TARRAGONA 21

Preocupació a pobles del Baix Camp per l’efecte que tindrà que Reus no obri les piscines d’estiu

Imatge de les piscines municipals de Reus. Foto: Ajuntament de Reus

Preocupació entre els municipis propers a Reus per la decisió del consistori de la capital del Baix Camp de no obrir les seves piscines municipals d’estiu, situades al parc dels Capellans, i que cada estiu són un atractiu tradicional a Reus. L’opció de Reus té conseqüències en aquests municipis, que temen veure incrementada l’afluència de reusencs a les seves piscines municipals.

Els consistoris ja tenien problemes abans que se sabés el cas de Reus per definir com obririen els recintes limitant l’aforament i gestionant el control sanitari per evitar la propagació de la pandèmia, i ara s’ha sumat el cas de Reus.

És l’efecte dominó temut per diferents municipis del Camp de Tarragona: que no obri la piscina del poble veí i que tu en rebis les conseqüències en uns moments de pandèmia. La gestió d’aquests recintes s’està convertint en un maldecap a molts pobles, tal com va avançar Tarragona21. 

Riudoms

L’alcalde de Riudoms, Sergi Pedret, reconeixia a Tarragona21: ‘És evident que la decisió -de Reus- ens afecta. Estem a una distància de 4,5 quilòmetres en línia recta i ho hem de tenir present’. L’Ajuntament està encaminant-se ‘a donar un servei municipal als ciutadans de Riudoms amb totes les condicions, d’aforament, de distàncies de seguretat, d’accés, amb una declaració responsable dels usuaris informant que no siguin factor de risc’. El consistori està estudiant si legalment pot obrir només per als veïns de Riudoms i socis de l’entitat que la gestiona. ‘No podem esdevenir una piscina comarcal’, recalca Pedret sobre el fet que Reus no obri les seves. ‘La decisió de Reus ens fa reflexionar. Hem de ser molt conscients que no podem absorbir aquesta població‘.

A Riudoms, la piscina és municipal, es troba al Parc dels Amics de Riudoms, però està gestionada pel col.lectiu Amics de Riudoms. Això fa que legalment sigui l’entitat qui pugui decidir sobre l’accés, fins i tot podria reservar el dret d’admissió. És ella qui fa el servei, des de contractar el socorrista, gestionar l’aforament, la neteja, els cursets de natació,…

La decisió final que es prengui sobre com s’obrirà haurà de ser consensuada entre l’Ajuntament i l’entitat. ‘En tot cas, la decisió s’anunciarà aquesta setmana’, informa l’alcalde. A part dels veïns del poble, també hi podran accedir els socis de l’entitat. L’alcalde assegura que si la gestió fos municipal, prohibir l’accés als veïns d’altres poblacions ‘seria il.legal’, tot i que subratlla que limitar l’accés ‘és totalment contrari als objectius de Riudoms d’atreure població, però hem d’entendre que és una situació excepcional derivada de la pandèmia’.

Obrir o no la piscina de Riudoms ‘era un dels grans dubtes que teníem’. Ara es farà amb les garanties sanitàries, des de control de la temperatura, a entrar amb calçat diferent, marcar les zones per distàncies, desinfecció, entre d’altres condicionants. En tot cas, sí que està clar que ‘Riudoms no es quedarà sense piscina aquest estiu’.

Almoster

A Almoster ja coneixen el públic de Reus. A part de ser un municipi on molts reusencs hi tenen la segona -o primera- residència, també era usada pels reusencs a l’estiu. Hi hagué casos en què l’Ajuntament hagué de contractar seguretat a l’entrada per evitar problemes. Castellvell és el municipi més proper a Reus, distant només dos quilòmetres i on molta gent fa la ruta a peu des de Reus. A Almoster, el seu alcalde, Àngel Xifré, afirma que ‘com a la resta de municipis’ també els preocupa el tancament de les piscines de Reus.

