.

Almoster aprova un pressupost d’1,5 MEUR per al 2024

El ple també va aprovar una modificació de les ordenances fiscals. Foto: Cedida

L’Ajuntament d’Almoster ja ha aprovat el pressupost per l’any 2024 amb un import total d’1.493.786,43 euros. Aquest es va aprovar durant el ple ordinari corresponent al mes de desembre que es va realitzar el passat dimecres 20 de desembre. En comparació amb l’any 2023, hi ha una disminució de 192.649,84 euros.

Entre les inversions es destaquen les obres de les pistes de pàdel o la remodelació de la plaça Josep Rosselló.

Es mantenen les despeses referents al personal (capítol 1) i durant l’any vinent, es faran més inversions que pròximament s’anunciaran. L’aprovació del pressupost va ser per majoria absoluta amb els vots a favor d’ERC i En Comú Podem i l’abstenció de Junts.

Ordenances fiscals 2024

En el mateix ple, també es va aprovar la modificació de les ordenances fiscals pel 2024. Després de deu anys sense incrementar cap taxa ni impost, el consistori d’Almoster va demanar un estudi a la Diputació de Tarragona per tal saber a través d’una comparativa, com es trobaven altres municipis de les mateixes característiques que el nostre i al Baix Camp. Aquest va demostrar que Almoster estava molt per sota pel que fa al tipus impositiu d’aquests impostos. És per això i per tal de no continuar perdent diners, que durant el ple ordinari del mes de desembre celebrat el 20 de desembre, es va fer una proposta de modificació, la qual, va ser aprovada per majoria absoluta, amb els vots a favor d’ERC, En Comú Podem i l’abstenció de Junts per Almoster.

L‘IBI (impost de béns immobles) s’incrementa un 3,5% per aquest any 2024, tot i que la idea és anar pujant l’IPC cada any. Aquest impost no tindrà efectes fins al 2025.

Altres impostos que s’incrementen un 10% són l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica (IVTM), l’ICIO (impost per la realització d’obres) i el cementiri.

Pel que fa al clavegueram, s’estableixen trams i s’incrementen les següents quotes:

  • La quota tributària corresponent a la concessió de la llicència o autorització de pressa a la xarxa de clavegueres s’exigirà una sola vegada i consistirà en la quantitat fixa de 251 € per cada habitatge, establiment comercial, de serveis, indústria, bars restaurants, etc.
  • La quota tributària per la prestació dels serveis d’evacuació d’excretes, d’aigües pluvials, negres i residuals serà la suma d’una quantitat fixa de 2,57 €/mensuals més l’aplicació dels següents coeficients per m3consumit d’aigua:

De 0 a 36 m3/trimestre 0,07€

De 36 a 60 m3/trimestre 0,10 €

A partir de 60 m3/trimestre 0,13 €

Les escombraries, i a causa de la norma europea, no pot ser deficitària, és per això que s’incrementen les tarifes un 15%.

Per finalitzar, i pel que fa al subministrament d’aigua potable, hi ha tres tarifes que s’incrementaran en un 10%; per drets de connexió, per conservació de la xarxa general i del comptador i per venda de comptador i Portella.

S’estableix una quarta tarifa per consum d’aigua i s’incrementen un entre un 14% els dos primers trams, 16% el tercer, 20% el quart, 25% el quart i 30% l’últim i es creen més trams.

 

Comença un nou cicle de xerrades de salut a Almoster

Cartell de les xerrades

Cartell de les xerrades

Des de la regidoria de Salut es continua treballant per tal de fer arribar a la població tota la informació en matèria de salut. És per això que la pròxima setmana comença un nou cicle de xerrades de salut a Almoster i totes tindran lloc al saló de plens de l’Ajuntament d’Almoster.

Les xerrades són les següents:

El dilluns dia 9 d’octubre: “Salut bucodental”, a càrrec de la higienista dental Júlia Sánchez. Serà a les 19 hores.

El dilluns dia 6 de novembre: “Enfortir el sòl pèlvic”, a càrrec de la fisioterapeuta Kseniia Borisova. Serà a les 19 hores.

El dilluns 18 de gener: “Aprendre a viure el pas del temps“, a càrrec del referent de benestar emocional Xepi Fort i la infermera de salut comunitària Glòria Mestres. Serà a les 18.30 hores.

Aquestes xerrades són organitzades per la regidoria de Salut i el Centre d’Atenció Primària de La Selva del Camp.

V.Tapias

 

Almoster programa cinema, concerts i màgia per a l’últim trimestre de l’any

Cartell de la programació

Cartell de la programació

Des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Almoster es continua treballant per oferir més activitats a tota la ciutadania i per a tots els públics. És per això que a més d’apostar pel cinema en català a través del Cicle Gaudí, també es duran a terme espectacles al teatre municipal i s’aposta per una programació estable.

Així i un cop passat el mes de setembre, el pròxim 27 d’octubre i dins el Cicle Gaudí es projectarà la pel·lícula “Las buenas compañías” de Sílvia Munt. Pel que fa al mes de novembre hi haurà tres activitats. La primera arribarà el dia 12 de novembre a les 19 hores amb el concert “Recordant els 70” a càrrec del Cor Lianna i que serà gratuïta. La segona serà el dia 19 de novembre a les 18.30 hores i serà “Màgia de Proximitat” a càrrec de Jordi Caps. Aquesta activitat està organitzada per l’Ateneu Agrícola i tindrà un cost de 20 euros per a socis i de 35 euros per a no socis. La venda d’entrades serà al bar de l’Ateneu. La tercera activitat serà el dia 24 de novembre a les 20.30 hores i dins el Cicle Gaudí es projectarà el film “Els encantats” d’Elena Trapé.

Durant el mes de desembre també hi haurà tres noves activitats. El dia 22 de desembre a les 18.30 hores hi haurà animació infantil “Danses esbojarrades” i serà gratuïta. El dia 28 de desembre a les 20.30 hores dins el Cicle Gaudí es podrà veure la pel·lícula “Un cel de plom” de Miquel Romans i el dia 29 de desembre arribarà el concert “XMAS Rock” a càrrec de A Grup Coval, la qual també serà gratuïta.

Recordem que les pel·lícules del Cicle Gaudí tenen un preu de 4,50 euros o de 3 euros aquells que siguin menors de 16 anys, majors de 65 anys o amb el carnet de la Federació d’Ateneus. La venda d’entrades es realitza a les taquilles del teatre 20 minuts abans de la projecció de la pel·lícula.

V.Tapias

 

ERC i ECP es divideixen l’alcaldia d’Almoster

El nou equip de govern d'Almoster. Foto: Cedida

El nou equip de govern d’Almoster. Foto: Cedida

Els partits d’ERC i En Comú Podem d’Almoster van signar divendres un acord de governança per aquest mandat 2023-2027.

Aquest acord és fruit de les eleccions municipals celebrades el 28 de maig en què ERC Almoster va obtenir tres regidors i En Comú Podem Almoster va obtenir dos regidors, dels nou regidors que hi ha al consistori.

