La Policia Local d’Amposta ha detingut aquest dilluns al migdia un home de 47 anys com a presumpte autor de la mort de la seva exparella, una dona de 34 anys, en un habitatge del municipi.
Fonts properes a la investigació han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que el cadàver de la víctima ha aparegut esquarterat, amb unes parts a l’interior del pis, situat al carrer Xile, i altres en contenidors que els Mossos d’Esquadra han precintat i estan custodiant. Es creu que la dona hauria pogut morir fa dies, fins i tot una setmana. El detingut tenia una ordre d’allunyament de la víctima.
Segons les mateixes fonts, ha estat un amic del suposat autor qui ha avisat del que havia passat la Policia Local, que ha localitzat l’home deambulant per la ciutat. Ell ja tenia un historial d’agressions cap a la dona, que en una ocasió s’havia intentat defensar de l’ara detingut amb un ganivet amb el qual l’hauria arribat a apunyalar. Va ser arran d’aquesta baralla que se li va imposar l’ordre d’allunyament. Ambdós tenien una relació tòxica i des dels cossos policials s’havia ofert ajuda a l’agredida.
Els Mossos han informat que la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Terres de l’Ebre s’ha fet càrrec de la investigació i que l’autoritat judicial n’ha decretat el secret d’actuacions. L’Ajuntament d’Amposta podria decretar tres dies de dol i convocar un minut de silenci si es confirma la naturalesa del crim.
Constantí s’ha superat Diumenge de Resurrecció portant de nou als carrers de la vila la Passió de Jesús, amb la participció de més de 80 persones, comandades per l’associació teatral Les Forques, dirigida per Marc Cardó.
Jesús, d’infant, amb Maria i Josep. Foto: Tots21
Vuit han estat els escenaris de la representació única, arrencant des de l’antic centre parroquial del carrer Major, davant l’Ajuntament, on un grup de recreadors han aparegut amb rams d’oliveres a les mans i cridant ‘Hosanna!’, mentre saludaven l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, en una escena molt viva, rica i plena d’entusiasme, que ha contagiat al públic, un inici potent d’una Passió que s’ha allargat durant gairebé tres hores i que ha acabat amb l’escena culminant de la Crucifixió de Jesús, envoltat del lladre bo i el lladre dolent, i la baixada de la Creu.
Cada escena tenia lloc en un espai diferent de la vila. La segona ha estat la infantesa i joventut de Jesús i la tria dels seus apòstols, escenes situades a les escales de la plaça de l’església, per passar al miracle de la resurrecció de Llàtzer, en un racó on s’ha simulat com Llàtzer tornava a la vida sortint de la tomba.
L’escena del Sant Sopar. Foto: Tots21
Uns metres més avall, al recinte ajardinat de la muralla, es representava la traïció de Judes, el Sant Sopar i el prendiment de Jesús, per encabat seguir l’escenar de Jesús a casa d’Herodes, el judici de Pilats i finalment, les escenes culminants, el Via Crucis, la Crucifixió i la baixada de la Creu, que ha tingut lloc a la Pista d’Estiu.
Prop d’una vuitantena de persones han mostrat el seu entusiasme per donar forma a aquest projecte des del repartiment d’actors i actrius, decorats i vestuari. Una de les grans novetats d’aquest any ha estat la introducció de diversos passatges musicals cantats. La Passió ha comptat un any més amb la col·laboració dels Armats de Constantí.
Albert Varo ha estat clau en la victòria. Foto: Nàstic
El Nàstic ha tornat pel camí de la victòria gràcies a un gol de Marc Fernández a l’inici de la segona part en la seva visita a El Toralín, on s’ha desfet de la Ponferradina.
Tot i això, Varo ha estat decisiu perquè els grana s’hagin endut els tres punts gràcies a una aturada miraculosa a boca de canó d’Andújar just en el descompte del partit.
Després de la derrota inesperada a casa contra l’Unionistas, Dani Vidal provocava una revolució ofensiva donant entrada enrera a Marc Montalvo i col.locant la dupla atacant Marc Fernández-Pablo, i als costats, Jaume Jardí i Alex Mula. Molta pólvora. Tot i això, l’arrencada grana del partit no ha estat una tempesta ofensiva, més aviat buscaven protegir l’espatlla. I efectivament, començava aviat la Ponfe generant una clara ocasió de gol quan Yeray rebia en posició franca, però rematava desviat un xut que feia olor a gol. Tot seguit, segona opció de gol quan Yuri es trobava amb una pèrdua de pilota a la sortida defensiva, i incomprensiblement l’engaltava massa amunt. Dos avisos molt seriosos per als de Dani Vidal.
Es referia el Nàstic del doble ensurt amb dues accions de Jaume Jardí, que aturava el porter local, Prieto. Acabaria una primera part en la que els grana havien salvat el gol en contra.
Als tres minuts de la represa, una centrada made in Alex Mula era rematada a mitja altura per Marc Fernández davant la indecisió de la defensa gallega. Era el gol que acabaria donant els tres punts. Entraria seguidament Gorostidi, el sacrificat de l’onze inicial, per Alex Mula. No patiria massa el Nàstic, acostumat a fer-hi a les segones parts quan va per davant del marcador, menys en el temps de descompte, quan Varo salvaria el gol en un teva-meva amb Andújar.
Roigé i Castellà, amb els alcaldes de la Secuita i Perafort, a més del cap de projectes de la Cambra. Foto: Cedida
Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, ha traslladat aquesta setmana al subdelegat del Govern de l’Estat a Tarragona, Santi Castellà, les inquietuts de l’ens que presideix té a causa de les mancances que arrastra l’estació del Camp de Tarragona del tren d’alta velocitat (AVE), entre les que destaquen els problemes dels accessos.
Acompanyada per l’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, i l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, a més del director de Projectes i Competitivitat de la Cambra, Jordi Cáceres, Laura Roigé ha volgut conèixer de primera mà els projectes que el Govern té per l’estació de l’AVE, a banda de reclamar les millores pendents que necessita aquesta infraestructura estratègica pel territori.
En aquest sentit, els alcaldes i la Cambra han demanat un millor accés a l’estació transformant l’antiga N-240, des de Sant Salvador fins a la rotonda d’accés a l’estació, en una via de dos carrils més un. A més, han proposat que aquesta inversió s’inclogui dins els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, ja que la millora no resulta especialment complicada des d’un punt de vista tècnic i es pot encaixar dins el mateix espai de servitud de la via.
Les parts també han expressat el malestar per la lentitud en els tràmits d’aprovació del pàrquing que impulsa l’Ajuntament de la Secuita, que no podrà estar operatiu fins el 2026. En aquest sentit, creuen que és necessari que la Generalitat de Catalunya construeixi amb la màxima celeritat el ramal d’accés des de la carretera del Catllar fins a l’Estació de l’AVE. Una demanda que la Cambra i els alcaldes de la Secuita i Perafort ja li van expressar a Laura Vilagrà, consellera de Presidència, l’abril de 2022 en una reunió al Palau de la Generalitat.
Aspecte dels carrers del nucli antic de Creixell dissabte al matí. Foto: Cedida
Creixell ha reculat aquest dissabte en el temps i enamorat de l’Edat Mitjana, s’ha plantat a l’època de l’amor cortès als peus de l’imponent castell i les seves torres defensives.
El Mercat Medieval ha desplegat els seus aromes i el contorn del nucli antic s’ha deixat endur per l’encant dels trobadors, les llegendes, les cartes de tarot, la màgia orientalitzant i, com no, les grans viandes amb què s’assortien principalment les classes benestants, i quan hi havia pau i treva, les més populars.
Una cercavila executada amb maestria medieval pel grup de recreació musical sabadellenc Taraska donava inici aquest dissabte al Mercat Medieval, que compta també, a part de les parades, amb una zona de restauració, passacarrers d’animació i un taller d’instruments musicals que se celebrava dissabte per la tarda al Casal Municipal.
L’alcaldessa i la regidora Chelo Picón. Darrera, els regidors Jordi Llopart i Jaume Serret, a la plaça de Mirador. Foto: Tots21
Alcaldessa i regidors, comprovant les parades abans de la inauguració del certamen. Foto: Tots21
“Són dos dies de festa on la ciutadania trobarà el típic mercat medieval, amb les parades d’artesania o d’alimentació, mentre podran passejar pels carrers i podran seguir les actuacions tematitzades programades i situar-se a l’Edat Mitjana, amb la presència de joglars, amb artesans i personatges típics que expressen aquella forma de viure d’aleshores”, explicava a TotsTarragona21 l’alcaldessa, Montse Muñoz. A l’atractiva i reposada plaça del Mirador, on Creixell dibuixa un balcó de cara al mar, hi ha instal.lats “jocs de fusta i altres divertiments per a la canalla. Desitgem que la gent vingui a Creixell hi tingui una grata experència”, afirmava.
El Mercat, el formen 45 estands, “esponjat en més espai per evitar aglomeracions de manera que es pugui passejar pels carrers del poble amb més amplitud. Hem tallat els carrers per fer a un accés lliure, al temps que hem ubicat un pàrquing dissuasori a la porta de llevant”.
Jaume Serret, regidor de Comerç de l’Ajuntament, detallava, al seu torn, que “amb el Mercat Medieval arranquem la nova temporada, aprofitant la quantitat de visitants que vénen per Setmana Santa i seguirem així fins als mesos de setembre-octubre”. El públic “és majoritàriament nacional i ho veiem en els càmpings del municipi, que es troben al 80 per cent de la seva ocupació”.
Jordi Llopart, regidor de Turisme, posava l’èmfasi que el Mercat Medieval està “plenament consolidat amb deu edicions” i subratllava que diverses entitats del municipi també han muntat parada aquests dos dies de la fira: “Es tracta de la Colla de Diables, l’Associació de Comerciants, l’associació Papallones Liles i dues parades de gent de Creixell”.
