.

.

TOTS 21

Gideon Tazelaar & Joan Fort Quintet protagonitzen al concert jazzístic d’Any Nou a Cambrils

Gideon Tazelaar i Joan Fort. Foto: Cedida

Comencem l’any 2022 amb un concert internacional de gran nivell, el concert d’Any Nou que organitza per primer cop Cambrils la mar de jazz a la Cripta de l’Ermita de Cambrils el dissabte 8 de gener a les 20h.

En aquesta ocasió, el jove guitarrista i compositor tarragoní Joan Fort, actualment afincat a Àmsterdam on continua els seus estudis jazzístics, torna a Cambrils per presentarnos en primícia el seu últim quintet, aquest cop amb un convidat de luxe: Gideon Tazelaar; jove saxofonista holandès reconegut internacionalment, i que a la seva curta edat ja ha compartit escenari i gravacions amb músics com Wynton Marsalis, Benjamin Herman, Jorge Rossy, Ruud Jacobs, Dick Oatts, Eric Alexander, John Engels, Ben van Gelder, Ferdinand Povel, Martijn van Iterson, Peter Beets, Rob van Kreeveld, Simon Rigter, entre d’altres.

El grup el completen alguns dels joves músics més sol·licitats de l’escena nacional: Toni Saigi al piano, Simón Osuna al contrabaix, i Christian Smith a la bateria, un autèntic luxe per estrenar l’any amb bona música. Entrades anticipades al preu de 10 euros a:

https://entradium.com/events/concert-d-any-nou-amb-gideon-tazelaar-joan-fort- guartet

 

El futur d’Estanis Pedrola evoca un passat de Resistència

Estanis Pedrola en el moment del seu debut amb el primer equip del FC Barcelona. Foto: FC Barcelona

Imatge del besavi del jugador cambrilenc, resistent antinazi i mort en un camp de concentració. Un carrer de Reus porta el seu nom en homenatge.

Té el seu sentit que la notícia de la convocatòria i debut del cambrilenc de 18 anys Estanis Pedrola en el partit de diumenge passat del Barça contra el Mallorca, el seu nom i cognom evoqués il·lustres fotògrafs vinculats a Reus. No és cap casualitat. El seu besavi va ser Estanislau Pedrola i Rovira, molt conegut com a fotògraf i per les seves idees polítiques, i que ha acabat tenint a la capital del Baix Camp un carrer que porta el seu nom i evoca la seva història.

Nascut a Montbrió del Camp el 1907, Estanislau Pedrola i Rovira era conegut pel renom de Sandàlio. Quan tenia 10 anys es va traslladar a Barcelona, on va començar d’aprenent a Cal Balta, i s’inicià a la fotografia. Torna poc després a Montbrió, i entra a treballar Reus, a Fotografia Puig del carrer de Monterols. D’ell són les cèlebres imatges de la proclamació a Reus de la República i la visita del president Macià a la ciutat, l’any 1931. Fervent partidari llavors d’una ERC que havia acabat de néixer, el 1934 es va involucrar en els fets d’octubre i va ser empresonat en un vaixell presó al Port de Tarragona. Durant la Guerra Civil va ser membre del Batalló de Muntanya d’Estat Català, desplegat al Pirineu, i comissari del mateix partit.

Exiliat a França, Estanis Pedrola es va integrar en moviments antifeixistes i a la resistència contra els nazis, que es van apoderar del país a l’estiu de 1940. Instal·lat en una zona de la França Ocupada propera a la col·laboracionista de Vichy, va ajudar a passar la frontera a aviadors aliats abatuts, sent condecorat pels governs estatunidenc i britànic. Detingut per la Gestapo, va ser deportat al camp de concentració de Flossenburg (Alemanya) on va morir poc abans que fos alliberat.

El successor de la nissaga, el seu fill, Estanis Pedrola Marimon, també va ser un destacat fotògraf. Nascut a Reus el 1933, tot seguint els passos del seu pare, va entrar a treballar com aprenent al mateix establiment fotogràfic del carrer Monterols. Va aprendre la fotografia artística clàssica i la modalitat d’estudi, i es va convertir en un innovador dins del món professional reusenc. Especialment intensa va ser la seva relació amb el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca, tal com demostren les múltiples fotografies d’excavacions i de materials arqueològics recuperats en les seves recerques. Va morir el febrer de 2009, deixant tres fills: La Iolanda, l’Estanis i la Coia Pedrola que va continuar les passes professionals del seu pare.

L’Estanis no és l’únic jugador de futbol en actiu que hi ha a la família. Els seus germans Oriol i Arnau juguen respectivament al Juvenil de la Fundació Futbol Base Reus i al Juvenil del Cambrils.

M.A. / J.S.

 

Mor als 81 anys l’Antoni Domènech, que va rebre la Menció Honorífica de l’ajuntament de Cambrils l’estiu passat

Imatge d’Antoni Domènech, pare de l’ordre dels Teatins, en terres colombianes. Foto: Revista Cambrils

Ahir va morir a Madrid, als 81 anys, l’Antoni Domènech, pare de l’ordre dels Teatins, segons ha avançat revista Cambrils aquest dilluns. L’Antonio Met, que és com se’l coneixia popularment a Cambrils, va rebre el 15 de juliol passat la Menció Honorífica de l’Ajuntament de Cambrils per la seva tasca de servei als altres, especialment a Cali, a Colòmbia, on va treballar durant més de vint anys a la parròquia de San Agustín.

El Met es va ordenar sacerdot de gran, als 59 anys. Abans havia treballat a Cal Trempat , més tard, havia muntat el seu propi negoci, la popular Ferreteria ‘Cal Met’ a la Rambla de Jaume I. També havia col.laborat en moltes entitats cambrilenques, des del Foment de la Sardana, al Casal Parroquial, i havia estat jugador, entrenador i president del FC Cambrils. Unes experiències que va aprofitar a la seva vida pastoral i que va explicar en una entrevista a la Revista Cambrils el desembre de l’any passat; “allà a Colòmbia organitzava partits de futbol amb els joves i no tant joves calenyos: jo feia d’àrbitre i veia, de tant en tant, com a alguns els saltava la pistola” explicava amb un somriure que no amagava  les dificultats de treballar en aquell indret.

També havia fet teatre al Casal i organitzat  els famosos festivals “Escala en Hifi”. Això ho aprofitava per muntar a l’església obres de teatre, o fins i tot un musical a l’estil de Jesucristo Superstar, i també es va atrevir a organitzar celebracions litúrgiques amb dansa, segurament recordant el seu pas per la Colla Sardanista de Cambrils.

Podeu llegir la notícia completa clicant aquest enllaç

GDDCT / Revista Cambrils

 

El cambrilenc Estanis Pedrola compleix el somni de debutar amb el primer equip del Barça

Estanis Pedrola en el moment del seu debut amb el primer equip del FC Barcelona. Foto: FC Barcelona

Estanis Pedrola, el davanter cambrilenc de 18 anys, va complir ahir el seu somni de debutar amb el primer equip del FC Barcelona. El davanter format a les files del RCD Espanyol i de la Fundació Futbol Base de Reus va sortir a falta de deu minuts (en substitució d’Ilias) per al final del partit que els blaugranes van jugar a Son Moix contra el RCD Mallorca (0-1) i va saber aguantar el tipus en un tram final d’encontre en que els catalans van haver de jugar a controlar el resultat.