L’Ajuntament d’Almoster està treballant amb la idea de limitar els abonaments. El consistori busca la manera que només es pemeti l’entrada als veïns del poble, però amb l’afegit que ho puguin fer els residents d’estiu, és a dir, ‘els que passen l’estiu a Almoster’. El calendari s’endarrereix uns dies i obrirà el 26 en comptes de fer-ho el 15 de juny. Tancarà, com sempre, pels volts de la Diada de l’Onze de Setembre, concretament el dia 13. L’aforament quedarà limitat a 59 persones. ‘No s’entendria que bona part dels banyistes fossin de Reus i en canvi, els d’Almoster, que paguen els impostos amb els quals es fa el manteniment de la piscina, no ho poguessin fer’, diu Xifré. ‘Caldrà prendre mesures, tindrem el socorrista més una persona que faci el control d’accés, fixarem espais de quatre metres, un passadís de dos metres d’accés, etcètera’, recalca l’alcalde, que no culpa a l’Ajuntament de Reus per no haver-los avisat que no obririen: ‘Nosaltres tampoc els avisem. No tenen per què fer-ho’.

Riudecanyes

A Riudecanyes també hi ha preocupació. El seu alcalde, Ernest Roigé, destaca a Tarragona21 que el consistori ‘prendrà totes les mesures de seguretat, d’higiene, de desinfecció, de manteniment de les distàncies, de parcel.lació de l’espai, amb els vestidors tancats i modulant horaris per ajustar l’aforament, tancant una hora al migdia’. El cas de Reus ‘ens afecta per la proximitat que hi ha, que pot fer que la gent vingui a Riudecanyes’. Què faran al respecte? ‘Garantirem que la gent del poble, amb abonament, tinguin accés a la piscina. És possible que segons avanci la demanda ho haguem de regular per prioritzar. És un servei municipal pagat pels veïns i veïnes. Estem contents que vingui tothom, però estem en una situació excepcional’. Riudecanyes obrirà dilluns, 22 de juny.

Castellvell del Camp

A Castellvell del Camp, l’Ajuntament ha decidit limitar els abonaments a la meitat dels habituals. Seran 250 en comptes dels 500 de cada estiu, i amb preferència d’adquisicó per als veïns, que tenen fins al dia 23 per a fer-ho. Encabat s’obre el període per als foranis. A banda, es podrà adquirir una entrada per un dia de manera telemàtica o anant a l’Ajuntament. No hi haurà pagament en metàl.lic. Era un clàssic anys enrere pagar al bar de la piscina. L’any passat es feia en mà al vigilant.

L’alcalde, Josep Manuel Sabaté, afirma que aquest sistema evita ensurts amb la previsible arribada de molts reusencs. El consistori, a qui amb aquest sistema no preocupa l’arribada de gent de Reus, no ha volgut filtrar les entrades només a la gent del poble perquè té dubtes de si la mesura seria legal. Les piscines obriran el 27 de juny i tancaran el 12 de setembre, com en molts llocs, també una mica més tard de l’habitual.

Jaume Garcia

 

Tret de sortida a les obres de millora de la carretera entre Almoster i la Selva

Les obres de millora de la carretera T-3231 entre Almoster i la Selva del Camp ja estan en marxa. L’actuació suposarà el condicionament total d’aquesta via, que actualment presenta un traçat dificultós per on diàriament circulen una mitjana de 1.590 vehicles. D’altra banda, el projecte inclou la construcció de la variant d’Almoster, que permetrà reduir el trànsit rodat per l’interior de la localitat, i la creació d’una via pedalable en part de l’antic tram de la carretera. Les obres es realitzaran en un tram de 3,7 quilòmetres, amb una inversió de 5M€ per part de la Diputació de Tarragona, titular d’aquesta infraestructura.

A més d’unir Almoster i la Selva, la carretera dona servei a les urbanitzacions de Castellmoster, el Picarany i el Puig, i a la localitat de Castellvell. «Es tracta d’una via amb força circulació, que ara serà més còmoda i molt més segura. Alhora, la millora afavorirà la convivència entre diferents usuaris, incloent-hi els ciclistes», assenyala el diputat delegat dels Serveis d’Assistència al Territori de la Diputació, Adam Tomàs. Aquesta àrea n’ha redactat el projecte i és qui en dirigeix les obres, que executa l’empresa Acsa, Obras e Infraestructuras, S.A. Els treballs es preveu que durin un any.

Entre les millores previstes, hi ha l’eixamplament de la carretera fins arribar als 8 metres (6 metres de calçada i 2 metres de vorals). L’amplada actual, de 4,50 metres, és totalment insuficient, ja que no permet que s’hi creuen dos vehicles pesants, una dificultat a la que cal afegir revolts tancats, canvis de rasant importants i trams inundables. Les obres també inclouran la construcció de tres rotondes, per ordenar i pacificar el trànsit a les cruïlles. Pel que fa al tram pedalable per un tram de l’antiga carretera T-3231, es destinarà al pas de ciclistes, vianants i vehicles agrícoles, tot habilitant un espai segur per als ciclistes i vianants, amb zones de descans i pacificant el trànsit rodat amb la construcció de reductors de velocitat.

Totes les actuacions a la carretera T-3231 entre Almoster i la Selva del Camp donaran solució als problemes actuals, buscant una convivència segura del trànsit i el respecte pel paisatge. D’altra banda, i com és preceptiu en l’actual d’estat d’alarma derivada de la crisi sanitària, els tècnics i operaris d’aquesta obra realitzaran els treballs seguint tots els protocols i mesures preventives decretades pel Govern en relació amb els desplaçaments, la utilització d’Equips de Protecció Individual i el manteniment de distàncies de seguretat.

 

Lluís Llach defensa a Almoster la futura Constitució catalana

Lluís Llach, al Teatre d’Almoster aquest dissabte. Foto: Facebook

La plataforma Debat Constituent ha presentat aquest dissabte el qüestionari de 80 preguntes per «elaborar i sistematitzar» una futura Constitució catalana a partir de la participació ciutadana. Ho ha fet aquest dissabte a Tortosa. Un dia abans, Llach omplia el Teatre d’Almoster per presentar el mateix document.

Al seu torn, unes 200 persones han assistit a Tortosa a la primera jornada formativa de Debat Constituent, encapçalada per Lluís Llach i que repetirà sis reunions més arreu del territori entre setembre i octubre.

El quasi centenar de qüestions es divideixen en set apartats que van des d’elements constitutius com el model d’Estat –amb la proposta fins i tot de canviar la Diada de l’11 de setembre a l’1 d’octubre-, sobre el règim econòmic d’una Catalunya independent (la moneda ha de ser l’euro?) o sobre drets civils com l’avortament. També es pregunta la relació que ha de tenir l’Aran amb Catalunya, quins drets constitucionals s’ha de reconèixer als estrangers, l’existència d’una banca pública o la necessitat d’un exèrcit professional.

La gran majoria de les preguntes tenen un format test, que permet triar entre tres o quatre opcions diferents, encara que en algunes es permet introduir respostes alternatives en un espai en blanc. «L’elaboració d’aquestes preguntes no s’ha fet seguint, principalment, criteris de tècnica constitucional pura sinó a partir d’aquelles temàtiques i debats que diferents organitzacions i entitats de la societat civil catalana han plantejat com a necessaris d’abordar a l’hora de discutir el contingut d’una Constitució», han explicat des de Debat Constituent. «S’han formulat i inclòs preguntes que engloben la totalitat d’aspectes i parts d’una Carta Magna», han puntualitzat des la plataforma independentista. «Això sí, seria absurd preguntar si cal reconèixer el dret a la llibertat d’expressió o si cal que existeixi un Govern», han recalcat des de Debat Constituent.

Tampoc es pregunta sobre institucions i drets democràtics aconseguits fruit d’anys de lluita social. «No poden ser reversibles», assenyalen des de la plataforma sobiranista. «El formulari de preguntes que s’ha presentat avui no és una proposta 100% tancada. S’hi podran incorporar noves preguntes que puguin sorgir en el marc de les set jornades formatives que duen a terme aquest setembre i octubre», han conclòs des de Debat Constituent, que posarà els resultats del qüestionari a la disposició dels representants polítics «sol·licitant-los que convoquin una assemblea o un parlament constituent».

Redacció – ACN

El cicle solidari «La Mar de Cinema» torna a Cambrils per crear consciència

El programa inclou la projecció d'una pel·lícula i dos documentals, xerrades i una exposició fotogràfica sobre les persones refugiades

El programa inclou la projecció d’una pel·lícula i dos documentals, xerrades i una exposició fotogràfica sobre les persones refugiades

L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; la regidora de Cooperació i  Solidaritat, Ana López, el regidor d’Esports, Benestar Social, Salut i Drets Cívics, Josep Maria Vallès, representants de l’Associació ACTE i del Banc del Temps de Cambrils, i el capità del vaixell Aita Mari de l’ONG Salvamento Marítimo Humanitario, Marco Martínez, han presentat la segona edició del cicle solidari de Cambrils «La Mar de Cinema», que se celebrarà entre el 9 de maig i el 6 de juny al Cinema Rambla de l’Art.