La parada de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Creixell. Foto: Tots21
Sempre està presents en els esdeveniments de Creixell la seva Associació de Comerciants i Empresaris, que presideix Marta Vilaspasa, que regenta com a tercera generació un conegut -i reconegut- forn de pa. Han muntat una parada original, unint “el Mercat Medieval i la Setmana Santa“, explicava la seva presidenta: un photocall per a què la canalla es faci fotos com si fossin soldats medievals, amb dos arbres simulats d’on pengen 34 ous de pascua de cartró amb el nom de les 34 empreses que formen l’associació. Al costat, uns tallers de decoració d’ous de pascua perquè els pinti la mainada.
Formatges Montbrú, d’alta qualitat, amb Pere Antúnez al capdavant de l’estand. Foto: Tots21
Què podem tastar del Mercat Medieval? Doncs formatges de la reconeguda firma Montbrú, de Moià, que té granja pròpia als Aiguamolls de l’Empordà, però a més recull la llet de diferents punts de Catalunya per elaborar uns productes considerats els millors del món gràcies al mestre formatger que els dóna forma, explicava a TotsTarragona21 Pere Antúnez, que atén a la parada. Montbrú ha tornat a la fira de Creixell després de dos anys d’absència, un mercat que li dóna bons fruits.
Com també li passa el mateix a la firma bigatana La Casa del Fuet, especialitzada en tota mena d’embotits: “El tradicional, de pebre, d’all, de formatges molt variats,…”, comentava David Sunyer, una firma de qualitat que no es perd cada any el mercat creixellenc.
D’Alcover ha vingut La Mel del Remei, amb la Montse Castañer. Foto: Tots21
Més a prop, venint d’Alcover, tenim la Mel del Remei. Atén la parada la Montserrat Castañer: “És el primer cop que venim al Mercat Medieval de Creixell. Que com n’hem tingut notícia de la seva existència? A través de la premsa i de coneguts”, responia la Montserrat. A més de la clàssica mel d’abelles ofereix vermut de mel i també hidromel, entre d’altres articles.
El Nico i la Virgínia serveixen pa de forn de llenya. Foto: Tots21
A prop de la Montserrat es troba el forn de llenya La Fornada, vingut del Montseny, una empresa situada en plena muntanya a prop de Sant Celoni, i que atenen el Nico i la Virgínia. Ella ens explica: “Venim cada any i som força coneguts aquí, de manera que ja esperen el ‘pa del Nico'”, com li diuen. “La gent de Creixell és molt agraïda”, se sincera. Quin assortiment presenten? “Pa de nous, d’espelta, d’olives, amb ceba o amb xocolata”, per citar-ne alguns.
Els olotins Artesans de l’Abel, amb la Miquela Pozza al capdavant. Foto: Tots21
També a prop hi ha la parada Artesans de l’Abel, procedent d’Olot, i que atén Miquela Pozza, italiana, que destaca que l’obrador és a Olot, però el magatzem, a Mataró. Formatges i embotits de qualitat, també, per a paladars gustosos.
L’aroma medieval continuarà i clourà quest diumenge.
Moment en què els portants aixequen un pas durant la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Foto: Neus Bertola
Milers de persones s’han concentrat aquest Divendres Sant pels carrers de la Part Alta de Tarragona per viure amb solemnitat i devoció la processó del Sant Enterrament.
Es tracta de l’acte central de la Setmana Santa a la ciutat, on hi participen tretze confraries i prop de 4.000 persones. De fet, és de les processons més antigues de Catalunya, amb 474 anys d’història.
Enguany, com a novetat, els organitzadors han canviat el tram final del recorregut per “evitar aglomeracions”, segons ha detallat el president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Francesc Seritjol, qui ha afegit que d’aquesta manera també es recupera el traçat original. “Feia més de 30 anys que no passàvem pel carrer del Trinquet”, ha celebrat.
A quarts de cinc de la tarda, les confraries han entrat els seus passos a la plaça del Rei de Tarragona i els han portat davant de l’església de Nazaret, com és habitual. Un ritual, la recollida de misteris, que durant els últims anys ha guanyat adeptes i cada vegada són més les persones que s’hi apropen per fotografiar els diversos episodis i elements representats de la vida de Jesús.
Portants d’un pas durant la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Foto: Neus Bertola
“La recollida de misteris ha guanyat més adeptes, perquè és un acte més dinàmic que la processó, on tot és més lent”, ha afirmat el president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Francesc Seritjol, qui ha afegit que “l’hora també ajuda”. A més, ha afirmat que es tracta d’un acte “tradicional de Tarragona”, ja que la recollida dels misteris per part dels armats “no es fa a cap lloc més de Catalunya”.
Enguany, a la processó hi han participat la vintena de passos en la seva totalitat. L’any passat el ministeri del Descendiment de la Creu no va poder participar-hi, després que el 2022 patís un accident durant la processó i els treballs de reparació no s’enllestissin a temps per al 2023.
Retorn al traçat original
Una altra de les novetats d’aquest 2024 és que els organitzadors han decidit canviar el recorregut i tornar a passar pel carrer del Trinquet, com es feia originalment. “A conseqüència del cablejat es va haver de modificar el recorregut”, ha explicat Seritjol, qui ha afirmat que feia més de 30 anys que no es feia aquest circuit. A més, ha afegit que amb l’antic traçat, moltes vegades confluïen els passos que encaraven la recta final de la processó, amb aquells que retornaven a l’església de Sant Agustí per ser guardats.
Una confraressa a la recollida de misteris de Tarragona. Foto: Neus Bertola
A dos quarts de vuit del vespre, la vintena de passos, encapçalats pel so dels armats de La Sang, han sortit de la plaça del Rei i s’han dirigit cap a la Portella, recorrent el passeig, el portal i la plaça de Sant Antoni, passant pel carrer dels Descalços, l’Arc de Sant Llorenç, el Sant Pau, el pla de Palau, la Mare de Déu del Claustre, les Escrivanies Velles, el pla de la Seu, les Coques, el Pare Iglesias, la Merceria, la plaça de les Cols, el Major, la baixada de la Misericòrdia, la plaça de la Font, el Sant Fructuós, el Comte de Rius, la Rambla Nova, el Sant Agustí, el Portalet, el Trinquet Nou, la plaça de l’Esperidió i la baixada de la Peixateria, fins a arribar, de nou, a la plaça del Rei.
Vuit anys al capdavant
Enguany, la processó del Sant Enterrament i el conjunt d’actes organitzats en el marc de la Setmana Santa a Tarragona també han estat especials per a Seritjol, ja que aquest és l’últim any al capdavant de l’agrupació, després de vuit anys. L’encara president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona ha celebrat que durant el seu mandat “s’han aconseguit fer actes molt més dinàmics, més vistosos i més curts”.
Pel que fa al relleu generacional, Seritjol ha defensat que “gent jove n’hi ha” i considera que el que s’ha de fer és que la gent que porta més anys “faci un pas al costat per seguir acompanyant, però deixant que la gent jove tiri endavant”.
Entrada del Crist a la plaça de la Sang. Foto: Tots21
Reus ha emmudit a les tres de la tarda d’aquest Divendres Sant amb l’entrada del Sant Crist de la Sang a la plaça del mateix nom per reviure, un any més, la cerimònia de les Tres Gràcies, quan la imatge del Crist era girada cara al públic, fent tres moviments, a dreta, centre i esquerra, perquè la ciutadania li expressés les tres gràcies. Milers de persones han seguit la processó, acompanyada d’un temps suau. Hi ha hagut algunes llàgrimes entre els assistents en aquest colpidor cerimonial tan reusenc.
Un cop complert el ritual i mentre la imatge del Crist entrava al Temple de la Sang se sentí el clàssic crit de ‘Visca Crist Rei!’, acompanyat d’un ampli ‘Visca!’ pronunciat pel públic com a resposta.
Culminava així, amb silenci absolut, recolliment i devoció l’acte més típicamet reusenc de la Setmana Santa. Cloïen la comitiva l’alcaldessa de Reus, Sadra Guaita, els regidors de l’Ajuntament; el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé, a més de l‘Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i els rectors de Reus.
Es parla que el fet de girar la imatge del Sant Crist de la Sang de cara al poble sembla que fou realitzat per primer cop el 1907. El portador d’aquell any era Josep Colom i Marca, qui abans d’entrar a l’església va deturar-se i es va girar de cara al poble perquè la gent present pogués demanar millor «les tres gràcies», tot responent de ben segur a una tradició que ja feia molts anys que els reusencs devien celebrar. L’any 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, el Temple de la Sang i la imatge del Sant Crist, van ser incendiats, fet que va provocar la interrupció de l’acte de les Tres Gràcies fins a meitats de la dècada dels anys 1940.
Els Armats de la Sang i els penitents. Foto: Tots21
Les Tres Gràcies de Reus, però, inclouen les professons del migdia del Divendres Sant: la de l’Agonia i la de tornada o de les tres, la culminant, organitzades per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, així com la funció de l’Agonia o de les Set Paraules, que es fa entremig a la Prioral de Sant Pere i l’Acte final de les Tres Gràcies que té lloc just abans que la imatge entri de nou a l’església de la Sang.
Els fets s’han produit a la zona del Fortí de la Reina i el mal estat de la mar ha dificultat les tasques de rescat. Foto: ACN
Dues persones han mort aquest dijous a la platja del Miracle de Tarragona, una de les quals era menor d’edat, de 16 anys, mentre l’altre era de 32 anys.
Salvament Marítim i Creu Roja han rescatat quatre persones de l’aigua, però posteriorment, dues d’elles han perdut la vida. Segons han confirmat fonts policials, una de les víctimes és un jove menor que ha caigut a l’aigua o s’hi banyava.
Segons les primeres investigacions, els fets s’han produït quan el menor es trobava amb un grup d’amics i per una imprudència hauria caigut a l’aigua. Davant els crits d’auxili dels seus acompanyants també menors, un home de 32 anys, de nacionalitat alemanya i que estava a la zona amb un altre grup de gent, ha intentat rescatar el jove llençant-se al mar. Tot i que l’ha pogut arribar a agafar, el mal estat de la mar els ha separat i ambdós han acabat perdent la vida.
Salvament Marítim els ha pogut treure de l’aigua amb l’helicòpter Helimer 221 i els ha portat fins al dispositiu d’emergències mèdiques que s’ha muntat a la platja, però ja no s’ha pogut fer res per salvar-los.