Amb aquest pacte, aquest equip de govern ha aconseguit la majoria absoluta i estable per tal de governar els pròxims quatre anys. Un cop analitzats els respectius programes i donada la bona entesa entre ambdós durant les reunions, van observar que el treball conjunt seria possible per tal de continuar treballant en la transformació d’Almoster així com la de fer front als reptes que tenen al davant.

Des d’ambdós grups treballaran en la implementació d’un model de gestió i organització municipal que reforci la participació ciutadana, la transparència i el valor de servei públic, la defensa dels béns comuns i la gestió pública i construeixi el poble per a viure, per a les persones. Que guanyi en proximitat a la ciutadania, que avanci encara més en transparència i govern obert, que optimitzi els recursos i amb noves formes de comunicar-se amb la ciutadania.

La distribució del govern queda de la següent manera:

L’alcaldia correspondrà durant els dos primers anys a ERC i els darrers dos anys de mandat al d’En Comú Podem. La primera tinença serà per al grup que no ostenti l’Alcaldia en aquell moment i la Segona Tinença d’Alcaldia serà per al grup que ostenti l’Alcaldia.

Pel que fa al cartipàs queda repartit de la següent manera:

El grup municipal d’ERC Almoster ostentarà la direcció de les següents àrees de govern: Hisenda, Urbanisme i Obres Públiques, Salut, Acció social, Cultura, Comunicació, Joventut i Esports.

El grup municipal d’En Comú Podem ostentarà la direcció de les següents àrees de govern: Promoció Econòmica, Sostenibilitat, Ensenyament, Participació Ciutadana, Transparència, Via Pública, Manteniment d’Infraestructures i Edificis.

Cal fer un esment especial al Projecte de la nova plaça Josep Roselló. Aquest projecte serà revisat col·legiadament per ambdós grups per arribar a un consens i amb la implicació essencial de la participació ciutadana i tots els acords de govern es prendran de manera col·legiada entre ambdós grups.

El cartipàs municipal on s’establiran els regidors i regidores que s’encarregaran de cada àrea s’acabarà de conformar durant el pròxim plenari.

 

Pep Lonch és el nou alcalde d’Almoster

Una imatge del ple. Foto: Cedida

Una imatge del ple. Foto: Cedida

Pep Lonch va ser investit aquest dissabte alcalde d’Almoster en el ple de constitució del consistori de la nova corporació sortida de les eleccions municipals del 28 de maig passat.

Després de la presa de possessió de tots els electes es va procedir a l’elecció del nou alcalde pel període 2023-2027.

Es van presentar dos caps de llista dels grups municipals amb representació actualment al consistori.

El resultat de la votació va ser de 5 vots per al cap de llista d’ERC Pep Llonch (3 d’ERC i 2 d’En Comú Podem) i de 4 vots per al cap de llista de Junts per Almoster, Josep Canals, el que va comportar el nomenament del nou alcalde Pep Llonch.

Una vegada l’alcalde va fer el jurament del càrrec, va pronunciar el tradicional parlament d’inici de mandat en el qual va fer una menció especial per l’Àngel Xifré, el que ha estat alcalde fins al 16 de juny.

El nou equip de govern d'Almoster. Foto: Cedida

El nou equip de govern d’Almoster. Foto: Cedida

El consistori queda compost pels següents regidors:

Equip de govern:

Josep Llonch Rafecas d’Esquerra Republicana de Catalunya

Oriol Calabuig Navarro d’Esquerra Republicana de Catalunya

Maria Teresa Jordana Casas d’Esquerra Republicana de Catalunya

Miquel Àngel Masip Sancho d’Almoster en Comú Podem

Domènec Sanromà Filella d’Almoster en Comú Podem

Oposició:

Josep Canals Anglès de Junts per Almoster

Sergi Tost Bella de Junts per Almoster

Natàlia Guinjoan Juncosa de Junts per Almoster

Eva Vela García de Junts per Almoster

Durant aquesta setmana es donarà a conèixer com quedarà el cartipàs municipal.

 

Almoster destinarà 700.000 euros a fer més gran i amable la plaça del poble

Render de com quedarà la plaça

La plaça Josep Rosselló d’Almoster en l’actualitat: es remodelarà apostant per un sol nivell de paviment i només un carril pels vehicles. Foto: Arnau Martínez

La icònica plaça Josep Rosselló d’Almoster, coneguda con ‘La Parada’, viurà un profund procés de remodelació en una inversió molt elevada que la deixarà apta per ser usada per als vianants, reduint la circulació de vehicles a un sol carril -en la zona més allunyada de la plaça-, anivellant-la tota a un sol nivell i desplaçant fora la parada del bus.

L’espai, clau per la celebració de festes populars, punt de trobada de ciclistes i excursionistes -molts vinguts de Reus- ha vist com el consistori ha aprovat aquest dilluns definitivament en un ple extraordinari el projecte de reurbanització en una inversió que puja a 700.000 euros, una xifra molt elevada per una població de 1.300 habitants. La Diputació de Tarragona hi aportarà 420.000 euros a través del Pla d’Acció Municipal (PAM), també una quantitat molt sucosa. El pressupost municipal d’enguany sumarà 1.680.000 euros -més elevat de l’habitual per la compra d’uns terrenys annexos a l’escola-, el que dóna una idea de la magnitud de l’obra.

El projecte, nascut d’una UTE, vol primar el vianant en un moment clau per al municipi com ha estat l’entrada en servei de la nova carretera de La Selva del Camp i Castellvell, “que ha fet gairebé desaparèixer el trànsit a Almoster”, ha subratllat l’alcalde, Àngel Xifré, en un contacte que ha mantingut dilluns amb la premsa en el que ha fet balanç del mandat.

La licitació de les obres de la plaça Josep Rosselló es farà enguany i les obres, aquest any o a principis del 2024. És el “centre neuràlgic” del poble, com ha indicat Xifré, i aquest és el projecte “més emblemàtic” que s’haurà dut a terme al municipi en els últims anys.

L’alcalde d’Almoster, Àngel Xifré, fotografiat aquest dilluns davant de la Casa de la Vila. Foto: Tots21

El disseny de la plaça surt d’un concurs d’idees que van guanyar tres arquitectes del territori. Es pavimentarà tot l’espai a un mateix nivell, els vehicles passaran només per la part nord i es mantindran els plataners al mig de la plaça. La idea és “pacificar”.

El consistori també ha iniciat els tràmits per expropiar un terreny al costat de l’actual escola Ramon Sugrañes, per ampliar-la més endavant, ja que té “mancances d’espai”. L’Ajuntament ja està elaborant un esborrany per definir com serà aquesta ampliació, conjuntament amb el departament d’Educació de la Generalitat.

La urbanització del Picarany reverteix al municipi

Altrament, Xifré ha destacat que aquest mandat s’ha recepcionat la urbanització del Picarany, “un problema que s’arrossegava des de fa trenta anys”, com ha lamentat el batlle, fet que ha permès finalment poder acometre les obres de millora dels seus carrers, visibles per exemple en el nou asfaltat i repintat.