L’altre representant del territori, el tarragoní Guillem Jaime, també va formar part d’una convocatòria mediatitzada per les 18 baixes que sumava l’equip de Xavi Hernández (entre covid, lesionats i sancionats). En aquest cas, però, el lateral sorgit del CDC Torreforta no va tenir minuts.

Redacció

 

Un cambrilenc i un tarragoní entren a a la convocatòria del Barça contra el RCD Mallorca

El brot de Covid que afecta la primera plantilla del FC Barcelona, i que l’obliga a jugar pràcticament en quadre aquest diumenge davant el RCD Mallorca (21.00 hores), ha obert les portes de la convocatòria de Xavi Hernández a dos jugadors nascuts al territori.

El primer és el davanter cambrilenc Estanis Pedrola (dorsal 39). Fitxat enguany per a tres temporades per al Juvenil A, aquest jove de 18 anys ha alternat la seva formació a la Fundació Fútbol Base de Reus i al RCD Espanyol.

I el segon és el lateral dret Guillem Jaime (dorsal 38). El tarragoní de 22 anys es va formar a la pedrera del CDC Torreforta, club del barri on va nèixer, per ser fitxat molt aviat pel FC Barcelona. Després de 14 anys a la Masia es va desvincular del club per iniciar una nova etapa al CD Castelló, d’on va ser cedit al Nàstic el febrer de l’any passat. A l’inici d’aquesta temporada es va desvincular del quadre valencià per retornar al Barça B, amb un contracte que el lliga durant un any.

Els blaugranes tenen 11 baixes confirmades per culpa del virus de cara al partit que han de jugar a Son Moix, i l’entrenador no es va mossegar la llengua en la seva roda de premsa de dissabte: «És una bogeria no suspendre el partit. Això adultera la Lliga», etzibava Xavi.

Redacció

 

L’indult independentista, la sentència dels atemptats de Cambrils i BCN i el preu de la llum marquen 2021

Els set presos independentistes de Lledoners a les portes del centre penitenciari. Foto: Nia Escolà

El 2021 ha estat el segon any en què el món ha viscut en pandèmia. Ha estat l’any de la vacunació massiva contra la covid-19, que ha permès una represa cap a la normalitat irregular, estroncada a finals d’any amb l’aparició de la nova variant òmicron.

L’augment de contagis obliga el Govern a endurir de nou les mesures i tornar a la situació de fa un any. El 2021 també ha estat any electoral, amb Pere Aragonès com a nou president de la Generalitat. Els indults als presos independentistes i la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya també han marcat l’agenda política. El preu de la llum, desbocat, l’adéu a la majoria de peatges o la situació del català a l’escola i al sector audiovisual, han estat altres temes destacats de l’any.

6 de gener: Milers de seguidors pro-Trump assalten el Capitoli per aturar la votació que havia de confirmar la victòria de Joe Biden. Alguns dels manifestants aconsegueixen entrar al Capitoli, on es viuen escenes violentes, amb trencament de finestres i portes. Hi ha cinc morts, inclòs un policia. Malgrat tot, en la data prevista, el 20 de gener, Biden pren possessió com a 46è president dels EUA. El seu gran repte exterior en el primer any de mandat és l’Afganistan. A l’agost, els talibans prenen Kabul i es fan amb el control del país, fet que accelera la sortida nord-americana i provoca una gran operació d’evacuació de civils, funcionaris governamentals i diplomàtics.

14 de febrer: Catalunya celebra eleccions al Parlament en plena pandèmia. La convocatòria va ser automàtica després de la inhabilitació de Quim Torra, però la situació de la covid-19 a principis d’any propicia un acord per ajornar els comicis al 30 de maig. El TSJC, però, acaba mantenint la data del 14-F. La jornada electoral se celebra amb mesures de seguretat, equips de protecció especial inclosos perquè els membres de la mesa es protegeixen a l’hora en què poden anar a votar els positius i contactes estrets. PSC i ERC empaten a 33 escons, mentre JxCat queda tercer amb 32 diputats. Vox irromp al Parlament amb 11 diputats, la CUP n’obté 9, En Comú Podem 8, Cs 6 i el PP 3. El PDeCAT queda fora de la cambra.

El raper Pablo Hasél, a punt d’entrar al vehicle dels Mossos d’Esquadra després de ser detingut. Foto: Oriol Bosch

16 de febrer: Els Mossos d’Esquadra detenen el raper Pablo Hasel a la Universitat de Lleida. Havia d’ingressar a presó dies abans per complir una pena de 2 anys i 9 mesos imposada per l’Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i les forces de seguretat per les lletres de les seves cançons. La seva detenció va desembocar greus aldarulls durant les protestes convocades en diverses poblacions catalanes que van durar una desena de dies, i on també s’hi va barrejar el malestar i cansament de part de la ciutadania per les conseqüències de la pandèmia. En el cas de Valtònyc, el Tribunal Constitucional de Bèlgica tomba la llei d’injúries a la corona del país arran del cas contra el raper mallorquí.

9 de maig: S’aixeca l’estat d’alarma, en vigor des de l’inici de la pandèmia. La millora de l’evolució de la transmissió de la covid-19, especialment per efecte de la vacunació, permet aixecar mesures dures com el toc de queda o el tancament perimetral de Catalunya. Es mantenen, però, restriccions com un màxim de sis persones en reunions o limitacions horàries i d’aforament per a la restauració. A finals de juny, la mascareta deixa de ser obligatòria al carrer sempre que es pugui mantenir la distància de seguretat.

Pere Aragonès, investit com a 132è president de la Generalitat. Foto: Jordi Play

21 de maig: El Parlament investeix Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat amb els vots d’ERC, JxCat i la CUP. ERC recupera la presidència de la Generalitat, càrrec que el partit no ocupava des de Lluís Companys. Els republicans arriben a acords, per separat, amb JxCat –amb qui forma un govern de coalició-, i amb la CUP. Aragonès configura un govern de coalició amb Jordi Puigneró com a vicepresident.

27 de maig: L’Audiència Nacional fa pública la sentència contra els acusats de l’atemptat del 17-A a Barcelona i Cambrils. Condemna a 53 anys i mig de presó Mohamed Houli Chemlal, a 46 i mig Driss Oukabir, i a vuit anys Said ben Iazza. El tribunal els condemna per pertinença a organització terrorista, fabricació i dipòsit d’explosius de caràcter terrorista i intent d’estralls de caràcter terrorista, a més de 29 delictes de lesions per imprudència greu. No els considera, però, culpables directes de les morts. Bona part de les víctimes recorren la sentència i demanen una condemna per assassinat.

31 de maig: Els Mossos d’Esquadra detenen una dona per la mort de la seva filla de quatre anys a Sant Joan Despí. El 25 d’agost, un pare mata el seu fill de dos anys en un hotel de l’avinguda Paral·lel de Barcelona. A mitjans de setembre, troben el cos sense vida del pare en el que tot apunta que és un suïcidi. Aquests casos i altres que s’han produït al conjunt d’Espanya han situat en el debat pública la violència vicària.