Segons Salvament Marítim, dues persones més s’havien llançat al mar per ajudar les víctimes i han hagut de ser rescatades amb l’helicòpter i l’embarcació de Creu Roja.
En l’operació hi ha intervingut Salvament Marítim, Creu Roja, Bombers, Mossos i Guàrdia Civil. Foto: ACN
En el dispositiu de rescat també hi ha participat els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil que s’ha fet càrrec de la investigació. L’avís al 112 s’ha rebut a les 14:20 hores i s’ha activat l’helicòpter Helimer 221 de Salvament i l’embarcació LS Ariel de Creu Roja Tarragona.
Els Bombers de la Generalitat han fet una primera intervenció des de terra per intentar apartar de la costa totes les persones que hi havia a la zona, on hi ha un fort onatge. També han ajudat a Salvament Marítim en la localització dels accidentats.
Imatge d’una concentració de treballadors a les portes de la presó de Mas d’Enric per rebutjar la mort de la treballadora. Foto: Mar Rovira
El director de la presó Mas d’Enric, al Catllar, Paco Romero, serà rellevat de la direcció de l’equipament després de posar a disposició el seu càrrec just després de la mort, fa dues setmanes, d’una cuinera del centre a mans d’un reclús, Núria López.
Es tracta del primer canvi en la cúpula directiva de les presons catalanes després d’aquest crim, que va acabar d’encendre els ànims dels funcionaris dels centres penitenciaris. Els sindicats i treballadors van bloquejar els accessos als centres alguns dies i van demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, però fins ara no s’havia rellevat cap alt càrrec.
Segons el Departament de Justícia, es tracta d’una decisió meditada, que Romero ja havia demanat feia temps, abans del crim, i que ha comptat amb l’acompanyament de la direcció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV). La decisió s’ha pres de forma “consensuada” entre el director i la SMPRAV, que convenen que cal ara encarar una nova etapa al centre després de la crisi viscuda en els darrers dies. Romero, un professional de vàlua reconeguda i amb una llarga trajectòria en el sistema penitenciari català, assumirà a partir d’ara noves responsabilitats directives en alguna altra presó o al departament. Els propers dies es farà oficial el nomenament del nou director o directora d’aquest centre.
Romero ha estat al capdavant del centre penitenciari de Tarragona des de l’abril del 2005 i va inaugurar Mas d’Enric. Segons el departament, ha fet una gestió “excel·lent” del centre i ha exercit les seves responsabilitats amb “gran professionalitat i vocació de servei públic”. Destaca també l’àmplia trajectòria al sistema penitenciari català en una carrera que va començar el desembre del 1988 com a funcionari. Des del 1997 ocupa responsabilitats directives com administrador de la presó de Ponent o subdirector de règim de Ponent i de Tarragona. Va dirigir la presó antiga de Tarragona des del 2005 al 2015 i després ja va enllaçar amb l’etapa directiva a Mas d’Enric.
Reforçar la seguretat als centres penitenciaris i reduir riscos
A banda d’aquest relleu, el Departament i les direccions dels centres ja han pres mesures en la línia de reforçar la seguretat als centres penitenciaris i reduir riscos. En concret, es reforça la vigilància en els tallers i cuines del CIRE, es dotarà de dispositius de comunicació i emergència (walkies i/o polsadors d’emergència) a tot el personal i es reforçarà també el personal al servei de cuina. També es revisaran els llocs de feina, avaluant necessitats i mancances en matèria de seguretat i es farà formació en protocols de seguretat als centres penitenciaris al personal CIRE. A banda, es modificarà la circular que regula l’assignació dels llocs de feina dels interns als centres penitenciaris en el sentit de valorar si el recorregut del candidat s’ajusta al risc potencial del lloc de feina de destinació.
De fet, aquest dimarts es va saber que les presons de Ponent i de Lledoners han decidit treure de la cuina els interns que compleixen condemna per homicidi o altres delictes de sang. Per ara ja s’han executat cinc canvis de destinació a Ponent, però Justícia remarca que el motiu a Lledoners és regimental. Treballadors de Ponent han demanat que es vagi més enllà i s’externalitzi el servei de cuina, així com el de la cafeteria, on hi ha interns amb ganivets i productes de neteja que poden abocar al menjar.
A més, el Departament està treballant en mesures que suposen un “salt qualitatiu” del sistema en matèria de seguretat. Millorar el clima social i el benestar emocional als centres reduint la incidentalitat ha estat una aposta que s’ha concretat amb mesures, encara per desplegar, que haurien de poder accelerar-se abans que s’acabi la legislatura, assegura Justícia.
Yolanda López, durant el seu pas pel Parlament. Foto: ECP
Yolanda López encapçalarà la llista dels Comuns per la circumscripció de Tarragona a les eleccions autonòmiques del 12M, segons ha sabut Tots21. López fou diputada al Parlament de Catalunya els anys 2018-20 i havia tornat a l’hemicicle com a nova diputada de Catalunya En Comú el juliol de 2023 en substitució de Jordi Jordan, que fou elegit alcalde de Tortosa.
En segon lloc de la llista se situa Mario Téllez i tercera, Antonia García, de Constantí. Yolanda López deixarà l’escó al cap de dos anys en favor del vilasecà Mario Téllez, que havia manifestat la voluntat d’encapçalar la llista, per la qual cosa es dibuixa una mena de tàndem.
El Consell Nacional dels Comuns ha donat llum verda aquesta tarda al seu nomenament, segons ha sabut aquest digital. Al gener d’enguany, López es va donar de baixa de Podem en el cas de la fricció amb Sumar, en ser sancionada, junt a altres 121 militants, per donar suport a una aliança amb Sumar. Queda ara per veure si Podem concorrerà a les eleccions amb els Comuns. Yolanda López és militant dels Comuns i membre del Consell Nacional.
Tot i néixer a Barcelona l’any 1966, fa molts anys que està arrelada al Vendrell, municipi del qual és regidora des de les passades eleccions municipals del 28 de maig. Administrativa comptable de professió, ha desenvolupat la seva activitat associativa en l’àmbit del voluntariat a l’educació infantil. Implicada en política des del 2014, amb el naixement de Podemos, López fou secretària d’acció institucional del partit a nivell català. A la seva primera etapa al Parlament va participar en comissions com Treball, Medi ambient, Agricultura i Justícia. Va ser impulsora de les Comissions d’Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica i d’Estudi de les Polítiques per al Millorament de la Qualitat de Vida de la Gent Gran.
L’actuació inclou un nou pas urbà, que connectarà amb la URV, el carrer Vidal i Alcover i l’estació d’autobusos. Foto: Cedida
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha adjudicat per 9,8 milions d’euros (IVA inclòs) les obres de construcció de la nova estació de Reus-Bellissens, un projecte estratègic per al desenvolupament de la xarxa ferroviària de proximitat a la província de Tarragona, emmarcat en el pla Transformem Rodalies.
L’actuació, realitzada a través d’Adif, millorarà la multimodalitat de la localitat, connectant-la amb la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona i els serveis regionals de Catalunya, atenent així les demandes actuals i futures de la mobilitat de viatgers. El projecte inclou un nou pas inferior urbà, que connectarà l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb l’estació d’autobusos.
Per l’estació circularan els serveis de les línies RT1 (Tarragona-Reus) de Rodalies del Camp de Tarragona i els trens regionals R14 (Barcelona-Lleida) i R15 (Barcelona – Riba-roja d’Ebre). Segons els estudis de demanda realitzats per Adif, s’estima que la nova estació registrarà un trànsit d’uns 1.400 viatgers diaris, que podrien arribar fins als 3.500 viatgers/dia en un horitzó de 30 anys.
La nova estació de Reus-Bellissens, situada al sud-est de la ciutat, entre les estacions de Reus i Vila-seca, es configura com una terminal moderna, integrada en una plaça de marcat caràcter urbà, al costat d’una zona de recent construcció, en la qual se situen el Campus Universitari de Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, el Tecnoparc i l’institut Roseta Mauri, entre altres.
Integrada per mòduls arquitectònics diferenciats, comptarà amb dues andanes laterals, dotats d’espais d’espera i recorreguts accessibles coberts per marquesines. El pas inferior que connectarà les andanes serà accessible, amb ascensors i escales fixes.
El projecte –que executarà l’empresa Contratas y Ventas– inclou una àrea d’aproximació i accés per als vianants accessibles, connectant amb àrees urbanes reservades per a parada de vehicles, taxis i autobusos, i integrant espais per a nous models de mobilitat sostenible.
Reproducció de l’accés que tindrà la nova estació reusenca. Foto: Cedida
Al costat de la nova estació es construirà un nou pas urbà –que finançarà l’Ajuntament de Reus conforme al conveni establert amb Adif–, que connecta l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb el carrer Jaume Vidal i Alcover i l’estació d’autobusos. D’aquesta manera, es potenciarà la permeabilitat i centralitat de la nova estació ferroviària en la trama urbana.
La urbanització al voltant del nou pas reforçarà la integració a la ciutat i els itineraris accessibles des de tots dos costats de la ciutat. De fet, el pas urbà s’integra amb l’estació i la ciutat a través d’una plaça escalonada i accessible, que genera espais confortables i assegurances, alineats amb els estàndards d’urbanisme de gènere.
Aquesta actuació contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 9, que fomenta infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat; i 11, que impulsa ciutats inclusives i sostenibles. Compta amb finançament europeu a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea-NextGenerationEU.
Josep Masdeu, durant la seva intervenció a l’Auditori de Santa Llúcia. Foto: Tots21
L’alcalde de La Selva del Camp, Josep Masdeu, dibuixava dijous passat a l’Auditori de Santa Llúcia els reptes que té fixats la localitat en el repàs que feu dels pressupostos de 2024, un acte tradicional que celebra cada any davant la ciutadania.