El cicle solidari té un doble objectiu. Per una banda, la programació aprofita el cinema compromès per remoure consciències sobre realitats de persones que viuen conflictes i guerres, pobresa i migracions. I per l’altra, la recaptació de les entrades es destinarà íntegrament a l’ONG Salvamento Marítimo Humanitario, que es dedica a socórrer i a donar assistència a persones que no troben una altra sortida que arriscar la seva vida creuant el mar.

Si la primera edició del cicle estava dedicada a les persones refugiades, aquesta segona edició aborda amb més profunditat les causes que obliguen a aquestes persones a fugir dels seus països. El cicle consistirà en la projecció d’una pel·lícula i dos documentals al Cinema Rambla de l’Art i l’exposició fotogràfica «Refugiats, l’odissea cap a Europa» a l’Ateneu Juvenil. A més, diverses persones implicades en aquest tema explicaran les seves vivències abans i després de les projeccions.

El 9 de maig, la sessió de «Terraferma comptarà amb la participació del cambrilenc Marco Martínez, capità del vaixell Aita Mari de Salvamento Marítimo, que parlarà de com ha evolucionat la situació dels nàufrags i comentarà la seva experiència en una vaixell de salvament amb l’audiència. El 30 de maig, l’antropòleg Jordi Moreras, gran coneixedor del món àrab, presentarà el documental «De padres e hijos» del director Talal Derki, que explica com un membre d’Al-Qaida enrena els seus fills per ser soldats de la guerra santa. Finalment, el 6 de juny, la directora Alba Sotorra participarà en la sessió del seu documental «Comandante Arian», on conviu amb un batalló de guerrilleres kurdes.

L’exposició fotogràfica «Refugiats, l’odissea cap a Europa» es podrà visitar del 9 al 7 de juny a l’Ateneu Juvenil. El fotògraf Sergi Càmara mostra la ruta cap a Europa que han d’emprendre moltes persones que volen una vida millor lluny de la guerra.

PROJECCIONS

Terra Ferma
9 de maig
20:45h

Una família de pescadors d’una petita illa siciliana dubta si abandonar el seu ofici de capturar peixos per un altre de més lucratiu: el de «capturar» turistes per vendre’ls-hi passejades marítimes. Però no són turistes només els que arriben, i els pescadors han d’escollir entre les lleis del mar del socors obligat o les lleis italianes que els prohibeixen recollir els nàufrags.

Ens acompanyarà Marco Martínez, capità de l’Aita Mari, el vaixell de l’ONG «Salvamento Marítimo Humanitario»

De padres e hijos
30 de maig
20:45 hores

Tala Derki va viure durant dos anys amb la família d’Abu Osama, un membre de l’Al-Qaida a Síria. El documental és un testimoni de com un membre d’Al- Qaida entrena els seus fills, ja de ben petits, per ser soldats de la guerra santa. El director va viure dos anys amb la família en el territori de guerra..

Amb la presentació de Jordi Moreras, antropòleg i gran coneixedor del món àrab

Comandante Arian
6 de juny
20:45 hores

La directora conviu durant mesos amb un batalló de guerrilleres kurdes que volen alliberar la Ciutat de Kobane de l’ISIS. La càmera fa de testimoni de la vida d’Arian, la seva relació amb les companyes, el dolor per les pèrdues, l’alegria dels retrobaments i l’esperança d’un món millor.

Els Mossos intervenen més de 900 plantes de marihuana al Baix Camp

Imatge dels Mossos d’Esquadra de les plantes de marihuana intervingudes. Foto: cedida.

Agents de la Policia de la Generalitat –Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria del Baix Camp-Priorat– van detenir el passat 12 de juliol quatre homes, d’entre 28 i 46 anys, de nacionalitat sèrbia i veïns d’Almoster, Mont-Roig del Camp i Salou, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública, un delicte de defraudació de fluid elèctric i per pertinença a grup criminal.