23 de juny: Els nou líders independentistes empresonats pels fets de l’1-O surten de les presons després de la concessió dels indults per part del govern espanyol. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa surten dels centres penitenciaris després de més de 3 anys a la presó i del judici i la sentència del Tribunal Suprem. El govern espanyol defensa la mesura de gràcia per restablir «la convivència a Catalunya». Mentrestant, alguns dels presos ja han presentat demandes contra la sentència del Suprem davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), un cop el Tribunal Constitucional (TC) ja ha esgotat la via de la justícia espanyola.

1 de juliol: El públic torna a assistir als festivals a peu dret. El Vida reobre la Masia d’en Cabanyes amb poques mascaretes i un cribratge massiu sense precedents, que provoca hores de cua entre els assistents. El Canet Rock i el Cruïlla també tornen a celebrar-se. Els festivals tornen enmig de la cinquena onada que afecta Catalunya a l’estiu. Segons dades fetes públiques per Salut, els assistents als certàmens van tenir entre un 1,35 i un 2,6 més de possibilitats de contagiar-se de covid.

12 de juliol: Catalunya, immersa en la cinquena onada de la covid. El 12 de juliol registra el pic de contagis d’aquesta onada, amb 10.020 positius. Dies abans es torna a tancar l’oci nocturn, que havia reobert només 19 dies abans, fet que fa proliferar botellots al carrer durant l’estiu. El Govern torna a imposar un toc de queda, que afecta el 80% de la població. El confinament nocturn es manté en vigor fins a finals d’agost. En aquesta onada, el pic d’ingressats a l’UCI arriba als 598 pacients a principis d’agost.

31 d’agost: Fi dels peatges a algunes de les principals autopistes del país. S’aixequen les barreres a l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera, l’AP-2, la C-32 al seu tram del Maresme i la C-33. S’acaben així dècades de pagament per circular per aquestes vies ràpides. Una imatge icònica de l’any han estat les tasques de desmuntatge dels característics peatges taronges. L’any s’acaba sense barreres en aquestes vies, però pendents de com s’afrontarà el manteniment. A Catalunya només queden quatre vies amb peatge explícit: el túnel del Cadí, els túnels de Vallvidrera, la C-16 entre Sant Cugat del Vallès i Manresa, i la C-32 entre Castelldefels i El Vendrell.

Imatge general de l’estany de la Ricarda. Foto: Àlex Recolons

8 de setembre: El govern espanyol retira la inversió de 1.700 MEUR per ampliar l’aeroport del Prat. La proposta topa amb l’oposició de diversos sectors, sobretot per l’afectació que l’ampliació pot tenir sobre la llacuna de la Ricarda. L’ampliació de l’aeroport també provoca diferències entre els socis del Govern. A principis d’agost, els executius català i espanyol pacten la inversió, però la manca de consens entre les administracions i els dubtes sobre l’afectació mediambiental a la zona acaba provocant la retirada de la inversió per part de l’Estat. En matèria d’infraestructures, aquest any també es torna a posar sobre la taula el traspàs de Rodalies, mentre Renfe perd el monopoli de l’AVE arran de la liberalització del transport ferroviari de passatgers en l’alta velocitat.

11 de setembre: Catalunya supera el 70% de població vacunada amb la pauta completa. Es tracta del percentatge que els científics van preveure inicialment per arribar a la immunitat de grup, fet que no es produeix per l’aparició de les variants delta i òmicron. El procés de vacunació contra la covid-19 –que va començar a finals del 2020- s’estén durant tot l’any, amb punts de vacunació massius, com el que el Departament de Salut instal·la a Fira de Barcelona. La vacunació s’organitza per franges d’edat i, a finals d’any, es comença a administrar el vaccí als nens i una tercera dosi de reforç.

El president del Consell per la República, Carles Puigdemont, en sortir de la presó de Sàsser. Foto: Miquel Codolar

23 de setembre: La policia italiana deté l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a l’Alguer (Sardenya) i és posteriorment alliberat. Al març, el Parlament europeu aixeca la immunitat a Puigdemont i als també eurodiputats Antoni Comín i Clara Ponsatí a petició del Tribunal Suprem. El cas global de l’extradició està a l’espera de diverses decisions judicials a Luxemburg. Durant el 2021, Bèlgica rebutja definitivament extradir Lluís Puig i Meritxell Serret torna a Catalunya.

26 de setembre: Alemanya celebra unes eleccions que suposen el final del llegat d’Angela Merkel, després de 16 anys com a cancellera i amb una gran influència en la política europea. Els socialdemòcrates de l’SPD i els conservadors de la CDU obtenen resultats molt ajustats, però els primers tanquen al novembre un acord amb els Verds i els liberals de l’FDP per formar un govern a Alemanya liderat per Olaf Scholz.

15 d’octubre: L’evolució favorable de la pandèmia permet aixecar de manera generalitzada les restriccions d’aforament encara vigents a la restauració, la cultura, les universitats i els congressos. També se suprimeix el límit màxim d’assistents a esdeveniments i de comensals per taula a la restauració. Comença, així, una evolució progressiva cap a la normalitat dels diferents sectors més afectats per les restriccions, com els bars i restaurants, el comerç, l’oci nocturn o els gimnasos. Al llarg de la tardor, però, s’implementen noves mesures, com l’obligació d’ensenyar el passaport covid per accedir, primer a l’oci nocturn, i posteriorment a la restauració i els gimnasos. Uns mesos abans, el congressos comencen a recuperar l’activitat. El Mobile World Congress, per exemple, torna amb una edició més reduïda.

26 d’octubre: El Govern aprova el decret d’energies renovables, que introdueix requisits per incrementar la participació i el consens territorials, i prioritza els projectes petits. El Parlament aprova el decret l’1 de desembre amb el suport d’ERC, JxCat i els comuns, i la resta de grups en contra. La instal·lació de renovables genera un gran debat a molts punts del territori. Aquest any, la lluita contra el canvi climàtic té la seva cita més rellevant a Glasgow, on a la tardor se celebra la Conferència del Clima de l’ONU, la COP26. S’hi aprova un document «imperfecte» que recull la reducció de les emissions contaminants amb l’objectiu que la temperatura del planeta no superi els 1,5 graus.

Manifestació convocada per Som escola amb l’Arc de Triomf de fons. Foto: Carola López

23 de novembre: El Tribunal Suprem confirma la sentència que estableix una quota del 25% de castellà als centres educatius. La decisió judicial provoca el rebuig de Govern, partits catalanistes i entitats defensores de la immersió lingüística, mentre que partits com PP, Vox i Cs en reclamen l’aplicació. L’escalada de declaracions arriba a portar el Govern a querellar-se contra el líder del PP, Pablo Casado. Al desembre, una manifestació convocada per Som Escola aplega unes 35.000 persones en defensa del sistema d’immersió. En una escola de Canet de Mar, el TSJC ordena que es faci un 25% de castellà en una classe de P5 després que una família hagi demanat que sigui del 50%.

1 de desembre: El cantautor Joan Manuel Serrat anuncia una última gira per acomiadar-se dels escenaris. La gira es dirà ‘El vicio de cantar 1965-2022’ i es tancarà al desembre del 2022 amb dos grans concerts al Palau Sant Jordi. L’autor de ‘Mediterráneo’ no descarta continuar tocant i composant a casa i gravar algun disc, però assegura que no tornarà a tocar en públic.