És la darrera urbanització d’Almoster que quedava per traspassar a l’Ajuntament després que anys enrere s’hagués fet el mateix amb les urbanitzacions Mas Carreres i L’Aubareda. El cost de les obres ha estat d’1,5 milions d’euros.

El cas del Picarany és emblemàtic de la construcció descontrolada viscuda a Catalunya els anys 60 i 70 -i en alguns casos, els 80-, amb urbanitzacions que havien de ser finalitzades pels promotors -carrers, llum, conduccions d’aigües- i quedaven a mig fer. Legalment, els ajuntaments no podien recepcionar-les si no estaven acabades per la qual cosa, no podien “ni canviar una bombeta dels fanals dels carrers ja que estaríem prevaricant”, recordava Xifré, una situació de deixadesa a la que havien de fer front els veïns, “fet que no entenien”.

Un Casal per a la gent gran

D’altra banda, l’alcalde d’Almoster ha explicat que la setmana vinent es posarà en marxa un Casal per la gent gran amb tallers de cuina, de memòria, noves tecnologies o gimnàstica, entre d’altres. S’ubicarà a l’Espai Mosté i les activitats es desenvoluparan tres dies a la setmana, durant els matins. El govern municipal vol fer una prova pilot fins al juny i, si té una bona rebuda, ampliar les activitats a més dies i oferir servei de dinar.

En un altre ordre de coses, Almoster està tramitant 55 expedients per ubicar plaques fotovoltaiques en teulades de vivendes, majoritàriament aparellades o xalets, el que suposa gairebé un 10 per cent del total dels habitatges de la vila, una xifra també molt notable. El consistori bonifica un 95% l’Impost de Construccions (ICIO) i un 50 % durant tres anys l’IBI en aquelles propietats que s’hi sumin. Per contra, suposa una merma d’ingressos de 25.000 euros per a les arques municipals.

Sobre sostenibilitat, l’alcalde ha afirmat: “Ens hi hem posat”, començant pel fet que tota la il.luminació pública ja ha estat canviada per llums led, a més de tirar endavant la creació de dues plantes fotovoltaiques en edificis municipals, un d’ells, l’Ajuntament.

Sobre el compliment del programa, el consistori ha executat més del 80% del mateix, malgrat la pandèmia.

Jaume Garcia

 

L’Ajuntament d’Almoster s’adhereix a la xarxa RESCAT

Façana de l'Ajuntament d'Almoster. Foto: Google Maps

Façana de l’Ajuntament d’Almoster. Foto: Google Maps

El passat 22 de desembre es va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Almoster per a la seva adhesió a la xarxa de radiocomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya (RESCAT) per a la coordinació en matèria de Protecció Civil.

Actualment, aquesta xarxa és la que fan servir els Mossos d’Esquadra, Bombers i Protecció Civil i l’ajuntament en disposa de dues terminals. El servei de manteniment, operació, transport, arrendament d’espais, control i gestió de la xarxa Rescat és gratuït per a l’Ajuntament així com els costos corresponents al servei Centre d’Operacions Rescat (COR). Pel que fa al servei integral d’incidències del Centre d’Operacions Rescat (COR) també serà gratuït per a l’Ajuntament i resoldrà directament les consultes relatives al funcionament de la xarxa i dels terminals per part dels ajuntaments.

La xarxa Rescat és una xarxa de radiocomunicacions mòbils, creada mitjançant el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, que dona servei de manera transversal a diferents col·lectius en l’àmbit de la seguretat i les emergències. La seva finalitat és facilitar la tasca de cadascun d’aquests col·lectius, augmentant-ne l’eficàcia i eficiència, i permetre una millor coordinació entre ells.

L’objecte d’aquest conveni és regular les condicions generals d’adhesió de l’Ajuntament d’Almoster a la xarxa Rescat, amb la finalitat de cobrir les necessitats de comunicació entre el CECAT i les administracions locals que s’hi adhereixin per a una adequada coordinació en matèria de protecció civil.

 

Almoster aprova el calendari de recaptació i impostos per al 2023

Imatge del plenari de l'Ajuntament d'Almoster. Foto: Cedida

Imatge del plenari de l’Ajuntament d’Almoster. Foto: Cedida

L’Ajuntament d’Almoster va aprovar, durant el ple ordinari corresponent al mes de desembre , el calendari de recaptació i impostos per l’any 2023. Aquest va ser aprovat per unanimitat.

Per tal d’informar a la ciutadania, aquí us deixem les dates corresponents de cobrament dels impostos i taxes.

Impostos:
1. Del 31 de març de 2023 fins al 31 de maig de 2023, l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica.

  1. Del 30 de juny de 2023 fins al 31 d’agost de 2023, l’Impost sobre Béns Immobles Urbans.
  2. Del 30 de juny de 2023 fins al 31 d’agost de 2023, l’Impost sobre Béns Immobles Rústics.
  3. Del 28 de juliol de 2023 fins al 29 de setembre de 2023, l’Impost sobre Activitats Econòmiques.

Taxes:

Del 28 d’abril al 30 de juny de 2023 (cementiri).

Del 28 d’abril al 30 de juny de 2023, primer semestre, i, del 28 d’octubre al 29 de desembre de 2023, segon semestre (escombraries).

TAXES (de venciment inferior a un any)

Del 01 de gener al 31 de març de 2023 = 4t trimestre, aigua domiciliària any i clavegueres 2022.

Del 29 d’abril al 30 de juny de 2023 = 1r trimestre, aigua domiciliària any 2023 i clavegueres 2023.

Del 29 de juliol al 30 de setembre de 2023 = 2n trimestre, aigua domiciliària any 2023 i clavegueres 2023.

Del 28 d’octubre al 30 de desembre de 2023 = 3r trimestre, aigua domiciliària any 2023. i clavegueres 2023.

Del 31 de gener al 31 de març de 2024 = 4t trimestre, aigua domiciliària any 2023 i clavegueres 2023.

 

Almoster declara desert el concurs per a l’alineació de les 4 parcel·les patrimonials de l’Aubareda

Ple municipal d'Almoster. Foto: Cedida

Ple municipal d’Almoster. Foto: Cedida

El ple de l’Ajuntament d’Almoster va aprovar per unanimitat, el passat 22 de desembre, declarar desert el concurs per a l’alineació de les quatre parcel·les patrimonials ubicades en l’Aubareda.

L’anunci es va publicar al Perfil del contractant de l’Ajuntament d’Almoster el dia 10 d’octubre de 2022. El termini de presentació de proposicions es va obrir l’endemà, dia 11 d’octubre i va finalitzar el 9 de novembre de 2022 i durant aquest període no es van presentar ofertes.

A partir d’ara i en un termini d’un any es podria demanar a l’Ajuntament la compra directa amb les mateixes condicions.