Els fets es remunten a principis de 2017 quan es va tenir coneixement de la possible existència de plantacions de marihuana amagades a l’interior de dues cases d’Almoster i Mont-roig del Camp. Durant la investigació els agents van detectar un grup d’homes, d’origen serbi, que de manera organitzada s’encarregaven del manteniment de les plantacions.  A més, durant les vigilàncies es va comprovar que els investigats prenien moltes mesures de seguretat per no ser detectats per la policia.

Els agents van descobrir fins a 905 plantes en diferents estats de creixement. Foto: cedida.

Un cop acreditada l’activitat il·lícita, el passat 12 de juliol es va realitzar dues entrades i perquisicions en dos domicilis d’Almoster i Mont-roig del Camp. A l’interior van localitzar diferents estances habilitades per cultivar marihuana, amb estructures muntades i aïllades per evitar la detecció tèrmica i dificultar la seva localització.

Durant l’escorcoll es va intervenir 908 plantes de marihuana en diferents estadis  de creixement i 36 quilograms de cabdells de marihuana secs preparats per una imminent distribució. A més, també es van trobar sofisticades instal·lacions formades per 2 extractors d’aire, 162 làmpades, 163 transformadors, 8 extractors d’aire industrial, 23 filtres de carboni, 18 ventiladors, 4 màquines d’aire condicionat, entre altre material.

Els municipis de Salou, Almoster i Mont-Roig són els indrets on s’han descobert les plantacions. Foto: cedida.

També es va comissar material per facilitar el cultiu i manteniment de les plantes, com pots de fertilitzants, sacs de terra, un centenar de llavorers i diferents estris pel conreu. Els agents també van comprovar que tota la instal·lació elèctrica estava connectada fraudulentament a la xarxa. Davant les evidències els agents van detenir els tres homes que hi havia a la casa de Mont-roig del Camp i una quarta persona que estava al domicili d’Almoster.

Tot  apunta que els detinguts es dedicaven a la distribució internacional de marihuana. Un cop aconseguien la substància, l’envasaven al buit i la distribuïen a l’estranger. La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions. Els detinguts van passar el dia 14 de juliol a disposició del Jutjat en funcions de guàrdia de Reus, el qual va decretar l’ingrés a la presó dels quatre detinguts.

Redacció

Àngel Xifré repetirà al davant de la delegació d’Agricultura

El reusenc i alcalde d’Almoster Àngel Xifré repetirà com a director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació al Camp de Tarragona, segons ha sabut Tarragona21.

Tot i que encara no és oficial, la nova consellera, Teresa Jordà, compta amb la seva continuïtat. És, de moment, una de els poques certeses que hi ha en un nou Govern on si no hi ha canvis, el delegat territorial seria novament Òscar Peris. Aquesta reentrada del vallenc suposaria l’accés com a diputada al Parlament de la candidata Raquel Sans, que figurava en sisè lloc de la llista d’ERC a les autonòmiques del 21-D.

Nascut a Reus el 16 de setembre de 1961, Xifré viu a Almoster. Catedràtic de secundària, llicenciat en Ciències Matemàtiques, i postgrau de Participació Ciutadana i Comunicació és alcalde d’Almoster des de l’any 2004.

Actualment és secretari de Política Parlamentària de la Federació d’ERC del Baix Camp. Fou el director dels Serveis Territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (2006-2010).

Mor en caure de deu metres mentre feia la poda d’un abre a Almoster

Un home de 57 anys ha mort a results d’una caiguda de 10 metres d’alçada que ha patit mentre estava fent la poda d’un arbre a Almoster.

Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís avui, a les 13.42 hores, que un home havia patit un accident greu quan es trobava podant un arbre a Almoster.

Immediatament, diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra s’han dirigit al lloc de l’accident i han pogut saber que l’home havia caigut d’una alçada de més de 10 metres ja que es trobava fent tasques de poda i la branca on estava recolzat s’havia trencat.

La víctima, un home de 57 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Riudoms (Baix Camp), ha estat atesa pels Serveis d’Emergències Mèdiques que l’han traslladat a l’hospital. Hores més tard, l’home ha resultat mort.

Els mossos han posat els fets en coneixement del Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia i del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

El consistori de la Selva no dóna suport als afectats en la construcció de la nova carretera fins Almoster

Imatge del ple a la Selva. Foto: Cedida

Imatge del ple a la Selva. Foto: Cedida

La construcció d’una nova carretera que uneixi els municipis d’Almoster i la Selva del Camp està tenint retractors i parts favorables des que la Diputació de Tarragona va fer l’anunci, el passat mes de març. Aquest mateix dijous, l’ajuntament de la Selva del Camp s’ha posicionat amb la Diputació quan en el ple municipal s’ha rebutjat la moció presentada en el passat ple pel grup municipal de Convergència i Unió que demanava posicionar-se a favor de la tercera opció que planteja la Diputació, i recolzada per la plataforma d’afectats. Aquesta plataforma està a favor de la millora de la via, però no de la construcció d’una nova carretera que implicaria l’expropiació de terrenys agrícoles. És per això que el grup de veïns dóna suport a la reforma de la via actual, la tercera de les opcions que hi ha sobre la taula. Les altres dues opcions estudiades proposen, en primer lloc, una variant de circumval·lació a Almoster, i la segona una nova carretera.

La moció del ple municipal de la Selva del Camp ha rebut sis vots a favor i set en contra. El grup de Convergència ha assegurat que «la tercera alternativa del projecte té un impacte menor en el conjunt mediambiental». No obstant això, des de l’equip de govern «es confia plenament en els tècnics de la Diputació, i que siguin ells qui decideixin quina és la proposta òptima», de manera que no s’han posicionat a favor de cap de les opcions plantejades.

Veïns de la Selva del Camp i d’Almoster es mobilitzen en contra del projecte d’una nova variant

Imatge de les tres alternatives del projecte d'una nova variant.

Imatge de les tres alternatives del projecte d’una nova variant.

Un grup de veïns de la Selva del Camp i d’Almoster s’han mobilitzat per aturar el projecte d’una nova carretera entre aquests dos municipis del Baix Camp. A una distància que no arriba als cinc quilòmetres, actualment estan connectats per un camí asfaltat. El col·lectiu és partidari de què s’eixampli i millori aquest vial, en comptes de fer una carretera nova, que aniria en paral·lel i, en alguns punts, a escassos metres de separació, amb el camí actual. Els veïns van fer aquest dijous a la nit una assemblea a la Selva i el pròxim dimarts en faran una altra a Almoster. L’objectiu és recollir signatures i presentar al·legacions al projecte, que es troba en període d’exposició pública. Els afectats denuncien que la nova carretera trinxarà el territori, amb un grapat de finques petites que es veuran expropiades. Per la seva banda, la Diputació de Tarragona, titular de la carretera, assegura que el nou traçat és l’opció més segura, més integrada al territori i també més econòmica. Fins a un milió d’euros d’estalvi, segons fonts de la institució, suposa construir una nova carretera, en comparació a arranjar l’actual. La principal raó és que caldria desplaçar instal·lacions de serveis de llum i aigua que passen per la zona. El nou traçat, aprovat per unanimitat per tots els grups de la Diputació, permetrà, segons la institució, el pas de vehicles pesants, serà més amable amb l’entorn i el paisatge, a més de segur i ample, amb un vial per a persones i bicis.

Però al grup de veïns, que tenen el suport d’Unió de Pagesos i de Gepec, no els convenç gens ni mica el nou traçat dibuixat just per damunt de l’actual carretera i tomben tots els arguments donats per la institució. «És fals que hi circulin 1.500 vehicles diaris, en passen com a molt, 400, i rebaixant la velocitat de 70 a 60 quilòmetres per hora, l’opció de millorar la carretera existent resultaria molt més econòmica», exposa a l’ACN el portaveu del col·lectiu d’afectats, Alexandre Arnau.

Les tres opcions estudiades són una variant de circumval·lació a Almoster, una nova carretera fins a la Selva o la millora de l’existent. «L’opció més lògica és la tercera; les altres, que a més van acompanyades d’una gran rotonda, suposen fragmentar un territori que ja ho està prou, de fragmentat», lamenta Arnau. «Destrossarà entre 7 i 8 hectàrees de terreny, bàsicament parcel·les petites i horts, mentre que millorar la carretera només n’afectarà 0,4, d’hectàrees», conclou.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies