TARRAGONA 21

En marxa l’edició de tardor del Voluntariat per la Llengua a Cambrils

Voluntaris i aprenents podran participar en una sessió pràctica de doblatge en català

Voluntaris i aprenents podran participar en una sessió pràctica de doblatge en català

Amb l’inici dels cursos del primer trimestre del curs 2019-2020, el CNL de l’Àrea de Reus posa en marxa una nova edició del programa Voluntariat per la llengua (VxL) a Cambrils.

La sessió de presentació de parelles lingüístiques tindrà lloc el dia 30 d’octubre a les 18.45 h al Centre Cultural (c. de Sant Plàcid, 18-20), edifici on s’ha traslladat recentment el Servei Local de Català de Cambrils. Durant aquesta sessió, els assistents rebran les indicacions sobre el funcionament del programa i coneixeran la parella lingüística assignada.

El programa Voluntariat per la llengua forma parelles lingüístiques que adquireixen el compromís de trobar-se una hora a la setmana durant deu setmanes per parlar en català en un ambient distès. Per fer de voluntari només cal ser major d’edat, parlar habitualment en català i tenir una hora lliure a la setmana; els aprenents, per la seva banda, són persones majors d’edat, que tenen coneixements bàsics de català i que volen practicar-lo en un ambient tranquil amb l’ajuda d’un voluntari lingüístic.

Durant les deu setmanes que comprèn l’edició del VxL, els voluntaris i aprenents, a més, poden participar en altres activitats complementàries que organitza el CNL, com ara el taller de doblatge “Doblem en català” o les pràctiques lingüístiques en establiments col·laboradors. Una altra activitat a què poden assistir tant voluntaris com aprenents i que en aquest cas està oberta a tota la ciutadania són les trobades del “Fem un beure?”, que aquest curs tindran lloc a la taverna Les Taules. 

Les persones que estiguin interessades a prendre part en el voluntariat lingüístic com a voluntàries o com a aprenentes poden trucar al 977 12 88 61 o enviar un correu electrònic a vxl.reus@cpnl.cat. També poden registrar-se directament al programa a través del webwww.vxl.cat.

 

Cambrils torna a acollir la final europea de la Champions Bowl de Flag Football

Per primera vegada en deu anys l’organització ha decidit repetir escenari per petició dels i les esportistes

Per primera vegada en deu anys l’organització ha decidit repetir escenari per petició dels i les esportistes

Cambrils acollirà per segon any consecutiu la final europea de Flag Football. És la primera vegada en els 10 anys que una ciutat repeteix com a amfitriona d’aquest esdeveniment esportiu internacional.

Les instal·lacions, el clima i l’organització de l’esdeveniment van fer que clubs i jugadors i jugadores, demanessin de forma oficial a l’organització tornar a celebrar l’esdeveniment a Cambrils. Això va fer que es descartessin altres opcions com Santa Cruz de Tenerife, Lisboa o altres ciutats que havien presentat sol·licitud per acollir la final europea.

La 10a edició de la Champions Bowl – Flag Football se celebrarà del 189 al 20 d’octubre a les instal·lacions del Cambrils Park. El torneig, per invitació, enfrontarà als millors club d’Europa en aquesta modalitat de futbol americà que es juga sense placatges.

El campionat es concentrarà en tres intensos dies de competició, amb la participació de 16 equips masculins, entre els quals els Herlev Rebels de Dinamarca intentaran defensar el seu títol en la categoria masculina, i 10 equips femenins, que lluitaran per proclamar-se les campiones d’Europa.

El Flag Football és una variant del futbol americà, però amb la diferència que no existeix el contacte físic. El joc es caracteritza per la seva estratègia i cal saber anticipar-se a una jugada per a poder parar al rival. Es tracta d’un esport amb diferents modalitats i un dels pocs que permet que es jugui amb equips mixtos.

En aquesta desena edició s’espera la participació de prop de 400 esportistes entre la modalitat masculina i femenina, arribats des de diferents països d’Europa com Àustria, Eslovènia, Suïssa, Dinamarca i uns altres més pròxims com França, Itàlia o Regne Unit.

Aquest és un esdeveniment esportiu amb entrada lliure a totes les persones que vulguin venir a descobrir un nou esport. L’horari de la competició serà els dies 18 i 19 de 9 a 19 hores i les semifinals i final, se celebren el diumenge de 9 a 15 hores.

L’Escola Municipal de Música de Cambrils programa nous tallers de música en família

Les sessions, impartides per la professora Toti Bolart, s'adrecen a nens i nenes de 0 a 2 anys acompanyats d'una persona adulta

Les sessions, impartides per la professora Toti Bolart, s’adrecen a nens i nenes de 0 a 2 anys acompanyats d’una persona adulta

L’Escola Municipal de Música de Cambrils (EMMC) ha programat tres nous tallers de música en família adreçats a nens i nenes de 0 a 2 anys acompanyats per una persona adulta.

Els tallers impartits per la professora Toti Bolart es portaran a terme a l’Escola de Música (passeig Albert, s/n) els divendres en horari de matí: de 10 a 11 hores per nadons de 4 a 12 mesos i d’11:15 a 12:50 per nens i nenes d’1 a 2 anys.

–          Taller de tardor: 6 hores. Preu 60 euros. Inici 18 d’octubre de 2019

–          Taller d’hivern: 6 hores: Preu 60 euros. Inici 31 de gener de 2020

–          Taller de primavera: 4 hores. Preu 40 euros. Inici 8 de maig de 2020

Les inscripcions es poden formalitzar presencialment a l’Escola (de 10 a 13 i de 16 a 19h) i online https://emmcambrils.gwido.cat/inscripcio_ciutadana/public/periodes_oberts

L’Escola Municipal de Música de Cambrils ja fa temps que, a més de la seva activitat docent, ofereix concerts, xerrades i promou iniciatives adreçades a diversos col·lectius com l’alumnat de les llars d’infants, la gent gran o els amants de l’òpera.

L’objectiu d’aquests projectes complementaris és obrir nous espais de confluència amb la ciutadania, aprofitar aquest recurs educatiu de primer ordre, donar a conèixer els ensenyaments que s’imparteixen, arribar a les persones que no són usuàries del centre i, en definitiva, acostar la música a la població en general.

Tanquen vuit cinemes a la província de Tarragona els darrers cinc anys

Els últims cinc anys, Catalunya ha perdut una vintena de cinemes i 80 pantalles. El 2014, el país tenia 158 cinemes a tot el territori i 756 pantalles. Actualment, segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), les xifres s’han reduït: hi ha 137 cines i 676 sales.

La recent digitalització del sector, però, està permetent als exhibidors atomitzar més l’audiència i oferir al públic allò que s’adapta als seus gustos. La versió original amb subtítols, els cicles temàtics o l’estrena tardana de films per reduir el preu de l’entrada són només algunes de les propostes que els exhibidors tenen a les seves mans per «personalitzar» l’oferta, segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes.

Casos com els Texas, els Balmes, l’Arenas, els Verdi, els Full o els Phenomena a Barcelona o altres de fora de la capital com el Kursaal de Penelles, el de Caseres o la Rambla de l’Art a Cambrils s’han fet un lloc destacat en el mapa.

El president del Gremi dels exhibidors especifica que hi ha quatre factors que determinen l’assistència de públic als cinemes. En primer terme, la funció de «prescripció» de films, que amb una aposta encertada pot arribar a guanyar-se la confiança d’un públic i omplir la sala sense el reclam d’un ‘blockbuster’. «La programació s’ha d’alinear amb els espectadors», ha precisat Tarrazón.

D’altra banda, segons el mateix president del sector, el públic assisteix a les sales per «l’experiència compartida» i el «punt de trobada» que es genera a les sales. Finalment, «l’excel·lència tecnològica i el confort» dels cinemes també en determina la concurrència.

Segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Catalunya va tancar el 2018 amb 137 cinemes actius, 1 menys que l’any anterior i una vintena menys que al 2014. La davallada va afectar especialment la demarcació de Tarragona, que va perdre vuit cinemes, seguida per Lleida, on van tancar-ne sis; Barcelona, amb cinc menys, i Girona, dos. L’any passat funcionaven al territori català 676 sales (11 menys que l’any anterior), de les quals Barcelona n’aplegava unes 450; Tarragona, un centenar; Girona, prop de 90, i Lleida, una quarantena. Tot plegat, amb un aforament per a unes 133.000 persones. Quant a les pantalles actives, el 2018 hi havia 676 pantalles, una desena menys que el 2017.

A banda, el total de cinemes barcelonins que el 2018 tenien una única sala pràcticament coincidia amb el conjunt que en tenia més de vuit, mentre que a la resta de demarcacions predominaven els cinemes amb només una pantalla.

Dels 947 municipis catalans, tan sols 92 disposaven d’una o més sales actives. A més, malgrat que totes les comarques comptaven amb cinema, n’hi havia una dotzena on només n’hi havia un. És el cas de l’Aran, el Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Ebre o el Montsià. Per contra, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme van encapçalar l’any passat la llista de comarques amb més pantalles.

Primer pla del gerent del cinema Rambla de l’Art de Cambrils, Toni Badimon. Foto del 10 de setembre del 2019 (Horitzontal).

El cas de Cambrils: cinema cada dia

A Cambrils, el cinema Rambla de l’Art s’ha reinventat per convertir-se en l’únic cine d’una sala de tot Catalunya amb programació els 365 dies de l’any. Es tracta d’una sala que històricament havia estat municipal fins que fruit de la digitalització del sector i la davallada d’espectadors, va tancar la Setmana Santa del 2013. Una empresa familiar es va interessar per les instal·lacions i van guanyar el concurs per gestionar l’espai, que va reobrir el desembre del mateix any. El gerent del cinema Rambla de l’Art, Toni Badimon, explica que van fer una inversió important per digitalitzar la sala, millorar el so i arreglar el vestíbul.

Des d’aleshores programen entre tres i quatre films diàriament. Fan tant estrenes comercials, com cicles de cinema clàssic, documentals, versions originals subtitulades o films que no es troben en els circuits habituals. A més formen part de la xarxa Europa Cinemas de la Unió Europea, que els permet tenir una subvenció a canvi de programar cinema europeu.

La venda d’entrades suposa aproximadament el 90% del negoci, que es complementa amb una botiga amb articles vinculats al món del cine: pel·lícules, llibres o marxandatge relacionat amb pel·lícules icòniques, entre altres. També disposen d’una petita sala per fer exposicions o esdeveniments, com presentacions de pel·lícules, cinefòrums o fins i tot algun sopar cinematogràfic. A més fan servei de videoclub «a l’antiga» amb films menys comercials. «Una llibreria o videoclub avui en dia ja no pot subsistir, gairebé ni tan sols a Barcelona, però per nosaltres és complementari», raona Badimon.

Amb tot han aconseguit fer-se un lloc i un nom al Camp de Tarragona i un 80% del públic és de fora de Cambrils. “Venen turistes però també tenim un gruix de gent de la zona que ve a veure unes pel·lícules que no es poden veure en altres sales”, comenta Badimon. El gerent relata que tenen un gruix d’entre 100 i 150 persones «molt cinèfiles» que hi van almenys un cop per setmana.

ACN

 

Les forces de seguretat es despleguen per la costa en previsió de les reaccions a la sentència del procés

Furgons policials a La ineda. Foto: Cedida

Vila-seca i Cambrils estan veient aquests dies el desplegament de els forces de seguretat en previsió de la repercusió de la sentència del procés.

Aquest divendres s’han començat a veure diversos vehicles de la Guàrdia Civil al passeig de Sant Joan Baptista de Cambrils, informa Canal Reus.
A través de les xarxes socials, aquest divendres s’han començat a veure diversos vehicles de les forces de seguretat de l’Estat. Policia Nacional i Guàrdia Civil s’han començat a desplegar per diversos punts del territori. Des de dimecres ja es veuen a La Pineda.

A Cambrils, per exemple, aquesta tarda s’han vist almenys una desena de cotxes de la Guàrdia Civil. A La Pineda es troben 50 furgonetes de la Policia Nacional aparcats davant de l’Hotel Hacienda de la Pineda.

‘Cambrils entrada al País del Vi’ amplia marges amb una oferta cultural i lúdica associada al vi i la gastronomia

Les autoritats, brindant durant la inauguració. Foto: Tarragona21

No és una mostra gastronòmica més. ‘Cambrils, entrada al País del Vi’ s’ha convertit en un esdeviment cultural a l’entorn del vi de Tarragona i de la cuina de Cambrils. Així ho han deixat clar les autoritats en la inauguració del certamen, que ha tingut lloc aquesta tarda al Parc del Pescador.

Tres eren els objectius fixats pel consistori fa deu anys, quan arrencà la primera edició. Ho ha resumit l’alcaldessa, Camí Mendoza: ‘Promocionar els vins de les denominacions d’origen de Tarragona, associar vins amb l’excel.lència gastronòmica de Cambrils i despertar l’interès pels productes de proximitat, de quilòmetre zero’.

El convidat a la festa inaugural ha estat el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, institució que des el primer moment ha apostat pel certamen. ‘Iniciatives com aquesta van en la mateix línia que la Cambra’, una fira que esdevé ‘l’aparador d’altres realitats del territori. Volem un vi de proximitat i una gastronomia de proximitat’. L’acte ha comptat també amb la presència del director general de Tursime, Octavi Bono, que ha refermat la idea que el certamen s’insereix en la lògica de treball de la Generalitat. La regidora de Turisme, Marta Borràs, ha recordat que són 26 els cellers participants i 14 els restaurants. Ha estat present així mateix, com cada any, el director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Àngel Xifré.

Reconeixement als particiants més veterans. Foto: Tarragona21

En només tres dies es podran degustar una gran varietat d’excel·lents vins que aportaran 26 cellers (6 més que l’any passat) de les diferents D.O de la demarcació. Les tapes i degustacions gastronòmiques aniran a càrrec dels restaurants Can Bosch, Taller 9, Petit Vegan, Plan B, El Tamboret, Factory Burguers, M’Art, La Stiva i Daniel Salinas, juntament amb l’associació gastronòmica Societas Coqvinària de Cambrils, que s’encarregarà dels showcookings de diumenge.

A més, per primera vegada la mostra inclourà la final del Vermuting, que comptarà amb la participació de Miramar, Rincón de Diego, l’Original Experiències Gastronòmiques, Mar del Priorat, Ches Burger i Estival Eldorado Resort.

Una de les novetats més destacades són les dues xerrades culinàries a càrrec de l’associació Socitas Coqvinària Cambrils titulades “La Ciència a la Cuina” i “De Gvstibvs, Què menjaven els Romans” a la zona de la pèrgola el dissabte i diumenge al migdia. Talles infantils saludables, concerts amb diferents registres musicals i cinema enogastronòmic completaran l’oferta d’aquest cap de setmana.

J. Garcia

 

Cambrils renova la flota municipal amb vehicles elèctrics i híbrids

L'objectiu és reduir les emissions de CO2 i potenciar la mobilitat sostenible per millorar el medi ambient

L’objectiu és reduir les emissions de CO2 i potenciar la mobilitat sostenible per millorar el medi ambient

L’Ajuntament de Cambrils ha renovat part de la flota municipal amb vehicles elèctrics i híbrids. Els nous cotxes han permès retirar vehicles més contaminants que ja havien arribat al final de la seva vida útil. D’aquesta manera, es dota l’Ajuntament del parc mòbil necessari per treballar amb la màxima eficàcia i eficiència i, al mateix temps, s’aposta per la mobilitat sostenible amb una reducció del consum de carburant i de les emissions de CO2 i NO2.

Es tracta de dos cotxes elèctrics, quatre híbrids i un GLP. Concretament ja s’han incorporat al parc mòbil dos cotxes elèctrics Nissan Leaf pels serveis tècnics municipals d’urbanisme, medi ambient i serveis generals; un Dacia Duster GLP bifuel que funciona amb gasolina i autogas i un híbrid Toyota Rav4 per la Policia Local. A més, en breu arribaran tres híbrids més, en aquest cas del model Toyota Prius, destinats a patrullatge policial. D’altra banda, s’ha instal·lat un punt de recàrrega elèctric al pàrquing dels cotxes municipals situat darrera de l’Ajuntament.

Aposta per la mobilitat sostenible

Amb la renovació de la flota, l’Ajuntament també vol donar exemple per potenciar la mobilitat sostenible d’empreses i particulars. En aquest sentit, a Cambrils els vehicles elèctrics o amb tecnologia tipus híbrida gasolina/elèctric o diesel/elèctric gaudeixen d’una bonificació del 75 % de la quota de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.

Pel que fa a les estacions de recàrrega, des de l’any 2015 Cambrils disposa de tres punts de càrrega semiràpida amb dues tomes cadascun: dos punts a Robert Gerhard i un a la plaça de la Vila. Actualment l’empresa municipal Aparcam està treballant per posar en funcionament un quart punt amb tres tomes a la Rambla Jaume I. Aquesta estació serà de càrrega ràpida i permetrà que tots el cotxes i furgonetes de repartiment d’última milla tinguin la possibilitat de carregar en menys d’una hora un vehicle d’alta autonomia.

La Costa Daurada porta el seu patrimoni mundial a Dublín per promocionar el turisme cultural

'Un viatge de descoberta cultural a la Costa Daurada' es presenta als professionals del sector turístic irlandès de la mà del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb l'Agència Catalana de Turisme

‘Un viatge de descoberta cultural a la Costa Daurada’ es presenta als professionals del sector turístic irlandès de la mà del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb l’Agència Catalana de Turisme

Els principals atractius culturals de la Costa Daurada, encapçalats pels sis patrimonis mundials declarats per la UNESCO a la destinació, han estat els protagonistes a Dublín de la presentació que el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha realitzat davant d’alguns dels principals agents de viatges, touroperadors i periodistes especialitzats  d’Irlanda.

Al costat de l’Agència Catalana de Turisme i dels seus representats a Irlanda i Regne Unit, el Patronat ha presentat ‘A Joruney of cultural Discovery around the Costa Daurada’ (un viatge de descobriment cultural a la Costa Daurada) amb un espectacular muntatge audiovisual sobre el patrimoni cultural de la destinació com a fil conductor.

Durant l’esdeveniment s’han donat a conèixer els diferents patrimonis de la Humanitat reconeguts per la UNESCO a la Costa Daurada: Poblet, el conjunt de Tàrraco, els castells, les pintures rupestres de l’Arc Mediterrani de Capçanes i Rojals, l’art de la pedra seca i la dieta mediterrània. Els assistents s’han interessat pels atractius culturals de la Costa Daurada per poder traslladar aquesta oferta als seus potencials clients i a les seves audiències, en el cas dels mitjans periodístics especialitzats.

Impuls del mercat irlandès i xifres rècord el 2018

El nombre de turistes irlandesos a la Costa Daurada ha crescut a un ritme constant i elevat en aquesta darrera dècada, passant de les 284.000 pernoctacions, l’any 2010, al rècord històric assolit durant el 2018 amb un total de 811.000 pernoctacions.

Segons la directora del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Marta Farrero, aquest fet demostra que «som un una destinació cada cop més coneguda i apreciada pel turisme irlandès». Segons Farrero, aquesta presentació a Dublín ha de permetre comunicar als clients finals que «la Costa Daurada té una oferta diversa més enllà del turisme estacional i una atractiva proposta de turisme cultural».

Fins a 30 vols setmanals entre Reus i Irlanda en temporada alta

Ryanair opera un vol diari entre Dublín i Reus d’abril a octubre i fins a tretze vols setmanals entre juny i agost. A aquests s’hi afegeixen els vols xàrter de TUI i de Sunway des de Dublín, amb dos vols setmanals cadascun.

L’aeroport de Reus compta també amb connexions a les ciutats de Shannon, Cork i Belfast. A Shannon, Ryanair ofereix vols regulars (dos per setmana d’abril a octubre) i un vol xàrter setmanal amb TUI. Des de Cork,Ryanair ofereix tres vols setmanals i TUI. Finalment, des de Belfast, Jet2 arriba a operar quatre vols setmanals i TUI vola dos cops per setmana.

Dos morts en un accident d’avioneta a Bonastre

Imatge de l’avioneta accidentada aquest dijous entre les vinyes properes del Mas Gatell a Bonastre. Foto: ACN

Dos ocupants d’una avioneta han mort aquest vespre en estavellar-se amb l’aparell a Bonastre, al Baix Penedès. Segons han informat els Bombers de la Generalitat l’aparell havia sortit de l’aeroport de Sabadell i havia d’aterrar al de Reus. Per causes que es desconeixen i que està investigant la Unitat Tècnica de Seguretat Aèria dels Mossos d’Esquadra, l’avió ha caigut prop d’un mas. Com que els dos ocupants no han quedat atrapats dins de l’aparell, els Bombers s’han pogut retirar aviat.

Ahir a les 20.56 hores, els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís del centre de control d’AENA que havien perdut la comunicació d’una avioneta en vol de pràctiques on hi viatjaven dos tripulants. L’avioneta havia sortit de l’aeroport de Sabadell i havia d’aterrar a l’aeroport de Reus. Amb aquesta informació, es va iniciar un operatiu de recerca de l’aparell. Finalment, a les 22.47 hores, es va localitzar l’avioneta i els dos tripulants sense vida a prop de Mas Gatell, a uns 800 metres del quilòmetre 10’5 de la carretera T-202, al municipi de Bonastre (Baix Penedès).

L’aparell es va estavellar contra el mur perimetral de la finca per causes es desconeixen. En l’operatiu han treballat Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, Salvament Marítim, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de Catalunya.

Una de les victimes, veí de Cambrils

Segons informa TarragonaDigital, una de les víctimes era un instructor de vol de 40 anys, veí de Cambrils, mentre que la segona víctima era un jove aprenent de pilot, de 27 anys i originari de Sabadell.

Vint-i-cinc anys de la riuada del 94: quan el cel ens va caure al damunt

Imatge que presentava Tarragona el 10 d’octubre de 1994. Foto: AVV Residencial Palau

Joan S. Marcó passava aquell estiu a Cornudella. De fet, s’hi va estar tres anys, ell que és reusenc. Aquella festa major es va apuntar al torneig de futbol sala que organitzaven els joves. El Joan treballava al pub Àtic, un dels dos que hi havia al poble. Era l’agost de 1994 i el comentari a Cornudella era general: el pantà de Siurana està completament sec, només s’hi veuen dos tolls, fins i tot fa pudor a peix, un fet que es repeteix quan baixa l’aigua de manera notable. La sequera del 94 resultaria històrica. Tres setmanes després, el 9 d’octubre, ja acabada la feina a l’Àtic, el Joan es preparava per tornar a tenir feina. L’endemà començava la verema.

Però en només 24 hores, tot va canviar, el cel es va desfermar inacabablement, inabastablement. ‘No vam poder anar a la verema’. Un dels forners del  poble, amic seu, l’Edu, el va despertar a les vuit del matí: ‘Lleva’t, ha caigut una inundació impressionant. El pantà és ple’.

Van ser les hores suficients perquè l’embassament, el més gran del Camp de Tarragona, s’omplís a vessar, de manera que l’Agència Catalana de l’Aigua es va veure en la necesitat de desbossar aigua constantment. De no ser que el pantà era sec el dia abans, l’aigua hagués passat pel damunt de la presa i riu avall hi ha finques, masets, gent que hi viu o hi treballa, com el Carles Cabós, que té un mas a tocar del riu i des d’on es veu perfectament la paret imponent de l’embassament.