Les necessitats i també les solucions aportades pel consistori en matèries com l’habitatge, els costos energètics que suporta el consistori, l’existència de tants vehicles com habitants empadronats hi ha (5.800), la baixa demografia fruit d’un creixement vegatatiu negatiu (hi ha més defuncions que naixements), que es compensa amb l’arribada de gent forània (+1,8%), o l’onerós cost de la recollida i el tractament de la brossa formen el mapa de les principals preocupacions que sense embuts Masdeu posà sobre la taula en la conferència.
“L’habitatge és un problema important perquè és car i escàs”, detallà l’alcalde, i situà com a exemple que en la dècada de 2010 a 2019 només se’n van construir 22, “molt poc per a La Selva”. Ara bé, durant anys, el consistori ha empès la política de compra i rehabilitació de cases del nucli antic, de manera que fins l’actualitat s’han fet “més de 150 actuacions”. Una altra línia serà la de posar a disposició dels promotors més terrenys per a l’edificació.
Ajudes al lloguer jove
Justament, Masdeu exposava que el consistori ha aportat uns ajuts al lloguer jove que arriben als 150 euros mensuals -de 200 euros en famílies nombroses-, i que es poden complementar amb uns altres de la Generalitat -de 300 euros-. “Hem aprovat les primeres ajudes i s’hi han pogut beneficiar vuit persones”, concretava. Les ajudes es mantenen durant quatre anys. Masdeu subratllà la “impossibilitat” pressupostària que el consistori faci de promotor i construeixi habitatges. “Només 20 habitatges costarien dos milions d’euros, una xifra inviable, i només donaríem servei a 20 famílies”.
Sobre la factura energètica, aquesta es va doblar en 2023. El consistori ha dut a terme una política de substitució de llums per il.luminació led que retallen els costos. Al pressupost de 2024 figuren 350.000 euros de despesa en energia sense comptar el pavelló poliesportiu.
I el tercer gran problema és el cost de la brossa, “que en els darrers deu anys ha passat de 180.000 euros a més de 500.000”.
Les solucions
Tot i això, el consistori ha anat actuant “a poc a poc, que és com es fan les coses de manera efectiva”. Així, en el cas de fer front a l’elevat nombre de vehicles, ha adoptat durant anys una política de creació d’aparcaments gratuïts, de manera que disposa avui en dia de 814 places repartides pel municipi. “El darrer ha estat l’aparcament de Sant Agustí, que ha creat 50 noves places amb una inversió de 50.000 euros”.
Quant a l’economia, Masdeu subratllava que La Selva viu “una situació equilibrada, amb més de 200 empreses, un PIB molt per damunt del català i una taxa d’atur del 6,75%, és a dir, tenim 194 aturats, dels quals un 74% cobren alguna prestació”. Al respecte de la situació econòmica anunciava la venda de parcel.les industrials de fins a 50.000 metres quadrats, “el que vol dir que s’hi instal.laran empreses i generaran llocs de treball”.
També apuntava les solucions cercades quant a assegurar l’arribada de l’aigua justament en una població fortament industrial i pagesa, com les millores fetes en una canalització, la construcció del dipòsit regulador per servir aigua al nord i sud de la vila, millorant-ne la distribució. Altrament, La Selva podria ampliar la rebuda de l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). També es va solucionar l’enviament d’aigua als pagesos.
Els pressupostos
Els pressupostos municipals d’enguany, que van ser aprovats el novembre de l’any passat seguint el criteri que puguin entrar en vigor l’1 de gener, sumen 11,6 milions d’euros, sumant la societat municipal Progrés Selvatà i l’Organisme Fundació El Vilar, contra els 11 milions de 2023. Sense incloure les societats, s’eleven a 9.17.000 euros, contra 9.130.000.
Les inversions s’enfilen fins a 1,7 milions d’euros i el capítol de personal, 3,3 milions, un 36% del total, “quan s’aconsella no superar el 40%”, afirmava Masdeu. El consistori té 110 treballadors.
Es tracta d’un pressupost “equilibrat”, on destaquen la millora d’un carrer degradat, el de les Eres (pressupostat en 431.000 euros l’any 2019, que pels increments dels costos suma ara 525.000 euros), més de 400.000 euros en eficiència energètica, la segona fase de la reforma de la Defensa Agrària (325.000 euros, gairebé coberta per les subvencions), el canvi de gespa artificial del camp de futbol (270.000 euros), el cobriment de la pista del col.legi Gil Cristia (50.000), el ja citat aparcament de Sant Agustí (50.000), la construcció de 30 nous nínxols al cementiri (40.000 euros), actuar en camins (35.000) o treballs al Casal d’Entitats (30.000).
Representació de com quedarà la nau un cop construïda, entre l’AP-7, l’A-7 i l’autovía de Bellissens. Foto: Cedida
P3 Logistic Parks, inversor patrimonialista, promotor i propietari d’immobles logístics paneuropeu, ha comprat un terreny de 175.000 m² per construir una nau logística de 111.250 m2, l’equivalent a 15 camps de futbol, al sector H12 (Mas Sunyer) de Reus. La inversió i les seves dimensions converteixen la iniciativa en el projecte logístic més important actualment a Catalunya.
La nau oferirà les millors instal·lacions en termes d’aprofitament de l’espai, operativitat i eficiència energètica. Els treballs de construcció d’aquest actiu estan previstos que comencin durant la segona meitat del 2024 i finalitzin un any després, a mitjans del 2025.
Les instal·lacions estan projectades per prestar serveis d’emmagatzematge i distribució i estan ubicades a Reus, una zona d’alt valor logístic a Catalunya. L’actiu tindrà amb una superfície total de 111.250 m2, incloent-hi un magatzem de 107.900 m2 i àmplies oficines de 3.350 m2. A més, la nau tindrà una alçada lliure d’11,5 metres, permetent un elevat aprofitament dels espais. La nau disposarà de molls de càrrega i places d’aparcament.
El projecte logístic comptarà amb la certificació BREEAM Excellent, una exigent acreditació que garanteix la sostenibilitat de la nau. A més, tot el recinte estarà equipat amb il·luminació LED i tindrà una instal·lació fotovoltaica amb una potència de 1.1 MW.
Aquesta operació consolida Reus com a zona d’alt valor per la seva activitat econòmica i ubicació estratègica, convertint-se cada vegada més en un mercat atractiu per a operadors nacionals i internacionals, i suposa un impacte econòmic significatiu per a Tarragona i la comarca del Baix Camp.
En aquesta operació, P3 ha estat assessorat per TADEC per a la part enginyeria, Arcadis per a la Technical due diligence i per HSF en els aspectes legals. La consultoria Colliers va assessorar la part venedora.
Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, ha valorat molt positivament el projecte de P3 Logistic Parks a Mas Sunyer i ha destacat el treball de l’administració municipal per facilitar la generació de nova activitat econòmica i ocupació. “La plataforma logística passarà a ser la implantació empresarial més important pel que fa a espai ocupat a la ciutat i tindrà un impacte econòmic significatiu per a Reus i el seu entorn. A més, aquesta operació consolida la ciutat com una zona d’alt valor per la seva activitat econòmica i ubicació estratègica, convertint-se cada vegada més en un mercat atractiu per a operadors nacionals i internacionals”, ha subratllat.
Javier Mérida, director general de P3 a Espanya, ha subratllat que aquest projecte a Reus és un dels més grans del portfoli de la companyia i busca satisfer la demanda existent de sòl a Catalunya. “Després de 4 anys de dura feina, a P3 estem molt il·lusionats amb el llançament del nostre projecte a Reus. Amb aquest desenvolupament refermem l’aposta pel mercat català i contribuïm a millorar els nivells baixos de disponibilitat de superfícies logístiques de gran format en localitzacions estratègiques per a la distribució regional i internacional multimodal”, ha apuntat.
Reus, una ubicació amb alt valor estratègic
Reus està situada en una zona estratègica per a la logística catalana i espanyola: en ple corredor del Mediterrani, a 5 i 10 quilòmetres de l’Aeroport de Reus i Port de Tarragona, respectivament, i a una hora de trajecte de Barcelona. De la mateixa manera, Reus té connexió directa a l’AP7, A2 i A7 i la seva rodalia amb el sud de França augmenta l’atractiu d’aquest actiu logístic.
P3 Logistic Parks va començar a operar el 2016 i està especialitzada en l’adquisició i gestió d’actius immologístics. El seu porfoli està compost per més d’una vintena d’actius que sumen 835.000 m ² i una bossa de sòl per al desenvolupament de més de 230.000 m ² addicionals. A més, la socimi a Espanya compta amb una sòlida base de clients entre les quals destaquen companyies com Seur, Montfrisa, El Corte Inglés, Correus, Amazon, Airbus, DHL i Groupe CAT.
D’aquesta manera, P3 continua consolidant-se com un dels principals propietaris de naus logístiques a Espanya i reforça la seva presència a Catalunya, on ja compta amb dos actius a Abrera i Parets del Vallès, que sumen més de 40.000 m2. Aquest desenvolupament se suma a l’anunciat el mes de juliol a Sant Fruitós, on construirà una nau logística de 33.000 m2. Les obres estan previstes que finalitzin el primer trimestre de 2025.
Punt a Molins de Rei on l’aigua regenerada s’afegeix al cabal del riu Llobregat. Foto: Cedida
Agbar impulsa una gestió dels recursos hídrics basada en l’economia circular per avançar en la resiliència dels municipis i contribuir al seu desenvolupament econòmic i social.
El canvi climàtic es manifesta a través de l’aigua i altera el cicle natural d’aquest recurs. Les onades de calor, les inundacions, els episodis de sequera o l’augment del nivell del mar s’intensifiquen com a signes d’una crisi climàtica que ha esdevingut el repte més gran de la humanitat en el segle XXI.
Quan l’aigua escasseja o les persones hi tenen un accés desigual, augmenten les tensions entre comunitats i països. I és aquesta, precisament, la crida que llança Nacions Unides en el Dia Mundial de l’Aigua. Amb el lema “Aigua per la pau”, posa en relleu com la salut pública i la prosperitat de les societats, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i d’una gestió equitativa del cicle de l’aigua.
A Catalunya, ens trobem en una situació d’emergència a causa de la manca de pluges els tres darrers anys. Els embassaments de les conques internes es troben per sota del 15 %, límit establert per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per activar l’estat d’emergència en què ens trobem immersos des de l’1 de febrer. Però aquesta sequera no és una crisi puntual. L’ACA estima que el dèficit hídric a la regió metropolitana de Barcelona per a l’any 2027 serà de 130 hectòmetres cúbics anuals.
Tancar el cercle del cicle de l’aigua per no dependre de la pluja
Conscients dels reptes que comporta la menor disponibilitat d’aigua per a les nostres ciutats i l’activitat econòmica, des d’Agbar apostem pels recursos hídrics alternatius, com l’aigua regenerada, per garantir el subministrament d’aigua en qualsevol circumstància. Es tracta de l’aigua procedent de la xarxa de sanejament que, un cop depurada, rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar en diversos usos, seguint un model d’economia circular.
Estendre aquesta regeneració és la millor garantia per fer les nostres ciutats més resilients davant l’escassedat hídrica. Una solució que té un cost energètic fins a tres vegades inferior al de dessalinitzar l’aigua i que genera una petjada de carboni de pràcticament la meitat que la de l’aigua dessalinitzada.
De fet, Agbar és un referent internacional en la gestió sostenible dels recursos hídrics i un grup capdavanter en la regeneració d’aigua. Per exemple, el 2023 Aigües de Barcelona va regenerar 57,9 hectòmetres cúbics d’aigua residual depurada, xifra que equival a l’aigua que consumeixen durant un any al voltant d’un milió i mig de persones. Actualment, la companyia impulsa fins a 1.500 litres d’aigua per segon, des de l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat, aigües amunt del riu Llobregat fins a un punt, situat a Molins de Rei, on s’afegeix al cabal del riu en condició d’aigua prepotable. Vuit quilòmetres curs avall, aquesta aigua arriba al punt de captació de l’estació potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí, i es torna a tractar i potabilitzar per enviar-la posteriorment a les llars metropolitanes. Ara, el repte és reproduir aquest model a la conca del Besòs i poder regenerar 60 hectòmetres cúbics d’aigua addicionals anualment, per deixar de dependre de l’aigua de la pluja i alliberar recursos superficials per a altres territoris.
Tècnic treballant a la Plataforma Experimental de Reutilització d’Aigua a l’EDAR de Mataró. Foto: Cedida
Així mateix, a la depuradora de Mataró s’ha posat en marxa una plataforma experimental de reutilització de l’aigua, un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. Aquesta iniciativa persegueix demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró.
L’aigua regenerada, la solució per frenar la intrusió d’aigua marina als aqüífers
Una conseqüència tant de la manca de precipitacions com de l’escassetat d’aigua superficial és la necessitat d’incrementar la captació d’aigües subterrànies fins a sotmetre-les a un règim de sobreexplotació. El mes de juny passat, l’ACA alertava que sis de les quinze masses d’aigua subterrànies litorals de Catalunya pateixen intrusió salina, i altres tres n’estan amenaçades. Els aqüífers són la base dels sistemes de proveïment urbà, i, per tant, l’increment de clorurs en aquestes masses d’aigua dolça pot tenir conseqüències irreversibles. L’aigua regenerada és també una solució per evitar la intrusió d’aigua marina.
En l’àmbit metropolità, per exemple, des dels anys 70 els nivells de l’aqüífer principal del delta del Llobregat han estat recurrentment per sota del nivell del mar, i això ha afavorit l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer, principalment a través de la dàrsena del port que hi ha a la Zona Franca. Per revertir aquesta situació, entre el 2007 i el 2009 es va construir una línia de quinze pous, ubicats a uns 1.500 metres en paral·lel a la línia de costa, totalment equipats per poder injectar un màxim de 15.000 metres cúbics al dia d’aigua regenerada procedent del tractament avançat de l’ERA del Baix Llobregat, gestionada per Aigües de Barcelona. La injecció d’aigua actua com a barrera a l’entrada de l’aigua de mar i millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer en aquesta zona. Una solució testejada des de fa més d’una dècada, que s’ha mostrat eficaç i que haurà d’implantar-se a altres aqüífers costaners afectats per aquest mateix problema, com els de la Costa Brava, la Tordera, el Baix Camp, el Baix Ter o la Plana d’Alcanar.
De fet, actualment hi ha en marxa un projecte pilot de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, a Cambrils, liderat per Comaigua, empresa mixta comarcal en què participa Agbar. Es tracta del projecte LIFE REMAR, cofinançat amb els fons del programa LIFE de la Unió Europea i en el qual col·laboren, com a socis del projecte, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i Mejoras Energéticas. La iniciativa proposa utilitzar una solució basada en la natura per a la recàrrega de l’aqüífer amb aigua tractada provinent de l’estació depuradora de Cambrils.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, compareixent a la Diputació Permanent. Foto: Mariona Puig
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha dit aquest dijous al Parlament que el reclús que la setmana passada va matar una cuinera de la presó de Mas d’Enric, Núria López, havia tingut una evolució “favorable” i res feia preveure que tingués una reacció com aquella.
No obstant, a l’octubre va ser sancionat per donar un cop de puny a un altre intern i no va voler participar en intervencions psicosocials perquè no tenia incentius per progressar de grau, ja que no tenia xarxa familiar o social fora de la presó. La consellera no ha concretat què va passar a la cuina en el moment dels fets, però ha refermat la voluntat d’aplicar mesures perquè no es torni a produir un fet similar. La consellera ha reiterat que no pensa dimitir enmig de la crisi.
La compareixença d’Ubasart a la Diputació Permanent del Parlament, al costat del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, ha començat amb un minut de silenci de tots els assistents. La consellera ha recordat que actualment al CIRE, fundat el 1989, hi treballen 3.412 interns, repartits en tallers industrials (1.425), cuina, fleca i bugaderia (1.075), i a botigues, mòduls i espais comuns (893). Alguns dels interns han comès delictes molt greus, ja que “el que s’avalua és si la persona presenta un nivell de risc baix de reincidència delictiva i un comportament i evolució positius en termes de rehabilitació”. El departament recorda que en 40 anys de competències de la Generalitat en matèria penitenciària no s’ha produït cap assassinat d’un treballador per part d’un intern.
La consellera ha donat altre cop el condol a la família i companys de la víctima i ha repassat la trajectòria del reclús que es va suïcidar després de matar la cuinera. L’abril del 2016 I.S.O. va matar, també amb un ganivet, una dona amb qui havia tingut contactes anteriorment i va presentar-se voluntàriament a la comissaria dels Mossos d’Esquadra més propera. Immediatament va ser empresonat a Mas d’Enric. El 2018 va ser condemnat a 11 anys de presó per assassinat amb els atenuants de confessió i embriaguesa i va ser classificat en segon grau, el règim ordinari. Hauria pogut sortir en llibertat l’abril del 2027.
‘Digne de confiança’
Des d’aleshores, el seu pas per la presó havia estat correcte, sense relacionar-se gaire amb altres interns, però sense cap conflicte important, amb bona conducta i “digne de confiança”. El seu risc de reincidència i de violència intrainstitucional va ser sempre baix, excepte el maig del 2020, a l’inici de la pandèmia de covid, quan va ser mitjà. En totes les avaluacions de comportament o de participació en tallers i la feina al CIRE obtenia bona nota. No obstant, l’octubre del 2023 va donar un cop de puny a un intern, de qui deia que l’insultava. Va reconèixer els fets i no es va enfrontar als funcionaris, que el van aïllar a la seva cel·la durant aquell dia. Posteriorment va ser sancionat a 11 dies d’aïllament a la seva cel·la per aquests fets, però la sanció encara no s’havia complert.
El seu pas per la presó havia estat correcte, sense relacionar-se gaire amb altres interns, però sense cap conflicte important, amb bona conducta i “digne de confiança”
Els treballadors de la presó el van instar a participar en activitats d’intervenció psicosocial, però ell no va voler. Això va fer que no pogués progressar de grau, però no l’impedia seguir treballant pel CIRE. Segons ell, no tenia suport social o familiar fora del centre, i per tant no tenia gaires incentius per tenir permisos de sortida o el tercer grau.
Quatre anys treballant a la cuina
Feia quatre anys que treballava a la cuina, excepte en els últims mesos del 2023 a causa de la sanció pel cop de puny, i havia arribat a cap de grup perquè tenia formació i dedicació. No hi havia cap queixa contra ell de cap company ni de la cuinera morta. De fet, els responsables de la cuina van demanar al CIRE i a la junta de tractament que el readmetessin després de la sanció de l’octubre passat.
Els ganivets de la cuina
Sobre les mesures de seguretat de les cuines de les presons, Ubasart ha explicat que les eines i ganivets estan custodiats dins d’un armari al búnquer de funcionaris. Quan els interns entren a la cuina després de canviar-se de roba van a recollir les eines necessàries per realitzar la seva feina, i el funcionari del búnquer les entrega amb el degut registre d’identitat. Al finalitzar el torn de treball els interns han de retornar els estris de treball i ningú pot sortir de l’establiment fins que es recompten les eines i ganivets de l’armari de custòdia. Així mateix, els interns han de passar per detectors de metalls tan a l’entrada com a la sortida del torn. Al llarg del torn, a la cuina, hi ha presència de personal de règim interior per exercir tasques de vigilància i manteniment de la convivència.
Es reforçarà el personal de cuina
Per millorar la seguretat a les cuines, Ubasart ja va explicar dimarts que immediatament s’augmentarà el personal funcionari de vigilància, que es reforçarà el personal de cuina perquè mai es quedi un treballador sol i que es reforçaran els sistemes d’emergència, facilitant dispositius de comunicació i polsadors d’alerta. Per a les properes setmanes es revisaran els protocols i els espais conjuntament amb el personal, el CIRE participarà en les reunions de les juntes de tractament i es formarà al personal del CIRE sobre els nous perfils d’interns i formes d’atenció i treball als centres penitenciaris. Per últim, Justícia modificarà una circular del 2002 per avaluar i revisar el nivell de risc dels diversos serveis auxiliars del CIRE, cosa que tindrà un impacte en el perfil d’interns que poden accedir a cada servei.
A banda, la consellera ha reiterat les mesures més estructurals per millorar la vida a les presons, com l’augment de personal o el desplegament de les unitats d’intervenció especialitzada per als interns menys adaptats.
Diàleg i responsabilitat
En la seva segona intervenció, Ubasart ha dit que, davant de les peticions de dimissió per part dels treballadors i de bona part de l’oposició política, el departament assumirà les responsabilitats que pertoquin quan la investigació del cas hagi conclòs. No obstant, ha reiterat que no pensa dimitir ni fer destitucions en un moment de gestió d’una crisi com aquesta. “Una dimissió o cessament avançarà en la prevenció de riscos als centres penitenciaris? Seria més fàcil, però no responsable per part nostra”, ha dit. En tot cas, ha tornat a estendre la mà als sindicats per dialogar. “Dos no parlen si un no vol”, ha reblat.
Entenent que ara mateix hi ha clima preelectoral, ha demanat als parlamentaris fer anàlisis rigorosos i seriosos, i diferenciar entre un incident puntual molt greu, com la mort de la cuinera, amb altres qüestions del dia a dia a l’interior dels centres. Per això, ha recordat les mesures concretes per evitar fets com el de Mas d’Enric i altres més estructurals per millorar el clima de convivència als centres, que s’ha deteriorat en els últims anys.
Calderó també ha intervingut breument per respondre preguntes concretes dels parlamentaris sobre assumptes més detallats dels que ja havia parlat la consellera.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de La Canonja, assegut al pati de butaques. Foto: Alberich fotògrafs
El nou Orfeó Canongí Teatre Municipal (OCTM) ha superat un any des de la seva reapertura el gener de 2023 en el que ha suposat una gran inversió feta per l’Ajuntament no només per redreçar un equipament ple de mancances, sinó per fer un salt quant a programació escènica. La Canonja es dota, per tant, d’un recinte que li permet recuperar públic local i a més a més atreure el forani. Salvador Ferré, el regidor de Cultura, ha estat el director d’orquestra d’aquesta recuperació i el cap visible del nou enfoc de l’equipament. Ho explica en aquesta entrevista a TotsTarragona21.
Com recorda la inauguració, on els protagonistes van ser dos canongins?
La recordo amb una gran alegria. Ho teníem tot molt ben treballat, tant quant al projecte, la programació i la jornada inaugural en concret. Vam tenir la sort de poder comptar amb dues persones nascudes a La Canonja, el compositor i director Daniel Espasa i el ballarí i coreògraf Aleix Mañé, que evidentment resideixen fora donada la seva dedicació professional i l’atíssim nivell que tenen.
Quin balanç fa d’aquest any i escaig i de la resposta del públic?
Hi havia el dubte de com aniria tractant-se del primer any i com respondria la gent del poble i si seríem capaços de captar públic de fora del municipi. I la veritat és que n’estem molt satisfets. Hem fet un balanç molt positiu: l’ocupació ha estat del 78 per cent, que és força bona. La major part dels dies el teatre ha estat ple o gairebé ple.
Han tingut oscil.lacions de públic?
En funció del que programes n’hi ha. El que més agrada són les comèdies i quan les programes tens molt de percentatge d’èxit assegurat. Però crec que hem de fer una programació variada on no només oferim comèdies per riure, sinó obres que et facin pensar, que et remoguin, que tinguin un rerefons, que la gent es pugui fer preguntes un cop abandoni el teatre, que ofereixi un missatge, i la veritat és que això es reflexa amb la programació.
De la programació d’arts escèniques, el teatre és el que més bé funciona?
Més que la música, tot i que hem tingut la Lídia Pujol, hem programat música clàssica en homenatge a Pau Casals, hem recuperat la sarsuela, hem ofert una obra dedicada a Pau Vidal, baríton canongí que va tenir projecció, i vam apostar per Àngel Òdena. Era també una aposta per portar gent de fora.
També funciona el festival de màgia, ja ho feia abans. Portem 19 anys amb ell i està absolutament consolidat. Al teatre de l’Orfeó ha acabat de trobar el seu espai, un lloc magnífic, per exposar-lo.
El nou Orfeó està pensat per a la població de La Canonja, i en segon terme, per la gent del Camp de Tarragona. L’equipament està suposant un abans i un després a nivell cultural i social, especialment per la gent de La Canonja?
Sí, sens dubte. He notat des del primer dia que poder comptar amb un recinte nou, atractiu, ben remodelat, que respecta l’arquitetura història suposa que la ciutadania de La Canonja ha assumit que cada dissabte té una obra de teatre o un concert on anar-hi, i que s’ha d’arreglar i després de l’obra, si convé, anar a sopar. S’ha creat l’hàbit de dir: ‘Anem al teatre’. Hi ha un cert orgull de disposar d’aquest equipament a casa nostra. Això no existia a La Canonja, potser sí en el passat. La gent ha tornat a recuperar allò que amb els seus pares i avis passava, que era anar a l’Orfeó.
“Pretenem viure experiències teatrals que t’enriqueixin com a persona. La cultura t’ha de fer pensar”
La gent de La Canonja sol anar al teatre a Reus o a Tarragona?
Hi ha gent que sí que hi va, però no tot el públic que ve a l’Orfeó va a Reus o a Tarragona. Per tant, s’ha despertat un públic nou. Pretenem també educar en aquest camp, viure experiències teatrals que t’enriqueixin com a persona. Josep Maria Pou diu que la cultura t’ha de fer pensar. La gent gran que havia consumit molt teatre i música a La Canonja, a través de l‘Orfeó i del Casino, ho ha recuperat ara. I a la gent jove li ofereixes una proposta diferent.
No tot és ‘divertimento’ i comèdia
Així és. I es tracta també que els espectacles que portem tinguin un cert nivell. El dia 23 de març presentem la Mayte Martín, que està fent una gira per tot Espanya presentant el seu disc, i això ens situa al nivell de teatres com la Maestranza de Sevilla, el Palau de la Música Catalana, el Teatro de la Zarzuela de Madrid, l’Auditori Manuel de Falla de Granada,… Estem jugant en aquest nivell portant a aquesta artista.
Sí, tot i que hem fet també a la tardor un cicle de teatre de quilòmetre zero, amb companyies locals, però de gran nivell, com és el cas de la Sala Trono.
En tot equipament, especialment quan arranca, com és el cas, és clau la figura del programador. Ho és aquí?
Hem tingut sort. El tècnic de cultura és un gran professional. Es tracta del Felicià Cañellas. Crec que fa una gran feina.
Programeu per temporades de sis mesos
El primer que el tècnic i jo vam fer va ser seure’ns i dibuixar el projecte anual. I vam fixar les pautes. Des de gener a juny tenim la programació d’hivern-primavera, amb dues falces intercalades: una obra de teatre per la Festa Major d’hivern -que no forma part dels abonaments- i la Festa de la Municipalitat, al voltant del 15 d’abril. Aquí recuperem la tradició lírica de La Canonja, especialment la sarsuela.
‘Hem recuperat la sarsuela que es feia a La Canonja. Foto: Cedida
No se’n fa, de sarsuela, avui en dia
Aquí hi havia molta tradició. Recordo el meu sogre i pares d’amics meus que n’eren grans seguidors. Volem que sigui el símbol de la gent del passat. L’any passat vam portar una companyia valenciana a oferir un repertori de sarsuela. La caixa escènica es reduïda, per mantenir l’espai original, i això dificulta fer-les completes, per això representem un repertori d’obres, com Doña Francisquita i altres, per exemple. El 14 d’abril escenificarem de nou sarsuela.
Seguim amb la programació
Quan arribem al juny fem una aturada i presentem el ‘Surt a la fresca’. Enguany tindrà lloc a la plaça d’Europa, al costat de l’Orfeó, que s’usarà com a camerino. I després entrem en la Festa Major d’estiu, on també presentem una obra de teatre a l’Orfeó. Encabat ens anem de vacances i la voluntat és la de tornar a col.laborar amb el Festival Internacional de Teatre de Tarragona, com vam fer l’any passat. Parlem de finals d’agost i inicis de setembre. Després comencem la programació de tardor-Nadal, amb un festival de cinema, la màgia de l’Impossible, tornarem al teatre quilòmetre zero i una gala musical de tall més clàssica: celebrem un aniversari d’un violinista canongí de metitats del segle passat, l’Antoni Brossa. Acabaríem la temporada amb un concert de Nadal. A diferència de l’any passat, hem afegit dues acuacions a l’hivern-primavera.
Ve públic de fora als espectacles que programen?
Molta. A La Canonja ens coneixem tots. També ve gent arrossegada per vilatans de La Canonja. I finalment tenim un tipus de públic de fora que s’ha acostumat a venir, especialment aficionats al teatre. Casos com els de Mayte Martín arrossegaven molt públic.
Quina política de preus segueixen?
Molt econòmica. Un exemple: per 12 euros pots veure la Mayte Martín. El mes passat va actuar al Teatre Fortuny de Reus i l’entrada més barata costava 25 euros. I al Palau de la Música, surten per entre 30 i tants i 50 i escaig euros. La política de l’Ajuntament és que si volem que la gent vagi al teatre els hi hem de facilitar, no regalar. Si poso els mateixos preus que a Reus o Tarragona ni la gent de fora no vindrà. És evident que és una activitat deficitària, tot el pressupost d’espectacles de la regidoria de Cultura puja a 180.000 euros anuals, amb uns ingressos que no arribem als 40.000 euros. Parlem dels espectacles de l’Orfeó i Surt a la fresca. Es tracta d’un gran esforç econòmic per l’Ajuntament. Abans no arribava als 80.000 euros.
Ara juguen una altra lliga
És així.
Juguen la lliga escènica del Camp de Tarragona
És així, però un cop aixecat el llistó, encabat no el pots rebaixar. Tenim sort que l’alcalde creu en la cultura, en l’Orfeó, en el Mamutus, i tenim recursos. Per mi ha estat un plaer i un orgull haver estat regidor de Cultura en aquesta època.
Autoritats i organiztadors, en una foto de família davant el Castell de Vila-seca. Foto: Tots21
Ha vist passar pels seus escenaris grups aleshores desconeguts com Manel o El Petit de Ca l’Eril, per citar-ne només dos. La Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca , pensada per a professionals i públic amb inquietuds, acompleix 20 anys havent aconseguit l’ojectiu de ser catapulta dels grups i solistes nous, innovadors, atrevits, però també familiars. Del 16 al 19 de maig arriba una nova edició que novament bat rècords.
Per exemple, en els vuit escenaris del festival – el Castell de Vila-seca, el Celler de Vila-seca, el Parc de la Formiga, l’Auditori Josep Carreras, l’Auditori Alcalde Josep Malapeira, el magatzem i trencadora d’avellanes ‘Cal Parera’ i la Plaça de Voltes.-hi desfilaran més de 150 artistes, dels quals un 65% seran propostes liderades o formades per dones. A més, el 92% dels projectes musicals són estrenes. La FiM ha rebut més de 700 propostes, i ha hagut de fer un fort cribatge. Així, oferirà 39 propostes musicals, amb 55 actuacions.
Dos són els camps de la FiM: la secció Emergent i la Familiar. Les propostes emergents són “arriscades i diverses”. S’hi oferiran 23 actuacions de grups emergents amb “molts noms desconeguts i per descobrir” com la cantautora Elena García, el duet Carmen y María, Dianka o Andreu Peral, i altres “que ja comencen a sonar i que se’ls augura una trajectòria de futur interessant”, com Eloi Duran, LLUM o Mama Dousha, segons ha detallat el director artístic del festival, Martí Marfà. D’altra banda, s’oferiran setze propostes familiars, amb 32 actuacions, on es barregen estrenes de noves produccions i companyies històriques.
La FiM té 20 anys, però l’actual empresa que ho gestiona, quatre, des de l’any 2021 quan es va reprendre el projecte, cancel.lat durant cinc anys, entre el 2016 i el 2020. Ara s’han aconseguit els objectius marcats. “La FiM torna a ser la cita primaveral del sector musical”, ha defensat el director artístic del certamen, qui ha afegit que també esdevé “una trobada professional de referència i, alhora, és un escenari d’estrena per a nous artistes i nous públics”.
Unes paraules que també ha compartit la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya, qui ha afirmat que “arribar a una 20a edició és tota una declaració d’intencions”. Moya ha subratllat que la FiM és “un espai necessari” a Catalunya, sobretot, per ajudar aquelles propostes emergents i familiars a projectar-se.
Marfà i Moya també han coincidit en afirmar que enguany, amb la celebració dels vint anys, “es culmina el cicle de represa” i “és moment de fer balanç, de gaudir de la feina feta i de celebrar els èxits assolits”. De fet, el consistori ja està treballant en un nou espai per a l’homenatge de les dues dècades de recorregut de la FiM, on s’espera que hi participin tots els directors artístics que han format part del projecte.
La secció Emergent
La secció Emergent presentarà Alba Armengou, Andreu Peral, Apel·les Carod, Belén Natalí, Carla Collado, Carmen y Maria, Dianka, Elena García, Eloi Duran, Filipin Yess, Kuu, La Niña Paracaídas, Les Testarudes, LLUM, Mama Dousha, Sandra Monfort, Sara Aldana i VITTARA.
D’altra banda, les propostes familiars aniran a càrrec de 2princesesbarbudes, Alba Careta i Henrio, David Font Forcada, December Quintet, Kune Teatre, La Curiosa, La Ludwig Band, La Menuda Produccions, Landry, Parcours, Pentina el Gat, Pep Farrés i Guillem Martí, Ramon Prats, Sound de Secà, The Penguins- Reggae Per Xics i Txalap.art.
Paral·lelament a la programació oficial, el FiM també acull la Programació OFF, comissariada pel Conservatori de Vila-seca i per l’Associació Rodautors, on també hi participen grups locals del municipi amb diferents estils i formacions. En aquest cas, les actuacions tindran lloc a la Plaça de Voltes, al Parc de la Formiga i pels carrers de Vila-seca del 6 al 7 de maig.
Programa per a professionals
Amb la voluntat de seguir sent un espai per als professionals del sector, la FiM també ha organitzat diversos tallers i espais de trobada. Entre elles, destaca la Jornada Catalan Arts per a Professionals Emergents que tindrà lloc el 17 de maig. A més, enguany i com a novetat, també s’ha organitzat, conjuntament amb la Fundació SGAE, una jornada específica adreçada a músics i autors musicals emergents, que tindrà lloc el 18 de maig, en el marc del projecte SOC AUTOR, i on també hi participa la xarxa de Cases de la Música.
La tinent d’alcaldessa d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Reus ha presentat al·legacions a l’estudi informatiu de la nova Estació Intermodal Reus-Vila-seca, publicat pel Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, amb l’objectiu de millorar el projecte en relació a la seva capacitat, intermodalitat i connectivitat amb la resta d’infraestructures de transport.
Amb tot, segons ha explicat la la tinenta d’alcaldessa responsable de l’àrea d’Urbanisme i Habitatge i regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, l’Ajuntament de Reus posa en valor en l’escrit d’al·legacions que la possibilitat de tenir una connectivitat pròpia del Camp de Tarragona és una bona oportunitat per a estructurar i cohesionar el territori. En aquest sentit, també es considera que ho és sumar una nova estació ferroviària intermodal, que faciliti la mobilitat interurbana dels municipis del Camp, la mobilitat regional i la nacional tot millorant l’accessibilitat en diferents mitjans de transport.
Partint d’aquest concepte, destaca que l’emplaçament de l’estació al punt de encreuament de les dues línies de tren en funcionament a l’actualitat és un encert des del punt de vista de la connectivitat sempre que es garanteixi la intermodalitat de tots els mitjans de transport. L’emplaçament facilita la connexió entre tren convencional, tren d’alta velocitat, tramvia, bus, cotxe i a peu.
És precisament aquesta connectivitat i intermodalitat la que preveu millorar l’Ajuntament amb un paquet de les al·legacions presentades. En aquest sentit, des del consistori reusenc es demana connexió amb tren llançadora entre la futura Estació lntermodal i l’actual estació del Camp de Tarragona, així com preveure una bona i fluida connexió entre Barcelona i l’Estació Intermodal, amb un servei ferroviari origen-destí que connecti les dues principals conurbacions urbanes de Catalunya i els seus aeroports; garanteixi una veritable intermodalitat i doni un servei adequat a la població de l’àrea metropolitana de Tarragona.
A més del comentat anteriorment, també es vol garantir una connexió fluida amb un bus llançadora, entre l’Estació Intermodal i l’Aeroport de Reus i contemplar la possibilitat que pugui ser gestionada per l’empresa municipal Reus Transport. També es vol fer una previsió d’espai de parada a l’estació per a la regulació del bus urbà, millorar el vial de connexió de l’estació Intermodal amb la rotonda de la T-11 i l’avinguda de Bellissens i dissenyar-lo amb espais per a busos, carril bici i vianants, a més d’adequar els camins de connexió de l’estació amb el nucli urbà de La Plana i Vila-seca per a l’ús segur per part de vianants, bicicletes i cotxes. L’última de les al·legacions en aquest sentit fa referència a definir itineraris per a vianants i bicicletes als nous vials que connectin amb la xarxa de carrils bici a les avingudes de Bellissens i de Salou; i incloure un aparcament de bicicletes segur i vigilat a l’estació.
Imatge virtual de la futura estació intermodal. Foto: Cedida
Amb més capacitat i més “verda”
Un altre paquet de propostes de millora van dirigides a la capacitat de la futura estació. Els responsables de l’Ajuntament de Reus volen que es faci una previsió d’una estació amb almenys 6 vies que permeti garantir la màxima intermodalitat ferroviària futura de l’equipament. Així, consideren que cal definir un traçat que permeti segregar el transport de passatgers del de mercaderies, sent el de mercaderies allunyat de la zona urbana i habitada. En el cas que les mercaderies acabin passant per l’estació Intermodal, cal preveure les mesures necessàries perquè ho facin de forma segura i segregada dels viatgers.
Per últim les al·legacions de l’Ajuntament preveuen un tercer paquet el clau de ciutat verda, donat que s’insisteix a incorporar un disseny i mesures de construcció sostenible pel projecte de l’edifici de la nova estació. També s’insta a preveure solucions per mantenir la connectivitat i l’accessibilitat dels camins rurals afectats pel projecte de l’estació, per als residents locals i les activitats agrícoles, al mateix temps que es vol dotar als vials de connexió de l’estació, el pàrquing i la pròpia estació de zones verdes, arbrat, i paviments drenants, per tal de millorar la integració paisatgística de l’estació i reduir els efectes sobre la permeabilitat del sol i l’efecte d’illa de calor.
Treballadors penitenciaris en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Foto: Blanca Blay
L’equip mèdic del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), no farà atenció mèdica programada als mòduls de la presó si no es garanteix la presència d’un funcionari a la porta del consultori mèdic, segons ha avançat ‘Diari de Tarragona’ i ha pogut confirmar l’ACN.
Després del succés “tràgic” del 13 de març passat, la mort d’una cuinera en aquest centre a mans d’un pres que després es va suïcidar, els sanitaris han decidit adoptar la mesura per “l’escalada progressiva” d’agressions a les consultes mèdiques i per la manca de mitjans i de funcionaris de presons.
‘La política d’aquesta administració ha portat a un assassinat’
Per altra banda, els treballadors penitenciaris insisteixen a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i reclamen al president Pere Aragonès que els destitueixi si no deixen el càrrec. “No volem mans tacades de sang”, han dit aquest dimarts portaveus dels treballadors en roda de premsa. “No les acceptarem en cap moment. El resultat de les polítiques d’aquesta administració han portat a un assassinat”, ha afirmat la Sandra, jurista i criminòloga al CP Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines així com ser reconeguts com a agents de l’autoritat. “És de sentit comú que se’ns doti de mesures per tornar vius a casa”, han expressat.