 

L’Ajuntament d’Almoster aprova un pressupost d’1’68 MEUR per a l’any 2023

Imatge del ple municipal d'Almoster. Foto: Cedida

Imatge del ple municipal d’Almoster. Foto: Cedida

El passat 22 de desembre va tenir lloc el ple ordinari corresponent al mes de desembre, en el que entre els punts més importants, van estar l’aprovació de pressupostos per l’any 2022. Aquest ascendeix a 1.686.436,27 euros, el que suposa un increment de 293.436,27 euros en comparació amb el de l’any 2022.

Entre les inversions es destaquen les obres dels vestidors i de les pistes de pàdel, ja que s’han resolt els contractes i s’hauran de licitar novament i la previsió d’inversions destacades com la compra del terreny de l’ampliació de l’escola i la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’Ajuntament, entre altres inversions.

A més, es congelen les taxes i impostos per l’any vinent tal com ja es va anunciar.
Es mantenen les despeses referents al personal (capítol 1) i durant l’any vinent, es faran més inversions que pròximament s’anunciaran. L’aprovació del pressupost va ser per unanimitat.

 

El domicili d’Almoster que amagava un negoci de 196.000 euros anuals en marihuana

aa

Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria del Baix Camp-Priorat van detenir el passat 10 d’agost a Almoster (Baix Camp), un home i una dona de 54 i 48 anys, com a presumptes autors dels delictes contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric.

Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Reus, arran d’una informació que apuntava que en una casa d’Almoster hi havia una parella que es dedicava al cultiu d’esqueixos de marihuana.

De la investigació es desprèn que els detinguts es dedicaven a cultivar la llavor de la planta de cànnabis. Un cop havia passat un cert temps i les plantes havien crescut uns centímetres, els detinguts les venien a tercers interessats en cultivar plantacions de marihuana.

Amb tots els indicis incriminatoris, els Mossos d’Esquadra van realitzar el passat 10 d’agost una entrada i perquisició al domicili dels investigats.

El resultat va ser el comís de 3.042 plantes d’uns 10 cm i 409 d’uns 30 cm. També es van localitzar diverses làmpades industrials, extractors, ventiladors, filtres de carboni, transformadors, safates per guardar llavors, fertilitzants pel cultiu, un dipòsit d’aigua i diners en efectiu.

La instal·lació constava d’un sistema sofisticat que permetia obtenir els esqueixos a partir de plantes anomenades “mare”. Per tal d’evitar la forta olor a marihuana, disposaven d’un sistema de ventilació dotat de potents filtres que minimitzaven les emissions a l’exterior. De cadascuna de les plantes “mare” s’obtenien els esqueixos tallant les branques. Es calcula que la producció anual podria anar entre els prop de 59.000 i els 78.528 esqueixos amb uns beneficis econòmics superiors als 196.000 euros.

Finalment, els agents van detenir la parella de cultivadors pels delictes de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.

Els detinguts passaran en les properes hores a disposició judicial davant del jutjat en funcions de guàrdia de Reus.

Redacció

 

Un vespre amb Ferrater al Picarany

Imatge d’un dels quadres pintats per Ferrater al Mas del Picarany. Foto: Ajuntament

Les Biblioteques Municipals de Reus, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Almoster, organitzen el proper dilluns 1 d’agost una sessió poètica a la finca que la família Ferraté va habitar fins els anys 50, al mas del Picarany.

L’acte l’ha dissenyat l’escriptora Isabel Olesti i es tracta d’un recital poètic de Gabriel Ferrater amb tres rapsodes i tres músics que estaran ubicats en tres punts diferents de la finca.

Com es va fer en l’encontre de l’any 2010, el públic es dividirà en tres grups i cada grup rotarà simultàniament cap als tres rapsodes. Prèviament, la mateixa Isabel Olesti farà un preàmbul del que representa el mas Picarany en l’obra de Ferrater.

L’encontre es dividirà en tres aspectes de Ferrater:

-Tria de poemes de Ferrater.

-Poemes de Ferrater relacionats amb poetes que ell admirava.

-Fragments de crítica literària i cartes.

El mas del Picarany, al terme d’Almoster, és un dels espais de referència de la infantesa i joventut dels germans Ferraté Soler, ja que hi van passar llargs períodes en família, també és l’escenari on van ser pintats els quadres de la breu incursió que Ferrater va fer a la pintura. Com que la mare era molt seguidora dels corrents higienistes del moment que posaven en valor l’aire lliure, l’exercici físic i l’alimentació, hi van fer construir també una pista de tenis i una piscina entre els pins del bosc que envolta la casa. El mas, dissenyat pels propietaris, consta de tres plantes. A la planta baixa hi vivien els masovers, al primer pis hi havia el menjador, les sales d’estar i la biblioteca, i a dalt els dormitoris. Encara hi havia unes golfes amb les habitacions del personal del servei. Actualment el m as és una propietat privada i és en moments molt puntuals que es pot accedir a la finca.

Per participar a l’acte, es recomana que es deixin els cotxes aparcats al nucli urbà i es vagi al mas a peu, ja que a les immediateses del mas no hi ha lloc.

Aquesta activitat organitzada per les Biblioteques Municipals forma part de la programació de l’Any Ferrater i separa dos dels programes principals de l’estiu de les biblioteques. El programa Biblioteques amb DO organitzat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat amb la col·laboració de la DO Catalunya, que durant els 4 dilluns de juliol ha aplegat a l’entorn de 300 persones i el programa Biblioteques Chillout que començarà a partir del dilluns 8 d’agost amb grups emergents del panorama musical local: Sorigen, MonkeyJane i NUS.

Redacció

 

Castellvell enceta els homenatges a Ramon Amigó als deu anys de la seva mort

Foto de família dels protagonostes de la presentació del llibre. Foto: Tots21

Fa feredar veure el plànol del terme municipal de Castellvell del Camp de 1958. No hi ha ni un xalet. És el mateix que li passa al d’Almoster de 1966. Cap senyal de cap urbanització ni cap habitatge aïllat ni adosat. En 50 anys, ambdós municipis han viscut l’esclat urbanístic més gran hagut a l’interior del Baix Camp juntament amb Prades. La proximitat amb Reus els ha aportat riquesa, multiplicant exponencialment els empradronats, però han perdut la fesomia d’abans i els noms de lloc que la gent gran encara recorda.

Amigó recordava en llibres com ‘Espigoladures onomàstiques’ la necessitat de recuperar i catalogar els noms de llocs en indrets com Salou, que amb el boom turístic i immobiliari ha perdut bona part de les seves arrels toponímiques particulars.

Gràcies a la feina feixuga, rigorosa, científica d’un reusenc finat fa deu anys, Ramon Amigó i Anglès, Castellvell i Almoster tenen inventariat per escrit els noms que l’autor va poder consignar fa exactament 53 anys -‘Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster’-. Fruit d’una idea nascuda d’un dels castellvellencs més coneguts, el periodista Josep Maria Martí, Amigó començà a actualitzar el seu llibre, però la mort el va visitar un 16 de setembre de 2011  quan el treball no havia estat publicat. Ara veu la llum de la mà de la Societat d’Onomàstica que Amigó ajudà a fundar, amb el patrocini dels ajuntaments de Castellvell i Almoster i a cura de Pere Navarro i de Rat Amigó, la filla petita del Ramon.

El terme de Castelvell de 1958. Foto: ‘Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster’

El terme d’Almoster en 1966, sense cap urbanització. Foto: ‘Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster’

S’encetaven així a Castellvell el passat dijous el seguit d’homenatges que viurem al novembre per recordar Amigó: el Centre d’Amics de Reus n’organitzà un el 25 de novembre, mentre queda per anunciar oficialment un del Centre de Lectura -on Amigó fou president- el mateix mes i ja es comença a parlar de la presentació del llibre a Almoster.

Amigó va recollir l’onomàstica i tiponímia de deus municipis del Camp de Tarragona, creà l’anomenada Escola de Reus o dels Camp, i deixà situada la regió com la més prolífica de Catalunya en aquesta mena d’estudis que, quan ell els inicià als anys 50, eren gairebé inèdits. Seguint la petjada de Joan Coromines, Albert Manent i Joaquim Santasusagna, Amigó obrí el camí i fou reconegut per la professió i pel propi Institut d’Estudis Catalans. Quan va morir, la periodista reusenca Natàlia Borbonès, una de les millores plomes sorgides de la ciutat, sinó la millor, el definí com ‘l’últim noucentista’.

La presentació de Castellvell comptà amb la presència de l’actual president de la Societat d’Onomàstica, Eugeni Perea; de Montserrat Amigó, de Pere Navarro, de Josep Maria Martí i dels alcaldes dels dos municipis de nou protagonistes, Josep Manel Sabaté -Castellvell- i Àngel Xifré, d’Almoster. Presentà l’acte el regidor de Cultura de Castellvell, Jordi Jové.

Cares conegudes

Fou una vetllada amb moltes cares reusenques conegudes: el traductor i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Joaquim Mallafrè, l’exalcalde i president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Perez; el president del Centre d’Amics de Reus, Joan Maria Mallafrè; els exregidors Empar Pont i Josep Galofre, el comerciant, exregidor i promotor d’iniciatives de Reus Tomàs Barberà o la professora Helena Piquer.

Tarda d’homenatge i reconeixement que encetà Eugeni Perea, que recordà unes paraules d’Amigó: ‘La publicació d’un llibre és sempre motiu de festa, quan ho és d’onomàstica, és festa major’. L’obra d’Amigó -un veritable pedagog-, que reuneix una trentena de llibres, fou escrita ‘sobretot per a les generacions futures’, un Amigó que establí les regles de l’onomàstica junt als grans experts amb qui col.laborava estretament. Un llegat que és ‘un referent al Camp de Tarragona i a Catalunya’, obres que són  ‘fragments d’història que desconeixen els joves, que esdevenen vulnerables als corrents de banalitat i les modes imposades’.

Montserrat Amigó. Foto: Tots21

Josep Maria Martí relatava com sorgí la idea de la reedició: ‘Jo tenia set anys quan Ramon Amigó feia el treball de camp a Castellvell, quan aleshores érem 600 habitants’ -avui són 3.000-. El periodista havia passat la seva infantesa a Castellvell, però quan anys a venir s’hi faria una casa, va voler passejar-se pel terme i mostrar el seu coneixement dels llocs a les seves filles. El fracàs va ser portentós donat el canvi urbanístic operat al lloc i d’aquí li sorgí la inquietud de demanar a Amigó, amb qui havia col.laborat en un programa a Ràdio Reus, de publicar una nova edició. ‘No vaig poder reconèixer el passat de la meva infantesa’, es lamentava Martí, que de seguida obtindria el sí d’Amigó. ‘Perdre els noms de Castellvell hagués estat com amputar-nos un membre’, afegia.

Rat Amigó, visiblement emocionada, tenia paraules per al seu pare: ‘Segur que avui seria molt feliç’, mentre Pere Navarro feia una lliçó de filologia explicant els canvis operats en la nova edició, augmentada i corregida amb normativa actual i amb les notes que deixà el mateix autor. Els alcaldes dels dos municipis tancaren l’acte subratllant que una edició actualitzada seria ‘absolutament diferent’ de la feta per Amigó.

La festa major de la reedició va ser complerta i ara ens esperen noves festes majors a Reus.

Jaume Garcia

 

Es presenta la reedició del llibre ‘Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster’, de Ramon Amigó i Anglès

Enguany es compleixen deu anys del traspàs de Ramon Amigó i Anglès, que serà recordat per la seva ingent tasca en la preservació i la recerca en els terrenys de la toponímia, l’antroponímia i l’onomàstica del nostre territori. Per aquest motiu, promogut pel periodista Josep Maria Martí, l’Ajuntament de Castellvell del Camp ha volgut fer un homenatge al seu record amb la reedició del seu llibre ‘Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster’ (L’Estralla, 7, Societat d’Onomàstica) de 1968, que incorpora les correccions i ampliacions que el mateix autor havia deixat anotades.

La presentació de la segona edició del llibre tindrà lloc el proper dijous 14 d’octubre, a les 19:15h, a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Castellvell del Camp (Pl. Catalunya, 1).

L’acte, que serà presentat pel regidor de Cultura de Castellvell del Camp, Jordi Jové, comptarà amb la participació de: Josep Maria Martí, periodista i professor de Ciències de la Comunicació de la UAB; Eugeni Perea, membre de la Societat d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Pere Navarro, revisor de l’edició i professor de Filologia Catalana de la URV; i Rat Amigó, revisora de l’edició i filla de l’autor. Clouran l’acte l’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Manel Sabaté, i l’alcalde d’Almoster, Àngel Xifré.

Redacció

 

La mobilitat entre La Selva, Almoster i Reus viu un canvi radical amb la millora de l’antiga carretera

Alcaldes, presidenta de la Diputació i diputats provincials han inaugurat també el nou carril bici que enllaça La Selva i Almoster. Foto: Tots21

Almoster i La Selva del Camp, però també Reus, han viscut avui una jornada històrica que canviarà la relació entre els tres municipis, facilitant-ne els desplaçaments, especialment a la trama Almoster-La Selva, amb la millora de l’antiga i tortuosa carretera -T-3231 -, una obra feta per la Diputació de Tarragona amb una inversió de cinc milions d’euros i que a més incorpora la primera experiència que fa la Diputació en unir amb carril-bici dos municipis, La Selva i Almoster, en un vial de servei situat paral.lel a la nova trama.

La trascendència de la jornada ha quedat clarament posada de manifest amb el desembarcament d’alcaldes i diputats provincials, que amb la seva presència han donat fe de la rellevància d’una obra que allibera Almoster de l’angúnia de l’antiga carretera, que col.lapçava l’entorn de la plaça principal de la vila, la plaça Josep Rosselló, que millora el servei als selvatans per anar a Almoster i a Reus, i facilita a bona part de la població de Reus -la més situada al nord i a l’oest de la ciutat- anar a La Selva sense haver d’afagar la comarcal C-14. Un ‘tres en un’, un ‘win-win’ per triplicat molt desitjat pels alcaldes de La Selva i Almoster, Josep Masdeu i Àngel Xifré, respectivament, des de feia 20 anys, com ambdós mandataris han recordat en l’acte inaugural, que al seu torn, ha estat especialment cuidat i convertit en una festa popular, amb l’actuació dels gegants i diables de La Selva.

L’acte, que ha inclòs una ruta amb bicicleta en un tram de l’antic traçat convertit en via per a ciclistes i vianants, ha comptat amb l’assistència d’altres representants dels respectius consistoris i dels diputats i diputades de la Diputació Marta Blanch, Imma Costa, Miquel Subirats, Andreu Martín, Carles Pellicer i Sílvia Puerto.

A més d’unir Almoster i la Selva, la carretera dona servei a les urbanitzacions de Castellmoster, el Picarany i el Puig, i a la localitat de Castellvell. Les obres han convertit la carretera en una via ‘més segura, còmoda i sostenible’, ha destacat Llauradó, ja que permet el desplaçament entre els dos municipis en bicicleta. L’actuació ha suposat el condicionament total de la T-3231, ‘amb una circulació mitjana de 1.590 vehicles diaris i que presentava un traçat dificultós’. D’altra banda, el projecte ha inclòs la construcció de la variant d’Almoster, que permet reduir el trànsit rodat per l’interior de la localitat, a més del tram pedalable en part de l’antic traçat de la carretera. Els treballs de millora s’han dut a terme al llarg de 3,7 quilòmetres, amb una inversió de 5M€ per part de la Diputació de Tarragona.

En concret, les obres han suposat l’eixamplament de la carretera fins als 8 metres (6 metres de calçada i 2 metres de vorals), fet que representa una considerable millora per a la seguretat del trànsit en relació a l’anterior via, que feia 4,50 metres d’ample i no permetia el pas simultani de dos vehicles pesants. A això, se li afegien altres problemes, com alguns revolts tancats, canvis de rasant importants i trams inundables. També s’hi han construït tres rotondes, per ordenar i pacificar el trànsit a les cruïlles, a banda del tram pedalable.

Imatge aèria d’un tram de la carretera reformada

Una via més segura i sostenible

En la seva intervenció a l’acte inaugural, la presidenta de la Diputació ha incidit en la millora de la seguretat en aquesta via, així com la conversió de part de l’antic traçat en una via per a bicicletes i vianants per tal de guanyar en sostenibilitat: “L’actuació duta a terme ha donat solució als problemes que tenia aquesta carretera, tot garantint la convivència segura del trànsit i el respecte pel paisatge, i fent una aposta clara per la mobilitat sostenible”.

Per la seva part, l’alcalde de la Selva del Camp, Josep Masdéu, també ha volgut posar en relleu l’aposta per la mobilitat sostenible al municipi, i la “convivència de la seguretat amb la sostenibilitat” en aquesta carretera tan transitada, tant pels veïns i veïnes de la Selva com de tota la comarca. Masdéu ha recordat el periple viscut a la Diputació per acoseguir el projecte i ha tingut paraules pel seu anterior president, Josep Poblet.

Àngel Xifré, alcalde d’Almoster, ha recordat que l’ampliació de la carretera era una reivindicació “de fa més de 20 anys, que ha de permetre que els veïns i veïnes d’Almoster puguin gaudir encara més dels serveis que els ofereix la Selva”. Almoster té en La Selva el municipi de referència, ja que els alumnes s’hi desplacen diariament per anar a l’institut i tambe els usuaris fan servir el CAP de La Selva com a referent.

Els participants han pogut comprovar in situ la comoditat de l’itinerari ciclable amb un breu recorregut en bicicleta i a peu. Així mateix, han conegut al detall els treballs efectuats al conjunt de la carretera, a través de les explicacions dels equips tècnics de Carreteres, del Servei d’Assistència al Territori (SAT) de la Diputació.

L’alcalde de La Selva, Josep Masdeu, dirigint-se al públic. Foto: Tots21

El públic, durant l’acte inaugural. Foto: Tots21

Durant l’acte d’aquest dissabte, Noemí Llauradó també ha visitat el carrer de Joan Bertran, a Almoster, on s’hi ha realitzat obres de millora, pavimentació i serveis mitjançant el Pla d’Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona.

La millora dels carrers de La Selva

L’acte també ha inclòs la visita dels carrers del President Companys i de Joan Domingo, a La Selva del Camp, que l’Ajuntament del municipi ha remodelat apostant per la mobilitat sostenible a través de l’habilitació d’un carril bici. Aquesta actuació també ha comptat amb la col·laboració del PAM.

En el cas del carrer Joan Domingo, la despesa total ha estat de 288.000 euros, finançada per l’Ajuntament i la Diputació, on s’hi fet una ampliació de les voreres, el soterrament de línies, nou enllumenat o la creció del carril bici, a més d’eixamplar la vorera.

El segon carrer substancialment millorat ha estat President Companys, on s’hi han invertit 431.000 euros, amb la creació d’una ampla vorera, mobiliari, carril bici, aparcament i arbrat. D’aquesta manera, La Selva amplia els carrils bici i fa més amable i habitable l’entorn. En paraules de l’alcalde, ‘hem de treballar perquè el futur sigui possible i això afecta a l’energia, l’aigua, la formació de les persones i les comunicacions’. La clau de les actuacions fetes a La Selva és ‘socialitzar l’espai públic’, ha conclòs.

Jaume Garcia

 

Obre al trànsit la carretera T-3231 entre Almoster i la Selva del Camp 

L’actuació ha millorat la seguretat en aquesta via, per on circulen 1.500 vehicles diàriament. Fotos: Diputació

La carretera T-3231 entre la Selva del Camp i Almoster obre al trànsit aquest dimarts, dia 3 d’agost, un cop finalitzades les obres iniciades l’any passat. L’actuació ha suposat el condicionament total d’aquesta via, amb una circulació mitjana de 1.590 vehicles i que presentava un traçat dificultós. D’altra banda, el projecte ha inclòs la construcció de la variant d’Almoster, que permet reduir el trànsit rodat per l’interior de la localitat, i la creació d’una via pedalable en part de l’antic traçat de la carretera. Les obres s’han dut a terme en un tram de 3,7 quilòmetres, amb una inversió de 5M€ per part de la Diputació de Tarragona, titular d’aquesta infraestructura.

A més d’unir Almoster i la Selva, la carretera dona servei a les urbanitzacions de Castellmoster, el Picarany i el Puig, i a la localitat de Castellvell. Amb una amplada de 8 metres (6 metres de calçada i 2 metres de vorals), l’actual carretera T-3231 representa una considerable millora per a la seguretat del trànsit en relació a l’anterior, que feia 4,50 metres d’ample i no permetia el pas simultani de dos vehicles pesants. A això, se li afegien altres problemes, com alguns revolts tancats, canvis de rasant importants i trams inundables.

Les obres han inclòs la construcció de tres rotondes, per ordenar i pacificar el trànsit a les cruïlles. I pel que fa al tram pedalable per un tram de l’antiga carretera, també donarà servei a vianants i a vehicles agrícoles.

Redacció

 

Sis detinguts per cultivar grans plantacions de marihuana a Ulldemolins, Almoster i Reus

Imatge d’una de les plantacions de marihuana intervingudes pels Mossos. Foto: Mossos

Els Mossos d’Equadra han detingut entre dimecres i dijous sis persones per cultivar grans plantacions de marihuana a municipis del Baix Camp i el Priorat. Les detencions es van fer en tres operatius diferents, a Ulldemolins (Priorat), Almoster (Baix Camp) i Reus (Baix Camp). A Ulldemolins es van detenir quatre persones, sospitosos de cuidar una plantació de marihuana ubicada en una zona muntanyosa de difícil accés als peus de la serra del Montsant. A Almoster, s’ha detingut home com a responsable d’una plantació ubicada en una zona boscosa de difícil accés. I a Reus, també s’ha detingut un home, que ha ingressat a presó, com a presumpte responsable d’un assecador de marihuana. En total, s’han intervingut unes 9.300 plantes.

Els detinguts tenen entre 19 i 58 anys, dos d’ells són veïns de Cambrils i la Selva del Camp, mentre que la resta no tenen domicili conegut. Cinc dels sis arrestats tenen nacionalitat albanesa i el sisè és de nacionalitat espanyola. Tots ells han estat arrestats com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública.

En l’actuació a Ulldemolins, els mossos van irrompre en una zona muntanyosa de difícil accés ubicada als peus de la serra de Montsant, on les investigacions prèvies havien confirmat que s’estava cultivant una macro plantació exterior de marihuana. Els agents hi van intervenir 3.175 plantes de cànnabis amb floració, 2.080 esqueixos i 10.900 grams de cabdells de marihuana.

Els agents van detenir quatre sospitosos de cuidar la plantació, després que haguessin fugit camp a través. Els Mossos van haver d’utilitzar l’helicòpter per emportar-se les plantes de marihuana.

També s’ha sol·licitat un informe pericial als responsables del Parc Natural del Montsant per determinar si l’afectació de la plantació a l’entorn suposa un delicte contra el medi ambient o es tracta d’una infracció administrativa en base a la Llei d’Espais Naturals de Catalunya.

En una altra operació, els Mossos van localitzar una altra plantació de marihuana en una zona boscosa de difícil accés entre Almoster i la Selva del Camp. Quan van arribar a la zona, van detectar una plantació exterior i un petit campament amb tendes de campanya situat en una zona on només es podia arribar mitjançant unes cordes amb nusos.

En l’operatiu, van detenir una persona com a responsable de la plantació, un home de 58 anys veí de la Selva del Camp que feia tasques de masover al terreny i, segons la policia, hauria col·laborat amb un grup criminal per ubicar allà la plantació. El detingut va quedar en llibertat després de declarar a comissaria amb l’obligació de presentar-se davant l’autoritat judicial quan sigui requerit.

Aquesta plantació estava formada per 4.125 plantes de marihuana. Per regar-les, hi havia instal·lada una canonada que arribava fins a una finca de la Selva del Camp. La canonada estava connectada a una bomba de rec que extreia l’aigua d’una bassa.

Els Mossos també van desmantellar una instal·lació ja preparada per acollir una plantació interior que encara no havia rebut les plantes.

Finalment, en un tercer operatiu, la policia ha localitzat aquest setmana una nau utilitzada com a assecador de marihuana ubicada al carrer Alt de Sant Pere de Reus. Dins de la nau hi van trobar 2.000 plantes i 2 quilograms de cabdells preparats per a la seva distribució.

Dins de les instal·lacions, els agents van trobar amagat darrere d’una rentadora un home, a qui van detenir per un delicte contra la salut pública. Li van intervenir 740 euros en efectiu, sis bitllets de diferents països i un telèfon mòbil. El detingut té 25 anys i va ingressar a presó després de passar a disposició judicial.

ACN

 

Trobat mort en una riera un avi d’Almoster que havia desaparegut

Un veí d’Almoster de 68 anys d’edat ha estat trobat mort la tarda de dimecres en una riera, d’on se suposa que hauria caigut. L’alerta l’havia donat al migdia la seva néta, en veure que no retornava a casa, ja que sempre feia la mateixa rutina horària.

Fins a deu dotacions de bombers han participant en les tasques de recerca de l’home que s’havia donat per desaparegut a la urbanització Castellmoster, a Almoster. L’home havia sortit a les onze del matí a buscar espàrrecs i solia tornar a casa seva a les dues de la tarda.

Ja de tarda, s’ha sumat a la cerca un helicòpter dels Bombers de la Generalitat. Sobre les 18:20 hores ha estat localitzat mort.

 

14-F: Alcaldes que ‘guanyen’ i alcaldes que ‘perden’ a casa seva

Imatge d’una mesa electoral instal.lada a Tarragona. Foto: Tots21

Una derivada que els alcaldes i alcaldesses es miren amb lupa en unes eleccions que no són municipals és el resultat que es dona al seu municipi. ‘Hi ha vot de càstig a la meva gestió? M’estan premiant? És un efecte general al que no puc fer-hi front?’, són les preguntes habituals que es donen els mandataris i mandatàries locals i que confirmen diferents fonts. Alguna cosa d’això hi ha, però unes autonòmiques no són unes municipals.

La comparativa té el hàndicap que el Pdecat participava enguany separat de Junts, i cal tenir present que els socialistes han pujat arreu en vots i ERC, tot i guanyar a la circumscripció de Tarragona, ha perdut vots. A més, la participació ha baixat 28 punts a la província.

Jordi Jové, regidor de Comunicació de l’Ajuntament de Castellvell del Camp -per ERC-, corrobora com es viuen unes autonòmiques governant un Ajuntament: ‘T’estàs examinant contínuament, és una avaluació continuada encara que les eleccions no tinguin res a veure amb l’Alcaldia’.

A La Canonja, socialista des que es va assolir la municipalitat -eufemisme per anomenar la segregació respecte a Tarragona- els socialistes han matxacat els rivals el 14-F, amb dues vegades i mitja el nombre de vots respecte al segon, que ha resultat ser Vox -762 contra 300 vots-. A les municipals de 2019, els socialistes van assolir 1.700 vots i el següent a la llista d’aleshores, AMUNT, 285. Ara bé, a les autonòmiques de 2017, Ciutadans va aconseguir una gran victòria -1.511 vots contra els 786 dels socialistes-. Si l’oposició creu que s’està acostant a Roc Muñoz, s’ho ha de fer mirar.

A Almoster, al Baix Camp, el sempitern alcalde d’ERC, Àngel Xifré -ho és des de 2004-, és àmpiament popular: va aconseguir set regidors, per dos Junts. Ara bé, diumenge es va girar la truita… de nou: Junts ha guanyat amb 263 vots i ERC ha quedat en segon lloc amb 184. De fet, res de nou sota el sol perquè en 2017 també va guanyar Junts, amb una distància de 350 contra 263.

A Les Borges del Camp hi havia un afegit que conferia més emoció a les eleccions de diumenge: el seu alcalde era candidat per Junts i anava a la llista de número 5. Finalment, l’escrutini l’ha deixat fora en fer el tall amb quatre diputats. Doncs bé, a Les Borges, Junts ha guanyat de carrer per davat d’ERC: 356 a 252 vots, ambdós molt lluny dels següents classificats. Són uns resultats similars als de les autonòmiques de 2017.

Prades té una aldessa carismàtica, Lídia Bargas, que suma victòria rere victòria. Ahir, la seva formació, Junts, va frenar l’ascens general d’ERC i ambdues formacions van empatar a 110 vots. Fa tres anys, però, Junts havia guanyat per 163 a 137 vots. Als Pallaresos, un altre empat en primera posició: entre ERC i els socialistes. ERC és a l’oposició municipal i el PSC cogoverna. Aquí, la recuperació socialista de diumenge ha estat molt notable.

A Riudoms, no hi ha hagut ‘efecte vacuna’… o sí –la polèmica per la vacunació de l’alcalde, Sergi Pedret-. Tal vegada no ho sabrem mai. Junts, la formació de l’alcalde, vencia diumenge superant ERC per 825 contra 702 vots-. Fa tres anys, Junts va arrasar, això sí.

A Mont-roig del Camp, l’oposició acaba de protagonitzar un fet insòlit: va tombar en el darrer ple l’aprovació dels pressupostos municipals de 2021. Caldrà tornar a negociar. Hi governen els socialistes amb Fran Morancho al capdavant. Ara bé, les eleccions d’ahir l’han reforçat: el PSC va quedar molt superat a les autonòmiques de 2017, situant-se en una llunyana quarta posició. Diumenge va quedar segon, rere ERC i guanyant deu punts, mentre ERC en va afegir tres. L’increment socialista s’explicaria per l’ensulsida de Cs. Vox també esgarrapa un bon tresor i se situa quarta amb un botí d’un 14,08%, però no puja tant com a Salou, Vila-seca o La Canonja, en què ha quedat segona. Hi ha efecte alcalde? Difícil saber-ho.

Mont-roig té una configuració demoscòpica sui generis: Mont-roig per un cantó i Miami per un altre, i l’actual alcalde és de Miami. Es pot donar el cas que a unes locals, gent de Mont-roig no voti socialista per què el candidat és de Miami, i en canvi sí voti PSC a les autonòmiques. A Mont-roig se sospita que l’efecte alcalde ha estat significatiu ja que en gairebé totes les meses electorals de Miami s’ha votat socialista, menys una que ho ha fet a Vox i que correspon als electors del golf Bonmont.

A Torredembarra i a Altafulla, els sengles alcaldes d’ERC han guanyat a casa seva. En el primer cas, el carismàtic Eduard Rovira, amb un apassionant frec a frec amb els socialistes -1.331 a 1.124 vots-, mentre que a l’Altafulla de Jordi Molinera i Alba Muntadas -coalcaldes-, la diferència ha estat de 36 vots davant Junts: 548 a 512, una distància en percentatge similar a la de 2017, però canviant el principal rival. Llavors va ser Ciutadans i ara, Junts.

A Constantí, l’alcalde que més arrasa al territori, el socialista Óscar Sánchez, ‘guanya’ també diumenge i a major distància que en 2017: arrastra 529 vots, contra els 354 del segon classificat, ERC. Són 10 punts de diferència, quan en 2017 era de 28 dècimes.

Jaume Garcia

 

Castellvell, Altafulla i Almoster lideren el rànquing dels municipis amb més renda de Tarragona

Imatge d’arxiu de Castellvell del Camp.

Matadepera (Vallès Occidental), Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) van ser els tres municipis de Catalunya amb més renda per habitant l’any 2018. Segons les últimes dades publicades aquest dimarts per l’Agència Tributària, la renda mitjana dels habitants de Matadepera va ser de 218.788 euros anuals, una xifra que també situa el poble vallesà al capdavant del rànquing espanyol. A Sant Just Desvern, la renda mitjana va ser de 58.875 euros anuals, mentre que a Sant Cugat del Vallès es va situar en 57.565 euros. Dins el ‘top’ deu hi figuren nou ciutats de la demarcació de Barcelona, amb l’única excepció de Peralada (Alt Empordà), que ocupa la vuitena posició.

La resta de les deu primeres posicions del rànquing estan ocupades per Alella (Maresme), amb una renda mitjana de 54.412 euros anuals; Sant Vicenç de Montalt (Maresme), amb 52.058 euros; Cabrils (Maresme), amb 48.765 euros; Sitges (Garraf), amb 48.042 euros; Peralada (Alt Empordà), amb 46.576 euros; Teià (Maresme), amb 46.128 euros; Castelldefels (Baix Llobregat), amb 45.279 euros, i Cabrera de Mar (Maresme), amb 44.843 euros.

Castellvell, Altafulla i Almoster a Tarragona

Pel que fa a Tarragona, el municipi que encapçala al rànquing és Castellvell del Camp (Baix Camp), on els ingressos mitjans són de 38.237 euros anuals. A continuació apareixen Altafulla (Tarragonès), amb 37.811 euros, i Almoster (Baix Camp), amb 37.315 euros.

A la demarcació de Girona, les altres dues primeres posicions són per Riudarenes (La Selva), amb una renda mitjana de 43.392 euros anuals, i La Jonquera (Alt Empordà), amb 37.156 euros.

A la demarcació de Lleida, el poble amb més renda anual és Alpicat (Segrià), amb 34.417 euros; seguit d’El Pont de Suert (Alta Ribagorça), amb 30.601 euros, i Torrefarrera (Segrià), amb 29.160 euros.

Per altra banda, quatre dels cinc municipis catalans amb la renda més baixa de Catalunya es concentren a la zona de les Terres de l’Ebre. Les últimes posicions de la llista estan ocupades per Batea (Terra Alta), amb uns ingressos anuals mitjans de 16.233 euros; Horta de Sant Joan (Terra Alta), amb 19.303 euros; Camarles (Baix Ebre), amb 19.345 euros; Torres de Segre (Segrià), amb 19.351 euros, i El Perelló (Baix Ebre), amb 19.556 euros).

Catalunya i Madrid monopolitzen el ‘top’ deu estatal

Dins el rànquing dels deu municipis més rics de tot l’Estat tan sols hi apareixen ciutats catalanes i de la Comunitat de Madrid. Matadepera ocupa la primera posició, seguida de Pozuelo de Alarcón (79.506 euros) i Boadilla del Monte (61.910 euros). La resta de la llista està formada per Alcobendas (60.842 euros), Sant Just Desvern (58.875 euros), Sant Cugat del Vallès (57.565 euros), Majadahonda (54.506 euros), Alella (54.412 euros), Torrelodones (54.123 euros) i Villanueva de la Cañada (52.826 euros).

ACN