fent borrasses i guarniments. Des dels mesos de gener i febrer treballen als carrers’, recorda. En altres carrers es recicla els guarniments d’altres anys.

Bargas calcula que a dia d’avui un mínim de 16 punts, entre carrers, places i racons, estaran engalanats a la Festa de la Farigola, una festa que és un punt de trobada on s’hi sumen un conjunt d’activitats, amb la farigola com a motiu central, però també l’engalament general de la vila i la celebració de dos concursos de pintura ràpida que li donen molta vida a les places i racons de Prades. A banda, 20 cases estan inscrites al guarniment de façanes, concurs que tindrà lloc diumenge.

El guarniment arriba fins al castell i es compta amb la col.laboració d’entitats de fora, com l’Escola d’Horticultura de Reus, que engalanaran l’antiga capella del castell, mentre que l’Ajuntament s’encarregarà de la part nova. En aquesta edició hi ha participat una trentena de voluntàries impulsades per l’Ajuntament i l’associació de dones l’Abellera. També hi col·laboren l’alumnat de l’escola Serra de Prades i el Grup d’avis de la vila, a banda de Floresit de Reus.

Ampliació de dates

Enguany els actes de la festa amplien dates del dissabte 28 de maig fins al diumenge 5 de juny. Les decoracions de carrers i façanes són any rere any l’ingredient estrella, a més de la farigola, que es pot degustar en forma de tisana amb mel el primer cap de setmana.

Tradicionalment, per aquestes dates, un cop florida la farigola i coincidint amb la sembra de la patata a Prades, les dones acostumaven a reunir-se a la plaça major a preparar feixos de farigola per assecar donant la benvinguda a la primavera.

Aquest any serà una edició molt treballada, com a curiositat s’han fet servir unes 700 troques de llana i en una de les decoracions s’han retallat i enganxat 15.120 anelles. És el divendres quan bona part del poble col·labora activament en el muntatge de les decoracions amb flor natural que requereixen que es facin a última hora.

Més informació dels actes en aquest enllaç.

J. Garcia