Un ferit a Cornudella

 

‘Jo no viva encara al mas, ho faria més tard. La finca del costat es va convertir en un riu aigua avall i part del camí va quedar colgat’, explica. A Cornudella, els veïns van quedar atrapats durant dos dies. Ho recorda el Joan Marcó: ‘No podíem baixar a Reus, el coll d’Alforja estava tallat, i tampoc podíem anar a Reus per Prades’, les dues sortides naturals de Cornudella. Poc s’ho devia pensar el Joan; damunt d’ells, en aquells moments, sobrevolava el terme un helicòpter. En ell hi viatjava el Xavier Pallejà: duia un ensurt de consideració. També duia una fractura al braç dret; els Bombers l’estaven evacuant cap a l’hospital de Reus. Des de les alçades, ‘vaig veure un immens pantà cobert de fang’, relata.

Al Xavier se li havien inundat els baixos de la vivenda. Per causa de l’aigua va patinar amb tan mala fortuna que es va trencar el braç dret. Una ferida lletja que acabaria amb un grau de disminució del 65 per cent.

Alforja va ser la població que va enregistrar el volum de pluja més important, 403 litres/m2 en 24 hores. A primera hora del matí les comarques més afectades eren el Priorat, El Baix i Alt Camp i el Tarragonès. A la tarda els aiguats van prendre força a les comarques del Montsià i Baix Ebre, al sud de la província.

Les fortes pluges i l’augment del cabdal dels rius van posar en Alerta G –pluges molt fortes- a tota la província. Les zones més afectades van ser la ribera del riu Francolí, des del seu naixement a L’Espluga de Francolí, fins a la desembocadura, al costat del barri mariner de Tarragona –el Serrallo-. La premsa local reproduiria l’endemà portades amb veïns evacuats amb grues.

Imatge dantesca que oferia La Riba, a l’Alt Camp

Portada del Nou Diari

El Francolí, al seu pas per Tarragona

En alguns punts el riu va arribar a tenir fins a tres metres d’alçada, sobrepassant l’altura d’alguns dels ponts que el creuen i causant-ne l’ensorrament de cinc, per exemple a la població de La Riba la confluència del riu Francolí i el Brugent va provocar una riuada que va derruir el pont d’accés a la població. També es va activar el PLASEQTA – Pla de seguretat de la indústria química de Tarragona- a causa de l’ensorrament del pont que donava accés a la refineria i als municipis de la Pobla de Mafumet i El Morell per la carretera de Valls. La força del riu va ocasionar el trencament de dues conduccions del Rak que transporta diverses substàncies químiques i provocant que aquests productes tòxics s’aboquessin al mar.

A Reus es va activar el PEM –Pla d’emergència municipal- a primera hora del matí, ja que la major part de les vies de comunicació van quedar tallades. Es van patir algunes inundacions –el Casal de sant Josep Obrer i la sala 4 de la Fira-, es va evacuar l’alumnat de l’escola Bon soleil i es van ensorrar dos habitatges, però no es va produir cap dany personal. Cambrils va viure una víctima mortal.

Taula dels punts més intensos de les pluges publicada fa cinc anys. Font: CCMA

L’aigua va baixar amb molta força per totes les rieres, torrents i barrancs de moltes poblacions tarragonines, tanmateix la que baixava per les rieres d’Alforja i de Maspujols va ser la que va provocar la majoria de danys al Baix Camp.

Es van produir talls en el subministrament elèctric – van caure vuit torres d’alta tensió en diversos municipis-, les línies telefòniques, les del gas, de tren i de carreteres. Els desallotjaments més importants es van produir al barri mariner de la ciutat de Tarragona –Serrallo- i a Porrera i Poboleda –comarca del Priorat-. Altres municipis van quedar incomunicats a causa de les riuades.

Porrera, sotmesa a un setge


Porrera és al fons d’una vall, envoltada de muntanyes i es troba creauda per un riu, el Cortiella, mentre que un barranc se l’hi uneix. Té dos ponts, amunt el vell i avall, el nou. Porrera va estar sotmesa durant tres dies a un estat d’angoixa agreujada per la incomunicació i els talls de llum. No existien els telèfons mòbils aleshores. La tempesta va començar de matinada, per fer-ho més dramàtic encara. I de matinada es va mobilitzar l’Ajuntament amb Salustià Alvarez al seu capdavant.

La Mercè Ferruz, que ara té 50 anys, ho recorda: ‘El riu se’n va endur part de Ca l’Anguera i els cotxes que hi havia en una plaça. Van fer cap al pont nou, que va resistir. L’aigua es va desbordar per tot arreu’. La mestressa de Ca l’Anguera es trobava en aquells moments dormint a la seva habitació, que dóna al riu. ‘El seu fill va anar corre-cuita a treure-la d’allà i la va salvar’. La força del riu bregava amb una extraordinària virulència contra la paret de la casa i la part més dèbil era l’habitació de la mestressa. ‘El riu es va endur l’habitació’.

Creuant el riu, davant de Ca l’Anguera, hi ha la finca de la mare de Lluís Llach. El cantant vivia aleshores a Porrera. L’alcalde en aquells moments, Salustià Alvarez, recorda que en tot moment es va posar a disposició de la gent. ‘Què voleu que faci?’, els va preguntar. ‘Al cap de poc temps va organitzar un concert solidari a Reus’. No era l’únic que es donava als altres:  ‘Les mirades de la gent t’ho transmetien: t’estaven dient ‘què vols que fem».

Ca l’Anguera, a Porrera, que va perdre part de la casa, a peus del riu Cortiella. La finca del davant, d’on sobresurt un conjunt d’oliveres, és la de Lluís Llach. Foto: Tarragona21

‘Havíem anat a dormir tranquil.lament. Aquella època no hi havia les previsions meteorològiques tan acurades com hi ha ara. I ens va agafar desprevinguts’, explica L’exalcalde. A les quatre de la matinada ja va fer un primer escarafall. ‘El primer que va incomunicar van ser els baixants dels tres barrancs, que no es podien creuar. Vam quedar avisats, això anava en serio’. A partir de les nou del matí va tornar a ploure intensament a la capçalera. ‘El riu va formar un tap i quan es va desbrossar va baixar encara amb més força. La situació era caòtica, sense comunicacions ni llum. A quarts de quatre de la matinada, quan em van avisar, vaig trucar a Emergències, i em van respondre que desviarien a Porrera un vehicle dels Bombers que tornava de Móra perquè poguéssim fer servir la seva emisora’. Al Salustià li va costar una hora sortir de casa.

Les imatges tornen a la ment, la d’aquell vehicle al mig del carrer endut per la força de l’aigua que donava cops a una pilastra amb el perill que ensorrés part d’una casa o les canonades de subministrament d’aigua, trencades, i les clavegueres destruïdes, que no només no desaiguaven sinó que a través d’elles entrava l’aigua del riu a les cases. ‘En les primeres vint-i-quatre hores, l’instint et deia que toquessis el dos’. Mai millor dit, plovia sobre mullat: Porrera vivia la crisi de l’avellana, un profund i permanent estrip del que no es recuperava. De la mateixa manera que a Cornudella no sabien que la sequera històrica acabaria en un sol dia, a Porrera ningú els havia dit que l’any següent del desastre començaria el boom del vi i l’economia de la vila faria un tomb.

El cas del Serrallo


El Serrallo i el polígon industrial del Francolí van viure un malson. El riu va quedar atrapat al pont del ferrocarril, el més proper al tram final. Això va provocar que l’aigua s’escampés pel Serrallo i per Torres Jordi. Ho explica el Joan Caparrós, ‘Juanito’, del Serrallo de tota la vida: ‘Semblava una pel.lícula de por. Al passeig marítim la gent corria esmaperduda, jo buscava ma filla i la gent era evacuada en autobusos. Jo vaig ajudar a treure gent gran de les seves cases’. La seva filla va aparèixer: els havien evacuat a una zona propera.