Ho ha dit la Sandra, que ha explicat que la legislació penitenciària contempla que tant el règim d’interior com el de tractament són “indispensables”. “Sense règim, seguretat i disciplina no pot haver-hi tractament, i sense tractament no pot haver-hi rehabilitació”, ha comentat.
La Raquel, funcionària de vigilància al CP Quatre Camins, ha denunciat que no tenen eines per assegurar el compliment del règim i de la seguretat. Per exemple, ha relatat com als mòduls hi pot haver 120 o 150 interns i els vigilants es troben allà “pràcticament sols” per mediar. “És un còctel Molotov brutal”, ha dit respecte al fet que els interns estiguin “barrejats” i n’hi hagi amb patologies psiquiàtriques, irascibles, alguns amb condemnes curtes, altres llargues, i també aquells que volen seguir el tractament.
En la mateixa línia s’ha expressat el Gabi, funcionari de vigilància de Ponent, que ha denunciat que la manca de personal “és molt forta” i que és “impossible” dur a terme un servei “amb professionalitat” malgrat la qualitat humana “excepcional” que hi ha dins del col·lectiu.
Denuncien “el bonisme” i reclamen més autoritat
Per la seva banda, la Francina, funcionària de vigilància al CP Mas d’Enric, ha incidit en la necessitat “de treballar en un ordre” per preservar la seguretat a les presons. Aquesta treballadora ha dit, per exemple, que el personal del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) és el col·lectiu que treballa “amb més risc”, ja que ho fan en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. “Com l’arma blanca que va matar la Núria”, ha dit en relació a la cuinera morta a mans d’un intern dimecres passat a la presó del Catllar.
La Francina també ha denunciat “el bonisme” de les polítiques de l’administració penitenciària que, en forma de circulars o instruccions, ha minvat l’autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar. “Ens lliguen de mans i peus”, ha dit aquesta funcionària, que ha lamentat no tenir mitjans per sancionar agressions verbals o conductes que, a causa d’això, acaben derivant en agressions físiques.
Alguns exemples d’aquesta deriva citats pels treballadors durant la roda de premsa tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls -on de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal- o que les sancions als interns s’apliquen a la baixa.
Segons dades facilitades per Justícia, els escorcolls a centres penitenciaris catalans (a interns, cel·les, etc.) van ser 101.163 l’any 2023, dels quals en un 5% s’ha trobat material no autoritzat. Són més que els escorcolls fets el 2022, quan van ser un total de 84.000. Des d’inicis del 2024, se n’han fet 16.478.
“Estem pervertint les eines que tenim fins i tot reglamentàries per adaptar-les a un menor gravamen de cara als interns, ha dit la Sandra. Així, per exemple, han assenyalat que hi ha conductes que fa un temps suposaven una regressió a primer grau i ara ja no perquè se’ls diu que les conductes es poden treballar en règim ordinari.
La presentació ha comptat amb representants de Repsol, del Govern, de la URV i dels municipis. Foto: ACN
La qualitat general de l’aire que respira el Camp de Tarragona “és bona”, segons l’Observatori de la Qualitat de l’Aire tarragoní, tot i que els seus experts han detectat un increment de Compostos Orgànics Volàtils (COV) a l’entorn del polígon químic sud durant el 2023, que pot deures a diversos factors.
Enguany, per primera vegada s’han publicat les puntes captades de l’1,3 butadiè. Un 1% dels 17.000 registres captats va superar el valor de referència de 20 µg/m³. Aquest límit no està fixat per normativa sinó que l’ha escollit la mateixa indústria a partir d’un model canadenc.
Els resultats de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona s’han presentat públicament a Tarragona amb la presència de Francesc Borrull, director de l’estudi i catedràtic de Química Analítica de la URV, així com del director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho; el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré; el rector de la URV, Josep Pallarès, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz.
En la seva intervenció els portaveus públics s’han mostrat satisfets amb el treball i el director del complex de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ha ratificat els seu compromís de millora de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.
La gran novetat d’enguany de l’Observatori és que per primera vegada s’han publicat les puntes captades del compost 1,3 butadiè. En concret s’ha fet a partir de les mostres recollides per un equip (cromatògraf) en línia situat al Morell, el municipi que els darrers anys havia acumulat valors més alts d’aquest compost. Així, es van recollir dades cada 30 minuts durant tot el 2023, fins a obtenir quasi 17.000 registres. Pels impulsors de l’estudi, les puntes són els valors superiors a 20 micrograms per metre cúbic (µg/m³). Així, es van superar en un 1% dels casos, per sota del 2% del 2022. Tal com apareix recollit en l’informe, s’han arribat a captar alguns episodis superiors a 100 µg/m³, amb un pic màxim de quasi 200 µg/m³ a finals de març de l’any passat.
Sancho ha explicat que a partir d’aquest centenar de puntes detectades des de Repsol han impulsat una cinquantena d’informes interns per mirar d’esbrinar si hi ha una relació entre l’activitat industrial i el pic contaminant. Així, el seguiment en continu els permet “tenir informació” i “revisar en aquell moment” les operatives “per si alguna activitat és la causa de la punta”. “A vegades no és possible identificar-ho, però altres, sí”, ha assegurat. Amb tot, ha afirmat que l’ambició de la companyia que dirigeix és “arribar al 0%” de puntes.
A banda, des de l’Observatori també tenen com a referència el valor de 2 µg/m³, ja que és el límit de mitjana anual recomanat per l’Ontario Ministry of the Environment -administració mediambiental d’Ontario (Canadà)-. De les 17.000 mostres, en un 7% es van superar aquests 2 µg/m³. Segons les dades, el 2022 aquest llindar es va excedir en un 10% dels casos.
En aquest sentit, la mitjana anual del 2023 al Morell de les dades captades per aquest equip en línia va ser d’1,43 µg/m³, un registre similar als 1,67 µg/m³ de mitjana que va donar el sistema de mostreig passiu, tal com han destacat des de l’Observatori. Paral·lelament, al setembre es va posar en marxa un segon equip a Constantí, i per ara els resultats són “similars” als del Morell, segons els impulsors de l’estudi.
Evolució
Un altre dels elements més estudiats és el sumatori dels 75 Compostos Orgànics Volàtils (COV) captats. El 2023 els registres més alts van ser a l’entorn del polígon petroquímic sud. Així, el més destacat va ser el de la Universitat Laboral (82,4 µg/m³ de mitjana anual), seguit de la Canonja (61,3 µg/m³) i la Pineda (58,1 µg/m³). En canvi, al nucli urbà de Vila-seca es van registrar 20,7 µg/m³, una xifra quasi idèntica a la d’Alcover (21 µg/m³), un municipi més allunyat dels grans polígons industrials de la regió. La mitjana més baixa però, va ser a Prades (8,13 µg/m³), municipi del Baix Camp situat a 1.000 metres d’altitud i allunyat de l’àrea metropolitana tarragonina. Pel que fa a les quatre capitals de demarcació catalanes, on s’ha detectat una mitjana inferior de COV ha estat a Tarragona (29,9 µg/m³), per sota de Barcelona (44,4), Lleida (39,7) i Girona (38,1).
Per altra banda, l’informe d’enguany també permet analitzar l’evolució dels COV en un cicle de cinc anys. En la majoria dels casos, aquest paràmetre el 2023 s’ha incrementat respecte l’any anterior i en llocs com la Universitat Laboral, la Canonja o la Pineda s’ha establert el nivell més alt de contaminació de la sèrie. El cas específic de la Laboral l’ha analitzat el director de l’estudi i catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, que ha indicat que cap a finals del 2023 es va detectar un increment dels COV, especialment d’un d’ells, l’acetat de metil.
Metodologia i benzè
L’Observatori sobre la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona està impulsat per Repsol, amb els suport de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’estudi avalua les immissions -la concentració d’un contaminant que respiraria una persona en un punt concret del territori-i la presència de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona.
Per recollir les dades es monitoritzen fins a 22 punts, dels quals divuit són en dotze municipis diferents del Camp de Tarragona, a més de Prades (Baix Camp), Barcelona, Lleida i Girona. Es fa mitjançant uns aparells que recullen mostres de les immissions durant catorze dies al mes. En conjunt s’estudien fins a 75 COV diferents, amb especial atenció als que es generen en les instal·lacions de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona, com el benzè, l’1,3 butadiè i l’1,2 dicloroetà, entre altres.
No s’arriba als límits
De tots aquests, tan sols el benzè està regulat per llei. La normativa europea fixa un màxim de 5 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de mitjana anual en un mateix punt. Segons les dades recollides per l’Observatori en cap dels punts d’estudi s’arriba a aquesta xifra i ni tan sols se superen els 2 µg/m³. Els registres més alts són els dels punts de control de la Universitat Laboral (1,77 µg/m³) i els de Constantí (1,68 µg/m³), que superen zones amb més incidència del trànsit com el mateix centre de la ciutat de Tarragona (0,80 µg/m³), però també la ciutat de Barcelona (0,89 µg/m³).
Per la seva banda, en aquest cas la Generalitat sí que fa un control d’aquesta substància gràcies a dos equips en línia que té instal·lats a Constantí i Puigdelfí, que recullen dades cada hora des de fa més de quinze anys. En la taula rodona posterior a la presentació de l’estudi, el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, ha valorat que l’Observatori és “un exercici de transparència” de la indústria química “únic al món” que “ha de continuar”.
Tanmateix, ha reconegut que l’administració “hauria d’establir valors de referència” en compostos com l’1,3 butadiè i ha apuntat que “és la part legislativa” qui ho ha de fer .”N’hi ha alguns, i per seguretat de tothom, que seria convenient que hi fossin, perquè la gent estigués convençuda que els valors demostren que hi ha una bona qualitat de l’aire”, ha remarcat. A la vegada, ha comentat que el de Tarragona és “el polígon químic més monitoritzat del món”.
En aquest sentit, l‘alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha assegurat que es creu les dades publicades i ha manifestat que la tasca és “fer-les arribar a la població” per evitar desconfiances. El rector de la URV, Josep Pallarès, ha afegit que el prestigi de la universitat avala els resultats.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