10 de desembre: Una seixantena de testimonis denuncien que un exprofessor d’educació física de l’Escola Barcelona va abusar sexualment d’alumnes durant més de 20 anys, segons una investigació destapada pel diari ‘Ara’. Es tracta d’Albert Benaiges, que durant més de vint anys va ser coordinador del futbol base del FC Barcelona. No ha estat l’únic cas d’abusos sexuals a menors durant el 2021. Els Mossos van detenir un sacerdot del col·legi Manyanet de Sant Andreu de Barcelona per tenir material pedòfil, mentre que un professor i entrenador de futbol de la Salle Bonanova és investigat per presumptes abusos sexuals a dos alumnes. L’Institut del Teatre també ha estat centre de polèmica, amb la denúncia d’una vintena de casos d’assetjament sexual i abús de poder al centre per part d’alguns professors a alumnes majors d’edat.

13 de desembre: El futur de les plantes de Nissan, que marxa de Catalunya a finals d’any, és incert per la decisió de la xinesa Great Wall Motors de retirar-se de la licitació. La catalana Silence ocuparà la fàbrica de Montcada i Reixac, i la mesa de reindustrialització busca alternatives per a la Zona Franca. Mentrestant, segueixen els dubtes sobre la localització final de la planta de bateries de Volkswagen, que s’allunya de Catalunya. Aquest 2021 també és un any convuls per al sector bancari, amb grans ERO a entitats bancàries com CaixaBank, el Banc Sabadell i el BBVA.

15 de desembre: El govern espanyol i ERC arriben a un acord per la Llei audiovisual. Les plataformes que operin a l’Estat, tinguin o no la seu empresarial a Espanya, hauran de finançar cada any produccions audiovisuals en català, basc i gallec. Cada any es destinaran un mínim de 15 milions d’euros a aquests produccions. L’obligació de les plataformes de reservar un 6% del seu català a produccions en llengües cooficials només serà finalment per a plataformes amb seu a l’estat, com Filmin o Movistar+, i no per a les internacionals, com Netflix o HBOMax. L’acord arriba després de setmanes de negociacions i aplana el camí per a l’aprovació definitiva dels pressupostos estatals per al 2022.

18 de desembre: El Congrés del PSC proclama Salvador Illa com a primer secretari del partit, que agafa el relleu de Miquel Iceta. A finals del 2021, doncs, el partit formalitza una renovació que comença a inicis d’any, quan Illa deixa el Ministeri de Sanitat per encapçalar la candidatura socialista del 14-F, mentre que Iceta passa a formar part del govern espanyol, primer al Ministeri de Política Territorial i després com a titular de Cultura i Esports. Pedro Sánchez fa canvis a l’executiu aquest 2021. El més rellevant passa per la sortida de Pablo Iglesias del govern per ser el candidat de Podem a les eleccions a la Comunitat de Madrid.

20 de desembre: L’augment de contagis i hospitalitzacions, fruit de l’expansió de la variant òmicron, fa tornar Catalunya a restriccions dures. El Govern anuncia el retorn del toc de queda, les restriccions d’aforament a la restauració, la cultura o els gimnasos, el tancament de l’oci nocturn i la limitació de les reunions a 10 persones. El TSJC avala les mesures amb l’oposició de la fiscalia. El govern espanyol també torna a imposar l’obligatorietat de la mascareta a l’exterior.

Manifestació contra l’increment del preu de la llum a Barcelona. Foto: Marta Casado Pla

23 de desembre: El preu de la llum bat rècords al llarg de tot l’any. El 22 de desembre, es dispara fins als 383,67 euros MWh. L’increment de l’electricitat i altres combustibles enfila la inflació, que toca sostre amb taxes anuals del 5,3%. L’encariment de les energies, sumat al coll d’ampolla provocat per l’aturada de la pandèmia, generen augments de costos en les matèries primeres i retards en els subministraments de tot tipus de productes i materials. L’incident de l’Ever Given al canal de Suez el 23 de març il·lustra i agreuja encara més la situació. El sector automobilístic es veu obligat a fer ERTO per manca de xips, s’aturen o encareixen obres, i cal esperar més temps de l’habitual per obtenir determinats productes o matèries.

23 de desembre: Pacte per la reforma laboral. El govern espanyol tanca un acord amb la patronal i els sindicats després de nou mesos i mig de negociacions. La CEOE, la UGT i CCOO donen el vistiplau al document pactat i es podran impulsar els canvis necessaris per tombar parts de la normativa aprovada pel PP el 2012. La reforma laboral proposada “generalitza” el contracte indefinit i limita els temporals a dos tipus: un d’estructural i un altre de formatiu. La previsió del govern espanyol és aprovar l’acord en el Consell de Ministres del 28 de desembre.

23 de desembre: El Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat per al 2022 amb els vots d’ERC, JxCat i els comuns. Els comptes s’aproven però no per la majoria independentista que va investir Aragonès, ja que la CUP decideix presentar esmena a la totalitat. ERC troba en els comuns un soci alternatiu per aprovar els pressupostos, fet que provoca una crisi amb JxCat, que preferia mantenir la majoria independentista. Els pressupostos incorporen més de 2.100 MEUR dels fons europeus Next Generation. El pacte entre ERC i els comuns per als pressupostos de la Generalitat també té una derivada a l’Ajuntament de Barcelona. El grup d’ERC al consistori s’absté en la votació dels comptes del govern de Colau per al 2022, tot i no compartir les seves línies generals, pel suport dels comuns als pressupostos de la Generalitat.

Redaccoó – ACN 

Territori licita per 1 MEUR la rotonda que enllaçarà la T-312 amb dos sectors claus de Cambrils

Es preveu que les obres comencin l’estiu que ve, amb un termini d’execució de sis mesos. Imatge: Govern

El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha iniciat la licitació de les obres per a connectar la carretera T-312, a l’altura de la sortida de l’autopista AP-7 a Cambrils, amb dos futurs vials estructuradors de la mobilitat del municipi. En concret, es licita per un import de prop d’1 MEUR la construcció d’una rotonda que enllaçarà la T-312 amb l’avinguda de l’Esport i el vial d’accés al nou sector industrial Belianes sud. Es preveu que les obres comencin l’estiu que ve, amb un termini d’execució de sis mesos.

Els treballs que s’impulsen consisteixen en la construcció d’una rotonda per a millorar la connexió de la T-312 –carretera de la Generalitat que uneix Cambrils i Montbrió del Camp. El giratori permetrà eliminar els actuals girs a l’esquerra i donarà accés directe al parc de Bombers de Cambrils. D’aquesta manera, millorarà la seguretat i la canalització del trànsit en aquest entorn on la T-312 registra 8.800 vehicles diaris.

En aquest àmbit, a més, el municipi preveu la formació de dos vials per a donar servei a nous desenvolupaments; l’avinguda de l’Esport, futur vial de circumval·lació, un nou accés al nord del municipi, l’accés a un nou sector industrial, i la connexió amb la nova estació ferroviària del Corredor Mediterrani.

El nou giratori tindrà 65 metres de diàmetre i 6 ramals de connexió; la calçada serà de 8 metres d’amplada, amb 2 carrils de 4 metres i amb vorals interiors i exteriors d’1 metre. Es mantindrà el carril de connexió entre la sortida de l’AP-7 i l’entrada a l’A-7, de manera que aquest moviment es pugui realitzar directament sense passar per la nova rotonda. A més de la construcció de la rotonda, les obres es complementaran amb les tasques següents:

  • Elements que faciliten el drenatge de la carretera
  • Senyalització horitzontal i vertical
  • Instal·lació de barreres de seguretat i abalisament
  • Enllumenat, plantacions i mobiliari urbà
  • Execució de xarxa soterrada de telecomunicacions

Redacció

 

Cambrils fa una crida al jovent a participar en l’elaboració del nou Pla de Joventut

El jovent pot fer propostes i exposar la seva visió a través de diferents eines i espais d’opinió

El Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils fa una crida a les persones d’entre 12 i 35 anys a participar en l’elaboració del Pla Local de Joventut de Cambrils 2022-2025. El jovent pot fer propostes i exposar la seva visió a través de diferents eines i espais d’opinió que s’han posat en marxa per tal de revisar, actualitzar i impulsar aquest nou pla estratègic de polítiques municipals adreçades a les persones joves de la ciutat.

Per començar, ja s’han convocat 3 grups de discussió co-creatius temàtics, amb joves vinculats als àmbits tractats per revisar els recursos que hi ha en l’àmbit a nivell municipal, fer propostes i plantejar-los la possibilitat de fer passos més enllà en la co-creació dels projectes escollits per incorporar al Pla. Aquests grups de discussió se seguiran convocant al llarg del 2022. Es realitzarà també un recull d’aportacions de persones tècniques de l’Ajuntament mitjançant una enquesta i posteriors trobades de co-creació de projectes transversals.

D’altra banda, a partir d’avui i durant un mes es pot trobar una enquesta online de fàcil resposta a joventutcambrils.cat per analitzar tant el grau de coneixement dels recursos i equipament juvenil com els usos i participació a les accions i activitats que s’hi desenvolupen, així com recollir les idees i iniciatives aportades per les persones participants. L’enquesta s’adreça a joves, però la poden respondre també altres persones ciutadanes de Cambrils que vulguin fer aportacions indicant la seva edat.

A més, cal afegir en el global del procés participatiu els qüestionaris d’avaluació i participació a les activitats joves i les enquestes de satisfacció als espais joves, que permetran la revisió i actualització del pla local de Joventut Cambrils.

El nou pla local recollirà les línies estratègiques i les actuacions per al desenvolupament de les polítiques de joventut per als propers quatre anys (2022-2025), que seran el resultat del treball d’anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut implementades al municipi, i a la vegada permetrà realitzar un diagnòstic de les persones joves de Cambrils. Aquest pla, que ja serà el cinquè de Joventut, ha de ser la principal eina que coordina d’una manera integral les accions i els serveis que s’adrecen al col·lectiu de joves de Cambrils tal i com s’ha fet els darrers 16 anys.
La regidora de Joventut, Natàlia Pleguezuelos, ha afirmat que “el Pla Local Joventut Cambrils 2025 és una eina viva, dinàmica i transformadora que ha d’interpel·lar a les persones joves com a ciutadania reconeguda que transmet activisme i capacitat de decisió sobre els elements claus i condicionants que són d’afectació plena en el seu procés d’autonomia”.

La regidora ha explicat que “mitjançant el Pla Local Joventut Cambrils 2025, es vol cercar la millora de la qualitat de vida de les persones joves de Cambrils, oferint-los uns serveis de proximitat que els acompanyin al llarg del seu procés de transició personal i que els donin suport en el seu desenvolupament amb la implementació de recursos i d’accions que n’afavoreixin el seu protagonisme i implicació”.

Amb aquest pla local, l’Ajuntament pot acollir-se a una subvenció de la Generalitat en el marc del Contracte Programa per tal de desplegar polítiques municipals de joventut.

 

Cambrils bonificarà fins a un 90% l’import de l’IBI dels immobles gestionats per la Borsa d’Habitatge

L’objectiu de la mesura és incrementar l’oferta de lloguer assequible al municipi

Els immobles destinats a lloguer social gestionats per la Borsa d’Habitatge de Cambrils per una durada superior a un any natural tindran una bonificació màxima del 90% de l’IBI. Aquesta condició haurà de ser acreditada per un informe de la pròpia Borsa, que traslladarà al Departament de Gestió Tributària per a la seva inclusió al Padró de l’any següent.

L’objectiu de la nova mesura, que s’ha inclòs a les ordenances aprovades avui pel Ple Municipal, és incentivar a les persones propietàries a posar a disposició de la Borsa d’Habitatge els seus immobles per incrementar així l’oferta de lloguer assequible al municipi.

Els propietaris i propietàries que tinguin un immoble amb un contracte de cessió vigent i compleixin els requisits hauran de presentar la sol·licitud de les bonificacions de l’1 al 16 de gener a l’Ajuntament de Cambrils. Les persones físiques ho podran fer de manera presencial o telemàtica mentre que les persones jurídiques ho hauran de tramitar telemàticament. Aquesta bonificació s’ha de sol·licitar expressament.

Per ampliar la informació les persones interessades es poden posar en contacte amb l’Oficina Local d’Habitatge i l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC). Les persones que necessitin suport tècnic per realitzar tràmits poden contactar amb l’OAC 360º trucant al 977 79 45 57 o bé enviant un correu electrònic a oac360@cambrils.cat. Aquest servei ofereix acompanyament telefònic i telemàtic per ajudar a instal·lar un certificat digital, a iniciar un tràmit online o bé per resoldre dubtes o possibles incidències en la tramitació electrònica.

 

El Ple de l’Ajuntament de Cambrils aprova les ordenances fiscals pel 2022  

El plenari també ha donat llum verda al protocol municipal per fer front a les violències sexuals en espais festius i d’oci nocturn. Foto: Ajuntament

El Ple de l’Ajuntament de Cambrils ha aprovat definitivament avui les ordenances fiscals per l’any 2022, que congelen les principals figures impositives, com l’Impost de Béns Immobles (IBI) i la taxa d’escombraries. Les noves ordenances inclouen noves bonificacions en les taxes d’escombraries, així com deduccions de l’IBI de les naus en zona industrial que apostin per l’energia solar, dels habitatges amb instal·lacions fotovoltaiques per alimentar les zones comunes, i dels immobles destinats a lloguer social gestionats per la Borsa d’Habitatge de Cambrils.

A més, l’equip  de govern ha incorporat a l’ordenança número 6 una de les al·legacions presentades i amplia les bonificacions en la taxa d’escombraries per hotels amb contenidors internalitzats a altres grans productors de residus en l’àmbit turístic. Els establiments hauran de complir els requisits per a internalitzar els contenidors, que impliquen disposar de l’espai en una ubicació permesa per la normativa urbanística i accessible al servei de recollida. La resta d’al·legacions s’han desestimat perquè no s’ajustaven a la normativa vigent.

El Ple Municipal també ha aprovat el protocol municipal d’abordatge davant les violències sexuals en espais festius i d’oci nocturn a Cambrils i la constitució del Grup de Seguiment del Protocol liderat pel departament de Polítiques d’Igualtat. El protocol és el resultat d’un procés tècnic, polític i participatiu elaborat a través de propostes i decisions extretes dels grups de treball i la diagnosi realitzada. El document s’estructura en quatre eixos d’actuació bàsics (prevenció, detecció, actuació i recuperació-reparació) i inclou un pla d’actuació, un circuit d’actuació i una campanya comunicativa per informar i sensibilitzar la població.

Altres punts de l’ordre del dia han estat el nomenament de representants de l’Ajuntament de Cambrils a la Mancomunitat per a la gestió integral dels residus urbans i el conveni entre diversos organismes públics i el Museu d’Història de Cambrils per a l’establiment i desenvolupament de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Cambrils.  

Redacció

 

El Festival Internacional de Música de Cambrils canvia d’organitzadors

Sara Baras, en un moment de la seva actuació al Festival Internacional de Música de Cambrils el juliol del 2019. Foto: ACN

Clipper’s Live, empresa referent en el sector musical, i la promotora Oceans Of Fire S.L. – BR Music Live han anunciat avui que han arribat a un acord, que ha estat autoritzat per l’Ajuntament de Cambrils, pel traspàs de la concessió de l’organització del Festival Internacional de Música de Cambrils (FIMC). La promotora del Grup Clipper’s organitzarà les dues properes edicions del FIMC (2022 i 2023), amb opció a pròrroga per un any més.

La 47a edició del Festival se celebrarà entre l’última setmana de juliol i la primera quinzena d’agost de 2022 al Parc del Pinaret i comptarà amb una programació d’un total 10 espectacles, que inclourà els millors artistes nacionals del moment i fins a tres artistes internacionals. Clipper’s Live ja està treballant en l’elaboració d’un cartell eclèctic i per a tots els públics, que s’anunciarà a finals del mes de gener de 2022. A més, aquesta edició del FIMC també comptarà amb una zona de restauració i food trucks, on el públic podrà gaudir d’una experiència gastronòmica i musical única.

L’Alcalde de Cambrils, Oliver Klein, ha manifestat que el consistori ha seguit els procediments legals establerts per la normativa vigent per tal d’autoritzar aquesta cessió i que estan contents que una empresa amb la solvència, l’experiència i el prestigi de Clipper’s Live assumeixi la direcció del Festival Internacional de Música de Cambrils.

Clipper’s Live compta amb una àmplia experiència demostrada en l’organització de festivals, amb grans esdeveniments d’èxit com ara el Festival de Cap Roig, festival boutique de referència a Catalunya, el Suite Festival al Gran Teatre del Liceu o el Caixabank Polo Music Festival. El president del Grup Clipper’s, Juli Guiu, ha volgut destacar que «estem molt il·lusionats de poder agafar el relleu d’aquest festival històric i oferir al públic de Cambrils una proposta musical variada i de primer nivell, amb els millors artistes nacionals i internacionals del moment». 

Amb més de 46 anys d’història, el Festival Internacional de Música de Cambrils és un dels festivals amb més recorregut del país i s’ha convertit en un referent a la zona de Tarragona. Pel seu escenari han passat artistes com Joan Manuel Serrat, Georges Moustaki, Alejandro Sanz, Josep Carreras o el Ballet Nacional de España.

Redacció

 

L’alcalde de Cambrils es reuneix amb el subdelegat del govern de l’Estat a Tarragona 

El subdelegat del govern de l’Estat a Tarragona, Joan Sabaté, i l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein. Foto: Ajuntament

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i el subdelegat del govern de l’Estat a Tarragona, Joan Sabaté, s’han reunit avui a l’Ajuntament en el marc d’una visita institucional protocol·lària que ha servit per abordar temes importants pel futur del municipi i que són competència de l’Estat.

Entre les qüestions que s’han posat sobre la taula, hi ha  la urbanització del tram que uneix el passeig de Ponent i el de les Palmeres, que ja s’ha inclòs als pressupostos de l’Estat amb una partida de 400.000 euros.

L’alcalde i el subdelegat també han parlat d’altres temes com la façana marítima, la regressió de la platja, les rieres, la línia de domini públic de Costes i finalment de l’estació vella i de l’alliberament dels terrenys de les vies en desús.

Redacció

 

El mosso que va abatre els quatre terroristes de Cambrils deixa el cos pels efectes d’estrès posttraumàtic sever

L’Audi A3 en el qual anaven els cinc terroristes bolcat prop del Club Nàutic de Cambrils.. Foto: ACN

El mosso d’esquadra que la matinada del 18 d’agost del 2017 va abatre quatre dels cinc terroristes que es dirigien al centre de Cambrils amb un Audi A3 per sembrar el pànic a la ciutat ha deixat el cos després que un jutjat del social li concedís el mes passat la incapacitat total. La sentència reflecteix el que, en qualsevol exèrcit modern, es reconeixeria com efecte d’estrès posttraumàtic sever. Era el punt final a una carrera de 17 anys al cos i que intenta, ara, redreçar la seva vida familiar, feta forats des d’aquell dia que va aconseguir també salvar la mossa amb què feia guàrdia a l’entrada del Passeig Marítim. El relat del qui en qualsevol altre país hauria estat un heroi ha estat publicat en un excel·lent article escrit per Jesús García a ‘El País’, amb qui va accedir a mantenir una conversa sempre des de l’anonimat.

El malson d’aquella matinada el va perseguir durant mesos, mentre des de la CUP es parlava «d’execucions extrajudicials» i des del periodisme es falsejava la seva identitat afirmant que era un exlegionari. També l’administratiu. Perquè durant el judici a l’Audiència Nacional, el president del tribunal no va permetre que declarés com testimoni protegit malgrat els esforços del seu advocat. Només va garantir-se que declararia d’espatlles, encara que entre els acusats es trobava un germà dels abatuts i la seva declaració es pot veure per YouTube. «Sempre pot venir un terrorista a matar-me», explica l’agent al periodista donant fe de les seqüeles psicològiques que li va deixar l’episodi.

La baixada a l’infern va començar ben aviat i set mesos després del tiroteig va demanar el trasllat a la unitat de medi ambient dels Mossos. El nou destí no va funcionar, i tot seguit va demanar la baixa i va iniciar el procés per aconseguir la incapacitat. «Ja no es veia capaç de seguir sent policia», explica el periodista, i l’agost del 2019 l’Institut Nacional de la Seguretat Social li va reconèixer la incapacitat permanent parcial. Finalment i després de reviure la seva angoixa davant una vintena de metges, es va fer amb la incapacitat permanent total i el dret a cobrar pensió per «accident de treball derivat d’una acció terrorista». Segons la sentència resolutòria del jutjat del social, a la qual ha tingut accés ‘El País’, l’agent no pot fer front «a situacions estressants» ni desenvolupar «les tasques fonamentals» d’un policia. Alhora, mostra un «temor fòbic» a tot el relacionat amb els fets del 18 d’agost del 2017, té «una concentració limitada» i «ansietat generalitzada», vivint en permanent «estat d’hiperalerta».

«Cap policia està preparat per una situació com aquella. Vaig actuar com ho vaig fer perquè estava alerta. Però em podria haver quedat bloquejat. I ara estaria mort», es confessa l’agent. De fet, lamenta que la formació sobre l’ús de les armes és «escassa», sobretot per policies d’escala bàsica com ell. En aquest sentit desvetlla com la nit del 18 d’agost, «quan em van donar el subfusell (amb el qual havia fet pràctiques «puntuals» amb anterioritat), no sabia ni com ajustar la corretja. Quan em vaig quedar sense bales (acabant amb el primer dels terroristes que volia matar-lo) no sabia què fer amb ell. No podia llençar-lo a terra, així que me’l vaig posar al coll per tenir les mans lliures» i poder agafar la pistola reglamentària, amb la qual va desfer-se dels altres tres terroristes.

Redacció

 

 

L’Ajuntament de Cambrils demana prudència per evitar contagis durant les festes de Nadal  

Imatge d’arxiu d’una reunió del comitè de coordinació del coronavirus de l’Ajuntament. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament de Cambrils ha tornat a demanar a la ciutadania que extremi les mesures de prevenció davant l’augment general de contagis i en especial l’alt risc registrat a Cambrils segons les últimes dades d’incidència de la Covid-19 per municipis. Concretament, el risc de rebrot a Cambrils se situa en 1.268 punts (per sobre de la mitjana catalana) i el nivell de vacunació a Cambrils és del 71% (per sota del percentatge de població vacunada a Catalunya).

Per evitar contagis i no saturar el sistema sanitari, el consistori ha fet una crida a la responsabilitat i la prudència especialment durant les festes nadalenques. En aquest sentit, és important reduir la interacció social al mínim de persones, ventilar els espais tancats abans, durant i després d’utilitzar-los, mantenir la distància de seguretat i posar-se la mascareta. A més, cal recordar que a partir d’aquest dijous, s’haurà de fer quarantena si s’és contacte estret d’un positiu tant si s’està vacunat com si no.

L’Ajuntament també ha insistit en la necessitat de vacunació de les persones que encara no tinguin la pauta completa. D’altra banda, les persones de més de 60 anys, vacunades amb AstraZeneca i/o immunodeprimides o amb patologies poden demanar cita prèvia per la dosi de record a http://vacunacovidsalut.cat. La vacunació contra la COVID-19 té com a objectiu protegir tota la població del virus per evitar nous contagis, Covid persistent, ingressos hospitalaris o a les UCI, i casos de malaltia greu. 

El comitè de coordinació del coronavirus del consistori, que s’ha reunit avui, també ha acordat que els propers Plens Municipals, Comissions Informatives i reunions internes de l’Ajuntament seran telemàtiques. Així doncs, el Ple Extraordinari previst pel 23 de desembre a les 11:30 hores es podrà seguir en directe a través del Canal de Youtube de l’Ajuntament de Cambrils: https://www.youtube.com/channel/UCJW-igdmVeGOieH9LxvGcmA. 

Redacció

 

Torna la Fira Multisectorial de Cambrils després de dos anys d’aturada per la Covid

La 63a edició se celebrarà entre el 3 i el 5 de juny de 2022 amb un canvi de rumb cap a la professionalització, més oferta lúdica i nous espais. Foto: Ajuntament

La Fira Multisectorial de Cambrils tornarà aquest 2022 després de dos anys d’aturada obligatòria a causa de la Covid-19. Ho farà entre els dies 3 i 5 de juny amb una nova proposta de fira més àmplia i amb major oferta lúdica. A més, la regidoria de Promoció Econòmica ha fet una forta aposta per la professionalització i modernització de l’esdeveniment, amb la voluntat d’atraure públic i expositors d’arreu del país. La d’aquest any serà l’edició número 63, fet que demostra la importància d’un esdeveniment d’aquestes característiques per al municipi i el territori.

L’objectiu principal de la Fira és estimular la creació d’activitat econòmica i empresarial del territori, a més d’aglutinar un seguit d’elements socioculturals al carrer pensats per al conjunt de la ciutadania. Els darrers dos anys han provocat greus conseqüències per a les empreses i les nostres economies, motiu pel qual la Fira es torna encara més important. Per a molts dels expositors, el primer cap de setmana de juny està marcat al calendari com una excel·lent oportunitat per consolidar-se i per donar-se a conèixer a moltes persones de fora del seu àmbit d’influència més directe.

«Hem fet una aposta molt gran per aconseguir una fira més professional i moderna, adaptada als nous temps. Hi haurà més espais d’exposició, més amplis i amb una major oferta lúdica als carrers, per tal d’arribar al públic català i nacional», ha indicat el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils, Juan Carlos Romera. «Volem ser referents a la província i a Catalunya. És l’hora de la Fira, és l’hora de la recuperació», ha afegit.

En la darrera edició de la fira, celebrada l’any 2019, es va aconseguir aplegar més de 200 expositors. L’objectiu d’aquest 2022 és igualar-lo o ampliar-lo, i també diversificar l’oferta d’empreses, col·lectius i entitats. En les pròximes setmanes es donaran a conèixer més detalls de l’esdeveniment, com els nous espais, el detall de l’oferta lúdica o les noves opcions per als expositors. La 63a edició de la Fira Multisectorial de Cambrils se celebrarà respectant en tot moment les mesures recomanades per les autoritats sanitàries en el marc de la lluita contra la pandèmia de la Covid-19. En aquest sentit, la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils vol fer una crida a la responsabilitat de tothom per tal d’aconseguir vèncer la pandèmia.

Redacció

 

Cambrils urbanitzarà de manera sostenible el tram de terra entre el passeig de Ponent i el passeig de les Palmeres

Es tracta d’un tram de 150 metres, al costat de la riera d’Alforja, que es transformarà significativament en un espai de pas per a vianants. Foto: Ajuntament

Els pressupostos Generals de l’Estat han inclòs una partida de 400.000 euros per a la finalització del tram que uneix el passeig de les Palmeres i el de Ponent de Cambrils. Es tracta d’un tram de 150 metres, al costat de la riera d’Alforja, que es transformarà significativament en un espai de pas per a vianants.

Des del Grup Municipal del PSC es valora «molt positivament que, finalment, s’hagi desencallat aquest tema». Segons el regidor socialista Josep Mª Vallès, «portem temps insistint en la necessitat de trobar una partida per part de l’Estat per finalitzar un tram molt petit de passeig, al costat de la riera d’Alforja. Finalment veurà la llum al llarg del proper any 2022».

El projecte, que s’executarà el proper any, compren una passera de fusta, així com l’ampliació de les actuals vorereres de pas i l’enjardinament de l’actual espai inacabat que serveix com a aparcament de vehicles. Amb aquesta actuació es completarien els prop de 2,5 quilòmetres del passeig de Ponent i tot el litoral quedaria apte per la circulació tranquila de vianants. 

Redacció

 

La Policia Local de Cambrils i l’Agència de Consum retiren 314 joguines que no complien la normativa

Les inspeccions es van portar a terme dijous 16 de desembre al matí a diversos establiments del municipi. Foto: Ajuntament

La Policia Local de Cambrils i l’Agència Catalana de Consum de la Generalitat han retirat 314 joguines que no complien la normativa en matèria de consum per tenir deficiències en la seguretat, en les instruccions o bé en l’etiquetatge.

La intervenció es va portar a terme dijous, 16 de desembre, en el marc del dispositiu conjunt «Joguines segures», que com ja és habitual també va comptar amb la participació d’Inspecció de Treball i Seguretat Social, Mossos d’Esquadra i el Cos Nacional de Policia.

L’objectiu de la campanya és comprovar que els articles exposats a la venda i adreçats als infants s’ajustin als estàndards de qualitat i seguretat, estiguin ben etiquetats i no es confonguin amb armes de foc.

L’actuació conjunta va consistir en la inspecció de diversos establiments del municipi que tenen a la venda articles adreçats a infants. A més de les 314 joguines intervingudes, es van retirar 53 mascaretes tèxtils que no complien la reglamentació. Tots aquests articles estan en dipòsit i es procedirà a la seva destrucció.

En la mateixa operació també es van inspeccionar altres requisits administratius com ara la seguretat i els sanitaris. En aquest sentit, es van detectar infraccions en matèria de seguretat en tres establiments per tenir obstaculitzades les sortides d’emergència i també infraccions en matèria sanitària en dos establiments que disposaven de banys no practicables.

La Policia Local recomana a les persones consumidores que comprin en establiments de confiança, parin molta atenció a l’etiquetatge i segueixin aquests consells de l’Agència Catalana de Consum: https://consum.gencat.cat/ca/recomanacions/joguines-i-puericultura.

Redacció

 

La Cooperativa de Cambrils proposa reformular l’acord de pagament als afectats per la fallida de la secció de crèdit

Dos afectats de la Cooperativa Agrícola de Cambrils durant una assemblea l’any 2016. 

La Cooperativa de Cambrils ha proposat reformular l’acord de pagament als afectats per la fallida de la secció de crèdit del 2015. Actualment, encara s’han de retornar 13,5 milions d’euros. Segons ha avançat Revista Cambrils, la cooperativa ha plantejat dos possibilitats per fer-ho; d’una banda, ha proposat una quitança del 33% del capital pendent de cobrar i la resta es dipositaria en els pròxims deu anys, mentre que de l’altra, preveu el retorn complet dels diners en un termini de catorze anys. La Plataforma d’Afectats preveu convocar una assemblea al gener per valorar les dues propostes. El seu portaveu, Dani Pallejà, ha afirmat que «és el mateix escenari que al primer trimestre de 2016, però amb més de la meitat de diners recuperats».

Per Pallejà, l’escenari més optimista seria signar el nou acord de pagament al llarg de 2022 i recuperar-ho tot en catorze anualitats com a molt tard el 2036, mentre que el més pessimista podria ser o bé que els afectats no donin suport a l’acord o que la cooperativa no pugui fer efectius els pagaments.

El portaveu de la Plataforma d’Afectats ha apuntat a l’ACN que la situació «es complica una altra vegada», però ha insistit que hi estaran pendents. En aquest sentit, els advocats de l’entitat estan estudiant els esborranys que la cooperativa els ha proporcionat. Ara, resta pendent un pla de viabilitat que acompanyi el pla de pagament que es vol reformular.

Gairebé sis anys des de la fallida de la secció de crèdit

El 22 de desembre de 2015 es va produir la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils, que va deixar un forat de 32,5 milions d’euros. L’abril de 2016, el Jutjat Mercantil de Tarragona va ratificar el pla de viabilitat, que en el seu moment va evitar el concurs de creditors. Segons el document, la cooperativa va comprometre’s a retornar el 40% del capital afectat de forma inicial i la resta en setze anys. Durant els primers deu anys, s’havia de pagar anualment el 3,2% dels diners atrapats.

Ara bé, durant 2016 i 2017, la cooperativa va avançar més diners dels que s’havien previst sobre el pla de pagament, arribant fins al 6,4% cada any. El 2018 es va pagar el 3,2% corresponent, però el 2019 ja no es va cobrir la quantitat acordada. Ni el 2020 ni el 2021 es va fer cap pagament als afectats. En cas que l’any 2022 es repetís aquesta dinàmica, s’estaria incomplint l’acord de refinançament existent. Ara, quan s’acosta l’aniversari de la fallida, la cooperativa intenta reformular aquest document per evitar ser denunciada.

Ariadna Escoda

 

Una dotzena de comerciants es donen cita aquest cap de setmana al Christmas Garden del Parc Samà

Imatges de la inauguració. Fotos: Cedides

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, acompanyat pel regidor de Promoció Econòmica, Juan Carlos Romera, i la presidenta de l’Associació de Comerciants Vila Centre, Teresa Recasens, han inaugurat aquest matí la segona edició del Christmas Garden al Parc Samà. El mercat nadalenc, amb una dotzena de parades, s’ha instal·lat en aquesta ocasió a l’interior del saló d’esdeveniments i romandrà obert tot el cap de setmana; la il·luminació i tematització del parc, que el transformen en un espai idoni per passar temps de qualitat en família, es mantindrà fins després de Reis.

«Estem molt satisfets amb la línia de col·laboració i la bona sintonia establerta amb la gerència del Parc Samà, que es tradueix en el Slow Market a l’estiu i en aquest Christmas Garden a l’hivern, i a la qual volem donar continuïtat; el Parc Samà és un valor patrimonial, natural i turístic de primer ordre que complementa a la perfecció el comerç i la gastronomia del centre de Cambrils, amb fluxos molt profitosos a les dues direccions», ha destacat Klein.

 

Francisco Javier Castillo, CEO de DNA -empresa gestora del Parc Samà-, ha agraït el suport de l’àrea de promoció econòmica municipal i ha subratllat la importància de donar continuïtat al Christmas Garden malgrat les circumstàncies adverses: «Des de la humilitat d’aquesta iniciativa que hem estat capaços de sostenir en temps de crisi, volem enviar un missatge d’esperança a les famílies i als comerciants, i de fet estem treballant perquè la del proper any pugui ser molt més ambiciosa».

El mercat del Christmas Garden obre fins diumenge que ve en sessions de matí (10 a 14 hores) i tarda (17 a 21) amb més de cinc hectàrees il·luminades i decorades amb motius propis del Nadal, a més dels espais d’artesania i comerç local on adquirir els regals tradicionals. Demà dissabte, a partir de les 18 hores, hi ha previstes activitats d’animació infantil.

Redacció

 

El Consell de Barri de l’Eixample Platja de Cambrils es reuneix per encarar el repte de les obres de la Rambla Jaume I 

L’alcalde va presidir aquesta primera trobada presencial després de la pandèmia i va destacar l’aposta per la proximitat i la transparència. Foto: Ajuntament

El Consell de Barri de l’Eixample es va reunir ahir dimecres al vespre per encarar els reptes que suposaran les obres de remodelació de la Rambla Jaume I, que es preveu que comencin a finals de gener.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va donar la  benvinguda a aquesta primera trobada presencial del Consell des de l’inici de la pandèmia i va destacar que la  proximitat i  la transparència són dos dels valors que l’equip  de govern vol que es facin presents en totes les seves actuacions.

El regidor d’Obra Pública, Enric Daza, i  l’arquitecte municipal Víctor Pujol van presentar el projecte de transformació urbana de la rambla i van informar del procés de comunicació que acompanyarà les diferents fases de les obres, que inclou l’habilitació d’espais de participació per tal que veïnat, comerciants i activitats econòmiques tinguin un canal fluid i directe amb l’Ajuntament.

La reunió també va servir per tractar d’altres temes d’interès pel barri i per donar resposta a la necessitat d’un local per l’associació veïnal. Per atendre aquesta reivindicació històrica, l’Ajuntament de Cambrils posarà a disposició de l’entitat les dependències de l’antiga televisió, ubicades al mateix edifici de la ràdio municipal, al passatge Rambla Jaume I. Els antics estudis, que es convertiran en un punt de trobada i d’activitats pel veïnat, també donaran cabuda a l’Agrupament Escolta Gent de Mar.

Redacció