Una imatge del col.legi del Serrallo presa aquesta setmana. Foto: Tarragona21

‘Vivíem a Torres Jordi i també vam ajudar a evacuar la canalla del col.legi del Serrallo. Els vam deixar darrere un mur, al costat de l’escola; el mur evitava que l’aigua anés més ellà’. El ‘Juanito’ té un magatzem a la plaça del General Domènech Batet, davant del col.legi: ‘L’aigua va entrar a dins i ho va inundar tot. Encara es veuen les marques que va deixar el fang. Vaig estar dies netejant-lo’.

Perill de saqueig

‘Al barri, les autoritats no ens van deixar tornar a casa per les destrosses i pel perill de saqueig’, recorda la Carme Lucas, copropietària amb el seu marit del conegut restaurant Xaloc. ‘Aleshores encara no teníem el restaurant; jo treballava al carrer Apodaca i vivíem al carrer Torres Jordi. Em va trucar el meu marit i em va dir que sota cap concepte no anés a casa’.

Joan Caparrós mostra l’alçada on va arribar l’aigua al seu magatzem de Torres Jordi. Foto: Tarragona21

Durant tot el dia, segons les informacions del delegat del Govern de la Generalitat, Josep Maldonado, i del governador civil, Ramón Sánchez, es van desplegar un total de 850 guàrdies civils, 200 policies nacionals, 12 membres de protecció civil, 80 mossos d’esquadra, 160 bombers així com 4 helicòpters de bombers que van ajudar en tasques d’evacuació, els efectius de les diverses policies locals dels municipis afectats i personal de carreteres.

Les destrosses provocades per l’aiguat a les carreteres i ponts de la Generalitat s’estimaren en 5.000 milions, als quals l’administració autonòmica va afegir 2.000 milions en danys a les obres hidràuliques. El MOPTMA va valorar en 1.598 milions les pèrdues en carreteres i ponts de la seva competència, la majoria a la província de Tarragona, als que es van afegir la pèrdua de la maquinària d’obres del parc de Tarragona, valorada en 325 milions. La Diputació de Tarragona, per la seva banda, va valorar en 1.000 milions els danys registrats a la xarxa de carreteres locals.

Alforja, La Riba, Tarragona, Cornudella, Porrera, escenaris de la memòria dels aiguats. El barri mariner veuria com els murs del Francolí quedarien reforçats i com els restaurants posarien de moda el barri. Han passat 25 anys, a Porrera han obert vint cellers i a Cornudella, un altres set mentre s’ha posat de moda com a poble turístic gràcies a Siurana.

‘Les mirades de la gent t’ho transmetien: t’estaven dient ‘què vols que fem»’.

Jaume Garcia

Més info:

Moisés Peñalver: ‘Carreteres sense carreteres, 25 anys dels aiguats’

Eduard Marimon: ‘Què va passar aquell 10 d’octubre’

Joan Arús: ‘25 anys del 10 d’octubre de 1994 ‘

Enric Llevat exposa les pintures i escultures de la sèrie «Paradise» a la Sala Àmbits de Cambrils

La mostra, que s'inaugurarà demà divendres 11 d'octubre (20h), està a mig camí entre l'art tradicional oriental i l'art contemporani

La mostra, que s’inaugurarà demà divendres 11 d’octubre (20h), està a mig camí entre l’art tradicional oriental i l’art contemporani

L’artista Enric Llevat inaugurarà l’exposició de pintures i escultures «Paradise» demà divendres, 11 d’octubre, a les 20 hores, a la Sala Àmbit del Centre Cultural de Cambrils (carrer Sant Plàcid, 18-20). La mostra es podrà visitar fins el 14 de novembre de dilluns a divendres de 10 a 22 hores.

«Paradise» és un conjunt de pintures i escultures a mig camí de l’art tradicional oriental i l’art contemporani. L’artista juga amb diferents tècniques i suports, com ara acrílic sobre vidre, o tinta xinesa sobre paper, fusta o bambú.

Les obres evoquen paisatges a partir d’imatges d’espais o elements paradisíacs. Les muntanyes semblen ser les protagonistes, on es concentra en gran part la idea taoista que la muntanya uneix totes les forces (el ying i el yang) i junt amb l’home representa la idea d’immortalitat i, per tant, la idea d’un paradís infinit.

En l’exposició hi trobem espais idíl·lics on neix i brolla l’aigua i, en definitiva, la vida a la terra que la humanitat es veu en el deure (més que mai) de preservar. Amb aquests paradisos, l’autor vol transmetre la fragilitat actual dels ecosistemes i reflexionar sobre el seu futur immediat.

Taller «Pinzellades de bambú»

D’altra banda, Enric Llevat impartirà el curs «Pinzellades de bambú» els dimarts 15, 22 i 29 d’octubre de 18 a 19:30 hores al Centre Cultural. En aquest taller, les persones participants descobriran les pinzellades bàsiques de sumi-e, per pintar un original bambú que es podran endur a casa.

El bambú (Zhù 竹/ Take) és un dels anomenats «Quatre honorables cavallers», és a dir, un dels quatre temes de la pintura oriental. Juntament amb el seu aprenentatge artístic, els i les alumnes experimentarà els valors de la força, la perseverança i la flexibilitat que representa aquesta especial planta. A més, a partir d’exercicis pràctics a sobre de diferents papers i pinzells, descobriran l’art i la filosofia que s’amaga rere el bambú i s’emportaran un pinzell de regal.

El taller és ideal per a aquelles persones que tinguin un interès artístic i vulguin aprofundir en la pràctica d’aquest art mil·lenari. Les inscripcions es poden formalitzar a l’OAC i www.cambrils.cat/inscripcions. El curs té un cost de 40 euros.

Enric Llevat és artista i professor en Història de l’Art i Visual i Plàstica a l’Institut de L’Arboç. Fa anys que es dedica a investigar, des de l’abstracció i la tradició oriental, la tècnica de la tinta xinesa. Alguns dels seus treballs s’han exposat a Barcelona, Osaka i París.

Cambrils recorda la rierada de 1994 amb una exposició virtual i un mapa interactiu

L’Ajuntament també ha creat un mapa amb 10 punts on es poden visualitzar fotografies antigues i actuals

L’Ajuntament també ha creat un mapa amb 10 punts on es poden visualitzar fotografies antigues i actuals

L’Ajuntament de Cambrils ha creat una exposició virtual i un mapa interactiu amb fotografies antigues per conmemorar el 25è aniversari de la gran rierada que va fer desbordar la riera d’Alforja, inundant gairebé la meitat del municipi, es va emportar dos ponts i es va cobrar la vida d’una persona.

L’exposició virtual, que es pot visitar clicant aquí, reconstrueix l’evolució de l’aiguat amb fotografies dels fons de l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament de Cambrils i Oleastrum (Lluís Rovira Llurba) i documentació extreta de la Revista Cambrils, diversos articles de Josep Salceda i Castells, i publicacions de l’historiador Manel Tarés i la filòloga Montserrat Vidiella.

Després d’una introducció històrica, l’exposició mostra imatges i información de les diferents rieres de Cambrils i registres de les precipitacions d’aquells dies. A continuació, s’hi poden trobar fotografies impactants fetes el dia 10 d’octubre de 1994 a diversos punts del municipi com el passeig La Salle, la plaça del Pòsit, la desembocadura de la riera o el carrer Hospital.

D’altra banda, el mapa interactiu situa 10 punts al Google Maps, des d’on es despleguen 10 fotografies antigues comparades amb imatges actuals dels emplaçaments realitzades pel fotògraf Pere Toda. En aquest mapa, que es pot consultar aquí, s’hi pot observar la riera d’Alforja, l’Escola de Vela (que va quedar completament destruïda); la platja de la riera (que es va crear amb la rierada), la plaça de la Vila, el torrent de la Mare de Déu del Camí, la Font del Mil·lenari, el carrer Sant Pere, o el pont del ferrocarril, entre altres.

El 10 d’octubre de 1994 a primera hora del matí una mica de pluja havia mullat els carrers del municipi. Cap a les 8 del matí, de sobte, la riera d’Alforja va començar a baixar amb força, assolint un cabal mai vist a Cambrils.

Cap a 2/4 de 9, l’aigua sobrepassava tota la zona canalitzada. De cop, l’aigua ja baixava pels carrers laterals de la riera. Pere Torres va perdre la vida i algunes persones es van quedar aïllades, com Carles Massagué, que va patir el pitjor ensurt de la seva vida.

Les dues passarel·les paeatonals es van ensorrar i en altres ponts la rierada es va endur les baranes. La rambla Jaume ), fins a la plaça Aragó, semblava un riu. La plaça del Pòsit, el carrer Sant Pere, i altres adjacents, van quedar completament coberts de fang.

A la vila, els carrers Immolats del Setge, Hospital i Sant Plàcid es van inundar d’aigua i de fang. A l’Eixample, els carrers amb major afectació van ser Santa Joaquim VEdruna i Àngel Guimerà.

Tot plegat va deixar un rastre de fang i destrucció. Els danys materials es van quantificar en 500 milions de pessetes. Les obres de reconstrucció del canal de la riera van pujar 300 milions de pessetes.

La campanya de promoció del bus urbà de Cambrils «Viatja i guanya» anuncia les butlletes guanyadores

Aquest matí s'ha fet el sorteig i s'han donat a conèixer els tres números premiats: 02526, 00334 i 02405.

Aquest matí s’ha fet el sorteig i s’han donat a conèixer els tres números premiats: 02526, 00334 i 02405.

Viatjar amb l’autobús urbà de Cambrils té premi. El regidor de Mobilitat, Lluís Abella, i el president de la Unió de Botiguers, Tomàs Sierra, han tret avui de l’urna les tres butlletes guanyadores del sorteig de la cinquena campanya «Viatja i Guanya», que es va portar a terme del 16 al 21 de setembre en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

La butlleta 02526 ha obtingut el primer premi (50 euros en xecs regal) i les butlletes 00334 i 02405 els dos segons premis (25 euros en xecs cadascun). Les persones afortunades s’han de posar en contacte amb Aparcam o la Unió de Botiguers per poder recollir els xecs, que es podran bescanviar als establiments associats a la Unió de Botiguers.

La campanya ha estat impulsada per l’empresa municipal Aparcam i la Unió de Botiguers amb el suport de l’Ajuntament de Cambrils. L’actuació pretén contribuir a la consolidació de l’ús del transport públic com una alternativa a l’ús del cotxe, també per als desplaçaments diaris als serveis i equipaments del municipi.

Les butlletes es van repartir a totes les persones que van pujar a l’autobús urbà durant la setmana del 16 al 21 de setembre. En total es van distribuir 2.604 butlletes entre les dues línies d’autobús, superant les anteriors edicions de la campanya.

Passatges de terror victorià completaran la visita al Parc Samà de Cambrils aquesta tardor

Pensant en els més petits, cada jornada el "Hivernacle de la Botànica Oculta" acollirà 3 tallers de pocions i conjurs amb herbes aromàtiques

Pensant en els més petits, cada jornada el «Hivernacle de la Botànica Oculta» acollirà 3 tallers de pocions i conjurs amb herbes aromàtiques

A partir de divendres dia 11 d’octubre, el Parc Samà de Cambrils transformarà la seva proposta de Halloween per adaptar-la a la personalitat del parc: Prenent com a referència el moment històric de construcció del parc a la fi del segle XIX, les experiències de Dark Samà s’ambientaran en l’època victoriana. Hi haurà 3 passatges del terror i una zona de tallers tots ells ambientats en personatges i llocs icònics de l’època.

A diferència de l’any passat, enguany s’ha apostat per un horari exclusivament diürn (fins les 20h). Per només 7 euros més (preu total adult 17 € incloent entrada al parc i accés als passatges / 13 € per nens i sèniors), els visitants podran gaudir la visita al parc i accés il·limitat a les activitats de Dark Samà, totes indoor i situades en edificis singulars com l’hivernacle, els estables, el celler o un antic magatzem. Dark Samà es podrà gaudir a partir del 11 d’octubre durant 16 dies fins al 10 de novembre (tots els divendres, dissabtes i diumenges, inclòs el dijous 31 d’octubre, vigília de Tots Sants).

El terror victorià s’instal·la en el Parc Samà

• Jack l’Esbudellador ressuscita al Parc Samà

Passatge de realitat virtual. Un passatge interior que representa els estrets i tenebrosos carrers de Whitechapel a Londres. Amb l’ajuda d’unes ulleres de realitat virtual, el visitant podrà submergir-se en els carrers nocturns plens de boira on Jack l’Esbudellador pot estar amagat darrere de qualsevol cantonada. (Només per a majors de 14 anys).

• Terror Victorià

Les antigues cavallerisses del parc es transformen en un infaust passatge ple de tenebrosos personatges victorians, representats per actors que oferiran una experiència diferent en cada visita. El trajecte portarà al visitant a través de cel·les, foscos racons i un particular saló de ball … (només per a majors de 12 anys).

• El Celler del professor Abraham Van Helsing

El professor convida els visitants al seu celler, on s’allotgen les víctimes dels vampirs, totes elles dones de l’aristocràcia que intentaran que ningú surti sense patir la transformació. Aquest és el segon passatge amb actors de Dark Samà i totalment ambientat en l’època i luxes victorians (només per a majors de 12 anys).

• L’hivernacle de botànica oculta

Un singular matrimoni de botànics alemanys s’ha traslladat a l’hivernacle del Parc Samà i entre les més de 60 espècies de plantes tropicals han instal·lat el seu peculiar laboratori de conjurs i encanteris. Cada dia es faran 3 tallers per als més petits: olis d’herbes per ungir espelmes per fer màgia, l’hort de plantes solanàcies com la mandràgora, i el laboratori d’arrels i plantes per fer conjurs i encanteris. (Per a nens de 7 a 12 anys).

La família Vidal-Barraquer cedeix les memòries inèdites de Joan Viladrich a l’Arxiu de Cambrils

El text de 857 pàgines escrit pel secretari del cardenal Vidal i Barraquer permet aproximar-se a la figura d'aquest cambrilenc il·lustre

El text de 857 pàgines escrit pel secretari del cardenal Vidal i Barraquer permet aproximar-se a la figura d’aquest cambrilenc il·lustre

La família Vidal-Barraquer ha cedit aquest 2019 les memòries inèdites del secretari del cardenal Vidal i Barraquer, Joan Viladrich, a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Cambrils. La cessió es va formalitzar el passat 17 de maig en el marc de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer, impulsat l’any 2018 per l’Ajuntament de Cambrils per commemorar el 150è aniversari del naixement del Cardenal Vidal i Barraquer i posar en valor la figura d’aquest cambrilenc il·lustre.

Les memòries es presentaran al públic demà dijous, 10 d’octubre, a les 20 hores, amb la conferència «L’exili del cardenal Vidal i Barraquer i el doctor Joan Viladrich» a càrrec de l’historiador Manel Tarés i Lagunas. L’acte, que es realitzarà a la sala d’actes del Centre Cultural, forma part del XIVè Cicle de memòria de tardor de Cambrils dedicat a la retirada i exili coincidint amb la commemoració dels 80 anys del final de la Guerra Civil.

Joan Viladrich i Viladomat va néixer a Solsona l’any 1897. A la mateixa població va realitzar els estudis de primària i amb 10 anys va ingressar al seminari. Possiblement la vocació religiosa li venia de família: un dels seus avis tenia tres germans capellans i una de les àvies en tenia dos. L’any 1919, l’Arquebisbe Vidal i Barraquer, que va ser administrador apostòlic de Solsona, se’l va emportar a Tarragona juntament amb Mn. Magí Albagés i Mn. Manel Borràs. En aquell moment, Joan Viladrich ostentava el càrrec de sotsdiaca.

Tot seguit, Viladrich va cursar dos anys de teologia i un de dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Tot i que tenia pròrroga de servei militar, l’any 1921, es va incorporar a files al seu Regiment al Marroc. L’any 1922, quan va tornar del servei militar, va iniciar les seves funcions de secretari de l’aleshores ja cardenal Vidal i Barraquer.

Les memòries de Joan Viladrich en relació amb la figura del cardenal Vidal i Barraquer van ser redactades poc temps després de la mort del Cardenal.  Mitjançant una carta datada a La Valsainte, el 21 d’agost de 1945, sabem que Viladrich li va fer arribar el text original i únic a Mn. Anselm Albareda (1892 – 1966), aleshores director de la Biblioteca Vaticana.

El text consta de 857 pàgines redactades amb una màquina d’escriure francesa sobre un suport de paper molt prim. L’idioma seleccionat va ser el català. Tal com explica el mateix Viladrich, sovint el text està redactat a partir de les seves vivències personals i quan ho considera necessari insereix transcripcions de documents que ajuden a justificar allò que exposa, utilitzant sempre l’idioma original del document transcrit.

El text està estructurat en quatre capítols:

  1. Vindicació del Cardenal com apolític, explicant a grans trets la seva actuació episcopal sobretot en temps de la Dictadura i República (69 pàgines).
  2. Des de l’Alçament  i revolució de juliol 1936 fins a l’entrada a Farneta (50 pàgines).
  3. Des de l’arribada a Farneta – agost 1936 – fins a l’anada a Roma – primers febrer 1939 (535 pàgines).
  4. Des de l’ocupació de Tarragona, 15 gener 1939 fins a la mort del Cardenal a Friburg – setembre 1943 (203 pàgines).

Digitalització i transcripció de la documentació

L’Arxiu Municipal de Cambrils impulsarà la digitalització de la documentació, així com la seva transcripció, amb l’objectiu final que tot el text pugui ser consultat mitjançant la web de l’AMCAM.

Aquesta important documentació permet una aproximació a Vidal i Barraquer d’una manera molt directa, atès que Viladrich va ser persona de la seva màxima confiança, i aporta nova informació per conèixer l’evolució vital i espiritual del cardenal en un marc contextual de gran complexitat com van ser els anys trenta i quaranta del segle XX.

La Policia Local de Cambrils incorpora nous tallers sobre violència i medi ambient a l’oferta educativa

El curs passat el programa educatiu va arribar a més de 5.000 alumnes des d'infantil fins a batxillerat o cicles formatius

El curs passat el programa educatiu va arribar a més de 5.000 alumnes des d’infantil fins a batxillerat o cicles formatius

La Policia Local de Cambrils ha incorporat dos nous tallers i ha renovat l’estructura de les sessions del programa d’activitats que la Unitat d’Agents Escolars ofereix als centres educatius. La primera novetat és un taller adreçat a alumnes de 2n de Batxillerat sobre violència de gènere i en l’àmbit de la llar a càrrec de la Xarxa d’Atenció a la Víctima, amb l’objectiu de prevenir i detectar possibles casos.

El segon taller és una activitat de la Patrulla Verda per alumnes de secundària sobre les relacions amb el medi ambient i els animals que inclourà des de temes de tinença d’animals domèstics fins a pautes de comportament en el medi.

A més, se segueixen oferint les activitats d’educació viària i mobilitat segura, convivència i civisme, bullying i ciberassetjament, que enguany s’han remodelat per fomentar la màxima participació de l’alumnat, especialment a infantil i primària. Amb els mateixos objectius i continguts, per aquest curs s’ha potenciat la part més pràctica de les sessions i s’adoptaran noves metodologies de treball per captar l’atenció de l’alumnat i reforçar l’aprenentatge.

El curs 2019-2020 del programa formatiu de la Policia Local s’ha iniciat avui amb dues sessions de l’activitat «Game Over» per alumnes de 4t de l’Institut Mar de la Frau de Cambrils. Es tracta d’un programa de prevenció d’accidents organitzat per l’institut Guttmann amb el suport del Servei Català de Trànsit, per aconseguir que els i les joves desenvolupin comportaments responsables, i adoptin actituds de prudència i mesures de seguretat necessàries per conduir vehicles de motor.

La Policia Local de Cambrils va començar a realitzar tallers d’educació viària per infants i joves escolaritzats a Cambrils el 1991. Des de llavors, l’oferta s’ha anat ampliant i reorientant per adaptar-la a les noves realitats i d’acord amb les necessitats de la comunitat educativa i del municipi. En aquest sentit, el 2012 s’hi va sumar el programa dedicat al civisme i la convivència, i el 2016 es va ampliar l’oferta en matèria d’assetjament i ús responsable de les xares socials i internet, entre altres.

Balanç del curs passat

El passat curs 2018-2019 es van realitzar 381 sessions que van arribar a 5.440 alumnes des d’infantil fins a batxillerat o cicles formatius. A més, la Unitat d’Agents Escolars va col·laborar va col·laborar amb diversos serveis amb l’Equip del Programa de Suport a l’Escolarització del Departament d’Ensenyament i Polítiques Actives d’Ocupació de l’Ajuntament. També ha col·laborat amb els centres escolars en serveis com l’acompanyament a rues i sortides escolars, visites guiades a la Casa de la Vila i la comissaria de la Policia Local, entrevistes i mediacions.

Tallers EDUCACIÓ VIÀRIA I MOBILITAT SEGURA (infantil primària i secundària)

255 sessions

3.275 alumnes, dels quals 1.817 han estat d’educació infantil i primària

Tallers CONVIVÈNCIA I CIVISME (primària i secundària) 

73 sessions

737 alumnes

Taller BULLYING I CIBERASSETJAMENT (secundària)

13 sessions a primer d’ESO

390  alumnes

16 sessions a 5è de primària

411 alumnes

Taller de VIOLÈNCIA FAMILIAR (secundària)

12 sessions

344 alumnes

Taller xerrada «GAME OVER»

12 xerrades

283 alumnes

La vil·la romana de la Llosa de Cambrils organitza jornades de portes obertes aquest cap de setmana

Imatge de la Vil·la de la Llosa. Foto: Cambrils.cat

Imatge de la Vil·la de la Llosa. Foto: Cambrils.cat

El Museu de Cambrils ha programat dues jornades de portes obertes a la Vil·la Romana de la Llosa aquest cap de setmana, 12 i 13 d’octubre, de 10 a 13:30 hores. L’activitat gratuïta s’ha organitzat en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que és considerada com l’activitat participativa més important d’Europa en relació al patrimoni cultural. L’objectiu és donar a conèixer conèixer la riquesa i atractiu del patrimoni cultural i estrènyer els vincles entre aquest patrimoni i la societat.

La Vil·la Romana de La Llosa és un jaciment obert al públic que presenta les restes conservades d’una vil•la de l’entorn immediat de Tarraco habitada entre els segles I aC i VI dC. L’edifici és catalogat Bé Cultural d’Interès Local.

La descoberta del jaciment s’inicia l’any 1980 amb el desenvolupament del Pla d’Urbanització d’aquest sector de Cambrils. L’Ajuntament de Cambrils considerà oportú paralitzar les obres del polígon fins que les prospeccions arqueològiques determinessin la magnitud de les restes. Així als anys 1983 i 1984 es van desenvolupar les primeres excavacions arqueològiques.

Els treballs que s’hi han portat a terme han permès localitzar diverses fases d’utilització de l’espai actualment ocupat pel jaciment, un lloc de residència, forns, restes de termes privades, una zona de magatzems, sitges de gra o una petita necròpoli baix imperial. Tota aquesta informació és molt important per conèixer l’ocupació romana del territori que envoltava la ciutat de Tarraco, sobretot després de la troballa del conjunt excepcional de bronzes de La Llosa l’any 1992. Aquest element ens parla de la presència a La Llosa d’una família amb un estatus social elevat, que residia al costat del mar i que es podia permetre el luxe d’adquirir un conjunt de bronzes de procedència itàlica al segle I dC.

Amb l’objectiu de fer rendible socialment el jaciment, l’Ajuntament va incloure La Llosa dins del Museu d’Història de Cambrils per aconseguir la museïtzació de les restes a través de la creació d’un Parc Arqueològic. Aquest projecte es va començar a fer realitat el desembre de 2003 amb l’obertura dels itineraris guiats.

L’any 2007 es va obrir definitivament aquest espai a la ciutadania amb l’establiment d’un centre permanent d’atenció al visitant en el jaciment i es va presentar la reconstrucció virtual del jaciment. Aquest reconstrucció virtual també es va presentar dins de la guia arqueològica visual el mes de maig de l’any 2008.

En aquesta línia d’obrir el jaciment a la ciutadania, és també aleshores quan el jaciment entra a formar part del Festival Tarraco Viva com a seu, fet que permet donar a conèixer les restes arqueològiques cada any amb recreacions històriques del món romà a càrrec dels veïns del barri de La Llosa.

L’any 2009 es va presentar el Pla Director del jaciment redactat conjuntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb l’objectiu de transformar el jaciment i la zona verda que l’envolta en un futur parc arqueològic. L’any 2016 s’ha complementat la visita al jaciment amb un guiatge a través de l’aplicació Imageen, que fa possible gaudir de la reconstrucció virtual in situ.

El Servei Local de Català de Cambrils engega noves iniciatives aquesta tardor

Avui comença el programa “Espurnes...de llengua” a Ràdio Cambrils, i també col·laborarà amb la Biblioteca en el Club de Lectura Fàcil.

Avui comença el programa “Espurnes…de llengua” a Ràdio Cambrils, i també col·laborarà amb la Biblioteca en el Club de Lectura Fàcil.

El Servei Local de Català de Cambrils (SLC) engega aquest octubre dues noves activitats, després que al setembre es va traslladar al Centre Cultural, al carrer de Sant Plàcid, i un cop començats els cursos de català del primer trimestre, als quals s’han inscrit més de 180 persones.

D’una banda, el dia 8 d’octubre a les 12 del migdia s’estrena l’”Espurnes…de llengua” a Ràdio Cambrils. Aquest programa, que s’emetrà quinzenalment els dimarts a les 12.30 h, el condueix Helena Martínez-Ferreruela, responsable del SLC, amb la col·laboració de la periodista de l’emissora Marga Mallol.

L'»Espurnes… de llengua» és un espai  distret, amè d’uns 15minuts de durada en què es parlarà de llengua, tant d’aspectes relacionats amb el lèxic i la gramàtica com amb la sociolingüística o amb l’activitat que desenvolupa el SLC de Cambrils o el Consorci per a la Normalització Lingüística en general.

El primer programa tracta dels dubtes del lèxic del material i també sobre el Voluntariat per la llengua: es parlarà de les parelles lingüístiques i es farà una crida a participar-hi (a finals de mes es presenten les noves parelles), de les pràctiques lingüístiques en els establiments col·laboradors i de la possibilitat que els persones que estan aprenent a parlar en català entrin a formar part de la coral Canta amb el cor, del Centre de Normalització Lingüística,  que assaja els divendres a Reus i de la qual formen part ja quatre persones residents a Cambrils.

L’»Espurnes… de llengua» s’emet per Ràdio l’Hospitalet de l’Infant  els dilluns a les 12 h, per Ràdio la Selva els dimarts a les 11.45 h, aproximadament, des de fa dues temporades, i aquest tardor, amb la represa de Ràdio Cambrils, aquesta emissora i el SLC s’afegeixen a la iniciativa.

En aquestes altres dues ràdios l’espai és setmanal i el condueix Jenina Cases, responsable del Servei Comarcal de Català del Baix Camp, amb la col·laboració de d’Estrella Botello, a l’Hospitalet, i de Toni Mateos a la Selva, responsables tots dos dels programes matinals de les respectives emissores.

 

 

D’altra banda, la setmana que ve s’engega, al mateix Centre Cultural el Club de Lectura Fàcil que impulsa des de fa anys la Biblioteca Josep Salceda i Castells. Bona part dels integrants del club són alumnes dels cursos de català del SLC. Aquestes persones es trobaran quinzenalment i llegiran cada mes un llibre. El club de lectura està dinamitzat rotativament per tres persones voluntàries, una de les quals, en aquesta edició, serà la responsable del SLC de Cambrils, Helena Martínez-Ferreruela.

 

El Club començarà el proper dilluns amb el llibre El Quadern de l’avi, d’Ignasi Martí, a càrrec de Rosa M. Fusté, directora de la Biblioteca Municipal Josep Salceda i Castells.

Les places per a aquesta activitat que durarà fins al maig ja estan exhaurides.

L’embarcació Anatoni, brillant vencedora del 8è Concurs de Pesca del Bonítol

Foto de l'entrega de guardons

Foto de l’entrega de guardons

L’embarcació Anatoni va ser la guanyadora del 8è Concurs de Pesca de Bonítol- Trofeu Portman Nàutic, organitzat pel Club Nàutic Cambrils aquest passat dissabte 5 d’octubre. A més, també s’enduia el premi a la peça més gran. Un total de 13 embarcacions van ser les participants en aquest tradicional concurs de pesca que enguany tenia com a novetat la modalitat lliure.

De bon matí les tripulacions es van reunir al Barlovento de l’Escola de Vela per fer la reunió de patrons i un esmorzar conjunt. Tot seguit van embarcar-se per iniciar la jornada de pesca, que per a molts va ser bastant fructífera.

Abans de les 2 del migdia arribaven la majoria dels participants i començava el pesatge de les captures, també a la zona de vela. Finalment a la nit, es celebrava el sopar, a l’Hotel Sol Port, amb l’entrega de premis. I els guanyadors sortien a recollir els seus trofeus. L’embarcació Anatoni, de Fernando Cendra, va ser la guanyadora del Concurs i també s’enduia el premi a la peça més gran, que va pesar un quilo dos-cents. El segon lloc va ser per la Cuca Marina, de Mar Payerols, i el tercer pel Garrote, de Miguel Sánchez. D’altra banda, durant el sopar es va realitza

Vent d’Estrop Vogadors de Cambrils consolida la seva Escola de Rem per a nens i nenes

Un moment de la presentació de Escola de Rem del club Vent d’Estrop Vogadors

La Torre del Port de Cambrils ha acollit aquest dijous la presentació pública de l’Escola de Rem del club Vent d’Estrop Vogadors de Cambrils, una iniciativa que van endegar l’any passat i que s’ha consolidat enguany.

A l’acte hi eren presents el Secretari General de l’Esport, Gerard Martí Figueras, l ‘Alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, la regidora d’Esports, Natàlia Pleguezuelos, el Vicepresident de la Federació Catalana de Rem, Eloi Gimenez i el President de Vent d’Estrop, Carles Anguera.

En les seves intervencions l’alcaldessa i el secretari general han donat suport a aquesta iniciativa esportiva que referma l’aposta de Vent d’Estrop per l’esport base. Carles Anguera ha destacat també en la seva intervenció l’esforç del club per fer d’aquesta escola de rem un referent pel futur del club i a la vegada un espai de relació actiu per joves i adolescents interessat en el rem.

El responsable de l’Escola, Eloi Gimenez, està força content de la resposta que ha tingut aquesta iniciativa entre els escolars, per ell el rem és un esport d’equip que a més de la seva vessant esportiva també ajuda al joves i adolescents a entendre millor l’esforç col·lectiu. L’Escola està adreçada a nenes i nens des dels 10 als 15 anys, és a dir, a les categories aleví, infantil i cadet. En aquests moments són una quarantena els que hi participen.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies